Biologia Cellular

1r parcial

TEMA 1- Organitzaci de la cllula procariota i

eucariota
1.1-Cllula procariota
-Senzilles
-Bioqumicament diverses
-Alta capacitat reproductiva
-Gran quantitat de mutacions
-Gran capacitat adaptativa
-Tots els processos es fan en un nic contingut cellular
-Una molcula circular de material gentic, nucleoid, sovint ancorada
a la MP
-Poden tenir cilis, pilis (ancoratge) i flagels (desplaament)
-Dues classes estructuralment diferents:
-Eubacteris: Ms abundants, ens hi relacionem (terra, aigua,
organismes vius...). Poden ser GRAM +/- (Els gram + tenen una
paret de peptidogluc gruixuda i els gram la tenen prima i
una altra membrana externa sobre aquesta.)
-Arqueobacteris: Viuen en ambients extrems: extremfils.
Paret cellular sense peptidogluc.
1.2-Cllula eucariota
-Es poden classificar en:
-Protists (algues i protozous)
-Fongs
-Vegetals
-Animals

Biologia Cellular
1r parcial

TEMA 2- Estructura i composici de la m. plasmtica

2.1-Funcions de la membrana plasmtica
-Separar i delimitar la cllula
-Donar-li forma
-Proporcionar una barrera selectiva que permet crear gradients
-Contenir activitats enzimtiques
-Uni amb altres cllules i amb la matriu extracellular
-Reconeixement cellular i comunicaci
2.2-Estructura de la MP
-Bicapa lipdica:
-Part hidrofbica/hidroflica
-Estable, flexible, difcil de trencar...
-Protenes:
-Sn poques per grans
-Funcions enzimtiques, canals, senyalitzaci...
-Glcids:
-Formant glucolpids o glucoprotenes
-Part exterior de la cllula, formant el glicoclix

Biologia Cellular
1r parcial

2.3-Composici de la MP

Fosfoglicrid

-Lpids: 50% massa.(molcules amfiptiques que

formen bicapes o micelles)
-Fosfolpids: Sestructuren formant bicapes
-Fosfoglicrids: Derivats del glicerol,
sintetitzats al RE.
-Fosfoesfingolpids
(esfingomielina):
Sintetitzada al AG, derivat de lesfingosina.
-Glucolpids Deriven del glicerol (bacteris i plantes) o de
lesfingosina (formant glucoesfingolpids). Es troben a la
monocapa externa.
-Cerebrsids o neutres
-Ganglisids o polars Aquesta crrega ve donada per la Nana
(cid slic)

-Esteroids: Exclusius de les eucariotes. Sintetitzats al RE. El

colesterol s el ms abundant en animals i els fitoesteroids en
vegetals. La seva nica part polar (-OH) es posa a lexterior.
Dona rigidesa i estabilitat i disminueix la mobilitat i la
permeabilitat.
Lipid rafts o microdominis lipdics
Petites zones que organitzen la MP de les cllules animals.
Poden surar per la MP, es poden destruir i reformar. Sn rics en
colesterol (rigidesa), esfingolpids i fosfolpids saturats (gruix
3

Biologia Cellular
1r parcial
per les cues llargues) i shi acumulen protenes grans: Shi
focalitzen certs tipus de protenes.

-Protenes: 50% massa MP, responsables de les funcions especfiques

de cada tipus de MP (del seu posicionament depn la seva funci).
Sovint formen glucoprotenes.
-Protenes
integrals
de
membrana:
Sn
amfiptiques.
Sintetitzades al RE. Sn les ms abundants. Per transportar-les
cal desfer la membrana (solubilitzar la protena amb detergents).

La -hlix s la part hidrofbica. Les plegades en lmina

(3) sn purines (formen porus, canals) i es troben en els
mitocondris i cloroplasts. Les monotpiques (4) socupen de
la monocapa interna.
-Protenes perifriques: Sintetitzades al citosol o al RE. Sn
hidrofliques (uni electrosttica a fosfolpids o prot. Integrals).
Solubilitzables amb canvis inics o de pH. Les de lexterior de la
cllula se sintetitzen al RE i les de linterior cellular al citosol.

Biologia Cellular
1r parcial
-Protenes ancorades per lpids: Sn hidrofliques
-Les de la banda citoslica (5) sn sintetitzades al citosol
i ancorades a lpid.
-Les de la banda extracellular (6) sn sintetitzades al RE
i ancorades a glucolpid.

-Glcids: El 90% estan units a protenes i els aporten hidrofilicitat i

estabilitat de plegament. Poden estar units a prot. per enllaos Ounits o N-units (ms comuns i ms complexos).
2.4-Caracterstiques de la MP
-Fludesa i dinamisme:
Parmetres que afecten la fludesa:
-Composici: Longitud cua fosfolpids saturaci cues
fosfolpids, presncia desteroids.
-Temperatura
Com que la cllula no pot controlar la temperatura, fa variar la
composici, fent moviments.

Biologia Cellular
1r parcial

Les membranes pures sn les que no tenen restriccions. Tipus

de restriccions:
-Lipids raft
-Dominis de membrana (apical i basolateral)
-Unions lpid-protena
-Agregats proteics
-Interacci cllula-matriu
-Interaccions citoesquelet
-Unions intercellulars

-Asimetria de la membrana: (Lasimetria estructural causa una

asimetria funcional.)
-Lpids:
-Colesterol: Repartit simtricament.
-Fosfolpids:
-Fosfatidiletanolamina: Domina a linterior
-Fosfatidilserina: Domina a linterior
-Fosfatidilinositol: Domina a linterior (implicat en
processos senyalitzats i cascades de
reaccions)
-Esfingomielina: Domina a lexterior
-Fosfatidilcolina: Domina a lexterior (marcador de
les cllules que entren en apoptosi: La cllula secreta
la prot. a la monocapa externa i les flipases la fan

Biologia Cellular
1r parcial
entrar. Si la cllula no est b, les flipases no
funcionen, els fagcits ho detecten i la fagociten.

-Protenes: La part de dins i la de fora poden

diferir en mida, plegament... Les prot.
transmembranals
sorienten
especficament. Es creen ponts disulfur en
el domini extracellular:

-Glcids: Exclusius de la monocapa externa.

Aquests glcids formen el glicoclix:

-Protegeix les cllules qumica i
mecnicament.
-Filtra les molcules que saproximen.
-Crea microambients (de diferents
concentracions iniques)
-Ajuden al plegament i ancoratge
proteic
-Senyalitzaci
cellular
(transmet
senyals)
-Reconeixement
cellular:
Grups
sanguinis.
El grup sanguini es pot determinar
pels glcids dels eritrcits. Cada allel (AB0) determina laddici de 5
glcids +...:
-0: res ms
-A: n-acetilgalactosa + 5 glucolpids
-B: galactosa + 5 glucolpids
-AB: tot el del A + tot el del B
Cada grup t antgens per tot el que no t.
Tamb determina el HLA (antigen leucocitari hum), que s el
complex dhistocompatibilitat principal (MHC) en humans. Aquest

Biologia Cellular
1r parcial
complex t dues protenes: una constant i una que pot variar i que
amb aquesta varien els sucres que se li afegeixen.

TEMA 3-Transport de molcules a travs de la MP

3.1- Difusi simple i osmosi
Difusi simple: Moviment dun solut a favor de gradient sense
despesa denergia.
La velocitat de difusi depn de la mida i la hidrofobicitat
de cada molcula. (Tamb pot dependre del gradient)
Poden passar tots els gasos i molcules petites (aigua,
etanol...)
No poden passar molcules grans ni molcules molt
carregades.
Osmosi: Moviment del solvent (aigua) a travs duna membrana a
favor de gradient. El medi pot ser hper, iso o hipotnic.

En les cllules vegetals la paret

mant lestructura, per en les
animals, en situacions de extrema
turgncia la membrana plasmtica es
pot trencar i provocar la lisi cellular.
3.2-Transport dions i biomolcules
-Principis del transport a travs de membrana:
Pot ser passiu (protenes de canal o permeases a favor de gradient) o
actiu (permeases en contra gradient). A part del gradient de
concentracions, hem de tenir en compte el gradient electroqumic (de
crregues).
-Tipus de protenes de transport:

Biologia Cellular
1r parcial

3.2-Transport passiu: difusi facilitada

A favor de gradient (sense consum dATP), bidireccional.3.2-Per permeases: Transport molt selectiu.
duniport, per tamb nhi ha de cotransport.

La

majoria

sn

El grfic de la seva
velocitat en relaci
amb el gradient t una
forma exponencial fins
que es saturen els
enzims i sestabilitza
(cintica enzimtica).
La Km s el valor de la
concentraci de solut
quan la velocitat s la
meitat de la Vmx.
Poden
passar
molcules
ms
rpidament que en la
difusi simple.

Biologia Cellular
1r parcial
-Estructura
de
les
permeases: La permeasa
transportadora de glucosa
-hlix
(GLUT1) t 12
que
travessen
la
membrana i unes regions
(encerclades)
que
determinen el que podr
passar (segons els seus
A)

-Funcionament: (de la GLUT1)

-Per protenes de canal:

Tipus: -Unions comunicants/GAP (en animals)
-Porines (mitocondris, cloroplasts, bacteris)
-Aquaporines (hepatcits, plantes)
-Canals inics (Na+, K+, Ca2+ i Cl-) (eucariotes i procariotes)
-Caracterstiques del transport: s un transport molt
rpid (no necessita canvis conformacionals, sobre i es tanca
en funci del voltatge).
s un transport especfic i selectiu (reconeix la mida i
crrega de li). En els canals de Na+, la molcula passa
unida a H2O, mentre que en els de K+, hi ha toms doxigen
carboxlic que fan que en K +, es desprengui de lH 2O (sin s
massa gran).T una cintica enzimtica.

