TEMA 3.

ELS ESTATS DEL MON

1. ESTAT: DEFINICIO I COMPONENTS:
LEstat s un rea geogrfica delimita i polticament independent amb un govern propi.
Es la unitat poltica i administrativa que regeix un territori i a lautoritat del qual estan
sotmesos els seus habitants.
No confondre amb NACIO: que es refereix a un conjunt de persones que tenen una
identitat, una cultura, unes costums i un sentiment de pertinena a un territori.
Components:
1. TERRITORI: s
lespai que te cada estat, i sobre el qual exerceix el seu poder. Est
delimitat per fronteres.
2. POBLACIO: persones que viuen en el territori d'un estat i sn governades pel mateix
poder.
3. HA DE TENIR PODER per:
DICTAR LLEIS, han de ser obedes.
Crear institucions, per fer efectives les funcions dels estat (policia, exercit, cos de
funcionaris,etc)
2. DIVERSITAT DELS ESTATS:
El mon esta format actualment per 200 estats. Uns son recents i altres tenen una llarga
historia. Uns son molt grans i altres diminuts. No tots son igual de poderosos. Els Estats
Units son la primera potencia mundial.
3. LES FUNCIONS DELS ESTATS:
Mantenir lordre pblic.
Defensar el territori i els ciutadans.
Establir relacions internacionals.
Elaborar lleis pel be funcionament
Proporcionar serveis.
Regular leconomia i les relacions laborals.
4. LESTAT DEL BENESTAR:
Lestat ha de aconseguir que tots els ciutadans tenguin un nivel de vida digne i es
reduiexen les desigualtats socials.
Estableixen serveis de salut i educacio gratuits.
Concedeixen subsidis (ajuda economica) als aturats, pensions als jubilats i fixen un
salari minim.
Actualment nomes existei als pasos desenvolupats I es mes fort als pasos europeus.
5. ELS ESTATS DEMOCRATICS:
Democracia: unio de dues paraule gregas: demos (po ble) I cratos (govern); vol dir gobern
del poble. Shan de complir tres caracteristiques:
1. Participacio dels ciutadans: elegeixen uns representants que gobernen per ells. Han de
complir uns reguisits:
Tots els ciutadans majors dedat poden votar.
Tots els partits democratics es poden presentar a les eleccions.
Llibertat del programa electoral.
Les eleccions shan de convocar peridicament.
Sha de garantir la netedat dels resultats.

2. Separacio de poders: repartir el poder per evitar que una persona o un grup controli
tot, i garantir la proteccio dels ciutadans dels possibles abusos dautoritat:
PODER LEGISLATIU: El te el Parlament. Se encarrega daprovar lleis i controla laccio
del govern.
PODER EXECUTIU: El te el Govern. Aplica les lleis i administra el pais.
PODER JUDICIAL: El tenen els judges. Vetlan per el compliment de les lleis.
3. Lestat de dret:
Les lleis ha de ser respectades per tothom.
Hi ha una llei mxima: LA CONSTITUCIO on es defineixen els deures i drets dels
ciutadans i posa limit al poder de les institucions.
6. LES DICTADURES:
Persona o grup que concentra tots els poders.
Arriba al poder de forma violenta (cop destat, grup pren el poder; o una revolucio,
alament popular).
Els ciutadans no participen en el govern ni es reconeixen els drets humans.
La major part dels pasos son dictadures o falses democrcies.
7. ESTATS LAICS, CONFESSIONALS O TEOCRTICS: Segons els lloc que ocupi la religio
poden ser:
o LAICS:
Separacio total entre estat i religio.
Les lleis no estan basades en cap lloctrina religiosa.
Llibertat religiosa dels ciutadans.
o CONFESIONALS:
Hi ha religio oficial que gaudeix de privilegis sobre els altres.
Quan lestat es una dictadura hi esta prohibida la practica daltres religiions.
o TEOCRCIES:
Hi ha una unica religio.
Llibres sagrats son les lleis.
Influencia politica dels religiosos.
Les altres religions estan prohibides.
8. MONARQUIES I REPUBLIQUES: Segons qui ocupi el cap de lestat poden ser:
o
o

MONARQUIES:
Rei es el cap de lestat, per dret de naixement i es transmet als fills.
REPUBLIQUES:
Cap destat es un president.
A les repbliques democratiques es elegit pels ciutadans.

9. LORGANITZACIO TERRITORIAL DE LESTAT:

SOrganitzen en unitats territorials menors: municipis, provincies, comunitats
autonomes.
El poder es reparteix. Hi ha dues classes dintitucions de govern:
Institucions dambit estatal: les decisions afecten a tot el territori.
Institucions dambit local o regional: les decisions afecten nomes al municipi o regio.
ESTATS CENTRALIZATS:
Institucions locals i regionals depenen de les institucions centrals.
Els funcionaris son elegits per ladministracio central.

