DIALECTOLOGIA

EL DOMINI LINGSTIC DE LA LLENGUA CATALANA

Els territoris de parla catalana, anomenats Pasos Catalans*, estan repartits en 4 estats**.
-Andorra. El catal s la seva nica llengua oficial. s lnic territori on el catal s oficial
nicament.
-Itlia. El catal es parla a lilla de Sardenya, concretament a la ciutat de lAlguer. Est en una
situaci dificultosa perqu la pressi de litali s fortssima. No s oficial, per loficialitat s
molt relativa. Una llengua pot ser minimitzada encara que sigui oficial.
-Frana. El territori catalanoparlant situat a Frana lanomenam Catalunya Nord, no s un nom
oficial. Aquest territori est format per una srie de comarques (Rossell, Vallespir, Conflent, la
Cerdanya). Aquest s un dels territoris on va nixer el catal. Quan Frana va ocupar-la, s. XVII,
amb el perms de Castella, tota la poblaci era monolinge en catal. Actualment, aquest s un
dels territoris on, amb ms claretat, el catal es troba en perill dextinci. El catal no s oficial a
Frana, posseeix un estatus de llengua regional.
-Espanya. s el territori on es parla ms el catal. Territoris on es parla la llengua catalana:
Principat de Catalunya, Pas Valenci***, Franja dArag
-Pas Valenci. Les comarques ms occidentals han estat sempre castellanoparlants.
Reflexi: el Pas Valenci s un territori que des de sempre hi ha hagut zona
castellanoparlant i zona catalanoparlant. Amb larribada de la democrcia el
parlament valenci va votar que la llengua de Valncia es digui oficialment valenci. El
valenci s oficial juntament amb el castell.
-Illes Balears. Igual que succeeix a Catalunya el catal s la llengua prpia de les Balears.
El catal s oficial juntament amb el catal.
-Franja de Ponent. Llenca que es troba a Arag. Administrativament no pertany a
Catalunya. La llengua prpia s el catal. Les lleis catalanes no afecten. El catal no s
oficial, estava protegit per amb el canvi poltic del govern dArag es va crear una llei
dien que a la Franja de Ponent no es parla catal sin LAPAO, que a ms no s oficial.
-Comarca murciana (el Carxe). Zona molt reduda al sud dAlacant que ja es troba dins
Murcia.
-Principat de Catalunya. Administraci en comarques (30 comarques). s el territori
BCN, Tarragona, Girona i Lleida (seguint ladministraci espanyola).
A la Vall dAran, la llengua prpia s larans (occit).
Legislaci: catal llengua prpia de Catalunya i s oficial, juntament amb el castell
(llengua oficial de lestat).
Larans tamb s oficial a la Vall dAran.
Les legislacions balears i valenciana sn molt parescudes. El primer estatut dautonomia fou de
Catalunya. Un parell danys desprs es fa el nostre estatut dautonomia, semblant, i saprova.
Desprs va passar el mateix a Valncia, per es va acordar dir valenci al catal.

*Anomenam Pasos Catalans als llocs on es parla actualment catal. No s un nom oficial. Aquest

conjunt de territoris histricament pertanyien a la Corona dArag i posseien unes caracterstiques

econmiques i poltiques semblants.
**Reflexi: No s extrany que una comunitat lingstica estigui dividida en diversos estats. Les fronteres
lingstiques i estatals no coincideixen degut a la pluralitat lingstica. Casos parallels: alemany,
euskera
***Anomenam Pas Valenci al territori on es parla valenci. Durant el franquisme va ser el nom amb
qu les persones que esperaven la democrcia es referien. No s un terme oficial, quan va arribar la
democrcia es va elegir el nom de Comunitat Valenciana.
Els mitjans de comunicaci en catal (valenci) i les televisions de les comunitats autonomes es
creen amb el mxim objectiu de normalitzar la llengua catalana.
La llengua catalana no s un idioma gaire diferenciat geogrficament. No hi ha gaires diferncies
dialectals. No t tanta variaci com altres llenges. En realitat, la diversitat interna de la nostra llengua
s fruit de canvis recents, causats per una situaci sociolingstica negativa, anmala. La separaci en
estats i la separaci en provncies o Comunidades Autnomas ha fet allunyar els catalanoparlants de
les diferents terres i, ha ajudat a afeblir la concincia dunitat lingstica i cultural. Tot aix, ajuda a la
dialectalitzaci i, la interferncia daltres llenges (castell, francs, itali).
La manca dunitat administrativa provoca que la legislaci lingstica sigui diferent per cada territori,
impossibilita la creaci dun estndard (mass media).
Aquesta separaci en diferents administracions, no noms impedeix la comunicaci, sin que fomenta
el distanciament lingstic i cultural entre els territoris que abans formaven part de la Corona dArag.
CARACTERSTIQUES DIALECTES CATAL
Mapa de les Illes Balears

DIFERNCIES
BLOC ORIENTAL

BLOC OCCIDENTAL

1. Confusi a/e tones en e neutre.

E.g. pare, casa

1. Distinci entre a/e tones.

E.g. pare, casa
En el nord-occidental confusi amb e oberta.

