Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Estructura i funci dels

procariotes
Els bacteris
sn cllules que no tenen nucli diferenciat,
destacant el nucleoide, presenten ribosomes, alguns cossos
dinclusi i no tenen orgnuls. Trobem el citoplasma amb lADN
circular (nucleoide). Destaca que s tenen membrana plasmtica i
paret cellular. Poden trobar una cpsula, tot i que moltes bactries no
en tenen. Alguns tamb poden tenir flagel.

Constituci i funci de la paret externa

del bacteri

Membrana citoplasmtica
s fexible, constituda per una bicapa de fosfolpids. Aquest
fosfolpids tenen una part hidroflica (cap a fora) i una altre
hidrofbica (cap a dintre). Tamb trobem protenes
associades
a
la
membrana,
que
la poden
travessar o
noms
travessar-ne una part.
Les funcions que t
sn:
-

s una barrera
de permeabilitat
Per lancoratge de
protenes.
Per conservar energia.

Les protenes associades permeten o faciliten el transport

1

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes
de
substncies.

Hi ha diferents
transport:
-

tipus

Microbiol
ogia

de

Transport simple: aquestes protenes adquireixen forma de

porus i deixen passar les molcules simples duna banda a
laltre.

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Sistema de translocaci:
modifca
les
molcules quan sn travessades.
Sistemes ABC: participen ms duna protena.

Aquestes protenes tamb poden fer el

transport mitjanant porus de tres maneres
diferents: unioprter, antiporter i symporter.

Paret cellular
s una estructura rgida, que li dona la forma al bacteri. El seu
component principal s el peptidoglic, que s com en tots els
procariotes. Segons el gram, les estructures sn variables, per s
diferent a la paret que tenen els eucariotes (fongs i vegetals).
Segons aix, hi ha bacteris de gram positiu i de
gram negatiu. El peptidoglic s un polmer de dos
aminocids
que
formen
cadenes:
-

N-Acetil-Glucosamina (NAG)
N-Acetil-Murmic (NAM)

Aquestes cadenes sn enllaades

per ponts peptdics:
-

Tetrapptid (unit al NAM)

Pentapptid (uneix les cadenes)

La tinci de Gram s un tipus de tinci diferencial emprada en

microbiologia per a la visualitzaci de bacteris en mostres. Podem
3

Tema 2- Estructura i funci dels

Microbiol
procariotes
ogia
veurels
de color rosa o blau segons si son bacteris de grampositiu
o

de gramnegatiu.

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

En la segent imatge veiem els bacteris blaus, per tant son

grampositiu.

En la segent, els bacteris sn de color rosa, per tant,

de gramnegatiu.

Aix s degut a com s lestructura de la paret cellular del bacteri.

Veiem que els grampositiu tenen una capa molt gruixuda de
paret cellular i per tant, tenen molt peptidoglic. En canvi els
gramnegatiu poden tenir una paret cellular igual de gruixuda, per
formada per una capa molt fna de peptidoglic, un espai
anomenat perisplsmic i una membrana externa, que costa menys
de tenyir de rosa.

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

La paret del grampositiu t la membrana plasmtica amb

protenes integrades i una paret molt gruixuda de peptidoglic:

Els gramnegatiu tenen una membrana plasmtica, una capa fna

de peptidoglic i una membrana externa:

Els cids teicocis i lipoteicoics tenen

funci de receptor i noms el trobem en els
bacteris de grampositiu, que reconeixen els
bacterifags, a ms serveix per adherir-se a
superfcies, i s reconegut com una
substncia estranya per al nostre organisme.

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Els lipopolisacrids dels gramnegatiu desencadenen una resposta

immunolgica molt important. Est constitut per tres parts:
- El lpid A, que s una endotoxina molt antignica.
- El core: zona central estable des del punt de vista de la seva
estructura
- Cadena 0: regi variable i molt antignica.

Les porines son protenes que faciliten el pas

de substncies, s a dir, funcionen com
canals
dentrada
i sortida de molcules
hidrofliques. Hi ha dos tipus:
Especfques
Inespecfques
Moltes sn trmers que formen canals de 1nm
de dimetre. La porina ms gran coneguda
deixa travessar molcules de
5000 d. Tenen mecanismes que controlen
lobertura i el
tancament del
canal.

Els protoplast
cllules

sn
amb
8

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes
membrana
plasmtica

Microbiol
ogia

sense la
paret
cellular.
Es pot aconseguir si sintrodueix
al bacteri en un medi isotnic.