10

Biologia Cellular
1r parcial

-Estructura: Els
poden estar oberts,
inactius

canals
tancats
o
(taponats

momentniament
per
un
inactivador).
Els canals regulats per voltatge, la -hlix n 4 de cada
domini canvia amb el voltatge i obre/tanca el canal.
-Na+: Una sola protena (monmer) amb 4 dominis.
-K+: Tetrmer
-Potencial de membrana: Els canals de fuga de K+ estan
permanentment oberts i el potassi surt a favor de gradient.
Aquest gradient es reposta amb els Canals de Na +/K+. Tot i
aix, es crea un potencial de membrana: Lexterior t
carrega neta positiva respecte linterior, dentre -20 a
-200mV (-70 s el ms freqent).
-Potencial dacci (impuls nervis): Fases:
1) Despolaritzaci: Quan es rep limpuls, un lligant obre
uns pocs canals de Na+, aquest entra i el potencial
disminueix.
2) Repolaritzaci: Al disminuir el potencial sobren els
canals de Na+ regulats per voltatge i nentra molt.
Llavors el potencial puja molt i sinverteix (es fa +) i els
canals de Na+ es tanquen.
3) Hiperpolaritzaci: Llavors sobren els canals de K+
retardats (regulats per voltatge) i surt K +. El potencial es
reinverteix i es torna ms negatiu del que era. Llavors els
canals de K+ regulats per voltatge es tanquen (encara
queden els de fuga) i el potencial es torna a estabilitzar.

Desprs de passar el pas 2 (obertura de canals de Na+ i

potencial molt +), els canals de Na + entren en un perode
refractari, o inactivat, on estan tancats. Aix permet que
limpuls es transmeti en una sola direcci.

11

Biologia Cellular
1r parcial

Quan
el
senyal arriba a la cllula
muscular fa obrir els

canals de calci
activats
per
voltatge i el calci entra a la neurona. Aquest calci fa que
les
vescules
que
contenen
neurotransmissors
(acetilcolina) es fusionin amb la membrana i lalliberin a
lespai sinptic. Aquests neurotransmissors fan que la
cllula muscular obri els canals de Na +/K+ i entri Na+ i
surti K+. Aix crea una despolaritzaci i fa que sobrin els
canals de calci de la mp i provoqui la obertura dels del
reticle sarcoplasmtic. El calci alliberat del reticle
sarcoplasmtic provoca lactivaci del citoesquelet i la
contracci cellular.
3.3-Transport actiu: s un transport contra gradient (despenses
dATP), molt selectiu (cintica enzimtica). Pot ser primari o directe, o
secundari o indirecte.
-Transport actiu primari o directe: Executat per Bombes
(ATPases).
-Tipus P: Sn senzilles, transporten ions, pateixen una
fosforilaci. Estructura: Sn tetrmers (4 pptids)
-2 : Agafa la molcula i la passa
contra
gradient,
pateix
la
fosforilaci.
-2 : Funci reguladora.
Exemples: Bomba Na+/K+, Bomba H+, Bomba Ca2+
-Tipus F i V: Tenen la mateixa estructura i noms
transporten H+.
Les V passen contra gradients (ATPases) (vacols i
serien

Les
F
no
tericament transport
actiu,
per
tenen
estructura de bomba.

lisosomes)

Les F passen a favor de gradient (ATPsintases)

Estructura: Formen un canal on shidrolitza /
sintetitza ATP

12

Biologia Cellular
1r parcial
-Tipus ABC: Transporten macromolcules.
dominis:
2 transmembranals (T)
2 interns (A) units a ATP

Tenen

-Bomba Na+/K+: Sn te tipus P. Presents en totes les cllules

animals. Consumeixen 1/3 de lATP sintetitzat
als mitocondris. Per cada ATP: Surten 3 Na+,
Entra 2 K+.
Funcionament:
1) 3 Na+ I 1 ATP sn atrets I units.
2) La presncia del Na+ provoca la
hidrlisi de lATP I el Pi queda unit a
la bomba.
3) Es produeix un canvi de
conformaci.
4) El Na+ surt I el K+ entra a la
bomba.
5) Es desprn el Pi.

-Bomba de Ca2+: Sn de tipus P. Presents en MP i RE

deucariotes.
Transporten
2Ca2+ per
1ATP.
Funcionament
semblant a les
de Na+/K+.

-Bomba de H+: Poden ser V (cllules animals secretores

dcids) o P (bacteris, fongs i plantes). Es
troben en tots els lisosomes per donar-los un
ambient cid.
-Bomba MDR1: De tipus ABC. No sen coneix molt b el
funcionament
Eliminen toxines i molcules hidrofbiques
canceroses
(frmacs).

Les
cllules
mutades poden tenir ms
bombes ABC del normal i
tenir ms capacitat per
eliminar frmacs: es fan

13

Biologia Cellular
1r parcial
Estructura: Una protena amb 4 dominis:
2T (cada una 6 -hlix)
2 ATPases
No se sap si funciona com totes o b fent
flip-flop.
-Transport actiu secundari o indirecte: Mediat per permeases.
Cotransport.
Font denergia: Gradient de Na+ (mp cllules animals)
Gradient de H+ (mp bacteris, fongs i vegetals, m
orgnuls eucariotes)
Aquesta energia saprofita per realitzar
transport contra gradient. Aquest gradient es
mant grcies a una bomba
ATPasa.
Nhi ha de tres tipus:
-Na+/Glucosa: Simport. El Na+ a
favor de gradient i la glucosa en
contra. 2 Na+ per 1 glucosa. Present
les parets de lintest.

-Na+/Ca2+: Antiport: Entren 3 Na+

per sortir 1 Ca2+. Es troben en
teixit muscular i treuen el Ca2+
contracci cellular.

el

el
desprs de la

-Na+/H+: Entra un Na+ per treure un H+: Antiport. Serveix

per regular el pH citoslic en eucariotes.

TEMA 4-Matriu extracellular i paret cellular

4.1-Matriu extracellular de les cllules animals
Funcions principals: -Suport estructural (dona forma i propietats
mecniques a teixits)
14

Biologia Cellular
1r parcial
-Regulaci
de
processos
diferenciaci...)
-Funcions
especialitzades:
resistncia...

cellulars

(divisi,

filtratge,

adhesi,

Composici: Gags i protenes fibroses: estructurals (collagen i

elastina) i adhesives (fibroectina i laminina)
-Glucosaminoglucans i proteoglucans
-GAGs: llargs polisacrids lineals formats per unitats
de disacrids repetides. Tipus:
-cid hialurnic: No sassocia a protenes per
formar proteoglucans. Es sintetitza a la
superfcie cellular. Funcions: -Suport forces
compressives
-Lubricant en articulacions
-Estructuraci
teixits
(desenv.
embrionari)
-Entorn per migraci cellular
-Reparaci ferides
-Condrotin
Aquestes tres sn sintetitzades
a RE+AG (exocitosi) i formen
sulfat
proteoglucans.
-Heparan
sulfat
-Queratan sulfat

-Proteoglucans (vs. glucoprotenes:)

15

Biologia Cellular
1r parcial

Funcions dels proteoglucans:

-Ancoratge cllula-matriu
-Espai hidratat al voltant de les cllules
-Filtre de molcules per mida i crrega
-Senyalitzaci
Associacions de GAGs-proteoglucans:

-Protenes fibroses i estructurals: (collagen i elastina)

-Collagen: 25% massa proteica de mamfers (pell,
ossos i tendons)

16

Biologia Cellular
1r parcial
Proporciona
resistncia
forces tensores.

Una molcula: tropocollagen;

3 molcules: collagen

Classificaci:
-Collgens fibrillars:
I: (90%) col. corporal)
ossos, pell, tendons,
lligaments, crnia, rgans...
II: Cartlag, discs vertebrals, humor vitri...

17

Biologia Cellular
1r parcial

-Associats a fibrilles: Estructura helicodal

interrompuda per dominis ms flexibles. No
poden formar fibrilles perqu no perden els
pptids terminals.
VI: tendons
IX: cartlag
-Formadors de xarxes: No elimina els
propptids. Els c-terminal sassocien formant
lmines i els n-terminal uneixen lmines
covalentment en xarxes multicapa.
IV: lmina basal

-Elastina: Proporciona elasticitat. Les molcules

(tropoelastina) sassocien amb enllaos covalents
inter i intramoleculars. La tropoelastina t
segments llargs helicodals (rics en Gly) i
segments curts no helicodals (rics en Lys).

18

Biologia Cellular
1r parcial
-Protenes

fibroses adhesives: (fibroectina i

laminina)
Sn
protenes
amb
mltiples dominis duni amb altres
molcules del a ME. Organitzen la ME.
Uneixen la cllula amb la ME. Ajuden la
migraci cellular i donen forma a la
cllula.

-Fibroectina: Forma dmers amb 6 dominis

especialitzats en unions amb diferents
molcules (foto dreta). Uni de la
cllula a la ME amb fibroectina:

-Laminina: Enllaa
collagen IV).

lmina

basal-epiteli

(suneix

al

19

Biologia Cellular
1r parcial

Comunicaci cllula-matriu extracellular:

Unes sorienten i secreten substncies que fan que les ms properes

tamb orientin el seu citoesquelet i aix es propaga el senyal.
Malalties relacionades amb la ME
Fragilitat ossos, tendons, pell, deformacions, elasticitat exagerada...
4.2-Paret cellular vegetal
Funcions: Estructural i protecci
Composici: -Cellulosa (40% pes sec). Polisacrid lineal que forma
microfibrilles unides per ponts dH. Aporta resistncia
a les forces tensores.
Tots
es
-Hemicellulosa (20%). Cadena lineal dun sol tipus de
secreten
sucre de la que en surten cadenes curtes de diferents
al AG
sucres. Uneix microfibrilles entre s i a altres
excepte la
components.
cellulosa

20

Biologia Cellular
1r parcial
-Pectina (30%). Polisacrids ramificats i heterogenis amb
crrega Abundants a la lmina mitja. Resistncia
forces compressives
-Extensina (10%) Glucoprotena que dona resistncia
-Lignina: polmers dalcohols aromtics insolubles; dona
rigidesa.

