Professional Documents
Culture Documents
Dret Processal Civil
Dret Processal Civil
LA JURISDICCI I EL PROCS
Tradicionalment sha dit que el D. Processal sexplicaria a travs de tres grans conceptes:
jurisdicci, acci i procs. No s cert. Es pot intentar separar la matria per no se sap de qu
serveix. El concepte dacci es deixa de banda (en aquesta lnia: Itlia i Alemanya). La
jurisdicci s que t importncia.
Jurisdicci: (juris dictio), seria all que fa el jutge. Es la determinaci del dret en el cas
concret.
Independncia
Es lautonomia de criteri del jutge. Es garanteix la independncia de dues maneres:
Responsabilitat
Del propi jutge, si el jutge fa alguna cosa mal feta, ha dindemnitzar si es un dany civil o b
respondre normalment amb lexpulsi de la carrera judicial per comissi dun delicte. No
obstant, pot incrrer tamb en responsabilitat administrativa (responsabilitat disciplinaria) que la
imposa el CGPJ.
Si es produeix un error judicial o dilaci desmesurada, existeix la responsabilitat patrimonial de
lEstat, a favor nostre.
Immediaci
El jutge ha de tenir contacte directe amb les actuacions. Ha dsser ell qui vegi les actuacions,
ha de treballar-ho ell.
Unitat
Es una garantia de la jurisdicci dEspanya. Significa que la jurisdicci es nica per tot lEstat.
En altres pasos com Argentina si que existeixen jurisdiccions federals. Es una qesti
ideolgica de manera de configuraci dun Estat.
DRETS FONAMENTALS
Les ordenacions que ha fet la doctrina sn catiques. Tant les esmenes dEEUU, com la
Declaraci de Drets i Llibertats del Ciutad. El constituent no ho ha previst tot (ex. Imparcialitat
del jutge no es recull a la CE sin que la jurisprudncia shi ha pronunciat).
El professor distingeix una trilogia de drets fonamentals:
Dret de defensa
Es un compendi de la enorme majoria de garanties que volem perqu un procs ens sembli
justament celebrat. Es una part del que els americans diuen due procs of law o lawful
judgment (carta magna anglesa). El procs amb totes les garanties es resumeix ms b com a
dret de defensa.
3
PRINCIPIS DE LA JURISDICCI
Els dos principis que ms afecten al procs en general, i civil tamb:
1. Principi dispositiu: les parts poden disposar de lobjecte del procs, dall que
discuteixen. Ex. Si demano 10.000 puc desprs demanar-ne ms. La orientaci es
respectar la propietat privada. Sin podria ser lEstat qui ens digus el que podem
demanar. (vs. principi doficialitat, seria lEstat).
No obstant, ltimament la UE es posiciona una mica a favor del principi doficialitat.
2. Principi daportaci de part: si el procs respon a aquest principi significa que
sespera que les parts aportin la prova al procs, sense que el jutge aporti res dofici. Es
a dir, exclou la prova dofici. No obstant, no es descartable el tret inquisitiu: es a dir, pot
posar-se amb el tema de la prova en alguns casos (principi inquisitiu).
LORGANITZACI JURISDICCIONAL
Tr
ib
u
n
al
S
u
pr
T ribunal
e
Superior
de Justcia
m
A udiencia
Provincial (2a
instncia)
Jutjat de 1a instncia/
Jutjat M ercantil
Jutge:
Providncia es la resoluci judicial ms senzilla, per a passar duna fase a
una altra, quasi no motivada.
Aute es decideix quelcom rellevant del procs. Fins i tot pot acabar el procs
amb un aute. La interlocutria no es tant correcte pel fet que pot acabar el
procediment.
Sentencia es la resoluci que finalitza el procs en qualsevol instancia. Tant
la sentencia com laute tenen la mateixa estructura: 1) fets; fonaments de dret; i
part dispositiva, en castell: fallo, la part final o conclusi del judici.
Secretari judicial
Diligencies es lequivalent de la providncia. De mera tramitaci.
Decrets la utilitza quan ha de decidir quelcom rellevant que li pertoca per
competncia. Son menys motivades que les del jutge per equivaldria a laute.