2. Confusi o/u tones en u.

2. Distinci entre o/u tones.
E.g. pusar* veure mapa (Mallorca noms Sller).
E.g. posar
A molts llocs de Mallorca per, aquest fet es dna
noms quan la o tona va seguida duna i tnica.
E.g. mul, cunill, uliva, cus.
3. La e tancada del llat vulgar ha donat e oberta
en posici tnica.
E.g. cepa-ceba*veure mapa.
s a dir, a gran part de les Illes Balears la e
tancada del llat vulgar no ha donat e oberta per
tampoc ha donat e tancada sin que ha donat el
so neutre.
E.g. ceba, verd, cadena (una de les
caracterstiques que donen ms personalitat al
nostre dialecte).

3. La e tancada del llat vulgar ha donat e tancada

en posici tnica.

4. La i del grup ix no sona.

E.g. caxa (caixa)

4. La i del grup ix s que sona.

E.g. caixa

5. Primera persona singular present dindicatiu.

Central: cantu
Balear: cant
Rossellons: canti
Alguers: cant

5. Primera persona singular present dindicatiu.

Nord-occidental: canto
Valenci: cante
Totes aquestes formes sn correctes a nivell
descriptura excepte cantu.

6. Verbs incoatius amb e. P.ex. servesc.

6. Verbs incoatius amb i. P.ex. servisc.

7. Plurals dantigues paraules esdrixoles

acabades en n perden la nasal. Ex: homens
homes.

7. Plurals dantigues paraules esdrixoles

acabades en n mantenen la nasal. Ex: homens
homens.

8. Lxic: Simplificant massa podrem dir que en el bloc oriental utilitzen un lxic un poc diferent al lxic
del bloc occidental. En realitat aix no s aix ja que moltes paraules que podem pensar que noms
sn p. ex. de Mallorca les podem trobar a punts molt llunyans dels Pasos Catalans. O sigui que dir
mirall sutilitza a molts de llocs de Lleida i paraules que es diven al Rossell tamb es troben a
pobles dAlacant.

BLOC ORIENTAL
1. EL BALEAR
1.1. FACTORS HISTRICS
*Fitxa factors histrics
1.2. CARACTERSTIQUES
1. Tot el que hem vist a les classes anteriors (vocalisme).
2. Ioditzaci. Transformaci doble l en i, fins i tot, en algunes zones desapareix el so.
3. Article salat. Derivat dIPSE, IPSA, IPSUM, ha donat es/sa.
Diasistema de larticle salat:
Ms
Fs
Mp
Fp
+ consonant
Es
Sa
Es*
Ses
+ vocal
S
S
Ets*
Ses
amb+article So*
Sa
Sos*
ses
*variacions
Hi ha zones de Catalunya on tamb es parla salat amb regressi. El salat susa a totes les
balears simultanejant-lo amb larticle literari en algunes ocasions:
-nom de les hores
-davant noms de coses o ssers nics (grandesa, importncia)
P.ex. el mn, el bisbe, la Seu, el papa, el dimoni, lamo, la mar...
-davant nom de classes o modalitats de productes, costums, dances
P.ex. peres de la nou, taronges de la sang, herba de la roca, ballar la curta.
-frases fetes, expressions adverbials
P.ex. girar a la dreta, estar a la fresca, a les bones, a les males...
-la llengua dels mariners
P.ex. el fil, pescar a la fluixa, pescar a lencesa...
-topnims
P.ex. la Mola, el Toro...
A Pollena parlen amb larticle literari. A ms larticle literari sha utilitzat histricament
a Mallorca a lhora de crear textos als quals sels vol donar certa importncia. Sn quasi
800 anys de textos literaris escrits amb larticle literari.
4. Desaparici de la vocal a a final de paraules esdrixoles. P.ex. cinci, gabi, histri...
Caracterstica coincident amb el rossellons.
5. Forta presncia del fonema labiodental. P.ex. vi, vaca...
6. Palatalitzaci dels fonemes velars /k/ i /g/. Ex. gall (guell), Inca (Inque)...
7. La r final noms sarticula en formes verbals seguides de pronom. P.ex. fer-te, tornarsen, banyar-me. Aix produeix un desplaament de laccent.
-Per analogia tenim formes com: vorer-te, jeurer-se...
-Hi actua un fenomen anomenat assimilaci que pot modificar la r afegida de tal
forma que: vorello, rentat-se...
Llevat daquests casos la r no sona mai, llevat de cualque cultisme.

