Guia Formas Jurídicas

Guia TRMITS i FORMES JURDIQUES
Data dactualitzaci: 29/11/12
Pgina 1 de 74
Resum
Quadre resum
Forma jurdica
Factor
fonamental
Nm. socis
mnim
Responsabilitat
Capital
mnim
Fiscalitat
directe
Societat
Cooperativa
(Cooperativa)
Treball
Limitada o Illimitada
(segons sestableixi en
estatuts)
3.000
Impost de
societats amb
reducci
Societat Limitada
Laboral (SLL)
Treball/Capital
Limitada
3.005,06
Impost de
societats
Societat Annima
Laboral (SAL)
Capital
Limitada
60.121,21
Impost de
societats
Treball Autnom
Treball
Illimitada
--
IRPF
Societat Civil
Privada (SCP)
Treball
Illimitada
No hi ha
mnim
establert
IRPF
Societat Limitada
(SL)
Capital
Limitada
3.005,06
Impost de
societats
Societat Limitada
Nova Empresa
(SLNE)
Capital
Limitada
3.012
Impost de
societats
Societat Annima
(SA)
Capital
Limitada
60.121,21
Impost de
societats
Comunitat de Bns
Capital
Illimitada
B com
IRPF
Cooperatives _____________________________________________________________________ 3
Societat Limitada Laboral __________________________________________________________ 13
Societat Annima Laboral __________________________________________________________ 22
Treball autnom __________________________________________________________________ 31
Societat civil particular _____________________________________________________________ 36
Societat Limitada _________________________________________________________________ 42
Societat Limitada Nova Empresa _____________________________________________________ 50
Societat Annima _________________________________________________________________ 58
Comunitat de Bns _______________________________________________________________ 66
Annexes ________________________________________________________________________ 72
Pgina 2 de 74
1. Cooperatives
Definici:
Les cooperatives sn societats que actuen sota els principis de lliure adhesi i baixa voluntria, amb
capital variable i gesti democrtica, que associen persones naturals o jurdiques amb interessos i/o
necessitats comunes. Tota activitat econmica o social pot ser objecte de cooperativa.
Caracterstiques:
1.
Estructura i gesti democrtica: cada soci o scia un vot, independentment del capital aportat. Els
socis participen de la propietat de lempresa, de la gesti i dels resultats (positius o negatius).
2.
El capital mnim s de 3.000.
3.
Les cooperatives de treball associat poden tenir 3 classes de socis i scies (De treball, Excedents i
Collaboradors/res) i no totes les classes tenen dret a veu i vot a l'Assemblea, ni a participar en els
excedents de la Cooperativa. Els socis i scies responen davant la cooperativa de l'incompliment de
les obligacions socials respectives. Hi ha altres tipus de socis en funci del model de cooperativa
escollida: de serveis, de consum, agrries, densenyament, etc.
4.
La denominaci de la societat, ha d'incloure els termes societat cooperativa catalana o les sigles
SCoopC o SCC, i ha d'indicar el rgim de responsabilitat dels socis i scies, limitada (SCCL) o
illimitada (SCC Illtda). Tamb s'han de fer constar les dades d'inscripci en el Registre de
Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.
5.
Comptablement s'han de dotar uns fons obligatriament:

a. De reserva obligatori: Es irrepartible i serveix per la consolidaci, desenvolupament i garantia de
la cooperativa, i la compensaci de prdues. S'ha de dotar amb un 30%.
b. D'educaci i promoci: Es irrepartible i inembargable i serveix per la formaci dels socis/es i dels
treballadors/res, atenci a objectius dincidncia social, intercooperaci, la difusi del
cooperativisme i el pagament de les quotes de la federaci a la qual pertany, si s'escau. S'ha de
dotar amb un 10%.
6.
A banda dels fons obligatoris, es pot dotar, opcionalment d'un fons de reserva voluntari, que pot ser
repartible. Si ho s, els estatuts han d'establir els criteris de repartici, els supsits i requisits per a
repartir-los o imputar-los efectivament.
7.
Els excedents del resultat cooperatiu, un cop dedudes les prdues d'exercicis anteriors, i abans de
l'impost de societats, s'han de destinar a dotar obligatriament els fons obligatoris amb els
percentatges fixats en la normativa.
8.
Les cooperatives de treball associat integren, com a mnim, 3 persones fsiques, que es proposen
produir bens o prestar serveis. El nombre d'hores anuals dels treballadors no associats no pot
superar el 30% del total d'hores anuals realitzades pels socis/es treballadors/res.
Trets Diferencials:
-
Les cooperatives tenen avantatges fiscals. Si la cooperativa es considerada com a especialment

protegida, t una bonificaci del 95% de l'IAE durant tota la vida de la cooperativa; la tributaci dels
resultats cooperatius al tipus del 20% de l'Impost de Societats i en alguns casos al 10%; l'exempci
del ITP-AJD o la llibertat d'amortitzaci en l'actiu fix nou adquirit en els 3 primers anys.
La relaci dels socis en les cooperatives de treball no s laboral, sin societria. Flexibilitat en
lorganitzaci del treball (calendari laboral, horaris, vacances, retribucions, ....). Els criteris retributius
dels socis i scies s'han de fixar en els estatuts socials o en un reglament de rgim interior.
La responsabilitat de lempresa no recau sobre la figura dun administrador, sin del Consell Rector
que s escollit per lAssemblea i es va renovant (mx. cada 5 anys). Els beneficis, com tamb les
prdues, es comparteixen entre els socis/es. La responsabilitat econmica del soci es limita a les
seves aportacions al capital social, compartint el risc amb la resta de socis.
Pgina 3 de 74
Permet capitalitzat el 100% de latur.
Possibilitat descollir entre el Rgim General i el Rgim Especial dAutnoms de la Seguretat Social.
Les cooperatives no shan dinscriure al Registre Mercantil, sin que tenen el seu propi Registre de
Cooperatives que depn de la Generalitat de Catalunya, el que suposa avantatges de proximitat, en
la gesti i en el cost.
Normativa:
Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya. DOGC nm. 3679 de 17/07/2002.
Llei 20/1990, de 19 de desembre, de rgim fiscal de cooperatives
Pgina 4 de 74
Trmits a seguir
Societat Cooperativa (Cooperativa)

SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 5 de 74
Necessites Local? (veure Annex 1)
Trmits d'obertura i llicncies

L'Ajuntament del municipi on installem el nostre negoci ens ha d'autoritzar a realitzar l'activitat, sin no
donem compliment a la normativa vigent. Per conixer quina mena de trmit (comunicat, llicncia o
autoritzaci) cal demanar per iniciar una nova activitat comercial o crear una nova installaci al vostre
municipi, cal que us dirigiu al Departament d'Urbanisme del vostre Ajuntament. Feu aquest trmit abans
d'adquirir o llogar el local comercial per tal de tenir la mxima informaci sobre els diferents trmits i
costos que us suposar.
Cost aproximat: En funci del tipus de llicncia que demanin per la vostre activitat.
Durada: Segons el tipus d'activitat que desenvolupem.
Dirigir-se a: Secci de Llicncies d'Activitat de l'Ajuntament on ens volem installar.
Ms informaci: Si es produeix l'adquisici del local on desenvolupareu l'activitat, abans s'ha de
comprovar que estigui lliure de crregues, per aix es pot demanar informaci al Registre de la Propietat
corresponent. http://www.registradores.org/
Certificaci negativa de nom

Sollicitud per comprovar que no existeix cap altra cooperativa registrada amb el mateix nom o un similar
que pugui generar dubtes al trfic mercantil. S'omple el corresponent imprs on es fan constar fins a tres
noms per ordre de preferncia, amb l'objectiu que el Registre Central de Cooperatives de la Direcci
General dEconomia Social i Cooperativa i Treball Autnom, concedeixi un de la llista en funci de si
existeix o no cap altra cooperativa amb el mateix nom o similar.
Cost aproximat: 13,80.
Durada: La legislaci fixa un termini mxim d1 mes.
Dirigir-se a: Registre Central de Cooperatives de la Direcci General dEconomia Social i Cooperativa i
Treball Autnom. Registre Central de Cooperatives de Catalunya. Seplveda, 148-150 2a Pl
08011Barcelona Tel. 93.228.57.57. Tamb es pot presentar als Registres territorials.
Documentaci: Formularis de sollicitud de certificaci negativa de denominaci social
Ms informaci: La vigncia de la certificaci s de 4 mesos per incorporar-la a l'escriptura pblica, per
es reserva 12 mesos durant els quals s'ha de presentar la cooperativa per a ser inscrita.
Acta assemblea constituent

L'assemblea constituent de la cooperativa ha d'aprovar la constituci de la cooperativa, els estatuts
socials (sn les normes que regeixen la societat i shan dhaver redactat prviament), designar les
persones que efectuaran els actes necessaris per a inscriure la projectada societat, aix com aquelles que,
una vegada inscrita la cooperativa, han d'integrar el consell rector i si escau, la intervenci de comptes i la
resta d'rgans socials estatutriament obligatoris.
Dits acords queden recollits en lActa dassemblea constituent.
Cost aproximat: Sense cost

Durada: Variable. El termini pot anar des d'un dia fins al temps que sestimi necessari per a poder tenir
tota la documentaci necessria.
Pgina 6 de 74
Documentaci: Pots trobar models d'estatuts, l'acta dassemblea de constituci i la sollicitud de

qualificaci i d'inscripci al web: Models d'actes, estatuts i certificats de les cooperatives
Ms informaci: L'acta de constituci de la cooperativa s'ha de fer constar la relaci de noms i dades
d'identificaci fiscal de l'equip fundador i tots els seus membres l'han de signar.
Dipsit capital social entitat bancria

Acompliment del requisit legal de dipositar el capital social mnim per constituir una cooperativa en una
entitat bancria.
Cost aproximat: En general sense cost.