ESTATS DESCENTRALIZATS:
Regions tenen institucions propies que afecten nomes al seu territori.
Els ciutadans elegeixen el govern central i el regional.
10. LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS:
Relacions pacifiques (intercanvis, moviments de poblacio, ajuda i cooperacio)
Conflictes: economics (xoquen interessos economics o politics de dos o mes pasos); o
militars (en casos greus poden derivar en guerres).
11. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS:
Son associacions que ajuden a resoldre o evitar els conflictes entre estats.
Nhi ha que son a nivel mudial (ONU) i altres que nomes agrupen una zona
determinada (UE).
Nhi ha que tenen objectius variats (ONU) o nomes tracten una sola tematica (OTAN,
militar).
ONU: va ser fundada a lany 1945 despres de la segona Guerra Mundial. Actualment
192 pasos formen part daquesta organitzacio. Te tres objectius:
o Defensar el drets humans: tots els membres de lONU shan de respectar.
o Mantenir la pau: hi ha resolucions de obligat compliment per als paisos
involucrats en un conflicte.
o Cooperacio internacional: compta amb organismes especialitzats en materies
concrets: FAO (agricultura i alimentacio), UNESCO (educacio i cultura) OMS
(organitzacio mundial de la salut) OIT (relacions laborals i treball), BANC
MUNDIAL (assitencia financera) i UNICEF (infancia).
o Punts debils: 5 pasos poden vetar les decisions (EEUU, Russia, Regne Unit i
Frana). No te finanament ni exercit, depen de les aportacions dels estats.

TEMA 4. LORGANITZACIO POLITICA DEUROPA, ESPANYA I LES ILLES

BALEARS.
1. ELS ACTUALS ESTATS DEUROPA:
Es divideix en 49 estats independents alguns molt recents:
Nou, procedents de lantiga URSS i es separen: Gergia, Armnia, Azerbaidjan,
Bielorssia, Estnia, Letnia, Litunia, Moldvia i Ucrana).
Set, en que es va dividir lantiga iugoslvia: Eslovnia, Crocia, Bsnia-Hercegovina,
Macednia, Srbia, Montenegro i Kosovo).
Desigualtats entre els estats europeus:
Segons lextensio: el mes gran del mon es Rssia, i els mes petits: Andorra, Malta,
Liechtenstein, San Marino, Mnaco i el Vatic.
Segons la poblacio: el mes poblat es Rssia i el menys poblat el Vatic.
Segons la riquesa: el mes potent es Alemanya i els mes baixos son Moldvia i Gergia.
Tres regions dEuropa:
Europa Occidental: es la mes desenvolupada (Europa atlntica, nrdica, alpina i
mediterrnia).
Europa Oriental: es la regio ex-sovietica (Russia, pasos bltics, Bielorsia, Ucrna,
Moldavia i els estats del Caucs).
Europa centreoriental: entre les anteriors (Plonia, Republica Txeca, Hongria.)
2. ORIGEN I HISTORIA DE LA UNIO EUROPEA
ORIGEN: Despres de la devastadora segona Guerra Mundial (1939-1945) es va crear la
idea de formar una organitzacio per fomentar la cooperacio entre els estats europeus
amb dos proposits:
1. Consolidar la pau i evitar noves guerres
2. Competir contra les grans superpotencies.
A lany 1951 Belgica, R.F. Alemana, Frana, Itlia, Luxemburg I els Pasos
Baixos, varen crear la Comunitat Europea del Carb i de lhacer (CECA). A lany 1957
varen signar els tractats de Roma, i es va constituir la Comunitat Econmica Europea
(CEE) amb els segents fins:
Impulsar el progres economic i social.
Cooperacio per a la pau
Per aconseguir aquests objectius es varen possar en marxa nombroses mesures com:
1. Desenvolupar lactivitat economica, i fer lleis comunes.
2. Llibertat de circulacio de bens, serveis, treballadors i capitals.
DE LA CEE A LA UE: en 1993 despres del tractat de Maastricht es va establir que:
La CEE passa a anomenar-se Unio Europea (UE)
Es va decidir la unio econmica i politica amb lentrada de la moneda unida
:Leuro al 2002.
Es va reconeixer la ciutadania europea, establint nous drets pels ciutadans i
bases de politica exterior i de seguretat comunes.
Creacio de politiques de solidaritat amb les regions menys desenvolupades.
Es va donar mes impuls a les politiques socials i ambiental.
A lany 2004 va fracassar un intent daprovar una Constitucio europea, que a lany
2009 va entrar en vigor amb el Tractat de Lisboa:
1. Augmenta les competencies del Parlament Europeu.
2. Restringeix les decisions que shan de prendre per unanimitat dels estats.
3. Estableix una carta de drets fonamentals comuna per tots.

