ICTELECOM S.L.

Projecte ICT
Aquesta versi del projecte de ICT sha realitzat dacord amb el que est establert al Real
Decret 346/2011, del 11 de Mar, per el que saprova el Reglament regulador de les ICTs i amb
el que estableix lOrdre ICT/1644/2011, del 10 de Juny per la que es desenvolupa lesmentat
Reglament.
Oriol Sanjuan Vivet i Jorge Vsquez Condor
19/12/2014

Aquest projecte ICT consisteix en el: Disseny i dimensionament de la xarxa de distribuci i de

captaci dels serveis de radiodifusi o Televisi (RTV), de la xarxa de distribuci de la xarxa de
Servei de Telefonia Disponible al Pblic, de la xarxa de distribuci de Telecomunicacions en
Banda Ampla (TBA) fins a lusuari final i els disseny i dimensionament dels tubs, canalitzacions i
registres per a la distribuci del corresponent cablejat necessari pel desplegament de les
xarxes RTV, STDP i TBA dacord amb la normativa vigent dICT.

ndex
1.

Introducci ........................................................................................................................ 4

2.

Projecte Tcnic de Infraestructura com de telecomunicacions......................................... 5

3.

Memria ........................................................................................................................... 6
3.1

Dades generals .......................................................................................................... 6

3.1.1

Dades del promotor ........................................................................................... 6

3.1.2

Descripci del lloc de la installaci .................................................................... 6

3.1.3

Aplicaci de la Llei de la Propietat Horitzontal .................................................... 6

3.1.4

Objecte del Projecte Tcnic ................................................................................ 7

3.2

Components que constitueixen la infraestructura com de telecomunicaci ............. 7

3.2.1
3.2.1.1

Captaci i distribuci de la televisi digital terrestre .......................................... 7

Consideracions sobre el disseny ..................................................................... 7

3.2.1.2 Senyals de televisi digital terrestre que es reben a lemplaament de les

antenes receptores........................................................................................................ 8
3.2.1.3

Selecci del emplaament i parmetres de les antenes receptores................. 8

3.2.1.4

Pla de freqncies .......................................................................................... 9

3.2.1.5

Clcul dels parmetres bsics de la installaci ............................................... 9

3.2.1.5.1 Potncia entregada a lantena i nivell de camp en la captaci de la

Televisi Digital Terrena ............................................................................................ 9
3.2.1.5.2 Potncia rebuda al BAT .......................................................................... 12
3.2.1.5.3 Relaci Portadora-Soroll (C/N) per a la Televisi Digital Terrena ............. 15
3.2.2
3.2.2.1

Captaci i distribuci de la televisi digital per Satllit..................................... 19

Consideracions sobre el disseny ................................................................... 19

3.2.2.2 Senyals de televisi digital per Satllit que es reben a lemplaament de les
antenes receptores...................................................................................................... 19
3.2.2.3

Selecci del emplaament i parmetres de les antenes receptores............... 20

3.2.2.4

Pla de freqncies ........................................................................................ 20

3.2.2.5

Clcul dels parmetres bsics de la installaci ............................................. 20

3.2.2.5.1 Potncia entregada a lantena i nivell de camp en la captaci de la

Televisi Digital per Satllit. .................................................................................... 20
3.2.2.5.2 Potncia rebuda al BAT .......................................................................... 23
3.2.2.5.3 Relaci Portadora-Soroll (C/N) per a la Televisi Digital Terrena ............. 26
3.2.3
Accs i distribuci dels serveis de telecomunicacions de telefonia disponible al
pblic (STDP) i de banda ampla (TBA) .............................................................................. 29
3.2.3.1

Xarxa de Distribuci, dispersi i interior dusuari .......................................... 29

3.2.3.1.1 Xarxa de cables de parells trenats de coure. Servei de telecomunicacions

de telefonia disponible al pblic (STDP) ................................................................... 30
3.2.3.1.2 Xarxa de cables de Fibra ptica. Servei de telecomunicacions de
transmissi en banda ampla (TBA) ........................................................................... 33
3.2.4

4.

3.2.4.1

Canalitzaci principal i registres secundaris .................................................. 35

3.2.4.2

Canalitzaci secundria ................................................................................ 36

3.2.4.3

Registres de Terminaci de Xarxa ................................................................. 36

3.2.4.4

Canalitzaci interior d'usuari ........................................................................ 36

3.2.4.5

Registres de presa d'usuari ........................................................................... 37

3.2.4.6

Canalitzaci .................................................................................................. 37

Plnols i estructures ........................................................................................................ 38

4.1

Ubicaci del Condomini residencial.......................................................................... 38

4.2

Plnol general del condomini ................................................................................... 39

4.2.1

Plnol del condomini: Distribuci dels components en RTV + STDP + TBA......... 39

4.2.2

Plnol del condomini: Canalitzaci ................................................................... 40

4.3

5.

Canalitzacions .................................................................................................. 35

Plnol general de la casa .......................................................................................... 41

4.3.1

Plnol de la casa: Distribuci dels components en RTV + STDP +TBA ................ 42

4.3.2

Plnol de la casa: Canalitzaci .......................................................................... 43

Plec de condicions ........................................................................................................... 44

1. Introducci
El Projecte ICT corresponent a aquest document consta de tres parts a remarcar: Memria,
Mapes i estructures i Plec de condicions. En aquestes tres parts hi podrem trobar:
1. Memria: Dades generals sobre el Promotor, descripci del lloc a on es far la
installaci, laplicaci de la llei de la propietat horitzontal i lObjecte del Projecte
Tcnic. I, els elements que constitueixen la infraestructura com de telecomunicacions
fent referencia a tots els tipus de serveis que sofereixen (RTV, STDP i TBA) i els clculs
utilitzats durant el desenvolupament del projecte.
2. Mapes i estructures: Els mapes de la situaci geogrfica del condomini residencial,
mapes del condomini residencial i les cases unifamiliars que el formen, els equips de
capalera i el mapa general de RTV, STDP i TBA.
3. Plec de condicions: Informaci sobre els components utilitzats per distribuir els serveis
que sofereixen.
Tot el document complir, en tots els aspectes, amb la normativa ICT vigent descrita al RD
346/2011, d11 de mar.

