Infeccions del tracte

urinari
ITU

ITU

La infecci del tracte urinari (ITU),

fa referncia a la presncia de
microorganismes que es poden
localitzar des de l'escora renal fins
al meat uretral, incloent prstata.

Generalment estan causades per

bacteris, encara que de forma
ocasional, els fongs i els virus
tamb poden estar-hi implicats.

La seva importncia es deu a que

sn la causa ms freqent de
bacterimia i lesi renal progressiva
i irreversibles.

Recollida de la mostra

En totes les proves on es necessita una mostra d'orina per a

estudi, la recollida de la mostra, s'ha de fer en les millors
condicions possibles:

Neteja dels genitals amb aigua i sab sense antisptics.

Primera micci del mat, rebutjant la primera orina i recollint la porci
central.
Si no s possible la recollida de la primera micci es far 6 hores desprs
de la ltima micci.
Es recomana fer estudi de la mostra dins les primeres 2 hores segents a
la recollida, en cas de no ser possible es conservar entre 2-8C un mxim
de 24 hores.
En lactants i nens petits es recomana la recollecci en bossa de plstic
estril.

Tires reactives

Leucocitoesterasa:

Permet sospitar la infecci d'orina en la majoria dels casos,

ajudant a reforar el diagnstic clnic.

Labsncia combinada de leucocitria, hematria i

proteinria, sassocien a una probabilitat molt baixa de patir
una ITU, per tant, en cas de discordncia clnica amb la
prova, sha de fer un sediment dorina.

T una sensibilitat del 75 al 96%, una especificitat del 94 al

98%, el valor predictiu positiu s del 97% i el valor predictiu
negatiu s del 85%.

Tires reactives

Prova de nitrits:
Per si sola no t valor diagnstic.
T una sensibilitat que varia des del 35 al 80%, una

especificitat del 92 al 100%, el valor predictiu positiu s

del 92 al 96% i el valor predictiu negatiu s del 32 al 65%.
Cal tenir en compte que si la clnica s diagnstica, no s
imprescindible realitzar la prova amb la tira reactiva per
confirmar el diagnstic, donada la baixa sensibilitat que
presenta
No sha dutilitzar per al diagnstic de la bacteriria
asimptomtica en la dona gestant: sempre sha de fer un
sediment dorina.

Sediment dorina /Urinocultiu

Sediment

Demostra lexistncia de piria, bacteriria i microhematria.

Urocultiu. Indicacions:

Davant la sospita de pielonefritis subclnica.

Persistncia de simptomatologia posttractament antibitic.
Infeccions urinries recurrents.
Pielonefritis aguda.
Bacteriria asimptomtica i infecci simptomtica en la dona embarassada.
Infecci dorina en el pacient sondat.
Infecci urinria en lhome.
Edat peditrica.
Si el pacient ha seguit tractament previ amb antibitics.

Cultiu dorina

Bacteriria: Bacteris a la orina

Bacteriria no valorable: <100.000/ml desprs de micci espontnia i
sondatge vesical
Bacteriria significativa: Bacteris en orina en les segents condicions:
>100UFC coliformes /ml o ms de 100.000 no coliformes /ml en dones
simptomtiques
>1000 en homes simptomtics
>100.000 en homes asimptomtics en dues mostres consecutives
Qualsevol nombre si s per punci suprapbica

Ms de 100UFC en malalts sondats simptomtics .

Cultiu dorina

Per considerar un cultiu positiu cal:

Sha de descartar contaminaci accidental - en casos amb cultius positius

normalment per mltiples grmens

Recomptes entre 10 2 10 4 UFC/ml. sempre que hi hagi clnica del tracte

urinari acompanyant, punci suprapbica, catter in-and-out i/o sonda
permanent.

Si sobjectiva leucocitria amb urocultiu negatiu: sospitar tuberculosis

renal.

Smptomes de disuria, urgncia i freqncia sense bacteriria sanomenen

Sndrome uretral agut. Aquest terme es fa servir molt per la major part
de les vegades sacaba obtenint un cultiu positiu pel que est mal dit
(Sndrome - causa desconeguda).

ITU

Segons la localitzaci anatmica o zona de tracte

urinari ms afectat, parlem de :

ITU inferiors o baixes: principalment uretra i bufeta.

