el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

EL RUMB DE LA PRIVATITZACI
A LENSENYAMENT PBLIC
El gir que sha fet a lEnsenyament Pblic i la privatitzaci com a tret emblemtic
El poder poltic i econmic estan realitzant un gran gir al sistema educatiu: desmantellament de lensenyament pblic,
recolzament concertada, desistiment de responsabilitat de lestat, empobriment del currculum.... Aparentment sembla
que aquest factors no tenen molt a veure amb la idea que, en general, es t del que s privatitzar, per la privatitzaci
s un dels resultats finals dels canvis duts a terme.
La privatitzaci i comercialitzaci de lensenyament pblic ha tingut la cobertura legal en les lleis i les normatives que
shan fet, i es fan, sobre leducaci. En definitiva, aquestes lleis i normatives sn propostes poltiques que
contribueixen a aprofundir la fractura social existent, ja que van encaminades a desproveir leducaci pblica de la
seva qualitat i tamb del seu paper en lestat del benestar, que s: contribuir a anivellar les diferncies socials
dorigen i, aix, ajudar a garantir una veritable igualtat doportunitats per a tota la ciutadania. Exemples daquestes lleis
i normatives sn la LEC, la LOMCE o el Pla Bolonya que suposen una prdua dels drets socials que havien
aconseguit els sectors ms desafavorits econmicament de la nostra societat. Laccs a lensenyament bsic o
superior, amb qualitat, quedar reservat per aquells que econmicament el puguin pagar.
De manera succinta podem dir que la visualitzaci daquesta privatitzaci i comercialitzaci de lensenyament pblic
ha consistit en lexternalitzaci de serveix que recolzaven el sistema (CRPs/formaci, Consorci....), lentrada
dempreses privades per a la prestaci de nous serveis de recolzament al sistema (vetlladores...), laugment de
concerts amb centres privats, concertar estudis post-obligatoris, promoci daprenentatge a distncia (de moment
encara vinculat a lAdministraci Educativa)... Parallelament sha seguit una poltica de desmantellament de
leducaci pblica amb lobjectiu dacabar o damnificar la seva qualitat (retallada de: subvencions, despesa de
funcionament dels centres, programa 1x1, plantilles; menys personal de suport; no cobriment de baixes; augment de
rtios; supressi de grups i de centres; no construir de nous centres i continuar amb els barracots. Supressi de
loferta pblica docupaci. Contractes per hores en interinatges i substitucions, .....). Actualment lestratgia est
passant per entregar la docncia a lempresa privada1.
Linters dels grans capitals s obvi que passa per la privatitzaci
daquells sectors pblics susceptibles de produir guanys, Aix ho
demostren les seves organitzacions com lOCDE (Organitzaci per a la
Cooperaci i el Desenvolupament Econmic). L'OCDE s un frum nic,
en el qual els governs de pasos desenvolupats suneixen per cercar
noves situacions socioeconmiques per mitj dimposar del creixement
econmic sense limitacions, la llibertat total de maniobres financeres, el
comer sense barreres, la inversi de redits immediats, la innovaci i el desenvolupament de noves tecnologies...
L'OCDE s la ms gran generadora de dades estadstiques, econmiques i socials. Les bases de dades de l'OCDE
inclouen rees diverses com ara comptes nacionals, indicadors econmics, fora laboral, comer, ocupaci, migraci,
educaci, energia, sanitat, indstria, impostos...
Els objectius de lOCDE queden palesos en el seu acord constitutiu, signat el 14 de desembre del 1960, en el qual
sindica que els seus fins sn:
... haur de promoure poltiques dissenyades per a:
- Aconseguir locupaci i el creixement econmic sostenible ms alt i un nivell de vida creixent en els pasos
membres, al mateix temps que es mantinguda lestabilitat financera, contribuint
daquesta manera al
desenvolupament de leconomia mundial;
- Contribuir a lexpansi econmica slidament fonamentada en el procs de desenvolupament econmic, tant en els
pasos membres com en els pasos que no sn membres;
1 Una compaa estadounidense impartir las clases en el poblado de Fenosa en Os
Peares(http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/06/galicia/1383773149_228828.html).
Media Markt y la Generalitat de Catalua impulsan el FP dual en el sector del comercio
http://www.equiposytalento.com/noticias/2013/12/11/media-markt-y-la-generalitat-de-cataluna-impulsan-el-fp-dual-en-el-sector-del-comercio