2. Projecte Tcnic de Infraestructura com de telecomunicacions

Descripci

Projecte Tcnic de Infraestructura com de telecomunicacions per a

ledificaci: Condomini residencial de cases unifamiliars.
N de plantes: 1
Tipus de via: Carrer

Situaci

Promotor

Autors del Projecte

Tcnic

Data de presentaci

N dhabitatges: 14
N locals/oficines: 0
Nom de la via: Carrer del Dr. Fleming

Localitat: Castelldefels
Codi Postal: 08860
Provncia: Barcelona
Coordenades
Geogrfiques (Graus, 41 16 49.59 N
minuts i segons)
Nom: ICTELECOM S.L.

1 58 24.93 E

NIF: 123456789
Direcci:
Tipus via: Carrer
C/ Sant Jordi, n 40
Nom de la via: Sant Jordi
Poblaci: Prats de Lluans
Codi Postal: 08513
Provncia: Barcelona
Telfon: 938560312 Fax: 938560311
Cognoms i Noms: Oriol Sanjuan Vivet i Jorge Vsquez Condor
Titulaci: Grau en enginyeria de sistemes de telecomunicaci.
Direcci:
Tipus via: Carrer
C/Sant Jordi, n 41
Nom de la vis: Sant Jordi
Localitat: Prats de Lluans
Municipi: Prats de Codi Postal: 08513
Lluans
Provncia: Barcelona Telfon: 938560145
Fax: 938560144
Correu
electrnic:
ictelecom@ictelecom.com
El 19 de Desembre del 2014

3. Memria
3.1

Dades generals

3.1.1

Dades del promotor

Nom del Promotor:

Direcci:
Poblaci:
N.I.F:
Correu electrnic:
3.1.2

ICTELECOM S.L.
C/Sant Jordi, n 40
Catselldefels
123456789
ictelecom@ictelecom.com

Descripci del lloc de la installaci

El lloc a on es realitzar el projecte ICT de telecomunicacions ser al centre de Castelldefels, al

condomini residencial de cases unifamiliars situat al carrer del Dr. Fleming.
Condomini residencial amb:
Portals:
14
Plantes:
1
Habitatge/Planta:
14
Altres recintes:
2 Magatzems, 2 Piscines i 1 Camp de Futbol
No existeixen estncies comunes a ledificaci
Total:
14 habitatges i 2 magatzems, 2 Piscines i 1 Camp de
Futbol

Situat a:
Poblaci:
Codi postal:
Direcci:
Provncia:

Castelldefels
08860
C/ del Dr. Fleming
Barcelona

Numero destncies per habitatge:

Cada casa unifamiliar disposa de tres dormitoris, un menjador, una cuina un quarto de bany i
un porxo.

3.1.3

Aplicaci de la Llei de la Propietat Horitzontal

A ledificaci objecte daquest projecte lhi es aplicable la llei 49/1960 de 21 de Juliol de

Propietat Horitzontal, modificada per la llei 8/1999 del 6 dAbril.
6

3.1.4

Objecte del Projecte Tcnic

Donar compliment al Reial Decret-llei 1/1998 del 27 de Febrer sobre les infraestructures
comunes als edificis per al accs als serveis de telecomunicaci i establir els condicionants
tcnics que ha de complir la installaci de ICT, dacord amb el Real Decret 346/2011, del 11 de
mar, relatiu al Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicaci pel
accs a els serveis de telecomunicaci al interior dels edificis i a lOrdre ITC/1644/2011, del 10
de Juny, del Ministeri dIndustria, Turisme i Comer, que desenvolupa lesmentat Reglament.
La infraestructura com de les telecomunicacions consta de dos elements necessaris per
satisfer inicialment les segents funcions:
-

La captaci i adaptaci de les senyals digitals, terrestres, de radiodifusi sonora i

televisi i la seva distribuci fins als punts de connexi situats als diferents habitatges
o locals de les edificacions, i la distribuci de les senyals, per satllit, de radiodifusi
sonora i televisi fins als esmentats punts de connexi. Les senyals terrestres de
radiodifusi sonora i de televisi susceptibles de ser captades, adaptades i distribudes
seran les contemplades en lapartat 4.1.6 i 4.1.7 de lannex I daquest Reglament,
difoses per les entitats habilitades dins de lmbit territorial corresponent.
Proporcionar laccs als serveis de telefonia disponible al pblic (STDP) i als serveis de
les telecomunicacions de banda ample prestats a travs de les xarxes pbliques de
comunicacions electrniques per operadors habilitats per lestabliment u explotaci de
les mateixes, mitjanant la infraestructura necessria que permeti la connexi del
diferents habitatges o locals a les xarxes dels operadors habilitats.

La ICT esta sustentada per la infraestructura de canalitzacions dimensionada segons lannex III
del Reial Decret 346/2011, que garanteix la possibilitat de la incorporaci de nous serveis que
puguin sorgir en un futur prxim.
Sha establert un pla de freqncies per a la distribuci de les senyals de televisi i de
radiodifusi terrestre de les entitats amb ttol habilitant que, sense manipulaci ni conversi
de freqncies, permeti la distribuci de senyals no contemplades a la installaci inicial pels
canals previstos, de forma que no safectin els serveis existents i es respectin els canals
destinats a altres serveis que puguin incorporar-se en un futur. La desaparici de la TV
analgica i la incorporaci de la TV digital terrestre comporta ls de les freqncies de 470
MHz a 862 MHz (C21 a C69, BIV i BV), que es destinaran amb carcter prioritari, per a la
distribuci de la televisi digital terrestre.

3.2

Components que constitueixen la infraestructura com de

telecomunicaci

3.2.1

Captaci i distribuci de la televisi digital terrestre

3.2.1.1

Consideracions sobre el disseny

Desprs danalitzar lentorn electromagntic a la zona a on es construir el condomini

residencial, shan analitzat els nivells de cap que, en la situaci actual poden considerar-se com
a incidents sobre les antenes. Aquestes, shan seleccionat per obtenir, a la seva sortida, un
nivell de senyal de les diferents emissions adequat.
Els canals no seran amplificats a la capalera ja que el nivell de senyal rebut s ms que
suficient per la installaci.
Les xarxes de dispersi i distribuci han estat dissenyades per obtenir el major equilibri
possible entre les diferents preses dusuari amb components de xarxa establerts en el
corresponent apartat del pec de condicions.
Seguint el que estableix lannex I del Reial Decret 346/2011, les xarxes de TV han estat
dissenyades amb una estructura en estrella collocant a la sortida del PAU un distribudor de
tantes vies com estncies (sense incloure Quartos de banys ni trasters) hi ha a lhabitatge.

