EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

Classificaci dels acers _____________________________________________ 2

6.1

Influncia dels elements daliaci en els acers ____________________________ 2

6.2

Clasificaci dels acers ________________________________________________ 3

6.2.1
Mtode de la manufactura __________________________________________________ 3
6.2.2
Segons la composici qumica_______________________________________________ 3
6.2.2.1
No aliats ___________________________________________________________ 3
6.2.2.2
Aliats _____________________________________________________________ 3
6.2.3
Segons la utilitzaci _______________________________________________________ 3
6.2.3.1
Bsics (de base o de construcci) ________________________________________ 3
6.2.3.2
De qualitat _________________________________________________________ 4
6.2.3.3
Especials __________________________________________________________ 4

6.3

Designacio dels acers ________________________________________________ 4

6.3.1
Designacio convencional numerica ___________________________________________ 4
6.3.2
Designacio convencional simbolica___________________________________________ 4
6.3.2.1
Designaci de acers especials no aliats. ___________________________________ 5
6.3.2.2
Acers amb menys del 5% de l'element d'aliatge_____________________________ 5
6.3.2.3
Acers amb contingut superior al 5% d'almenys un element d'aliatge_____________ 6

6.4

Taula general dacers segons norma U'E _______________________________ 7

Grup: F-11XX __________________________________________________________________ 7

Grup: F-12XX __________________________________________________________________ 7
Grup: F-14XX __________________________________________________________________ 7
Grup: F-15XX __________________________________________________________________ 7
Grup: F-17XX __________________________________________________________________ 8
Grup: F-3XXX __________________________________________________________________ 8
Inoxidables ferritics (F-31XX) ___________________________________________________ 8
Inoxidables martenciticos (F-34XX) _______________________________________________ 9
Inoxidables austeniticos (F-35XX) ________________________________________________ 9
Inoxidables endurits per precipitaci (PH Precipitation Hardening) _______________________ 9
Martensitics ______________________________________________________________ 10
Semiaustenitics ____________________________________________________________ 10
Austenitics _______________________________________________________________ 10
Grup: F-51XX _________________________________________________________________ 10
Grup: F-52XX _________________________________________________________________ 10
Grup: F-53XX _________________________________________________________________ 10
Grup: F-55XX i F-56XX _________________________________________________________ 11

Tractaments trmics de lacer ______________________________________________ 11

Recuits i normalitzat ____________________________________________________________ 11
Recuit total _________________________________________________________________ 11
Recuit de procs _____________________________________________________________ 11
Recuit deliminaci de tensions _________________________________________________ 12
Recuit de globulitzaci o desfereoritzaci _________________________________________ 12
Normalitzat _________________________________________________________________ 12
Nitruraci _____________________________________________________________________ 13
Trempats esglaonats o martrempat _________________________________________________ 13

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

1 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

6 CLASSIFICACI DELS ACERS

6.1

I'FLU'CIA DELS ELEME'TS DALIACI E' ELS ACERS

ELEMENT

AUGMENTA

DISMINUEIX

Carboni (C)

Duresa, resistncia (al augmentar la quantitat de

C, augmenta la capacitat de tremp).

Resilincia, ductilitat.
Disminueix els efectes
perjudicials del sofre.

Mangans (Mn) Forjabilitat.

Silici (Si)

Duresa, resistncia, lmit elstic, i les propietats

magntiques.

Crom (Cr)

Duresa, resistncia, lmit elstic, i les propietats

magntiques. Afavoreix la cimentaci o
carburaci. Sempra per acers inoxidables.

Nquel (Ni)

Augmenten les propietats mecniques i la

capacitat de tremp.

Molibd (Mo)

Augmenten les propietats mecniques i la

capacitat de tremp. Els acers son resistents incls
a elevades temperatures i resistents a la corrosi.

Vanadi (V)

Augmenta la solubilitat.

Wolframi o
Tungst (W)

La resistncia i la tenacitat. Els acers conserven

la duresa i resistncia a la corrosi a temperatures
elevades. Bsic en acers per eines.

Cobalt (Co)

Conserva la duresa a temperatures elevades.

Alumini (Al)

Augmenta la capacitat de nitrurar.

