APUNTES HISTORIA

En el sistema radiofonic y el sistema televisiu sobri la porta a

les empreses privades. El sistema frances adptar frente a la
xarxa de telegrafa ptica una actitud de lideratge, el debat
ms interesant es produir a Frana. El sistema de correus
savia vastit sota la tutela de les cases reals y era una xarxa d
kom k le aprtaba ingresos a lestat y no discriminaba y
garantia LA Privacitat de tots els usuaris. Xarxa de telegrafa
optica us exclusiu estat. La comparacio no es ilegitimA , no
admet un us intensiu. Finalmnt lestat frncs adpta la dcsio de
restringir la XARXA de telegrafia ptica per a lus estatal amb
loposicio de molta gente. En la decisio final van privar , es va
considerar el nou model destat , la VERtebraCIO DEL
Territori , lorde public , l, LOGISTIKA , arguments que van
avalar l a decisio per una xarxa estatal de telegrafia optica lus
de l QUAL quedaba restringida per a ELESTAT. Xaps es el
fisic que encapcelara aquest projecte , per tant es un prjecte
estatal. La codifiicacio de la esta xarxa va aHBER una certa
retroalimentaci amb els anglesos. El que interesaba era
lograr una codificacio que pugera asegurar amb un minim de
senyals transmetre un major nombre de textos y un nombre
de textos cada cop mes complexos. Aquesta es la primera
xarxa de telecomunicacions de la historia. La transimision es
muy rapida a pesar de no ser instantanea. Se constituye un
RED Que se extiende espacialmente cada vez ms. Un cos
tecnic especializat amb la realitzacio en la comunicacio. La
impremta produia textos , pero ara parlem de la constitucio
de xarxes de telecomunicacio. Aquest es un cos tecnic que es
reconvertira per a la telegrafia electrica , despres per a la
telefonioa tenem el nucli huma , la base sobre la cual es
desarrollara aquesta xarxa de comunicaci. Grup hum
especializat en la tecnologa de la comunicaci- imprempta.
Xarxa de comunic que aspira a la instantaNeitat. La
legitimacio cultural , hem insistit mol en la legitimaCIO
poltica, y la legicitimacion cultural. El nou model de
relacions es pblic , tots el ciudatans interactuen entre ells.
Parlabem de 4 protagonistes , franca anglaterra , alemania y
eeuu , eeuu sincorporar a la com , amb un cert retard , pero
cuan ho fasen de seguida no noms es ficarn a la alzada de
europa , sino que comenzaran a SOBREpasar europa ,
sobretot a apartir de la telefonia. No podria dejRSE sin riesgo

en manos privadas. La decision de dajr el telgrafo a la

empresa privada fue fundamental en l HISTORIA de la
COMUNICACIO. Amb el despleg de la tgelegrafia electrica
eeuu optara PER UN Model ue anir reproduint en les xarxes
comincatives. Eeuu optar finalment per entregar a
lemopresa privada el desenv aquella primera xarxa de
comunicativa. Cmpetencia entre bella xarxa (telegrafia optika)
y nova xarxa ( telegrafi electrica). La electrica encarna tots el
avanzos del mon de la ciencia y tecng del segel XIX. En un
primer moment es franca es desestima la telegrafia electrica.
La asamblea financia la intervencion xk el inventor tiene su
misma REPrsntcn de la kom. El telegrafo electrico no es un
invento serio. El naiximent va sr traumatic , smpre k apreix
un disp de com es crea un conflkicte a la hora de raconar
velles models y desplegar nous disp de kom. El k permitia la
trelegrafia electrica , sense mes problemes , era lus privat ,
naturalment , ya no teneies problemes ,m si feia llum , bon
dia mal dia , de dia , de nit. ETC Que sadmeta lus
privat no diu que es questione la gestio estatal de la xarxa. Es
plica pero lus progresivament sanira obrint a altres arees.
Dos aspectes a comentare , las agencias de noticies; sern
fonamntls per a el desenvplupamnt de la prensa de masses.
Que multiplica les seues tirades x milers de mnera imparable
a mesura k avanza el segle XIX. Aksts agncies de noticies
naixen amb un veinatge sospits amb el poder , amb lestat.
Es constitueixen les tres unikes agencies de noticies del mon
durant decades a franca , alemania y anglaterra , conferintlos
molt poder a lordre internacional. Es repartirn el pastiss de
la comunicacio , cada escuna sencarregara de produir la
actualitat de cdascuna de les arees del planeta sota la seva
jurisdiccio. El segon aspecte a comentar , el que inventa la
prensa del segle XIX, no es la informacio sino la actualitat. EL
MES RELEVANT es lactualitat , es el cam que comena a
reseguir la industria mediatika per conseguir nun direct que
arribar amb la radio y que dsprees la tv portar a les
darreres conseq. El trafic teelgrafic sera fonmntalmnt la
activitat finacniera y la bursatil. Es interesant la VALORacio
que es fa de lus de la xarxa telegrafica en termes de generacio
de valor , no nomes el que supuosa deingresos , sino el nou
model deconomia que permet bastir la nova xarxa. La xarxa
telegrafica , suposadament, auria perms un augment de com