ESCOLA CLOT

Unitat Formativa 4
Seguretat en les instal lacions electrotcniques
Curs 2014/2015

NF4 : Clcul de la secci dels conductors

1. Procediment de clcul de la secci.

El clcul de la secci dels conductors duna lnia elctrica implica l's de taules recollides en les normes UNE i en el REBT.

La secci mnima normalitzada del conductor necessari per una lnia elctrica de baixa tensi ve determinat per:

Les limitacions descalfament dels conductors.

La caiguda de tensi en els conductors.

El seu clcul es fa per a que es compleixin tres condicions:

1a Condici: mxima caiguda de tensi.

La circulaci de corrent pels conductors duna lnia elctrica ocasiona una caiguda de tensi o diferncia entre la tensi en lorigen i el final de la lnia. Aquesta caiguda de tensi ha de ser inferior
als lmits tolerats pel REBT per garantir el funcionament correcte dels receptors alimentats per la
lnia.

2a Condici: escalfament del conductor a la intensitat mxima admissible.

Al circular corrent per una lnia elctrica es produeix un escalfament per efecte Joule. La temperatura a la que arriben els conductors, treballant a plena crrega i en regim permanent, no pot
superar en cap moment la temperatura mxima admissible pels materials que els allen, especificada en les normes particulars dels cables i que sn:
Per allaments termoplstics (PVC): 70 C.
Per allaments termostables (XPLE): 90 C.

3a Condici: intensitat de curtcircuit.

La temperatura a la que poden arribar els conductors duna lnia elctrica, com a conseqncia
dun curtcircuit o duna sobreintensitat de curta durada, no ha de sobrepassar la temperatura
mxima admissible de curta durada (menys de 5 segons) especificada en les normes particulars
dels cables i que sn:
Per allaments termoplstics (PVC): 160 C.
Per allaments termostables (XPLE): 250 C.

La secci de conductor que compleixi simultniament les tres condicions anteriors s el que sha
dinstallar en la lnia calculada.
El procediment a seguir per calcular la secci mnima normalitzada segons el REBT es el segent:
1. Recopilaci de dades.

Potncia o intensitat, factor de potncia i longitud de la lnia.

Mxima caiguda de tensi permesa.

Tipus o mtode dinstallaci.

Tipus de cable.

2. Clcul per caiguda de tensi.

Saplica la frmula de clcul corresponent tenint en compte si la lnia es trifsica o monofsica.

-

La resistivitat del conductor sha de prendre a la temperatura de servei del cable.

Shan daplicar el factors de correcci que corresponen a determinats receptors o ins-

tallacions (motors, lmpades de descrrega, etc.)

Si el cable t una secci superior a 120 mm2 es tindran en compte els efectes pellicular i proximitat.

Per seccions superiors a 120 mm2 sha de tindr en comptela reactncia de la lnia.

3. Clcul per escalfament.

Es calcula la intensitat a transportar utilitzant la frmula apropiada.

Sapliquen factors de correcci a la intensitat calculada si:

La temperatura ambient es diferent a 40 C en installacions al aire o 25 C en installacions soterrades.

Hi ha ms dun circuit en la mateixa canalitzaci.

Salimenten a determinats receptors o installacions (motors, lmpades de descrrega,

etc.)

Amb la intensitat corregida i segons el mtode dinstallaci es determina la secci utilitzant

les taules apropiades.

4. Intensitat de curtcircuit.

Es calcula la intensitat de curtcircuit aplicant la frmula apropiada i tenint en compte que la

resistncia del conductor sha de calcular a una temperatura de 20 C.

Es comprova si la intensitat de curtcircuit calculada es inferior a la intensitat de curtcircuit

admissible pel conductor aplicant la frmula apropiada i seleccionant el temps mnim de disparo de la protecci contra curtcircuits.

2. Caiguda de tensi en una lnia elctrica.

El circuit equivalent duna lnia de distribuci denergia elctrica, per a longituds inferiors a 50 km, s
un circuit RL

UG = tensi en lorigen de la lnia.

