Em dic Joan Salvador Gavina, vaig nixer lany 1971 ara fa 41 anys i el meu

pare es deia Ricard Bach.

De molt petit magradava voletejar per tot arreu, fer acrobcies i trencar lmits.
Els meus companys/es no m 'entenien i m en vaig anar per les meves,volia ser
lliure. He voletejats per molts indrets de Catalunya, per boscos, pobles i ciutats.
Una de les coses que ms mhan sorprs durant aquests anys han estat unes
estructures construdes per un grup dindividus, format per homes, dones, joves
i nens, semblants a uns castells, nhe vist de tots colors: liles, blaus, grocs,
vermells, verds... segons la zona on anava.
Algunes vegades nhe vist de barrejats, no entenia gaire perqu, potser era
perqu sajudaven entre ells.
De tots aquests grups hem vaig quedar amb un de molt especial, almenys per
a mi, anaven de color verd, en un dels meus vols baixos vaig sentir que
cantaven una can que acabava amb lero lero saballuts!. Hem varen semblar
especials no noms per les estructures que construen en si, sin tamb pel
gran entusiasme que tenien, amb ganes de superaci, amb molta illusi,
emoci, alegria i positivitat, eren un gran grup dindividus que entre tots
formaven una sola pea.
Tota aquesta fora que jo observava mentusiasmava tant perqu veia en ells
el que volia per a mi i els meus companys, un grup amb fora, equilibri i seny,
tamb tenien molta disciplina per aix ja no magradava gaire perqu jo volia
ser lliure.
Desprs de veure unes quantes estructures em vaig donar compte de que
aquells quatre elements havien danar junts perqu si un fallava lestructura
podria trontollar i fins i tot caure.
En aquest moment vaig comprendre la importncia de fer les coses en equip i
no anar per lliure. Aix doncs vaig re-empendre el vol per tornar-me a reunir
amb els meus companys/es, explicar el que havia vist i aprs daquest grup tant
singular de color verd i conven-sels de venir-ho ha veure amb els seus propis
ulls.
pseudnim: OCELL