CRIDA A LA UNITAT DE PERSONES I ORGANITZACIONS

QUE VULGUIN IMPULSAR UNA TRANSFORMACI POLTICA

PER GUANYAR LES NOSTRES CIUTATS,
ELS NOSTRES POBLES, LES NOSTRES ILLES

Presentaci
Guanyem Mallorca neix d'un grup de gent dels pobles i ciutats de la nostra illa. Es composa de
militants dels moviments socials, treballadors i treballadores, joves, majors, vens i venes, que
volem posar fi a la destrucci dels drets socials i laugment de les desigualtats econmiques i
civils. No podem permetre tenir vens sense casa, feina o accs a leducaci i a la sanitat.
Tenim dret a una renda mnima, a una vida digna, al dret a decidir el nostre futur i governarnos.
Volem conformar un bloc social i poltic unitari, en espais dautoorganitzaci per garantir
aquests drets i per a qu deixin de ser privilegis en mans duna minoria.
Les Illes Balears comencen a tenir avui un teixit associatiu fort i reivindicatiu. Ho han demostrat
les contundents respostes donades als atacs dels qui ens governen. Aquesta rebelli
democrtica no ha estat local, sin cohesionada i solidria entre Eivissa, Formentera, Menorca
i Mallorca. Responem de manera unitria, perqu latac s unitari en tot el territori. De la
mateixa manera, a tot lEstat, les marees han estat una resposta contundent. Totes aquestes
iniciatives populars cercam el mateix: rompre, des de baix, lactual rgim poltic i econmic.
Aturar i revertir les desigualtats s democratitzar les institucions. Per a qu siguin impuls i
resposta a la voluntat de la poblaci, i no als interessos dels poders econmics. Nosaltres hem
de crear les condicions favorables per eliminar els obstacles, i per a fer que la participaci
social sigui un dret i una prctica essencial. Per poder viure dignament i plenament la
ciutadania, la poblaci ha dexercir el dret a decidir en tot all que ens afecta.
Tot aix exigeix construir una candidatura dunitat popular, Guanyem Mallorca, on participin les
organitzacions socials i poltiques compromeses amb la democrcia. Per posar les institucions
al servei de la majoria i aplicar un projecte de transformaci. La democrcia es construeix de
baix a dalt, i s la fora del poble la que permetr aturar als poders econmics que han posat
als governs al servei de les grans empreses.
Hem de plantar cara als poders financers, immobiliaris i turstics. Necessitam institucions que
actun, impulsades per la gent, en una economia social i per a la creaci docupaci sostenible,
respectant criteris de justcia social i equilibri ambiental. No volem institucions que posin en
venda el nostre territori i els nostres drets. Volem institucions que recuperin el control
democrtic dels recursos bsics, que impulsin mesures fiscals i urbanstiques que acabin amb
lespeculaci del sl i fomentin poltiques energtiques i de transport sostenibles.