3.2.1.2

Senyals de televisi digital terrestre que es reben a lemplaament de les

antenes receptores.

Al emplaament a on estan collocades les antenes suposarem que shi reben tots els canals de
TDT possibles procedents tots ells dentitats amb ttol habilitant, daquesta manera
assegurarem que si hi ha qualsevol canvi en la modificaci dels canals, el nostre
dimensionament i disseny continuar essent vlid. En funci del nivell de senyal mesurat a la
zona a on disposarem dels elements de captaci, pels programes terrestres que es reben en
lesmentat emplaament i, aplicant les correccions oportunes, en funci de lalada prevista
per la ubicaci de les antenes, de 3.5m, i el guany de les antenes seleccionades, es preveuen
uns valors de senyal dentrada per als canals situats a mes alta i a ms baixa freqncia
esmentats en el posterior apartat anomenat: Clculs dels parmetres bsics de la installaci.
NOTA: En el moment de redactar aquest projecte ICT, ens trobem que els canals de TDT
operatius encara son del 21 al 69. Per a partir del 1 de Gener del 2015, els ltims 9 canals de
TDT seran retirats i privatitzats per tal dutilitzar el rang de freqncies que ocupaven aquests
canals per a la tecnologia mbil 4G. Tot i aix, com que aquest projecte sha dentregar el dia 19
de Desembre del 2014, tindrem en compte tots els canals, del 21 al 69.

3.2.1.3

Selecci del emplaament i parmetres de les antenes receptores.

Lantena per a la recepci de les senyals dels serveis de radiodifusi terrestre, sinstallar a
sobre de la teulada de ledifici que est situat al costat del camp de futbol, anomenat edifici B
al plnol que podem veure a la imatge 1.
Sutilitzar una antena de TDT amb les segents caracterstiques:

Servei
Televisi Digital
Terrena (COFDM-TV)

Tipus dantena
Directiva

Guany
19 dB

Crrega del vent

144

Podrem trobar tota la informaci referent a les antenes en el Plec de condicions daquest
projecte dICT.

3.2.1.4

Pla de freqncies

Definim un rang de freqncies que ser el que ens basarem per fer tots els clculs, aquest
rang de freqncies queda comprs des de la freqncia 470 MHz, que s la freqncia a on
est situat el canal ms baix de TDT, fins a la freqncia de 862 MHz que s a on est situat
actualment el canal ms alt de TDT.

3.2.1.5

Clcul dels parmetres bsics de la installaci

3.2.1.5.1

Potncia entregada a lantena i nivell de camp en la captaci de la Televisi

Digital Terrena

Potncia entregada a lantena:

Per calcular la potncia de la senyal que arriba lantena, comenarem calculant les prdues en
espai lliure per a les dues freqncies extrem: 862 MHz i 470 MHz.

Prdues en espai lliure per 862 MHz:

Prdues en espai lliure per 470 MHz:

Un cop calculades les prdues provocades per lespai lliure, passem a calcular la potncia
rebuda a lantena per a les dues freqncies analitzades:

Potncia rebuda a lantena per 862 MHz:

Sabent que el Guany de lantena s de:

I sabent que el valor de la PIRE de Collserola s de 20000 W, es a dir, 43.01 dBW. Calcularem la
densitat de potncia i la intensitat de camp que tenim a lelement de captaci:

La potncia rebuda a lantena per 862 MHz ser:

Potncia rebuda a lantena per 470 MHz:

Sabent que:

La potncia rebuda a lantena per 470 MHz ser:

Pel que podem veure que la potncia rebuda per lantena variar entre els segents nivells:

I per tant, la tensi a lantena oscillar entre els segents nivells:

Nivell de camp (Intensitat de camp):

Seguint amb lactual RD 346/2011, els nivells de camp dels serveis de televisi terrena a
lelement de captaci han de ser superiors a:

10

Per calcular mnim nivell dintensitat de camp perms farem els clculs per a la freqncia ms
alta i ms baixa a la que es transmet la TDT:
(

Per a la freqncia de 470 MHz:

(

Per a la freqncia de 862 MHz:

(

Per tant, com podem veure, el nivell de senyal ms restrictiu es el calculat amb la freqncia
ms alta (862 MHz) i aquest ser el llindar mnim al que ens cenyirem amb els segents clculs.
La densitat de potncia ve donada per:

I sabent que:
| |

La intensitat de camp a lelement de captaci ser:

Si observem amb el llindar mnim de la intensitat de camp que ens hem imposat anteriorment,
veurem que el complim amb els nivells requerits, sobradament:
(

11

3.2.1.5.2

Potncia rebuda al BAT

Un cop ja tenim calculada la potncia rebuda a lantena, el segent pas s calcular la potncia
rebuda al BAT per mirar si complim amb el mnim senyal acceptable i tamb, si no ens passem
del mxim nivell de senyal perms. La manera de calcular-ho ser doncs, fent el clcul per al
millor i pitjor cas.
Potncia rebuda al BAT en el pitjor cas:
Per fer el clcul del pitjor cas, escollirem el cam ms llarg possible (que com veurem
posteriorment al apartat de plnols, tenim dos candidats: el cam 1 i el cam 2) i a ms, la pitjor
freqncia (862 MHz).

Cam 1:

Est format per el Mesclador ms el primer Repartidor situats a ledifici B, a on estar situat el
RITU i tots els components fins al BAT ms lluny. Per fer-nos una idea, lesquema ens mostra
com quedar el cam:
Des del RITU fins al PAU:

Mesclador
+
Repartidor

PAU

Repartidor
61.97 m

RITU

33.6 m

95.57 m

Des del PAU fins al BAT

PAU

BAT
8.06 m

Latenuaci introduda pels cables ser la proporcional a la llargada del cam, que aquesta s
de 103.63 m i, per tant, ens introduir una atenuaci de:

12

I tamb hi tindrem en compte latenuaci introduda per tots els elements que hi ha des del
RITU fins al BAT, que seran: 1 Mesclador, 2 Repartidors, 1 PAU i 1 BAT. Amb una atenuaci
total igual a :

Pel que si fem el clcul de la potncia que rebem al pitjor BAT, pel cam ms llarg numero 1,
aquesta s:

Aquest valor de potncia, passat a tensi s:

