Preguntes de literatura.

Qesti 1. Com influeix l'entorn sociocultural en la literatura de postguerra?

Durant la segona repblica es va viure un renaixement de les cultures locals, amb l'oficialitat de les
llenges autctones i l'aprovaci d'alguns estatuts d'autonomia.
Al 1939, desprs de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial, desapareixia del
panorama pblic, de ladministratiu i de lensenyament i tornava a la clandestinitat, ja que el
general Franco considerava les cultures i llenges locals com una amenaa a la unitat d'Espanya.
Aix la fi de la Guerra Civil espanyola va comportar la prohibici de la llengua i dels drets civils, la
censura i l'exili de gran part dels intellectuals. Aquesta situaci va comportar la resistncia cultural
amb reunions clandestines a cases particulars i les edicions d'obres d'amagat, amb el pagament previ
dels lectors interessants.
Amb el final de la Segona Guerra Mundial la repressi franquista s'alleuja. Tornen les
representacions en catal, es creen algunes editorials i alguns premis literaris. A ms, Carles
Salvador organitza els cursos de llengua i literatura a Lo Rat Penat i publica la seua Gramtica
Valenciana. Molt lentament, la llengua torna a l's literari, encara que la tasca clandestina continu a
les universitats.
Mentrestant, els escriptors exiliats van crear una literatura dominada per lenyorament del pas i el
desarrelament. A va ser possible en llocs com Mxic i Xile, on hi havia autntiques colnies
d'exiliats que van crear revistes literries i van fer edicions d'obres originals. El resultat fou una
literatura que havia de ser continuista de les tendncies simbolistes i avantguardistes anteriors a la
guerra durant els primers anys (1939-1946).
A la dcada segent, la lleu liberalitzaci va permetre entrar en contacte amb els corrents europeus,
especialment amb lexistencialisme, encara que amb un fort control de la censura, que en el nostre
cas fou doble: temtica i lingstica.
En general el teatre va sobreviure amb un importantsim component folcklric, la poesia va
sobreviure baix mnims i la narrativa no es va recuperar fins ben entrada la dcada dels 50.
Qesti 2. Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor.
La producci literria dEnric Valor consta de dues grans aportacions:
(a) Les rondalles valencianes.
(b) Cinc novelles i alguns relats breus.
Tant en un tipus dobres com en altres, Valor usa la tcnica del narrador omniscient i subjectiu.
Escriu amb gran precisi, minuciositat i exactitud pel detall. T un gran domini de la llengua. Els
recursos de llenguatge oral que empra, provenen directament de la tradici popular, amb els quals el
lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literria molt equilibrada, que inclou
les peculiaritats valencianes.
Les seues rondalles estan confegides a partir dun nucli narratiu de procedncia oral ms o menys
complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformaci i reformulaci del relat oral
estructura, situacions, personatges i ens proposa, mitjanant lescriptura millorada, uns contes
cultes, distints de les rondalles tradicionals.
Els relats breus, ms prxims a lestil del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sin sobretot

per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.