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

- Contribuir a lexpansi del comer internacional de manera multilateral i no discriminatori dacord amb les
obligacions internacionals. 2.
Pel que fa a lmbit educatiu lOCDE promou els canvis necessaris per beneficiar les empreses privades de la
inversi en educaci i retallar, o no augmentar, la despesa per als centres pblics. Aix doncs sestimula lentrada
dinversions estrangeres (intentant protegir-les per sobre de la capacitat legislativa dels governs), la installaci
dempreses o franqucies de multinacionals, la relaxaci de la normativa que reguli el sector (sobretot en la creaci de
centres i de metodologies)...
La privatitzaci s duta a terme de diverses formes que aparentment no ho semblen perqu no sn una venda directe
del patrimoni pblic, per la suma de les diferents accions i iniciatives trenquen el sistema actual i el lliuren a mans
diniciatives privades amb nim de lucre: crear entorns que permetin accionar els capitals privats (TTIP),
desregularitzar el funcionament i les caracterstiques del sistema (centres diferenciats, ensenyament a distncia, nova
tipologia de centre educatiu/formatiu), cogesti del sistema entre ladministraci i la iniciativa privada, preponderncia
de les noves tecnologies, currculums diferenciats i empobriment dels continguts, afectaci a tots els nivells segons
les caracterstiques de lalumnat...
Lensenyament del futur: el dibuix dels experts
Experts dibuixen com ser l'escola del futur en l'any 2030.
Els collegis i instituts tenen ordinadors, pissarres digitals, Wifi. Els professors tenen blocs o pgines Web en les que
pengen apunts, exercicis o informaci general i interactuen amb els seus alumnes. Alguns centres fins i tot tenen
APPs per passar llista i comunicar als pares absncies injustificades dels seus fills. Aix ho creuen almenys experts
de tot el mn, que vaticinen grans canvis des de ja mateix -alguns ms visibles, altres menys- que configuraran una
nova escola per a l'any 2030. Una escola que perdr el seu paper preponderant com a principal font de coneixement
davant internet, on les tradicionals classes magistrals desapareixeran, el professor canviar el seu rol -de impartir
coneixements a exercir de guia dels alumnes-, el currculum ser ms individualitzat per a cada estudiant i els
coneixements acadmics perdran pes en favor de les habilitats personals i les competncies.3
Aquest s el dibuix dels experts de WISE (Cimera Mundial per la Innovaci en
Educaci, en les seves sigles en angls, creada el 2009 per la Fundaci Qatar) 4, segons
el resultat d'una enquesta duta a terme entre 645 dels seus membres, experts en
educaci.
Sostenen que un dels canvis que s'acosten a l'escola s el que patiran els centres: les
escoles evolucionaran cap a mtodes ms innovadors on els continguts online
passaran a ser la primera font de coneixement enfront de l'escola fsica o l'entorn social
i personal de l'alumne. El paper dels professors s un altre dels canvis que veuran les
escoles, segons WISE el docent que passar a exercir de mentor o guia d'un alumnat que construir el seu
coneixement a partir de diferents fonts i no com a transmissor gaireb nic del coneixement com succeeix fins ara.
L'informe de WISE tamb es refereix als currculums i les caracterstiques dels alumnes. Els experts de l'organitzaci
opinen que les habilitats personals com la capacitat de connectar i tenir empatia amb els altres o de prendre
decisions guanyaran pes en l'educaci en detriment dels coneixements acadmics que es valoren ara. El saber fer

2 Informe PISA 2000, pgina 7.

3 La educacin en 2030: una escuela menos relevante y un aprendizaje ms individualhttp://www.eldiario.es/sociedad/escueladiferente_0_328617413.html

http://www.wise-qatar.orgFundaci Qatar va establir la Cimera d'Innovaci Mundial per l'Educaci (WISE) el 2009. WISE s una plataforma
internacional i multisectorial per al pensament creatiu, el debat i l'acci intencionada. WISE s'ha consolidat com un referent mundial en nous
enfocaments de l'educaci. A travs tant de la Cimera anual i una srie de programes es promou la innovaci i la construcci del futur de l'educaci
a travs de la collaboraci. Diversos patrocinadors corporatius internacionals de WISE reconeixen que l'educaci s una de les inversions ms
eficaces, a llarg termini, que una naci pot fer en el seu desenvolupament econmic i social. El programa de patrocini WISE permet que el sector
privat contribueixi a l'educaci i per ajudar a preparar la propera generaci de lders per als nous desafiaments.
Els mitjans de comunicaci juguen un paper nic en la iniciativa WISE. Ells tenen la capacitat d'arribar a les mltiples parts interessades i explicar
el paper fonamental de l'educaci en el desenvolupament de les societats. WISE es complau a tenir socis dels mitjans de renom internacional per
ajudar a aconseguir aquest objectiu.

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

front (competncies) al saber tradicional. Tamb opinen els experts que els currculums tendiran a la individualitzaci,
a adaptar-se als perfils de cada estudiant, i les metodologies evolucionaran trencant lactual dinmica educativa 5.
Finalment, els experts de WISE opinen que el finanament de l'educaci deixar de ser cosa
fonamental dels Estats per passar a les famlies o fins i tot les empreses. Pel que fa a les
empreses tamb preveuen que adquiriran un paper
important en la certificaci dels coneixements o habilitats, igualant en importncia als ttols
acadmics que expedeixen organitzacions educatives com les universitats.
Com es pot deduir el dibuix dels canvis afavoreix un concepte de lensenyament caracteritzat per: un paper important
del pes del mn empresarial i de les noves tecnologies; paper subsidiari del professorat; currculum preponderant
sobre el que anomenen competncies (preparaci per al mercat de treball) i accs restringit al coneixement.
El pes del The Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP)
Aquest tractat de lliure comer i inversi entre els EUA i la UE s un projecte poltic promogut per les elits poltiques i
corporatives amb la promesa d'augmentar el comer i el nombre de llocs de treball, per alhora vol suprimir les
proteccions reguladores socials i mediambientals, reduir els drets dels ciutadans davant les corporacions i consolidar
el lideratge econmic al mn dels poders econmics dels EUA i la UE.
Una vegada aprovat el TTIP6 tots els governs hauran d'adaptar les
seves normatives nacionals als nous acords internacionals, la qual
cosa implicar una nova onada de reformes laborals, financeres,
fiscals, etc. que serveixi a aquesta harmonitzaci regulatria recollida
en el tractat. El TTIP estar per sobre de la Constituci de cada pas,
ser com una supraconstituci. I els tribunals internacionals
d'arbitratge, que no estan constituts per jutges independents, tindran
un nivell judicial ms alt que els tribunals nacionals. El TTIP inclour
una clusula de protecci dels inversors estrangers (coneguda com
Investor-State dispute settlement, ISDS), que permetr a les multinacionals demandar als governs que aprovin lleis
que afectin els seus beneficis econmics presents o futurs.
En lmbit de lensenyament no s desgavellat preveure que el TTIP suposar la protecci de les inversions de les
multinacionals del sector sobre la capacitat legislativa dels governs; la installaci dempreses o franqucies
daquestes multinacionals; la relaxaci de la normativa regulatria del sector amb la qual s'inundaran de productes
educatius7 i metodologies8 aplicades per aquestes corporacions, cosa impensable actualment a la Uni Europea; en
matria laboral l'harmonitzaci ser la igualaci al nivell de la regulaci ms laxa (recordem que els EUA no ha
ratificat sis de les vuit principals convencions de l'OIT, entre elles les que fan referncia a la llibertat sindical i a la
negociaci collectiva, la UE s que ho ha fet).
Amb aquest escenari s obvi preveure que la despesa necessria per al sistema educatiu disminuir o no
saugmentar la despesa necessria en els centres de titularitat pblica, aprofundint la fractura social existent. La
igualtat doportunitats i el progrs social aconseguit per tots els estrats socials es veur aturat perqu es tallar
laccs als estudis de la gran majoria de la poblaci. El model educatiu de desenvolupament hum, la promoci de
valors com la Pau, la Llibertat i la Justcia Social, la responsabilitat individual i collectiva o aspectes socials com
leliminaci de la segregaci, promoure persones crtiques, reflexives i participatives, s el model educatiu que hem
construt i pot arribar a la seva fi.