*** El
cmput de terminis:
1. Arbitratge: es el mateix que un procs jurisdiccional per les parts confien la resoluci
a un rbitre escollit per ambdues parts. s ms flexible. El fonamental s latribuir
autoritat al tercer (rbitre). Trobar un tercer que garanteixi ambdues parts es difcil. El
que es fa s al signar el contracte, sacostuma a posar una clusula (de submissi a
arbitratge) que implica que les parts renuncien als Tribunals en benefici danar a
arbitratge. Per no causar problemes, solen confiar en una instituci arbitral, normalment
una associaci que sencarrega de donar espai per celebrar-lo, mitjans, i el ms
important es que elaboren llistes drbitres. Moltes vegades no sn molt bons. Una
vegada sotms a arbitratge, quan lrbitre dicta el laude, aquest no es recurrible. A
lestranger es recurrible en algun lloc. Per tant, se celebra el procs davant un rbitre
que no hi confies, i el client ja no hi pot fer res si est en desacord.
Un arbitratge s car, i aix fa que la gent si pot excloure la clusula, ho fa. Molt elitista.
Noms ha funcionat darrerament en matria de consum. Shan creat juntes darbitratge
(pbliques), institucions que han acostumat a funcionar millor.
2. Mediaci: s accedir a un tercer per a que el tercer tracti dacostar les parts. Es busca
un acord en tot cas. El problema radica en que sha implementat duna manera molt
barroera, sense pensar com es prestaria aquest servei. Se celebren relativament poques
mediacions ja que no se sap encara com formar a un mediador, ja que la seva tasca
tampoc sembla massa clara. Ha de tenir habilitats psicolgiques, sociolgiques,
antropolgiques i jurdiques. Funciona ms la mediaci familiar, per exemple en un
divorci, ja que el conflicte no sol ser jurdic, sin que per motius emocionals o de
efecte.
3. Conciliaci: s el mateix que la mediaci. Es practica en mbit laboral. Sempre sha
dintentar conciliar abans daccedir al judici prpiament dit.
A EEUU funciona millor per la prdua que pot suposar perdre el procs jurisdiccional. Si no
acceptes un acord que al jutge desprs li sembli raonable, les costes seran molt elevades.
Sempre sacaba obtenint alguna cosa per ambdues parts, es tracta dun acord. Per aix a moltes
persones no els acaben de satisfer.
La incidncia dels ADR a Espanya s molt baixa. Per contra, EEUU, Anglaterra, els casos que
es resolen per aquests mitjans sn ms del 95%. Es el motiu pel qual la justcia va descarregada.
A Alemanya, els mediadors sn jutges. Les parts acostumes a avenir-se ms ja que el que digui
el jutge si que reflecteix millor el que posteriorment podria dir un jutge per via jurisdiccional.
A Veneuela, instrueixen els mediadors per tal que tinguin un percentatge mnim dxit en
resoldre conflictes. El mediador el que fa es amenaar. Es un desastre.
Furs exclusius: quan parlem de fur estem parlant duna forma de designar la jurisdicci.
Els furs exclusius intenten establir unes matries en les quals un sol Estat es competent.
Matries en que Espanya es reserva exclusivament la jurisdicci. Matries: bens
immobles, qualsevol qesti registrable (propietat, mercantil, etc.) i, per ltim, sobre
reconeixement de sentencies estrangeres (decidir quines sentencies reconeix).
Submissi expressa o tcita: si no es tracta de fur exclusiu, la llei deixa que les parts es
posin dacord on volen celebrar el procs. Aquests acords de jurisdicci es diuen de
submissi expressa o tcita / prrroga de la jurisdicci.
Furs exclusius: son prcticament els mateixos per amb diferencia. Hi ha casos que a
Espanya son laborals i a altres pasos civils, per no existir la jurisdicci laboral. El que
sol fer la llei es excloure els laborals.
Submissi expressa / tcita: igual, amb alguna restricci.
Furs proteccionistes: subsidiaris a la submissi. Son els que tracten de protegir a parts
febles del procs. Els estableix a favor de treballadors (no ens afecta per tenir
jurisdicci laboral), consumidors i assegurats. Tracten de donar preferncia sempre al
Tribunal del lloc on viu el consumidor, treballador, assegurat.
Es possible lacord sobre competncia, per amb una condici: que lacord ha de ser
posterior a linici del procs. Ex. Contractem amb una companyia telefnica per un
mbil. Entre els papers que signem no pot haver una clusula que digui que ser la
companyia qui decideixi on es celebrar un possible futur litigi. Seria contrari a lacord
de submissi, es consideraria abusiva.
Furs subsidiaris: el mateix.