4. Es crean nous carrecs de representacio politica: el president de la UE i lalt

representant pels Afers Exteriors i Politica de Seguretat.
3. LES INSTITUCIONS DE LA UE.
EL CONSELL DE LA UE: Es el principal organ decisori. Format pels Caps dEstat i de
govern dels pasos membres. Te la funcio de: Legislar I aprovar els pressuposts
juntament amb el parlament; signa acords internacionals; desnvolupa la politica
exterior I de seguretat comuna I coordina la cooperacio en materia penal.
El tractat de Lisboa (2009) crea dues institucions:
Un president del Consell europeu (mandat de 2 anys i mig).
Un alt representant per a Afers Exteriors i Politica de Seguretat.
EL PARLAMENT EUROPEU: Format per 751 diputats elegits per sufragi universal
directe cada 5 anys. Te tres seus: Estrasbrug, Brussel.les i Luxemburg). Desenvolupa les
decisions del Consell Europeu.
LA COMISIO EUROPEA: Es lorgan executiu de la UE i diregeix durant 5 anys. Aplica
els acords presos pel Consell Europeu i el Parlament Europeu. Es compon dun
comissari de cada estat membre amb seu a Brussel.les.
ALTRES INSTITUCIONS IMPORTANTS:
BCE (banc centra europeu): controla leuro i la politica monetaria.
TJ (tribunal de justicia). Sencarrega de la funcio judicial, es troba a Estrasburg.
TC (tribunal de comptes): controla els ingressos i les despeses.
CDR (comit de les regions): representa els governs locals i regionals.
4. ELS REPTES DE LA UE.
LAMPLIACIO: Va passar de 6 membres (1957) a 27 membres (2007) en set
ampliacions. Espanya va ingresar a la UE a lany 1986 i va experimentar un rapid
proces de modernitzacio economica i social. Per poder ser membre shan de complir els
tres criteris de Copenhaguen:
1. Incloure i aplicar les lleis de la UE:
2. Tenir institucions estables per garantir la democracia i lesta de dret.
3. Posseir una economia lliure de mercat viable.
UN PRESSUPOST ESCS: la UE compte amb un pressupost anual escas. I la major
part es destina a millorar el nivell de vida i el progrs dels ciutadans.
ELS GRANS CONTRASTS INTERNS: Hi ha gran contrats de riquesa entre el pasos
membres, per tant, la finalitat de la politica regional es aproximar el nivell de vida i
desenvolupament de les regions mes pobres al de les mes riques. Els objectius actuals
son:
1. Objectiu de convergencia: fomentar el creixement i locupacio de les regions
menys desenvolupades.
2. Objectiu de competitivitat: ajudar a les regions mes riques per la seva
modernitzacio economica.
3. Objectiu de cooperacio territorial: promoure solucions comunes entre el pasos
membres.
ACONSEGUIR MES PES POLITIC: La UE, encara que representa 2/3 parts de la
poblacio i el 30% de la riquesa mundial, no te molt pes politic internacional. Un dels
motius es que no es possen dacord: uns poponen una unio destats i altres no.

5. LESTAT ESPANYOL.
SISTEMA POLITIC: Segons la constitucio de 1978 es un estat social (interve en la vida
publica per fer-la mes justa), democratic (els ciutadans participen) i de dret (es
reconeixen drets als ciutadans). Les principals institucions son:
LA CORONA: Es una monarquia parlamentaria, el rei es el cap de lestat , nomes
te poder simblic.
LES CORTS GENERALS o PARLAMENT: estan formades per dues cambres (cogres
dels Diputats i Senat), Exerceixen el poder legislatiu.
EL GOVERN: compost pel president i els ministres, exerceix el poder ejecutiu.
ELS TRIBUALS I JUTJATS: tenen el poder judicial, encarregat de fer complir les
lleis.
LORGANITZACIO TERRITORIAL: Sorganitza en:
MUNICIPIS: hi ha mes de 8.100 municipis governats per un ajuntament (batle i
els regidors).
PROVINCIES: els municipis sagrupen en 50 provincies, governades per les
diputacions provincials (Cabildos o Consells per a les illes).
COMUNITATS AUTONOMES: formen 17 CCAA i 2 ciutats autonomes (Ceuta i
Melilla). Cada una te el seu estatut dautonomia a on es recullen les seves
competencies. Ladministracio central conserva algunes mitjanant el delegat de
govern, qui coordina les relacions entre les administracions del govern central i
del govern autonomic.
6. ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS A ESPANYA. Hi ha diferencies:
Dextensio: Castella i Lleo es la mes extensa (20%) i les illes Balears es la mes petita
(1%).
De poblacio: Les zones mes poblades es troben a la costa i Madrid, i linterior es troba
mes despoblat.
De riquesa: les CCAA mes riques son el Pais Basc, Madrid, Navarra i Catalunya; les mes
pobres son Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Murcia.
7. LES ILLES BALEARS: ORGANITZACIO:
Lantic Regne de Mallorca fou creat pel rei Jaume I despres de la conquesta i victoria sobre els
musulmans a lany 1229. Les institucions de govern creades fins despres de la guerra de
Successio pel rei Felipe V pel decret de Nova Planta de 1716 (que imposava les lleis,
institucions i llengua de Castella).
A lany 1983 saprova lestatur dautonomia de les Illes Balears (reformat el 2007) que
defineix les institucions de govern i les seves competencies. Institucions:
Parlament: compost per 59 diputats, exerceix la funcio legislativa.
El President de les Illes Balears: elegit pel parlament i anomenat pel rei.
El Govern de les Illes Balears: exerceix les funcions executives i administratives. Son
elegits pel president.
Els Consells Insulars: Son les institucions de govern de cada una de les illes.
Senyes didentitat: La llengua propia (catal), les banderes, lorganitzacio territorial, etc.
8. LORGANITZACIO TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS:
Esta dividit en 4 illes amb consell insular: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Cada
consell esta format per uns consellers i el president del Consell Insular, elegits pels
ciutadans de cada illa per a 4 anys.