5 Un exemple pot ser Flipped classroom - http://www.theflippedclassroom.es/

6 Hi ha dos documents interessants sobre el TTIP: The Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) de la Comissi Europea i EL
ACUERDO TRANSATLNTICO DE LIBRE COMERCIO: EL ASCENSO AL PODER ILIMITADO DE LAS MULTINACIONALES.Traduccin de una
versin reducida del documento de S2B: A Brave New Transatlantic Partnership. Traducido por Vernica Gmez Calvo, ATTAC Espaa.

7 A. Robinson. forumcivic.cat/Andy-robinson
8 Lorea Martnez. Perspectiva Escolar 304 (2006).
3

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

Els pes de les TIC

s cert que als anys noranta vam ser els propis docents, que sempre hem estat un collectiu professional preocupat
per la millora de la nostra tasca, els que vam fer que les noves tecnologies, les TIC, fossin eina til per a
laprenentatge del nostre alumnat, creient que les noves tecnologies sestaven imposant en la vida quotidiana de la
gent i que el nostre alumnat no havia destar orfe daquest coneixements. Rpidament lAdministraci va albirar la
gran iniciativa que donaria lexcellncia al nostre sistema educatiu i ens va fer passar de les TIC a les TAC; ens van
parlar i ens van assessorar per posar en marxa les Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement. Les TAC sn
laprenentatge mediat per les tecnologies de la informaci i la comunicaci 9 no es tractava dutilitzar les noves
tecnologies per recolzar els continguts o per vehicular-ne, es tractava de canviar lorganitzaci i la metodologia de
com hem densenyar10 es va promoure les TAC amb lidea de modernitzar lensenyament. Aix va ser el parany.
Per aviat van arribar els resultats dinvestigacions, estudis, i el coneixement dexperincies realitzades en altres
pasos daquest model metodolgic proposat. El primer exemple, i el ms conegut, s el projecte SOF, dissenyat i
promogut per la corporaci multinacional Microsoft, a Filadlfia (EEUU), en el qual es van crear entorns virtuals de
coneixement i es va dotar lalumnat de porttils. Merisa Stansbury, de la eSchool Media Editors, reporta el contingut
del debat que tcnics i especialistes van dur a terme per analitzar lexperincia del projecte. Les conclusions del
debat van ser esclaridores: 1) les xarxes i altres eines tecnolgiques fallaven o es bloquejaven i lempresa
patrocinadora no feia lacompanyament necessari al professorat, 2) els continguts eren limitats i superficials, 3)
dispersi i desorientaci de lalumnat per realitzar la seva tasca. Aix doncs, no cabia altra valoraci que la duna
experincia fracassada. Altres exemples a Europa han estat analitzats per Inger Enkvist, professora de la Universitat
de Lund (Sucia). Les conclusions de les seves investigacions sobre les conseqncies denfocar leducaci des del
punt de vista de les noves tecnologies tamb van ser concloents: 1) similar resultats es poden observar a diferents
pasos (Sucia, Frana i Regne Unit), 2) la metodologia sempre sha basat en el treball individual de lalumnat
mitjanant porttils, 3) sha produt una davallada del nivell de coneixement de lalumnat, especialment pel que fa a la
comprensi lectora i del raonament matemtic; tamb ha minorat la capacitat datenci i la memoritzaci, 4) lalumnat
esdev allat i privat de la transmissi cultural. LInforme PISA 2006 ja en va parla dalgunes daquestes conclusions.
Malgrat el nyap inicial podem dir que avui les TIC ja estan prenent un bon boci del pressupost del pas per a
lEnsenyament Pblic per posar-lo a la butxaca del capital privat (ordinadors, xarxes, telefonia, acadmies, provedors
dinternet, assistncia tcnica, etc.), apart de ser una nova forma de privatitzaci aprimant el sector pblic (personal,
installacions, etc.) i preparant el sistema educatiu per traspassar all que al sector privat li sigui rendible.
Actualment les TIC tenen una orientaci menor i ms realista de la que inicialment es volia donar, estan ms
experimentades i comena una nova fase.
Un bon exemple de la nova fase s el New Media Consortium (NMC) 11. El NMC va ser fundat el 1993
per un grup de fabricants de maquinari, desenvolupadors de programari i editors que
es va adonar que l'xit final dels seus productes multimdia depenia de la seva
mplia acceptaci per la comunitat d'educaci. Aquestes empreses (Apple
Computer, Adobe Systems, Macromedia i Sony) van conjecturar que una comunitat
d'innovadors integrats en els principals escoles i universitats podria amplificar
l'impacte de les seves eines en una mplia gamma de disciplines, i que una comunitat d'aquest tipus
podria ser singularment apte, sostenible i adaptable.
Es van convertir en centre d'informaci per a aquests centres, l'oficina del programa facilita discussions de clau
pedaggica, tecnolgica i assumptes legals entre els centres, editors, experts legals, i altres parts interessades. A
ms d'actuar com un centre d'intercanvi d'informaci, l'oficina del programa tamb fomenta i coordina projectes de
collaboraci entre els seus membres. Noves escoles poden treballar amb ells o amb membres corporatius del
programa per desenvolupar la tecnologia necessria per a l'educaci. Centres individuals desenvolupen programes
comunitaris innovadors, com els cursos de recapacitaci d'ocupaci. Avui, el NMC inclou gaireb 300 escoles
extraordinries, universitats i museus que treballen junts per ampliar els lmits de l'ensenyament, l'aprenentatge i
l'expressi creativa i el seu Informe Horizon NMC 12 (divulgat pel govern espanyol) identifica importants
desenvolupaments, tecnologies, reptes i tendncies.