TEMA 5Unions i

El transport transcellular s
el de la glucosa als epitelis
intestinals

adhesi cellular
5.1-Unions cellulars
-Unions hermtiques (estretes o oclusives)
Tpiques de les cllules epitelials.
Funcions: -Uni cllules epitelials
-Mantenir polaritat
-Impermeable a macromolcules: permet el transport
transcellular
-Permeabilitat variable (segons lepiteli) molcules petites:
transport paracellular (entremig de les cllules)
Sn unions focals de ocludines i claudines:
-Unions adherents ( ancorants)

21

Biologia Cellular
1r parcial
Abundants en teixits sotmesos a estrs
mecnic.
Connecten amb el citoesquelet de
cllules venes
o amb matriu
extracellular.
Poden ser de 4 tipus: Bandes dadhesi,
plaques
dadhesi,
desmosomes
i
hemidesmosomes.
-Bandes dadhesi:
Tpiques
en
cllules
epitelials.
Connecten filaments dactina de cllules adjacents.
Hi participen diverses protenes:
-Duni transmembranals: E-Cadherines
-Duni intracellulars: - i -catenines, vinculina
i -actinina

-Plaques

dadhesi:
Connecten
filaments dactina a la matriu extracellular.
Abundants en cultius (fibroblasts)
Hi participen diverses protenes:
-Duni transmembranals: receptor fibronectina
(integrina)
-Duni intracellulars: talina vinculina, filamina i actinina

22

Biologia Cellular
1r parcial
-Desmosomes:
Connecten filaments intermedis en cllules adjacents
Donen resistncia mecnica als teixits.
Hi participen diverses protenes:
-Duni transmembranals:
Cadherines: (desmocolina i desmoglena)
-Duni intracellulars:
Placoglobina, placofilina i desmoplaquina

-Hemidesmosomes:
Connecten els filaments intermedis de cllules
epitelials a la lmina basal.
Ancoren les cllules i confereixen resistncia
mecnica.
Hi participen diverses protenes:
-Duni transmembranals: Integrina 6 4
-Duni intracellulars: pectina i distonina

-Unions comunicants

23

Biologia Cellular
1r parcial
-Unions gap:
Uni ms freqent en teixit
animal
Acoblament
elctric
i
metablic
Noms passen les molcules
ms petites d1kD: canal
aqus continu.
Lobertura i el tancament estan regulats
pel pH i [Ca2+].
(Obert a pH alt i [Ca2+] baixes.)
En vertebrats, formades per connexines i innexines. Hi ha 20
tipus diferents de connexines que ofereixen diferents
permeabilitats.

Cada membrana plasmtica t un connex i quan suneixen

formen el canal intercellular.

-Plasmodesmes:
nic tipus duni en cllules
vegetals.
Connecten el citoplasma de
cllules adjacents.
Del
REL
en
surten
uns
desmotbuls
que
van
al
citoplasma de la cllula adjacent a travs
danells citoslics (annulus).
5.2-Adhesi cellular
Realitzada per les molcules dadhesi cellular (CAMs).
Poden fer mecanismes dadhesi i uni (connectades al citoesquelet)
o b formar interaccions transitries (no connectades al citoesquelet).
Tipus de CAMs:

24

Biologia Cellular
1r parcial
-Interaccions intercellulars:
Homofliques
-Homofliques: Cadherines, Superfamlia Ig Les
CAM
suneixen a molcules
-Heterofliques: Selectines
iguals que ells I les
Heterofliques
fan
-Interaccions cllula-matriu
unions
entre
-Homofliques: Integrines
molcules diferents
-CAMs Ca2+-dependents
-Cadherines: Participen en adhesi i uni cllula-cllula.
Bandes adherents i desmosomes.
Sn glucoprotenes transmembranals.
Formen
dmers
que
sassocien
a
dmers
de

cllules

adjacents (interacci hemoflica).

A mesura que puja la concentraci de Ca 2+ es formen els dmers de
cadherina i sajunten homoflicament a altres dmers de cllules
venes.
Es dona
adhesien uni i adhesi cllula-matriu.
-Integrines:
Participen
cllula-cllula
en
dadhesi i hemidesmosomes.
el cas Plaques
dels leuccits
La majoria actuen com a receptors de
components de la matriu extracellular per
interacci heteroflica
Formen heterodmers ( que sactiven amb
concentracions elevades de Ca2+.
-Selectines: Suneixen a carbohidrats de glucolpids o
glucoprotenes de la superfcie cellular
(interacci heteroflica).
Participen en unions transitries del torrent
sanguini.
Tipus: -L-selectina: Leuccits
-P-selectina: plaquetes i cl. endotelials
activades
-E-selectina:
cllules
endotelials
activades.

25

Biologia Cellular
1r parcial

-CAMs Ca2+-independents
-Superfamlia de les Igs: Tenen dominis similars a les Igs
-NCAM: Molcules dadhesi en cllules nervioses
Adhesi per interacci homoflica
Protenes transmembranals
-ICAM: Molcules dadhesi intercellular.

26

Biologia Cellular
1r parcial

27

Biologia Cellular
1r parcial

TEMA 6-Compartiments intracellulars i trnsit de

prot.
6.1-Compartimentaci cellular
El contingut de les cllules eucariotes sorganitza en compartiments.
Aix permet separar funcions i controlar rutes i processos. Tamb
aporta ms superfcie de membrana per suportar protenes. Com a
conseqncia, es necessiten estructures per comunicar ens
compartiments i per distribuir molcules. El citoesquelet sencarrega
del posicionament dels orgnuls.
Segons el seu origen:
-Orgnuls que formen part del sistema endomembrans:
RE, AG, Evaginacions de RE i AG (endosomes i lisosomes),
Nucli (creat per invaginaci)
El nucli t
embolcall
nuclear: doble
membrana

-Origen endosimbi: (simbiosi entre procariotes)

Cloroplasts, mitocondris i es creu que peroxisomes
6.2-Trnsit intracellular de protenes

28

Biologia Cellular
1r parcial

La sntesi

comena al citosol amb

els ribosomes. A lextrem de la protena hi ha una seqncia senyal
que determina on va la protena (cotraduccional (RE) o posttraduccional (vescula i AG). 2 tipus de marcador:

TEMA 7-Nucli
El nucli noms est estructurat durant la interfase i representa un
10% del volum cellular.
Hi ha un nucli per cllula. (excepte eritrcits de mamfer (0), hepatcits i
micits (ms dun).

Nucli ovalat. (excepte micits i leuccits)

Entre 0 i 5 m (excepte ocits amfibis)
7.1-Embolcall nuclear
Funcions: -Delimitar el nucli
-Organitzar la cromatina (la pot ancorar)
-Fer de barrera selectiva (porus nuclears: canal aqus)

29

Biologia Cellular
1r parcial
Membranes nuclears: Doble membrana. (originalment creada per
invaginaci, contigua al RER)

Lmina nuclear: Serveix de suport

mecnic i dancoratge de la cromatina.
Est formada per lmines (A, B, C,), que fan
filaments formats per dmers:
-Homodmers: (BB)
-Heterodmers: (AC)
Els homodmers ancoren la
xarxa
formada
pels
heterodmers.

Aquesta estructura noms s present

en interfase. En mitosi i meiosi les
quinases fosforilen les lamines i es
desf la lmina nuclear i el nucli es
vesicula (fa vescules amb restes
de citosol, per la cromatina en
queda fora). Quan es vol tornar a formar
el nucli, actuen les fosfatases per tornar a
formar la lmina nuclear.

Porus nuclears: Nhi ha entre 3000-4000 porus/nucli i s per on passa

el RNA.
Estructura: - 8 fibrilles citosliques: Subunitat externa
- 8 fibrilles nuclears: Subunitat nuclear
Les fibrilles nuclears suneixen per dins amb un
anell anomenat cistella o nuclear basket

- 8 subunitats columnars (uneixen la sub. Interna i

lexterna
De cada una en surt:
-8 subunitats angulars (cap a dins el porus)
-8 subunitats nuclears (cap a dins la
membrana)
-Tap o transportador: regula el pas variant la mida
del porus

30

Biologia Cellular
1r parcial

Transport: Pot ser depenent denergia o difusi passiva:

-Difusi passiva: Entren ions i molcules menors a 60kDa a
favor de gradient quan el porus est obert.
-Transport depenent denergia (GTP):
-Importaci: Protenes marcades per un senyal NLS
(Senyal de localitzaci nuclear) sn detectades
La NLS ha de
per uns receptors (importines) i enviades al
quedar accessible
nucli.
per
ser
Els senyals ms coneguts sn els de tipus base:
reconeguda pels
-Simples: Seqncia dA nica amb crrega
receptors.
+
-Bipartits: Seqncia
dA (+) partida i
separada per uns quants A.
RanGAP= Ran
La importina reconeix lNLS i les fibrilles
GTPase activating
protein
citosliques del porus per saber on ha de portar la
protena. La importina suneix i es separa gracies a
RanGEF= Ran
la Ran (una protena GTPasa).
Guanine nucleotide
-RanGEF: Passa GDP a GTP. Es troba al nucli,
exchange factor.
unida a GTP i associada a la cromatina.
La
RanGEF
i
la
-RanGAP: Passa GTP a GDP. Es troba al citosol,
RanGAP es troben
unida a GDP i associada a les fibrilles
constantment
citosliques.
circulant de dins a
fora
el
nucli,
i
Un cop ancorada la protena sobre el porus, aquest
viceversa, per difusi
sobre i la protena entra. (No s possible sense les
repeticions Fenilalanina Glicina FGFG...)

Regulaci de la importaci de protenes:

-Una protena emmascara el NLS
-Fosforilaci
-Altres: Uni protena a membrana + proteasa
(?)

31

Biologia Cellular
1r parcial
Canvi confomacional per lligand.
Model dimportaci de protenes a lembolcall
nuclear:
Via importaci cotraduccional. Dos tipus:
-Del RE per difusi a la membrana nuclear
externa
-Del RE per difusi (i amb NLS) a mn interna.

-Exportaci de protenes i RNAs. s un procs molt

selectiu on les protenes estan marcades
amb NES (Senyal dexportaci nuclear ric el
Leu) i sn detectades per receptors
especfics. Les exportines participen en el
reconeixement de les NES. La RanGEF
suneix a lexportina i a la protena. El
complex
(exportina-protena-RanGEF)
identifica el porus i surt. Un cop fora, la
RanGEF es troba amb la RanGAP i es
desfosforila. Llavors el complex shidrolitza i
la protena queda lliure. Llavors la exportina
torna a entrar i la RanGAP, que al
desfosforilar-se sha convertit en RanGEF,
entra al nucli per difusi.

Pel que fa els RNAs, els dominis reconeixen les

subunitats petites i les repeticions FGFG...; la M
32

Biologia Cellular
1r parcial
i
la
N
reconeixen NES;
la M reconeix la
subunitat petita
i la C reconeix
les repeticions
FC.

7.2-Matriu nuclear
s una xarxa proteica fibrillar insoluble (les protenes segueixen
per identificar). T funcions estructural, dorganitzaci de la
cromatina i dancoratge de la maquinria de replicaci i transcripci.
7.3-Nuclol
No s un orgnul, sin una regi del nucli
on es codifica pel RNA ribosmic i aix la
fa una zona molt densa. s una zona
amb alta activitat transcriptora perqu
els
ribosomes
shan
de
crear
constantment.
Els
cromosomes
acrocntrics (amb ADN que codifica pels
ribosomes) sn 13, 14, 15, 21 i 22.
El nuclol t tres tipus de components:
-Centres fibrillars: Hi ha les zones
del DNA ribosmic.
-Centres fibrillars densos: Sn al voltant dels centres
fibrillars i s on es transcriu el RNA ribosmic.
-Components granulars: Sn al voltant dels centres fibrillars
densos i hi ha precursors de ribosomes formats per aquest
RNA ja empaquetant-se.