Coure (Cu)

Ductilitat.

La soldabilitat.

Augmenta la resistncia a la corrosi (sempre que

sigui en petites quantitats)

Sofre (S)

Afavoreix el mecanitzat.

Propietats mecniques.

Fsfor (P)

Afavoreix la colabilitat. Baixa la viscositat.

Propietats mecniques.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

2 DE13

EPSS

6.2

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

CLASIFICACI DELS ACERS

Per a classificar els acers sutilitzen diversos mtodes:

6.2.1

MTODE DE LA MA'UFACTURA

Acers Bessemer (forn Bessemer)

Fos (forns elctricos)
Forn de crissol (alt forn)
6.2.2

SEGO'S LA COMPOSICI QUMICA

Per mitj d'un codi alfa numric, es dna el contingut aproximat dels elements de la
composici.
6.2.2.1 'O ALIATS
Un material s no aliat si compleix una o diverses de les segents condicions:
1. Si admet transformaci plstica en fred.
2. Respon a una qualitat mnima de soldabilitat i resilincia.
3. Admet el treball a alta i baixes temperatures.
4. Tenen limitaci en perdudes magntiques i mnims d'inducci magntica.
5. Facilitat en la seva mecanitzaci.
6. Admetre tractament trmic en tota la seva secci o solament la superfcie.
6.2.2.2 ALIATS
Acers de construcci de gra fi, acers per a xapes i bandes, acers de silici i mangans per
a motlles i peces sotmeses a abrasi, acers aliats per a carrils.
6.2.3

SEGO'S LA UTILITZACI

6.2.3.1 BSICS (DE BASE O DE CO'STRUCCI)

No admeten tractament trmic. Les caracterstiques mecniques exigides per la norma
sn mnimes. No se'ls exigeix cap altra qualitat particular.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

3 DE13

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

EPSS

CLASSIFICACI
DELS ACERS

6.2.3.2 DE QUALITAT
6.2.3.3 ESPECIALS
Acers especials no inclosos en els grups anteriors.
6.3

DESIG'ACIO DELS ACERS

6.3.1

DESIG'ACIO CO'VE'CIO'AL 'UMERICA

S'utilitzen cinc smbols:

F: Com a tots els acers, mes 4 xifres. Ex: F-XXXX. Els 2 de l'esquerra a l'efecte de
classificaci sn significatius. La primera xifra sn grans grups d'acers segons el criteri
d'utilitzaci. La segona estableix els seus grups afins. Els 2 restants diferencien una
classe d'una altra.
1 xifra

6.3.2

ESPECIALS

1,2,3,4,5

GENERALS

6,7

MOLDEADOS

DESIG'ACIO CO'VE'CIO'AL SIMBOLICA

Sidentifica per:
Tipus dacer

Grau

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

4 DE13

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

EPSS

CLASSIFICACI
DELS ACERS

6.3.2.1 DESIG'ACI DE ACERS ESPECIALS 'O ALIATS.

C: Indica el tant per cent de carboni

Ex: C35K

K: Indica el contingut mxim de sofre i fsfor corresponent a la norma.

6.3.2.2 ACERS AMB ME'YS DEL 5% DE L'ELEME'T D'ALIATGE
Es designen pel tant per cent de carboni per 100, seguit pels smbols dels elements
qumics de l'aliatge que es considerin bsics per a definir l'acer, ordenats de major a
menor percentatge. I si sn iguals per ordre alfabtic. A continuaci s'expressa el
producte dels continguts mitjos dels elements que es consideren precisos pels factors
que s'indiquin en la taula.
SIMBOL

FACTOR

Cobalt (Co)

Crom (Cr)
Mangans (Mn)
Nquel (Ni)
Silici (Si)
Wolframi (W)
Alumini (Al)

10

Ex:

38 Cr 4

F1201

Berilli (Be)

%C

0.34% - 0.41%

Coure (Cu)

%Cr

0.90% - 1.20%

Molibd (Mo)
Niobi (Nb)
Terbi (Tb)
Tntal (Ta)
Titani (Ti)
Vanadi (V)
Zirconi (Zr)
Nitrogen (N)

