B, avui mos toca Faulkner, The Sound and the Fury.

Aquesta es sa seva estatua a Courthouse Square a Oxford. Una plaa que

esdevindr important as final de sa novella.
Varies coses que vus vull dir daquest autor, ja que ens hem passat ats ee.uu. i s
que he trobat molts destudis interessants en es que no mha donat temps
daprofondir per que vull que sapigueu que existeixen per si alg en tingus ganes
dapropar-shi. Per una banda es tema de sa raa, que en xerrarem una mica, per
que com vos podeu imaginar s un tema que no acaba mai all ats ee.uu. i que shi
podria dedicar una classe sencera noms per ell, o varies. Per una altra banda ses
relacions amb es Jazz que shan pogut fer, si as cas de Scott Fitzgerald podriem
trobar vinculacions directes, ell mateix xerrava de sa coneguda belle epoque, o els
maravellosos 20, com de sera des Jazz, Faulkner, que era molt ms conservador
no es vinculava per res amb aquesta msica, per vaig trobar un estudi si ms no,
curis, que xerrava daquesta vinculaci des de sa perspectiva de sa tradici i sa
improvitzaci. B, sabem que una caracteristica prominent des Jazz s sa
tendenci a sa improvitzaci, i a va comenar amb sa improvitzaci sobre motius
tradicionals, aix en aquest estudi que vos xerr es relacionava sa forma de treballar
ses novelles per part de Faulkner i altres autors, en es cas de Faulkner sobretot a
partir de El Ruido y la Furia, com a improvitzacions sobre temes tradicionals, un
dells es de sa raa.
Hi ha un llibre de Faulkner Luz de Agosto que tracta aquest tema duna forma molt
peculiar, ja que ens presenta una personatge, Joe Christmas, atribuit amb una raa
ambigua. No arribam a saber mai si s negre o blanc, sa aparena s blanca, xo
sens posa en dubte si t o no sang negre. Ell fa una tria, per sempre envoltat
daquesta ambvivalncia. A sobra hi ha una presncia important de ses ombres, en
sentit fsic, per sobretot metafric, (en sentit fsic, molt a sestil de ses pelcules
daquell temps tenim sobra de Santuario) que vindria a mostrar com sa humanitat
o sindividu, trien, a moments concrets un subjecte a qui atribuir totes ses
malignitats de ses que tenen por, aix, ses vegades en que sempre sa paraula
negre atribuida a Joe Christmas, sn moments de desesperaci pes qui la fan
servir, encara que potser desprs la instrumentalitzin. Aqu veim llavors aquesta
improvitzaci sobre un tema tradicional. En podria xerrar ms daquesta obra, per
b, noms recomenar-la i avisar de que t parts dures.
Un apunt tamb sobre Mientras Agonizo, aquestes tres obres, juntament amb
Santuario, que no est caracteritzada per ser una novella modernista, van ser

escrites amb un periode de temps molt curt entre elles, i s interessant llegir-les
totes perque et donen una perspectiva ms ample des mn de Faulkner en relaci
al que ell percevia. Mientras Agonizo em sembla una obra molt interessant a nivell
tcnic, a ms dapreciar moltssim sausteritat que trobam a sobra, que vindria a
representar sausteritat (envoltada en molts de casos duna dignitat robada a ses
circumstncies) en sa que viuen ets pobres blancs desprs de sa guerra de
secesi, est estructurada de forma que no podem treure es net des personatges,
per donant-li veu a tots, sa capacitat de fer xerrar en tants de llenguatges
diversos, dins es mateix grup social, i sa forma en que aquests personatges
interpreten i assumeixen es seu voltant, em sembla magistral.
Per passem ja a El Ruido y La Furia. En aquesta tamb sestructura de sobra s
sorprenent, sautor s far amb seina des fluxe de conscincia per presentar-nos
as personatges, i ho far amb molta maestria. Per xerrem una mica de Faulkner
primer.
Yokpatawphna County (mapa)
El que ens explic Faulkner de com va comenar sobra.
Va comenar com un relat curt. No tenia trama, uns fiets eren enviats lluny de sa
casa mentre es celebrava es funeral de savia. Eren massa joves per que sels
informs del que estava passant, i veen coses noms de forma incidental pels jocs
infantils als que jugaven.
I sa idea em va agafar amb fora, veure tot el que podia extreure de sa cegera
auto-centrada de sa innocncia amb sa que sn tipificats es fiets, i si algn ho
havia de ser ms que ets altres, dinnocent, aquest era un idiota. Aix que sidiota
va neixer, i desprs em vaig anar interessant en sa relaci de sidiota amb es mon
que mai seria capa de copar i don podria treura sa tendressa, sajuda, es refugi
per ell i sa seva innocncia. Em refereixo amb innocncia en es sentit que deu
lhavia fet ceg de neixament, o sigui, sense capacitat de comprensi des des
naixament.
Aqu vull fer un incs. B, aquesta idea de Faulkner amb sa que neix es llibre, es
resumir en sa primera part de sobra. Sobra est dividida en quatre parts i sa
primera est contada per Benji, un fiet amb funcionalitat especial. Sincs ve per
dues parts, sa diferncia que fa John Locke entre loco i discapacitat mental em de

