On vivim i don venim?

(Ariadna Prez i Paula Yeves, 4t dESO)

No thas preguntat mai qu significa i don prov el nom de la teva

poblaci? Nosaltres ens hem assabentat enguany que hi ha una
cincia que ho estudia: s la toponmia, disciplina que socupa dels
noms de lloc. s una branca de letimologia o estudi de lorigen de les
paraules. Hem posat fil a lagulla i hem reunit els noms de poblacions
ms significatius de la nostra comarca, el Baix Llobregat. Amb una
mica dajuda, hem arribat als segents resultats.
Primerament, cal dir que els topnims sn mots que han sofert una
alteraci enorme al llarg dels segles. Tant s aix que alguns cops
resulta molt difcil esbrinar-ne la procedncia, si no fos perqu hi ha
testimonis antics que els presenten en una forma que permet
entreveure-la millor. s el cas, per exemple, de Llobregat, que dna
nom a la comarca i especifica diverses localitats. El seu origen s llat,
ja que remunta a Rubricatus vermells (com recorda la can
satrica de La Trinca: El Danubi s blau, per el Llobregat s
amarronat).
Diversos noms de lloc provenen de singularitats del terreny. s el cas
dEsplugues, del llat speluncas coves, emparentat amb
Espronceda, procedent del diminutiu spelunceta cova petita: una
bona ra per aprendre b La cancin del pirata. Aix mateix passa
amb El Prat de Llobregat, de sentit prou clar. Just el contrari de
Begues, potser de lrab al-buqa plana amb aigua estancada o
dun enigmtic be kar sota les roques.
Altres topnims shan originat a partir de noms de sants: Sant Boi,
Sant Climent, Sant Feliu de Llobregat o Sant Vicen dels Horts.
En ocasions, per, lespecificaci necessita aclariment: Sant Joan
Desp, Sant Just Desvern i Sant Esteve Sesrovires ens parlen
duna poca en qu era viu aqu, com avui a les illes, larticle salat,
tot fent referncia a tres arbres: el pi, el vern i el roure (rovira =
roureda). Tamb Ullastrell es relaciona amb un arbre: lolivera borda
(oleastrellum), i podria ser que Abrera vingus darbreda. De ms
modesta planta, per ben gustosa, tenim Esparreguera, i ens evoca
paisatges bonics La Plama de Llobregat.
Els noms danimals sn a la base de Cervell (emparentat amb
crvol), Corbera (amb corb, Viladecans i Viladecavalls. De
construccions humanes ens parlen Molins de Rei, Castelldefels i
Castellv de Rosanes (de castellu felix i vetulu castell feli i
castell vell respectivament). I de noms de persones, antics
propietaris romans de masos que han originat de vegades grans

poblacions, sn testimoni Cornell (< Corneliana), Gav (< Gaviana,

amb dubtes), Martorell (< Marturellu), Olesa (< Oliusa, amb
dubtes), Pallej (< Pallidiana) i Vallirana (< Valeriana). Qui sap si en
el Barca de Sant Andreu de la Barca perviu un nom prerom i en
el Bat de Collbat, un de germnic.
Si no tha fatigat massa lexcursi, pots continuar-la amb ajuda del
Atlas toponmico de Espaa, de Jairo Javier Garca Snchez, o amb el
suport en lnia del Diccionari catal-valenci-balear de lInstitut
dEstudis Catalans. Bona jornada!