100

Fsfor (P)
Sofre (S)
Bor (B)

E05

1000

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

5 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

6.3.2.3 ACERS AMB CO'TI'GUT SUPERIOR AL 5% D'ALME'YS U'

ELEME'T D'ALIATGE
Es designen amb la lletra "X", seguida del contingut mig de carboni en tant per cent i
multiplicat per 100. Desprs vnen els smbols qumics de l'aliatge seguits d'un numero
que representa el tant per 100 mitj dels elements indicats.
Ex:

E05

X6Cr13

F3110

%C

0.06%

%Cr

13%

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

6 DE13

EPSS

6.4

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

TAULA GE'ERAL DACERS SEGO'S 'ORMA U'E

6.4.1

GRUP: F-11XX

Designaci: Acer no aliat per a tremp i revingut.

Elements caracterstics de l'aliatge: Carboni (0,1% - 0,6%)
Propietats: Ats que no t elements d'aliatge significatius (aix implica baixa
trempabilitat), les propietats dependran del tant per cent de carboni. A major tant per
cent de carboni, major duresa, lmit elstic i resistncia, i menor ductibilitat i tenacitat.
Aplicacions: Amb baix tant per cent de carboni menor responsabilitat sota sollicitaci
mecnica, per a peces per deformaci en fred (tils agrcoles). Amb alt tant per cent de
carboni, millora amb el tremp i el revingut i s'utilitza per a peces com eixos, suports,
transmissions mitjanament carregats i d'espessors no gaire elevats, perqu a causa de la
baixa trempabilitat no s'aconsegueix resistncia en el nucli.
6.4.2

GRUP: F-12XX

Designaci: Acers aliats per a tremp i revingut.

Elements caracterstics de l'aliatge: Dels 1200 als 1202, com elements d'aliatge, el
crom (augmenta la duresa, la resistncia i el lmit elstic). 1203, mangans, augmenta el
lmit elstic.1252 al 1253, crom i molibd, disminueix la zona de fragilitat irreversible
originada en el revingut a 350C i facilita la trempabilitat.1204; 1260 al 1282, nquel,
crom i molibd. Amb el nquel augmenta la tenacitat.
Propietats: A major tant per cent d'elements d'aliatge, major trempabilitat.
Aplicacions: Grup dels 1200 al 1202: Peces amb alta sollicitaci mecnica. Grup del
mangans: Peces d'alta sollicitaci mecnica per que exigeixin poca deformaci
desprs del tremp. Grup del nquel, el crom i el molibd: per a peces que requereixin
bona tenacitat i peces sotmeses a fatiga. Ex: Cigeal i biela.
6.4.3

GRUP: F-14XX

Designaci: Acers aliats per a molles (molt lmit elstic).

Elements caracterstics de l'aliatge: Alt contingut en carboni i silici.
Propietats: Molt alt lmit elstic. Capaos d'absorbir grans deformacions sense arribar a
deformar-se plsticament.
Aplicacions: Molles, pinces, ballestes, ressorts, etc.
6.4.4

GRUP: F-15XX

Designaci: Acers aliats per a cimentaci (carburaci) (ficar carboni en la superfcie).

Elements caracterstics de l'aliatge: Poc contingut en carboni.
E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

7 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

Propietats: El baix tant per cent de carboni implica que posteriorment a la cimentaci,
la duresa aconseguida en el nucli ser menor i el material resulta ms tena, mentre que
en la superfcie o zones localitzades on mitjanant l'aportaci de carboni exterior permet
l'obtenci d'alts valors de duresa i resistncia al desgast per l'obtenci de martensita. El
material queda amb bona tenacitat i gran duresa superficial.
Aplicacions: Engranatges, mbols, guies.
6.4.5

GRUP: F-17XX

Designaci: Acers aliats per a nitruraci (nitrogen).