8. El volum i la intensitat de les assimilacions consonntiques s molt alt. Un dels factors

que dna personalitat al dialecte.
P.ex. popp (poc pa), poddol (poc dol), catsa (capsa), catjove (cap jove)...
9. Els grups qua-, -gua- es converteixen en co-, -go- i variants.
10. Morfologia verbal bastant unitria a tot el territori catalanoparlant.
-1pspi desinncia inexistent (jo cant)
-1pppi cantam
-2pppi cantau
Igual que en alguers.
-Incoatius 1ps esc (servesc).
-Imperfet de subjuntiu: normalment acaba en s per a les Balears acaba en s.
11. Article personal: en, na, n. La utilitzaci de larticle personal en la llengua catalana
no s una marca de vulgaritat, en castell s.
El, la, l provenen dillum, illa que significava ell. En, na, n procedeixen de domine,
domina que significava senyor o senyora.
Lo rei en Jacme. Aquest lo s viu en el NO i la franja dArag i en expressions puntuals
com tot lo dia.
12. Lxic. Base lxica: el catal oriental va ser trasplantat el s. XIII ja qu la gran majoria
de pobladors eren de procedncia oriental. Aix ho sabem mitjanant textos i llinatges
relacionats amb topnims del bloc oriental. P.ex. Barcel, Terrassa.
Lallament ha fet que conservem lxic que en altres indrets ja no sutilitza p.ex. ltim,
buscar.
300 anys de dominaci islmica han deixat moltssimes representacions lingstiques a
lonomstica i en el vocabulari com de camps semntics concrets (p.ex. agricultura).
Onomstica: -llinatges com Mesquida o Bennssar.
-topnims com Binieli, Algaida, sa Rpita...
La influncia anglesa (noms a Menorca) a causa de la dominaci britnica del s. XVIII ha
aportat paraules com pinxa (arengada), xoc (guix)...
2. EL CENTRAL
2.1. IMPORTNCIA DEMOGRFICA
Demogrficament s important perqu a la seva zona trobam un percentatge altssim dels
parlants dels PPCC (un 40%).
En el central el catal es troba al costat del castell. El castell s molt parlat. P.ex. Bcn ciutat.
2.2. CARACTERSTIQUES
-Vocalisme
-O tona passa a u (a partir del s. XV-XVI)
-So neutre en posici tona.
-So neutre inexistent en posici tnica. Fins al s. XIV en el central tenien el so neutre en
posici tnica. A partir del s. XIV aquest so es perd.
-Consonantisme
-Lleisme (contrari ioditzaci). En el central trobam lleisme en el barcelon (subdialecte),
en la resta del central es fa la ioditzaci.

-Desaparici fontica dels darrers sons dels grups mp, -nt, -lt, -rt.
-Altres
-Morfolgicament destacam les formes aquet i dugues (dues).
-Article personal hbrid en/el.
-Subdialecte salat. Cadaqus, Blanes. Utilitzaci de larticle salat derivat dIPSE, IPSA. El
diasistema del salat central s un poc diferent del balear.
3. EL ROSSELLONS
3.1. FACTORS HISTRICS
-Jaume II va rebre en herncia de Jaume I el Rossell, la senyoria de Montpelles, Mallorca,
Eivissa (1276) i ms tard Menorca. Aquests territoris formaren el Regne de Mallorca, Espanya no
existia. El 1276 mor Jaume I i reparteix els territoris entre els seus fills.
1276-1349 lagrupament de terres pot explicar les similituds entre el rossellons i el mallorqu.
-1659. Tractat dels Pirineus, el Rossell (Catalunya Nord), passa a pertnyer a Frana i comena
un procs de substituci lingstica (francesitzaci). Comena un procs de francesitzaci total
que t una srie de fites:
1673. Els rossellonesos no poden estudiar al principat.
1682. Francs obligatori per ocupar crrecs i per professions liberals.
-Quan el Rossell passa a ser de Frana (1659) ning sap francs, tothom parlava catal, el
castell tampoc es coneixia. La gent que sap llenges s de lalta noblesa.
1700. Francs imposat als actes pblics i judicials.
1794. Els revolucionaris consideren que les llenges no franceses i els dialectes sn un
atemptat contra la unitat de la naci i proclamen la necessitat dun mestre francs en
cada ajuntament. Aix, els francesos foren els primers en posar en marxa la substituci
del catal.
3.2. SITUACI ACTUAL
Durant el s. XX lestat francs ha duit a terme una poltica de substituci lingstica. El catal mai
ha estat oficial a Frana. El catal ha estat poc tolerat a lensenyament. La situaci del
rossellons en lactualitat s greu. s un dels territoris on el perill de substituci lingstica s
ms evident.
Aquest procs noms s qesti de temps.
3.3. CARACTERSTIQUES
-La o tnica passa a u.
-La neutre final de paraules esdrixoles desapareix. Ex. rabi, cienci...
-Compartida amb balear: desaparici duna d interconsonntica. Ex. tenre, cenra.
-Aparici de lanomenada erra uvular (francs).
-Article literari i larticle personal igual que en el central.
-Francesitzaci dels noms propis.
-Presncia dindefinits arcaics que noms es conserven en el Rossell i Mallorca: qualque,
qualc...
4. LALGUERS
4.1. FACTORS HISTRICS
-LAlguer sincorpora a la corona dArag el 1353. Pere III es va voler assegurar la fidelitat de