UR = tensi que rep el receptor connectat al final de la lnia.
I = intensitat que circula per la lnia.
ZL = impedncia dels conductors de la lnia, = +

La tensi en lorigen de la lnia s:

=
+
la qual es pot representar en forma vectorial

A partir del diagrama vectorial, s determina lexpressi aproximada de la caiguda de tensi

= + = cos + sin = ( cos + sin )

En una lnia monofsica, sha de multiplicar per dos lexpressi anterior per tindr en compte el
conductor danada i tornada.
= 2 ( cos + sin )

En una lnia trifsica la caiguda de tensi de lnea ser 3 vegades la caiguda de tensi de fase.
= 3 ( cos + sin )

Si es posa la intensitat en funci de la potncia transportada per la lnia, llavors,

Caiguda de tensi en una lnia monofsica:

=2

( cos + sin ) = 2 ( + tan )

cos

Caiguda de tensi en una lnia trifsica:

= 3

3 cos

( cos + sin ) =

( + tan )

Per tant, i a mode de resum queda

LNIA MONOFSICA
=2

( + tan )

LNIA TRIFSICA
=

( + tan )

e = caiguda de tensi, en V.
P = potncia activa transportada per la lnia, en W.
U = tensi de la lnia, en V.
R = angle corresponent al factor de potncia de la crrega.
RL = resistncia de la lnia, en .
xL = reactncia de la lnia, en .

Resistncia de la lnia.
La resistncia elctrica del conductor en una lnia alterna es lleugerament superior que la que
presenta en corrent continua, degut als efectes pellicular i proximitat, sobre tot en els conductors
de gran secci.
Per a seccions de conductors superior a 120 mm2 es pot considerar un increment del 2 % de la resistncia elctrica en corrent altern respecte de la de continua.

La resistncia del conductor duna lnia de corrent altern s:

=

RL = resistncia del conductor de la lnia, en .

= resistivitat del conductor a la temperatura de servei , en mm2/m.
S = secci del conductor, en mm2.
l = longitud de la lnia, en m.
k = coeficient per l'increment de la resistncia degut als efectes pellicular i proximitat. Per a
seccions S > 120 mm2, k = 1,02 i per seccions S 120 mm2, k = 1.

La temperatura de servei dun cable ser la temperatura a la qual pot arribar el seu allant (70 C
per allants termoplstics i 90 C per allants termostable).
La resistivitat dun conductor a qualsevol temperatura s:
= 20 [1 + ( 20)]

= resistivitat del conductor a la temperatura de servei , en mm2/m.

20 = resistivitat del conductor a 20 C, en mm2/m.
= coeficient de temperatura del material conductor, en C-1.
= temperatura de servei, en C.

La conductivitat, , tamb sutilitza com a parmetre en el clcul de seccions i es pot calcular a

qualsevol temperatura a partir de la resistivitat.
=

= resistivitat del conductor a la temperatura de servei , en mm2/m.

= conductivitat del conductor a la temperatura de servei , en Sm/mm 2.

En lannex II de la Gua del REBT, edici Setembre 2003, dna les segents dades:

Exemple 01.
Calcular la resistncia del cable de coure duna lnia de 70 m de longitud i 240 mm2 de secci si
lallant del cable es termostable quan la lnia est en servei.
Exemple 02.
Calcular la resistncia del cable duna lnia de 60 m de longitud i 50 mm2 de secci si lallant del
cable es termoplstic quan la lnia est en servei.

Reactncia de la lnia.
La reactncia de la lnia, xL, s un parmetre que depn de la freqncia de la xarxa i de la inductncia del cable.
= = 2

xL = reactncia per kilmetre de la lnea, en /km.

f = freqncia de la xarxa, en Hz.
Lk = inductncia per kilmetre de la lnea, en H/km.

La inductncia del cable depn del dimetre dels conductors i de la separaci dels mateixos.

En absncia de dades, per a seccions superiors a 120 mm2 es pot considerar una reactncia inductiva de 0,1 /km, o b com un increment addicional de la resistncia.

Exemple 03.
Calcular la reactncia duna lnia de distribuci que utilitza un cable tripolar format per tres conductors de 240 mm2 separats una distncia de 26 mm, format cadascun per una corda de 7 fils
amb un dimetre de corda de 19,82 mm.

