Marcio Callao i Jandira Rodriguez

Filosofia-1r Antropologia

10 de Mar del 2015

PRINCIPI DE LA CAUSALITAT
1. Introducci

Biografia i context de David Hume

Context Histric: Segle XVIII - tamb conegut per: Siglo de las Luces, a causa
que durant el mateix va sorgir el moviment intellectual conegut com a
Illustraci. En aquest marc, el segle XVIII s fonamental per comprendre el
mn modern, doncs molts dels esdeveniments poltics, socials, econmics,
culturals i intellectuals d'aquests anys, han ests la seva influncia fins a
l'actualitat.
Biografia: David Hume (Edimburg, 1711 - 1776) va ser un filsof, economista,
socileg i historiador escocs i constitueix una de les figures ms importants de
la filosofia occidental i de la Illustraci escocesa.
Hume va estar fortament influt pels empiristes John Locke i George Berkeley,
aix com per diversos escriptors francesos com Pierre Bayle, i algunes figures
del panorama intellectual anglfon com Isaac Newton, Samuel Clarke, Francis
Hutcheson i Joseph Butler.
Hume afirma que tot coneixement deriva, en ltima instncia, de l'experincia
sensible, sent aquesta l'nica font de coneixement i sense ella no
s'aconseguiria saber algun.

Empirisme

L'empirisme s un corrent filosfic sorgit a les Illes Britniques al segle XVIII

que s tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme. Segons els
empiristes, aquest coneixement prov de l'experincia i est limitat per aquesta.

Que s el principi de causalitat

La causalitat s un pilar fonamental per a la epistemologia de David Hume (la

teoria del coneixement, don prov i fins a on arriba).
Des de lempirisme es van determinar dos continguts de la ment: les idees i
els fets. Aleshores la teoria de causalitat sorgeix com una explicaci dels
mecanismes que utilitzem per relacionar aquests continguts de la ment i
obtenir-ne de nous. Necessria per justificar el coneixement quotidi del
sentit com i per establir les bases epistemolgiques del mtode cientfic.
Segons David Hume, les especials relacions que la ment estableix entre els
seus continguts quan desenvolupa nous coneixements sn de dos tipus:
relacions didees i qestions de fet. Les de idees tenen a veure amb les
matemtiques i sn deductives, no amplien el nostre coneixement al mn. Les
qestions de fet en canvi, es refereixen al mn exterior i sn base de
lexperincia, proporcionant-nos nous coneixements i fent avanar lsser
hum.
1

Marcio Callao i Jandira Rodriguez

Filosofia-1r Antropologia

10 de Mar del 2015

Les qestions de fet associades al mtode inductiu-experimental, provenen

de lexperincia, i poden ser confirmades o rebutjades per aquesta. Hume les
defineix com aquelles en les quals es possible pensar sense contradicci un
cas contrari (pensar que una cosa s contraria sense considerar-se
contradicci). Per exemple encara que sabem cientficament que laigua bull a
100 no hi ha contradicci a pensar que ho pot fer a una altra temperatura si
canviem les condicions de pressi atmosfrica.

2. Anlisi causalitat Hume

Boles de billar

Tot el que arriba a existir t una causa. Aix vol dir que es considera que un
fet ha estat explicat, quan som capaos dexplicar les causes que lhan produt.
Amb lexemple del xoc de dues boles de billar, Hume exposa la seva visi de la
causalitat. Argumenta que en aquest moviment no sobserva cap concepte
empric que es pugui denominar causalitat. Lexplicaci habitual seria que el
moviment de la segona bola est causat per limpacte de la primera. En canvi,
segons la causalitat de Hume, nicament sobserva que cada vegada que es
repeteix lexperincia amb les boles, el moviment de la segona sassocia a la
primera. Existeix una contigitat (circumstncia espacial) entre el moviment de
la 2 bola i la 1. Una prioritat (circumstncia temporal) de moviment de la 1
sobre la 2 i una conjunci constant (circumstncia espai-temporal) del fet,
s a dir, al repetir moltes vegades lexperincia en condicions semblants el
resultat s sempre el mateix. Afirma que no sidentifica cap idea especial o
impressi corresponent a la causa.
David Hume el que fa s explicar el criteri de la verificaci empirista: tota
idea ha de procedir duna impressi anterior al anlisis del fenomen.
La idea de causalitat s una resultant de la repetici, lhbit o costum de que
sempre que experimentem el fenomen descrit, el resultat s similar.