pensar que a aquella poca es comena amb fora a separar i etiquetar, ja vos
vaig xerrar de sobra de Foucault Historia de la Locura, que fa una recerca molt
interessant en aquest sentit. B id, Locke mos diu que es loco s aquell que
ajunta ses idees de forma incorrecte i en treu conclussions errnees, mentre que
es tonto no es capa de treure conclusions. Per una altra banda, sassociaci de
problemes mentals dAmerica a aquells moments estava intentant quantificar, s,
quantificar, ens enrecordam que era quelcom molt caracterstic de sa modernitat,
aquesta pretenci de cientifisme per part de ses cincies socials, i feia una
separaci per edats des graus, anomenant idiota, tonto i imbcil segons es
quedesin segons ells a sedat de 4, 7 o 12 anys. B Faulkner no ens proposa una
funcionalitat diferent observada des de defora, no mos la presenta noms com una
limitaci, per exemple, es fet que Benji no fa distincions de raa s quelcom que
vindria a ser contrari a una limitaci (pp. 67). Per s que en t en Benji de
limitacions, com tots es personatges i sa ms caracterstica s aquesta innocncia,
pes fet que lexigeix dall que lenvolta.
Feim una altra passa...
Al 1950, com vos he dit, a Faulkner lhi van concedir es premi nobel de literatura,
a va fer que ses autoritats dEEUU lhi demanessin que fes dembaixador de
lletres, i tenim ara un Faulkner que quasi no shavia mogut dOxford donant classes
i conferncies a reu del mn. I aqu ens torna a fer una reflexi sobre es llibre.
Aix s com va creixer es llibre. A s, vaig escriure sa mateixa histria quatre
vegades. Cap delles era correcte, per hi havia posat tant que no men podi
endesfer delles i comenar de nou, aix que les vaig fer imprimir ses quatre.
Una cosa que ens diu Wei Che Dimock, especialista en Faulkner, s que tenia
molta tendncia a dir mentides, per exemple, va afirmar que havia estat aviador de
sexercit i sha comprovat que apo no va ser cert mai. En aquest cas tamb es
dubte molt de que el que va dir fos cert, perqu en realitat, es nota sestructura que
hi ha en es conjunt des llibre. Aix que podem mirar de ms aprop don surgeix
aquesta obra i anarem a demanr-li al senyor Shakespeare el que ell en troba. En
aquesta obra sens xerra dun canvi, dun passat que s irrecuperable, una de ses
coses que em sembla ms brillant s sa capacitat de Faulkner de dramatitzar sa
dificultat que a vegades tenim de desfer-nos des passat, fins i tot dall dolors,
per b, a ho xerrarem a sa secci den Quentin, es segon germ. Ja que ses
quatre seccions sens conten des de sa veu de tres germans duna mateixa familia