La novel.lstica presenta les mateixes caracterstiques estilstiques i lingstiques que les rondalles,
per s on ms clarament aboca les seues experincies biogrfiques i els seus coneixements de la
terra. En les seues novelles pretn fer la crnica del perode histric que va viure, plasmant-hi totes
les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponmia, la fauna i la botnica. Sense la
Terra Promesa s la crnica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de
Batuda i Enll de lhoritz, s la crnica de la Guerra Civil. En elles usa la narraci en primera
persona per a oferir ms adequadament el material de ficci i augmentar la complicitat del lector.
Els protagonistes de les novelles sn la collectivitat, algunes famlies, la natura, la muntanya i el
camp i la llengua. El seu espai literari s Cassana amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya,
per lespai i el temps no sesgoten en concreci geogrfica o cronolgica. Segons Vicent Escriv:
Valor es constitueix literalment, i sense exageracions, en tota la nostra tradici novellstica . Sense
la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdrem tot un segle XIX. Es per
aix que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors histrics com Vctor Catal i Narcs
Oller. I al costat dels quasi coetanis Lloren Villalonga i Merc Rodoreda.
Enric Valor, en suma, s lhome que ha sabut crear un riqussim registre literari amb qu ha fet
actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. Tamb s lescriptor que millor representa la
continutat ininterrompuda de la tradici lingstica i literria valenciana dabans i desprs de la
Guerra Civil.
Qesti 3. La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels
personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu.
La producci literria de Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romany de la Selva, 1983), en
efecte, est profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i
poltics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que
es fa contempornia a partir de l'experincia de la guerra i, molt en particular, de l'exili.
Les novelles de Merc Rodoreda sn les grans novelles de la literatura catalana moderna. Com va
succeir amb tots els autors de la seua generaci, la seua obra est marcada per la Guerra Civil
espanyola una guerra que trenc vides, amors i famlies i que condu a la infelicitat, la destrucci i
al desarrelament de l'exili.
L'experincia de l'exili amplia els lmits del realisme literari, que de cap mode sn suficients per a
llegir a Rodoreda, per a compartir la memria del mn des del que ens parlen els seus llibres, els
seus personatges, encara que l'obra de Rodoreda s tamb una reflexi sobre la feminitat i l'amor.
Lexperincia de la guerra capgir profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934
feia periodisme poltic, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les
primeres novelles, que no sn les que li han donat fama. Per la guerra represent per a ella l'inici
del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novella d'inspiraci autobiogrfica que
l'autora reescriur completament trenta anys ms tard.
Aparentment, la novella que li va donar fama, La plaa del Diamant (1962), no t res a veure amb
l'exili, perqu la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa annima que no es va
exiliar. No obstant aix, la novella va ser el resultat de les experincies vitals, intellectuals,
poltiques i d'aprenentatge literari que Merc Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure
durant bona cosa danys, primer a diverses poblacions de Frana, treballant com a costurera, i
desprs a Ginebra.
En els seus contes, i tamb en les seues ltimes novelles (1980: Viatges i flors; 1980: Quanta,

quanta guerra...; 1986: La mort i la primavera), apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i
gent desprotegida que parlen en terra de ning. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el
monleg i el monleg interior en particular.
L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dna sentit. A Ginebra duia entre mans, al mateix temps,
les primeres versions del que amb el temps seran La plaa del Diamant (1962), Jard vora el mar
(1967), Mirall trencat (1974), i La mort i la primavera (1986). Entre aquestes opcions, als anys
cinquanta va optar per escriure la Plaa del Diamant: una opci literria que li va permetre usar
l'exili com a territori de reconstrucci de la memria narrativa.
A causa de lexili, en el terreny personal, Merc Rodoreda va emprar la llibertat d'alterar el
concepte de la famlia i de maternitat. En el terreny creatiu, es va donar
una
gran llibertat
creativa sense pensar en l'xit.
Questi 4. Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona,
sobretot, entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural.
Els primers anys del regnat de Joan Carles I (1985-1987) van ser el perode de recuperaci pacfica
de les llibertats que coneixem am el nom de Transici democrtica.
Per per pacfica que fra, va ser una poca de manifestacions i vagues, reprimides per policia i
paramilitars, i atemptats terroristes. Fins i tot hi hagu un intent de colp destat militar.
Tot i aix, el retorn de la democrcia obria noves expectatives quant a la nostra recuperaci
lingstica, cultural i nacional. Al 1982 el valenci esdevenia llengua cooficial. y comencen a emitir
emissores de rdio i televisi en catal.
De la dcada dels 60 cap als 70, els narradors adopten una postura ms intimista i individualista. Es
mostren ms preocupats per la llibertat personal i pel dest propi , malgrat els problemes dedici i
de censura. Alguns narradors comencen a publicar una narrativa encara realista, per amb una
exaltaci del mn interior del protagonista (Miquel ngel Riera, Baltasar Porcel...).
Durant els 70, els escriptors viuen la fi del franquisme, la creaci deditorials, nous premis literaris,
relaxament de la censura i reconeixement dels drets lingstics de les nacionalitats amb llengua
prpia.
Comencen aleshores una srie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit les
conseqncies della. Daltra banda, tenen una major informaci sobre la cultura europea i han
tingut referncies i models literaris. Els nous escriptors dels 70 es caracteritzen per reflectir el seu
mn cultural a les seues obres, una actitud ms intimista, l'experimentaci de las possibilitats del
gneres, un llenguatge molt elaborat i sobre tot una transgressi moral i ideolgica amb recreaci
del mn prohibit de la infncia i joventut amb revoltes, erotisme, etc.
Qesti 5: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat
contempornia i amb quins recursos literaris ho fa.
Quim Monz (Barcelona, 1952) s autor duns quants llibres de contes, alguns excepcionals, en els
quals no ha usat mai aquella llengua ortopdica que va convertir bona part de la literatura catalana
en un cadver encarcarat. La millor referncia de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis
contes (1999).
Els contes de Quim Monz sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de lautor

