FORCES I

ESFOROS

QU FAN LES FORCES?

Causen deformacions
Canvien lestat de
moviment dels cossos

La pilota es mou
per la fora de la
m de la tenista

el dit
fa que
lespon
ja
canvii
de
forma

COM LES REPRESENTEM?

Donat que les forces

tenen:

DIRECCI

SENTIT

INTENSITAT

PUNT DAPLICACI

direcci
sentit

intensitat

les representem amb

fletxes, que anomenem

VECTORS

punt daplicaci

PODEN ACTUAR:
Per

contacte

distncia

Latracci entre la Terra i

la Lluna...

s un
exemple
de fora que
actua

A DISTNCIA

Tocar el
timbre...

o xutar la
pilota...

sn exemples
de forces
que actuen
PER
CONTACTE

Les forces actuen per parelles

Quan

toquem
el timbre...
fora dacci

o quan un coet
senlaira.

fora de
reacci:

enlaira el coet

fora dacci
fora de reacci:
ens deforma el dit

Les forces actuen per

parelles

Mesurem forces

Les forces
es mesuren amb
el DINAMMETRE
400 N

La

unitat de La Terra atrau

mesura s el lobjecte amb
una fora de 400
NEWTON

N perqu la
gravetat aqu val
10 N/kg.

40
kg

El pes s una fora

El pes s la fora
amb qu la Terra
atrau els objectes.

Es

calcula
multiplicant la
massa per la
gravetat:

Pes = m g

La gravetat a la
Terra val 10 N/kg.

2 kg
Pes = 20 N

Per exemple:

Canvi de moviment
o deformaci?

Recorda:
Les

forces actuen
per parelles
(sempre).

Lhome no cau
perqu la dona
fa una fora.

La dona no cau
perqu lhome
fa una fora.

La cadira es deforma
perqu la dona fa una
fora.
Aquesta fora s el
seu pes (en Newton)
Les dues forces
sn iguals
i de sentit contrari.
Les dues forces
actuen sobre
cossos diferents.

La dona no
cau perqu
la cadira fa
una fora.

rgid

elstic

dctil

frgil

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

rgid

elstic

indiquen com es comporten els

materials davant laplicaci de
forces externes

dctil

frgil

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

indiquen
el seu comportament davant
laplicaci de forces externes
depenen
de lestructura interna del
material es a dir de com
suneixen els seus toms

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

Qu s un esfor?

s una fora que saplica sobre una

superfcie dun cos.

La resistncia dels cossos als esforos

depn del seu:
Tamany
material
Forma
Del

tipus desfor

Els esforos es representen amb vectors

que actuen sobre superfcies.

ESFOROS
TIPUS D'ESFOR

TRACCI

COMPRESSI

FLEXI

TORSI

CISALLAMENT

ESFOR DE TRACCI
Un

cos est sotms a esforcos de tracci

quan les forces que actuen sobre ell
tendeixen a estirar-lo.

EXEMPLES DESFOROS DE
TRACCI

Remolc dun cotxe.

EXEMPLES DESFOR DE
TRACCI

El cable duna grua.

EXEMPLES DESFOR DE
TRACCI

Un pont de tirants.

ESFOR DE COMPRESSI
Un

cos est sotms a esforos de

compressi quan les forces que actuen
sobre ell tendeixen a disminuir la seva
longitud i axafar-lo.

EXEMPLES DESFOR DE
COMPRESSI

LES POTES DE LA CADIRA I LA TAULA.

EXEMPLES DESFOR DE
COMPRESSI

LES COLUMNES I PILARS.

EXEMPLES DESFOR DE
COMPRESSI

LES BARRES DUNA LLITERA.

ESFOR DE FLEXI

UN COS EST SOTMS A ESFOROS DE FLEXI QUAN LES

FORCES QUE ACTUEN SOBRE ELL TENDEIXEN A DOBLEGARLO.

EXEMPLES DESFOR
FLEXI

PLATAFORMA DUN PONT.

EXEMPLES DESFOR
FLEXI

ESTANTARIA.

EXEMPLES DESFOR
FLEXI

LES ALES DUN AVI.

ESFOR DE TALL
Un

cos est sotms a un esfor de tall

quan les forces que actuen sobre ell sn
de sentit contrari i tendeixen a tallar-lo.

ESFOR DE TORSI
Un

cos est sotms a una fora de torsi

quan les forces que actuen sobre ell
tendeixen a torsar-lo i fer-lo girar.

EXEMPLE DESFOR DE
TORSI
ARBRES DE LES MQUINES.

indiquen
el seu comportament davant
laplicaci de forces externes

esforos

tracci
compressi
flexi
torsi
Cizalladura o tall

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

indiquen
el seu comportament davant
laplicaci de forces externes

esforos

deformacions

tracci
compressi
flexi
torsi
cizalladura
allargament
escorament
corbatura
retorament
tall

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

EXERCICI 1

EXERCICI

Observa els dibuixos i identifica el tipus

desfor que estan realitzant.
A)

C)

B)

D)

EXERCICI

Indica el tipus desfor representat en cada

figura.
A)

B)

C)

D)

E)

EXERCICI 4

indiquen
el seu comportament davant
laplicaci de forces externes

elstica

esforos

transitria

deformacions

tracci
compressi
flexi
torsi
cizalladura
allargament
escorament
corbatura
retorament
tall

plstica
permanent

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

indiquen
el seu comportament davant
laplicaci de forces externes

frgil

tena

esforos

deformacions

tracci
compressi
flexi
torsi
cizalladura
allargament
escorament
corbatura
retorament
tall

rotura
PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA mecnica:
capacitat per suportar esforos
sense deformar-se o trencar-se

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA:
resistncia que ofereix un cos a
ser ratllat o penetrat per un altre
Dur

Tou

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT:
capacitat per recuperar la forma
original un cop ha cessat la causa
que el deforma.

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT:
capacitat per adquirir deformacions
permanents sense arribar a trencarse. Quan la fora es deixa daplicar
el cos no recupera la seva forma
inicial.

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT
TENACITAT:
capacitat per absorbir impactes
sense trencar-se, abans de
trencar-se es deforma

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT
TENACITAT
FRAGILITAT:
Capacitat de trencar-se amb
facilitat

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT
TENACITAT
FRAGILITAT
MALLEABILITAT:
Capacitat dels materials en
transformar-se en lmines
desprs daplicar esforos de
compressi

PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS

RESISTNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT
TENACITAT
FRAGILITAT
MALLEABILITAT
DUCTILITAT:
Capacitat que tenen els
materials en
transformar-se en fils
quan estan sotmesos a
esforos de tracci.
PROPIETATS MECNIQUES DELS MATERIALS