3. Conveni de Logano (Sussa). T vigncia en els antics pasos duna OI que es deia
EFTA, que van crear els anglesos, com a comunitat europea alternativa: Sussa,
Liechtenstein, Noruega, Islndia i Dinamarca. Es daplicaci per a pasos que no
formen part de la UE.
Gaireb idntic al Reglament de la UE.
LES QESTIONS PREJUDICIALS
s una qesti que sorgeix en un procs, relacionada amb lobjecte del procs, per sense ser la
temtica principal del procs.
Marc normatiu per aquesta qesti: art. 10 LOPJ i arts. 40 a 43 LEC.
-
Aquests articles regulen les qestions prejudicials. Ex. Sest celebrant un procs sobre
la validesa dun contracte de compravenda. Llavors, el demandat diu que no complir
el contracte ja que el va signar sota un vici de consentiment. Resulta que va incrrer en
error perqu te Alzheimer. seria la qesti (CIVIL)
El pagament dun crdit documentat. Tenim un paper que alg ens deu diners. Laltre
ens diu que es fal. falsedat seria la qesti prejudicial. (PENAL)
Ex. Contracte de trasps duna botiga. Vull traspassar la botiga i el negoci. He arribat a
un acord que no es que em compri, sin que a canvi de diners li traspasso tot (inclosa
clientela). Hem signat, vull complir, per laltre part no vol perqu se nadona que no t
COMPETENCIA TERRITORIAL
Est regulada en la llei denjudiciament civil. Segueix un criteri antic. Durant un temps la
justicia era potestat dun noble, manava per ser el crrec administratiu de lpoca, el governant.
No era escollit, avui dia s. El governant era un delegat del rei i al exercir el poder, lexercia de
forma defensiva, en oposici a altres territoris que el podien posar en questi. Era aix en pobles
i regnes sencers. Fins la Pau de Westfalia els Estats intentaven abarcar-ne daltres.
Encara amb aquesta mentalitat, sent el jutge del propi territori, aix sentn que estigui regulada
als arts. 50 a 60 de la LEC duna manera molt complexa. Son pocs articles per alguns son molt
llargs i moltes especialitats (aquest jutge coneix daix i no dall).
La competncia es una divisi del treball segons el territori. Si tenim 2000 jutges per un territori
de 60 provncies, tenint en compte que molts casos no necessiten la presencia del jutge, lnic
que pot arribar a passar es que declaressin testimonis (podria fer-ho per videoconferncia). El
que es pot fer es dividir el treball de dues maneres:
1. Atribuir a cada jutge els casos que sorgeixin al seu territori
2. Tots els assumptes (com segur que hi ha jutjats ms carregats) els reparteixo a tot el
territori.
Sescull el lloc on hi ha un jutjat amb un criteri histric. Actualment, tal com entenem les coses,
podria ser possible procs a distancia. I per tant, podria situar tots els jutges en una mateixa seu.
No obstant, la llei preveu casos en els que thas de desplaar. Xoca amb qestions poltiques.
Per resoldre el tema de la competncia territorial la llei imposa quatre criteris, que tenen un
ordre de prelaci:
1. Criteri de competncia territorial improrrogable/imperatius
La llei diu directament quin jutjat s competent per aquell cas. Ho diu de manera obligatria.
La llei estableix la competncia territorial: la major part en lart. 52: 52.1 i .4 a .15; igualment el
54 (cas especial).
-
Art. 52: llistat de possibles matries que es poden resoldre en un judici (objectes
possibles). La llei diu en cada cas concret quin tribunal es competent.
11
5. En los juicios en que se ejerciten acciones relativas a la asistencia o representacin de incapaces, incapacitados o
declarados prdigos, ser competente el tribunal del lugar en que stos residan.
6. En materia de derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen y, en general, en materia de
proteccin civil de derechos fundamentales, ser competente el tribunal del domicilio del demandante, y cuando no lo tuviere
en territorio espaol, el tribunal del lugar donde se hubiera producido el hecho que vulnere el derecho fundamental de que se
trate.
7. En los juicios sobre arrendamientos de inmuebles y en los de desahucio, ser competente el tribunal del lugar en que est
sita la finca.
8. En los juicios en materia de propiedad horizontal, ser competente el tribunal del lugar en que radique la finca.
9. En los juicios en que se pida indemnizacin de los daos y perjuicios derivados de la circulacin de vehculos de motor ser
competente el tribunal del lugar en que se causaron los daos.
