1.

FONAMENTS DE L'ECONOMIA DE L'EMPRESA

1.1 L'empresa com a Realitat: Introducci Conceptual
Enf. Admin Conjunt d'elements, tcnics i financers ordenats segons una determinada jerarquia
Empresa
Enf. Econom. Agent que organitza amb eficincia els factors
NEGOCI INDUSTRIA SOCIETAT MERCANTIL EXPLOTACI PLANTA
Qualsevol activitat Activitat amb la Unitat jurdica que regula Conjunt de Processos Lloc on es
Econmica Relacionada Finalitat d'ela el patrimoni del que son Tecnolgics. Pels quals desenvolupa
Amb la compra i venda vorar objectes. Titulars 2 Persones. Un conjunt de factors l'activitat
De coses son convertits en resultats econmica
1.2 L'empresa i la seva evoluci
FEUDALISME: Transformacions Primries i artesanals dels factors productius, (organitzaci familiar).
MERCANTILISME: Mant la simplicitat organitzativa, que dona pas a la comercialitzaci de productes.
CAPITALISME INDUSTRIAL (1a rev. industrial)
Taylor: Teoria sobre l'organitzaci cientfica del treball. Estudia l'" de la productivitat amb una bona
organitzaci
Fayol: Teoria de l'administraci de l'empresa
Divideix les activitats industrials en: tcniques comercials/financeres/de seguretat
/comptables/administratives.
Acte Administratiu= Previsi, organitzaci, comandament, coordinaci, control..
CAPITALISME FINANCER I INTERNACIONAL: Moviments financers arreu del mon, que porten a la
ruptura de la propietat.
1.3 Funcions de l'empresa en l'economia de Mercat
1. Organitza el procs de producci : efectuant transaccions i establint relacions entre els diferents agents.
2. Genera rendes monetries.
3. Assumeix i redueix els costos de mercat i els costos d'informaci.
4. Assumeix el risc inherent a l'activitat econmica.
5. Desenvolupa el sistema econmic, creant riquesa i treball.

.
Elements de l'empresa
Recursos econmics clssics (terra i capital):
Capital Financer Tangible (matria primera, maquinaria)
Capital tcnic
Intangible (Patents, know how)
Representen la fora d treball o capital hum Amb nim de control.
Propietaris del capital Simples inversors financers.
Treballadors
Directius o administradors
2. CONCEPTE DE L'EMPRESA
2.1 Dimensions conceptuals de l'empresa
Definici d'empresa: L'empresa es una unitat econmica que combina els diferents factors productius ordenats
segons una determinada estructura organitzativa, localitzats en una o ms unitats tcniques i fsiques i dirigit
sobre la base de certa relaci de propietat i control amb l'nim d'assolir uns objectius entre els que es destaca
el benefici empresarial..
Dimensi Funcional: Paper de l'empresa en l'economia de mercat. (Empresari= Organitzador de
l'activitat econmica).
Dimensi financera: Unitat creadora de riquesa i moviments de capital.
Dimensi Jurdica mercantil: Parteix de la consideraci de l'empresa dotada de personalitat
jurdica per contractar com a societat mercantil, amb d'altres agents i propietaris de factors econmics.
Dimensi Social: Relacions existents dins de un grup de essers humans. En les que s'observen
questions de tipus cultural i poltic.
L'empresa com a sistema: Anlisis dels sistemes empresarials
(Sistema Obert ! Relacionant unes entrades i unes sortides)
(inputs) (outputs)
SORTIDES
ENTRADES PROES
DE TRANSFORMACI
Control
Regulaci
Definici de l'empresa com a sistema:
Conjunt d'elements agrupats en subsistemes i ordenats segons certa estructura, relacions que
2

