ORIENTACIONS PER A L'ELABORACI D'UNITATS

QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS

EN EL MARC DUNA EDUCACI PLURILINGE
El coneixement de diverses llenges s un objectiu indispensable per als ciutadans de
hui en dia i del futur. La mobilitat i les relacions internacionals, junt a la convivncia amb
persones que usen diferents llenges fan que per al Sistema Educatiu Valenci siga una
prioritat formar alumnes plurilinges de manera efica.
No es tracta daconseguir tan sols el domini de les dues llenges oficials i conixer una
destrangera sin que la finalitat de leducaci plurilinge s desenrotllar al mxim les
habilitats comunicatives de la persona perqu el capaciten a usar de manera eficient, a
ms de les llenges cooficials, una o dos llenges estrangeres.
El Consell dEuropa recomana que els sistemes educatius oferisquen als alumnes
loportunitat daprendre dos o ms idiomes a ms de la seua llengua familiar mitjanant
programes deducaci plurilinge que apliquen una metodologia innovadora.
Un programa deducaci plurilinge s una organitzaci de la intervenci educativa, que
utilitza ms de dos llenges com a mitjans dinstrucci, on saprenen tamb tots els
continguts de les diferents rees i que proporciona als alumnes una competncia
comunicativa en tres o ms llenges, i els dna una formaci integral inserida en la
riquesa cultural actual.
El marc legal en matria educativa determina uns objectius en matria de llenges per al
Sistema Educatiu Valenci que fan necessari l'establiment dels mitjans perqu tot
l'alumnat domine els dos idiomes oficials, el valenci i el castell, i que a ms estiga
capacitat per a la comunicaci en una o ms llenges estrangeres.
El Programa dEducaci Plurilinge en el qual saplicarien les unitats que integren
llengua i continguts possibilita la introducci de les dos llenges oficials a ms d una
aproximaci a la llengua estrangera en LEducaci Infantil que t continutat amb la
vehiculaci dalguns continguts en esta llengua en lEducaci Primria i en lEducaci
Secundria.
Aprendre llenges requereix dotar els alumnes de temps, models lingstics i motivaci
per a laprenentatge. La millor manera perqu els escolars aprenguen les llenges s la
d'oferir-los el major temps dexposici possible i oportunitats dusar-les en diverses
situacions, tant a nivell oral com escrit. La interacci contnua amb els docents
proporciona els models de llengua necessaris. La motivaci dels alumnes per
laprenentatge saconseguix mitjanant la realitzaci dactivitats de comunicaci en
situacions reals. Estes activitats, inserides en el treball quotidi de les diverses rees s
la manera ms efica doferir un context ric i motivador per a usar les llenges.
El Programa dEducaci Plurilinge es fonamenta en les idees ms actuals sobre
laprenentatge de llenges: cada una de les llenges que domina una persona bilinge o
plurilinge no les aprn per separat . Hi ha coneixements i destreses que una vegada
apresos en una llengua estan disponibles per a les altres. A ms, cada aprenent, en
aprendre una nova llengua es basa en lestructura i les caracterstiques de la llengua
que ja sap.
L's de qualsevol llengua implica la posada en marxa d'unes estratgies que permeten
activar les competncies generals i comunicatives necessries per a la realitzaci de