Elements caracterstics de l'aliatge: Grups crom, vanadi i molibd. Afavoreixen la
formaci d'una capa de gran duresa deguda a la formaci de nitrurs per la difusi del
nitrogen aportat exteriorment. Grup alumini: Provoca la formaci de nitrurs que
originen capes de major duresa per de menor tenacitat.
Aplicacions: Peces de gran resistncia al desgast sotmeses a altes temperatures. Per
exemple en matrius d'extruci d'alumini. Produeixen una menor deformaci en el
tractament que els F-15.
6.4.6

GRUP: F-3XXX

Designaci: Acers inoxidables. Se seleccionen per la seva excellent resistncia a la

corrosi. Hi ha quatre categories d'acers inoxidables: Les tres primeres basades en
l'estructura cristallina i la ultima basada en el mecanisme d'enduriment.
Elements caracterstics de l'aliatge: Crom. Amb un tant per cent superior al 11.5
Propietats: El crom s un element molt reactiu qumicament que s'oxida amb gran
facilitat, generant una fina capa compacta dxid de crom que actua de barrera per a una
oxidaci posterior.
Aplicacions: Qualsevol maquina que s'utilitzi per a productes alimentosos. Peces que
requereixin resistncia a la corrosi.
6.4.6.1 I'OXIDABLES FERRITICS (F-31XX)
Sn essencialment aliatges binaris de ferro amb crom. El contingut en crom segons
normes UNE va del 11.5% al 18%, encara que existeixen amb major contingut en crom,
no contemplats en la norma, fins al 30% de crom. Aquest grup d'acers presenta molt
baix tant per cent de carboni, com mxim 0.022% fa que no millorin per tremp les seves
caracterstiques mecniques.
Es denominen ferritics perqu la seva estructura roman en la seva major part ferritica
(Fe()BCC).
El crom t estructura BCC i un comportament alfagen, estenent la regi de la fase a
costa de la fase , que pot arribar a desaparixer quan el tant per cent de crom sigui molt
alt. L'acer inoxidable ferritic s magntic a causa de l'estructura de ferro
(Fe()).Aquests acers presenten una marcada transici dctil - frgil entre 0 i -10C, el

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

8 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

que fa desaconsellable el seu s en aquest camp de temperatures.

Aplicacions: Bescanviadors de calor, equips de destillaci, silenciadors de tubs
d'escapament, electrodomstics, coberteries, etc. El mes utilitzat s el F-3113.
6.4.6.2 I'OXIDABLES MARTE'SITICS (F-34XX)
Sn aliatges binaris Ferro - Crom amb el tant per cent de crom comprs entre 11.5% i
18%. Amb el tant per cent de carboni entre 0.1 i 0,5% i els hi ha fins a de el 1.2%,
encara que estiguin fora de norma. El contingut en crom es limita al 18%, sent un
element alfagen. D'una altra forma el camp de l'austenita (Fase ) es fa tan petit que es
requereix un control molt estricte sobre la temperatura d'austenizaci sobre el tant per
cent de carboni.
Aquests acers sn tamb ferromagntics i presenten una marcada transici dctil frgil, igual que l'anterior, el que fa desaconsellable la seva utilitzaci a baixes
temperatures.
6.4.6.3 I'OXIDABLES AUSTE'ITICS (F-35XX)
Sn essencialment aliatges de nquel, crom, ferro i en alguns casos molibd. El
contingut de crom roman entre 16 i el 20%, de nquel entre 6 i 14% i de molibd entre 2
i 3%.
Presenta molt baix tant per cent de carboni.
El marcat carcter gammagen del nquel augmenta el camp gamma fins a la temperatura
ambient, la qual impedeix la seva transformaci mitjanant tractament trmic.
Mitjanant deformaci en fred augmenta la seva duresa, resistncia i lmit elstic,
mantenint valors d'allargament i extricci o ductibilitat relativament alts. Per tant s Fe
() amb estructura FCC no magntic. Tenen excellents propietats de resilincia, ja que
no presenta la transici dctil - frgil.
Sn els ms resistents a la corrosi. A l'afegir molibd augmenta la resistncia a la
corrosi d'elements sotmesos a tensi.
El molibd tamb t la missi de reforar la resistncia a la corrosi en ambients marins.
Presenten bones caracterstiques de soldabilitat i deformaci.
Aplicacions: Indstria d'alimentaci, farmacutica, qumica, etc.
E'DURITS
PER
6.4.6.4 I'OXIDABLES
PRECIPITATIO' HARDE'I'G)