mitjanant unes funcions caracterstiques assoliran els objectius fixats, definits per un pla com i
desenvolupats per unes estratgies, i per tant seran observables per mitja dels estats del sistema.
Concepte de l'empresa com a organitzaci
Sistema tcnic: Sistema de Direcci: Aspectes administratius
Tecnologia i les Operacions i organitzatius de l'activitat econmica.
De transformaci de valors
Sistema Hum: Te en compte els aspectes socials
(motivacions i comportaments humans) ENTORN
Sistema Cultural: Sistema poltic
Te en compte aspectes culturals Te en compte els aspectes de
o valors. I normes. Poder que afecten els resultats
de l'organitzaci.
L'empresa com a realitat socioeconomica
L'empresa ha de ser:
* Eficient: Ha d'assolitre els objectius amb el minim d'esfor possible.
* Adaptable: Ha d'evolucionar dinamicament.
* Estable: Ha d'intentar absorbir i neutralitzar els efectes dels agents negatius.
Persones Interessades amb el funcionament de l'empresa:
E
CAPITALISTES: Aporten el capital a canvi de dividends.
M
P
PERSONAL: Aporten treball a canvi de salari
R CLIENTS
(ingressos per vendes)
PROEVEDORS: Els interesa el bon funcionament de l'empresa, E
Perque l'empres es un client seu.
3

S
CORPORACIONS (Publiques) [estat, ajuntament]: estan interesats A
A millorar el PIB i rebre impostos
3.2 Funcions de l'empresa
1. Quins Bens s'han de produir?? S'ha de determinar a quina classe de necessitats es donar mes
importncia i a quins productes li seran assignats els escassos factors disponibles.
2. Com s'han de produir??? Em de tenir clar la tecnologia que volem emprar i la qualitat demanda pels
productes i serveis.
3. Per a qui s'ha de produir?? Qui ser el destinatari dels nostres productes.
La funci de l'empresa en l'economia de mercat ser:
* Posar els bens produts a disposici dels consumidors.
* Per poder dur a terme la seva activitat productiva, l'empresa ha hagut d'adquirir factors productius i
pagarlos.
3.3 El paper del benefici o excedent de l'empresa
L'empresa es justifica socialment quan torna en forma de producte el que ella va agafar en forma de
factors.
Una empresa obt un excedent ents com la diferencia entre el valor del que ha produt i el cost per
produirlo.
En una economia de mercat. El sistema les empreses eficients tenen beneficis i les deficients, prdues.
4.1/4.2 La concepci clssica de l'empresari i la figura de l'empresari en l'actualitat.
A. Smith: Teoria de l'empresari com a capitalista (propietari dels factors de producci).
R. Cantillon: Teoria de l'empresari com a agent o home de negocis ! Entrepreneur (emprenedor)
L'empresari es aquell que compra els mitjans de producci a certs preus i els combina per elaborar un
producte.
Juan Bautista: Teoria de l'empresari com a agent o home de negocis. (desenvolupament de l'obra)
L'empresari es l'agent que combina els altres elements econmics, en uns organisme productius o
empresa.
Alfred Marshall: Teoria de l'empresari com a 4t factor de producci.
L'empresari aporta el coneixement i l'organitzaci, i la seva funci es la direcci de negocis.
F.H Knight: L'empresari arriscat.
4

L'empresari assumeix el risc de l'activitat econmica, el benefici empresarial es la remuneraci al risc.

Schumpeter: Teoria del desenvolupament econmic.
Teoria de l'empresari innovador: Empresari= Agent principal del desenvolupament econmic i del
canvi tecnolgic.
Simon: El comportament administratiu
Teoria de l'empresari control o persona que pren decisions.
Galabraith: L'empresari com a tecnoestructura
Separaci de la propietat i del control.
Bennis i Schein: Teoria de l'empresari lder o funci de lideratge.
Empresari= visionari, motivador i creador de cohesi en el grup hum.
DEFINICI FORMAL
Persona que funda o constitueix una empresa. rgan individual o collegial que pren les decisions
oportunes per a l'obtenci d'uns objectius que depenen dels grups d'inters presents en les empreses.
4.3 L'empresari I l'horitz econmic
L'empresari compleix unes funcions en els sistema econmic que parteixen de l' interpretaci i
pronstic del futur.
1. Percepci 2. Organitzaci
SECTOR FUNCI SECTOR
CONSUM EMPRESARI PRODUCCI
4. Remuneraci
3. Satisfacci
1a Fase: Interpretar les necessitats del consumidor (estudi de mercat).
2a Fase: Planificar i dirigir el procs econmic (programa d'activitats).
3a Fase: Produir el B.
4a Fase: Distribuir la remuneraci entre els factors que han intervingut en el procs.
Innovaci, Lideratge i actitud estratgica
Innovaci: Es la conseqncia de la funci R+D en l'empresa. (tenen per finalitat obtenir
coneixements cientfics o tecnolgics).