33

Biologia Cellular
1r parcial
Depenent de la fase del cicle
cellular, en nucli tindr un nombre
diferent de nuclols. Durant la
divisi, es dissocia i desapareix i
desprs es reconstrueix. Si al
observar un cultiu veiem varietats
nuclis amb diferents nombres de
nuclols vol dir que el cultiu sest
multiplicant.

de

Ribosomes eucariotes:
-Subunitat petita (x2): 40s
-Subunitat gran (x2): 60s
Gens RNA ribosmic
-Gen rRNA 58s, 18s i 28s. (nuclol)
Mltiples cpies en tndem
Repartides en regions NOR (Regions Organitzadores del Nuclol)
Alta freqncia transcriptora
Precursor rRNA 45s
-Gen rRNA 5s (nucleoplasma)
Mltiples cpies en tndem
Cs 1 hum
Alta freqncia transcriptora

34

Biologia Cellular
1r parcial

7.3-Cromatina
Composici qumica:
-DNA: Format per monmers (nucletids):sucre, base n (ATCG) i
fosfat, units per enlla fosfodister.
Les dues cadenes saparellen (A-T, C-G) perqu totes tinguin
la mateixa informaci. La major part est en una hlix
dextrgira anomenada hlix B. En ocasions es pot conformar
en hlix A (dextrgira per ms ample). En les zones riques
en C i G es conforma la hlix Z, que s levogira.
Tipus de seqncies de DNA:
-No repetitiu (
50%)
-Codificant.-Gens de cpia nica (
15%)
-Gens duplicats i divergents (
15%)
-Famlia de gens funcionals (agrupats o
dispersos)
-Pseudogens (no funcionals)

-No codificant: -Seqncies de DNA espaiador (

20%)
-Moderadament repetitiu: (
50%)
-Codificant (<1%, repetit en tndem) -Gens tRNA
-Gens rRNA
-Gens histones
-No codificant (
50%, dispers, elements
mbils: ajuden a levoluci
perqu creen diversitat)
-Transposons
-Retrotransposons (no virals/virals)
-Altament repetitiu (
5%)
- satllit (clssic) 5-100 parells de bases repetides
milers de vegades es troben a tots els centrmers i
a la regi 1q del genoma hum, a la regi q sota el
centrmer dels cromosomes 1, 9, 16 i Y. Sn regions
polimrfiques (de mida variable, perqu
no s
important).
-Minisatllit: Uns 15 parells de bases repetides entre
1k i 3k cops. Es troba prop dels telmers.

35

Biologia Cellular
1r parcial
-Microsatellit: De 2-5 parells de bases que es
repeteixen unes 100 vegades i es troben disperses
pel genoma. Tenen uns 3000 loci en humans.,
Serveixen per identificar persones perqu sn molt
nics.

-Protenes
-Histones: Petites, conservades a nivell evolutiu i riques en
A bsics (Lys i Arg) que ajuden a interaccionar amb lADN,
que s cid, per interacci inica i pont dH.
Dos grups en eucariotes:
-Nucleosmiques
(H2A,
H2B,
H3
i
H4)
fan
lempaquetament del DNA en collar de perles.
-Histona H1: empaquetament dels nucleosomes (plega
els collars de perles).
-No histones: Grup heterogeni unit a seqncies
especfiques del DNA. Implicades en empaquetament i
organitzaci del DNA i reparaci, replicaci i transcripci del

DNA.
Estructura de la cromatina

36

Biologia Cellular
1r parcial
-Doble hlix (2nm de gruix)
-Collar de perles (11nm) Les
histones
nucleosmiques
formen octmer (dues de
cada). Uns 146 parells de
bases fans 16 voltes a cada
octmer.
-Solenoide (30nm) Enrotllament
del collar de perles a 6
nucleosomes per volta amb
lajuda de la histona H1.
-Fibra de 300nm (Scraffold o
bastida)
Cada
bucle
es
comporta com una unitat de
transcripci i es desenrotlla el
que es vol transcriure.

Els complexes de remodelaci

de la cromatina sencarreguen
dempaquetar-la i desempaquetar-la gastant ATP. A partir daqu ja no
s cromatina sin cromosomes.
-Cromtide (700nm) s la fibra de 300nm enrotllada.
-Cromosoma Sn dues cromtides unides.
La mida total sha redut unes 10.000 vegades.
Organitzaci de la cromatina en el nucli interfsic
-Eucromatina (la majoria)
Gens transcriptivament actius amb condensaci cclica (depenent
de si sest expressant) i variable (sempaqueta i desempaqueta
en els cicles cellulars).
-Heterocromatina: (<10%)
Transcripcionalment inactiva
Condensada (ja que no es transcriu)
Replicaci tardana (perqu sha de desempaquetar per duplicar)
Funcions relacionades amb evoluci, organitzaci cromosoma...
Pot ser: -Constitutiva: Sempre condensada (centrmers,
telmers...)
-Facultativa: Empaquetada en alguns tipus de cllules
perqu no la necessiten o en determinades fases

37

Biologia Cellular
1r parcial
cellulars. Un cromosoma X femen sinactiva a latzar
(desprs del desenvolupament embrionari) i no
sexpressa per tenir els mateixos allels que els
mascles. Es veu com una regi ms densa. A cada grup
de cllules se ninactiva un diferent, o no, a latzar
(mosaic).
La distribuci cromosmica s diferent en cada espcie i en cada
tipus de teixit. En general:
-Cromosomes petits o amb ms densitat gnica : al mig
-Cromosomes grans o amb poca densitat gnica: a la perifria
De cada cromosoma, la part Transcripcionalment ms activa va a la
perifria i la inactiva al centre. La lmina nuclear (sobretot els
heterodmers AC, ancorats pels homodmers BB) organitza la
cromatina.
Organitzaci en un nucli mittic
Hi ha 22 parells dautosomes i un parell de gonosomes.
Tenen un centrmer amb el DNA -satllit altament repetitiu on
sensemblen les protenes i sancoren els microtbuls de la mitosi.
Hi ha molts orgens de replicaci.

Presncia de telmers als dos extrems del cromosoma (DNA

minisatllit altament repetitiu): Shi formen unes estructures que fan
que es pleguin les molcules de DNA sobre si mateixes i fa que no
quedin extrems de cadena sueltos que podrien ser degradats.
Tamb fa que els encebadors puguin replicar fins a lltima base, ja
que t un marge de bases que no codifiquen per res (telmers). Si es
degraden els telmers (del tot) es comencen a degradar les bases i la
cllula acaba entrant en apoptosi.
Els telmers determinen la durada de la vida duna cllula, ja que en
perd una mica a cada divisi.
La observaci ptima del genoma hum es fa durant la metafase, on
es pot obtenir el cariotip. Es poden tenyir els cromosomes amb:
-Tinci uniforme: es tenyeix tot per igual, podem veure la
morfologia dels cs.
-Tinci de bandes G: Serveix per veure anomalies i el sexe dun
fetus. Crea bandes al cromosoma i, tots els ssers sans duna
espcie les tenen iguals.

38

Biologia Cellular
1r parcial
-M.Fish: Es dissenyen sondes duns quants pb + una prot.
fluorescent. Aquestes sondes salliberen i sadhereixen amb les
seves bases complementries. Llavors fas sondes per cada
cromosoma, si cal combinant colors, per distingir cada
cromosoma segons el color.

TEMA 8-Citosol
8.1-Composici i organitzaci estructural
-Aigua (70-85%)
-Protenes
(20-30%) Abundncia denzims i proteosomes.
Aproximadament la meitat de les protenes sintetitzades a la
cllula vnen del citosol.
-RNAs, sucres, nucletids, ATP/ADP, ions i compostos del
metabolisme intermediari, ribosomes...
El citoesquelet, format per microfilaments, filaments intermedis
i microtbuls, participa en la compartimentaci i organitzaci
funcional.

39

Biologia Cellular
1r parcial
Els cossos dinclusi, o grnuls citoslics, serveixen per acumular
substncies de reserva i no es consideren orgnuls perqu no tenen
membrana. Poden ser grnuls de glicogen (cllules musculars i
renals) o gotes lipdiques (cllules del teixit adips).
8.2-Funcions del citosol
-Magatzem de substncies de reserva
-Centre del metabolisme intermedi (gliclisi...)
-Transmissi de senyals (cascades de senyalitzaci)
-Regulaci del trnsit intracellular de protenes (on es tria cap on va
cada prot.)
-Sntesi i plegament de protenes
-Modificaci postraduccional i processat de protenes
-Degradaci de protenes (defectuoses, mal plegades, intils, ja
utilitzades...)
(Als proteosomes)

Plegament de les protenes

La conformaci estable, o nativa, s la que no exposa regions
hidrofbiques, radicals oxidats...
El plegament espontani, que es fa de forma cotraduccional, s lent i
susceptible a errors, per tant, les xaperones sadhereixen a la
protena per evitar el mal plegament cotraduccional (que no suneixin
hidrfobs que no toquen). Les xaperones hsp (Heat Short Proteins)
sn presents tan en eucariotes com en procariotes, reconeixen les
regions hidrofbiques oxidades i exposades i shi adhereixen
consumint ATP.

40

Biologia Cellular
1r parcial

Les xaperones moleculars ajuden a plegar les protenes de forma

postraduccional i cotraduccional. Sn la hsp70 (citosol), la hsp70
(mitocondris) i la BiP (RE). Aquestes xaperones suneixen a les zones
susceptibles de mal plegament fins que la protena t les condicions
per plegar-se b. La intenten plegar moltes vegades i si no surt b, al
final la llencen al proteosoma.

Les xaperonines noms poden fer-ho postraduccionalment, fent

entrar la protena mal plegada, canviant de conformaci i aix
millorant lestructura de la protena. Sn la hsp60 (cloroplasts), la
hsp60 (mitocondris) i la TCP1 (citosol).
Els dos mecanismes (xaperones moleculars i xaperonines) actuen de
forma combinada.