PRECIPITACI

(PH

Presenten un enduriment per precipitaci d'elements intermetllics mitjanant un

procs d'envelliment que s'aplica desprs del conformat a dimensions finals, i dels
distints tractaments de solubilizaci prvia.
La seva composici vria en funci dels 3 tipus existents, segons els elements de
l'aliatge com Alumini, Coure, Niobi i Tntal, que formen els composts.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

9 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

Aplicacions: Aplicacions on hgim d'obtenir caracterstiques mecniques que permetin

una bona conformaci per a posterior enduriment i per envelliment millorar les
propietats finals conservant la seva caracterstica d'inoxidable.
6.4.6.4.1 MARTE'SITICS
Deriven dels acers inoxidables austenitics encara que el seu menor contingut en nquel
permet la transformaci martensitica completa.
6.4.6.4.2 SEMIAUSTE'ITICS
Tenen un contingut major en nquel, per tant, la transformaci martensita resulta
incompleta quedant restes d'austenita.
6.4.6.4.3 AUSTE'ITICS
El seu contingut en nquel s tan elevat que impedeix la transformaci martensitica.
6.4.7

GRUP: F-51XX

Designaci: Acers no aliats per a eines.

Elements caracterstics de l'aliatge: Tant per cent de carboni superior al 0.65
Propietats: Desprs del tractament de tremp, apareix martensita d'elevada duresa.
Aplicacions: Eines per a treball en fred.
6.4.8

GRUP: F-52XX

Designaci: Acers aliats per a eines de treball en fred.

Elements caracterstics de l'aliatge: Com principal el crom. Altres elements com:
Vanadi, wolframi i molibd.
Els elements de l'aliatge sn carburigens i en presncia de carboni suficient es produiran
carburs amb el seu corresponent augment de duresa.
Propietats: Augmenta la trempabilitat i possibilita la trempabilitat de peces gruixudes.
Gran resistncia al desgast. Si li fem un tremp i posteriorment un revingut, el revingut
es realitzaria a baixa temperatura per a mantenir alts els valors de duresa.
Aplicacions: Matrius de tall, punxons, moldes, etc.
6.4.9

GRUP: F-53XX

Designaci: Acers aliats per a eines per a treballs en calent.

Elements caracterstics de l'aliatge: Crom, molibd, wolframi, vanadi i nquel.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

10 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

Propietats: Similars al grup F-52XX, per al tenir menor tant per cent de carboni es
formen menys carburs i la martensita formada ser de menor duresa. A canvi tindr
major tenacitat.
El revingut es realitzaria a la temperatura corresponent a la seva futura aplicaci.
Aplicacions: Matrius de forja i estampaci en calent, motlles i elements per a fosses
lleugeres.
6.4.10 GRUP: F-55XX I F-56XX
Designaci: Sn acers aliats per a eines de tall rpid. (HSS)
Elements caracterstics de l'aliatge: Alt tant per cent de carboni ms molibd,
wolframi, vanadi i cobalt especialment.
Propietats: Els seus elements formen carburs i l'alt percentatge de contingut en carboni
forma martensita de gran duresa. Aquests acers posseeixen alta duresa i resistncia al
desgast.
Aplicacions: Eines com broques, freses, etc.
TRACTAME'TS TRMICS DE LACER

6.5
6.5.1

RECUITS I 'ORMALITZAT

Sn tractaments trmics que mitjanant un refredament lent faciliten les

transformacions. s un comportament contrari al tremp, ja que amb els refredaments
rpids impedeix les transformacions. Aquests tractaments shan de realitzar desprs del
trempat.
En funci dels objectius finals desitjats, nhi ha cinc tipus:
6.5.1.1 RECUIT TOTAL
Tamb sanomena recuit complet o de regeneraci. Lobjectiu del recuit total s el
control de la duresa. El procediment per a realitzar el recuit total s el segent:

Escalfar a una temperatura Ac1 per acers hipereutectoides o Ac3 per acers
hipoeutectoides ms 40C.
A continuaci sestableix un temps destabilitzaci de la pea (25mm despessor
tarda ms o menys 1/2 hora).
Finalment es sotmet a un refredament lent per permetre la transformaci de la
austenita que hi hagi.