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Cpsula bacteriana
s una estructura polisacrida, molt
variada segons lespcie. Es produeix a
fns i es excretada cap a fora. Tamb t
molta capacitat destimular resposta
immunolgica (antigen K). Les bactries
capsulades sn ms virulentes, perqu
tenen activitat
antifagocitria.
Poden
tenir un
gruix
considerable.

Glicoclix
Se sintetitza fora de la cllula a partir de substrats
extracellulars i regulat per exoenzims bacterians.
s una capa mal definida, per amb capacitat dadhesi a
estructures (per exemple, les bactries que provoquen la cries
dentals). Difculta laccs danticossos.
Tamb els servei per retenir humitat i nutrients.

Flagels
Els
flagels
sn
estructures fbrillars
proteiques,
que
serveixen com a rgan
de mobilitat de les
bactries. Es troben
ancorats
a
la
membrana cellular pel
cos basal: lanell M
(s fxa) lanell S (mbil,
que dona rotaci) i el
colze (o grafi). Est
constitut per
una
protena
anomenada
flagellina que s una
protena globular que
forma un cilindre buit. El
sistema
dancoratges
diferent segons
si el
1
0

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes
bacteri s

Microbiol
ogia

grampositiu
o
gramnegatiu.
Si
el
bacteri es
gramnegatiu, trobem
anells L i P.

1
1

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Quimiotaxi: concepte lligat al moviment

Vol dir que els bacteris es mouen atrets per certes

substncies qumiques
apropant-se a les cllules atraients, allunyant-se si es repellent.

1
2

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Constituci i funci de la paret interna

del bacteri

No hi ha gaires coses, amb tot i aix, podem trobar

ribosomes, etc.
En alguns bacteris trobem cossos dinclusi (com vacuoles).
Algunes bactries tenen reserves de polihidoxialcanoats (PHA):
polmers de molts carbons que serveix com a reserva.
Trobem tamb polifosfats o grnuls de sofre (que es
producte del seu metabolisme). Altres poden tenir vascules de gas,
propis dels que viuen a laigua per poder moures.
Alguns bacteris del gnere Magnetosomes tenen magnetotxia que
els permet de moures dintre dun camp magntic. La magnetotxia
sn grnuls de magnetita (xid de ferro).

Pilis i fmbries
Els pilis sn estructures tubulars, buides, rgides i ms curtes
que els fagels. Aquestes estructures no estan relacionades amb el
moviment, serveixen per la transmissi de material gentic duna
cllula a una altra mitjanant la conjugaci. Tenen capacitat
antignica.
Les fmbries tenen capacitat dadhesi a receptors especfics
com les cllules de les mucoses. Tamb tenen capacitat
antignica, estimulen molt a nostra resposta immune.

1
3

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Espores
Sn una mena de diferenciaci cellular, s a dir, una forma
diferent que pot assolir la
bactria.
Tenen
com
a
funci
fonamental la resistncia quan les condicions ambientals son
adverses. Alguns BGP (gneres de bacilus grampositiu) tenen la
capcitat per formar espores.
Les espores estan formades per una copia completa per material
gentic, alguns ribosomes, alguns sistemes enzimtics, el
citoplasma est deshidratat i moltes envoltes concntriques
que els hi confereixen molta resistncia a gents fsics i qumics.
Les condicions de formaci sn quan hi ha manca daigua o de fonts
de carboni i/o nitrogen.
Durant el temps despora, es produeix un reps metablic, la forma
que prenen es circular o oval, i les espores poden quedar a diferents
punts de la cllula (disposici central, terminal, subterminal o
endspora terminal amb lesporangi inflat).
Els gneres BGP que tenen capacitat de produir-les sn els
Bacillus i Clostridium.
Fases
de
lesporulaci :

1
4

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

Estan formats per un nucli (part interior de la endspora), el

crtex, envoltes i
lexospori.

Quan les condicions tornen a ser adequades, sobren les capes que
li han donat la
resistncia, shidraten i apareix la cllula vegetativa.

Formes diferenciades
Algunes cllules fan diferenciaci cllula per poder assimilar
nitrogen, etc. Hi ha alguns que fan flaments, que poden ser
cllules una al darrere laltre, les mixobactries poden formar el
que anomenen cossos fructfers, etc.

1
5

Tema 2- Estructura i funci dels

procariotes

Microbiol
ogia

1
6