(

Per tant, com podem veure, la senyal rebuda entre dins el marge de la senyal que sha de
rebre en un BAT que s entre:

Cam 2:

Est format per el Mesclador ms el primer Repartidor situats a ledifici B, a on estar situat el
RITU i tots els components, que en aquest cas en son ms que en el del cam 1, fins al BAT ms
lluny. Per fer-nos una idea, lesquema ens mostra com quedar el cam:
Des del RITU fins al PAU:

Mesclador
+
30.61 m
Repartidor

Repartidor

Derivador
17.92 m

PAU
29.87 m

RITU
78.4 m

Des del PAU fins al BAT:

PAU

BAT
8.06 m

13

Latenuaci introduda pels cables ser la proporcional a la llargada del cam, que aquesta s
de 86.46 m i, per tant, ens introduir una atenuaci de:

I tamb hi tindrem en compte latenuaci introduda per tots els elements que hi ha des del
RITU fins al BAT, que seran: 1 Mesclador,1 Derivador, 2 Repartidors, 1 PAU i 1 BAT. Amb una
atenuaci total igual a :

Pel que si fem el clcul de la potncia que rebem al pitjor BAT, pel cam ms llarg numero 2,
aquesta s:

Aquest valor de potncia, passat a tensi s:

(

Per tant, com podem veure, aquesta senyal rebuda tamb entre dins el marge de la senyal que
sha de rebre en un BAT que s entre:

I tamb en podem treure la conclusi de que el segon cam s el pitjor, ja que la senyal que
arriba al BAT s inferior a la senyal que arriba al BAT per laltre cam. Aix que a partir dara
considerarem com a pitjor cam, noms, el que est format pel cam 2.

Potncia rebuda al BAT en el millor cas:

Per fer el clcul del millor cas, escollirem el cam ms curt possible i a ms, la millor freqncia
(470 MHz).
Aquest cam est format per el Mesclador ms el primer Repartidor situats a ledifici B, a on
estar situat el RITU i tots els components, fins al BAT ms proper. Per fer-nos una idea,
lesquema ens mostra com quedar el cam:
Des del RITU fins al PAU:

Mesclador
+
Repartidor

Repartidor
27.63 m

PAU
8.21 m

RITU
35.84 m
14

Des del PAU fins al BAT:

PAU

BAT

1.65 m

Latenuaci introduda pels cables ser la proporcional a la llargada del cam, que aquesta s
de 37.49 m i, per tant, ens introduir una atenuaci de:

I tamb hi tindrem en compte latenuaci introduda per tots els elements que hi ha des del
RITU fins al BAT, que seran: 1 Mesclador, 2 Repartidors, 1 PAU i 1 BAT. Amb una atenuaci
total igual a :

Pel que si fem el clcul de la potncia que rebem al millor BAT, aquesta s:

Aquest valor de potncia, passat a tensi s:

(

Per tant, com podem veure en aquest cas, la senyal rebuda tamb entre dins del marge
perms de la senyal que podem rebre en un BAT.

3.2.1.5.3

Relaci Portadora-Soroll (C/N) per a la Televisi Digital Terrena

Per calcular la relaci Portadora-Soroll (C/N), analitzarem el millor i el pitjor cas, que vindran a
ser el cas en que el BAT es troba ms lluny i el cas en el que el BAT es troba ms proper al
RITU, respectivament.
Relaci Portadora-Soroll per al pitjor cas:
Com que anteriorment ja hem vist que el pitjor cam era el que anomenvem segon cam, a
partir dara, els clculs pel pitjor cas els farem per aquest cam i prou. Pel que, la relaci
Portadora-Soroll (C/N) ser la segent:

15

Per calcular la C/N primer calcularem la cadena de soroll, aquesta estar formada per la suma
del soroll introdut per tots els elements passius, ja que noms hi ha elements passius:

Pel que ara ja podem calcular la Figura de soroll de tot el sistema mitjanant la formula de
Friis:

Un cop hem calculat la figura del soroll, calculem el soroll (N):

Don:

Per tant,
16

Com que sabem que la potencia de Televisi digital terrena en el pitjor cas s de -24.89 dBm, la
relaci senyal soroll quedar de la segent manera:

Que com podem veure, compleix amb lactual RD 346/2011, que diu que els nivells de la C/N
han de ser superiors a 25 dB:

Relaci Portadora-Soroll per al millor cas:

Per calcular la relaci Portadora-Soroll (C/N) primer calcularem la cadena de soroll, aquesta
estar formada per la suma del soroll introdut per tots els elements passius, ja que nomes hi
ha elements passius:

17

Pel que ara ja podem calcular la Figura de soroll de tot el sistema mitjanant la formula de
Friis:

Un cop hem calculat la figura del soroll, calculem el soroll (N):

Don:

Per tant,

Com que sabem que la potencia de Televisi digital terrena en el millor cas s de -19.59 dBm,
la relaci senyal soroll quedar de la segent manera:
dB
Que com podem veure, compleix amb lactual RD 346/2011, que diu que els nivells de la C/N
han de ser superiors a 25 dB:

18

3.2.2
3.2.2.1

Captaci i distribuci de la televisi digital per Satllit

Consideracions sobre el disseny

Desprs danalitzar lentorn electromagntic a la zona a on es construir el condomini

residencial, shan analitzat els nivells de camp que, en la situaci actual poden considerar-se
com a incidents sobre les antenes. Aquestes, shan seleccionat per obtenir, a la seva sortida,
un nivell de senyal de les diferents emissions adequat.
La senyal rebuda no ser amplificada ja que el nivell de senyal rebut s suficient per la
installaci.
Les xarxes de dispersi i distribuci han estat dissenyades per obtenir el major equilibri
possible entre les diferents preses dusuari amb components de xarxa establerts en el
corresponent apartat del pec de condicions.
Seguint el que estableix lannex I del Reial Decret 346/2011, les xarxes de TV han estat
dissenyades amb una estructura en estrella collocant a la sortida del PAU un distribudor de
tantes vies com estncies (sense incloure Quartos de banys ni trasters) hi ha a lhabitatge.

3.2.2.2

Senyals de televisi digital per Satllit que es reben a lemplaament de

les antenes receptores.