9 Generalitat de Catalunya, El Pla TAC de centre, pgina 25

10 Generalitat de Catalunya, El Pla TAC de centre, pgines 6 i 10
11 New Media Consortium - http://www.nmc.org/
4

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

La funci de lensenyament a distncia i la seva incidncia en lEnsenyament Pblic

Per copsar lestat de la qesti cal observar dos elements que sestan donant alhora: la promoci duna proposta i un
instrument institucional per dur-ho a terme.
Un exemple: la promoci duna proposta, lAICLE.
El Aprenentatge Integrat de Continguts i Llenges Estrangeres (AICLE; en angls Content and Language Integrated
Learning, CLIL) s un terme creat en 1994 per David Marsh per descriure un corrent de la lingstica aplicada que
propugna que en els contextos escolars hi ha un major xit en laprenentatge de les llenges estrangeres a travs de
les matries comunes. Per aquesta hiptesi el llenguatge saprn a travs del seu s en situacions no assajades; la
llengua susa per aprendre al mateix temps que per comunicar-se; la matria que sestudia s la que determina el
tipus de llenguatge que s necessita aprendre.

La seva metodologia est basada en emprar lalternana de codi L1 i L2; ls de mltiples recursos i materials,
especialment les TIC; laprenentatge enfocat a processos i tasques, entenem que una tasca s una seqncia
didctica que part dels criteris davaluaci i enfoca a lalumne al que ha de realitzar; les tasques poden presentar-se
en distints formats, depenent dels mitjans que sutilitzen (Webtask, WebQuest, un mural, una presentaci ppt, un
document.)
Un altre exemple: aprenentatge semipresencial, el Blended learning (aprenentatge barrejat).
Laprenentatge semi-presencial (en angls: Blended Learning o B-Learning) s
laprenentatge facilitat a travs de la combinaci de diferents mtodes amb els
quals simparteix. Pot ser aconseguit a travs de ls de recursos virtuals i fsics,
mesclats. Un exemple podria ser laprenentatge a classe agregant una presncia
virtual en una web. Laprenentatge semi-presencial implica activitats presencials i
virtuals.
Per aquesta hiptesi s de gran importncia les noves tecnologies,
laprenentatge semi-presencial (blended learning) saplica ben sovint duna manera especfic a la provisi o s de
recursos que combinen e-learning (online) o m-learning (mbil learning) amb altres recursos educatius. Alguns autors
alleguen que els mitjans bsics del blended-learning poden tamb incloure l'e-mentoring o e-tutoring. Aquests mitjans
tendeixen a combinar un component daprenentatge online junt amb un component hum, encara que la implicaci de
l'e-mentor o e-tutor no t perqu ser en l'entorn virtual. L'e-tutoring pot facilitar-se com a part del treball "autnom"
("un-blended").
Per als seus defensors les avantatges de l'Aprenentatge semi-presencial sn: la relaci cost/efectivitat per a la
instituci que ofereix la formaci, la rpida actualitzaci dels materials i noves formes dinteracci entre alumneprofessor. Parallelament caldria pensar en les dificultats en laccs a un ordinador i a
Internet, en els coneixements limitats en Tics, en les habilitats destudi i en els problemes
semblants als que es poden tenir quan saccedeix a un centre educatiu.
Un instrument institucional actual per dur-ho a terme: lIOC.
L'Institut Obert de Catalunya es troba plenament vinculada als objectius del Departament
d'Ensenyament i la seva acci s lextensi de leducaci salvant les dificultats de lespai i
del temps. Una iniciativa que, en collaboraci amb les altres, impulsa la formaci al llarg
de la vida que vagi incorporant les innovacions en les tecnologies de la informaci i de la
comunicaci.
La plataforma que aglutina el conjunt daccions formatives i ensenyaments de lIOC es caracteritza per:
Esdevenir tecnologia que sigui fcilment adaptable (a les necessitats de lIOC, dels seus ensenyaments, ...),
actualitzable (noves versions, millores, ..), integrable (amb daltres tecnologies dispositius mbils, ..)