ITU superiors o altes: amb infecci del parnquima renal,
prstata i abscessos intrarenals o perirenals.

Segons el pronstic, parlem de:

Infecci urinria complicada: associada a patologia general o

urinria de base, extrems de vida, etc.
Infecci urinria no complicada: no associada a patologia.

ITU
Localitzacions:
Uretra uretritis
Bufeta urinria Cistitis
Prstata Prostatitis
Rony - Pielonefritis

Infeccions Urinries - Patognia

Vies daccs
Hematgena (<3% dels casos)
Via linftica ms rarament (focus contiguu)
Via ascendent (90%)
Cal

Colonitzaci de la uretra distal

Reservori grmens de laparell digestiu

Patognia
Factors de lhoste
Factors bacterians

Infeccions Urinries - Patognia

Patognia
Factors de lhoste

Diluci
Antireflux
Obstrucci al flux
pH baix, canvis en losmolaritat, augment durea, glucosa baixa i
nivells alts de protenes antibacterianes (lisozima, IgA i IgG)
Citoquines inflamatries

Factors bacterians

Capacitat adhesiva dels bacteris, polisacrids capsulars que

inhibeixen la fagocitosi dels grmens.
Proteus i S. saprophyticus + ureasa i clculs renals

Infeccions Urinries

s 3 vegades ms freqent en la dona que en lhome degut a la

constituci anatmica del aparell urogenital.

En dones, prevalena dun 1% a ledat escolar a un 5% als 20

anys

Almenys un 30% de les dones de 20 a 40 anys, tenen en algun

moment de la seva vida una ITU.

Infeccions Urinries

Desprs dels 70 anys ms del 10% de les dones tenen bacteriria

asimptomtica.

En els avis, la prevalena pot arribar a ser del 20 al 50%.

Cal tenir en compte que quan es presenten en edats peditriques

o en gent gran les manifestacions clniques poden ser molt
inespecfiques (agitaci, desorientaci, MEG, hiperglicmies en
diabtics ben controlats...).

Infeccions Urinries

Cistitis/Uretritis

Grmens a orina o uretra distal.

La colonitzaci Implica lexistncia dadhesines i receptors especfics a la
mucosa uretral.
Infecci per mecanisme ascendent en la dona i x instrumentaci o
anomalia anatmica en lhome.
La infecci est relacionada amb el nombre de microorganismes
infectants, la virulncia del germen, caracterstiques de lorina i lexistncia
dorina residual o no.
Els mecanismes de defensa de la mucosa: Protena de Tamm-Horsfall
(rica en manosa), la lisozima. IgA secretora, activitat fagoctica dels PMN.
5% de dones sanes predisposici a ITU. 75% delles tenen bacteriria
asimptomtica.

Infeccions Urinries

Cistitis:

Clnicament

Simptomtiques
Asimptomtiques

Grmens

Nosocomials o associades a catter

Comunitries

E.coli
Proteus sp
Klebsiella sp
S. saprophyticus
Enterococcus sp

Sndrome uretral agut

50% grmens habituals

50% Ch. Tracomatis, U. Urealithicum i virus de lherpes

Adherence of fluorescein-labeled uropathogenic Escherichia coli to a uroepithelial cell.

Pielonefritis

Aguda
Diagnstic clnic.
s la sndrome que acompanya la resposta inflamatria

davant la invasi bacteriana rpida del parnquima renal

Crnica
Abans de la etapa dinsuficincia renal es diagnostica

radiolgicament. Presncia de cicatrius renals i canvis

destructius en el sistema dels calzes renals

Pielonefritis
El germen ms freqent s l'Escherichia coli.
Altres poden ser: Proteus spp.,
Klebsiella spp.

Es considera infecci un recompte superior a

10.000 UFC/ml.
s obligatori demanar un urocultiu amb
antibiograma tractament.

Pielonefritis- Clnica

Dolor a flanc lumbar, de vegades pot ser referit a abdomen o epigstri.