De producte: Disseny, fabricaci i comercialitzaci d'un nou producte, o millora d'un d'existent.
Tecnolgica:
De Procs: Disseny i fabricaci de nous bens d'equip o establiment de nous processos de producci.
Innovaci
Mtodes de Gesti: Aplicaci de les noves tecnologies a les tasques directives.
Social: Proposta de solucions al problema del sistema hum de l'empresa.
Lideratge: Actitud per influir a les persones per a que facin de la millor manera possible els objectius
marcats.
Actitud Estratgica: Voluntat de l'empresari x adaptar l'organitzaci i persones als canvis d'entorn.
Postura Estratgica: Capacitat professional per respondre als reptes, amenaces i oportunitats
professionals.
5. L'economia de la Empresa com a rama del saber
L'economia d'empres es una cincia emprica que s'ocupa de la realitat empresarial. Es a dir dels fets i
fenmens reals protagonitzats per l'empresa.
L'economia d'empresa moderna, va comenar a formarse desprs de la II guerra mundial.
La doctrina amb la que avui compta l'economia d'empresa va comenar a formarse amb les
aportacions teriques d'autors i amb les contribucions tcniques d'aquells autors que es preocupen pels
aspectes advertibles en tot estudi econmic de l'empresa.
Els podem classificar
Escola normativa: Tenen una creena en una font nica de coneixement fundada sobre valors
i normes de validesa universal.
Escola Empirico realista: Es centra en dos fonts de coneixement; una filosfica metafsica
i una positiva fundada sobre judicis elaborats mitjanant d'inducci fenomenolgica.
L'economia d'empresa i els seus mtodes
L'economia d'empresa es una cincia totalment independent i amb identitat prpia, que s'ocupa
d'estudiar determinats fenmens, tractant de descobrir les lleis que els regeixen, I a la qual li interessa
la resoluci dels problemes empresarials.
El mtode que utilitzen els cientfics, parteix d'un minucis examen dels fets observats.
Un model econmic pot ser cert si la seva aplicabilitat en el mon real tan sols es probable.
Una teoria econmica es tan sols un model al que se li ha afegit algun teorema d'aplicabilitat,
i per tant no pot aproximarse a la veritat absoluta, en major mesura que el seu teorema de
aplicabilitat.
6. L'empresa i l'entorn
6.1 Concepte i naturalesa del entorn
6