12 Horizon Report: 2013 Higher Education Edition - Johnson, L., Adams Becker, S., Cummins, M., Estrada, V., Freeman, A., andLudgate, H.
(2013). NMC Horizon Report: 2013 Higher Education Edition. - Austin, Texas: The New Media Consortium.

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

Seguir un model basat en estndards internacionals, el que ha de facilitar la interoperativitat, reutilitzaci i

personalitzaci dels materials i recursos.
Permetre una accessibilitat multiperfil (alumnat, professorat, tutors/es, gestors/es, redactors/es i creadors/es, ...).
Estar basada en codi obert, per a facilitar-ne la seva actualitzaci i laprofitament de recursos i innovacions daltres
empreses i organitzacions.
La seva penetraci en lensenyament pblic.
Pot suposar una discriminaci per a molts alumnes i famlies, ja que per cal tenir una connexi a Internet i un
ordinador. Tamb pot suposar una discriminaci per a lalumnat perqu obre la porta a lexternalitzaci dun servei
gratut i de qualitat en introduir noves taxes (repagament) als ensenyaments.
Minora la despesa pblica i, per tant, es segueix desmuntant lensenyament pblic. Alhora se suprimeix ms
professorat, fonamentalment de funcionariat.
Des dun punt de vista pedaggic aquesta proposta s contrria a leducaci integral de lalumnat. Leducaci
presencial ofereix unes possibilitats de relaci i dinteracci que no pot oferir leducaci a distncia i, el que s bsic,
augmenta la cultura de lindividualisme i trenca limportant aprenentatge conjunt, la intelligncia collectiva.
Laprenentatge a distncia, a ms de les avantatges esmentades per a ladministraci, s una subvenci ms per a
lensenyament concertat en la mesura que dna facilitat per a nous negocis.

Currculum complert i currculum empobrit

Sest observant un progressiu empobriment dels coneixements amb el suposat objectiu de millorar les habilitats dels
estudiants i aconseguir que spiguen aplicar els aspectes terics a la vida quotidiana es vol comenar una "revoluci
metodolgica" que sigui verificada per les recomanacions de l'OCDE i de les proves Pisa. Es tracta, doncs, dadaptar
els ensenyaments al que anomenen competncies bsiques 13 per millorar els resultats14. Uns ensenyaments basats,
fonamentalment, en el domini de les matemtiques i de certes habilitats lingstiques. Des daquesta ptica, si
lensenyament ha de formar el jovent per saber resoldre problemes i afrontar situacions complexes (competncies)
aix ha de poder visualitzar-se quantitativament, s a dir, amb resultats; el funcionament dels centres educatius i la
tasca del professorat ha danar en aquesta direcci. Aquesta concepci aboca lensenyament exclusivament a
preparar-se per a lexamen (recurs que pot ser, de vegades, contradictori amb la prpia perspectiva de les
competncies) que demostra el seu xit (rendiment). Des daquesta perspectiva, i aquesta intencionalitat, el parany
sordeix en la prpia avaluaci/examen perqu all que savalua s all sobre el que s vol incidir, la resta, com sha
dit anteriorment, queda en via morta, s secundari (el desenvolupament hum, la promoci de valors com la Pau, la
Llibertat i la Justcia Social, la responsabilitat individual i collectiva o aspectes socials com leliminaci de la
segregaci, la consecuci duna ciutadania crtica, reflexiva i participativa, etc.).
Veient all que savalua, queda evident que no interessa el procs educatiu com a instrument per a la cohesi social
o per a la construcci de la identitat nacional, ni el respecte als aspectes socials, morals, emocionals, ni de
creixement hum personal de lalumnat, i, leducaci queda convertida noms en instrucci per a les competncies
professionals en el futur. s lempobriment clar dels coneixements i de leducaci; amb leufemisme de competncies
bsiques es pretn minvar els continguts de manera que els ms desafavorits econmicament rebin noms aquells
coneixements imprescindibles per a ser m dobra barata al mercat de treball.
Durant aquests anys hem construt un ensenyament pblic que respon a criteris socials de justcia distributiva,
digualtat doportunitats, datenci especial a les classes ms desafavorides i de bones prctiques professionals amb
un currculum complert en tots les facetes inherents a la persona i al seu futur. Els resultats han estat ptims com ho
demostra el fet que aquest perode ha estat lnic perode, de la nostra histria, en qu les filles i els fills de totes les
classes socials han estat escolaritzats i han arribat a la universitat i/o altres estudis superiors.

13 La LOMCE i la LEC fan cam pla a lensenyament competencial (LOMCE 4, 5, 13, 16, 20, 21, 23, 35, 38, 54, 96, 97 LEC 2, 52, 53, 55, 58,
59, 61, 69, 81, 91, 97, 186).

14 La Generalitat adapta el currculo a la educacin por competencias

bsicashttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/16/catalunya/1358354364_721868.html