Necessitam unes institucions que promogui lhonestedat i que sallunyi de la corrupci. Hem de
posar fi a lacumulaci de crrecs, limitar els sous i mandats, establir mecanismes efectius de
control dels responsables pblics, tallar les connexions subterrnies entre leconomia
especulativa i la poltica. I posar la poltica al servei de les persones, amb un nou contracte tic
entre ciutadania i representants.
Moltes daquestes iniciatives ja han estat defensades pels moviments socials, venals i
sindicals, i per diferents organitzacions poltiques, per malauradament, han estat silenciades
pels interessos privats. A Guanyem sumam les veus daquells i aquelles que han estat
intencionadament apartats i desvinculats de la poltica. Hem descoltar al jovent, donar-li veu,
recuperar la seva implicaci i formar un cam com. Per aix ens hem de fer forts i ajuntar les
lluites i les inquietuds compartides, per tirar endavant. Tenim la fora que ens dna la defensa
de la societat.
Impulsam Guanyem Mallorca amb el desig que amb les plataformes que shan creat a les
altres illes ens coordinem en un projecte a lmbit autonmic, per construir una
candidatura per guanyar-ho tot, les prximes eleccions municipals i autonmiques. Per guanyar
els ajuntaments, Consells i Parlament. Una candidatura de confluncia entre la ciutadania i
organitzacions socials i poltiques, amb la presncia de tots els Guanyem municipals de lilla,
als nostres pobles, barris, llocs de treball, al mn de leducaci i de la cultura, per tal dapropar
les institucions a la ciutadania a travs de la democrcia.
Guanyem Mallorca
Feim una crida a totes i tots aquells que vulguin participar en la seva localitat i ms enll per fer
un canvi poltic i donar protagonisme als ciutadans. La nostra fora pot fer que les
organitzacions poltiques responguin a les demandes democrtiques i deixin de costat la
competitivitat imposada pel sistema electoral per conformar un front nic.
Fugim dels pactes postelectorals pensats nicament per repartir-se les institucions creant
compartiments estancs. No repartirem crrecs i papers just pel fet docupar cadires a les
institucions. Construirem un nou espai de treball solidari, respectant la identitat de cadasc. Els
partits i candidatures que comparteixin aquesta visi han de conformar una llista i un programa
social conjunt de mnims dacord amb les necessitats de la ciutadania.
Aquest nou espai de confluncia i els seus compromisos han destar al servei dall pblic i del
seu compliment. La nostra societat, les nostres illes, reuneixen les condicions per fer-ho
possible. Si ens organitzam amb objectius i accions clares: guanyarem!
Les paraules ciutadania i poltica han de convergir. Guanyar la ciutadania, guanyar la
transformaci poltica. Guanyar la democrcia.
I a ms, tenim la Llei de Bases de Rgim Local (LRSAL), coneguda tamb com a llei
antiajuntaments
Lactual Govern fa una reforma laboral que augmenta l'atur, rescata els bancs que fan fora les
famlies de ca seva, proposa una reforma educativa per beneficiar els rics, privatitza la sanitat i
aplica el repagament de medicines i d'assistncia mdica, retalla les pensions, etc.

Amb totes les reformes i a totes les retallades a qu ens sotmeten les poltiques neoliberals, el
Govern vol imposar ara, amb el rebuig de tota la societat, una contrareforma de l'Administraci
Local que va en contra dels interessos de la gent. Lleva competncies i finanament als
Consells i, especialment, als ajuntaments. Tot junt, retalla i elimina els serveis municipals que
afecten a qui ms els necessiten. Una llei contra els nostres pobles i ciutats: contra la
democrcia.
Amb la Reforma Local, les comunitats autnomes i el Consell han d'assumir la prestaci de
serveis dels ajuntaments. Aix comportar l'allunyament dels rgans de gesti de la ciutadania,
quan sn els batles, batlesses, regidors i regidores qui millor coneixen les necessitats dels seus
pobles. Tamb sobrecarrega uns Consells Insulars mal finanats, amb ms tasques i
competncies. I pot suposar un increment dimpostos i taxes.
Qu suposa aquesta llei Antiajuntaments?
Tothom hi sortir perdent: es privatitzaran serveis i s'eliminaran els que no siguin rendibles
econmicament, com sempre, a costa dels treballadors i de les treballadores -amb
acomiadaments- i dels usuaris i usuries - amb pitjors serveis-. I fins i tot es pot obligar a
fusions de municipis limtrofs, perdent aix la seva identitat i perdent la capacitat per dinamitzar
leconomia local, precisament, en moments demergncia social a causa de la crisi.
Entre els serveis que es podrien veure afectats estan:
- Els serveis socials: ajuda a domicili, atenci a persones majors i a persones dependents.
- Les regidories de la dona, poltiques d'igualtat i contra la violncia de gnere.
- Les escoles infantils i els centres d'ensenyament dadults.
- El manteniment de les escoles i de les installacions educatives.
- Les ajudes municipals als llibres de text, menjador escolar, transport escolar, etc.
- La promoci d'habitatge social.
- Les activitats esportives i culturals: escoles de msica, teatre, dansa, etc.
- La conservaci del medi ambient.
- La promoci econmica i ocupaci.
- Els plans sectorials adreats a collectius desprotegits.
- Els rebuts d'aigua, clavegueram, fems, contribuci, etc. seran ms cars.
- Tota possibilitat de participaci ciutadana en els assumptes poltics i democrtics locals.
Els Consells insulars i els ajuntaments necessiten ms finanament, ms transparncia, ms
proximitat i ms democrcia, no menys.
Defensem la democrcia local: Consells insulars i ajuntaments al servei de la gent i dels
nostres drets.
Manifest