Entorn: Tot all ali a l'empresa com a organitzaci, en l'estudi de l'entorn hi ha les segents
dimensions.
D. sociocultural/D. Econmica/D. Tecnolgica/ D. De Poltica Legal ( Explica el sistema legislatiu i
la situaci poltica)
Nivells de referncia (fronteres que delimiten el mitja on pot operar l'empresa)
Global: Entorn a escala mundial, on els mercats nacionals es tornen independents.
Internacional: Combina de diferents mercats nacionals, no hi ha interdependncia entre les parts.
Pas (nacional): entorn vinculat a una determinada naci.
Regional: Te en compte un espai econmic homogeni, segons el factors que el composen. (ex.
mediterrani)
Local: L'entorn ms proper a l'empresa.
Factors d'entorn i la seva influencia en l'empresa
L'entorn esta caracteritzat per tres atributs:
Dinamicitat: Velocitat de canvis en l'entorn.
Discontinutat: Es la manera amb que els factors de l'entorn es van comportant al llarg del
temps.
Ambigitat: Son les maneres amb que es concreten les possibles alternatives a les situacions o
manifestacions dels factors de l'entorn.
Les amenaces mesuren els impactes negatius sobre l'empresa, es a dir les forces que amenacen la
seguretat i els objectius de l'empresa.
Les Oportunitats es mostren com a afectes positius que si son aprofitades poden generar oportunitats
per crixer.
Factors Claus de l'entorn:
Dimensi socio cultural: Valors i actituds / Grups Socials / Conflictivitat social / Mercat de treball/
Sindicats.
Dimensi Econmica: PIB, Inflaci, atur, balana de pagaments, Borsa, recursos energtics, Poltica
industrial.
Dimensi tecnolgica: Poltica de recerca i desenvolupament / Coneixements cientfics i tecnolgics /
infraestructura cientfica.
Dimensi Politico legal: Situaci Poltica / Poltica econmica / Legislaci econmica social /
Poltica Fiscal.
La resposta de l'empresari La direcci estratgica.
La resposta de l'empresari enfront les amenaces i les oportunitats de l'entorn es concreta en el
concepte estratgia.
L'estratgia es una relaci entre l'empresa i el seu entorn.
es una resposta a les expectatives de l'empresari.
un model de decisi que estableix politiques i objectius a curt termini.
sistema de soluci dels problemes de l'empresa.
7

Anlisis DAFO
Amenaces Situacions incertes Situacions negatives
Anlisis de l'entorn (debilitats) (amenaces)
Debilitats Situacions positives Situacions incertes
(Forces) (Oportunitats)
Forces Debilitats
Anlisis de l'empresa
(Mirar fotocopies per exemples de DAFOS)
La responsabilitat social de l'empresa
Produir els productes demandats pel consumidor al menor cost possible.
Defensar el medi ambient.
Contribuir al desenvolupament econmic i social, i a la creaci de riquesa.
La Competivitat de l'empresa
Concepte de Competivitat
Definici: Posici relativa d'una empresa respecte els seus competidors i aptitud o capacitat
per mantenirla de manera duradora i de millorarla si aix es possible.
Anlisi de la Competivitat de l'empresa.
1. / 2. Dimensions i factors de la competitivitat.
COMPETIVITAT
EXTERNA DIMENSI INTERNA
(situaci econom. del Pas) (Avantatges competitius de l'empresa)
Factors Intangibles FACTORS TANGIBLES Factors intangibles
R+D, A. Estratgica R+D, Act. D'estat
PIB Inflaci Tipus de Canvi
i costos laborals
3. Fonts dels avantatges competitius
Economies de Posici.
DIRECTA Economies de l'experincia
(condicions competitives El paper de l'esperit innovador i de l'actitud

I estratgiques del l'empresa) estratgica.

Economies que redueixen els Economies de diferenciaci del producte.
FONTS costos i incrementen els marges Economies d'escala.
D'AVANTATGE de beneficis.
COMPETITIU Dotaci de recursos (RRHH i RRNN)
Condicions Infraestructura de transports i comunicacions.
Estructurals Estructura del sistema de cincia i tecnologia.
INDIRECTA Estructura comp. del mercat (nivell de competncia)
Teixit industrial (relacions entre sectors)
Condicions La poltica econmica del govern
Politiques El paper dels agents socials
Classes d'avantatges competitius
Avantatge de cost: Prov de l'existncia d'una economia, posici o relaci favorable
respecte a algun recurs i activitat econmica, que redueixi costos totals.
Avantatge de diferenciaci del producte: Capacitat de l'empresa de diferenciar els
seus productes dels de la competncia, ja sigui per qualitat, imatge de marca o grau
de satisfacci dels clients.
Avantatge de l'mbit d'actuaci: Es ampli si afecta a tot el mercat, i redut si afecta
a un segment. Es pot potenciar si l'empresa u decideix.
Agents de la Competivitat
Agents interns: fan referncia a les empreses.
Agents Externs: Fan referncia als agents socials i al govern.
Mesura de la Competivitat
Mesurem la Competivitat mitjanant l'ndex de competitivitat o eficincia global (Eg) de
l'empresa.
Ra Resultat o benefici de l' actual empresa
Eg= R* = Resultat o benefici de la millor Empresa
Altres formes: CFa
Cashflow => Eg = CF* Vendes/treballador => Eg= Va/treb.
(beneficis+ amort.) V*/treb.
9

