Professional Documents
Culture Documents
Llibre, Historia D'una Mestra
Llibre, Historia D'una Mestra
l'inconvenient que els poltics estan en la seva contra i els prohibeixen donar mtings i
els denuncien per fer classes als adults.
Gabriela es queda embarassada d'una nena i dna a llum el mateix dia de la
repblica, en la repblica comena una reforma de l'ensenyament i Ezequiel aprofita
aix per a fer discursos en els quals deia, que les escoles han d'estar obertes a tots
els estudiants segons la seva capacitat i no la seva posici econmica. Les seves
idees estaven d'acord amb la repblica que dna suport la llibertat, autonomia,
solidaritat i civilitat. Per la repblica divideix al poble en dos, uns a favor i altres en
contra del nou govern, tamb s'anuncia que s'acaba la religi en les escoles. Per el
ms important de la repblica s la instauraci de les missions, Ezequiel s triat per a
celebrar una missi i aix crea mal estar entre alguns dels seus amics. Les missions
destaquen que en les ciutats tenen tots ms oportunitats per a aprendre, ja que ho
tenen tot mes a la m i ells intenten desfer aquestes injustcies repartint material
didctic per tots els pobles per a aix poder establir una igualtat entre els camperols i la
gent de la ciutat.
Per a mi aquesta part de la lectura s la que ms m'ha emocionat, perqu es
veu la vocaci que tenen alguns de ser mestres fent hores extres desprs del seu
treball o sense cobrar un duro, aquest s el cas de Gabriela i Ezequiel que intenten
ajudar a tots els nens perqu tinguin un futur prometedor i adquireixin una bona
educaci. Tamb vull ressaltar la creaci de la repblica que va donar els mateixos
drets i les mateixes oportunitats a tots els ciutadans. Per a J.Dewey la democrcia s
abans de res una forma de vida i un procs permanent d'alliberament de la
intelligncia i no un rgim de govern. La democrcia solament pot assolir-se des de
l'educaci i es basa en la ra, el mtode cientfic i la constant reorganitzaci i
reconstrucci de l'experincia. Democrcia i ensenyament sn inseparables i
sinflueixen mtuament. (Carbonell, Jaume, 2001:92) . Veiem que la republica en dos
anys va despertar un gran inters per aprendre i per ensenyar a la qual el govern
s'uniria i donaria suport implantant ms tard la LOGSE i la LOCE.
A l'acabar les missions Ezequiel i Gabriela decideixen marxar-se a altre poble i
agafar una escola en la qual estiguin els dos junts, tots els vens i els amics del poble
el van acomiadar, fruit de l'afecte que els tenen per haver fet coses tan grans.
A l'arribar al nou poble es troben que les idees republicanes encara no havien
calat fortament, el poble estava dividit en camperols, els fills dels quals anaven a
escola nacional i els miners, que tenien les seves prpies escoles. En les escoles de
Gabriela i Ezequiel els nens estaven separats, per sexes, les nenes amb Gabriela i els
nens amb Ezequiel. Ells pensaven que eren millor les escoles mixtes, separant-los per
edats i no per sexe i decideixen separar-los per edats, en la qual alguns pares no
estan d'acord amb aquesta iniciativa.
Estic totalment d'acord amb la forma d'actuar de Gabriela i Ezequiel, ja que
l'educaci diferenciada ha ajudat decisivament a aconseguir uns objectius pedaggics,
de socialitzaci i valors, que en l'educaci mixta no es van aconseguir. Per aix crec
que s molt important la iniciativa que van tenir aquests professors en plena dictadura.
El canvi de govern s'acosta i Gabriela creu que Ezequiel abandona la seva
independncia i el seu lliurament a l'educaci per a unir-se a la poltica. Ezequiel
s'uneix al capdavant nic de professors i diu que no cal polititzar als nens sin educarlos perqu siguin lliures i trien,per, els miners es manifesten i creen una vaga, La
revoluci d'octubre, en la qual es creen diverses revoltes i tanquen a Ezequiel,
Gabriela decideix anar-se a la seva casa al costat dels seus pares per est
preocupada per Ezequiel, per a Gabriela va ser un any de tristesa i por. En 1936 el
front popular guanya les eleccions i Ezequiel s alliberat, convertint-se en un
personatge popular al que ms tard afusellaran.
En conclusi Histria d'una mestra s un llibre ple d'emocions i sensacions
del qual no pots romandre al marge sin que t'absorbeix i et sents identificat amb els
protagonistes amb la seva lluita i la seva constncia pel seu treball. Quan arribe a ser
mestra m'agradaria ser igual de lluitador que Gabriela, igual que jo espero que tots els
professors tinguin aquestes idees molt clares i que comenci a nixer altra vegada la
vocaci de ser mestres.