El territori de cada illa esta dividit en 67 municipis regits per un ajuntament (batle i els
regidors), que se encarregan de donar serveis als vens.
El territori de Mallorca i Menorca tambe es divideixen en comarques (conjunt de
municipis).
Les comarques de Mallorca son: Palma, Tramuntana, Raiguer, Pla, Migjorn i LLevant.

TEMA 5. LACTIVITAT ECONMICA

1. QUE ES LACTIVITAT ECONMICA?
Es qualsevol proces del qual sobtenen i sintercanvien bens i serveis per cobrir les
necesitats de les persones. Tenen 3 fases:
1. PRODUCCIO: generacio de bens i serveis.
2. DISTRIBUCIO: repartiment de bens i serveis.
3. CONSUM: adquisicio de bens i serveis.
Leconomia es la ciencia que estudia tots aquets aspectes i analitza el comportament dels
consumidors.
2. ELS SECTORS ECONOMICS:

SECTOR PRIMARI: activitats que obtenen elements i materies primeres directament de

la natura (agricultura, ramaderia i pesca, explotacio forestal). Es un sector productiu.
SECTOR SECUNDARI: actividats que transformen les materies primeres en productes
elaborats (industria, construccio, mineria, explotacio de fonts denergia). Es un sector
productiu.
SECTOR TERCIARI: activitats que no produeixen bens materials. Presten serveis a la
societat (transport, comer, sanitat, educacio...). Es un sector de serveis.

Com mes avanada es leconomia mes pes te el sector terciari i menys el primari.
ECONOMIA SUGMERGIDA: engloba les activitats economiques no declarades
oficialment, es ilegal i poden originar situacions dexplotacio laboral.
DISCRIMINACIO DE LA DONA: a mes de que han de compaginar la vida laboral con la
familiar, reben salaris inferiors i tenen mes dificil accedir als llocs de direccio.
EXPLOTACIO INFANTIL: es quan un menor de 12 anys treballa.
3. QUI INTERVE EN LACTIVIDAD ECONOMICA?

LES PERSONES: participen en la produccio aportant el seu treball i el seu capital, i

consumeixen els bens com els serveis.
LES EMPRESES: produeixen els bens i serveis per obtenir un benefici economic. Tipus:
o Segons la propietat poden ser pbliques (propietat de lestat) i privades
(propietat de particulars).
o Segons la grandaria: microempreses (menys de 10 treballadors), empresa petita
(menys de 50 treballadors), empresa mitjana (fins a 250 treballadors) i gran
empresa (mes de 250 treballadors).
o Hi ha empreses individuals (1 sola persona) o que tenen diversos propietaris
(societats, limitades o anonimes).
LESTAT: te 5 funcions economiques:
o Elabora normes que regulen lactivitat economica.
o Dona subvencions perque creixen les empreses privades.
o Crea empresas de sectors estrategics (energia, defensa) o amb dificultats
(agricultura, mineria).
o Presta serveis publics.
o Genera llocs de feina (els funcionaris que presten els serveis publics).
Per finanar tot aixo cobra impostos (pagaments que les persones i empreses ha de
pagar a lestat). Son basics per a leconomia. Hi ha dos tipus dimpostos:
DIRECTES: graven directament la riquesa (salaris, rendes). LIRPF.

INDIRECTES: graven el consum, es paguen quan adquireisen bens i serveis.

LIVA.