Al emplaament a on estan collocades les antenes suposarem que shi reben tots els canals
del Satllit ASTRA possibles. En funci del nivell de senyal mesurat a la zona a on disposarem
dels elements de captaci, pels programes providents de la transmissi del satllit que es
reben en lesmentat emplaament i, aplicant les correccions oportunes, en funci de lalada
prevista per la ubicaci de les antenes, de 3.5m, i el guany de les antenes seleccionades, es
19

preveuen uns valors de senyal dentrada per als canals situats a mes alta i a ms baixa
freqncia esmentats en el posterior apartat anomenat: Clculs dels parmetres bsics de la
installaci.
3.2.2.3

Selecci del emplaament i parmetres de les antenes receptores.

Lantena per a la recepci de les senyals dels serveis de radiodifusi per satllit, sinstallar a
sobre de la teulada de ledifici que est situat al costat del camp de futbol, anomenat edifici B
al plnol que podem veure a la imatge 1.
Sutilitzar una antena de Satllit amb les segents caracterstiques:
Servei
Televisi Digital per
Satllit (QPSK-TV)

Tipus dantena
Directiva

Guany
39 dB

Crrega del vent

Podrem trobar tota la informaci referent a les antenes en el Plec de condicions daquest
projecte dICT.
3.2.2.4

Pla de freqncies

Definim un rang de freqncies que ser el que ens basarem per fer tots els clculs, aquest
rang de freqncies queda comprs des de la freqncia 10.7 GHz, que s la freqncia a on
est situat el canal ms baix de Satllit, fins a la freqncia de 12.7 GHz que s a on est situat
actualment el canal ms alt de Satllit.
Lamplificador de baix soroll (LNB) ens baixar la senyal en freqncia a FI (FI-SAT) i
posteriorment, si cal, seran amplificades. Un cop la senyal tingui el nivell de potncia
acceptable, mitjanant el mesclador, es mesclar amb la senyal de televisi digital terrena
(TDT).

3.2.2.5

Clcul dels parmetres bsics de la installaci

3.2.2.5.1

Potncia entregada a lantena i nivell de camp en la captaci de la Televisi

Digital per Satllit.

Potncia entregada a lantena:

Per calcular la potncia de la senyal que arriba lantena, comenarem calculant les prdues en
espai lliure per a les dues freqncies extrem: 12.7 GHz i 10.7 GHz.

Prdues en espai lliure per 12.7 GHz:

Si R = 35786.04 Km
20

Prdues en espai lliure per 10.7 MHz:

Si R = 35786.04 Km

Un cop calculades les prdues provocades per lespai lliure, passem a calcular la potncia
rebuda a lantena per a les dues freqncies analitzades:

Potncia rebuda a lantena per 12.7 MHz:

Sabent que el Guany de lantena s de:

I sabent que el valor de la PIRE del satllit ASTRA es de 50 dBW, com podem veure a la
segent imatge:

Calcularem la densitat de potncia i la intensitat de camp que tenim a lelement de captaci:

21

La potncia rebuda a lantena per 12.7 GHz ser:

Potncia rebuda a lantena per 10.7 GHz:

Sabent que:

La potncia rebuda a lantena per 10.7 GHz ser:

Pel que podem veure que la potncia rebuda per lantena variar entre els segents nivells:

I per tant, la tensi a lantena oscillar entre els segents nivells:

Nivell de camp (Intensitat de camp):

La densitat de potncia ve donada per:

I sabent que:
| |

La intensitat de camp a lelement de captaci ser:

22

3.2.2.5.2

Potncia rebuda al BAT

Un cop ja tenim calculada la potncia rebuda a lantena, el segent pas s calcular la potncia
rebuda al BAT per mirar si complim amb el mnim senyal acceptable i tamb, si no ens passem
del mxim nivell de senyal perms. La manera de calcular-ho ser doncs, fent el clcul per al
millor i pitjor cas.
Potncia rebuda al BAT en el pitjor cas:
Per fer el clcul del pitjor cas, escollirem el cam ms llarg possible (que com veurem
posteriorment al apartat de plnols i seguint amb la anterior afirmaci, ser el cam 2) i a ms,
la pitjor freqncia (12.7 GHz).

Cam 2:

Est format per el Mesclador ms el primer Repartidor situats a ledifici B, a on estar situat el
RITU i tots els components, que en aquest cas en son ms que en el del cam 1, fins al BAT ms
lluny. Per fer-nos una idea, lesquema ens mostra com quedar el cam:
Des del RITU fins al PAU:

Mesclador
+
Repartidor
+
LNB

Repartidor

Derivador
30.61 m

RITU

17.92 m

PAU
29.87 m

78.4 m

Des del PAU fins al BAT:

PAU

BAT
8.06 m

Latenuaci introduda pels cables ser la proporcional a la llargada del cam, que aquesta s
de 86.46 m i, per tant, ens introduir una atenuaci de:
23

I tamb hi tindrem en compte latenuaci introduda per tots els elements que hi ha des del
RITU fins al BAT, que seran: 1 Mesclador,1 Derivador, 2 Repartidors, 1 PAU i 1 BAT. Amb una
atenuaci total igual a :

En aquest cas tamb comptem amb el guany introdut per lamplificador de baix soroll (LNB):

Pel que si fem el clcul de la potncia que rebem al pitjor BAT, pel cam ms llarg numero 2,
aquesta s:

Aquest valor de potncia, passat a tensi s:

(

Per tant, com podem veure, aquesta senyal rebuda tamb entre dins el marge de la senyal que
sha de rebre en un BAT que s entre:

I per tant, no ens far falta ls dun amplificador.

Potncia rebuda al BAT en el millor cas:

Per fer el clcul del millor cas, escollirem el cam ms curt possible i a ms, la millor freqncia
(10.7 GHz).
Aquest cam est format per el Mesclador ms el primer Repartidor situats a ledifici B, a on
estar situat el RITU i tots els components, fins al BAT ms proper. Tamb comptarem amb
lamplificador de baix soroll (LNB) situat a lantena. Per fer-nos una idea, lesquema ens mostra
com quedar el cam:
Des del RITU fins al PAU:

24

Mesclador
+
Repartidor
+
LNB
RITU

PAU

Repartidor
27.63 m

8.21 m

35.84 m

Des del PAU fins al BAT:

PAU

BAT

1.65 m

Latenuaci introduda pels cables ser la proporcional a la llargada del cam, que aquesta s
de 37.49 m i, per tant, ens introduir una atenuaci de:

I tamb hi tindrem en compte latenuaci introduda per tots els elements que hi ha des del
RITU fins al BAT, que seran: 1 Mesclador, 2 Repartidors, 1 PAU i 1 BAT. Amb una atenuaci
total igual a :

En aquest cas tamb comptem amb el guany introdut per lamplificador de baix soroll (LNB):

Pel que si fem el clcul de la potncia que rebem al millor BAT, aquesta s:

Aquest valor de potncia, passat a tensi s:

(

Per tant, com podem veure en aquest cas, la senyal rebuda tamb entre dins del marge
perms de la senyal que podem rebre en un BAT i per tant, no ens far falta ls de un
amplificador.