41

Biologia Cellular
1r parcial
Modificaci postraduccional i processat de protenes
Regulen
lactivitat,
intercellular.

vida

mitja

localitzaci

Modificacions covalents reversibles:

-Fosforilaci reversible: (
10% de
protenes)
Activa i desactiva protenes.
Les quinases substitueixen grups OH per fosfat.
Les fosfatases eliminen el grup fosfat
afegit.
-Metilaci reversible:
Els metil transferasa transfereixen CH3 al
carboxil de molts A.
Els metil esterasa treuen aquest
metil.
Aquests canvis de conformaci
en les histones poden fer que es
desempaqueti la cromatina, per
exemple.

grup
grup

-Acetilaci reversible (
80%)
Lacetilasa posa el grup acetil en el grup
amino duna arginina o una Lys.
La deacetilasa treu lacetil. Llavors
sescura la vida mitja i sn enviades
a degradar.
Amb aquests canvis es controla la vida
mitja.

Modificacions covalents permanents

42

Biologia Cellular
1r parcial
-Glucosilaci (poc freqent)
Els glcids sn del tipus O-units. En
que es sintetitzen al citosol safegeix
GlcNac.
Ajuda a activar la protena,
marcar-la, ajuda al plegament...

protenes
el

-Acilaci i Prenilaci (prot. ancorades per lpids)

Quan enganxen un lpid a una
protena, aquesta sancora a
una
membrana
per
la
monocapa
citoslica;
es
canvia la posici de la
protena.
En lacilaci les protenes es
conjuguen de forma covalent
amb cids grassos. Es poden
enganxar en lextrem n-, o-, o
pel mig.
En la Prenilaci, un grup pernil
sajunta a lextrem c-terminal de la protena.
Processat:
Exemple: Escissi de A N-ter o C-ter per proteases; sactiven
enzims i hormones i es poden degradar protenes.
Degradaci de protenes: protelisi intracellular
Es pretn regular lactivitat proteica (i aix regular els processos
cellulars). Tamb es poden eliminar protenes lesionades, mal
plegades o anormals i degradar subunitats no assemblades (que
no shan ajuntat).
Protelisi depenent dubiqitina
Realitzada pel complex enzimtic dubiqtinitzaci, que
marca la protena errnia.
-E1: Enzim activador de la U. Suneix a la ubiqitina gastant ATP
i la dona al E1+E2.

43

Biologia Cellular
1r parcial
-Ubiqitina lligassa. s
un dmer de E2+E3.
LA E2 s lenzim
duni a la U i la E3 s
lenzim
de
reconeixement
del
substrat.
La E1 suneix a la U gastant
ATP i llavors la transmet a
la E2+E3. Amb la U, la E3
atrau la protena i el E2 li dona a la U la protena defectuosa. La E1
detecta la protena amb U i nhi afegeix ms , gastant ATP:
poliubiqitinitzaci.

Proteosoma
s un complex proteic de 50 subunitats. Nhi ha uns 30.000 en
cada cllula de mamfer, repartits entre el nucli i el citosol.

Els extrems, ATPases, reconeixen la protena marcada amb U i

amb el consum dATP sintrodueix la protena a la part proteoltica,
on es tallen els pptids de 7-8A, que es reciclaran al citosol. La U
tamb sallibera per tornar-se a utilitzar.
Altres utilitats de la ubiqitinitzaci

44

Biologia Cellular
1r parcial
En
la
monoubiqitinitzaci
safegeix
una
ubiqitina
i
serveix per regular
les histones.
En
la
multiubiqitinitzaci
safegeixen U a
diferents punts de la protena, marcant-la per fer endocitada.
La poliubiqitinitzaci, afegir U en cadena, pot servir per
degradar als proteosomes, reparar el DNA... depenent de com
estan posades.
Senyals
per
la
ubiqitinitzaci
(mecanismes
reconeixement)
-Degradaci de prot. mal plegades,
anormals o lesionades
Les xaperones les intentaran
plegar i, si no poden desprs de
molts
intents,
les
envien
als
proteosomes (degradaci general).

de

-Degradaci controlada de protenes

normals (degradaci especfica)
Es regula la vida mitja, les subunitats no assemblades...
Hi ha modificacions en el centre actiu de E2+E3 que
lactiven i fan que reconegui protenes que han de ser
degradades per la seva seqncia diana. Aquestes
modificacions poden ser fosforilaci, addici de lligand o
addici de pptid.
En el cas que el complex U-lligassa estigui sempre actiu,
el que sha de fer s marcar la protena que ha de ser
degradada (activaci del senyal de degradaci).

45

Biologia Cellular
1r parcial
Aquesta activaci pot
una
fosforilaci,
la
dissociaci
duna
subunitat o lescissi dun
A n-terminal. Regla
de
lextrem N-terminal: Hi ha
A estabilitzadors (Met,
Cys, Ala, Ser, Thr, Gly, Val)
que sn eliminats i deixen
a
lextrem
els
desestabilitzadors (Arg,
Lys, Phe, Leu o Trp), que
actuen com a senyal, llavor
sn marcats amb U i enviats al
proteosoma.

ser

Control de qualitat de les protenes

Si es plega correctament, b. Si no, actuen les xaperones. Si

aquestes no poden, les envien als proteosomes. Si la senyal
dubiqtinitzaci no s reconeguda i no poden ser enviades als
proteosomes, es formen agregats que causen que la cllula entri
en apoptosi. Les cllules mortes sacumulen als teixits i formen
agregats i es creen teixits danyats.

TEMA 9-Reticle Endoplasmtic

9.1- Introducci al sistema endomembrans

46

Biologia Cellular
1r parcial
Cisternes contiges amb la membrana
nuclear formen vescules i van al RE, AG...
Poden seguir diverses vies (secretora,
retrgrada i endoctica).

La
via secretora la segueixen
molcules des del RER, AG,
vescules secretores, MP.
El transport retrgrad s
realitzat del AG al ER per
vescules.
En la ruta endoctica, les
molcules venen del exterior,
MP, endosomes, i lisosomes.
9.2-Estructura i composici del reticle endoplasmtic
En cllules nucleades, representa el 50% del contingut de membrana
cellular i el 10% del volum. Es troba prop del nucli i s contigu a
lembolcall nuclear.
Funcions: -Biosntesi de lpids i protenes integrals de membrana
-Biosntesi de protenes solubles
Tot el que
secreta la
-Magatzem de Ca2+(sobretot el reticle sarcoplasmtic de les
cllula
sha
comenat
a
sintetitzar

cllules musculars)

-Detoxificaci (eliminaci de toxines)

Comparaci RELlis vs. RERugs:

47

Biologia Cellular
1r parcial
9.3-

El RER s el ms abundant en la
majoria de les cllules perqu es
necessita la seva sntesi de
protenes. Sintetitza protenes en
els ribosomes adherits a la
membrana, que representen ms
del 50% dels ribosomes cellulars.
Funcions del RE Llis

s
ms
abundant
en
cllules
especialitzades en el metabolisme de
lpids (ovriques, hepatcits...) degut a
que sintetitzen hormones i aquestes
tenen molts lpids. Tamb predomina en
cllules
del
mscul
esqueltic
(RSarcoplasmtic) on semmagatzema

-Sntesi de lpids
Sintetitza tots els fosfoglicrids, el colesterol i la ceramida. La
ceramida es sintetitza al RE i desprs va a AG on sacabar de
convertir en esfingomielina.
Tamb hi ha lpids que no es sintetitzen al REL: cids grassos
(citosol), Esfingomielina i glucolpids (AG), fosfolpids mitocondrials
(mitocondris). Cal recordar que els mitocondris es sintetitzen els
seus propis lpids de membrana perqu no estan en contacte amb
el sistema endomembrans.

Ex: Fosfatidilcolina (passa igual amb molts fosfolpids)

Una protena que amaga les regions

hidrofbiques porta ds. grassos a la monocapa externa del RE.

Llavors una CoA transferasa transfereix CoA a dos cids grassos i un
Acil transferasa li canvia el CoA per un glicerol 3-fosfat, que
senganxa als dos cids grassos ajuntant-los. Llavors una fosfatasa li
treu el fosfat i li canvia per un OH. Per acabar, una colina

48

Biologia Cellular
1r parcial
fosfotransferasa li canvia el -OH per un fosfat i una colina i ja tenim
la fosfatidilcolina.
Com hem vist, la protena duni dcids grassos noms els transmet
a la monocapa citoslica del RE. Llavors el reticle, amb la protena
escramblasa, fa un flip-flop inespecfic i fa entrar uns quants cids
grassos per igualar monocapes. Degut a que s inespecfic, la
composici lipdica de les dues monocapes ser idntica: seran
simtriques (pel que fa els lpids).
Com sabem, la membrana cellular t una composici especfica de
lpids a cada monocapa i s asimtrica. Al fer exocitosi de vescules
provinents del RE, la membrana vesicular suneix a la plasmtica i
posa lpids on no toquen. Llavors una flipasa especfica torna cada
lpid al seu lloc.
Pel que fa els orgnuls que no foment
part del sistema endomembrans, com
els mitocondris, incorporen els lpids
que no secreten grcies a les protenes
intercanviadores de fosfolpids.
Aquestes
protenes
agafen
els
fosfolpids de la monocapa externa del
RE i les deixen a la monocapa externa
del mitocondri. Llavors aquest realitzar
flip-flop per equilibrar monocapes.
-Detoxificaci cellular
Txics endgens (produts dins la cllula) o exgens (que venen de
fora) sn liposolubles i sacumulen a les membranes: shan
deliminar. El REL (i una mica el RER) dhepatcits, cllules renals i
pulmonars (que sn rgans especialitzats en eliminar toxines)
transformen aquests txics en substncies hidrosolubles afegint
grups OH:
Llavors es tornen substncies hidrofliques i es poden eliminar de la
cllula.
9.4-Funcions del RE Rugs
-Sntesi de protenes
Les protenes sintetitzades al citosol poden anar al nucli,
mitocondris, cloroplasts i peroxisomes. Daltra banda, les
sintetitzades al RER poden anar a la MP, a vescules secretores,
lisosomes, endosomes i a AG.