Durada: Sollicitud en el moment i triguen mxim 2 dies a lliurar-te el Certificat. El banc o caixa emet un
certificat que acredita que s'ha obert un compte corrent a nom de la societat en constituci i les
aportacions que ha fet cadascuna de les persones que s'associen.
Dirigir-se a: Bancs o Caixes.
Documentaci: En el moment dobrir el compte i fer el dipsit, cal aportar el Certificat de Denominaci
Social i un escrit on constin els noms i cognoms, DNI o NIE i quantia que aporta cada soci/a al capital
social.
Ms informaci: El Certificat s un document d'aportaci necessria en el moment d'atorgament de
l'escriptura de constituci davant del Notari
Escriptura pblica de constituci

La constituci de la cooperativa es formalitza en una escriptura pblica, atorgada per totes les persones
scies fundadores davant de notari o notria.
Cost aproximat: El cost de l'escriptura pblica oscilla entre 250 i 750 i est en funci del capital social,
de les cpies que es vulguin i del nombre de folis de l'escriptura. Les despeses poden augmentar per
redacci d'estatuts, desplaament... Les cooperatives tenen un 50% de bonificaci en els aranzels
notarials.
Durada: El temps que pugui trigar la Notaria en donar dia i hora.
En cas de constituir la cooperativa amb el suport de la capitalitzaci, shaur de formalitzar lescriptura en
el termini mxim d1 mes des de la data dhaver rebut el pagament.
Dirigir-se a: Notaria escollida. Collegi de Notaris de Catalunya
Documentaci:
- Acta de l'assemblea constituent
- Estatuts socials
- NIF o NIE de les persones que s'associen (o CIF en cas d'empreses, aix com dades registrals i de
representaci)
- Certificaci negativa de nom emesa pel Registre Central de Cooperatives
- Certificat bancari de dipsit daportacions dinerries o, pel cas d'aportacions no dinerries, informe
d'expert independent
Ms informaci: Consell General del Notariat
Declaraci prvia d'inici d'activitat i sollicitud CIF provisional
Pgina 7 de 74
Una vegada la notaria lliura una cpia simple de lescriptura de constituci de la societat, el pas segent
s dirigir-se a lAgncia Tributria per tal dobtenir el codi didentificaci fiscal (CIF), mitjanant limprs
normalitzat (model 036). Inicialment, lAgncia Tributria ens lliurar un CIF provisional fins que la societat
estigui inscrita al Registre de Cooperatives.
Si hem de rebre factures a nom de lempresa abans de linici de lactivitat, hem de sollicitar lalta prvia a
linici de lactivitat marcant la casella 504 a la declaraci censal (model 036), aix tenim la possibilitat de
deduir les despeses que genera el nostre negoci prvies a linici de lactivitat (emetre factures).
Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Durada: El mateix dia de presentaci de la declaraci es fa lliurament duna targeta fiscal provisional.
Dirigir-se a: Aquest trmit sha de fer presencialment. A l'administraci d'Hisenda que correspon per
domicili. Delegacions i Administracions
Documentaci: Imprs normalitzat Model 036. Original i fotocpia de lescriptura de constituci (loriginal
es retorna al mateix moment). Cpia i original del DNI o NIE del representant legal i/o persones scies.
Ms informaci: Del trmit
Sha de fer abans de linici de lactivitat (comenar a facturar).
s molt important tenir present que en el moment de sollicitar el CIF provisional ja sorgeix lobligaci de
presentar lImpost de Societats corresponent a lexercici en el qual sha obtingut el CIF provisional.
Liquidaci ITPAJD, per operacions societries - Impost de Transmissions Patrimonials i Actes

Jurdics Documentats
La constituci duna societat est gravada amb limpost de transmissions patrimonials i actes jurdics
documentats (ITP-AJD), un impost autonmic. Les cooperatives, en el moment de la constituci, estan
exemptes del pagament. Tot i aix, cal fer el trmit de presentaci de lautoliquidaci (model 600).
Un cop autoliquidat limpost (trmit), ja es pot presentar lescriptura pblica de constituci al Registre
Territorial de Cooperatives corresponent.

Durada: Al moment.
La liquidaci s'ha d'efectuar en el termini d'un mes a partir de la data de lescriptura de constituci a la
notaria, si no es meritaran interessos.
Dirigir-se a: Qualsevol oficina tributria de la Direcci General de Tributs del Departament dEconomia i
Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Per consultar la xarxa doficines de Catalunya: adreces.
Documentaci:
El model 600 de lAgncia Tributria de Catalunya emplenat degudament i ja pagat. Limprs es pot
adquirir:
- A qualsevol oficina de lAgncia .
- Descarregant-lo del web http://www.e-tributs.cat/.
Document original de lescriptura pblica, que es retorna en aquell moment, i una cpia simple o una
fotocpia del document original, que restar a loficina tributria per a comprovaci posterior.
Ms informaci:
http://www.ipyme.org
http://www.circe.es
Inscripci Registre de cooperatives

Atorga personalitat jurdica a la cooperativa.
Pgina 8 de 74
Cost aproximat: 60. Mitjans de pagament

Durada: El Registre ha de resoldre en un termini mxim de 3 mesos. Si en aquest termini no hi ha
resoluci s'entn desestimada.
Dirigir-se a:
Si es tracta d'una Cooperativa de primer grau s'ha d'inscriure a la Delegaci Territorial del Registre de
Cooperatives que correspongui pel domicili social.
Si es tracta d'una cooperativa de segon grau la inscripci correspon al Registre Central de Cooperatives
de Catalunya. Registres
Documentaci:
- Cpia autntica i cpia simple de l'escriptura de constituci.
- Autoliquidaci ITP-AJD (exempt).
- CIF provisional
- Sollicitud de qualificaci i inscripci al Registre de Cooperatives. Formularis.
Sollicitud CIF definitiu

Una vegada la cooperativa est inscrita al Registre de Cooperatives, t un nmero dinscripci registral
que sha de fer constar a la documentaci pblica de la cooperativa.
Amb lescriptura pblica original, que tingui la diligncia dinscripci on consti el nmero de registre, es pot
sollicitar la targeta del CIF definitiva.

Durada: El mateix dia de presentaci.
Dirigir-se a: Aquest trmit es pot fer presencialment o telemticament si es t firma digital. A
l'administraci d'Hisenda que correspon per domicili. Delegacions i Administracions
Documentaci: Imprs normalitzat Model 036. Escriptura de constituci, juntament amb la resoluci i el
segell acreditatiu de la inscripci al Registre
Sha de fer en mxim 1 mes des de la data dinscripci de lescriptura de constituci al Registre de
Cooperatives.
Declaraci censal d'alta dactivitat

Quan la societat decideix iniciar la seva activitat econmica, ha de fer la inscripci al cens de l'Agncia
Tributria, obligatori per exercir una activitat empresarial, professional o artstica. L'alta d'IAE duna
societat est integrada pel model 036, aix comuniquem a Hisenda la data d'alta d'activitat i l'activitat que
desenvoluparem a partir d'aquell moment.

Durada: El mateix moment.
l'administraci d'Hisenda que correspon per domicili. Delegacions i Administracions o a lajuntament del
municipi on es desenvolupar lactivitat principal.
Pgina 9 de 74
Les Cooperatives estan eximides del pagament dels 2 primers perodes impositius de l'IAE des de l'inici
d'activitat, i desprs estaran exemptes si tenen un volum d'operacions inferior a un mili d'euros, i si el
superen tenen una bonificaci de fins al 95% de la quota. Igualment sha de comunicar lalta.
Aquest trmit tamb es pot fer en el moment de sollicitar el CIF provisional.
Inscripci de l'empresa a la Seguretat Social i altes socis/es i treballadors/res

Es tracta dun acte administratiu pel qual la Tresoreria General de la Seguretat Social assigna a
lempresari un nmero (Codi de Compte de Cotitzaci) que identifica i controla les seves obligacions
davant el sistema de la Seguretat Social.
Al codi de compte de cotitzaci (CCC) principal es vincularan tots els altres que es puguin assignar a una
societat. La societat ha de sollicitar un CCC en cadascuna de les provncies on desenvolupi la seva
activitat, aix com en aquells casos on sigui necessria la identificaci de collectius de treballadors amb
peculiaritats de cotitzaci.
Tant els socis treballadors com les persones qui treballin per compte aliena a la cooperativa han
dinscriures obligatriament a la Seguretat Social.
Els socis que treballen a les cooperatives de treball associat poden acollir-se a tant al Rgim general de la
Seguretat Social com al Rgim especial de treballadors autnoms. Aquesta opci sha de definir als
estatuts socials i ser daplicaci a tots els socis treballadors; es podr modificar cada 5 anys.
Cost aproximat: Sense cost.