Anlisis del les dimensions i orgens de la Competivitat

Benefici Potencial de l'empresa [el que podria arribar a ser] (Rp) Benefici actual de l'empresa
(Ra)
Eg= Benefici mes alt de la competncia (R*) = Benefici Potencial de l'empresa (Rp) = Ee x
E0
Ee= Ebs explica si l'empresa te avantatges competitius o no. Rp
E0= Ens mesura si l'empresa te capacitat per millorar la seva capacitat c/t R Eficincia
estratgica.(Ee)
Anlisis dels diferents nivells de competncia, amb l'eficincia estratgica (Ee).
Rn* x Rp
Ee=
Ri* Rn* = IVC X IPC
Rn* => Millor benefici de la competncia a nivell nacional.
Ri*=> Millor benefici de la competncia a nivell internacional.
Rp=> Benefici potencial de l'empresa.
Rn*
=> ndex dels avantatges comparatius (IVC).
Ri*
Rp
=> ndex de posici competitiva (IPC).
Rn*
Anlisis de l'eficincia Operativa:
Qa Pa Ingressos costos totals actuals
E0= x = = Er x Ef
Qp Pp Ingressos Costos totals Potencials
Qa= Quantitats fsiques actuals de l'empresa Qb= Quantitats fsiques potencials de l'empresa.
Pa= Preus actuals Pp= Preus potencials
Qa Pa
10

= Eficincia tcnica (Et) =Eficincia financera (Ef)

Qp Pp
(mirar Fulles d'exercicis tema 7)
L'empresa i l' informaci econmica.
Concepte i classes d'informaci econmica
L' informaci econmica en una organitzaci pot ser considerada com la circulaci bsica,
que permet el desenvolupament de la seva activitat. En conseqncia l'empresa es un sistema
d'informaci acci.
INFORMACI
DECISI ACCI
OBJECTIU
L' informaci sempre es un input en el sistema, que permet generar i controlar unes accions
que tornaran a produir nova informaci.
El sistema d'informaci de l'empresa
L'empresa es una estructura per la qual circula informaci, aquets fluxos interns d'informaci
son necessaris perqu l'empresa pugui dur a terme la seva tasca.
Aquests fluxos es poden classificar:
Descendents: Relacions d'autoritat de caps a subordinats.
Segons direcci Ascendents: Relacions de control o verificaci de resultats entre subordinats
i control
Horitzontals: Coordinaci de tasques en equip de membres del mateix nivell jerrquic.
Fluxos Segons definici Formals: Relacions prviament definides i comunicades als
membres.
Informals: Relacions interpersonals de comunicaci entre els membres.
De planificaci: Relacions entre membres per l'elaboraci de: plans, pressupostos
Segons Funci De decisi: Relacions informatives orientades a l'elecci econmica per
aconseguir els objectius.
De control: Relacions informatives per seguir les accions anteriors i poder prendre decisions,
que permetin aconseguir els objectius.
Un sistema d'informaci consta de 3 elements bsics.
L'informaci: Conjunt de dades estructurades d'acord els missatges a comunicar.
11