49

Biologia Cellular
1r parcial
Perqu una protena segueixi la ruta dimportaci al sistema
endomembrans ha de tenir una seqncia senyal. La seqncia
senyal
dentrada
el
RE
t
la
segent
estructura:
No

tan

On:
important
la
-N: longitud variable, abundant en Lys+, Arg+ i His+.
seqncia com
que siguin:
-H: 7-16 A hidrofbics (Ala, Val, Leu...). s la part ms important.
N-bsics
-C:4-6 A polars (Gly, Ser, Thr, Cys...)
H-hidrofbics
C-polars.
-PROTENES SOLUBLES:
1-Inici de la sntesi
proteica al citosol.
2-Un
cop
sintetitzada
i
reconeguda
la
seqncia senyal
(la part H per la
P54) i el ribosoma
(P9/P14), pel SRP,
aquest enllaa GTP
(P54) i satura la
sntesi fins que arriba al RER.
3-El SRP interacciona amb el seu receptor amb GTP.
4-El ribosoma interacciona amb el transloc (Sec61) i
shidrolitzen 2 GTP. Es reprn la sntesi proteica i la TRAM torna
a reconixer la seqncia H i obre el transloc.
5-La peptidasa de senyal elimina la seqncia senyal.
6- Les xaperones BiP (xaperona molecular soluble) i la calnexina
(xaperona associada a la membrana) sassocien a la protena
que sest sintetitzant amb consum dATP.
7-Fi de sntesi proteica i translocaci. Sallibera el ribosoma i es
tanca el transloc.
8- Sallibera la protena a la llum del RER i marxen les xaperones
quan est ben plegada.
__
SRP (partcula de reconeixement del senyal)
s una ribonucleoprotena amb la segent estructura:
-P54: -Domini M: reconeix la seq. senyal (H)
-Domini G: Lloc duni de la GTP

50

Biologia Cellular
1r parcial
-P9/P14: interacci amb el ribosoma.
TRANSLOC: Complex proteic format per:
-Sec61: canal aqus, receptor del ribosoma
-prot TRAM: reconeix la H
-Peptidasa del senyal: Talla la seq. Senyal
-Xaperones, oligosecaril transferasa...
EXCEPCI: Translocaci post-traduccional dels llevats
s independent de SRP, la seq. Senyal s reconeguda
directament pel transloc.
Consumeix ATP, gastat per les xaperones (tan del citosol com
de la llum).

Les
xaperones
citosliques
la
mantenen desplegada
perqu pugui entrar.
La seq. senyal es talla
i
ancora
a
la
membrana
noms
entrar
(normal).
El
complex Sec63 gasta
ATP (alliberant Pi) per
afegir BiP mentre va
entrant. Un cop dins
safegeix el Pi alliberat
per la Sec63 al ADP de les BiP per allibera-les i tornar a formar ATP
i la protena es plega correctament.
-PROTENES DE MEMBRANA
-Protenes transmembranals:

-Tipus I: -1 sol pas

-Seq. senyal al Nterminal
La ST senganxa i
comena
la

STA:

STOP

Transfer
Sequence

ANCHOR

ST: START Transfer-sequence

SA: ANCHOR sequence

51

Biologia Cellular
1r parcial
transferncia

C-ter

cap a dins fins que arriba a la STA,

llavors
els
transfereix cap a
fora. Un cop acabat,
es talla la seq.
senyal (ST) i
queda lextrem Nter dins, el STA a la
membrana i al
fora.

-Tipus II i III: -1 sol pas

-Seq. senyal interna
-Els A amb crrega positiva determinen la
orientaci de la SA; lextrem + al citosol.
II)
Lextrem N-ter queda fora i la
seq- senyal s el propi segment
hidrofbic i no s processat.

III)
Lextrem N-terminal queda
dins i la seq. senyal al s el
domini
transmembranal
(SA), com el tipus II.

-Tipus IV: -Multips

-Seq. senyal interna (no selimina)

Va fent SA, STA, SA, STA...Nhi ha de dos tipus:

A) Extrem N-terminal al citosol
B) Extrem N-terminal al lumen
En resum:

52

Biologia Cellular
1r parcial

-Protenes ancorades a la membrana x uni covalent a

glucolpid
Sobre el transloc i
entra la ST del N-ter.
La
translocaci
comena, cap a dins,
fins a arribar al STA
del c-ter. Llavors la
peptidasa de senyal
talla la seq. senyal ST

del N-ter i queda unida a la membrana per STA i la resta al

lumen.
Llavors la proteasa del RE reconeix una seq. diana del STA i
el talla i enganxa la protena a un glcid.

-Modificaci de les protenes

-Formaci de ponts disulfur
En ambients oxidants es formen S-S espontanis erronis. Amb
lajuda de xaperones i de la protena disulfur isomerasa, es
formen els ponts correctes i es plega b.
Es fa en protenes solubles o en els dominis citoslics de
protenes de membrana.

53

Biologia Cellular
1r parcial
-Glucosilaci
Finalitat: -Plegament correcte
-Enviament al dest final
-Estabilitat protenes secretades
-Adhesi intercellular
-Reconeixement cellular
T lloc en dues etapes: 1) RE: Addici i modificaci de N-units
(sempre pengen duna
asparagina)
2)AG: -Modificaci n-units
-Addici o-units (i modificaci)

1) Addici oligosacrid n-unit

Es munta loligosacrid al Dolicol
(lpid de la membrana) i quan
apareix una protena amb la seq.
senyal
corresponent,
lenzim
oligosecaril transferasa, associat al
transloc, porta loligosacrid a
lextrem n-terminal de lasparagina
de la prot.
Aquesta regi no es modifica mai.

La resta s que es modifica i en

funci
de
la
modificaci
es
desencadenen
diferents
coneixements de la protena.

2) Modificaci oligosacrid precursor n-unit

En el pas 3 surten
3 glucoses i en el 4
una manosa.

54

Biologia Cellular
1r parcial
-Plegament
Les xaperones ajuden a plegar de forma post i
cotraduccional. La BiP suneix a la regi
hidrofbica exposada i lajuda a amagar-se
(perqu no senganxi amb el que no toca) amb el
consum dATP.

La calnexina s una protena que consumeix Ca 2+ i ATP per plegar

protenes. Per no sap reconixer les regions mal
plegades. La glucosil-transferasa reconeix lo mal
plegat i li afegeix una glucosa perqu no estigui
llest per sortir del RE. Llavors la transfereix a la
calnexina i la plega b.
-Oligomeritzaci (associaci a pptids)

de muntar.
secreten en
sexposaran
resposta

Els anticossos shan

Un cop muntats, es
vescules del AG i
quan es necessiti
immunitria.

-Control de qualitat
Les protenes plegades correctament sn enviades al dest en
vescules.
Les anormals, si no es poden plegar b amb les xaperones, sn
enviades a degradaci. Al lumen del RE no es poden degradar
protenes sin que surten pel transloc reconegudes per la
xaperona (no se sap molt b com). Per sortir shan de desplegar
(consum ATP) i ser estirades per les xaperones citosliques
(consum ATP).

55

Biologia Cellular
1r parcial
Llavors segueixen la via de
poliubiqitinitzaci de les
protenes mal plegades.
Els sucres de la protena es
treuen
,
posen
a
la
membrana del RE, flip-flop i
es reciclen. La resta de la
al proteosoma.

protena

va

Malalties derivades
-Fibrosi qustica
La protena de la bomba ABC est mutada i es degrada i no es
troba a la membrana plasmtica. Aquesta bomba, en concret
CFTR (cystic fibrosis transmembrane conductance regulator),
treu ions clor. Si no hi s, hi ha un excs de crregues positives i
no surt prou aigua i els mocs es fan viscosos i sobstrueix la
respiraci.
-Emfisema hereditari
La protena -antitripsina protegeix el teixit pulmonar de la
inflamaci provocada per infeccions o inhalaci de substncies
irritants i protegeix les mucoses de la degradaci. Si la protena
est mal plegada, es porta al proteosoma i no es secreta. Els
seus nivells en sang baixen i quan venen anticossos a degradar
antgens es degrada tamb el teixit pulmonar ja que la antitripsina no el protegeix.

TEMA 10- Aparell de Golgi

s un orgnul del sistema endomembrans intern que rep i tona les
vescules del RE, membrana, citosol... Distribueix els lpids i protenes
al dest final, modifica els sucres n-units i afegeix els o-units (shi
acaba de sintetitzar la esfingomielina i shi glucosilen lpids i shi
sintetitzen la majoria dels polisacrids complexos.
10.1-Estructura i composici de lAparell de Golgi
Format per la xarxa cis-golgi (banda del RE), el dictiosoma (cisterna
cis, medial i trans) i la xarxa trans Golgi (banda MP).

56

Biologia Cellular
1r parcial
En les cllules
animals
els
dictiosomes
estan
interconnectats
i sn centrals,
mentre que en
les
vegetals
estan repartits i no connectats.
Est tot polaritzat i organitzat pel citoesquelet de microtbuls.
Hi ha dos models de funcionament i no se sap quin s ben be:

Model del transport vesicular:

Model de la maduraci de
El AG s esttic i les vescules
cisternes:
avancen
de
cisterna
en
LAG s dinmic: les vescules es
cisterna.
van ajuntant i formen la xarxa
Es creu que funciona amb el
model de maduraci vesicular, per que en el cas del transport
retrgrad tamb es pot fer pel model de transport vesicular.
10.2-Bases del transport vesicular
Tipus de vescules i formaci
-Revestiment proteic: -Reclutament /selecci de protenes
-Generaci de curvatura.

57

Biologia Cellular
1r parcial
Mecanisme general de formaci de
vescules
-GEF activa una GTPasa (ARF, Sar1...)
-Inici de lassemblatge proteic del
revestiment:
invaginaci
de
la
membrana.
-Reclutament de protenes especfiques:
-Protenes
integrals
de
crrega
(travessen la membrana)
-Receptors de protenes solubles de
crrega (travessen la membrana)
que enganxen les protenes
Aquestes
dues
solubles.
ltimes reconeixen
-V-SNARE (v de vescula)
la membrana a la
que sha de fusionar -T-Rab (t de target)
la vesicula.