Durada: Al moment.
Abans de linici de lactivitat empresarial.
Dirigir-se a: Tresoreria de la Seguretat Social corresponent al domicili social de l'empresa. Oficines.
Documentaci:
*Hi ha diversos impresos que caldr emplenar segons la situaci de la cooperativa:
- El TA6 s el model per fer lalta de lempresa a la Seguretat Social i lobtenci del primer CCC.
- El TA7 s per fer variaci de dades del CCC o b una nova alta o baixa de CCC
- El TA2 s el model per fer altes, baixes o variacions de treballadors per compte ali (tamb per a
persones scies de cooperatives que estiguin al rgim general).
- El TA521/4 s el model per fer altes, baixes o variacions de persones scies cooperatives al rgim
dautnoms (quan la cooperativa opti pel rgim especial dautnoms)
*Documentaci corresponent al sistema de cobertura de riscos daccidents de treball i malaltia
professional.
* DNI o NIE i poders que acreditin la representaci de la persona que tramita el TA6. Original i cpia.
*Alta de les persones treballadores: model TA.2 i cartilla de la Seguretat Social. En cas dafiliar-se per
primera vegada, model TA.1 per duplicat.
*DNI o NIE i cartilla dassistncia sanitria de les persones treballadores per compte aliena. Cpia.
*Fotocpia de lescriptura de constituci amb segells conforme sha liquidat lITP-AJD i sollicitud conforme
sha tramitat la inscripci al Registre de Cooperatives
*Impost sobre activitats econmiques (Model 036). Original i cpia.
Comunicaci d'obertura del centre de treball

Una vegada constituda la societat, caldr indicar on es troba el centre de treball, i caldr comunicar-ho al
Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya. S'entn per Centre de Treball el que
constitueix una unitat productiva autnoma, s a dir que crea o fabrica un objecte o que presta un servei,
que t una organitzaci especfica, tant de bns com de persones. En general, s centre de treball cada
lloc on es pot trobar la persona treballadora per ra de la seva feina. L'obligaci de comunicar l'obertura
del centre de treball correspon a l'empresari/a, sigui quina sigui l'activitat que s'hi duu a terme.

Durada: Al moment.
Pgina 10 de 74
La comunicaci sha de fer durant els 30 dies segents a lobertura dun centre de treball o a la represa de
lactivitat, un cop acabades les alteracions, ampliacions o transformacions dimportncia.
Dirigir-se a: Per Internet si es t certificat digital o b als serveis territorials del Departament dEmpresa i
Ocupaci corresponents a lmbit geogrfic on subiqui el centre de treball afectat per la comunicaci.
Serveis Territorials del Departament dEmpresa i Ocupaci o Oficines de Gesti Empresarial
Documentaci: Imprs sollicitud.
Si shi fan obres de construcci, cal adjuntar el pla de seguretat i salut en el treball i la documentaci
daprovaci del pla de seguretat i salut en el treball en fase dexecuci feta pel coordinador de seguretat.
Si es tracta dactivitats amb incidncia ambiental (sotmeses al rgim dautoritzaci, llicncia o comunicaci
ambiental), cal aportar el projecte tcnic i la memria descriptiva de les caracterstiques daquesta
activitat.
Ms informaci: Oficina Virtual Trmits
Han de realitzar aquest trmit tant les empreses de nova creaci, com les que es trobin en qualsevol
d'aquests supsits: obertura de nou centre de treball, canvi d'activitat, trasllat de l'activitat.
Obtenci llibre de visites

Totes les empreses, encara que no tinguin personal treballador per compte ali i independentment del
rgim de Seguretat Social que shi apliqui, han de tenir un Llibre de visites de la Inspecci de Treball i
Seguretat Social, a disposici permanent del personal funcionari de la Inspecci de Treball i Seguretat
Social i del personal funcionari tcnic habilitat per a les actuacions comprovadores en matria de
prevenci de riscos laborals.

Dirigir-se a: Inspeccions Provincials de Treball i Seguretat Social a Catalunya:
Barcelona, Travessera de Grcia, 303-311, T.934.013.000
Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
Lleida, Riu Bess, 2, T.973.216.380
Tarragona, Cardenal Vidal i Barraquer, 20, T.977.233.714
Documentaci: Llibre oficial que es compra a llibreries especialitzades o tamb pot ser electrnic i
qualsevol document que acrediti lactivitat de la cooperativa (per exemple, la comunicaci dobertura del
centre de treball).
Ms informaci: Catleg de Serveis de la Generalitat
Procs de constituci rpid (48h): Coop Express

El Coop Express s un procediment que simplifica i redueix la durada dels trmits de constituci de
lempresa cooperativa que shan de fer davant el Registre de Cooperatives de Catalunya.
Per crear una cooperativa de manera gil i rpida (ja sigui de treball associat, de serveis, agrria o de
consumidors i usuaris), es pot optar pel procediment de constituci Coop Express. Els trmits que aquest
procediment simplifica i en redueix la durada amb el Registre de Cooperatives en el procs de constituci
de la cooperativa sn:
- Sollicitud del nom de la cooperativa: emissi en 48 hores de la certificaci corresponent.
- Trmit dinscripci de la cooperativa: resoluci en 48 hores.
Cal tenir en compte que els models destatuts per a aquest procediment estan estandarditzats i els camps
a omplir estan acotats a 7, 8 o 9 espais per omplir, segons el model.
Ms informaci a Coop Express.
Pgina 11 de 74
2. Societat Limitada Laboral

Definici:
La societat laboral s un tipus de societat mercantil que pot revestir la forma annima o de responsabilitat
limitada, amb un mnim de 3 socis o scies, on ms del 50% del seu capital social est subscrit per les
persones treballadores que presten el seus serveis a la societat a travs d'una relaci laboral de carcter
indefinit a jornada complerta.
Caracterstiques:
1.
El nombre d'hores treballades anualment pel personal assalariat indefinit no associat, no pot excedir
del 15% de les treballades per les persones associades. Aquest percentatge es del 25% si la societat
t menys de 25 persones treballant.
2.
Cap soci o scia pot tenir ms del 33% del capital social, excepte ens pblics o societats amb
participaci dels estaments pblics, els quals poden posseir fins a un 49% del capital.
3.
La responsabilitat de les persones associades es limita al capital de la societat. El capital social

mnim per a les SAL s de 60.101,21 i es divideix en accions nominatives i per a les SLL s de
3.005,06 i es divideix en participacions socials.
4.
No existeix lliure transmissi d'accions ni de participacions.
5.
-
Classes de persones associades:

Laborals: presten servei a la societat amb contracte laboral indefinit, i han de representar com a
mnim el 51% del capital social
No laborals: no treballen a la societat, i no poden representar ms del 49% del capital social.
Tamb pot existir personal laboral, no soci, assalariat per temps temporal o indefinit.
6.
Existncia d'un Fons de Reserva Especial obligatori a ms de les reserves prpies de les societats
mercantils, que s'ha de dotar amb el 10% del benefici anual.
Trets Diferencials:
-
Tenen una srie d'avantatges fiscals si doten el corresponent fons de reserva del 25% dels beneficis:
o Exempci del ITP-AJD en les operacions de constituci, ampliaci del capital i transformaci de
SAL en SLL,
o Bonificaci del 99% en la quota de l 'ITPAJD en el cas en que es demani un prstec per adquirir
actius fixes, el cas adquisici de bens per la societat i en transformacions de qualsevol societat
en SAL o SLL,
o Llibertat d'amortitzaci durant els primers 5 anys a partir de la qualificaci.
Abans dinscriures en el Registre Mercantil, han dobtenir la qualificaci de laboral del Registre de
Societats Laborals del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.
Normativa:
Llei 4/1997, de 24 de mar. BOE nm. 72, 25/3/1997.
Reial decret 2114/1998, de 2 d'octubre, sobre registre administratiu de societats laborals. BOE nm. 246,
14/10/1998.
Reial Decret Legislatiu 1564 de 22/12/1989, Text refs de la Llei de Societats Annimes. BOE 310 de
27/12/1989.
Llei 2/1995, de 23 de mar de Societats de Responsabilitat Limitada. BOE 71, de 24/03/95.
Pgina 12 de 74
Trmits a seguir
Societat Limitada Laboral

SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 13 de 74

Sollicitud certificaci denominaci social

El Registre Mercantil Central ens ha d'autoritzar a utilitzar un nom en concret per lentitat que volem crear.
Aquesta autoritzaci es sollicita a travs de la pgina web del Registre Mercantil Central (denominacions
socials/sollicitud de certificats).
A la sollicitud farem constar, per ordre de preferncia, tres noms triats per denominar la nostre societat. El
Registre ens autoritzar a fer servir el nom si no hi ha cap igual o similar que pugui provocar confusi al
trfic mercantil. Aquesta autoritzaci es fa mitjanant expedici de Certificat negatiu de nom.
Cost aproximat: 16,63+IVA si ho demanem per correu certificat, 19,71+IVA si ens ho envien per
missatgeria i 13,52+IVA si ho fem presencialment. Podem fer consultes prvies de disponibilitat dels
noms (1,80+IVA)
Durada: Aproximadament 15 dies.
Dirigir-se a: Sollicitud on-line. Sollicitud presencial en el Registre Mercantil Central, Madrid, Prncipe de
Vergara, 94, T.902.884.442-917454131.
Documentaci: Imprs especfic on s'han d'indicar clarament les dades del remitent. Models.
Ms informaci: La denominaci social sollicitada quedar registrada a nom de l'interessat durant el
termini de 6 mesos i tindr una vigncia de 3 mesos a efectes d'atorgar l'escriptura pblica de constituci.
s a dir la denominaci es concedeix durant 6 mesos, per si al 3er mes no hem atorgat l'escriptura de
constituci hem de sollicitar la renovaci del nom al Registre Mercantil Central. Transcorreguts 6 mesos,
sense inscriure la societat creada amb aquest nom al Registre, la denominaci es donada de baixa i s'ha
de demanar un altre vegada.

