IES JOANOT MARTORELL

EL DISCURS REPORTAT Departament de

Valencià

Discurs: És la representació de les paraules dels personatges i pot prendre

les formes de:

Diàleg: La veu dels personatges s'insereix en la narració a través del

diàleg, que adopta tres modalitats:
a. Estil directe. Amb aquest procediment es reprodueixen literalment les
paraules o pensaments del personatge, per la qual cosa les seues
intervencions s'expressen en 1a persona. Normalment consta de la cita
pròpiament dita ( entre cometes ) i una fórmula d'introducció, que
consisteix en un verb de llengua, pensament o voluntat ( dir, pensar,
decidir...):
L'home va fixar la seva mirada en l'horitzó i va pensar: “Nosaltres, els
poetes, som com les cigales”.
b. Estil indirecte. El narrador no reprodueix exactament el discurs del
personatge, sinó que el reconstrueix amb les seues pròpies paraules, en 3a
persona gramatical. El discurs és integrat dins el relat mitjançant la
subordinació a verbs de dicció (dir, contestar, pensar...) i a través d'altres
transformacions.
L'home va fixar la seva mirada en l'horitzó i va pensar que ells, els poetes,
eren com les cigales.
c. Estil indirecte lliure. El narrador reprodueix els pensaments i les
sensacions del personatge integrant-los en el seu propi discurs ( el del
narrador), com si formaren part d'ell, però respectant el mode d'expressió
del personatge. Prescindeix de la fórmula d'introducció i en ell el discurs
citat apareix sintàcticament juxtaposat al discurs del narrador, de tal mode
que adopta el següent esquema organitzatiu: discurs del narrador + pausa
+ discurs citat + pausa + discurs del narrador. El punt de vista és, com en
l'estil indirecte, el del narrador, per això s'usa la 3a persona:
L'home va fixar la seva mirada en l'horitzó. Ells, els poetes, eren com les
cigales.

Monòleg: Consisteix en la reproducció del discurs, sovint llarg, d'un sol

personatge en estil directe.

Monòleg interior: Reprodueix el pensament d'un personatge a mesura

que el va formulant.
"I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa, que darrere teu hi ha
tota la pena del món" (Mercè Rodoreda)

ACTIVITATS: Tipus de discurs

1. Identifica el tipus de discurs:

"I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia que la seva filla tenia una malaltia
estranya que no sabien d'on venia."
 IES JOANOT MARTORELL
EL DISCURS REPORTAT Departament de
Valencià

"I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia: Ui, la meva filla, té una malaltia
estranya que no sabem d'on ve."
"I vam parlar de la virtut de les aigües. Ui!, la seva filla, tenia una malaltia
estranya que no sabien d'on venia."
2. Llegeix el fragment següent. Amb quin estil narratiu està escrit? Transforma’l a un
altre estil discursiu.

Al jardí, ha caigut una mica d'ombra. L'aire de cap al tard mou les fulles altes i escampa una
frescor que no invita a restar assegut. Eusebi, que s'ha posat a caminar amunt i avall, dissimula
amb els dits llargs i manicurats de poc, un badall impetuós. Mira cap a les finestres altes; mira
cap a l'interior del hall, sense gosar entrar-hi. Bé triga prou Clotilde! En lloc d'anar de dret al
fons de la qüestió, haurà consumit un temps preciós en preparatius i circumloquis; n'està segur.
Però aqueixa resistència sorda de Valentina no pot durar gaire; un cop li hagi dit la veritat, es
fondrà ràpidament. Ja sap que en aquestes edats la imaginació complica les coses i exacerba els
sentiments... Però, què diantre! Fóra tan absurd que Valentina s'obstinés a combatre
simultàniament la felicitat de la seva mare i la del seu pare! Ell no pot oferir-li una aurèola com
la de l'altre... Però tampoc no és un pare menyspreable. Té l'avantatge indiscutible d'ésser
vivent. Vivent!... Eusebi, com per assaborir amb més intensitat aquesta certesa, tira el cap
enrere...
Carles Soldevila. Valentina. Ed. Catalonia, p. 94-95.

2. Llegeix el fragment següent. Amb quin estil narratiu està escrit? Converteix-lo en estil
indirecte.

‒ Estàvem parlant de regalar roses a les mosses. Tu penses regalar-li alguna rosa a algú, Mia?
‒ Una no, tres.
‒ Tres roses a una noia?
‒ Mia, no ens ho creiem. Tens una fama de garrepa absolutament justificada.
‒ He dit que penso regalar tres roses, no que penso comprar tres roses, que no és el mateix.
‒ I per què tres? Amb una ja fas el fet.
‒ Una per ma mare, quedes bé i no et compromet a res.
‒ És com una inversió, no que sí?
‒ Clar. Fer feliç a una mare costa poc i és molt útil. Una altra, per alguna titi de l'institut.
‒ Qui? Entre nantros, que et guardarem el secret.
‒ Una xiqueta qualsevol.
Ramon Solsona, “Per Sant Jordi, una rosa” a: Llibreta de vacances. Quaderns Crema.