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

Evidentment aquest empobriment recau fonamentalment sobre lEnsenyament Pblic. Els sectors benestants de la
societat amb un classisme, cada cop s mes perceptible, cuiden i cuidaran de tenir centres amb el currculum adient 15
per a la formaci i leducaci de les elits en tots els mbits socials, s a dir, els seus progenitors; no fos que els hi
traiem els llocs de treball, si han de competir amb els daltres sectors socials.
Diversitat i diferenciaci de centres educatius
Les multinacionals parlen de lideal de centre educatiu, dels seus objectius segons els estudis que simparteixen, per
no es fa una proposta contreta i menys es parla de centres diferenciats, no s polticament correcte. El format, el tipus
de centre, no sembla que els importi massa, per si el seu funcionament organitzatiu i metodolgic. Seguint la realitat
creada per aquestes corporacions podem veure campus universitaris (presencials o virtuals), complexos educatius,
macrocentres, centres especialitzats, centres tipus institut-escola amb diferents nivells educatius...
Lensenyament s un mercat i cal crear productes per als diferents poders adquisitius existents a la societat. De la
mateixa manera que hi ha establiments comercials hi ha establiments educatius; aquesta s la seva visi.
La complexitat organitzativa daquestes concentracions, i quina s la seva titularitat, s obvia tenint en compte
lencast de diferent professorat, alumnat i famlies per aquesta ra la seva organitzaci i funcionament ser gerencial i
totalment exempt de participaci i decisi per part de la comunitat educativa.
Igualment, aquesta tipologia i organitzaci dels centres no suposa una millor atenci i orientaci de lalumnat;
latenci i orientaci ve determinada per lacci que els i les professionals esmercin i no per una gran concentraci
humana, ans al contrari, un entorn en el qual pugui haver una certa coneixena entre les persones i permeti la
familiaritat i la calidesa de relacions promou laprenentatge, el creixement i lesfor personal molt ms que un entorn
ampli i impersonal on la soledat i lindividualisme sn les niques possibilitats que sovint t una persona.
El que s podem observar en aquesta tipologia i organitzaci dels centres sn unes precries o agreujades condicions
laborals dels i les docents perqu les seves dimensions organitzatives propiciaran uns criteris de funcionament que
promou lindividualisme, el clientelisme, les desigualtats i la submissi a discrecionalitats i visions personals dels
comandaments.
Malauradament s possible que no hi guanyi ni lalumnat, ni el professorat ni el conjunt de la societat, per amb
aquest sistema els governs aconsegueixen: a) el desistiment de responsabilitat en la gesti que els correspon, b) la
visi economicista del funcionament del sistema educatiu pblic, c) el control ideolgic partidista sobre la tasca
docent. Ladministraci traspassa la seva responsabilitat als centres pblics, a empreses privades i a les famlies sota
leufemisme de la millora del sistema educatiu del pas.
Lafectaci als diferents nivells educatius
Els orientadors de lactual rumb sn els mateixos que cerquen la eliminaci dels
controls sobre els preus; la desregulaci dels mercats de capital; lobertura de fronteres
per a mercaderies, capitals i fluxos financers; la flexibilitzaci laboral i la reducci de la
influncia de l'estat en l'economia, especialment mitjanant la privatitzaci i una fiscalitat
discriminada en favor de les grans rendes; bviament est clar que amb aquests
propsits no els importa lactual model educatiu, ni les seves avantatges, ni els diferents
nivells educatius. Per aquesta ra el canvi de model educatiu afecta, i afectar, al
conjunt i, per tant, a tots els nivells educatius.
La pressi de lexamen enfront dun model educatiu centrat en les necessitats i motivacions de lalumnat s la primera
afectaci a tots els nivells educatius que anir lligada al sotmetiment dels centres a proves externes, oferint una
classificaci, malgrat sigui encoberta, segons els seus resultats. De la mateixa manera la reducci dassignatures i la
determinaci duns continguts mnims, competencials segons el seu criteri, ser una altra afectaci a tots els nivells
educatius.

15 La LOMCE i la LEC fan cam pla a la diferenciaci de centres (LOMCE: 60, 61, 74, 75, 76, 77, 78, 81, 88, 90 LEC 4, 39, 84, 85, 90, 91, 103,
183, 184, 185, 186,187, 188, 191, 193).

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

Gran part dels nivells educatius estaran afectats per la segregaci, selecci i classificaci de lalumnat per mitj de
itineraris oficialitzats o encoberts. Les lleis aix ho garanteixen.
Clara afectaci s no estar assegurada la inversi necessria per als centres de titularitat pblica, perqu els
diferents nivells educatius veuran minvar els recursos precisos per a les seves necessitats especfiques. Igualment
augmentar la dificultat per a la innovaci.
Lensenyament noms al servei de leconomia
Lactual legislaci, lactuaci des del poder poltic, la posici de determinats partits, la pressi des de determinats
mitjans de comunicaci per establir un estat dopinio, posa el Sistema Educatiu noms al servei de leconomia.
Diriament podem observar, per informacions o esdeveniments, que hi ha dues vies que posen lensenyament noms
al servei de leconomia: obrir al negoci privat tot all que estigui relacionant amb lensenyament i modelar un
currculum per a les competncies del mercat laboral que precisen les empreses convencionals.
Es vol donar un paper a les empreses: segons aquest nou escenari, les empreses passarien
impartir continguts. Per cal analitzar la situaci: quin tipus d'empreses sn les que financen
i opten per aquesta nova realitat?, seran empreses tiques i socialment responsables, o
seran aquelles a les que valors com la igualtat els resulten aliens?, el finanament vindr
d'una banca compromesa, implicada amb inversions socialment responsables, o ser la
banca especulativa la que trobi a l'escola un nou nnxol on lucrar-se?, on i qui posaran els
lmits?. Si finalment sentn leducaci com un nou negoci lucratiu, on quedar la transmissi
de valors humanes, socials, nacionals?. A on ens portar aquesta transferncia de
competncies de lestat a la iniciativa privada?.
Avui ja podem veure com es dissenya una Formaci Professional per donar sortida a lexclusi a la qual molt jovent
shi veu abocat per desistiment de lestat en les seves responsabilitats; una Formaci Professional adreada a instruir
i formar m dobra no qualificada, alguns estudis sense titulaci... Tamb podem veure com sest construint una
educaci a distncia que permeti la recollocaci laboral segons interessi a lempresa convencional.
Nhi ha ms:

El Govern de Catalunya crea el Projecte Interdepartamental de Competncia Digital Docent, que definir les
competncies digitals que han de tenir els docents de Catalunya 16; competncies digitals per ensenyar qu?.
El govern de Galcia ensenyar a dissenyar aplicacions per a mbils a alumnes de 5 de Primria per aix deu
escoles del programa Abalar rebran un curs de deu hores en qu els estudiants aprendran a programar i com es crea
un dispositiu d'aquest tipus17; s a dissenyar aplicacions per a mbils el que sha daprendre a 5 de primria?.
Els alumnes de l'ESO de Madrid tindran una nova assignatura obligatria de Programaci per aprendre, entre altres
coses, a crear una pgina web, una 'app' per a mbils o dissenyar un joc d'ordinador, com anunciar el president del
Govern regional, Ignacio Gonzlez , durant el Debat sobre l'Estat de la regi 18. Ms del mateix; s aix lensenyament
important?.
La nova FP catalana sumar cicles formatius i reciclatge professional amb lobjectiu de reduir el 40% de treballadors
de baixa qualificaci que hi ha ara a Catalunya; les empreses ajudaran els instituts a preveure i programar les
especialitats ms necessries19. Ja les tenim a casa i manant.

16 http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=276831&idioma=0&departament=4&canal=5
17 http://www.laopinioncoruna.es/sociedad/2014/11/27/xunta-ensenara-disenar-aplicacionesmoviles/903372.html
18 http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20140903/54414633834/los-alumnos-de-eso-tendran-una-nueva-asignatura-obligatoria-deprogramacion-pa

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

El conseller director general i vicepresident de les Operacions Industrials de Nissan a Espanya, Frank Torres, i la
consellera dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, signen un acord de collaboraci per
promoure la formaci professional dual i la formaci en centres de treball en els segents cicles formatius:
carrosseria, electromecnica de vehicles autombils, mecatrnica industrial i programaci de la producci en
fabricaci mecnica20. Ja els tenim a casa per ajudar.
Els informes de l'OCDE i altres organismes s'han convertit en el referent educatiu al mn i Espanya, tot i que bona
part daquests informes tenen enfocaments massa economicistes de l'educaci 21; leconomia ha de ser la que
governi i orienti lensenyament en un pas, en una comunitat, no ser una visi miop del que s la societat humana?.
El trencament de la igualtat doportunitats i el manteniment de lestratificaci social

Un Estat de dret i democrtic no pot oblidar el deure, lobligaci, de fer possible laccs de totes les capes
socials a lensenyament i, per tant, tamb, als estudis superiors, creant els mecanismes precisos per evitar els
abusos i/o laprofitament daquells que no necessitin cap ajut. LEstat ha de ser garantista del benestar mnim i dels
drets bsics de la ciutadania, no es pot desresponsabilitzar de les seves obligacions. Aix, doncs, des de la nostra
ptica europea, lensenyament s un dret social per al conjunt de la poblaci, gratut i de qualitat. Gratut perqu el
conjunt de la societat, amb la seva contribuci econmica (impostos), fa possible el seu finanament i de qualitat
perqu entenem que un ensenyament de qualitat, per al conjunt de la poblaci, fa possible que no es perdi cap recurs
hum per al progrs del pas.
Lamentablement sembla que la realitat a casa nostra ha deixat de ser aquesta. El paper garantista de lEstat est
minorant paulatinament i el cost dels estudis comena a no estar a labast de tota la poblaci; en posem un exemple:
en general el preu mig de la matrcula universitria a Espanya s de 1.074 euros per cursar 60 crdits, segons l'ltim
informe de Dades i Xifres del Sistema Universitari Espanyol publicat pel Ministeri d'Educaci amb dades relatives al
curs 2012-2013. El preu per crdit de les segones, terceres, quartes i posteriors matrcules oscil.la segons la
comunitat. En els dos ltims cursos escolars, els estudiants matriculats a Catalunya han vist augmentar els preus
pblics un 79,4% mentre que a Galcia noms s'han incrementat un 3,6%. A la Comunitat de Madrid, per exemple, en
aquest 2013-2014 la mitjana dels preus mxims per crdit s de 60,64 euros per a segones matrcules; 113,7 per
terceres i 151,6 euros per quartes i posteriors.
En les darreres dcades el nostre estat ha complert el seu paper i, fins i tot, sha aconseguit, com sha dit
anteriorment, que les filles i els fills de totes les classes socials hagin estat escolaritzats i hagin arribat a la universitat
i/o altres estudis superiors. Aquesta tendncia sest revertint. El cost que estan adquirint els estudis significar
l'expulsi sistema de molts joves dels sectors socials desfavorits econmicament que veuran impossible el seu accs
a la universitat. Es produir el trencament de la igualtat doportunitats aconseguida en aquest perode.

