Reparar lescriptura

Didctica de la correcci de lescrit

Daniel CASSANY
Collecci: Materials per a linnovaci educativa, 140. Ed. Gra i ICE de la UB. Barcelona 2004 (2 edici)

Preguntes sobre la correcci de lescrit

Qu s la correcci?
Avaluar un escrit significa emetre un judici sobre les seves caracterstiques, des dun punt de vista
determinat. Segons els criteris que es considerin, es jutjar: la comunicabilitat, la qualitat verbal o,
simplement, el grau dinters personal. Lobjectiu de lavaluaci tamb varia: al comenament de curs,
diagnostiquem el que saben i el que no saben els alumnes per preparar la programaci; al final duna lli,
comprovem si sha assimilat el que hem ensenyat (avaluaci cclica o de progrs); a final de curs, decidim
si un alumne ha aconseguit el nivell requerit (avaluaci final o de nivell); etc.
Al marge de criteris i objectius, per avaluar un text en fem una anlisi detallada:nidentifiquem els errors,
en considerem els encerts i el valorem com a unitat indissoluble. En cap cas lavaluaci no implica
forosament la revisi del text per part del professor o de lalumne, o la recerca i anotaci de les solucions
correctes dels errors. Lavaluaci acaba amb la consecuci del judici o valoraci. El que els fa amb les
dades que aquella proporcioni ja s un altre tema.
La correcci es refereix precisament a la utilitzaci daquestes dades, a la manera com es comuniquen a
lalumne, que s el principal interessat. Lobjectiu primordial de corregir s que lautor de lescrit
comprengui les imperfeccions comeses i que les reformuli, de manera que no es repeteixin en el futur.
Amb aquest objectiu, es fan servir tcniques i recursos variadssims: senyals per identificar tipus derrors,
s de diccionaris, autocorrecci, correcci entre alumnes, etc. Algunes qestions importants sobre el tema
sn: hem dinformar noms dels errors comesos o tamb de les solucions corresponents?, quin s el millor
moment per informar?, quina s la millor manera: per escrit o amb una entrevista, un cop al mes o amb
cada redacci?, com hem de marcar el text?, etc.
Val la pena corregir?
Al meu parer, la correcci pot ser un instrument efica cal que ho sigui!- per a laprenentatge, si se sap
utilitzar amb intelligncia. Cal concebre-la com una tcnica didctica ms (variada, flexible, i, tamb,
prescindible) i no com una operaci de control obligatria al final de cada exercici de redacci. s una
activitat que pot realitzar-se de maneres molt deferents (individual, en grup, per perelles, amb professor,
sense professor, etc.), que pot ser divertida i fins i tot engrescadora, que pot ser activa i motivadora, que
pot implicar lalumne i, en definitiva, responsabilitzar-lo del seu propi aprenentatge. Crec que bona part
de lxit rau a conixer tcniques variades de correcci i a saber emprar-les en el moment precs amb les
persones adequades.
Quins objectius t la correcci?
Difcilment aconseguirem una correcci efica si no ens hem plantejat prviament aquestes qestions. La
primera regla dor per rendibilitzar la nostra feina s definir la utilitat didctica que li donarem. Aqu
tenim alguns objectius de la correcci:

1. Informar lalumne sobre el seu text

1.1. Oferir-li una impressi global
1.2. Oferir-li una informaci precisa sobre algun aspecte concret (ortografia, lxic, gramtica,
originalitat, etc.)
1.3. Marcar-li els errors que hi ha coms
1.4. Donar-li les solucions correctes per aquests errors
1.5. ...