en la tcnica d'armar la narraci curta i la uniformitat d'un estil que no t res a veure amb la
simplificaci lingstica. Cada una de les paraules que escriu Quim Monz s insubstituble i
fascinadora. La seua prosa captiva perqu no tendeix a l'ornament ni a la retrica, sin perqu cada
paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu s diari neutre, assolint d'aquesta manera la
restituci del seu valor original; aix, les frases fetes deixen de ser tpiques. Es pot dir que la prosa
de Monz s tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes sn un reflex de la societat contempornia perqu una bona quantitat se centren al
voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel
que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per
aconseguir qualsevol companyia. Monz fa que les histries esquiven qualsevol temptaci
melodramtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i
l'amor amb fredor.
Un altre fil temtic s el que converteix la narraci en una guia contempornia de la vida
exasperada duna gran ciutat. La solitud, la desesperana, l'avorriment i els actes incomprensibles i
rutinaris de cada dia queden reproduts en les voltes que peguen els personatges de Monz entre les
cares annimes dels vens dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben
b quina illusi. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de
Monz solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Sn estratgies per a retardar la
bogeria i la desolaci.
Un altre grup temtic s la faula moral, aix com els que exploren lactivitat d'escriure i crear, les
paradoxes, les ambigitats i els enigmes que acompanyen lacte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monz ha tingut el suficient respecte pel
lector per traar mltiples i desconcertants camins.
Qesti 6: Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la
postguerra fins a finals dels anys 70.
Als primers anys de postguerra succe un segon perode en qu fou possible construir una
infraestructura cultural elemental; aparegueren les primeres editorials i tamb les primeres revistes
literries valencianes de postguerra.
Enmig dun ambient de carestia i desolaci, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil
espanyola i de la Segona Guerra Mundial, tamb arrel entre els poetes lexistencialisme parisenc:
un moviment inconformista, filosfic i literari que, ms enll de les convencions esttiques,
atorgava prioritat als temes derivats de la relaci de l'sser hum amb la realitat ms crua i tangible,
i reflectia l'angoixa de viure en un mn absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el
Grup potic de postguerra (1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment
existencialista, i escrigueren poemes que responien a les caracterstiques segents:
Allunyament de la realitat.
Discurs reflexiu, relacionat temticament amb el dolor, la mort i l'absurd del mn i de la
vida.
Punts de vista religiosos i humanistes.
Tendncia a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista de la dcada dels 50 tractava de suggerir la realitat a travs de
l'evocaci simblica, potenciant la paraula potica com a base d'un discurs proclive a la religiositat i
a l'humanisme, i distanciat de la realitat immediata, en qu predominava la metfora, el smbol,
l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Per els joves poetes de comenaments dels 60, en

contraposici als postulats de la generaci precedent, s'adscrigueren a l'esttica realista.

La poesia realista de la dcada dels anys 60 es relacion amb els enunciats terics de l'anomenat
realisme histric o realisme socialista, o amb les formulacions que sobre la funci social de la
literatura havien aportat els pensadors de l'escola marxista . La poesia realista dels anys 60 tingu
les caracterstiques segents:

Actitud social del poeta: deix de sentir-se una espcie d'elegit, per a identificar-se amb
l'entorn; pass a considerar-se una persona corrent ms, solidari amb la resta.
Sobre l'experincia potica: l'acte d'escriure deix de ser una labor intimista o crptica, per a
ser una experincia compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.
Mtode d'inspiraci: la reflexi del poeta sorgia de l'experincia real.
Un llenguatge nou: el discurs potic deix de ser equvoc i abstracte, per a passar a ser
unvoc i concret. El llenguatge adquir un to directe i fins i tot colloquial.
El protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia pass a ser una persona corrent,
immersa en l'anonimat de la vida quotidiana.
L'objectiu de la poesia: la poesia assol una funci social, amb l'objectiu d'enriquir la
persona humana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions.
El destinatari: qualsevol lector es convert en destinatari de la poesia realista; els receptors
deixaren de ser persones cultes amb formaci literria.