qualsevol acte comunicatiu associat a les situacions que es presenten en els diferents
mbits de la vida.
Els actes comunicatius es construxen a partir d'accions d'interacci oral i escrita i de
producci i recepci de textos orals, escrits i audiovisuals.
L'alumnat del programa plurilinge aconseguir una srie de competncies
interrelacionades que constituxen la competncia comunicativa plurilinge, mitjanant
ls funcional i acadmic de totes les llenges al llarg de leducaci obligatria.
L'organitzaci metodolgica del programa ha de contemplar una concepci del subjecte
d'aprenentatge basada en l'assumpci d'un paper actiu propiciat per l'enfocament
comunicatiu i l'autoaprenentatge, als quals cal afegir un Tractament Integrat de les
Llenges del currculum i un Tractament Integrat de les Llenges i els Continguts (TILC).
Este ltim anomenat CLIL en el context internacional (Content and Language Integrated
Learning ). El CLIL s un enfocament educatiu en qu sutilitza una llengua que no s la
materna de lestudiant per a aprendre de forma conjunta contingut i llengua.
No es tracta noms d'un enfocament metodolgic per a l'ensenyana de la llengua
estrangera. s una forma integrada d'ensenyar llengua i contingut. L'experincia i la
investigaci han demostrat que l'adquisici de competncies en ambds rees
lingstica i no lingstica s ms efectiva quan s'usa este enfocament metodolgic
integrat que quan es fa separadament.
L'essncia d'este enfocament s la integraci i t un triple enfocament: integraci de la
llengua en les classes de contingut, s de contingut per a aprendre la llengua i
potenciaci de les habilitats cognitives daprenentatge.
Un aspecte important a considerar s la motivaci, entenent esta com la necessria
activaci per aconseguir les finalitats que es proposen. La primera estratgia necessria
per aprendre s el desig de fer-ho i per tant posar tota la voluntat i capacitats cognitives
en joc.
A laprenentatge de llenges, i ms concretament a les unitats que integren llengua i
continguts la motivaci ha destar present almenys de dos maneres. Per una banda les
unitats didctiques han de ser unitats planificades per a lxit, de manera que, a travs
dactivitats i tasques ben planificades, estiguen a labast de tots els aprenents, i en
segon lloc han de proposar temes dinters i reptes per a laprenent.
Una llengua s'aprn millor si s'usa per a aprendre. Per aix cal realitzar un tractament
integrat de les llenges i dels continguts, i planificar quins continguts lingstics s'han de
treballar des de les rees no lingstiques per a conformar la competncia plurilinge.
El tractament integrat de llenges i continguts s, per tant, la millor manera de dedicar
ms temps a una llengua sense augmentar lhorari dimpartici. A ms a ms,
determinats continguts lingstics, cognitius i estratgics el que anomenem llenguatge
acadmic- es treballen millor integrats en les rees no lingstiques que en lrea de
llengua. Tamb perqu els continguts de les rees no lingstiques saprenen millor si es
treballen amb els recursos del llenguatge acadmic necessaris per a construir-los i si es
tenen presents les necessitats lingstiques i comunicatives dels aprenents.
Lestructura del model dunitat que presentem respon a les idees que shan exposat en
este document.

Llions: (sessions)

rea:

Unitat:

La unitat haur d'incloure quatre tipus d'objectius:

disciplinars
lingstics
cognitius
culturals

Objectius

Tasca Final

Criteris
dAvaluaci

L'avaluaci ha de ser:
o inicial: explicitaci de les competncies i els
coneixements previs de l'alumnat.
o contnua: control de l'ensenyament-aprenentatge al
llarg de la unitat.
o final: avaluaci dels aprenentatges i del procs (dels
materials, de l'actuaci del mestre/a, i del procs
d'ensenyament-aprenentatge.

L'avaluaci ha dincloure:
els continguts lingstics
la competncia lingstica
el desenvolupament de les habilitats cognitives
els elements culturals

Destreses
cognitives:
identificar,
enumerar,
classificar, relacionar, analitzar, inferir, sintetitzar,
valorar,
deduir,
reconstruir,
aplicar...
Fer
prediccions, formular i comprovar hiptesis,
resoldre problemes, explorar un tema, donar
exemples...
Habilitats de processament de la informaci: reunir
informaci (localitzar informaci, seleccionar-la i
valorar-la), processar-la (organitzar-la, reformular-la
i reelaborar-la) i comunicar-la.
Estratgies d'aprenentatge: fer preguntes, demanar
aclariments, aplicar una regla, focalitzar l'atenci en
un element d'inters (una paraula, una idea...),
establir i revisar els continguts, utilitzar recursos
d'aprenentatge (diccionaris, Internet, atles...),
prendre notes, participar en el treball de grup,
aprendre a organitzar-se...