2. Que lalumne modifiqui la prosa

2.1. Donar-li instruccions generals per millorar-la
2.2. Donar-li instruccions precises per reformular-ne un punt
2.3. Donar-li instruccions perqu en corregeixi les faltes
2.4. ...
3. Que lalumne desenvolupi el significat de lescrit
3.1. Demanar-li que ampli el text amb noves idees
3.2. Demanar-li que aprofundeixi i aclareixi les idees confuses
3.3. Demanar-li que afegeixi exemples, arguments o opinions a lescrit
3.4. ...
4. Que lalumne millori la seva escriptura
4.1. Que aprengui dels errors que ha coms
4.2. Que aprengui de la valoraci general que sha fet
4.3. Que lalumne aprengui gramtica i ortografia...
5. Que lalumne millori el comportament o mtode de treball en el moment descriure
5.1. Desenvolupar les estratgies de composici
5.2. Incrementar la conscincia que t sobre el procs de composici
5.3. aprendre tcniques noves de composici
5.4. Practicar una tcnica especfica de revisi (ratllar, puntuar...)
5.5. ...
Per qu es corregeixen noms els errors dun text?
Un a paraula que faig servir sovint per qualificar la correcci s crueltat. Crec que les nostres correccions
sn cruels la major part de les vegades, perqu noms es fixen en els aspectes negatius de lescriptura: les
faltes i els defectes. Comentem el treball dels alumnes i ens concentrem nicament en el que shauria de
millorar, en els errors que shan escapat, en la poca elaboraci del text. Adoptem un punt de vista
clarament negatiu.... La redacci ms comentada i marcada, la que cont ms errors, pertany
probablement a un dels alumnes amb ms problemes de redacci, amb poca motivaci i encara menys
confiana. La nostra correcci n o ajudar gaire o gens a guarir aquesta situaci.
... crec que haurem desforar-nos a donar un to ms constructiu a la correcci. Valorant els punts
positius al costat dels errors adoptem un punt de vista ms neutre, som ms imparcials i oferim una
valoraci ms justa a lalumne. Saprn tant dels errors com dels encerts. I per lautor del text s molt
gratificant saber qu s el que sha fet b.
Una tcnica que acostumo a utilitzar amb els meus alumnes s la destacar en lescrit els aspectes positius
(amb el signe de sumar +) i els millorables no pas els negatius!- (amb el signe de restar -). Intento que
qualsevol redaccions tingui dos o tres * i un nombre igual de -, de manera que lautor tingui prou punts
per valorar les parts ms reeixides del text i les ms dbils.
Una altra idea ms estesa s la dacompanyar la redacci amb alguna frase encoratjadora sobre el treball
realitzat per comte amb els comentaris paternalistes que tracten lalumne com un nen i no com una
persona. Ms recursos per fomentar una correcci optimista i constructiva sn:
Marcar noms les qualitats del text. Posar mfasi en all que sha fet b.
Escapar-se de la dualitat encotilladora de positiu negatiu, bo dolent i correcte incorrecte. Evitar
els judicis absoluts referits a una norma ideal:
o Valorar lescrit amb adjectius i comentaris
o Iniciar un dileg amb lalumne per explorar o comentar els punts foscos del text, els que no
sacaben dentendre o els que podrien millorar
o Reflexionar sobre el significat de lescrit, contrastant les respostes que autor i lector fan de
les mateixes preguntes. Per exemple: Qu vol dir aix?, qu significa...?, qu em suggereix
aquest fragment?, etc.
Demanar lalumne que llegeixi altres escrits de companys i que els compari amb els seus
Aquestes propostes ens introdueixen en una concepci humanista de la correcci i en les entrevistes
mestre alumne.

Quins textos cal corregir?

... les investigacions sobre escriptura han descobert que s ms profits concentrar-se en la correcci dels
esborranys i de les versions inacabades i intermdies de lescrit perqu daquesta manera la correcci del
professor sequipara a la revisi del text que lalumne realitzaria pel seu compte, en condicions reals...
Lalumne reescriu el text sense apatia, sinteressa per les correccions i les aprofita, perqu encara no ha
enllestit el text.
A les llistes, els esquemes i primers esborranys, lautor es concentra en lelaboraci del significat del text
i, per tant, la correcci sha de basar exclusivament en el contingut: coherncia, plantejament de la
comunicaci, informaci rellevant, estructura. En canvi, als esborranys complets o versions gaireb finals,
es dedica a revisar la prosa, al superfcie del text, des de lortografia fins als aspectes ms mecnics de
tipografia o presentaci.
Cal corregir tots els errors dun text?
... una correcci minuciosa i exhaustiva no t cap sentit perqu els escrits no seran mai difosos i, tamb,
perqu se sap que sn textos daprenents i comprenem i acceptem que hi pugui haver imperfeccions.
Daltra banda, moltes vegades lalumne no pot assimilar alhora un nombre molt elevat de correccions, les
de tots els errors que hem trobat al text.
En general, crec que s bo decantar-se per la flexibilitat. Cada treball s diferent (tipus de text, grau de
dificultat, moment del curs...) i cada alumne t unes caracterstiques personals (problemes concrets, estil
daprenentatge...). Aix fa que la correcci tamb hagi de ser diferent. Hendrickson (1980) proposa una
llista de quatre factors per decidir qu cal corregir.
1.