En sintonia amb la poesia realista, la nova can es convert ben aviat en un fenomen de masses.
Tingu com a objectiu recuperar l's pblic de l'idioma a travs de la nova msica popular i
divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientaci nacionalista.
Raimon, a partir de la seua primera can (1959: Al vent, escrita el mateix any de la mort del gran
poeta simbolista Carles Riba) es convert en el cantant ms emblemtic i les seues canons assoliren
un gran impacte social.
Qesti 7: Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic.
Vicent Andrs Estells (Burjassot, 1924-Valncia, 1993) comen a escriure poesia a la postguerra,
per fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigu des de la perifria literria que era
aleshores Valncia, i el situem en el Grup potic de postguerra (1943-1960).
L'obra potica d'Andrs Estells no s fcil dencasellar perqu s prolfica, original i exuberant.
Escriure poesia fou per a ell una necessitat gaireb biolgica. Fou un poeta apassionat que retrat
admirablement la vida quotidiana. Els seus temes sn l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el
camp, la dona.
En la variada gamma temtica i tonal de la seua lrica, Estells fa bandera d'un sentiment cvic
collectiu, presentant-se com a intrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil
s un dels seus valors ms incontestables. La ptria no s per a ell un mot grandiloqent i buit, sin
el drama collectiu d'un idioma, la tragdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional
oprimida per un rgim de tenebres.
s un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, poca de misria i repressi, Estells,
que fou periodista, mant una actitud de cronista apassionat, i fa un inventari dels personatges i dels
esdeveniments que constitueixen el seu mn de cada dia amb una poesia molt personal que potser s
lessncia de Valncia i la seua gent. A travs de la tendresa, la rbia, el sarcasme i l'amor, Estells
expressa la glria i la misria d'un pas. El resultat s un discurs absolutament digne amb qu
formula una crnica amarga i al mateix temps esperanada.