Per a seccions menors o iguals a 120 mm2 es menysprea la caiguda de tensi per efecte de la inductncia de la lnia enfront de la resistncia, i les expressions de clcul de la caiguda de tensi es poden
simplificar com:

Caiguda de tensi en una lnia monofsica:

= 2

Caiguda de tensi en una lnia trifsica:

=

A partir daquestes dues expressions sobtenen les frmules que permeten calcular la secci duna lnia en funci de la caiguda de tensi:

10

Secci per una lnia monofsica:

= 2

2
= 2
= 2
=

Secci per una lnia trifsica:

=

=
=
=

A mode de resum, la segent taula indiquen les frmules a utilitzar per calcular la secci en funci de
la caiguda de tensi.

En les instruccions ITC-BT-14, ITC-BT-15 i ITC-BT-19 del REBT sindica la caiguda de tensi mxima
permesa en una lnia, en funci del tipus dinstallaci denlla i ls dels receptors connectats.

11

Usuari nic.

Una sola centralitzaci de comptadors.

Diverses centralitzacions de comptadors .

Installaci industrial que salimenta directament en alta tensi mitjanant un transformador de

distribuci propi.

12

El valor de la caiguda de tensi es podr compensar entre la de la installaci interior i la de les derivacions individuals, de forma que la caiguda de tensi total sigui inferior a la suma dels valors lmits
especificats per a totes dues, segons el tipus desquema utilitzat.
La compensaci de la caiguda de tensi entre la installaci interior i la derivaci individual es pot realitzar en tots dos sentits.
La segent taula resumeix aquests valors:

Exemple 04.
Per la installaci duna lnia general dalimentaci dun edifici amb els comptadors totalment concentrats es vol utilitzar un cable amb allament de polietil reticulat (XPLE). La potncia prevista s igual a
120 kW, amb un factor de potncia de 0,9; la xarxa es trifsica de 400 V i la longitud de la lnia es de
32 m. Calcular la secci per la caiguda de tensi mxima permesa.
a) Sense tindr en compte la reactncia de la lnia.
b) Tenint en compte la reactncia de la lnia.

Lnies de secci uniforme amb crregues diferents repartides al llarg de la lnia.

Quan una lnia alimenta a diferents receptors o crregues distribudes al llarg de la mateixa es
produeix una caiguda de tensi diferent en cada tram. Si en el clcul de la secci es considera tota
la crrega concentrada en lextrem n sobt una secci ms gran del necessari.
Per aquests casos sha de calcular la secci tenint en compte noms les intensitats que hi circulen
per cada tram, per la qual cosa shan dutilitzar les segents frmules

13

Exemple 05.
Una lnia trifsica de 400 V alimenta les segents crregues:

Crrega 1 : I1 = 12 A, cos 1 = 0,85 i l1 = 10 m de lorigen.

Crrega 2 : I2 = 21 A, cos 2 = 0,90 i l2 = 15 m de lorigen.
Crrega 3 : I3 = 30 A, cos 3 = 0,88 i l3 = 22 m de lorigen.
Crrega 4 : I4 = 25 A, cos 4 = 0,85 i l4 = 30 m de lorigen.

Lallament del conductor de coure es termostable. Calcular la secci uniforme de la lnia per a que
la caiguda de tensi sigui del 1 % i comparar-la amb la secci que resultaria si se suposa tota la
crrega en lextrem de la lnia.

14

Hi ha un cas particular en el que les crregues sn iguals i estan repartides uniformement.

En aquests casos tant les crregues de potncia P com la distncia l entre les mateixes sn iguals,
estan la primera crrega a una distncia l1 del principi de la lnia.
Per aquest cas shan dutilitzar les segents frmules

Exemple 06.
Calcular la secci per caiguda de tensi duna lnia trifsica de 400 V que alimenta un sistema
denllumenat pblic realitzat amb 18 lluminries, les quals disposen de sis lmpades de vapor de
sodi de 400 W / lmpada. La longitud de la lnia es de 90 m i la primera lluminria es troba situada a 10 m de lalimentaci de la lnia. Lallament del conductor de coure es termostable i la mxima caiguda de tensi es el 3 %.