10. En materia de impugnacin de acuerdos sociales ser tribunal competente el del lugar del domicilio social.
11. En los procesos en que se ejerciten demandas sobre infracciones de la propiedad intelectual, ser competente el tribunal
del lugar en que la infraccin se haya cometido o existan indicios de su comisin o en que se encuentren ejemplares ilcitos, a
eleccin del demandante.
12. En los juicios en materia de competencia desleal, ser competente el tribunal del lugar en que el demandado tenga su
establecimiento y, a falta de ste, su domicilio o lugar de residencia, y cuando no lo tuviere en territorio espaol, el tribunal del
lugar donde se haya realizado el acto de competencia desleal o donde se produzcan sus efectos, a eleccin del demandante.
13. En materia de patentes y marcas, ser competente el tribunal que seale la legislacin especial sobre dicha materia.
14. En los procesos en que se ejerciten acciones para que se declare la no incorporacin al contrato o la nulidad de las
clusulas de condiciones generales de la contratacin, ser competente el tribunal del domicilio del demandante. Y, sobre esa
misma materia, cuando se ejerciten las acciones declarativa, de cesacin o de retractacin, ser competente el tribunal del
lugar donde el demandado tenga su establecimiento y, a falta de ste, el de su domicilio; y si el demandado careciere de
domicilio en el territorio espaol, el del lugar en que se hubiera realizado la adhesin.
15. En las terceras de dominio o de mejor derecho que se interpongan en relacin con un procedimiento administrativo de
apremio, ser competente el tribunal del domicilio del rgano que acord el embargo, sin perjuicio de las especialidades
previstas para las administraciones pblicas en materia de competencia territorial.
Art. 54: s lnic general. En el cas dels procediments verbals (menys de 6.000, no
ordinaris), els furs admonitius es converteixen en obligatoris.
12
La expressa suposa que ambdues parts han pactat explcitament que celebraran el
procs en un determinat lloc. Noms es pot fer si no hi ha competncia territorial
improrrogable. Es fa a tots els jutjats dun lloc, un cop all es fa el repartiment de la
demanda. No es pot fer amb un jutjat en concret.
Art. 55 Sumisin expresa Se entender por sumisin expresa la pactada por los interesados designando con precisin la
circunscripcin a cuyos tribunales se sometieren.
13
Empresari o professional: jutjat del lloc don exerceixis la teva activitat, noms en
litigis derivats de la seva activitat. Si t diverses seus, pot escollir.
Persones jurdiques: al domicili del demandat. Tamb, alternativament, pots demandar
al lloc on la relaci jurdica objecte del procs hagi de sortir a efectes (el lloc on sha fet
el contracte, on sha de materialitzar els efectes del contracte, etc.).
CASOS PRCTICS
1. Celebrem un procs sobre reclamaci de quantitat, derivat dun
prstec, reclamem a qui hem deixat els diners, els 10.000. la
podem presentar on ens vingui de gust. Si fos inferior a 6.000
acudirem a lart. 54. Sin acudim al fur general, domicili del
demandat.
2. Si a ms, demanem 5.000 a un altre i 3.000 a un altre, la llei ho
resol (art. 53) donant uns criteris subsidiaris.
a) Si sn diverses pretensions, es determinar segons la pretensi que
sigui fonament de la resta.
b) Si cap es fonament de les dems, hem de veure quin ser competent
per cada demandat concret. La pretensi 1 competent Barcelona, la
2, Madrid, la 3 Barcelona, etc. Li donarem al jutge que tingui ms
pretensions.
c) Si hi ha tantes pretensions de Barcelona com de Madrid, ser
competent aquell jutge que tingui competncia de la pretensi dun
valor ms alt. En aquest cas, Barcelona per ser una quantia de
10.000.
14
COMPETENCIA FUNCIONAL
Per ra de la fase del procs. Art. 61 LEC. Es ms un criteri doctrinal que prctic. Ajuda a
identificar el tipus de competncia que sest decidint. No obstant, a la prctica noms es veu en
materia de recursos, no t tant valor prctic com la territorial.
