Les reformes econmiques de lEspanya del S.

XIX es van comenar en

lpoca del regnat dIsabel II per amb la regncia de Espartero. Aquestes
reformes es van portar a terme ja que Espanya estava passant una mala
poca econmica per la acumulaci de guerres des de lany 1970. Per aix
hi havia un dficit dhisenda publica i van decidir dur a terme aquestes
reformes.
La primera millora econmica daquesta poca va ser la imposici de la
desamortitzaci de Mendizabal lany 1837 (remodelaci de lagricultura:
Informe de la llei agrria de Jovellanos que es reprn en questa
desamortitzaci).
La desamortitzaci consistia en posar a la venda terres i bns que fins
aleshores no es podien vendre, les de lesglsia.
Els seus objectius van ser: La venda de les terres desamortitzades havia de
servir per pagar el deute dhisenda, augmentar la producci
agrria(modernitzar lagricultura), disminuir el poder econmic de lesglsia
i crear petits i mitjans propietaris.
Finalment els resultats daquests objectius va ser molt grat ja que es van
aconseguir tots, (encara que lobjectiu de lesglsia no va ser satisfactori
per els ocupants daquest lloc i es posaren en contra de les idees lliberals)
excepte lobjectiu de formar petits i mitjans propietaris ja que el poder
adquisitiu daquests era molt baix i com que lestat precisava de diners
immediats la alta burgesia podia aspirar a aquelles compres fcilment i per
tan les terres desamortitzades daquell temps van ser comprades per el
grup social citat i tamb per la noblesa i per les persones amb professions
liberals com ara els metges, farmacutics, notaris..
Una mica mes tard, concretament lany 1842 Barcelona va ser
bombardejada per Espartero a causa de temes econmics ja que aquet va
exigir laranzel lliurecanvista: Impost en que el govern d'un pas grava la
importaci o exportaci d'un producte afavorint la lliure circulaci de
mercaderies. Malauradament la burgesia catalana tenia por a la
competncia i, per aix, reclamaven al govern mesures proteccionistes.
Finalment les protestes de la burgesia i els obrers i la reclamaci del poble
dimposar les mesures proteccionistes van ser les causants de que
Espartero bombardegs Barcelona.
Com es pot observar aquestes reformes no van ser suficients i van decidir
imposar la llei desamortitzadora (1855) feta promulgada pel ministre Madoz
que va afectar sobretot a les terres de lajuntament. De la mateixa manera
que lany 1837, es pretenia aconseguir recursos per a la hisenda i impulsar
la modernitzaci econmica dEspanya, en aquest cas una bona part dels
recursos aconseguits van ser invertits en la construcci de la xarxa
ferroviria, considerada la pea cabdal per fomentar els intercanvis i el
creixement industrial.

Els objectius eren els mateixos excepte en dos variants: en aquest cas
lesglsia no es veu afectada i com ja hem dit els diners savien demprar
per a la construcci del ferrocarril.
Finalment els resultats daquests objectius tamb van ser molt grats ja que
es van aconseguir tots excepte, un altre cop, la formaci de petits i mitjans
propietaris que va generar un malestar en el camp i a causa daix van
comenar les revoltes.
Un altre factor econmic important en aquella poca va ser la construcci
del ferrocarril que es va iniciar lany 1855, per el model de xarxa ferroviria
(disseny de xarxa radial) que es decantava ms per raons poltiques que no
pas per raons econmiques i lelevat cost de la formaci de les vies del
ferrocarril per terrenys muntanyosos va produir una gran crisi borsria que
va provocar la retirada de capitals estrangers, vies de tren a mig fer i la
runa dinversors privats espanyols, i per tant, tamb un gran nombre datur
obrer.
Per tant, durant lltim perode del regnat dIsabel II, entre 1863 i 1868, la
inestabilitat contnua del govern va fer evident les deficincies del sistema
liberal mentre una greu crisi econmica mostrava la debilitat de leconomia
capitalista a Espanya.
La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del
funcionament de la xarxa ferroviria. La seva construcci havia comportat
una gran inversi de capital en la borsa.
La crisi de les finances va coincidir amb una greu crisi industrial a
Catalunya. La guerra de Secessi dels Estats Units en va interrompre el
subministrament i va provocar lencariment daquesta matria primera.
La crisi de subsistncia va comenar el 1866 de resultes dun seguit de
males collites, que provocaren escassetat de blat, aliment bsic de la
poblaci espanyola i bviament els preus van comenar a augmentar. La
combinaci de la crisi agrcola, industrial i financera va empitjorar la
situaci. Al camp la fam va provocar un clima de forta violncia social i a les
ciutats la conseqncia va ser una onada datur que va provocar una
davallada del nivell de vida de les classes treballadores.
Finalment, el sexenni revolucionari (1868) va comenar quan es van
instaurar una srie de mesures econmiques causades per la triple crisi ja
anomenada. Es van fer dues mesures econmiques per intentar atreure
capital estranger i saldar el deute creat per la crisi del ferrocarril; el
lliurecanvisme i la llei de mines, que consistien en lexportaci i importaci
sense recrregues aranzelries, i la desamortitzaci del subsl per exportar
recursos miners, respectivament. El mateix any el ministre dhisenda del
Govern provisional del general Serrano, Laure Figuerola, que era catal, va
afirmar el decret pel qual simplantava la pesseta com a unitat monetria
estatal, per tal dunificar el sistema monetari espanyol.

En conclusi, podem dir que a Espanya durant el segle XIX l'economia

Espanyola va poder crixer una mica grcies a les desamortitzacions, per
tamb es va estancar i va mostrar una srie de febleses, derivades de la
enorme inestabilitat poltica que vivia l'Estat, com per exemple el model
centralista de ferrocarril o la mala gesti de les vendes de terres a grans
propietaris i la gran crisi que va viure el camp Espanyol degut a les terres on
els pagesos no hi trobaven estabilitat per subsistir. La poca industrialitzaci
del camp va ser un factor molt important el poc creixement de l'economia.