15

3. Escalfament dun conductor i intensitat mxima admissible.

El REBT en la ITC-BT-19 (Installacions interiors o receptores. Prescripcions generals) indica que les intensitats mximes admissibles en els conductors duna installaci es regeixen per lindicat a la norma
UNE 20460-5-523 (nov. 2004) i el seu annex nacional.
La norma recull taules dintensitats mximes admissibles segons el tipus dallament dels conductors i
del tipus dinstallaci.
La intensitat mxima admissible en un conductor ve imposat per:

Lallament, que limita la temperatura de funcionament.

El tipus dinstallaci (a laire, sota tub, soterrada, etc.) que condiciona la dissipaci del calor generat en el conductor.

La intensitat transportada, que produeix lenergia calorfica que eleva la temperatura de funcionament del conductor.

Temperatura mxima de funcionament del conductor.

La norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004) especifica que el corrent transportat per tot conductor
durant perodes prolongats de funcionament normal ha de ser tal que el lmit de temperatura
apropiat especificat no sigui sobrepassat.

Tipus dinstallaci.
La norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004) recull els diferents mtodes dinstallaci i els agrupa per
fer-los correspondre amb un grup redut dinstallacions tipus o mtodes dinstallaci de referncia.

16

17

Intensitat mxima admissible en un conductor.

La norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004) ofereix unes taules dintensitats admissibles com pels
nous mtodes dinstallaci de referncia, per a una temperatura ambient de 40 C pels conductors allats i els cables a laire i 25 C pels cables enterrats directament en el terreny o soterrats en
conductes.
Els passos a seguir sn:
1. Calcular la intensitat que transporta la lnia.

2. Sescull el mtode dinstallaci de referncia.

La primera columna de la taula recull els mtodes dinstallaci de referncia A1, A2, B1, B2,
C, E i F per a installacions a laire i el mtode D per a installacions soterrades.
3. Sescull el tipus de cable (columnes 2 a 13).
Les columnes estan encapalades pels tipus dallament dels cables:
PVC pels termoplstics.
XPLE pels termostables.
i pel nombre de conductors actius:
2 per lnies monofsiques (fase i neutre, el conductor de protecci no es considera actiu).
3 per a lnies trifsiques (les tres fases, independentment de que existeixi conductor de
neutre i/o conductor de protecci).

18

19

20

4. Es selecciona la secci corresponen al material escollit pel conductor (coure o alumini) i que
admeti una intensitat igual o immediatament superior a la calculada per la lnia.
Exemple 07.
Per alimentar un receptor monofsic de 3,8 kW a 230 V, amb un factor de potncia 0,85, sutilitza
un cable PVC bipolar de coure installat en linterior dun tub encastat a la paret. Calcular la secci
del conductor en funci de lescalfament.

Secci del conductor de neutre.

Es dimensiona dacord amb la instrucci tcnica ITC-BT-7.
Depenent del nombre de conductors
conductor neutre ser:

amb els que es faci la distribuci la secci mnima del

Amb dos o tres conductors: igual a al dels conductors de fase.

Amb quatre conductors, la secci del neutre ser com a mnim lindicada a la segent taula.

21

Secci del conductor de protecci.

Es dimensiona dacord amb la instrucci tcnica ITC-BT-19 del REBT que aplica lindicat a la norma
UNE 20460-5-54:
Pels conductors de protecci que estan constituts pel mateix metall que els conductors de
fase o polars de la installaci, tindran una secci mnima fixada per la taula de seccions mnimes dels conductors de protecci.
En el cas de que siguin de diferent material, la secci es determinar de forma que presenti
una conductivitat equivalent a la que resulti daplicar la taula anterior

Factors de correcci per la intensitat admissible.

Si les condicions duna installaci sn diferents a les preses com a referncia en lelaboraci de
les taules de la norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004), llavors es tenen que aplicar les correccions
corresponents.
Aquestes correccions sapliquen en forma de coeficients que augmenten o disminueixen el corrent admissible per un conductor i sanomenen factors de correcci.
Factors de correcci per temperatura.
Les taules dintensitats admissibles consideren temperatura ambient a la temperatura del
medi quan els cables o conductors allats no estan carregats.
En Espaa, el valor de la temperatura ambient considerada com a normals s:

22

Per conductors allats i cables a laire : 40 C.