25

3.2.2.5.3

Relaci Portadora-Soroll (C/N) per a la Televisi Digital Terrena

Per calcular la relaci Portadora-Soroll (C/N), analitzarem el millor i el pitjor cas, que vindran a
ser el cas en que el BAT es troba ms lluny i el cas en el que el BAT es troba ms proper al
RITU, respectivament.
Relaci Portadora-Soroll per al pitjor cas:
Com que anteriorment ja hem vist que el pitjor cam era el que anomenvem segon cam, a
partir dara, els clculs pel pitjor cas els farem per aquest cam i prou. Pel que, la relaci
Portadora-Soroll (C/N) ser la segent:
Per calcular la C/N primer calcularem la cadena de soroll, aquesta estar formada per la suma
del soroll introdut per tots els elements passius:

I tamb el guany i la figura de soroll del LNB:

26

Pel que ara ja podem calcular la Figura de soroll de tot el sistema mitjanant la formula de
Friis:

Un cop hem calculat la figura del soroll, calculem el soroll (N):

Don:

Per tant,

Com que sabem que la potencia de Televisi digital terrena en el pitjor cas s de -24.89 dBm, la
relaci senyal soroll quedar de la segent manera:

Que com podem veure, compleix amb lactual RD 346/2011, que diu que els nivells de la C/N
han de ser superiors a 11 dB:

27

Relaci Portadora-Soroll per al millor cas:

Per calcular la relaci Portadora-Soroll (C/N) primer calcularem la cadena de soroll, aquesta
estar formada per la suma del soroll introdut per tots els elements passius:

I tamb el guany i la figura de soroll del LNB:

Pel que ara ja podem calcular la Figura de soroll de tot el sistema mitjanant la formula de
Friis:

Un cop hem calculat la figura del soroll, calculem el soroll (N):

Don:
28

Per tant,

Com que sabem que la potencia de Televisi digital terrena en el millor cas s de -19.59 dBm,
la relaci senyal soroll quedar de la segent manera:

Que com podem veure, compleix amb lactual RD 346/2011, que diu que els nivells de la C/N
han de ser superiors a 11 dB:

3.2.3

3.2.3.1

Accs i distribuci dels serveis de telecomunicacions de telefonia disponible

al pblic (STDP) i de banda ampla (TBA)
Xarxa de Distribuci, dispersi i interior dusuari

29

Pel que fa al nostre projecte ICT, per donar servei de telecomunicacions de telefonia disponible
al pblic (STDP), utilitzarem cables de parells trenats de coure ja que en cap cas la distncia
entre el Punt dInterconnexi i el PAU ser superior als 100 metres.
Pel que fa al servei de telecomunicaci de banda ampla (TBA), utilitzarem fibra ptica.

3.2.3.1.1

3.2.3.1.1.1

Xarxa de cables de parells trenats de coure. Servei de telecomunicacions de

telefonia disponible al pblic (STDP)
Establiment de la tipologia de la xarxa de cables de parell trenat

Xarxa dAlimentaci
Els operadors de serveis de telecomunicaci de telefonia disponible al pblic, accediran al
condomini residencial a traves de les seves xarxes dalimentaci, que ser mitjanant cables.
En qualsevol cas, accediran al Recinte dInstallacions de Telecomunicaci corresponent i
acabaran a unes regletes de connexi (Regletes dEntrada) situades al Registre Principal de
cables al Registre nic (RITU) situat a ledifici B del condomini residencial.
Fins aquest punt, el disseny, dimensionament i installaci de la xarxa dalimentaci, s
responsabilitat de loperador. El accs de la mateixa fins al RITU es realitzar a traves de
larqueta dentrada, canalitzaci externa i canalitzaci denlla.
Al Registre Principal, shi collocaran tamb les regletes o panells de connexi des dels quals
sortiran els cables que es distribuiran fins a cada usuari. A ms disposa despai suficient per
allotjar les guies i suports necessaris per al encaminament de cables i ponts, aix com pels
panells o regletes dentrada dels operadors.
Xarxa Interior del condomini residencial
Amb el disseny del desplegament de la xarxa de distribuci/dispersi dels cables de parells
trenats previst per aquest projecte, no es supera, en cap cas, la longitud mxima de 100
metres entre el Registre Principal i qualsevol dels PAU (tal i com es pot comprovar en el
corresponent plnol incls en lapartat de Plnols daquest projecte).
La xarxa interior del condomini residencial es compon de:
-

Xarxa de distribuci/dispersi.
Xarxa Interior dUsuari.

Les diferents xarxes que formen la xarxa total del condomini es connecten entre s als punts
segents:
-

Punt dInterconnexi: entre la xarxa dalimentaci i la xarxa de distribuci/dispersi.

Punt de distribuci: entre la xarxa de distribuci i la xarxa de dispersi. En aquest cas
no t implementaci fsica en els registres secundaris ja que al ser una xarxa de cables
30

de parells trenats en estrella, es disposar dun cable sense soluci de continutat des
del Registre Principal fins a cada PAU. El punt de distribuci i dInterconnexi,
coincideixen en el Registre Principal.
Punt dAccs de lUsuari (PAU): entre la xarxa de dispersi i la xarxa interior dusuari.