Precisar quines competncies bsiques es treballaran al

llarg de la unitat:
o Competncia en comunicaci lingstica
o Competncia artstica i cultural
o Competncia digital i tractament de la informaci
o Competncia matemtica
o Competncia d'aprendre a aprendre
o Competncia d'autonomia i iniciativa personal
o Competncia en el coneixement i la interacci amb el
mn fsic.
o Competncia social i ciutadana

materials variats i complementaris

en diferents formats (udio, vdeo, Internet...)
adequats a les possibilitats de comprensi dels alumnes

Competncies
Bsiques

Recursos
Materials

Continguts disciplinars de
lingstiques:


Fets i conceptes


Procediments


Actituds, valors i normes

les

rees

no

Continguts
acadmics

Cognici

Continguts

Continguts culturals del currculum vinculats

als contextos socioculturals de l'alumnat:
entorn geogrfic i social
histria
smbols culturals
productes culturals (art, msica, cultura
tradicional, literatura...)
o prctiques culturals
o
o
o
o

Cultura/
Comunitat

Comunicaci

Llenguatge per a la unitat

Vocabulari

Tasca relacionada amb els continguts i

habilitats treballats que l'alumne ha de
realitzar al final de la unitat.
La tasca ha de ser pertinent, rellevant,
inserida en la prctica social, interessant i
motivadora.

Llenguatge per a la interacci

Estructures

Vocabulari de l'rea que s'aprn:

llenguatge especfic de cada rea,
necessari per a aprendre els continguts.

Tipus de texts i gneres de text que

s'utilitzaran en la unitat
Tipus d'estructures que es treballaran en la
unitat

Llenguatge per a aprendre lrea: parla

collaborativa;
habilitats
de
lectura
(identificar el tema, les idees principals i els
detalls; diferenciar fets i opinions...) i
escriptura
(planificar,
documentar-se,
elaborar un esborrany i revisar-lo...);
habilitats lingisticocognitives (descriure,
definir, resumir, explicar...
Llenguatge que usa el professor per a
gestionar la classe.

En el Tractament Integrat de Llengua i Continguts els continguts lingstics es classifiquen en: a) llenguatge DE l'rea que s'aprn (LLENGUATGE PER A LA UNITAT); b) llenguatge PER A aprendre l'rea (LLENGUATGE PER A LA
INTERACCI); c) llenguatge que s'aprn A TRAVS DE l'rea (o compatible). En el model que proposem noms es programen els continguts referits als dos primers ja que el tercer, el llenguatge que s'aprn a travs de 'rea, es referix el
lxic i estructures no necessries per al tema per que es poden aprendre conjuntament perqu poden sorgir en classe. Per tant, no es pot programar amb anterioritat, s'ha de decidir si es treballa o si es reprn posteriorment a mesura que
apareix a les classes.

Material creat i adaptat de diversos autors pel Servici dEnsenyaments en Valenci - Conselleria dEducaci. (2010)

Lli:

Unitat:
Continguts

Comunicaci

Continguts Acadmics

Continguts especfics
que es treballaran en la
lli (Vg. "CONTINGUT"
de la unitat)

Introducci/
Revisi

Continguts especfics
que es treballaran en la
lli (Vg.
"COMUNICACI" de la
unitat)

Cognici

Continguts especfics
que es treballaran en la
lli (Vg. "COGNICI" de
la unitat)

Cultura

Continguts especfics
que es treballaran en la
lli (Vg. "CULTURA" de
la unitat)

Activitats per a motivar l'alumnat i suscitar el seu inters

Activitats per a recordar i reprendre els continguts treballats en la lli anterior

Activitats per a introduir els conceptes i el vocabulari bsic de la lli

Activitats
Prvies

Activitats per a:
- la construcci i elaboraci dels coneixements rellevants per al tema
- l'adquisici dels elements lingstics (vocabular, estructures...)
- l'adquisici d'estratgies i habilitats cognitives
- el desenvolupament del pensament crtic

Tipus d'agrupaments per a la realitzaci de les activitats:

- en grup
- per parelles
- individual

Activitats per a:
- aplicar i ampliar els coneixements apresos
- transferir-los a altres camps

Activitats per a:
- reflexionar sobre el que s'ha aprs i com s'ha aprs
- avaluar el que s'ha aprs

Materials i recursos que s'utilitzaran durant la lli (Vg. "MATERIALS / RECURSOS de la

unitat)

Activitats
Principals

Vull Saber/
Refor/
Ampliaci

Avaluaci/
Reflexi

Materials/
Recursos

Material creat i adaptat de diversos autors pel Servici dEnsenyaments en Valenci - Conselleria dEducaci.
(2010)