Per cables soterrats directament o en conductes : 25 C.
Si la temperatura ambient no correspon a les mencionades, sutilitza un factor de correcci KT
per la intensitat I que hi circula per la lnia, de manera que sobt un nou valor per la intensitat, I, que sha dutilitzar amb les taules dintensitats admissibles. El seu valor s
=

Si la temperatura ambient es superior a la utilitzada en les taules, llavors I > I i la secci del
conductor haur de ser ms gran.
El factor de correcci KT depn de la temperatura mxima de funcionament de lallament del
cable i es calcula mitjanant lexpressi

=

mx : temperatura mxima admesa per lallament del cable, en C.

ref : temperatura ambient de referncia, en C.
a : temperatura ambient, en C.

Exemple 08.
Per una lnea trifsica de coure amb allament de PVC hi circula un corrent de 46 A. Si la lnea
sha realitzat amb un cable multi conductor en un conducte sobre una paret de fusta i la temperatura ambient s de 50 C, calcular el valor de la secci dels conductors.
Les segents taules mostren els valors del coeficient de correcci per diferents temperatures

23

En el cas dels cables soterrats, les intensitats admissibles pel mtode dinstallaci de referncia D, estan calculats per una resistncia trmica del terreny de 2,5 Km/W.
El factor de correcci per resistivitats trmiques, KRt, permet calcular, a partir del valor del
corrent que hi circula per la lnia, I, el nou valor del corrent admissible, I, mitjanant
lexpressi
=

La taula amb el valor del coeficient KRt es troba a la norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004) i en
lITC-BT-07

Factors de correcci per agrupament de circuits.

Si en una mateixa canalitzaci coincideixen ms dun circuit, canvien les condicions de dissipaci de calor, ams de produir-se un escalfament mutu entre cables. Per aquest motiu
saplica un factor de correcci, KA, quan en una canalitzaci sajunten ms dun circuit o ms
dun cable multi conductor. Aquest factor permet calcular, a partir del valor del corrent que hi
circula per la lnia, I, el nou valor del corrent admissible, I, mitjanant lexpressi
=

24

Hi ha diferents taules amb el valor del coeficient KA per diferents tipus dinstallaci.
Aquestes taules es troben a la norma UNE 20460-5-523 (nov. 2004)

25

26

Exemple 09.
Calcular la secci necessria per la circulaci dun corrent dintensitat 140 A, per una lnea de
400 V, subterrnia amb quatre conductors unipolars dalumini (tres fases i neutre), allats amb
etil propil (EPR), tensi dallament 1 kV, en installaci enterrada sota tub, temperatura del
terreny 30 C, amb resistivitat trmica d1,5 Km/W.
Factors de correcci per tipus de receptor.
Quan la lnia que s'est calculant alimenta a determinats receptors sha de tindr en compte
les prescripcions que les corresponents ITCs del REBT imposa al dimensionat dels conductors
per aquest tipus de conductor.
Exemple 10.
Per alimentar tres motors trifsics que absorbeixen 32 A cadasc, a 400 V, amb un factor de
potncia de 0,7, es van installar tres lnies amb una longitud de 42 m cada una de cable tetrapolar tipus RZ1-K 0,6/1 kV (allament XPLE) i totes elles en linterior duna canaleta tancada. La temperatura ambient del lloc dinstallaci s de 45 C. Calcular la secci dels conductors necessaris spiguen que la mxima caiguda de tensi permesa es del 3 %.

27

Clcul de la secci tenint en compte la temperatura real del conductor.

Si la secci obtinguda en el clcul per caiguda de tensi es superior a lobtinguda en el clcul per
escalfament, llavors la temperatura del conductor no arribar a la mxima permesa per lallant
(90 C per allament termostable o 70 C per allament termoplstic) quan est en servei.
Per tant, la conductivitat utilitzada en els clculs per caiguda de tensi es pot corregir per obtenir-la a la temperatura real del mateix i tornant a calcular la secci per caiguda de tensi amb la
conductivitat corregida.
Per calcular la temperatura real dun cable sutilitza lexpressi

28

= 0 + ( 0 ) (

: temperatura real estimada del conductor, en C.

mx : temperatura mxima admesa pel conductor segons lallament, en C.
0 : temperatura ambient amb el conductor sense crrega (40 C a laire o 25 C soterrats),
en C.
I : intensitat prevista pel conductor, en A.
Imx : intensitat mxima admissible en el conductor segons el tipus dinstallaci, en A.