3.2.3.1.1.2

Clcul i dimensionament de les xarxes de distribuci i dispersi de cables de

parells trenats

La edificaci consta de 14 cases. Pel que el numero descomeses necessries, cada una
formada per una cable no apantallat de 4 parells trenats de coure de Categoria 6 Classe E es
de:
Numero de PAU
Cases
Cables previstos
Coeficient corrector
Connexions necessries
Connexions previstes

14

Numero de cables de 4
parells trenats
14
14
1.2
16.8 17
20

El nmero de cables necessaris es de 17 i correspon a cases dutilitzaci permanent amb una

ocupaci aproximada del 82 %. No obstant i amb la finalitat de que a cada casa existeixi un
cable de reserva per possible ruptures o averies, sha previst installar 20 cables de 4 parells
trenats (1 per cada casa ms 1 cable de reserva a cada sector de cases, que nhi ha 3 clarament
diferenciats).
Ja que la xarxa de cables de parells trenats s en estrella, els cables daquesta xarxa es tiren
directament des del punt dinterconnexi fins al PAU de cada habitatge (14 en total) i els 3
restants, es deixaran al registre secundari que quedi enmig dels 3 grups de cases que hi ha al
condomini residencial amb una allargada de cable suficient per arribar a qualsevol daquests
possibles PAU en cas de esser necessari.
Aix que la xarxa de distribuci i dispersi quedar formada per 20 cables UTP de coure de 4
parells trenats de categoria 6 Clase E.

3.2.3.1.1.3

Estructura de distribuci de connexi

A cada casa hi arribar un cable de 4 parells trenats de coure, quedant un altre cable de
reserva al registre principal escollit.
Els cables que arriben a les cases es connectaran, el seu extrem inferior, als connectors RJ-45
femella del panell de connexi situat al Registre Principal dels cables de parells, installats al
RITU, i el seu extrem superior finalitzaran a la roseta (connector femella RJ-45) de cada casa.
31

Els cables hauran destar etiquetats dels dos extrems, indicant a cada un dells el edifici al que
corresponen, inclosos els de reserva.
3.2.3.1.1.4

Dimensionament del Punt dInterconnexi

Sequipar un panell de connexi o panell repartidor de sortida al Registre Principal de cables

de parells.
Aquest panell haur de tenir la capacitat dalmenys els 20 connectors RJ-45 de la xarxa de
distribuci, pel que sutilitzar el model immediatament superior que te capacitat per 24
connectors miniatura femella de 8 vies RJ-45.
Les caracterstiques estaran al Plec de Condicions.

3.2.3.1.1.5

Dimensionament dels Punts de Distribuci de les cases

Al tractar-se de una distribuci en estrella, el punt de distribuci coincideix amb el de

interconnexi, estant les escomeses als registres secundaris de pas cap a la xarxa de dispersi,
pel que el punt de distribuci manca dimplementaci fsica.
En els registres secundaris de cada sub-grup de cases, quedaran emmagatzemats els cables de
parells trenats de coure de reserva, amb la longitud suficient per arribar fins al PAU ms lluny
del mateix sub-grup de cases.

3.2.3.1.1.6

Xarxa Interior dUsuari

Sinstallar un BAT o presa per cada estncia, exceptuant quartos de bany i trasters.
El numero de preses per cada casa, per tant, ser de 6. Fent un total de 84 preses en tota la
installaci.

3.2.3.1.1.7

Operadora encarregada de donar el servei de telefonia disponible al pblic

Loperadora que recomanem per donar servei de telefonia s Movistar ja que t cobertura a
aquesta zona i a ms tamb s la que donar servei de TBA.
La tarifa escollida anir a crrec dels propietaris de les cases del condomini.

32

3.2.3.1.2

3.2.3.1.2.1

Xarxa de cables de Fibra ptica. Servei de telecomunicacions de transmissi en

banda ampla (TBA)
Establiment de la tipologia de la xarxa de cables de parell trenat

Xarxa dAlimentaci
Els operadors de serveis de telecomunicaci de fibra ptica, accediran al condomini residencial
a traves de les seves xarxes dalimentaci. En qualsevol cas, accediran al Recinte
dInstallacions de Telecomunicaci corresponent i acabaran a uns panells de connectors
situats al Registre Principal de Cables de Fibra ptica situats al RITU.
Fins aquest punt, el disseny, dimensionament i installaci de la xarxa dalimentaci, s
responsabilitat de loperador. El accs de la mateixa fins al RITU es realitzar a traves de
larqueta dentrada, canalitzaci externa i canalitzaci denlla.
Del registre principal de Cable de Fibra ptica sortiran els propis cables de la xarxa de
distribuci de ledificaci acabats amb connectors del tipus SC/APC.
Xarxa Interior del condomini residencial
Al tractar-se dun condomini amb menys de 15 PAU, la xarxa de distribuci i dispersi es far
en estrella des del Registre Principal.
La xarxa interior del condomini residencial es compon de:
-

Xarxa de distribuci/dispersi.
Xarxa Interior dUsuari.

Les diferents xarxes que formen la xarxa total del condomini es connecten entre s als punts
segents:
-

Punt dInterconnexi: entre la xarxa dalimentaci i la xarxa de distribuci/dispersi.

Punt de distribuci: entre la xarxa de distribuci i la xarxa de dispersi. En aquest cas
no t implementaci fsica en els registres secundaris ja que al ser una xarxa de finra
ptica en estrella, es disposar dun cable de dues fibres sense soluci de continutat
des del Registre Principal fins a cada PAU. El punt de distribuci i dInterconnexi,
coincideixen en el Registre Principal de Fibra ptica.
Punt dAccs de lUsuari (PAU): entre la xarxa de dispersi i la xarxa interior dusuari.

3.2.3.1.2.2

Clcul i dimensionament de les xarxes de distribuci i dispersi de cables de

fibra ptica y tipus de cables

La edificaci consta de 14 cases. Pel que el numero descomeses necessries, cada una
formada cada una per un cable de dues fibres ptiques es de:
33

Numero de PAU
Cases
Cables previstos
Coeficient corrector
Connexions necessries
Connexions previstes
Numero total de fibres
ptiques

14

Numero de cables de 4
parells trenats
14
14
1.2
16.8 17
20
40

El nmero de cables de dues fibres necessaris es de 17 i correspon a cases dutilitzaci

permanent amb una ocupaci aproximada del 82 %. No obstant i amb la finalitat de que a cada
casa existeixi almenys una escomesa de reserva per possible ruptures o averies, sha previst
installar 20 cables.
Ja que la xarxa de cables de fibra ptica s en estrella, els cables daquesta xarxa es tiren
directament des del punt dinterconnexi fins al PAU de cada habitatge (14 en total) i els 3
restants, es deixaran al registre secundari que quedi enmig dels 3 grups de cases que hi ha al
condomini residencial amb una allargada de cable suficient per arribar a qualsevol daquests
possibles PAU en cas de esser necessari.
La xarxa de distribuci i dispersi estar formada per 18 cables de dues fibres ptiques.