Volem guanyar per assumir un comproms tic amb la ciutadania.

Un control efica de les institucions exigeix informaci transparent i accessible de manera
senzilla i de domini pblic i mecanismes eficaos i immediats de lluita contra la corrupci.
Tota persona que es converteix en representant ha de ser controlada i sotmesa a lmits, perqu
es pot corrompre amb ms facilitat.
Els que aspirin a representar-nos en les institucions hauran d'assumir un comproms tic
vinculant.

Aquest codi tic haurem d'elaborar-ho i validar-ho entre tots i totes. Establint, per exemple,
limitacions de sou, eliminaci de privilegis innecessaris, publicaci de patrimoni (abans i
desprs de la legislatura), limitaci dacumulaci de crrec i funcions i una revocaci de crrecs
en cas dincompliment del contracte social amb la ciutadania.
Els representants electes han de rendir comptes davant la ciutadania i assegurar la
transparncia de la seva gesti pblica. Hauran de governar obeint al poble.

PUNTS BSICS
Presentam uns punts bsics a ttol orientatiu sobre els quals iniciar les adhesions i el treball
collectiu. s un document obert, una guia per tal que, a mesura que sintegri ms gent es pugui
enriquir amb noves aportacions. Les propostes per transformar els nostres pobles i les nostres
ciutats han de ser elaborades i ampliades amb la implicaci de totes les persones que vulguin
participar-hi, de les organitzacions socials i poltiques, treballant junts de manera collectiva.

1. Vivenda, sanitat i educaci

Vivenda: s necessari impulsar poltiques per a satisfer les necessitats ms elementals duna
vida digna, que comena per no viure al carrer, per disposar dun habitatge. Les institucions,
municipals i autonmiques, no poden collaborar en desnonar persones sin que han daplicar
poltiques actives per evitar-ho. Els ciutadans han de poder disposar dhabitatge social, de
lloguer, cooperatiu i amb cessi ds. Sha de evitar un s antisocial i especulatiu de la vivenda
per part de les entitats financeres.
Sanitat: Tots els habitants de pobles i ciutats haurien de tenir garantida una atenci sanitria
propera, gratuta, eficient i universal, sense cap tipus de discriminaci. Cap persona ha de ser
exclosa de latenci sanitria per la seva situaci administrativa. Aix mateix, sha de posar fi a
les llistes despera evitables i dotar de ms recursos econmics i humans latenci primria.
Educaci: El dret a leducaci ha de ser accessible a tothom; per aix shan dincrementar els
recursos humans i econmics per a lescola pblica. Leducaci ha de ser un instrument per
corregir les desigualtats econmiques i de classe. Es necessita reposar i augmentar les
plantilles, desfetes arran de les retallades; ms professorat de suport per als alumnes amb
necessitats educatives especials; cobrir les baixes i disminuir el nombre dalumnes per aula. No
hi pot haver transferncia de doblers pblics cap als negocis privats de lensenyament.
La lacitat de leducaci ha dsser real i present com principi en el qual se sustentin totes
aquelles propostes encaminades a la governabilitat que pretenem. Sha de crear un comproms
real de la ciutadania per a separar la relaci esglsia-estat.