Acompliment del requisit legal de dipositar el capital social mnim per constituir una societat en una entitat
bancria.
Pgina 14 de 74

social.

La constituci de la societat es formalitza en una escriptura pblica, atorgada per totes les persones
Cost aproximat: El cost de l'escriptura pblica est en funci del capital social, de les cpies que es
vulguin i del nombre de folis de l'escriptura. Les despeses poden augmentar per redacci d'estatuts,
desplaament...
En cas de constituir la societat laboral amb el suport de la capitalitzaci, shaur de formalitzar lescriptura
en el termini mxim d1 mes des de la data dhaver rebut el pagament.
Documentaci:
- Estatuts socials (models)
representaci)
- Certificaci negativa de nom emesa pel Registre Mercantil Central
- Certificat bancari de dipsit daportacions dinerries

estigui inscrita al Registre corresponent.

Pgina 15 de 74
es retorna al mateix moment). Cpia i original del DNI o NIE de la persona o persones administradores,
aix com de les persones scies.

Jurdics Documentats
documentats (ITP-AJD), un impost autonmic. Un cop autoliquidat limpost (trmit), ja es pot presentar
lescriptura pblica de constituci al Registre corresponent.
Cost aproximat: 1% del capital social escripturat, tot i que, les societats laborals quedaran exemptes de
pagar aquest 1% si obtenen la qualificaci de societat laboral i apliquen el Fons Especial de Reserva,
durant lexercici que es produeix el fet imposable, el 25% dels beneficis lquids.
Durada: Al moment.
Documentaci:
adquirir:
Ms informaci:
http://www.circe.es
Inscripci Registre Administratiu de Societats Laborals

Inscripci que concedeix la categoria de laboral a la societat. Aquest trmit ha de ser previ a la inscripci
en el Registre Mercantil.
Cost aproximat: 60. Mitjans de pagament.

Durada: Legalment el Registre Administratiu de Societats Laborals disposa d'un termini mxim de 3
mesos per dictar la resoluci d'inscripci.
Dirigir-se a: Registre Administratiu de Societats Laborals de la Generalitat de Catalunya. C/Seplveda,
148-150, Barcelona. T.932.285.757
Documentaci:
Cpia autntica de lescriptura de constituci
Cpia simple de lescriptura de constituci
Imprs sollicitant la qualificaci i inscripci al Registre Administratiu de societats laborals. Formularis.
Pgina 16 de 74
Ms informaci: Registre Administratiu de societats laborals
Inscripci Registre Mercantil

Amb la inscripci de l'empresa al Registre Mercantil la societat adquireix personalitat jurdica amb efectes
retroactius des de la seva constituci davant Notari (tots els actes realitzats fins el moments esdevenen
vlids amb la inscripci al Registre).
Cost aproximat: El cost d'inscripci en el Registre Mercantil depn del capital social aportat a l'empresa.
En funci d'una taula es calcula l'aranzel aplicable i sobre el resultat el 21% d'IVA. A la quantitat resultant
cal afegir el cost de l'imprs 0,30 . En el moment de la presentaci s'ha de fer una provisi d'uns 100
aproximadament, que posteriorment es descomptaran de l'import a la factura final.
Durada: La inscripci al Registre es produeix al cap de 15 dies hbils a partir de la presentaci.
Dirigir-se a: Registre Mercantil de la provncia del domicili social:
Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 184, 1r pis, 08038 Barcelona, T.93.508.14.44
Girona, C/Riu Freser, n 76, 17003 Girona, T.972.200.312
Lleida, Gran Passeig de Ronda, n 89, 25006 Lleida, T.973.282.874
Tarragona, Avda. Pau Casals, n 13, 2on pis, 43003 Tarragona, T. 977.22.30.53
Documentaci:
- Imprs d'inscripci que faciliten els registres mercantils
- Cpia autntica de l'escriptura de constituci
- Justificaci del pagament de l'ITPAJD
- Fotocpia del CIF de la Societat
- Certificat que acredita la qualificaci de laboral i la inscripci en el Registre Administratiu de Societats
Laborals

Una vegada la societat est inscrita al Registre Mercantil, t un nmero dinscripci registral que sha de
fer constar a la documentaci pblica de la societat.

segell acreditatiu de la inscripci al Registre.
Sha de fer en mxim 1 mes des de la data dinscripci de lescriptura de constituci al Registre Mercantil.

Pgina 17 de 74

Els subjectes passius de lImpost de Societats, i les SLL en sn, amb un import net de la xifra de negocis
inferior a un mili deuros, estan exempts de pagar lIAE. Igualment sha de comunicar lalta.
Inscripci de l'empresa a la Seguretat Social i altes empresari/es i treballadors/res

activitat, aix com en aquells casos on sigui necessria la identificaci de collectius de treballadors/es
amb peculiaritats de cotitzaci.
Tant els socis treballadors com les persones qui treballin per compte aliena a la societat han dinscriures
obligatriament a la Seguretat Social.

Durada: Al moment.
Documentaci:
*Hi ha diversos impresos que caldr emplenar segons la situaci de la societat:
- El TA2 s el model per fer altes, baixes o variacions de treballadors per compte ali al rgim general
- El TA521 s el model per fer altes, baixes o variacions de persones scies al rgim dautnoms
professional.
*DNI o NIE i poders que acreditin la representaci de la persona que tramita el TA6. Original i cpia.
sha tramitat la inscripci al Registre Mercantil
Observacions: Lenquadrament dels socis/es i treballadors/es en el sistema de la Seguretat Social s el
segent:
1. Rgim general amb protecci de l'atur i del fons de garantia salaria (FOGASA):
- Socis/es treballadors/es de les societats laborals encara que formin part de l'rgan d'administraci.
2. Assimilats a treballadors per compte ali amb exclusi de la protecci per atur i del fons de garantia
salarial:
a) Socis/es treballadors/es administradors/es de la societat, amb funcions de direcci i gerncia
retribudes, amb independncia de relaci laboral com o especial.
Pgina 18 de 74
b) Socis/es treballadors/es administradors/es de la societat amb funcions de direcci i gerncia a la

societat amb relaci laboral de carcter especial del personal dalta direcci.
3. Rgim especial dautnoms
- Socis/es treballadors/es, la participaci dels quals en el capital social, ms la participaci del cnjuge i
dels parents per consanguinitat, afinitat o adopci fins el segon grau, amb els quals convisqui, arribi
almenys al 50% del capital social.
- Excepci: acreditar que lexercici del control efectiu de la societat requereix el concurs de persones
alienes a les relacions familiars


Durada: Al moment.
activitat.


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
qualsevol document que acrediti lactivitat de lempresa (per exemple, la comunicaci dobertura del centre
de treball).
Pgina 19 de 74
Pgina 20 de 74
3. Societat Annima Laboral

Definici:
La societat laboral s un tipus de societat mercantil que pot revestir la forma annima o de responsabilitat
limitada, amb un mnim de 3 socis o scies, on ms del 50% del seu capital social est subscrit per les
persones treballadores que presten el seus serveis a la societat a travs d'una relaci laboral de carcter
indefinit a jornada complerta.
Caracterstiques:
7.
El nombre d'hores treballades anualment pel personal assalariat indefinit no associat, no pot excedir
del 15% de les treballades per les persones associades. Aquest percentatge es del 25% si la societat
t menys de 25 persones treballant.
8.
Cap soci o scia pot tenir ms del 33% del capital social, excepte ens pblics o societats amb
participaci dels estaments pblics, els quals poden posseir fins a un 49% del capital.
9.
La responsabilitat de les persones associades es limita al capital de la societat. El capital social

mnim per a les SAL s de 60.101,21 i es divideix en accions nominatives i per a les SLL s de
3.005,06 i es divideix en participacions socials.
10. No existeix lliure transmissi d'accions ni de participacions.