3.2.3.1.2.3

Estructura de distribuci de connexi

Com sha indicat en apartats anteriors, la distribuci daquesta xarxa es far en estrella
mitjanant un cable de dues fibres ptiques que comenar des del punt dinterconnexi situat
al Registre Principal del RITU i acabar al PAU situat al RTR de cada casa.

3.2.3.1.2.4

Dimensionament del Punt dInterconnexi

Ja que shan de connectar 20 cables de fibra ptica, cada un amb 2 fibres ptiques, sequipar
amb un panell de 24 connectors dobles (48 connectors).

3.2.3.1.2.5

Dimensionament dels Punts de Distribuci de les cases

Al tractar-se de una distribuci en estrella, el punt de distribuci coincideix amb el de

interconnexi, estant les escomeses als registres secundaris de pas cap a la xarxa de dispersi,
pel que el punt de distribuci manca dimplementaci fsica.
34

3.2.3.1.2.6

Xarxa Interior dUsuari

Com que encara no es contempla fibra ptica a la xarxa interior dusuari, es far s dun
conversor de fibra a parell trenat al registre de terminaci de xarxa, i seguidament repartint la
senyal per la casa. La distribuci de les preses ser les mateixes que les de la presa dantena. 6
per casa.
3.2.3.1.2.7

Operadora encarregada de donar el servei de fibra ptica

Loperadora recomanada per donar servei de TBA a aquest condomini ser Movistar ja que t
cobertura de fibra a la zona com podem veure en les segents imatges. La tarifa ser lescollida
pels propietaris de les cases del condomini.

3.2.4
3.2.4.1

Canalitzacions
Canalitzaci principal i registres secundaris

35

 Canalitzaci principal: s la part de la xarxa que va des del Registre d'accs fins el
Registre secundari fora de cada grup d'habitatges com es mostrar a la figura
"canalitzaci externa".
o Les dimensions dels tubs aniran en funci del nombre de PAU 's a l'edifici, en
aquest cas 50mm de dimetre.
Registre secundari: s el punt d'uni entre la canalitzaci principal i habitatges, en el
seu interior on sn el derivadors i distribudors de televisi i la regleta de telefonia que
ramifiquen als habitatges.
o Les dimensions mnimes seran de 450x450x150mm
3.2.4.2

Canalitzaci secundria

Canalitzaci secundria: s la que uneix el Registre secundari amb el Registre de

finalitzaci de xarxa i t les segents caracterstiques:
o Seran de tres tubs:
o
o
o
o
3.2.4.3

Un per servei de telefonia.

Un per a servei de bancha ampla.
Un per a serveis de RTV + SAT.
25mm dimetre

Registres de Terminaci de Xarxa

s l'element que uneix la canalitzaci secundria amb la canalitzaci interior d'usuari, i en el

seu interior hi ha el PAU i el PTR.
Per a un nic RTX les dimensions mnimes seran de 300x500x60mm

3.2.4.4

Canalitzaci interior d'usuari

Uneix els registres de terminaci de xarxa amb els registres de presa i t una configuraci en
estrella generalment amb trams verticals o horitzontals.
Compost per tubs de 20mm que es passaran per les parets:
Per RTV + SaT
Per Banda ampla
Per telefonia

36

3.2.4.5

Registres de presa d'usuari

Aniran encastats a la paret. Aquestes caixes o registres han de disposar per a la fixaci de
l'element de connexi (BAT o presa d'usuari) de, almenys, dos orificis per cargols separats
entre si, un mnim de 60 mm, i tindran, com a mnim, 42 mm de fons i 64 mm en cada costat
exterior. Dins d'aquest element es podran connectar preses per cable coaxial, parell trenat i
fibra ptica per als serveis de RTV + SAT, telefonia i banda ampla respectivament.

3.2.4.6

Canalitzaci

A la imatge corresponent al apartat de plnols i estructures es mostra el cam que segueixen

les canalitzacions, l'operadora de STDP + TBA donar el servei fins al punt B, on es troben els
dispositius de RTV i satllit, a partir d'aquest punt comenarem a distribuir a travs de les
canalitzacions , dins de cada canalitzaci estaran els cables corresponents a cada servei,
seguint amb el mapa, anterior (imatge de repartidors, derivadors etc.), observem que hi ha
registres secundaris on hi hagi un derivador o repartidor i un registre de terminaci de xarxa
on hi hagi un PAU.

37

4. Plnols i estructures
4.1

Ubicaci del Condomini residencial

El condomini residencial de cases unifamiliars est situat al centre de Castelldefels:

Analitzant el mapa de centres emissors de Catalunya, podem veure que Collserola s el centre
emissor que ens queda ms a prop i a ms, i tenim visi directe:

Collserola es troba situat a una distancia de 19.4 km respecte a la ubicaci del nostre
condomini residencial.
38

4.2

Plnol general del condomini

4.2.1

Plnol del condomini: Distribuci dels components en RTV + STDP + TBA

39

4.2.2

Plnol del condomini: Canalitzaci

40

4.3

Plnol general de la casa

41

4.3.1

Plnol de la casa: Distribuci dels components en RTV + STDP +TBA

42

4.3.2

Plnol de la casa: Canalitzaci

43

5. Plec de condicions

Per a la captaci de senyal de RTV utilitzarem la segent antena:

Per a la captaci del senyal del Satllit utilitzarem la segent antena:

Com a amplificador de baix soroll per lelement de captaci del satllit, escollim:

44

Mesclador/Combinador:

Derivador 4 direccions (Referncia 5444):

PAU :

Amb 1.5dB de prdues

Repartidor 4 direccions (Referncia 5449):

45

BAT:

Amb unes prdues de 1dB per Televisi i de 1.2 dB per satllit.

Registre de pas:

Cable Coaxial:

Amb una atenuaci a 470 MHz de 6.2 dB/100m, a 862 MHz de 8.9dB/100m, a 1GHz de 9.7
dB/100m i a 2.15 GHz de 14.65 dB/100m

Fibra ptica:

Fibra ptica amb una atenuaci de 0.4 dB/Km a 1310 nm i de 0.3 dB/km a 1550 nm.

46

Cable UTP Categoria 6 Classe E:

Atenuaci de 34 dB/100 m a 300MHz.

Canalitzacions:

Utilitzades canalitzacions com aquesta, per de diferents mides depenent de la utilitzaci.

47

48