Fidel a les seues arrels, Estells forj el seu llenguatge literari sobre:
(a) la llengua potica dels clssics valencians del segle XV, especialment la
dAusis March.
(b) la llengua de les obres contempornies de la literatura
catalana/valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX.
(c) la llengua col.loquial que aprengu a l'Horta durant la infantesa i que
mantingu viva durant tota la vida.
La mort fascina Estells. En la seua poesia no s un absurd metafsic ni un recurs metafric. Quan el
poeta de Burjassot parla de la mort est, de fet, parlant d'un cadver ests a terra, de la mort
concreta de la filla; d'un cementeri, d'un nnxol, d'un dest dhumiliacions contnues. Per al costat
de latractiu de la mort, tamb sent una atracci obsessiva per l'amor, que es converteix en l'espina
dorsal de tota la seua lrica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament
expressat fins a les manifestacions ms sofisticades del desig. Una de les caracterstiques de la
poesia d'Estells s la forma crua com va tractar l'experincia del sexe, inslit en la poesia catalana
o valenciana anterior a ell, i poc freqent en la posterior. En general, el cos de la dona s una font de
metfores. En el seu tractament de la matria amorosa cal destacar els encerts expressius plens
d'intensitat, tant quan parla d'amors furtius com quan evoca un amor conjugal llargament viscut i
fidel.
Al costat de l'expressi directa de la sexualitat o de l's sorprenent de paraules del registre
colloquial, la poesia d'Estells evidencia tamb una particular elaboraci estilstica i retrica, ben
visible en la seua adjectivaci, en les imatges metafriques, en el filtre culte, aix com en ls de
metres regulars (decasllabs, alexandrins) i dels vers lliure i en els topnims, que per a ell sn
paraules carregades de simbolisme. Tamb fa pardia de la tradici clssica de les glogues o dels
tpics de la Renaixena valenciana.
Vicent Andrs Estells s una veu valenciana personalssima en el conjunt de la literatura catalana
contempornia. Grcies al seu estil, a l's lcid del llenguatge, a la formulaci personal, al maneig
de la forma expressiva, etc., es llig amb la passi i la facilitat que susciten els poetes populars.
Qesti 8: Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Salvador
Espriu
Salvador Espriu i Castell (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913-Barcelona 1985) va ser un
poeta, dramaturg i novellista catal. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou un altre
escriptor oficinista, com Franz Kafka o Fernando Pessoa, autors, com ell, tamb hermtics i
cabalistes.
L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intellectualisme extrem i d'un descriptivisme
sovint custic, t una gran singularitat. La riquesa idiomtica, la complexitat temtica i de fonts, la
capacitat per a descriure en termes transcendents la histria collectiva, han fet que siga considerada
com una de les ms importants de la literatura catalana del segle XX.
En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar el mn destrut per
la guerra que identificava amb la mtica Sinera (Arenys de Mar). Els quatre llibres segents (1952:
Els hores; Mrs. Death; 1954: El caminant i el mur; 1955: Final del laberint) formen lanomenat
cicle lric. Aquests llibres tracen un cam d'interioritzaci que culmina amb l'experincia mstica de
Final del laberint, on Espriu segueix els principis ntimament lligats a la teologia negativa, segons la
qual Du es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La posici mstica de Final del laberint canvi en La pell de brau (1960), sens dubte el llibre de ms
ressonncia de l'autor. La poesia d'Espriu, considerada metafsica fins llavors, va ser qualificada
com a realista. El to pic o didctic de lobra va semblar extremadament modern, a pesar de la
vaguetat social del discurs del poeta, que noms es va limitar a parlar en general de la llibertat, la
justcia i la tolerncia. En La pell de brau Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerncia
i tcniques antigues (s personal dels smbols i mescla de stira, pica i elegia). No obstant aix, el
llibre va adquirir un carcter de discurs cvic, a causa del clima que es vivia en la societat catalana
del moment, aix com pel fet de centrar el punt de vista en el conjunt de Sefarad (lEspanya jueva),
la qual cosa va actuar com a catalitzador d'una nova actualitat del poeta, fins i tot internacional.
La gran ressonncia que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats per
Raimon (Canons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularitzaci d'una obra que es
lleg, fins a prcticament la mort del poeta, en clau patritica i de conscincia moral i nacional de la
societat catalana.
Qesti 9. Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual.
Al comenament de la dcada dels 70 es recuper l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos llibres
cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dcades cap al
simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer, i Poesia rasa (1970), de
Joan Brossa.
La poesia no-realista, que en pocs anys es convert en hegemnica, present les caracterstiques
segents:
Nous parmetres del codi textual: la pretensi del poeta introdua el lector dins el text o del
discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessriament contenia una
ancdota o un argument.
Prctica rebel: connectant amb prctiques d'escriptura que havien conformat la histria de la
poesia del segle XX, la poesia es consider com un discurs autnom, contrari a la lgica del
realisme.
Nous valors de la paraula potica: la paraula potica deix de ser utilitzada per a narrar i
pass a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
La poesia, eina d'investigaci: la poesia fou considerada de nou com una eina d'investigaci
de la subjectivitat del poeta.
Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com ara la
reivindicaci de la dissidncia, la ruptura amb els valors de la tradici cultural, familiar i
social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
L'any 1973 la poesia valenciana, de forma simultnia al que s'esdevenia en la poesia catalana
salluny del realisme precedent. Els nous referents foren Joan Navarro i Salvador Jfer.
Lantologia dAmadeu Fabregat (1974: Carn fresca) recoll aquest canvi dorientaci.
Durant els anys 80 la poesia continu si fa no fa els mateixos parmetres. Els poetes elaboraren una
visi de la realitat des del jo, a travs de la suma de vivncies personals, i conceberen la poesia
com a expressi de la prpia intimitat i com a formulaci dexperincies personals. Definitivament
s'accept el mestratge de tots els grans poetes del s. XX: Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu,
Estells, Pere Quart.
Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar com a memria collectiva o com a impulsors de la
transformaci social, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifestaren un acusat
escepticisme. Al marge d'altres consideracions, prevalgu la pretensi de l'obra ben feta. S'hi