Creena

Hume mostra que el principi de causalitat es fonamenta en el fet de que per

hbit o costum la nostra ment accepta que el curs dels esdeveniments
segueix un ordre temporal lineal. Segons el qual esperem que un esdeveniment
futur, passi igual que ha passat en el passat.
La causalitat que consisteix en una anticipaci mental, creure en el que
passar perqu ha ja ha passat, exigeix acceptar que el curs de la naturalesa
del mn, independentment de la persona, s uniforme. Atribut al principi de la
uniformitat de la naturalesa. Hume posa lexemple per entendre aquest
2

Marcio Callao i Jandira Rodriguez

Filosofia-1r Antropologia

10 de Mar del 2015

concepte de que si tots els dies es veu sortir el sol per el Est i pondre per
lOest, es pot confiar i creure en que cada dia sempre el sol seguir aquesta
mateixa dinmica.
Si suposa que un dia no surt el sol, o no es veu en tot el dia, cap persona
atribuir el fet de que la uniformitat de la naturalesa ha fallat, sin que es
buscar una altra explicaci com que el cel est nuvolat, per el sol segueix
all.
El que fa David Hume amb aquest raonament es proporcionar una explicaci
del mtode cientfic inductiu. El cientfic realitza milers dobservacions i
experiments tractant de demostrar que els resultats posseeixen una coherncia
causal. Igualtat de condicions fsiques, igual a, igualtat de resultats. Si
compleixen aquest principi, enunciarien una nova llei general, per en cas
contrari no negarien la uniformitat de la naturalesa, simplement es reduirien al
resultat de els fets no es poden demostrar.

3. Visions de la teoria de causalitat

Causalitat determinista cientfica: S'haur de distingir entre

determinisme en el seu sentit ms ampli, ents com a dimensi
ontolgica de les coses, i determinisme cientfic, que es refereix ms
aviat a la dimensi epistemolgica de la cincia.
Tal determinisme adquireix tamb un sentit epistemolgic, doncs, a ms
d'afirmar implcitament el principi de causalitat, estn el seu domini al
fenomen del coneixement hum del fsic. s regit per la ra i la lgica,
cosa que caracteritza al racionalisme i al propi moviment cientfic.

Causalitat probabilstica: D'altra banda, no sha pogut trobar una

formula absoluta per tots els fenmens del univers, aix que si l'estat
resultant no ocorre sempre, s'ha de considerar a la causalitat en termes
estadstics, la qual cosa ens porta al concepte de probabilitat.
La causalitat probabilstica, especifica canvis en les distribucions dels
estats resultants, en variar l'especificaci dels estats. L's adequat de
l'estadstica s la cerca de correlacions que no puguin ser degudes a
altres factors (correlaci condicionada amb els factors ms factibles
d'explicar de manera alternativa, l'associaci). A ms fer s d'altres
teories (amb les seves metfores), perqu la causalitat no es recolzi res
ms en les Metfores Correlaci s Causalitat i Causalitat
Probabilstica.

Marcio Callao i Jandira Rodriguez

Filosofia-1r Antropologia

10 de Mar del 2015

4. Conclusions
Critiques de Hume a la noci tradicional de causalitat:
Punt de vista tradicional:

Sn vlides les quatre causes: material, formal, eficient i final.

s possible el coneixement a priori de les relacions causals.
Les nostres creences en nexes causals descansen en la ra.
Les relacions causals descriuen relacions reals entre les coses
Si A s causa de B, en A ha dexistir un poder o energia per causar
B i A necessriament ha de produir B.
El principi de causalitat todo lo que ocurre tiene una causa s
objectivament cert i evident.
Es poden utilitzar arguments causals per arribar a lo metafsic.
Punt de vista de David Hume:
Centra la seva atenci en la causalitat eficient depreciant la material i la
formal.
No es possible dit coneixement a priori sin nicament a partir de la
experincia.
Les nostres creences en nexes causals descansen en la costum i lhbit.
s la nostra ment la que suposa la existncia daquestes relacions, en la
realitat noms tenim successi reiterada de fenmens.
No trobem ni dit poder ni necessitat; no s contradictori que les causes
tinguin efectes totalment distints als que hem experimentat.
El principi de causalitat no s objectivament cert ni es pot demostrar.
Els vincles causals sn vlids si sapliquen al mn empric per no al
metafsic.
5. Aportaci i visi Antropolgica
Des de la nostra disciplina hem aprs que la nostra realitat es un constructe
cultural, es feta i interpretada per cadascun de nosaltres. Aix doncs s lgic
pensar que tinguem percepcions diferents, imaginaris diferents, perqu
interpretem el mn des del nostre punt de vista. Daquesta manera podem dir
que tot i entendre les diferents concepcions de la causalitat, no podem arribar a
definir una dabsoluta i universal. Cada concepte que creem est determinat pel
context socio-histric del moment, per tant, arribem a la conclusi de que la
cultura i tot el que comporta sn termes dinmics que aniran canviant i que
shauran danar revisant i redefinint.