blanca vinguda a menys i obsesionats en major o menor mida amb sa germana, na

Caddy, i sa darrera tenim un narrador omniscient focalitzat en es personatge de sa
servent negra (na Dilsey, que s es personatge ms estimat per Faulkner de tota
sa seva literatura, sembla ser que ell tamb va tenir una Dilsey a sa seva infantesa,
ja que la troba forta i alhora comprensible i dola).
B id, qu mos diu Shakespeare? Si anam a sescena 5 de Macbeth ens trobam
amb a El maana, el maana y el maana, se desliza en pequeos pasos de
dia en dia, hasta la ltima slaba del tiempo. I todos nuestros ayeres han sido
alumbrados por locos en el camino de la muerte polvorienta. Apgate, apgate,
fugaz antorcha. La vida no s ms que una sombra andante, un pobre actor, que
alardea su hora sobre el escenario, i al que despus no se oye ms. s un relato
contado por un idiota, lleno de ruido y furia, significando nada.
S que sin significado hagus estat ms correcte en castell, per volia que
acabs en nada ja que consider que t moltssima importncia dins sobra, ja que
sembla que el que ens conte Faulkner amb aquesta obra s quelcom que ja ha
passat i sha esborrat, s quelcom que no seria significatiu, per en veritat ho s.
Ens trobem llavors amb tres personatges primer, que viuen aquest dem de forma
diferent, un que no t sa capacitat de distingir-lo des present o des passat, un altre
que no el soporta, no el pot sostenir i es suicida, i un altre que hi est obsesionat,
per que shi veu defora, com si no pertanys. Sens donen perspectives, micro i
macro, es primer i es segon germ ens donen una perspectiva micro i Jacob, es
tercer, ens donar una perspectiva macro, amb sa que sens avana es crash des
29 ats EEUU, sent escrita mesos abans.
A sa darrera secci sens dona en canvi un dem, i aquest sembla pertanyer as
negres. Ja que com vos he dit est focalitzat en sa figura de Dilsey i sasistencia a
un serm a sesglesia, entre daltres coses.
Una cosa que ens podem demanar, i que obviament molta gent es demana s
perque no se lhi dona veu a Caddy dins sobra. Personalment crec que el que
intenta fer Faulkner es deixar-la com una mitificaci per part des germans, no la
deixa ser real, perque es germans no lhi permeten realitat independent dells
mateixos.
A s un esquema de sa familia Compson i sa familia Gibson.

Passem a sa secci de Benji, i ens trobam amb carcterstiques des modernisme a

nivell tcnic, per una banda sa cronologia no linear, ja hem dit que per Benji no hi
ha diferncies de passat i present, per no s noms a, ja que ho trobarem a
altres seccions, si no que es fet de fer servir es fluxe de conscincia ens dona
tamb aquesta cronologia que salta de passat a present. Sa sintaxi incompleta,
que ens mostra moments dstress de dificultat per explicar el que viu, per part de
Benji, tamb est present com a tcnica a aquesta obra.
En quant as sentit olfatiu, vam veure sa importncia que es donava as sentits amb
simpressionisme, sa sensibilitat fea sexperincia i era reconstruida pes cervell.
Per en aquest cas t tamb un altres sentit, s una oposici a sa idea de Freud
que es sentit olfatiu havia anat perdent importncia dins sa sexualitat dets humans
i lhavia guanyada sa visi, i potser nhi ha part de ra, per el que fa Faulkner s
oposar-shi i donar preeminencia as sentit olfatiu, en es cas des tres germans, es
dos primers amb relaci a na Caddy i es darrer, en Jacob, en relaci a passatpresent-futur.
Vegem id sa importncia daquest sentit per Benji...
Com dea, es cas de Quentin s similar, per aqu ens fixarem amb sa sintaxi
incomplerta. I amb aquest sentit de temporalitat i canvi, dall que passa i que
Quentin no pot soportar. Sem va fer realment propera aquesta desesperaci que
mostra Quentin, quan un dolor s tant profund que ens deixa atrapats i vinculats a
una altra persona, com quan mor alg a qui estimam molt, i es saber que aquell
dolor passar sens fa insoportable, Quentin opta pes suicidi.
Es cas de Faulkner no s es de un autor que demani molta investigaci externa a
sa propia novella, i ens va donant ses claus dins ella mateixa, recordem es cas
des perfum que em vist fa un moment.
Fixem-nos aqu, sens dona una altra visi de sa darrera vegada que Caddy intenta
tornar a olor com ets abres, sa vegada en que no ho aconsegueix, per vista des
de sa perspectiva de Quentin, i aqu sens mostra aquest soroll insoportable que fa
Benji i que a sa seva propia secci no ens arriba amb tanta presncia. (121 i 191)
Y el buen San Francisco que dijo, hermanita muerte, l que nunca tuvo hermana

Alabado sea el seor por la Hermana Luna, i las estrellas... Alabado sea el Seor
por la Hermana Agua, que es servicial, humilde, preciosa i clara... Alabado sea el
Seor por nuestra Hermana la Muerte del cuerpo, de la que ningn hombre vivo
puede escapar.