lAlguer i expulsaren la poblaci autctona sarda i sinstallaren catalans (Tarragona, Mallorca,

Barcelona majoritriament). LAlguer rep el nom de Barsaruneta (Barceloneta).
-Des de 1353/1354 lAlguer es converteix en una ciutat absolutament catalana.
-La llengua de Sardenya era el sard i tota la poblaci el parlava.
-1713 (tractat dUtrecht). Sardenya deixa de ser de la corona dArag i passar a ustria.
Desprs ustria la barata per Siclia a la casa de Sucia i amb la unificaci dItlia passa a formarne part.
4.2. REALITAT SOCIOLINGSTICA
La llengua de prestigi s litali, el sard est en un procs de substituci lingstica. El catal rep
pressi de litali i el sard. Al s. XXI hi ha molt pocs joves que parlen alguers. s un miracle que
encara es parli alguers a lAlguer.
4.3. CARACTERSTIQUES
-Absncia del so neutre, en substituci /a/.
-Es conserva una a interconsonntica que ha desaparegut a molts de llocs. Ex. caragol,
carabassa. Caracterstica compartida amb Mallorca.
-Es mant el fonema labiodental (igual que a Mallorca). Ex. vinagre.
-Igual que en el rossellons i balear desapareix la d que precedeix una r.
-La l intervoclica es transforma en r. Ex. barceroneta, escora...
-Article mascul s lo/los, pronunciat lu/lus. Article molt antic.
-Present dindicatiu:
balear
alguers
mir
mir
mires
miras
mira
mira
miram
mirem
mirau
mirau
miren
miran
-Lxic. Posseeix molts arcaismes i a causa de lentorn lalguers posseeix sardismes i
italianismes.
BLOC OCCIDENTAL
1. NORD-OCCIDENTAL
-Vocalisme: mirau lesquema oriental-occidental.
-Morfologia: -Plural ns (homens, vergens).
-Conservaci ben viva de lantic article lo/los.
-Article personal lo/la.
-Primera persona singula present dindicatiu o.
-Pronoms febles en forma plena: me, te, se.
-O tona no es transforma en u.
2. VALENCI
-Vocalisme: tenen sons oberts excepte el neutre.
-Consonantisme:
-Igual que a Mallorca conserven el so final dels grups nt, -nd.
-Distinci del fonema labiodental.
-Prdua de la d intervoclica. Ex. crema (cremada), llauraor (llaurador).

-Morfologia:

-Article igual que el central.

-s molt viva lutilitzaci dels tres graus de localitzaci: ac, aqu, all/este, eixe, aquell.
-Formes femenines del possessiu: meua, teua.
-Formes peculiars dels nombres: uit, dsset...
-1pspi: cante.
-Verbs incoatius en i (servisc).
-Perfect simple molt viu (primera persona singuar): jo cant.
-La combinaci de pronoms febles segueix sempre lesquema CI CD: li la, lil, lin.
-Lxic. Abundants arabismes. Abunden molt les paraules que tenen la mateixa base etimolgica que en
castell per que no sn barbarismes. Ex. promte, xic, llavar (lavare).
-Hi ha tres subdialectes, el ms diferenciat s lapitxat:
-Rossa (rosa)
-Viatxe (viatge)
-Dotse (dotze)
Un altre subdialecte del Valenci s el meridional. Trbena i Vall de Gallinera. T moltssimes
caracterstiques semblants al balear:
-Expulsi de tots els musulmans (s. XVII) lhorta valenciana queda buida. Venen persones
dArag, Castella i Mallorca, per aix podem parlar del mallorqu de Trbena i Vall de Gallinera.
SUBDIALECTES
Rossellons - Capcins.
Central - Catal septentrional de transici, Salat, Xipella, Barcelon, Tarragon.
Balear -Mallorqu, Menorqu, Eivissenc.
Alguers.
Nord-occidental-Ribagor, Pallars, Tortos.
Valenci - Septentrional, Apitxat, Meridional- Mallorqu de Trbena i la Vall de Gallinera a (Alacant).