Febre, arribant fcilment a pics de 39C-40C.
Calfreds. Suggereixen bacteriemia associada.
Prostraci. Cefalea.
Nusees i/o vmits.
Es pot associar: disria, micci imperiosa i pollaciria.
S'acompanya de bateriria, piria i de vegades hematria.
En nens: les nusees, vmits i el dolor abdominal dominen vers la clnica
urinria.
En avis: una forma de presentaci s la bacterimia i el shock sptic.
Tot clic nefrtic amb febre s'ha de considerar una pielonefritis.
L'absncia d'alteracions en el sediment podria correspondre a una pielonefritis
obstructiva

Clnica

Dolor a la percussi de regi lumbar adjacent al

rony afectat.
DD
Infart renal agut.
Necrosis papil.lar.
Litiasi renal sense febre.
Apendicitis.
Colecistitis.

Pielonefritis

Pielonefritis no complicades:
Es consideren pielonefritis no complicades les que

apareixen en dones joves, no embarassades, sense

antecedents de ITU recurrent, comorbilitat o signes
de spsia sistmica.

Computed tomography in acute pyelonephritis. The masslike lesion of pyelonephritis is often

well defined because it is less dense than the cortex.
A, It can be irregular with a nonhomogeneous center (arrow), as seen in the left kidney. The
contralateral kidney is normal

B, Acute pyelonephritis can appear as multifocal with diffuse masslike lesions (arrows).

Computed tomography scan of a patient with right-sided xanthogranulomatous pyelonephritis.

A huge multilobulated inflammatory mass replaces the right kidney. Proteus mirabilis was grown
from the urine.

Prostatitis

Concepte: Infecci aguda de la prstata que pot ser

primitiu i espontani i es produeix principalment en
l'adult.

Etiologia:

E. coli
Altres enterobacteries
P. aeruginosa
Enterococcus i S. aureus
Altres excepcionalment

Classificaci:

Prostatitis aguda bacteriana

Prostatitis crnica bacteriana
Sndrome del dolor plvic crnic (90%)

Prostatitis

Mecanismes dinfecci
Reflux en persones amb retenci
Hematogen
A travs de la mucosa rectal i els linftics

Clnica:

aguda
Inici sobtat, febre alta, calfrets i MEG amb sndrome

cisttica/obstructiva/dolor perineal o no.

Poques vegades bacterimia i xoc sptic.

Prstata dolorosa i augmentada/ leucocitria i PSA augmentat

transitriament

Prostatitis

Clnica:

Crnica:

Infeccions recurrents de les vies urinries produdes pel mateix

microorganisme.
La majoria no tenen lantecedent de P. Aguda.
Molsties perineals, bacteriria asimptomtica o disuria.

Sd del dolor plvic crnic

Dolor de ms de tres mesos devoluci i que espordicament irradien

a sacre, recte, suprapubis i genitals externs.
Poden queixar-se de disria, polaquiria, urgncia, disminuci de flux
urinari i hematospermia.

Prostatitis

Diagnstic:

Pensar-hi sempre que hi hagi febre en una infecci

dorina (en els homes)
Si la PP s negativa.
Cultiu dorina. Tacte prstata??, augment PSA, Ecografia i

gammagrafia

Prostatitis

Crnica:
ITU repe, Secreci prosttica amb >10 leuccits i > 1-2

macrfags. 2 cultius dorina: un abans i un desprs de

massatge prosttic??.

Dolor plvic crnic:

Amb inflamaci: Presncia de leuccits a semen, secreci

prosttica o orina obtinguda desprs de massatge.

Cultiu repetidament negatiu i ocasionalment sailla S.
Coagulasa negatiu.

IRU

Necrosi papillar
Infecci associada a malaltia vascular (diabetis)

Cistitis i pielonefritis emfisematoses

En malalts diabtics amb obstrucci de vies urinries i

infecci crnica. Hi ha necrosis tisular renal.

Mateixos grmens per formadors de gas.
Clnica i evoluci molt greu en el cas de la pielonefritis i
menys an la cistitis.
Tractament antibitic + quirrgic moltes vegades

Necrotizing papillitis (papillary necrosis) complicating acute pyelonephritis in a diabetic

patient. The pelvis is hemorrhagic. Note large and irregular defects.

Emphysematous pyelonephritis in a patient with diabetes. The computed tomographic scan

shows an enlarged, inflamed right kidney with air within the parenchyma and subcapsular space.