observ una tendncia al recolliment del discurs, amb poemes ms breus i menys emftics, ms
ntims, ms allusius i menys rotunds.
Qesti 10. La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i
raona-ho.
Miquel Mart i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) s el poeta ms llegit i popular de les darreres dcades
a Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els pblics sense perdre el favor de la crtica
ni les instncies acadmiques. La seua constant referncia a la situaci social i nacional catalana
havien fet que molts dels seus poemes foren sistemticament citats per poltics i altres dirigents
socials, mentre que molts cantants havien posat msica a les seues creacions, cosa que contribu
encara ms a la seua popularitzaci.
Miquel Mart i Pol havia nascut en el si duna famlia obrera. El seu pare era many. A causa de la
precria situaci econmica de la famlia, als 14 anys va comenar a treballar com a comptable,
per el 1972 va haver de plegar a causa duna esclerosi mltiple. A finals dels cinquanta, es va
afegir al nucli pioner de la Nova Can com a cantautor. Polticament, va militar al PSUC i va ser
membre de lAssemblea de Catalunya.
Poesia i vida sn dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes
reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexi metafsica, la poesia realista i compromesa, la
malaltia i la seua superaci, el comproms nacional, el pas del temps i el balan de vida.
La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La
suma d'aquestes dues veus configuren en un tot la seua poesia, que ha evolucionat i ha oscillat
segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat
catalana.
Miquel Mart i Pol, poeta comproms amb la vida, ha construt la seua experincia biogrfica i
potica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.
El 1997 el Parlament catal va reclamar per a Mart i Pol el premi Nobel, amb laval de 400
ajuntaments. Alguns dels seus llibres shan tradut a langls, lasturi, el castell, leslov, el
francs i litali.
Qesti 11. Evoluci del teatre del postguerra fins als anys 70.
En aquesta poca tan difcil, el pblic preferia obres devasi. L'xit daquest gnere podia haver
representat el punt de partida de la recuperaci del teatre valenci, per aquesta recuperaci no es
va produir pel desprestigi del valenci, el qual va comportar la mort del sainet, ja que es percebia
com un teatre de poble. La falta de pblic i la censura van portar a la desaparici a moltes
companyies, i els teatres es van convertir en cinemes. A ms s la poca d'expansi del cinema, que
va llevar pblic del teatres.
Cap al final dels anys 50 es va intentar renovar el teatre valenci amb ajudes del Teatro Club, l'Aula
Ausis March i el Teatre Estudi de lo Rat Penat, on estaven informats sobre l'evoluci del teatre
europeu.
Valncia no va saber adaptar-se als nous temps, noms uns pocs autors de la anomenada "generaci
perduda" van publicar obres. Ho van fer amb un tall generacional amb el final del sainet, la voluntat
de modernitzaci i volien atraure pblic nou al teatre en valenci. Per durant els anys 60 fan crisi
totes les opcions i els joves que volien exercir com a professionals es veuen forats a emigrar a

Madrid.
En la dcada dels 60 aparegueren nous grups que van impulsar la renovaci de l'espectacle teatral.
s un "teatre independent" que tenia com a objectius: la superaci del passat abandonant totalment
el sainet, la creaci d'obres modernes i crtiques amb la situaci social i poltica, la captaci d'un
pblic jove, l'us d'una llengua normalitzada sense vulgarismes ni castellanismes, i la formaci dels
actors.
A pesar del entrebancs administratius, dels problemes amb la censura i de la falta d'un pblic
estable, els grups del teatre independent van propiciar un circuit teatral alternatiu en alguns llocs.
Les caracterstiques d'aquest teatre independent dels anys 70 sn: la innovaci superant la censura
franquista, el teatre no convencional, la incorporaci a la representaci de canons, balls... I aquest
teatre denunci els abusos del poder i es reafirmen amb la utilitzaci del valenci.
Qesti 12. Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo.
Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, a pesar que, prpiament, noms t una etapa
central intensa i slida, que situem a la segona meitat de la dcada dels anys 50. En aquest perode
Manuel de Pedrolo planteja una reflexi rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de
l'existncia humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds.
Aix, s'interroga sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i
les seues dificultats, la recerca del coneixement, la incomunicaci, la mort i la transcendncia (Els
hereus de la cadira, 1954).
Els personatges de Pedrolo habiten un mn tancat que els separa de manera radical de l'espai
exterior. Aix, ens trobem amb personatges empresonats, els ms decidits dels quals lluiten per
enderrocar els murs de la pres, si b els altres acaben en bona mesura per admetre'ls i acostumars'hi a causa de la por que desperta en ells l'espai exterior. Escnicament, aquests conflictes suporten
unes situacions tancades, angoixants i claustrofbiques, en qu els personatges es troben sotmesos a
accions rutinries i intils: Cruma (1950), Pell vella al fons del pou1 (1957), La nostra mort de cada
dia (1958), Homes i No (1959), Tcnica de cambra (1964), Situaci bis (1965), etc.
Preocupat per la condici de la persona humana en un sentit transcendent, per comproms amb un
pas i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temtica existencial i se serveix de les formes de
l'absurd.
El teatre de Manuel de Pedrolo s pessimista quan pren en consideraci els problemes collectius i
planteja una rigorosa transposici de la realitat, feta per mitj duns trets representatius que la
sintetitzen i la defineixen. Els personatges viuen abocats cap al seu mn interior, que tracten
dexplicar-lo sense que aix signifique que no tenen inters pel mn dels altres. Molt sovint els
personatges viuen presoners del present, intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen un
record imprecs del passat, que els confon.
Qesti 13. Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual.
Hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, a comenaments dels setanta aparegueren
nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma collectiva, distanciantse de la pea teatral plantejada segons les estructures formals prpies de la tradici occidental.
Havia canviat el concepte de text dramtic i ja no era l'escriptor qui elaborava alladament un text
literari que desprs sescenificava, sin que el conjunt del grup sinvolucrava en la creaci de
l'espectacle i en el procs de producci.