-Alliberaci de la vescula i prdua del revestiment

-Fusi de la vescula amb la membrana diana (complexes
v-/t-SNARE)
Tipus de
vescula
COP II

COP I

Clatrina i
protenes
adaptadores

Revestiment
proteic
-Sec23/Sec24
-Sec13/Sec31
-Sec 16
Coatmers de
set subunitats
diferents de
COP

Clatrina +
complex AP1
Clatrina + GGA
Clatrina +
complex AP2
Complex AP3

GTPasa
associada
Sar1

ARF

ARF

Transport
Del RE
a
cis-Golgi
De cis-Golgi a
RE
Cisterna
tardana a
cisterna
primerenca del
Golgi
Trans-Golgi a
endosomes

Pl(4,5)P2

MP a
endosomes
ARF
De AG a
lisosoma,
melanosoma...
Participaci dels tres tipus de vescules en el transport
vesicular

58

Biologia Cellular
1r parcial
-Transport
antergrad:
COP II
-Transport
retrgrad: COP
I
-Cap
a
fora
/
endosoma tard:
Clatrina

Senyals de classificaci
Seq. senyal
Protenes amb
Receptor del
senyal
senyal
Lys-Lys-X-X
Protenes residents
Subunitats
i del
(KKXX)
en la membrana del
RE (el seu domini
revestiment de
citoslic)
COP I
Lys-Asp-GluProtenes residents Receptors KDEL
Leu
al lumen del RE
a la membrana
(KDEL)
del cis-Golgi
Asn-Pro-X-Tyr
Receptors LDL del
Complex AP2
(NPXY)
domini citoslic de la
MP

Vescules que
lincorporen
COP I

COP I
Clatrina+AP2

-A: Domini citoslic duna protena integral de

crrega
-B: Protena de crrega soluble (NO FA SENYAL
fora)
-C: Domini citoslic dels receptors de
protenes de crrega solubles (B)

59

Biologia Cellular
1r parcial

-Vescules
revestides
de
Clatrina
(i
protenes
adaptadores)
Rutes:
-TGN
(Trans-Golgi
Network)
a
endosomes
tardans/lisosomes =transport protenes lisosomals
-MP a endosomes primerencs =endocitosi
-TGN a MP =secreci regulada (?)
Es necessita ladaptador
per reconixer les protenes
de
crrega
transmembranals
o
els
adaptadors de les solubles i
fixar la Clatrina.
La Clatrina es disposa en
forma de trisquel de
Clatrina
(3
cadenes
lleugeres + 3 cadenes pesades fan un hexmer)
Hi ha diferents adaptadors depenent de lorigen i el dest
de la vescula:
-AP1: De TGN a endosomes tardans
-AP2: De MP a endosomes primerencs
-AP3: De TGN a lisosomes
-GGA: De TGN a endosomes tardans
Formaci de vescules de Clatrina a la TGN (cap als
endosomes)
Les protenes de crrega que shan de transportar es van
acumulant. Llavors sactiven unes GEF que estimulen la
GTPasa ARF. La ARF s soluble i va unida a GDP. Quan la
GEF suneix a la ARF, la GEF canvia el GDP per GTP i la ARF
canvia de conformaci i lcid gras queda exposat. Llavors,
per amagar-lo, el ARF-GTP actiu suneix a la membrana
trans-Golgi (TGN). A aquest complex shi adhereixen els
adaptadors (AP1, AP3 i GGA) i el revestiment de
Clatrina, que dona curvatura. Quan la vescula ja est
formada la dinamina, que consumeix GTP, fa que les
membranes es fusionin i la vescula es desprengui. Llavors
a la ARF se li hidrolitza el GTP i canvia de conformaci i surt
de la membrana vesicular (deixant-la sense recobriment)

60

Biologia Cellular
1r parcial
perqu
la
vescula
es
pugui fusionar
amb
els
endosomes.
Formaci
de
vescules
de
Clatrina a la MP
(per endocitosi)
La composici de les cobertes de les vescules depn, en
part, de la composici de cada tipus de membrana. Cada
tipus de membrana t un fosfatidil inositol diferent
depenent de shi safegeixen, o no, Pi als diferents
carbonis. Aquests carbonis poden variar la seva posici per
fosfatases i quinases. Determinades protenes citosliques
reconeixen determinats tipus de fosfatidil inositol i shi
uneixen, creant aix microdominis de membrana (llocs on hi
ha determinades protenes).
Els llocs on trobem fosfatidil inositol amb Pi al C4 i al C5
shi unir ladaptador AP2 i sactivar la formaci de
vescules de Clatrina de la MP. Llavors la dinamina les
tanca i la fosfatasa elimina els Pi del C4 i C5 i el
revestiment sen va. Hi collaboren xaperones Hsp70
(gastant ATP) que ajuden a desfer el revestiment proteic.

-Vescules revestides de COP I

Fan transport retrgrad:
-De AG a RE: Recuperaci de protenes residents al RE
-De TGN a CGN: Recuperaci de prot. residents a AG
-De TGN a MP: secreci constitutiva (?)
s un coatmer (no necessita adaptadors) format per 7
subunitats proteiques: ( , , ' , , , , ) on i fan
dadaptadors.
El procs s semblant al del revestiment de Clatrina a la
TGN per, en aquest cas, quan lARF-GTP actiu (activat
per GEF) es posa a la membrana plasmtica sestimula el
revestiment de COP I. En aquest cas, enlloc de la
dinamina, la molcula que permet que la vescula es
desenganxi de la membrana s lAcil-CoA. Per alliberar el

61

Biologia Cellular
1r parcial
revestiment, les ARF hidrolitzen el GTP a GDP, canvien de
conformaci, salliberen de la membrana i el COP I tamb.

Vescules revestides de COP II

Sempre a la membrana del RE
Fan el transport antergrad:
-De RE a AG / agrupacions tbulo-vesiculars
Les protenes acumulades (que shan
de transportar) activen una
GEF que activa la Sar-1. La
Sar-1, com la ARF, s una
ATPasa que canvia de
conformaci
al
ser
activada i sancora a la
membrana del RE. Aix
fa
que
sacumulin
protenes
de
la
famlia
Sec,
que
constituiran el recobriment de
COP II (el cop II s un conjunt de Secs). La Sec23/24
reconeixen la seq. senyal de la protena de crrega i
la Sec16 amb la Sec13/31 formen un recobriment
extern sobre la Sec23/24. No es coneix la molcula que
allibera la vescula del reticle. Llavors es desmunta el
recobriment de COP II hidrolitzant el GTP de la Sar1, ja que
aquest surt de la membrana i es desenganxa tot.
Fusi de les vescules amb la membrana diana
Sn marcadors de lorigen i el
-SNARE: 35 tipus especfics dorgnul
-Rab: GTPasa, 60 tipus especfics dorgnuldest de la vesicula I shan
dincorporar al revestiment.

La Rab s soluble perqu t una cua hidrofbica amagada. Quan es

forma el revestiment proteic, les GEFs li donen GTP i canvia de
conformaci, exposa ld gras i sancora a la membrana (on es
62

Biologia Cellular
1r parcial
formar la vescula). Aquestes molcules, un cop la vescula estigui
formada, serviran per reconixer els seus complementaris i
ancorar-shi. Llavors sactiven les SNARE i v-SNARE i t-SNARE
comencen a enrotllar-se tan estretament que fusionen les
membranes. Llavors la Rab hidrolitza el GTP i sallibera per
reciclar-se.
-Reciclatge de les SNAREs
Les SNAREs enrotllades a la membrana sn separades per la
NSF (N-ethylamide-Sensitive Factor), que gasten ATP i amb les
SNAP (Soluble NSF Attachment Protein) desenganxen les
SNAREs. Llavors les v-SNARE sn reconegudes i tornades al seu
origen.

10.3-

Transport de RE a AG i de AG a AG
V-SNAREs, receptors de prot. de crrega...sn protenes que han de fer
transport retrgrad.

Recuperaci de protenes residents al RE

s possible que protenes dissoltes al lumen del RE hagin estat
transportades al AG: shan de retornar.
El sistema de retenci a RE s la formaci dagregats proteics
de protenes semblants, que no han de sortir del RE, tan grans que
no puguin ser encabits per error en una vescula. Tot i aix, se
nescapen:
El sistema de recuperaci t diversos senyals de classificaci:
-KKXX (Lys-Lys-X-X) al c-ter. Sn protenes reconegudes pel
coatmer COP I, es posen dins una vescula i tornen al
RE.

63

Biologia Cellular
1r parcial
Els receptors de protenes amb senyal KDEL marquen
les protenes que han danar al RE. Sn solubles i
necessiten un receptor (KKXX) que shi enganxi.
Aquest receptor s reconegut i la protena es torna al
RE.
Aquest mecanisme depn del pH:
-El receptor + Prot+KDEL
funciona en pH cid.
-El pH a Golgi s cid:
sajunten i van cap al RE
-El pH al RE s bsic: es
separen i es queden al RE

Modificacions
dels
oligosacrids
de
les
protenes
(glucosilacions)
-Modificaci de N-units (afegits al RE, modificats al AG)
-Addici o-units
Han de ser marcades per
anar
a
endosomes
i
-Modificaci especfica: hidrolases cides
Modificaci dels oligosacrids n-units

lisosomes

Poden ser de tres tipus

depenent de la complexitat:
-Rics en manosa (columna
1):
No sen treuen les manoses

ni shi afegeix res.

-Hbrids (columna 2):
Una branca s complexa i dues riques en manosa.
64

Biologia Cellular
1r parcial
-Complexes
Shan eliminat les manoses de dues o tres branques i shan
substitut per cadenes de 1,
2 o 3 sucres terminals
(complexes).
La complexitat depn de laccessibilitat de lenzim als sucres. Aquests
enzims sn especfics del AG de cada
tipus cellular.
Formaci dels oligosacrids
dictiosoma)

(ms o menys complexes) (al

Si la reacci 1 o 2 no t lloc, es
forma un oligosacrid ric en
manosa.
Si la que no t lloc s la 3, es
forma un oligosacrid hbrid.
Si totes tenen lloc, obtenim un
oligosacrid complex.
Laddici/eliminaci de cada sucre es fa
en un ordre concret i per una substncia
concreta que no apunto perqu s que
no maprendr.

Addici doligosacrids o-units

Cada procs pot ser

que passi o que
no, per passa a
bastants llocs aix.