Exemple 11.
Una lnia trifsica de 400 V, amb una longitud de 55 m, t que transportar un corrent de 80 A,
amb un factor de potncia de 0,9. La installaci s vol realitzar amb conductors unipolars de
coure allats amb PVC per linterior dun tub sobre paret. La mxima caiguda de tensi previst
es de 4 V. Calcular la secci ms adequada per la installaci.

29

4. Intensitat de curtcircuit.
Una vegada calculada la secci del conductor, tenint en compte la caiguda de tensi i lescalfament,
sha de comprovar si la intensitat de curtcircuit de la installaci es inferior a la intensitat de curtcircuit admissible pel conductor.

Clcul de la intensitat de curtcircuit de la installaci.

Com que normalment es desconeix la impedncia del circuit dalimentaci (impedncia del
transformador, xarxa de distribuci i escomesa) sadmet que en el cas de curtcircuit la tensi al
comenament de la installaci dels usuaris es pot considerar com a 0,8 vegades la tensi de
subministrament.
Suposant la inductncia del cable com a menyspreable, la intensitat de curtcircuit es calcula amb
lexpressi
0,8

Icc : intensitat de curtcircuit en el punt considerat, en A.

U : tensi dalimentaci entre fase i neutre, en V.
R : resistncia del conductor de fase entre lalimentaci i el punt considerat, en .
=

El valor de la resistncia, R, sobt sumant les resistncies de la lnia general dalimentaci (LGA) i
de la derivaci individual (DI), considerant una temperatura del conductor de 20 C
Exemple 12.
Calcular la intensitat de curtcircuit que es pot presentar en una derivaci individual (DI) de coure
de secci 10 mm2 i de 15 m de longitud. La tensi entre fase i neutre s de 230 V.

Clcul de la intensitat de curtcircuit del conductor.

La norma UNE 20460-4-43 indica que el temps de tall de qualsevol corrent que resulti dun curtcircuit que es produeix en un punt qualsevol del circuit no ha de superar el temps en el que la
temperatura dels conductors triga en arribar al lmit admissible.
Per curtcircuits duna durada com a mxim de 5 s, el valor del corrent de curtcircuit que pot elevar la temperatura dels conductors des de la temperatura mxima admissible en servei normal al
valor lmit es pot calcular, en primera aproximaci, mitjanant lexpressi

30

Icc : intensitat de curtcircuit, en A.

S : secci del conductor, en mm2.
t : durada del curtcircuit, en s. El seu valor pot variar entre 0,1 s i 5 s.
k : factor que t en compte la resistivitat, el coeficient de temperatura i la capacitat
descalfament del material del conductor, aix com les temperatures inicials i finals adequats.

El valor de k sindiquen en la segent taula

Si la intensitat de curtcircuit admissible pel conductor es inferior a la de la installaci sha de

seleccionar una protecci contra curtcircuits amb un temps de desconnexi menor.
Exemple 13.
Una lnia general dalimentaci (LGA) t una secci de 95 mm2 de coure i una longitud entre la
CGP i la centralitzaci de comptadors de 25 m. Calcular la intensitat de curtcircuit que pot presentar-se a la lnia i la intensitat de curtcircuit que pot suportar el conductor si est allat amb
material termostable. Es suposa que el temps de desconnexi de la protecci contra curtcircuit s
de 0,2 s.