2. Economia, igualtat social, serveis socials i memria democrtica

Economia: Per aconseguir aquests objectius s necessria una reforma del sistema tributari
que accentu la progressivitat, gravant ms les rendes de capital que les del treball i que no es
recolzi tant en la imposici indirecta. Aix mateix, el rgim de taxes no ha de recaure sobre
serveis essencials.
Igualtat Social: Avanar decididament en la consecuci de la igualtat real entre homes i dones
en tots els mbits i de manera transversal. Collaboraci amb el teixit associatiu dels collectius
feministes i LGTBI, per debatre i elaborar conjuntament poltiques per combatre la situaci de
discriminaci legal i marginaci social de les persones homosexuals, bisexuals, transsexuals i
intersexuals.

Serveis Socials: s prioritari reforar la xarxa de serveis socials depenent del Consell de
Mallorca, clarament insuficient per donar una resposta a la demanda social (IMAS -Institut
Mallorqu dAfers Socials-, gent major, gent amb discapacitat, inclusi social, menors, famlia,
etc). Totes les persones han de tenir dret a una renda mnima, una alimentaci adequada, i
accs al transport pblic. Tamb shan de garantir uns subministraments bsics que incloguin
electricitat, aigua i gas, de manera urgent i temporal, a les famlies sense recursos.
Rebutjam radicalment la reforma de la Llei de Bases de Rgim Local (LRSAL), perqu sobretot
afecta als Serveis Socials (veure punt dedicat al tema).
Memria democrtica: Sha daprovar una vertadera poltica de Memria Democrtica, amb la
participaci de vctimes, familiars i collectius. s urgent recuperar la memria robada, restituir
els bns requisats i retre els homenatges institucionals que han estat negats fins ara a vctimes
i familiars del cop destat i la dictadura franquista.

3. Territori, turisme i medi ambient

Sha de replantejar el model turstic, aturar la destrucci del territori per part de leconomia
especulativa i els seus servidors. s urgent promoure una economia social i sostenible.
Necessitam noves formes de treballar, de produir, de consumir, de distribuir i de viure en
comunitat. Hem de fomentar la preservaci del territori, lagricultura ecolgica, el turisme rural i
les reserves naturals.
Els beneficis del turisme es concentren ara en poques mans, mentre els costos els patim la
gran majoria dhabitants i especialment els treballadors i les treballadores, que estan en mans
dempresaris que ofereixen condicions de treball precries, insostenibles i esclavistes.
Hem de garantir una gesti sostenible i pblica del medi ambient i de recursos comuns com
aigua, energies (preferentment netes i renovables), residus, espais verds i biodiversitat,
contaminaci electromagntica i lumnica o els drets dels animals.

4. Treball
Promoure una economia social sostenible, donant suport a iniciatives cooperatives i justes.
Hem de protegir el comer de proximitat, els oficis tradicionals, els petits tallers. Impulsar
lemprenedoria social, reforar el teixit cooperatiu i donar suport a la petita i mitjana empresa,
com a forma de generar llocs de treball sostenibles.
Des del Consell es pot crear una bossa de treball rotatiu com a mesura urgent docupaci i
shan de prioritzar els collectius amb especials dificultats dinserci laboral, els joves i els
majors de 45 anys. Tamb sn generadors de feina la recuperaci dempreses i serveis
privatitzats.

5. Cultura
Des del Consell shan de posar en marxa plans territorials daccs a la cultura de base i popular
per a tothom i potenciar els centres i equipaments culturals (biblioteques, espais polivalents,
teatres, etc).
s necessari impulsar poltiques que reforcin les activitats socials de la ciutadania amb les
seves mltiples identitats culturals i que es faci de la diversitat un factor denriquiment mutu i
dintegraci social.