Hui en dia els autors segueixen elaborant la matria verbal de l'espectacle, per shan implicat ms
en el procs d'elaboraci dels muntatges, cosa que ha comportat una transformaci de l'escriptura
teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat dantigues convencions, i d'altra shan posat en qesti
procediments abans inqestionables com el dileg, les coordenades temporals i espacials, el
conflicte dramtic, la noci de personatge, etc. El retorn a la centralitat del text dramtic ha passat
per un procs de depuraci dels plantejaments textuals tradicionals. La simbiosi entre autor i
director ha propiciat que en la dramatrgia actual hi haja autors que no s'han quedat en la faceta
purament textual, sin que alhora dirigeixen, com Juli Leal o Sergi Belbel.
En lescriptura teatral actual en catal podem observar les tendncies segents:
a) Hi ha una dramatrgia que analitza la realitat a travs de la ironia i l'humor, en una lnia de
recerca expressiva que combina l'experimentaci formal i la comicitat, tendncia capitanejada per
Sergi Belbel, el qual encapala una prolfica generaci de nous dramaturgs. Belbel s un escriptor
de grans xits, estretament vinculat a la prctica escnica, bon coneixedor dels mecanismes de
l'escenificaci, inclinat a una esttica deliberadament deslligada de la tradici autctona.
b) Una altra dramatrgia, en canvi, empra estratgies de discurs en qu el dileg es fragmenta, es
repeteix i est ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, en qu la comunicaci entre els
personatges es converteix en una lluita tctica. s una teatralitat poc interessada en els problemes de
lactualitat, centrada en els conflictes individuals ms que en els collectius, amb personatges
innominats. s la teatralitat opaca, que es forj en els Tallers de Dramatrgia del valenci Sanchis
Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. L'exponent mxim d'aquesta tendncia de "potica de la
sostracci", sn Llusa Cunill i Paco Zarzoso.
c) Pel contrari, hi ha autors dramtics que saproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del
nostre temps des d'una ptica reflexiva i gens trivial: Toni Cabr, Manel Dueso.
d) Tamb tenim la via comercial, derivada de la cultura meditica de les telesries, que es decanta
per una comdia fcil, lleugera i ben construda, i que revisa els gneres tradicionals amb la finalitat
que el producte escnic arribe a un major nombre d'espectadors: Carles Alberola, Paco Mir, Jordi
Galceran.
e) Finalment, tenim el teatre de la irritaci, que consisteix a increpar el pblic i incomodar-lo, a fi
de provocar-hi alguna reacci: Roger Bernat. En lmbit valenci, a partir de l'ltim quart del segle
XX s'ha consolidat una nova generaci d'autors teatrals, entre els quals, sn excepcionals els casos
de Manuel Molins i Rodolf Sirera. Molins s autor dobres inspirades en personatges i fets histrics
valencians: Dansa del vetlatori (1973), Quatre histries d'amor per la reina Germana (1980),
Centaures (1982). Una altra part de la seua producci sorienta al melodrama (Tango, 1995, Ab
Magrib, 2002), o a la comdia (Ni tan alts, ni tan rics, 1989; Victria Blanc, 1992). T un tercer bloc
d'obres que sn propostes dramtiques experimentals: Els viatgers de l'absenta (1989), Ombres de la
ciutat (1992).
Rodolf Sirera ha estat una pea clau en la renovaci del teatre valenci contemporani. s autor
duna abundant producci dramtica, amb obres com Plany en la mort d'Enric Ribera (1974), La
pau (retorna a Atenes) (1975) i El ver del teatre (1978), molt representada arreu del mn.
Aprofund en l'experimentaci escnica en obres com Indian Summer (1987), La caverna (1993) i
Punt de fuga (1999). Tamb ha fet diverses adaptacions, i des de 1995 sha especialitzat com a
guionista de sries televisives.
14.- Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn
audiovisual .