Per un altre costat, com assegura el socileg i professor de la Universitat Complutense, Lus Garca Tojar, en una
informaci periodstica, la clau d'aquest canvi de model, s l'expulsi de les classes mitjanes-baixes de la universitat i
aix recuperar el prestigi de la universitat com a reproductora d'elits 22. Aqu tenim el segon efecte pervers: el
manteniment de lestratificaci social. Sense defensar una societat sense classes, avui, intellectuals, poltics,
economistes, la OCDE23, el FMI... donen el toc dalarma de com sestan agreujant les diferncies econmiques entre

19 http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=10/09/2014&idioma=1
20 http://www.panamaon.com/noticias/motor/1154106-nissan-y-el-departament-densenyament-firman-un-convenio-para-promover-la-fp-dual.html
21 http://diarieducacio.cat/locde-o-els-economistes-com-gurus-de-leducacio/
22 El sistema de prstamos de las becas en Espaa y sus consecuencias

http://www.que.es/ultimas-noticias/sociedad/201406180802-

sistema-prestamos-becas-espana-consecuencias.html

23 La OCDE alerta de que la desigualdad frena el crecimiento econmico.

desigualdades-OCDE_0_333166754.html

http://www.eldiario.es/economia/PIB-crece-aumento-

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

els diferents sectors socials24. Aquesta s la fase actual del manteniment de lestratificaci social: empobrir fins a fer
impossible que lascensor social funcioni mai ms.
Caracterstiques del nou model educatiu promogut
Al llarg daquest treball sha pogut copsar cap a quin model educatiu es vol conduir lensenyament i els sabers. Per
cal visualitzar les caracterstiques concretes daquest model.
Un ensenyament que perdr el seu paper preponderant com a principal font de coneixement davant dinternet i
daltres formes dinteracci educativa (TIC, ensenyament a distncia, intervenci de sectors del mn empresarial,...),
el professor canviar el seu rol educatiu per exercir de guia assistent de lalumnat, el currculum ser ms
individualitzat per a cada estudiant i els coneixements acadmics perdran pes en favor dunes habilitats personals i
dunes competncies establertes pel discurs oficial convencional.
Els centres evolucionaran cap a mtodes densenyament diferents on els continguts online
passaran a ser la primera font de coneixement enfront de l'escola fsica o l'entorn social i
personal de l'alumne.
Per tots els centres tindran aquests trets?. s molt possible que en centres al servei dels
sectors benestants, el personal que imparteixi docncia tinguin blocs o pgines Web en les
que penjaran apunts, exercicis o informaci general i interactuaran amb els seus alumnes.
Els mitjans precisos i lentorn tecnolgic segur que no hi faltar. El currculum ser ampli i
especialitzat, en el sentit de preparar elits i dotar-les duna ideologia. Contrriament, en els centres dels sectors
socials ms desafavorits econmicament, generalment centres pblics, les coses possiblement no seran aix; el
desmantellament de lactual educaci pblica minvant la seva qualitat amb la permanent retallada de recursos
materials i humans, laugment de rtios, la supressi de grups i de centres... ens fa percebre un ensenyament pblic
per als pobres, en el qual, bviament, estaran absents els mitjans precisos i els entorns tecnolgics. Un ensenyament
residual, noms per justificar que, en un pas desenvolupat i democrtic, la poblaci est escolaritzada.
Els currculums estaran orientats a desenvolupar determinades habilitats personals com la capacitat de connectar i
tenir empatia amb els altres o de prendre decisions, aix guanyar pes en l'educaci en detriment de la resta de
coneixements i capacitats que es tenen en compte ara. El saber fer, diuen, en front al saber tradicional (saber ser).
Els currculum tendiran a la individualitzaci, a adaptar-se als perfils de cada estudiant, i les metodologies
sadequaran aquesta dinmica.
El professorat passar a exercir de mentor o guia d'un alumnat que construir el seu coneixement a partir de diferents
fonts i no com a transmissor de coneixements, valors i conductes com succeeix fins ara. Aquest nou paper reservat
per a la docncia t la doble vessant: recolzar una metodologia que cerca promoure determinades conductes
(individualisme, competitivitat, elitisme, classisme... ) alhora que noms abasta determinats coneixements, i, treure
lalumnat de les seves mans del professorat; aquest poden influir i fer-los pensar.
Amb lestratgia de desistiment de responsabilitats,
i que la despesa pblica passi a mans del sector
privat (bsicament corporacions multinacionals), el
finanament de l'educaci deixar de ser cosa
fonamental dels Estats per passar a les famlies 25 o, fins i tot, a les empreses. Pel que fa a les empreses tamb
adquiriran un paper important en la certificaci dels coneixements o habilitats, igualant en importncia als ttols
acadmics que expedeixen les organitzacions educatives com les universitats.
Es pot concloure afirmant que els objectius daquest model sn: afavorir el pes del mn empresarial convencional i de
les noves tecnologies per als seus interessos; facilitar el concurs de les grans multinacionals de lensenyament en la
gesti del sistema educatiu del pas; donar un paper subsidiari al professorat en el procs educatiu de la ciutadania;

24 Los tres espaoles ms adinerados duplican en riqueza a los nueve millones ms pobres
http://www.publico.es/actualidad/553257/los-tres-espanoles-mas-adinerados-duplican-en-riqueza-a-los-nueve-millones-mas-pobres

25 La educacin, un valor al alza?

http://www.eldiario.es/zonacritica/educacion-valor-alza_6_339176089.html

10

el rumb de la privatitzaci a lensenyament pblic - escrit per Pep Barcel el dia 13 del mes de febrer de lany 2015.

implementar un currculum competencial (preparaci per al mercat de treball); anullar la participaci de la comunitat
educativa en la gesti del sistema i restringir laccs al coneixement per a determinats sectors socials. Aquest s el
rumb de la privatitzaci a lEnsenyament Pblic si no el capgirem.

Pep Barcel, 13/02/15

Nota:
Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar o fer el que et vingui de gust, per
segueix la mateixa direcci que jo, grcies.
El pensament no ha de tenir dret dautor i la millor intelligncia s la collectiva. Per aix vull compatir amb
tu les meves reflexions.
A les referncies sindica lectures que amplien el que es diu en aquest escrit, aquesta s la intenci.

11