11. Classes de persones associades:
Laborals: presten servei a la societat amb contracte laboral indefinit, i han de representar com a
mnim el 51% del capital social
No laborals: no treballen a la societat, i no poden representar ms del 49% del capital social.
Tamb pot existir personal laboral, no soci, assalariat per temps temporal o indefinit.
12. Existncia d'un Fons de Reserva Especial obligatori a ms de les reserves prpies de les societats
mercantils, que s'ha de dotar amb el 10% del benefici anual.
Trets Diferencials:
-
Tenen una srie d'avantatges fiscals si doten el corresponent fons de reserva del 25% dels beneficis:
o Exempci del ITP-AJD en les operacions de constituci, ampliaci del capital i transformaci de
SAL en SLL,
o Bonificaci del 99% en la quota de l 'ITPAJD en el cas en que es demani un prstec per adquirir
actius fixes, el cas adquisici de bens per la societat i en transformacions de qualsevol societat
en SAL o SLL,
o Llibertat d'amortitzaci durant els primers 5 anys a partir de la qualificaci.
Abans dinscriures en el Registre Mercantil, han dobtenir la qualificaci de laboral del Registre de
Societats Laborals del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.
Normativa:
Llei 4/1997, de 24 de mar. BOE nm. 72, 25/3/1997.
Reial decret 2114/1998, de 2 d'octubre, sobre registre administratiu de societats laborals. BOE nm. 246,
14/10/1998.
Reial Decret Legislatiu 1564 de 22/12/1989, Text refs de la Llei de Societats Annimes. BOE 310 de
27/12/1989.
Llei 2/1995, de 23 de mar de Societats de Responsabilitat Limitada. BOE 71, de 24/03/95.
Pgina 21 de 74
Trmits a seguir
Societat Annima Laboral

SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 22 de 74


noms (1,80+IVA)
Vergara, 94, T.902.884.442-917454131.

bancria.
Pgina 23 de 74

social.

desplaament...
En cas de constituir la societat laboral amb el suport de la capitalitzaci, shaur de formalitzar lescriptura
en el termini mxim d1 mes des de la data dhaver rebut el pagament.
Documentaci:
- Estatuts socials (models)
representaci)
- Certificat bancari de dipsit daportacions dinerries o, pel cas d'aportacions no dinerries, informe
d'expert independent


Pgina 24 de 74

Jurdics Documentats
Cost aproximat: 1% del capital social escripturat, tot i que, les societats laborals quedaran exemptes de
pagar aquest 1% si obtenen la qualificaci de societat laboral i apliquen el Fons Especial de Reserva,
durant lexercici que es produeix el fet imposable, el 25% dels beneficis lquids.
Durada: Al moment.
Documentaci:
adquirir:
Ms informaci:
http://www.circe.es
Inscripci Registre Administratiu de Societats Laborals

Inscripci que concedeix la categoria de laboral a la societat. Aquest trmit ha de ser previ a la inscripci
en el Registre Mercantil.
Cost aproximat: 60. Mitjans de pagament.

Durada: Legalment el Registre Administratiu de Societats Laborals disposa d'un termini mxim de 3
mesos per dictar la resoluci d'inscripci.
Dirigir-se a: Registre Administratiu de Societats Laborals de la Generalitat de Catalunya. C/Seplveda,
148-150, Barcelona. T.932.285.757
Documentaci:
Cpia autntica de lescriptura de constituci
Cpia simple de lescriptura de constituci
Imprs sollicitant la qualificaci i inscripci al Registre Administratiu de societats laborals. Formularis.
Pgina 25 de 74
Ms informaci: Registre Administratius de societats laborals

Documentaci:
- Certificat que acredita la qualificaci de laboral i la inscripci en el Registre Administratiu de Societats
Laborals



Pgina 26 de 74

Els subjectes passius de lImpost de Societats, i les SAL en sn, amb un import net de la xifra de negocis


Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
Observacions: Lenquadrament dels socis/es i treballadors/es en el sistema de la Seguretat Social s el
segent:
1. Rgim general amb protecci de l'atur i del fons de garantia salaria (FOGASA):
- Socis/es treballadors/es de les societats laborals encara que formin part de l'rgan d'administraci.
2. Assimilats a treballadors per compte ali amb exclusi de la protecci per atur i del fons de garantia
salarial:
a) Socis/es treballadors/es administradors/es de la societat, amb funcions de direcci i gerncia
retribudes, amb independncia de relaci laboral com o especial.
Pgina 27 de 74
b) Socis/es treballadors/es administradors/es de la societat amb funcions de direcci i gerncia a la

societat amb relaci laboral de carcter especial del personal dalta direcci.
3. Rgim especial dautnoms
- Socis/es treballadors/es, la participaci dels quals en el capital social, ms la participaci del cnjuge i
dels parents per consanguinitat, afinitat o adopci fins el segon grau, amb els quals convisqui, arribi
almenys al 50% del capital social.
- Excepci: acreditar que lexercici del control efectiu de la societat requereix el concurs de persones
alienes a les relacions familiars


Durada: Al moment.
activitat.


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 28 de 74
Pgina 29 de 74
4. Treball autnom
Definici:
L'empresari o empresria individual, popularment conegut com treballador/a autnom/a, s la persona
fsica que realitza en nom propi una activitat econmica (comercial, industrial o professional) amb finalitat
de lucre i de forma habitual. L'activitat empresarial adoptar el nom de la persona fsica titular del negoci,
encara que s possible actuar amb un nom comercial.
Caracterstiques:
Segons el Codi Civil, es considera empresari o empresria individual (comerciant) a qui reuneix les
condicions segents:
1. Capacitat legal: cal ser major d'edat (o menor emancipat) i tenir la lliure disposici dels seus bns
2. Habitualitat: els actes empresarials allats no impliquen la condici d'empresari o empresria individual
3. Actuar en nom propi, assumint drets i obligacions derivats de l'activitat empresarial
Trets Diferencials:
-
s la forma ms senzilla i econmica de dur a terme una activitat empresarial, ja que no requereix un
procs previ de constituci.
La responsabilitat s'estn a tot el seu patrimoni personal i s illimitada. En cas de matrimoni, els bns
del cnjuge poden quedar afectats si l'empresari/a est casat/da en rgim de societat de guanys. A
Catalunya el rgim econmic del matrimoni s el de separaci de bns, per tant els deutes del
cnjuge empresari/a no afectaran als bns de l'altre.
Si el volum del benefici s important, pot estar sotms a tipus impositius elevats: les societats tributen
a un tipus fix sobre els beneficis (aproximadament entre 25-30%), els empresaris/es individuals
tributen per l'IRPF que aplica un tipus progressiu (aproximadament 24-43%).
Normativa:
Llei 20/2007, de 11 de Juliol, del Estatut del Treball Autnom regula els drets i garanties d'aquest
collectiu. Aquesta Llei estableix un decleg de drets i deures dels treballadors autnoms (l'obligatorietat
de subscriure la cobertura d'incapacitat temporal de contingncies comunes, el reconeixement de la figura
del treballador/a autnom/a econmicament dependent etc.)
DECRET 18/2010, de 23 de febrer, d'aplicaci a Catalunya de l'Estatut del treball autnom.
A banda d'aquesta legislaci, existeix gran normativa no especfica amb previsions aplicables al treball
autnom.
Pgina 30 de 74
Trmits a seguir
Treball Autnom
SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 31 de 74

Opcional => Trmit administratiu de constituci de forma telemtica de la constituci de

lEmpresari/a Individual (veure Annex 2)
Declaraci prvia d'inici d'activitat i sollicitud CIF provisional o definitiu

Es pot demanar el CIF provisional abans diniciar lactivitat efectivament (comenar a facturar) o si ja es t
previst comenar lactivitat es pot demanar el CIF definitiu. En el cas de les persones fsiques que es
constitueixen en empresaris/ries individuals, el CIF coincideix amb el NIF particular.

Durada: El mateix dia de presentaci de la declaraci es fa lliurament duna targeta fiscal.
Documentaci: Imprs normalitzat Model 037. DNI o NIE original i fotocpia del mateix.

Inscripci al cens de l'Agncia Tributria, obligatori per exercir una activitat empresarial, professional o
artstica. L'alta d'IAE duna persona fsica est integrada pel model 037 (declaraci censal simplificada),
aix comuniquem a Hisenda la data d'alta d'activitat i l'activitat que desenvoluparem a partir d'aquell
moment.
Pgina 32 de 74

Documentaci: Imprs normalitzat Model 037. Original i cpia del DNI o NIE.
Ms informaci: Del trmit.
Les persones fsiques estan exemptes de pagar lIAE. Igualment sha de comunicar lalta.
Inscripci de l'empresa a la Seguretat Social i altes equip promotor i treballadors/res

Tota persona fsica per compte de la qual vagin a treballar persones incloses en el Rgim General de la
Seguretat Social, shaur dinscriure com a empresa a la Tresoreria General de la Seguretat Social.
Es tracta dun acte administratiu pel qual la TGSS assigna a lempresari/a un nmero (Codi de Compte de
Cotitzaci) que identifica i controla les seves obligacions davant el sistema de la Seguretat Social.

Durada: Al moment.
Documentaci:
professional, indicant si opta per una Mtua patronal o per lINSS.
Observacions: Lenquadrament a al Seguretat Social, com a norma general s:
Rgim General: per les persones empleades que no siguin familiars fins a 2on grau de la persona
titular de lactivitat
Rgim Especial Autnoms: persones titulars de lactivitat i familiars fins a 2on grau

Els empresaris i empresries han dindicar on es troba el seu centre de treball, i caldr comunicar-ho al
Pgina 33 de 74
Durada: Al moment.
activitat.

Els empresaris i empresries, encara que no tinguin personal treballador per compte ali i
independentment del rgim de Seguretat Social que shi apliqui, han de tenir un Llibre de visites de la
Inspecci de Treball i Seguretat Social, a disposici permanent del personal funcionari de la Inspecci de
Treball i Seguretat Social i del personal funcionari tcnic habilitat per a les actuacions comprovadores en
matria de prevenci de riscos laborals.

Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 34 de 74
5. Societat civil particular

Definici:
Pacte mitjanant el qual dues o ms persones fsiques acorden posar en com bns, diners i/o treball, per
dur a terme una activitat econmica amb el propsit de repartir-se els beneficis.
Caracterstiques:
1.
Per constituir la societat civil, les persones que s'associen hauran de:
redactar els acords de constituci de la mateixa i les normes que la regiran (estatuts/contracte
civil),
comunicar a Hisenda l'existncia de la SCP perqu li assigni un nmero de CIF, aix com les
seves obligacions fiscals
i liquidar a la Delegaci de Tributs de la Generalitat l'ITP-AJD
2.
No hi ha un capital mnim legalment establert.
3.
Es pot aportar noms bns o diners, per no es pot aportar noms treball.
4.
En el supsit d'aportaci de bns immobles o drets reals, la SCP s'haur de constituir davant de
Notari i liquidar tamb l'ITPAJD sobre el valor dels bns aportats.
5.
A manca d'un representant designat, qualsevol de les persones associades pot obligar amb els seus
actes a tota la societat; tanmateix s habitual designar quin del socis/scies administrar la societat al
contracte de constituci.
Trets Diferencials:
-
s una forma jurdica rpida i econmica de constituir
Es pot fer qualsevol tipus de pacte, sempre i quan no sigui contrari a la llei o exclogui a cap de les
persones associades de la participaci en beneficis i prdues.
La tributaci afecta a les respectives participacions de cadascun dels socis/es, ja que la SCP no
tributa com a ens perqu no t personalitat jurdica prpia.
Davant terceres persones, en primer lloc respon la societat amb els seus bns i a falta d'aquests,
responen les persones que s'associen de forma illimitada amb els seus bns propis en funci del que
han pactat, o en defecte, en proporci al que han aportat.
Els pactes que hagin establert les persones associades noms seran oposables a terceres persones
si e publiquen, ja que en cas contrari, la responsabilitat s solidria, s a dir es pot reclamar la
totalitat del deute a qualsevol de les persones que s'associen.
Normativa:
Codi Civil, articles 1.665 al 1.708, R.D. de 24 de juliol de 1889
Pgina 35 de 74
Trmits a seguir
Societat Civil Particular

SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 36 de 74

Contracte civil
Contracte privat on es regulen els drets i obligacions de les persones que s'associen, qui s
administrador/ra, supsits de transmissi de participacions o mort d'un/a dels partcips/es. En el supsit
que s'aportin bns immobles i/o drets reals, obligatriament s'haur de signar davant notari/a, essent en
els altres casos potestatiu, i encara que legalment no hi ha establert un mnim d'aportaci de bns, s
precs liquidar l'ITP. Les persones que s'associen han de ser com a mnim dues.
Cost aproximat: Tarifes professionals de gestoria i notaria.

Durada: El temps que pugui trigar el professional en donar hora.
Dirigir-se a: Es recomana contactar amb un Gestor/a o advocat/da (pel cas de document privat) o un
notari/a (pel cas d'escriptura pblica).
Documentaci: Models

s aconsellable sollicitar el CIF provisional abans diniciar lactivitat efectivament (comenar a facturar).
Mitjanant el models 036 o 037 ens assignen un nmero tot i que no iniciem lactivitat encara.
linici de lactivitat marcant la casella 504 a la declaraci censal (model 036/037), aix tenim la possibilitat
de deduir les despeses que genera el nostre negoci prvies a linici de lactivitat (emetre factures).

Documentaci: Imprs normalitzat Model 036 per la societat i un Model 037 per cada persona scia.
Original i fotocpia del document de constituci, sigui escriptura o contracte civil (loriginal es retorna al
Pgina 37 de 74
mateix moment), Cpia i original del DNI o NIE del representant legal i Cpia i original del DNI o NIE de
les persones scies.

Jurdics Documentats
documentats (ITP-AJD), un impost autonmic. Un cop autoliquidat limpost (trmit), ja es pot presentar, si
escau, lescriptura pblica de constituci al Registre corresponent.
Cost aproximat: 1% del capital social aportat

Durada: Al moment.
La liquidaci s'ha d'efectuar en el termini d'un mes a partir de la data del contracte civil o de lescriptura de
constituci a la notaria, si no es meritaran interessos.
Documentaci:
adquirir:
Document original del contracte civil o de lescriptura pblica, que es retorna en aquell moment, i una
cpia simple o una fotocpia del document original, que restar a loficina tributria per a comprovaci
posterior.
Ms informaci:
http://www.circe.es

artstica. Amb lalta d'IAE comuniquem a Hisenda la data d'alta d'activitat i l'activitat que desenvoluparem a
partir d'aquell moment.

les persones scies.
Les societats civils amb un import net de la xifra de negocis inferior a un mili deuros, estan exempts de
pagar lIAE. Igualment sha de comunicar lalta.
Pgina 38 de 74


Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
*Fotocpia del contracte civil o de lescriptura de constituci amb segells conforme sha liquidat lITP-AJD
i, en cas descriptura, sollicitud conforme sha tramitat la inscripci al Registre Mercantil
titular
Rgim Especial Autnoms: persones titulars de la societat i familiars fins a 2on grau


Durada: Al moment.
Pgina 39 de 74

activitat.


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 40 de 74
6. Societat Limitada
Definici:
s una associaci voluntria de persones fsiques o jurdiques, que aporten capital per explotar
conjuntament una activitat empresarial o professional. Les SL tenen personalitat jurdica prpia, diferent
de la dels socis i scies que la integren.
Caracterstiques:
1.
Per crear la SL s necessari dipositar un capital social mnim de 3.005,06 . Aquest capital es dividir
en participacions que sn iguals, indivisibles i acumulables. Les aportacions dels socis/es al capital
social podran ser en metllic, bns o drets. Noms es podran aportar bns o drets susceptibles de
valoraci econmica.
2.
Les persones que s'associen no responen de forma personal dels deutes socials, i per tant la seva
responsabilitat es limita al capital aportat a la societat.
3.
Les participacions sn nominals i no es poden transmetre lliurement, ja que hi ha un dret d'adquisici

preferent per part de les persones associades. La transmissi ha de constar en document pblic.
4.
Adquireix personalitat jurdica amb la seva inscripci al Registre Mercantil, encara que es pot actuar
en nom de la societat des de l'atorgament de l'escriptura pblica de constituci (adquireix la
personalitat retroactivament).
5.
La SL pot tenir una persona administradora nica o diverses persones que actun conjuntament o
solidriament, o b un consell d'administraci, format per un mnim de 3 i un mxim de 12
consellers/es.
Administraci Mancomunada: els/les administradors/es han d'actuar conjuntament per a realitzar
qualsevol acte.
Administraci Solidria: els/les administradors/es poden actuar independentment per a realitzar
qualsevol acte.
6.
Respecte al nombre de socis i scies, no hi ha fixat cap mxim ni mnim i pot tenir carcter
unipersonal (en el moment de la constituci o posteriorment), en aquest cas s'ha de fer constar la
unipersonalitat a tota la documentaci.
Trets Diferencials:
-
La responsabilitat limitada implica que les persones associades noms hagin de respondre dels
diners que han aportat a la societat.
Les persones associades controlen la nova entrada de socis i scies, donat que les participacions
sn nominals i la seva transmissi no s lliure (dret d'adquisici preferent).
No necessiten, a diferncia de la SA, l'informe d'una persona experta independent per a la valoraci
de les aportacions no dinerries.
El cost de constituci s elevat, ja que requereix d'una escriptura pblica i s'ha de liquidar l'ITPAJD
(1% del capital) aix com la posterior inscripci en el Registre Mercantil de la provncia del domicili
social.
No s'admet com a possible participaci l'aportaci de treball.
Normativa:
Llei 2/1995, de 23 de mar, de Societats de Responsabilitat Limitada (BOE 71 de 24/03/1995)
Pgina 41 de 74
Trmits a seguir
Societat Limitada
SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 42 de 74

Opcional => Trmit administratiu de constituci de forma telemtica de la constituci de la SL

(veure Annex 2)

noms (1,80+IVA)
Vergara, 94, T.902.884.442-917454131.
bancria.
Pgina 43 de 74

social.

desplaament...
Documentaci:
- Estatuts socials
representaci)


Pgina 44 de 74

Jurdics Documentats
Cost aproximat: 1% del capital social escripturat

Durada: Al moment.
Documentaci:
adquirir:
Ms informaci:
http://www.circe.es

Documentaci:
Pgina 45 de 74





Els subjectes passius de lImpost de Societats, i les SL en sn, amb un import net de la xifra de negocis

Pgina 46 de 74

Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
Rgim General: quan els socis/es no tinguin el control efectiu de la societat, ni siguin administradors
retributs
Rgim General sense FOGASA: quan els socis/es no tinguin el control efectiu de la societat, per
siguin administradors retributs
Rgim Especial Autnoms: quan els socis/es tinguin el control efectiu de la societat


Durada: Al moment.
activitat.
Pgina 47 de 74


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 48 de 74
7. Societat Limitada Nova Empresa

Definici:
s una variant de la Societat Limitada, ja que t la mateixa regulaci per amb uns trets diferencials.
Caracterstiques:
1.
L'objecte social fixat per la llei s molt genric (a diferncia de la SL) per a permetre un major
flexibilitat pel desenvolupament de diverses activitats empresarials sense modificar els estatuts
(exemple d'objecte social: activitat comercial).
2.
Noms poden associar-se les persones fsiques i no jurdiques. Al moment de la constituci no es pot
superar el nombre de 5 socis/es. Els titulars d'una SLNE Unipersonal no poden constituir una altra
SLNE Unipersonal.
3.
La xifra de capital mnim (3.012 ) ha de ser desemborsada dinerriament. El capital mxim es