Benet i Jornet ha esdevingut lautor ms rellevant del teatre actual catal perqu aconsegueix
estrenar tot all que escriu . La seua temtica ha estat molt reiterada : lindividu en la societat
condicionada desprs del 1939 . Les obres teatrals es divideixen en dues etapes , tret de les
primeres provatures en castell , tenim lpoca de formaci del 1964 al 1975 que sinicia amb el
guard Josep Maria de Sagarra a lobra Una vella , coneguda olor (1964 ) i ms tard publica
Berenveu a les fosques (1970), les dues sn realistes , la primera mostra amb versemblana la
societat barcelonina de postguerra i la segona incideix en la intimitat dels personatges .
El segon perode sinici amb la Revolta de bruixes (1975) on fa referncia a la impotncia de
lautor per canviar el mn . T elements brechtians i un llenguatge ms colloquial .
En la dcada dels 70 collabora amb la televisi i sense adonar-se fa la competncia com a
guionista als serials sud-americans . Laugment diari de laudincia ha estat un fenomen pioner en
lEstat espanyol . La primera srie emesa a TV3 fou Poble Nou (1992-95), desprs Nissaga de
poder (1992-95), El cor de la ciutat, i Ventdelpl (2005-10) entre daltres. Cada vegada els serials
sn ms complexos i lltim t una pgina web interactiva en la xarxa dinternet on el pblic opina i
pot visionar els captols que desitge de qualsevol de les set temporades .
15.- Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca .
Lautor de Sueca fou lintellectual ms important de tot el domini lingstic del S.XX . La seua
rellevncia rau en qu les seues idees nacionals mobilitzaren els valencians tant si lhavien llegit
com si no ho havien fet .
Els seus assajos van qestionar amb eficcia la nostra identitat . Ell no fou un poltic tot i que
pensava que qualsevol assagista havia de prendre una decisi , cap podia ser-ne objectiu , apoltic i
neutral . La seua tasca fou desvetllar el poble valenci , mostrar-los els problemes , les
insuficincies amb una moral cvica , enrgica i exigent sense entusiasmes , sense illusions , sense
violncia .
Lassaig fou el gnere que lha fet fams . El seu estil irritava o seduia . La seua escriptura
racionalista era massa brillant per deixar-se perdonar . Les obres ms polmiques foren dues : El
Pas Valenciano i Nosaltres els valencians (1962) . Les dues escrites per encrrec . La primera fu
el seu autor digne daparixer en ninot de falla . Els seus detractors esdevingueren inquisidors ja
que veien en ell , perills , conjures i greus premonicions i es dedicaren a atiar la venjana . La
segona divideix la histria del Pas Valenci en dos : abans i desprs de laparici del llibre . Al
tanta pols contra les inrcies i els conformismes predominants en lpoca que Fuster fou vctima
dun atemptat a sa casa amb dues bombes i recentment la seua tomba ha estat profanada . Els seus
ecos encara ressonen , per b i per mal , en la complexa i contradictria societat valenciana de final
del S.XX.
16.- Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat. Explicaho .
La seua obra assagstica s una reflexi poltica sobre el nacionalisme , la relaci cultura-poder i
levoluci de les identitats i del smbols de la conscincia collectiva . Alguns crtics creuen que s
una obra que est concebuda exclusivament per als valencians i no t cap projecci internacional ,
per el nostre escriptor demostra la validesa dels seus escrits per a qualsevol societat occidental .
Lobra Crtica de la naci pura (1984) afirma queels humans necessitem tenir una identitat de grup ,
a dir , una naci cultural que no sobreviu sense una naci poltica. En Sobre els valencians
(1997) creu que la identitat valenciana s confusa , ja des del S.XVIII , ens aboca a la subalternitat i
la desintegraci per part de la castellana . Ens decobreix la via valenciana, la qual no t en
compte els valencians que volen assimilar-se als espanyols per manca dun naciolisme propi i
tamb va contra aquells que creuen que la soluci s unir-se al a naci catalana .
Per ell seria ms cmode viure en societats on la histria , el nom , la llengua i els espais poltics

no foren qestions conflictives . Pensa que no triem la terra on naixem per s el distanciament o
ladhesi a aquesta . En Almansa 1707 . Desprs de la batalla (2006) mostra com qualsevol pas t
aniversaris per celebrar . En el nostre cas hi ha la data de naixement el 9 doctubre i lacta de
defunci com a poble el 25 dabril .
Joan .F.Mira t lesperana que la seua obra contribuir al procs de reconciliaci i retrobament del
nostre territori amb ell mateix . Ha reflexionat sobre quin pas som i quin projecte collectiu tenim
per a preservar all que som.