 Els usuaris: Els receptors de l'informaci, es a dir els membres de l'organitzaci

relacionats amb ella.
Els elements de suport: Processos de tractament de informaci (mitjans informtics,
suports d'informaci).
L'informaci financera: Comptes anuals.
La comptabilitat representa en si mateixa un sistema d'informaci que genera unes dades de
naturalesa economico financera coneguda normalment com informaci financera.
L'objectiu dels comptes anuals es:
Mostrar una imatge fidel del patrimoni de l'empresa tant des de vista del actiu, com des de
vista del passiu.
Oferir els resultats de les seves operacions econmiques, relatius a l'exercici econmic, de
manera que es coneguin els seus beneficis o prdues.
Entenem per comptes anuals:
El balan de situaci: Es un estat comptable que reflecteix la situaci patrimonial de
l'empresa en un moment de temps concret.
! Aquest balan consta de l'actiu (format per bens i drets) i pel passiu (format per capital i
deutes).
El compte de prdues i guanys: On hi ha les despeses i els ingressos de l'empresa.
La memria: Proporciona informaci per analitzar els comptes d'una empresa (Existncies,
subvencions, normes de valoraci, situaci fiscal).
Informe de gesti: S'ha d'explicar l'evoluci dels negocis de l'empresa i la situaci actual i
futura de l'empresa
L'informaci social: El balan o informe social
L'informaci compleix una finalitat evident de transmetre als agents socials una imatge fidel,
per a la teoria social, no es suficient per justificar el seu paper en el sistema econmic. Aquest
enfocament requereix una nova informaci que permeti aclarir el concepte responsabilitat
social. Podrem definir l' informe social com: l'informaci sobre l' utilitat i el cost de la
contribuci social de l'empresa, i les conseqncies de la seva activitat econmica en la
societat.
Apartats (La jornada laboral i horari, condicions de treball, poltica de personal, poltica de
remuneraci, etc etc.)
Oferta , demanda i preu en el mercat
Comportament del consumidor i demanda
Utilitat (d'un b): capacitat o actitud per satisfer necessitats // Quantitat de satisfacci
que prop. Un b.
Utilitat Total: Quantitat de satisfacci que s'aconsegueix amb el consum o
possessi d'una determinada quantitat d'un b.
Utilitat marginal: Increment que s' obt en la utilitat total pel fet d'haver
augmentat 1 unitat la quantitat consumida.
Per analitzar la conducta dels consumidors, s'utilitzen les corbes d'indiferncia.

12

Corba d'indiferncia: Representa totes les combinacions de bens que proporcionen la mateixa
satisfacci al consumidor.
x
y
Els punts situats per sobre de la corba d'indif i a la dreta, son combinacions que
preferiria el consumidor, ja que implica un major grau de satisfacci.
Els punts per sota de la corba, representen les combinacions no preferides.
Quan tenim un conjunt de corbes, parlarem de un mapa d'indiferncia.
Recta Balan: es aquella combinaci de bens que es pot obtenir donada la renda i els
preus del b.
(veure exemple pags 34,35)
Determinats de la demanda i corba de demanda
La quantitat de demanda d'un b depn de:
Preu del propi b
Del preu dels altres bens.
De la renda o ingressos del consumidor.
Factors sociolgics.
Preferncies dels consumidors.
Existeixen 3 possibles relacions entre la demanda de un b i el preu dels altres bens.
Si una disminuci en el preu del be Y provoca una reducci de demanda en un altre b X
direm que els bens son substitutius, es a dir quan disminueix el preu del b, el consumidor
compra mes d'aquest i menys dels substitutius.
Py
Px
Si una disminuci en el preu d'un be incrementa la demanda de l'altre b, direm que aquets
son complementaris. Al baixar el preu d'un complementari, augmenta la demanda dels altres
bens.
Py
Px
Si 2 bens no estan relacionats, el canvi del preu d'un, no alterar la quantitat demanada del
altre.
Normalment un increment de la renda, implica un augment de la demanada del b. Els bens
que obeeixen a aquesta norma s'anomenen bens normals.
Existeixen 2 excepcions.
* En alguns casos el canvi de renda pot deixar inalterada la demanda (Aliments barats).