120.202 .
4.
La transmissi voluntria per actes inter vius de participacions socials noms pot fer-se a favor de
persones fsiques i llavors pot superar-se el nmero de 5 persones associades. Si adquireixen
participacions persones jurdiques hauran de ser venudes a favor de persones fsiques en el termini
de 3 mesos a partir de l'adquisici.
5.
No s necessari dur el Llibre Registre d'accions nominatives.
6.
L'administraci ha d'excercir-se sempre per persones associades b a travs d'un rgan unipersonal,
o b pluripersonal, que pot ser solidari o mancomunat, per no pot ser consell d'administraci.
Trets Diferencials:
-
Major simplicitat en la gesti comptable.
Aquesta forma jurdica permet l'accs a una srie incentius fiscals com l'ajornament del pagament de
l'ITP-AJD a 1 any, l'ajornament de la quota resultant de l'Impost de Societats dels 2 primers anys i
l'ajornament o fraccionament de les retencions o ingressos a compte de l'IRPF que es meritin el
primer any a partir de la seva constituci. Les quantitats ajornades o fraccionades generaran
interessos de demora per no s'haur d'aportar garantia. Tamb existeix el compte estalvi-empresa,
on les quantitats dipositades durant un termini de 4 anys, amb un mxim anual de 9.015,18 ,
permeten una deducci del 15% en el IRPF, a canvi que a l'any de la constituci la SLNE, aquesta
tingui com a mnim un local per l'activitat i una persona ocupada amb contracte laboral a jornada
complerta.
La denominaci social de la SLNE s inicialment el nom i cognoms d'una de les persones

fundadores, ms un codi alfanumric i SLNE. Legalment s possible modificar la denominaci social
per un nom de fantasia, si es fa durant els tres primers mesos el canvi resulta gaireb gratut.
Normativa:
Pots trobar tota la normativa de la SLNE en la pgina web del CIRCE.
Ms informaci.
Pgina 49 de 74
Trmits a seguir
Societat Limitada Nova Empresa

SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 50 de 74

Observaci => Tot i que les SLNE tamb poden seguir el trmit de constituci que segueixen les
SL amb algunes diferencies (obtenci de la denominaci social, ajornament pagament ITPAJD),
per constituir una SLNE es sol seguir el trmit administratiu de forma telemtica. (veure Annex 2)
Denominaci social
La denominaci social de la SLNE s inicialment el nom i cognoms d'una de les persones fundadores,
ms un codi alfanumric i SLNE. Legalment s possible modificar la denominaci social per un nom de
fantasia, si es fa durant els tres primers mesos el canvi resulta gaireb gratut.
Ms informaci: CIRCE

bancria.

social.
Pgina 51 de 74
desplaament...
Documentaci:
- Estatuts socials
representaci)



Jurdics Documentats
Cost aproximat: 1% del capital social escripturat (es pot ajornar el pagament a 1 any, encara que genera
interessos de demora)
Durada: Al moment.
Pgina 52 de 74
Documentaci:
adquirir:
Ms informaci:
http://www.circe.es

Documentaci:


Pgina 53 de 74



Els subjectes passius de lImpost de Societats, i les SL en sn, amb un import net de la xifra de negocis


Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
Pgina 54 de 74
retributs


Durada: Al moment.
activitat.


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
Pgina 55 de 74
de treball).
Pgina 56 de 74
8. Societat Annima
Definici:
s una societat mercantil capitalista, en la que les persones que s'associen posen recursos en com per
dur a terme una activitat de tipus empresarial, amb l'objectiu d'obtenir uns guanys. El capital social est
integrat per les aportacions dels socis i scies, dividit en accions. Els vots de cada persona associada
estan en relaci directe al nombre d'accions que t.
Caracterstiques:
1.
Les persones que s'associen no responen en principi de manera personal dels deutes socials i, per
tant, la seva responsabilitat es limita al capital aportat a la societat, en concret, al valor nominal de les
accions que hagin subscrit. Aix mateix, la responsabilitat de l'administraci en principi tamb s
limitada i per a que aquesta es dilueixi seria necessria la realitzaci d'un acte illcit o imprudent en
l'exercici de les funcions que ocasions un dany a la societat.
2.
Pot tenir carcter unipersonal originari o sobrevingut. El cas que la societat sigui unipersonal, s'haur
de fer menci expressa d'aquest tret en tots els documents, i haur d'inscriure's aquesta situaci en el
Registre Mercantil.
3.
Adquireix personalitat jurdica amb la seva inscripci al Registre Mercantil, per es pot actuar en nom
de la societat a partir de la seva constituci adquireix la personalitat retroactivament-.
4.
Com a valor mobiliari que sn, les accions sn bsicament transmissibles de forma voluntria pel seu
titular, essent inadmissible qualsevol altre pacte que faci impossible la seva transmissibilitat. Hi ha
dos tipus de restriccions a la transmissibilitat d'aquestes:
a) Restriccions legals, que venen fixades per alguna llei.
b) Restriccions estatutries, que venen imposades pels estatuts socials i noms poden recaure
sobre les accions nominatives, ja que les accions al portador no poden estar sotmeses a cap
limitaci.
Trets Diferencials:
-
Al ser la responsabilitat limitada, en principi si l'empresa t problemes, les persones associades

noms poden perdre els diners que han aportat.
La lliure transmissi de les accions permet vendre fcilment aquestes, tret que als estatuts es disposi
una altra cosa.
Inicialment, s possible desemborsar noms el 25% del capital social.
El cost de constituci s elevat, ja que requereix escriptura pblica i a ms s'ha de liquidar l'ITP_AJD
(1% del capital) i s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil de la provncia on estigui el domicili social.
Els mecanismes administratius previstos a la normativa reguladora estan ms pensats per grans
empreses, i per tant poden dificultar la gesti d'una PIME.
Normativa:
Reial Decret Legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel que s'aprova el text refs de la Llei de
Societats Annimes.
Pgina 57 de 74
Trmits a seguir
Societat Annima
SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 58 de 74


noms (1,80+IVA)
Vergara, 94, T.902.884.442-917454131.

bancria.
Pgina 59 de 74

social.

desplaament...
Documentaci:
- Estatuts socials
representaci)


Pgina 60 de 74


Jurdics Documentats
Cost aproximat: 1% del capital social escripturat

Durada: Al moment.
Documentaci:
adquirir:
Ms informaci:
http://www.circe.es

Documentaci:
Pgina 61 de 74




Els subjectes passius de lImpost de Societats, i les SA en sn, amb un import net de la xifra de negocis

Pgina 62 de 74

Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
retributs


Durada: Al moment.
activitat.
Pgina 63 de 74


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 64 de 74
9. Comunitat de Bns
Definici:
La comunitat de bns s una figura jurdica que regula una situaci de copropietat. Es fonamenta en
l'existncia d'una propietat en com i pro-indivisa d'un b o un dret que pertany a diferents titulars.
Caracterstiques:
1.
2.
3.
La comunitat en principi es regula pels pactes entre comuners/es i noms a falta d'aquests
subsidiriament s'aplica les normes del Codi Civil.
S'aplica a la CB el principi de proporcionalitat: la participaci en beneficis i crregues ser
proporcional a les quotes. Les quotes es presumeixen iguals si no es prova el contrari.
Per administrar i gaudir dels bns o drets que integren la CB s'aplica el rgim de majoria de quotes.
Trets Diferencials:
- s una forma jurdica rpida i barata de constituir.
- La Comunitat ents com a ens, no tributa IRPF ja que no t personalitat jurdica prpia, tributaran
cadasc dels comuners/es en funci de la seva quota.
- Com jurdicament no t personalitat prpia, les persones associades responen davant de terceres
persones amb la totalitat del seu patrimoni personal.
Normativa:
Codi Civil, articles 392 a 406, R.D. de 24 de juliol de 1889
Pgina 65 de 74
Trmits a seguir
Comunitat de Bns
SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 66 de 74

Contracte civil
Contracte privat on es regulen els drets i obligacions de les persones que s'associen, qui s
administrador/a, supsits de transmissi de participacions o mort d'un/a dels partcips/es. En el supsit
que s'aportin bns immobles i/o drets reals, obligatriament s'haur de signar davant notari/a, essent en
els altres casos potestatiu, i encara que legalment no hi ha establert un mnim d'aportaci de bns, s
precs liquidar l'ITP. Les persones que s'associen han de ser com a mnim dues.
Cost aproximat: Tarifes professionals de gestoria i notaria.