Modificaci dels oligosacrids de les hidrolases cides

La GlcNAc fosfotransferasa li transfereix n-acetilglucosamina fosfat
a una manosa terminal i la NAc glucosamidasa li treu la glucosa i
deixa manosa-6-fosfat. Aquesta fosforilaci actua com a senyal
per dir que ha danar al endosoma. Aquest procs protegeix la
molcula de perdre la seva manosa al passar per la cisterna cis i
trobar-se amb la manosidasa, ja que la t protegida pel fosfat.
Aquest procs es fa a la major part de sucres (a tants com pot).
65

Biologia Cellular
1r parcial

Metabolisme de lpids i de polisacrids complexes

Sntesi de lpids
La ceramida, que ve sintetitzada del RE, sajunta amb
lesfingosina i pot formar esfingomielina (si safegeix un fosforil
colina) o un glucoesfingolpid (si safegeix un sucre).
Sntesi de polisacrids complexes
En cllules vegetals es sintetitza lhemicellulosa i la pectina
En animals la majoria dels GAGs (excepte ld hialurnic, que ho
fa a la MP)
10.4-Distribuci de protenes a la xarxa trans Golgi (TGN)
Es fa per la secreci constitutiva
(constant) (6)
I
la
secreci
(especfica) (7)

Transport
lisosomals

de

regulada

protenes

66

Biologia Cellular
1r parcial

En la secreci constitutiva es poden escapar hidrolases cides per

error i es posen receptors a la MP per agafar-les i no causar danys.
1-Es formen vescules de Clatrina
2-Deixen anar la Clatrina i el complex AP1
3-Amb el pH baix sallibera el receptor que identifica la manosa-6fosfat de les hidrolases cides i es perd la protecci
4-Els endosomes maduren i les hidrolases cides sn actives i es
converteix en un lisosoma que, amb el seu pH baix, degradar i
reciclar substncies.
4a-El receptor M6P es posa en una vescula.
5-El receptor M6P s reciclat a la MP per tornar a reconixer (Tyr-XX- )
6-A la MP els receptors M6P capten les hidrolases cides
escapades i les posen en una vescula de Clatrina i AP2.
7-La vescula endocitada perd el seu revestiment.
8-La vescula es fusiona/converteix en un endosoma tard.
Les protenes lisosomals de membrana segueixen una altra via
exclusiva amb revestiment de Clatrina i AP3. Les bombes de
protons serveixen per acidificar el medi lisosmic.

Secreci de protenes (exocitosi)

67

Biologia Cellular
1r parcial
Funcions: -Aportaci de lpids i protenes de la MP (perduts en
endocitosi)
-Aportaci de Glucoprotenes, proteoglucans... al
glicoclix.
-Aportaci dhormones, neurotransmissors, enzims
digestius... an fluid intersticial i/o a la sang.
-Secreci constitutiva
La fan totes les cllules
s contnua i no selectiva: Shi posa tot el que no sha de
quedar al AG, ha de marxar per secreci regulada o ha
danar a endosomes.
No sen coneix el revestiment ()
En cllules polaritzades:
Amb lajuda de v-SNARE i Rab es fa el transport
vesicular a cada tipus de membrana. Els senyals de
classificaci sn:
-Leu-Leu per la m.basolateral
-Lipid raft per la m.apical
Hi ha tres tipus de cllula depenent del mecanisme que
segueix:
El transport directe s aquell en el que les vescules can
directe a la membrana on han danar. Lindirecte s
aquell en que totes les vescules van a la membrana
basolateral i les protenes que no sn ancorades pel
citoesquelet sn endocitades i portades a la
membrana apical.

Cllules que fan

ms directe que
indirecte
(sn
minoria)

Cllules que fan

igual del directe
que de lindirecte.

Cllules que fan

noms indirecte.

68

Biologia Cellular
1r parcial
-Secreci regulada
No la poden fer totes les cllules, es fa desprs dun estmul
extracellular.
Ex: hormones peptdiques, neurotransmissors, enzims
digestius, protenes de la llet, insulina...
Senyals de classificaci i revestiment desconeguts
La

substncia

es

posa en grnuls (es creu que amb

revestiment
de
Clatrina) i es queda
al citosol. Aquests
grnuls van traient
membrana i fent-se
petits
i
aix
condensant el seu
contingut.
Quan
arriba un senyal,
sexociten.
La
producci de grnuls s
constant, per sexociten de cop

Retenci de protenes residents al AG

Que no surti el que no ha de sortir
Sn protenes transmembranals
Es fan agregats massa grans per poder ser vesiculats (kin
recognition)
Noms es fan vescules a partir dels lpids raft, per tant, no es
posaran
en
vescules
les
protenes
amb
dominis
transmembranals curts (<15A).

TEMA 11-Endosomes, lisosomes i vacols

69

Biologia Cellular
1r parcial
En la via endoctica,
trobem els endosomes
(distribueixen el que
arriba) i els lisosomes
(degraden). El que
arriba als lisosomes ja
no
torna.
En
les
cllules animals hi ha
molts endosomes i
ocupen un 1% de la
cllula.
11.1-Endosomes
Classificaci:
Quan es formen els endosomes (endocitosi) aquests segueixen un
procs:
-Endosomes
primerencs
Tenen
u pH
6
i
controlen el que fan
amb el seu material
(treurel o seguir cap a
dins).
Molts
endosomes
primerencs es fusionen
entre
ells
formant
vescules que reben
hidrolases cides i es
transformen en:
-Cossos
multivesiculars:
Aquests cossos, de pH
ms baix, poden servir
per degradar protenes
de membrana. Llavors
es transformen en:
-Endosomes
tardans:
Tenen un pH de 55 i
poden enviar vescules a TGN. Grcies a les hidrolases cides que
senvien des del TGN es converteixen en:
-Lisosomes

70

Biologia Cellular
1r parcial
Tenen pH 5. Degraden el seu contingut per reciclar-lo.

Funci dels endosomes: Endocitosi

Funcions: -Ingesta de nutrients
-Donar resposta a senyals extracellulars
-renovaci de la MP
Dest del material endocitat: -Degradaci a lisosomes + reciclatge
-Transcitosi (en cllules polaritzades)
-Retorn/reciclatge

Tipus:

Fagocitosi:
l

En unicellulars: alimentaci
En pluricellulars: defensa i eliminaci de cllules lesionades
o apopttiques, com els macrfags i els neutrfils.
s un procs no constitutiu, estimulat per el reconeixement
de:

71

Biologia Cellular
1r parcial
-Oligosacrids
de
superfcie
(determinants antignics, ABO)
-Fosfatidilserina
-Anticossos units a la superfcie
Segueix el mecanisme de zip o cremallera,
que s molt especfic i no deixa passar res
per error.
Els pseudpodes fan el
zip.
Sestenen grcies a la
polimeritzaci
dels
filaments dactina.
Desprs de fagocitar, es crea una vescula anomenada
fagosoma que acostuma a ser molt gran (pot arribar a ser
tan gran com el propi macrfag). El contingut daquest
fagosoma pot tornar a ser expulsat de la cllula o enviat al
lisosoma, on es degradar. s possible que quedin cossos
residuals que no ha pogut ser degradats. Per evitar
acumulacions es fa la secreci
lisosomal, en determinats tipus
cellulars, on sexociten els cossos
residuals
del
lisosoma.
Aquest
mecanisme es duu a
terme en espermatozoides, on
el contingut lisosomal sexocita
a lacrosoma per obrir el pas cap a locit.
Macropinocitosi:
Com en la fagocitosi, sendociten molcules grans (>1
m) i sn els filaments dactina que creixen per tancar la
vescula.

72

Biologia Cellular
1r parcial
Daltra banda, a diferncia de la
fagocitosi, la macropinocitosi es tanca
collapse: engloba ms coses que no
com fluid extracellular.
Aquest mecanisme el poden fer
molts tipus de cllula.
De moment encara no es coneix en
es fusionen les membranes, i quin tipus
de regulaci i senyalitzaci t la
formaci de macropinosomes.

en mode
calen

detall

com

Endocitosi mediada per Clatrina

s un procs selectiu, reconegut per
protenes AP2 i combinable. Aix
permet ms eficincia en la internalitzaci.
Es fan vescules revestides de Clatrina + AP2.
Tenen Tyr-X-X-
(receptor de la M6P), Asn-Pro-X-Tyr
(receptor LDL) i altres molcules. Els HDL sn molcules
dalta densitat.
Els LDL sn molcules de baixa densitat i poden taponar
venes i artries.
Aquestes molcules
sn
reconegudes
pels receptors LDL i
sn
endocitades
per
evitar
el
taponament.
Els
receptors LDL sn a
les membranes per
captar el colesterol
i, tan si lhan captat
com si no, entren a
les vescules que es formen en el seu tros de membrana.
Com que el receptor no es degrada, no passa res per
endocitat receptors buits.
La hipercolesterolmia familiar s una malaltia que
consisteix en una mutaci en el gen que codifica pel
receptor LDL. Si aquest est mutat, lAP2 no reconeixer
Asn-Pro-X-Tyr i no unir lLDL (colesterol). Pujaran els nivells
en sang i hi ha risc dinfarts...
Destins dels R-lligand quan no es separen a
lendosoma primerenc: (Crec que es refereix al LDL)
73

Biologia Cellular
1r parcial
Reciclatge: (ex: transferrina)
En
aquest
exemple,
lapotransferrina (sense ferro),
capta ferro i es converteix el
ferrotransferrina. Llavors s
reconeguda
pel
seu
receptor
i
endocitada en una vescula de
Clatrina i AP2. Quan baixa el
pH, als endosomes primerencs,
el Ferro surt de la ferrotransferrina
convertint-la en apotransferrina.
Tot
i
aix,
aquesta
no
es
desenganxa del receptor. Llavors aix es vesicula i torna
a sortir. s un cop fora que lligand i receptor es
desenganxen, a pH neutre.
Transcitosi: (ex: AB llet materna)
Els anticossos materns sn captats
per els receptors a la membrana
apical de lintest i portats a
lendosoma primerenc. Daqu a una
vescula transportadora que els porta
a un endosoma reciclador. Aquest
endosoma els secreta a una
vescula transportadora que els porta
a la membrana basolateral i cap a
fora. Llavors els adaptadors es tornen
a lendosoma reciclador i aquest els
porta altra vegada a la membrana
apical.
Aquest ltim procs segueix una via indirecta (no
sancora a basolateral i es tona a apical).

74

Biologia Cellular
1r parcial
Degradaci:
(EGF:
Factors
de
creixement epidrmic)
Constantment es va rebent el EGF i en
algun moment voldrem deixar de
rebrel. El que shaur de fer s
eliminar el receptor. Per com ho fem
si
s
a
fora?
Amb
cossos
multivesiculars. Quan s a la
membrana s marcat amb ubiqitina,
per dins, i aquesta s reconeguda pel
ESRT, que mana que es posi en un cos
multivesiculars, on es degradar i ser
enviat a lisosomes.
Endocitosi mediada per caveolina
A la
MP de la majoria de tipus
cellulars
Es formen caveoles.
Sinicia en microdominis lipdics on la
monocapa citoplasmtica t una
protena (caveolina) de noms una
monocapa.
El recobriment de caveolina no es
perd perqu forma part de la
membrana (s la caveolina!)
s un procs lent activat per crrega
(s lent perqu sha de formar el lpid
raft.
Se sap que pot fer Transcitosi (duna
membrana a laltra) per no sen sap gaire ms.

75

Biologia Cellular
1r parcial

ME LA REBOZA!!!

76