IMPUGNACI DE LA JURISDICCI I DE LA COMPETENCIA
Com es discuteix la competncia. La llei diu que pot ser tant dofici com a instncia de part.
a) Dofici la llei reparteix els diferents casos (art. 38, 48, 62, 58 i 60 LEC). Distingeix
entre qesti de jurisdicci, competncia.
a. Qesti de jurisdicci: el jutge la pot apreciar en qualsevol moment, li donar
trasllat al Ministeri Fiscal i quan la resolgui no la remetr.
b. Qesti de competncia: el jutge la pot apreciar en qualsevol moment, remet al
MF i resol i remet a un altre jutge
c. Qesti de competncia funcional: en qualsevol moment sense ms.
d. Qesti de competncia improrrogable: noms admissible en fase dadmisi de
la demanda. Abans de resoldre ha de donar trasllat al Ministeri Fiscal i si
considera que no es competent, li remetr a un company.
b) A instancia de part. Per impugnar qualsevol cas: la declinatria. Es un escrit que
sadrea al jutge que est coneixent de la demanda, la fa el demandat per tal que no sel
consideri sotms tcitament. Lha de presentar als 10 primers dies del termini per
contestar la demanda, si es verbal 5 dies. El ms important s presentar un principi de
prova que la competncia es dun altre jutge. Principi de prova o prova prima facie:
has de presentar algun indici que el jutge no es competent, no prova directa, per a
primera vista s possible que sigui aix. Per qu sexigeix? Perqu la conseqncia
dadmetre la declinatria implica la suspensi immediata del procs, justament per a
que el jutge estigui segur, es presenta la prima facie. El jutge podria adoptar mesures
cautelars pels efectes de la suspensi i un cop li han presentat la declinatria, donar
trasllat a laltre part per tal que es pronunci, i finalment, el jutge resoldr la
declinatria. Si el jutge diu que no t lloc a la declinatria, el procs es remprendr. Per
contra, si dona la ra al demandat, dictar un aute dabstenci o dinhibici i si es
manca de jurisdicci internacional, sobreseguir el procs (sacabar) no remet a cap
tribunal estranger. Si es per una manca de jurisdicci per ra de lobjecte, el jutge
assenyalar lrgan competent per a conixer, els tribunals sn del mateix Estat, per no
remet les actuacions, s a dir, deixa que les parts decideixin. El problema es manca de
competncia territorial, fixar quin rgan ha de conixer i ho remetr a aquest rgan.
CONFLICTES NEGATIUS EN MATERIA DE JURISDICCI
No vol coneixer cap jutge. Si es manca de competencia terrotiroal, al final, el jutge haur
dacceptar el que digui el company. A qui li remetin, mantindr competencia, acceptara el cas.
Si es per qualsevol jurisdicci competencia, la llei no resol el cas.
15
La llei (arts. 6 i 7) parlen de dos conceptes: la capacitat dsser part (capacitat jurdica) i la
capacitat processal (capacitat dobrar).
La primera no t cap contingut en realitat. No afegeix res a lestudi del dret processal perqu no
existeix una capacitat per ser part. O ho ets o no ho ets, feina del Dret civil. Al dret processal ens
interessa no qui pot ser part sin si pot actuar el procs o li cal un representant. Aix s la
capacitat processal.
Lart. 6 parla de les persones fsiques, el nasciturus, la persona jurdica, masses patrimonials
(patrimoni concursal o dun mort), grups de consumidors, etc. Afegeix tamb al Ministeri
16
Fiscal. El MF s un defensor de la legalitat, el fet que faci de part, ho pot fer ja que defensa la
legalitat per no tots els ordenaments ho preveuen aix.
Ens interessa saber si els cal o no representant legal.
LA REPRESENTACI
Discordana entre el dret civil i el dret processal. El dret civil distingeix entre la legal,
voluntria i la necessria. Hi ha un problema, el dret civil ara noms en reconeix les dues
primeres. T sentit en dret civil. La legal implica que el representat no t capacitat. La
necessria es la representaci de la persona jurdica i avui es considera un rgan de la persona
jurdica.
El dret processal est interessat en si ens cal un representant o no.
-
Societat irregular
Vol formar-se per encara no sha format. Pot actuar. El representant ser qui lhagi de
representar quan estigui constituda.
17
Demanda
Contestaci: es el moment normal de denunciar la manca de representaci per tal que es
resolgui a la fase segent (audincia prvia)
Audincia prvia
Judici
Sentncia
18
representen.
5. Las masas patrimoniales o patrimonios separados a que se refiere el
nmero 4. del apartado 1 del artculo anterior comparecern en juicio por
medio de quienes, conforme a la ley, las administren.
19
20