Durada: El temps que pugui trigar el professional en donar hora.
Dirigir-se a: Es recomana contactar amb un Gestor/a o advocat/da (pel cas de document privat) o un
notari/a (pel cas d'escriptura pblica).

s aconsellable sollicitar el CIF provisional abans diniciar lactivitat efectivament (comenar a facturar).
Mitjanant el models 036 o 037 ens assignen un nmero tot i que no iniciem lactivitat encara.
linici de lactivitat marcant la casella 504 a la declaraci censal (model 036/037), aix tenim la possibilitat
de deduir les despeses que genera el nostre negoci prvies a linici de lactivitat (emetre factures).

les persones scies.
Pgina 67 de 74


Jurdics Documentats
documentats (ITP-AJD), un impost autonmic. Un cop autoliquidat limpost (trmit), ja es pot presentar, si
escau, lescriptura pblica de constituci al Registre corresponent.
Cost aproximat: 1% del capital social aportat

Durada: Al moment.
La liquidaci s'ha d'efectuar en el termini d'un mes a partir de la data del contracte civil o de lescriptura de
constituci a la notaria, si no es meritaran interessos.
Documentaci:
adquirir:
Document original del contracte civil o de lescriptura pblica, que es retorna en aquell moment, i una
cpia simple o una fotocpia del document original, que restar a loficina tributria per a comprovaci
posterior.
Ms informaci:
http://www.circe.es

artstica. Amb lalta d'IAE comuniquem a Hisenda la data d'alta d'activitat i l'activitat que desenvoluparem a
partir d'aquell moment.

les persones scies.
Les societats civils amb un import net de la xifra de negocis inferior a un mili deuros, estan exempts de
pagar lIAE. Igualment sha de comunicar lalta.
Pgina 68 de 74


Durada: Al moment.
Documentaci:
professional.
*Fotocpia del contracte civil o de lescriptura de constituci amb segells conforme sha liquidat lITP-AJD
i, en cas descriptura, sollicitud conforme sha tramitat la inscripci al Registre Mercantil
titular
Rgim Especial Autnoms: persones titulars de la societat i familiars fins a 2on grau


Durada: Al moment.
Pgina 69 de 74
activitat.


Girona, Migdia, 50, T.972.942.310
de treball).
Pgina 70 de 74
Annex 1 - Necessites local?

Consulta al Registre de la Propietat
La finalitat daquesta consulta s obtenir informaci sobre la situaci jurdica duna determinada finca. Hi
ha dos formes de fer la consulta.
Sollicitud de nota simple informativa: ens proporciona informaci breu i concisa, sobre la situaci
jurdica duna finca (breu descripci, propietari i crregues).
Sollicitud de certificaci registral: a ms de proporcionar-nos la informaci abans esmentada fa
fe en judici i fora dell del contingut dels assentaments registrals.
Aquesta informaci es pot obtenir presencialment o b a travs dInternet al Registre de la Propietat que
correspongui el municipi. http://www.registradores.org/
Consulta a Urbanisme
A partir del plnol dafectaci urbanstica, podem veure si la finca en qesti i les que pugui haver-hi al
voltant estan afectades per un pla urbanstic.
Per accedir a aquesta informaci sha de contactar amb la Gerncia del Cadastre o Punt dinformaci
Cadastral que correspongui. http://www.catastro.meh.es/ o al telfon 902.373.635.
Consulta als serveis tcnics de lAjuntament corresponent
Amb independncia del trmit de sollicitud de les llicncies corresponents, s recomanable demanar
prviament informaci puntual que pugui condicionar la compra/lloguer de limmoble.
Sollicitud dinformaci sobre subministrament
Per tal de saber si sest al corrent de pagaments pel que fa als subministres, es recomana demanar b
lltim rebut pagat o b posar-se en contacte amb la companyia corresponent per tal que faciliti aquesta
informaci.
Sollicitud dinformaci sobre lestat de deutes amb la comunitat de propietaris
s important saber en el cas dadquisici de limmoble si hi ha cap deute pendent amb la comunitat. Per
aquesta ra es recomana posar-se en contacte amb ladministrador de la finca concret.
Pgina 71 de 74
Annex 2 - Trmit administratiu de constituci de forma telemtica dEmpresari/a

Individual, de Societat Limitada (SL) i de Societat Limitada Nova Empresa (SLNE)
Actualment a Catalunya noms pot tramitar-se telemticament lEmpresari/a Individual, la SL (Societat
Limitada) i la SLNE (Societat Limitada Nova Empresa); la tramitaci telemtica implica un doble estalvi per
l'emprenedor/a: de temps i diners, ja que tots els trmits de constituci es realitzen on-line i per tant no
genera despeses de gesti.
Es tramita ens els punts PAIT, Punt d'Assessorament i Inici de Tramitaci, que tenen una doble finalitat:
Informar i assessorar als emprenedors/es en la definici i tramitaci telemtica de lEmpresari/a
Individual, de la SL i de la SLNE
Iniciar el trmit administratiu de constituci de la lEmpresari/a Individual, de la SL i de la SLNE a
travs del DUE (Document nic Electrnic), que s el document on constaran totes del dades
relatives a la constituci i activitat de la societat.
Al punt PAIT es gestiona telemticament tot el necessari per a la constituci, es reserva cita amb un notari
per l'atorgament de l'escriptura de constituci i s'informen totes les dades requerides per procedir a l'alta a
Hisenda, a la Seguretat Social i incls a l'Agncia de Protecci de Dades. Els trmits amb el Registre
Mercantil i els trmits amb la Delegaci de Treball i Seguretat Social (obertura de centre de treball i llibres
de visita) els gestiona directament linteressat/da.
Cost aproximat: la despesa econmica associada al trmit de constituci s variable en funci del tipus de
societat triada, del capital social de constituci i del pagament a efectuar al notari pels diferents
conceptes.
Durada: S'ha de demanar cita prvia al 012 o a la xarxa OGE. El trmit a fer constar totes les dades al
DUE t una durada aproximada entre 1h-2h.
Dirigir-se a: Troba el teu PAIT ms proper a lOGE
Documentaci:
Empresari/a individual o Autnom/a Formulari
Societat Limitada Formulari
Societat Limitada Nova Empresa Formulari
Ms informaci: Oficina de Gesti Empresarial (OGE) o Circe
Pgina 72 de 74
Trmits a seguir
Gesti Telemtica
SI
NO
CONSTITUCI
POSADA EN MARXA
Pgina 73 de 74
Annex 3 Altres aspectes a tenir en compte

Registre de nom comercial, marques i patents
En cas dus de patents, marques, models i dissenys industrials, noms comercial, es convenient procedir a
la seva corresponent inscripci abans de constituir la societat.
Informaci a: Oficina de Gesti Empresarial (OGE)
El Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya vetllar per assegurar lexactitud i

fidelitat daquesta informaci i de les dades contingudes.
El Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya no acceptar sota cap
circumstncia cap responsabilitat per prdues, danys o perjudicis o daltres decisions empresarials
basades en dades o informacions que es puguin extreure daquesta guia.
Pgina 74 de 74

Guia Formas Jurídicas

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Formas Jurídicas

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia TRMITS i FORMES JURDIQUES

Data dactualitzaci: 29/11/12

Data dactualitzaci: 29/11/12

El capital mnim s de 3.000.

Comptablement s'han de dotar uns fons obligatriament:

Les cooperatives tenen avantatges fiscals. Si la cooperativa es considerada com a especialment

Data dactualitzaci: 29/11/12

Permet capitalitzat el 100% de latur.

Data dactualitzaci: 29/11/12

Societat Cooperativa (Cooperativa)

Data dactualitzaci: 29/11/12

Necessites Local? (veure Annex 1)

Trmits d'obertura i llicncies

Certificaci negativa de nom

Acta assemblea constituent

Cost aproximat: Sense cost

Data dactualitzaci: 29/11/12

Documentaci: Pots trobar models d'estatuts, l'acta dassemblea de constituci i la sollicitud de

Dipsit capital social entitat bancria

Cost aproximat: En general sense cost.

Escriptura pblica de constituci

Declaraci prvia d'inici d'activitat i sollicitud CIF provisional

Data dactualitzaci: 29/11/12

Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Liquidaci ITPAJD, per operacions societries - Impost de Transmissions Patrimonials i Actes

Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Inscripci Registre de cooperatives

Data dactualitzaci: 29/11/12

Cost aproximat: 60. Mitjans de pagament

Sollicitud CIF definitiu

Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Declaraci censal d'alta dactivitat

Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Data dactualitzaci: 29/11/12

Inscripci de l'empresa a la Seguretat Social i altes socis/es i treballadors/res

Cost aproximat: Sense cost.

Comunicaci d'obertura del centre de treball

Cost aproximat: Sense cost.

Data dactualitzaci: 29/11/12

Obtenci llibre de visites

Cost aproximat: Sense cost.

Procs de constituci rpid (48h): Coop Express

Data dactualitzaci: 29/11/12

2. Societat Limitada Laboral

La responsabilitat de les persones associades es limita al capital de la societat. El capital social

No existeix lliure transmissi d'accions ni de participacions.

Classes de persones associades:

Data dactualitzaci: 29/11/12

Societat Limitada Laboral

Data dactualitzaci: 29/11/12

Necessites Local? (veure Annex 1)

Trmits d'obertura i llicncies

Sollicitud certificaci denominaci social

Dipsit capital social entitat bancria

Data dactualitzaci: 29/11/12

Cost aproximat: En general sense cost.

Escriptura pblica de constituci

Declaraci prvia d'inici d'activitat i sollicitud CIF provisional

Cost aproximat: El cost de l'imprs, per s possible descarregar-lo gratutament.

Data dactualitzaci: 29/11/12

Liquidaci ITPAJD, per operacions societries - Impost de Transmissions Patrimonials i Actes

Inscripci Registre Administratiu de Societats Laborals

Cost aproximat: 60. Mitjans de pagament.

Data dactualitzaci: 29/11/12