6.5.1.2 RECUIT DE PROCS

s un tractament especfic dels acers hipoeutectoides (%C de 0,3%). En ells la ferrita
sendureix per deformaci en fred i acumulaci de tensions, per aix s un tractament
usual en els processos de trefilatge i laminaci.
E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

11 DE13

EPSS

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

El tractament es realitza escalfant a temperatures inferiors a Ac1 (540-670C).

Aix provoca la recristallitzaci, eliminant les tensions acumulades i posteriorment es

refreda a laire.
6.5.1.3 RECUIT DELIMI'ACI DE TE'SIO'S
s aplicable a tots els acers amb tensions produdes per la deformaci en fred o per un
refredament brusc.

Consisteix en escalfar lacer a una temperatura inferior a Ac1 (540-640C).

Aix comporta la eliminaci de les tensions per mecanismes de recuperaci i

posteriorment es refreda a laire. Aquest tractament t una gran aplicaci en les peces
que han patit un mecanitzat profund o de formes complexes.
6.5.1.4 RECUIT DE GLOBULITZACI O DESFEREORITZACI
s un tractament especfic per als acers hipereutectoides i sutilitza per la millora de la
maquinabilitat.
El procediment per a realitzar-lo s el segent:

Escalfar lacer durant un temps de 12 a 15 hores a una temperatura de Ac1

menys 40C.
Escalfar i refredar al voltant de la temperatura de Ac1 durant un temps suficient
per homogenitzar la temperatura a tota la pea.

Amb aix, saconsegueix que la cementita saglomeri formant esferes, que s la figura
geomtrica idnia, ja que aix, quan leina ataca a la pea no es produeix tanta collisi.

Per acabar, sescalfa just per sota de la temperatura Ac1 durant un temps
prolongat i seguidament deixar-lo refredar dins del forn.

La microestructura resultant esta formada per cementita en forma globular en una

matriu de ferrita tova i maquinable.
6.5.1.5 'ORMALITZAT
El normalitzat sutilitza pel control de la duresa.

El procediment consta en escalfar lacer al voltant de la temperatura Ac3 + 50C

o b a la de Accm + 50C i desprs de laustenitzat, es deixa refredar a laire.

Aquest refredament suposa una major velocitat de refredament i que la perlita sigui ms
fina. En conseqncia, presenta caracterstiques de resistncia majors que el recuit total.
Poden utilitzar-se directament o tractar-se novament per produir les propietats
requerides.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

12 DE13

EPSS

6.5.2

C9 MATERIALS EMPRATS EN
FABRICACI MECNICA

CLASSIFICACI
DELS ACERS

'ITRURACI

Es tracta dun tractament superficial que aporta nitrogen a la superfcie del material a
tractar. El nitrogen difon cap a linterior de la pea per efecte de la temperatura,
provocant un enduriment superficial.
Els elements de laleaci de lacer (Al, Cr, Mo i V) formen uns nitrurs a la matriu de
lacer, donant lloc a una capa de gran duresa.
Es a dir, quan tenim aquests elements, no fa falta difondre el nitrogen, ja que els
elements ja formen els nitrurs al reaccionar al escalfar-los (al trempar-los).
Els acers de nitruraci es classifiquen segons els elements:

Acers al alumini.
Acers al crom, molibd o vanadi.

Tots els acers sn trempats i revinguts prviament a la nitruraci.

La temperatura de revingut ha de ser sempre duns 50C per sobre de la

temperatura de nitruraci posterior.

Tipus de nitruracions:

6.5.3

Nitruraci lquida o carbonitruraci.

Nitruraci gasosa.
Nitruraci inica.
TREMPATS ESGLAO'ATS O MARTREMPAT

s un tractament que disminueix la distorsi que es pot provocar en els acers durant un
tractament a refredament no uniforme.
Provoca que el material sigui ms homogeni.
Sutilitza especialment en peces irregulars, amb molts racons i formes rares.

E05

PROFESSOR:
RAL FERNNDEZ ROMN

13 DE13