31

5. Exercicis.
1. El cable duna lnia de 50 m de longitud es del tipus RZ (allament XPLE) de 185 mm 2 de secci de
coure. Calcular:
a) La resistncia del conductor si la temperatura ambient s 20 C.
b) La resistncia del conductor a la temperatura mxima de servei.
c) Comparar la resistncia del cable en els dos casos.
2. El cable duna lnia de 80 m de longitud es del tipus H07V (allament PVC) de 70 mm 2 de secci.
Calcular:
a) La resistncia del conductor si la temperatura ambient s 40 C.
b) La resistncia del conductor a la temperatura mxima de servei.
c) Comparar la resistncia del cable en els dos casos.
3. Una lnea trifsica de coure amb allant XPLE t una secci de 70 mm 2 i una longitud de 125 m.
Calcular:
a) La resistncia del conductor a la temperatura mxima de servei.
b) La caiguda de tensi mxima a la lnia si aquesta alimenta una crrega de 60 kW amb un factor de potncia de 0,8. La tensi de la lnea s de 400 V.
c) La secci del conductor de neutre i del conductor de protecci.
4. Una derivaci individual monofsica t una longitud de 15 m realitzada amb cable ES07Z1-K (allament PVC) de 25 mm2 de coure. La previsi de potncia s de 9200 W i la tensi 230 V. Calcular
la caiguda de tensi.
5. Comprovar si la caiguda de tensi en una lnia trifsica de 73 m realitzada amb cable RZ (allament XPLE) de 70 mm2 de coure sobrepassa el 2 % previst originalment. La tensi de la xarxa s
400 V i la potncia mxima 100 kW.
6. Calcular la secci duna derivaci individual per a una vivenda amb electrificaci bsica, 5750 W a
230 V, monofsica, que es vol realitzar amb conductors allats en linterior dun tub encastat en
obra, si la longitud de la derivaci es de 10 m i els comptadors de ledifici estan totalment concentrats. Lallament del cable es del tipus XPLE.
7. Una lnea trifsica de 400 V, amb una longitud de 56 m, t que transportar un corrent de 80 A,
amb un factor de potncia de 0,9. La installaci s realitza amb conductors unipolars de coure allats amb PVC per linterior dun tub sobre paret. La mxima caiguda de tensi prevista es del 4 %.
Calcular la secci ms apropiada per la installaci.

32

8. Calcular la secci duna lnea general dalimentaci (LGA) dun edifici de vivendes.
Dades:

Sistema dinstallaci: conductors allats en linterior de tubs soterrats (mtode D).

Conductors de coure amb allament termostable (XPLE).
Tensi = 400 V (trifsica).
Potncia de la installaci = 120 kW.
Factor de potncia = 0,9.
Longitud de la lnea = 32 m.

9. Calcular la secci normalitzada S (per caiguda de tensi i per escalfament) dun derivaci individual monofsica (comptadors concentrats en un local) duna longitud de 36 m i una previsi de
potncia P = 5750 W amb un cos = 0,85. La tensi entre fase i neutre s de 230 V. La installaci
es realitzar sota tub en muntatge superficial, utilitzant conductors de coure multipolars allats
amb PVC. La temperatura ambient s de 40 C a laire.
10. Calcular la secci normalitzada S (per caiguda de tensi i per escalfament) duna lnia general
dalimentaci trifsica, duna longitud de 25 m i una previsi de potncia de 80 kW amb un factor
de potncia cos = 0,90. La tensi entre fases s de 400 V i els comptadors estan totalment centralitzats en un local. La installaci es far sota tub encastat, emprant conductors de coure
unipolars allats amb XPLE (3F+N). Calcular tamb la secci del conductor de neutre.
11. Calcular la secci per caiguda de tensi duna lnea trifsica de 400 V que alimenta un sistema
denllumenat pblic que t 22 lluminries cadascuna amb 8 lmpades de 250 W. La longitud de la
lnea s de 120 m i la primera lluminria es troba situada a 15 m de lalimentaci de la lnea. El
cable s de coure amb allant PVC i la mxima caiguda de tensi es del 3 %.
12. Una lnea general dalimentaci t una secci de 95 mm2 de coure i una longitud de 25 m. Calcular la intensitat de curtcircuit que s pot presentar a la lnia i la intensitat de curtcircuit que pot
suportar el conductor si esta allat amb material termostable. La tensi de la lnea s de 230 V i s
suposa que el temps de desconnexi de la protecci contra curtcircuits s de 0,2 s.

ESCOLA DEL CLOT

Valncia, 680
www.clot.fje.edu

08027 Barcelona

Tel: 93 351 60 11

Fax: 93 408 46 82

Correu: info.clot@fje.edu