13

* En altres casos, es possible que un increment de la renda mes enll de cert nivell ens porti a
una disminuci del b. Si la demanda d'un be disminueix quan la renda augmenta,
l'anomenarem b inferior.
Quantitat (3)
Del b
(1)
(2)
Renda
Factors sociolgics: Les compres dels consumidors venen donades en alguns casos
pels factors sociolgics, com per exemple: Classe social, educaci, estat civil, edat.
Gustos dels consumidors: Hi ha un augment de demanda quan s'imposa una moda.
Mesures de la resposta de la demanda: elasticitat de la demanda
"q >1 Elstica = Varia ms la
Elasticitat= p= q = la demanda que els preus
(de demanda) "p < Inelstica = Existeixen bens substitutius
P Varien mes els preus que la demanda.
=1 Unitria = Bens vitals (medicaments)
L'empresa com a unitat de producci
La producci com a activitat: sentit tcnic i sentit econmic
Definici de Producci:
Enfocament tcnic: procs fsic de transformaci de factors o recursos econmics en
determinats productes
Enfocament econmic: procs econmic que transforma aquests factors en bns o
serveis que permeten satisfer necessitats dels consumidors o clients potencials.
Enfocament ampli: Conjunt de processos, procediments, mtodes o tcniques que
permeten la obtenci de bns i serveis, grcies a l'aplicaci sistemtica d'unes
decisions que tenen com a funci incrementar el valor d'aquests productes per poder
satisfer unes necessitats.
Funci de producci: Conjunt d'activitats que permeten que es produeixin bns i serveis de
manera que s'aconsegueixin uns beneficis.
Procs de transformaci: La producci com un sistema fsic o procs de transformaci d'unes
entrades (input) en unes sortides (output) planificades, s'haur d'utilitzar una logstica interna
(magatzems) abans de transformar els factors, i un cop transformats haur d'utilitzar una
logstica externa.
Que fan referncia a la fora de treball: Decisions sobre la quantitat i qualitat dels empleats.
Que fan referncia al procs: Elecci de la tecnologia, situaci de la planta i tipus de procs
fsic.

14

Decisions Que fan ref. a la capacitat: Determinaci del volum de producci a aconseguir (m
de la planta)
Que fan referncia als inventaris: Informaci sobre els stocks, de seguretat per la logstica
interna i externa.
Que fan referncia a la qualitat: Accions que permetin millorar si es possible, els nivells de
qualitat del producte en totes les etapes de producci.
Els factors de la producci
Matries primeres M d'obra Fonts energtiques Mquines Plantes industrials
Equip directiu (factor organitzatiu).
Els resultats del procs productiu depenen fonamentalment de la manera en que aquests
factors es combinen i coordinen.
10.3 L'unitat de producci: L'explotaci i l'empresa
Les empreses existeixen com a conseqncia de la divisi social del treball
Explotaci: Conjunt organitzat de mitjans materials i humans que en un determinat espai
geogrfic estan dedicats a la producci d'un o ms bns o a la prestaci d'un o ms serveis
sota una direcci nica.
Empresa: Organitzaci amb personalitat jurdica, la qual disposant dels necessaris mitjans de
producci es dedica a combinarlos per obtenir bns o serveis destinats al canvi procurant en
les seves actuacions respectar el principi de economicitat.
10.4 Classificaci dels processos productius
Processos Manuals: Realitzats integrament utilitzant l'esfor hum
Segons grau d'intensitat en que s'utilitza el Processos mecnics: Execuci compartida entre
homes i maquines.
Factor treball amb relaci del Factor capital. Processos automtics: Intervenci humana
reduda al mnim.
Producci en cadena: Els llocs de treball es troben ordenats segons la seqncia d'operacions
o tasques a realitzar sobre cada unitat del producte.
Producci Continua: En la producci continua el temps que s'utilitza en cada operaci o
tasca ha estat determinat prviament.
Segons el sistema de Producci. Producci de taller: Agrupaci en unitats tcniques en
funci de similars habilitats del personal,.
Producci de projectes: Es tracta de produir determinats bns on les seves qualitats
presenten unes caracterstiques singulars degut a la seva originalitat
Producci per comanda: Quan es tracta de produir determinats bns on les seves
qualitats presenten unes caracterstiques singulars degut a la seva originalitat.
Producci per al mercat: s l'empresa qui decideixi lliurement sobre les
caracterstiques del producte a fabricar, aix com sobre el volum de producci.
15

(pensant en un gran nombre de compradors annims).

ENTORN
Productes
Serveis
Dividends
Salaris
Informaci
Impostos
entorn

16