2.

3.

4.

El propsit comunicatiu dels textos. El grau de correcci que ha dassolir un alumne que, per
exemple, aspira a ser periodista i que per tant haur de treballar amb la llengua, s molt superior al
dun altre que noms vulgui escriure textos personals i correspondncia.
El grau de coneixement de la llengua que t lalumne. Els ms avanats estan ms preparats per rebre
una correcci ms intensa i tenen tamb ms capacitat dautocorrecci. En canvi, els principiants i els
alumnes endarrerits o amb dificultats especials tenen uns coneixements lingstics ms limitats i no
poden aprofitar les correccions de la mateixa manera. El professor ha descollir les faltes ms
importants i ha de donar pistes perqu lalumne pugui esmenar lerror.
La naturalesa de lerror. Els errors ms greus, i els prioritaris a lhora de corregir, sn els errors
comunicatius, els que afecten a lintelligibilitat de la prosa. Aix mateix, una altra mena
dincorrecci important s la causada per la interferncia lingstica: barbarismes, estructures
espries, etc. Altres criteris a tenir en compte sn la freqncia els errors ms reiteratius mereixen
ms atenci que els allats- i el valor sociolingstic unes vacillacions en el registre o una
equivocaci en el grau de formalitat poden tenir conseqncies imprevisibles.
Les actituds dels professors i dels alumnes davant dels errors i de la correcci. Un inters excessiu
per la correcci i per la puresa idiomtica poden inhibir notablement lalumne i a la llarga perjudicarlo. Est comprovat que una de les caracterstiques que defineixen el bon alumne s la voluntat
dutilitzar la llengua que aprn, i per tant darriscar-se a cometre errors i de cometrels. Precisament
perqu utilitza la llengua i sequivoca pot aprendre dels seus errors.

Com cal corregir?

1.

En qu es diferencia un error duna falta?

Lerror s el producte dun defecte en la competncia lingstica: es comet quan lescriptor desconeix
una regla gramatical, una paraula, etc. En canvi, falta s la conseqncia dun defecte en lactuaci
lingstica: es comet quan lescriptor est distret o quan est acostumat a escriure duna manera
determinada.
Quant a les faltes, Johnson (1988) addueis que un alumne necessita quatre elements per poder
eliminar-les definitivament:
1. Saber que ha fet una falta. No sempre ens adonem de les faltes que cometem. Per aix s til que
una segona persona llegeixi el text i les marqui. A classe, aquesta persona pot ser el mestre o un
company. Per exemple, descobrir dues paraules sense accent.
2. Poder recordar la forma correcta equivalent a la falta. Precisament perqu es tracta duna falta i
no dun error, lalumne domina els coneixements lingstics que determinen que una forma sigui

3.

4.

incorrecta i laltra no. A lexemple anterior, recordar la norma daccentuaci o els dos mots
accentuats correctament.
Tenir inters a eliminar la falta. Johnson nota que moltes faltes, sobretot les dortografia, poden
tenir poc valor comunicatiu, la qual cosa explica que no shagin eliminat. Com que no
impliquem problemes de comprensi, lalumne no sent desitjos dautocorregir-les.
Tenir loportunitat de practicar la mateixa qesti lingstica en condicions reals. Lalumne ha
de poder trobar-se en la mateixa situaci en qu va cometre la falta per poder practicar la forma
correcta.

2.

Qu fan els alumnes amb les correccions?

s important que els nostres alumnes facin activitats tils amb les correccions. En primer lloc, hem
dassegurar-nos que les llegeixin i que les entenguin. No s cap disbarat deixar alguns minuts a classe
per fer-ho, un cop repartits els escrit corregits. Sommers !982) i Zamel (1985) consideren
transcendental donar als alumnes loportunitat de reformular els seus escrits a partir de les nostres
correccions. Altres idees possibles sn: recopilar els errors en una llibreta que, amb els temps,
esdevingui un instrument de consulta; escriure frases inventades amb les incorreccions, invertigar els
orgens de lerror, etc.

3.

Qu cal fer: marcar la correcci o donar-ne la soluci?

Nhi ha prou amb marcar la incorrecci quan es tracta de faltes o derrors la soluci correcta dels
quals suposen que lalumne ser capa de deduir. En canvi, quan es tracta de solucions difcils o de
les quals sabem amb seguretat que lalumne no podr corregir-les, s millor donar-ne tamb la
soluci correcta.
Totes dues possibilitats tenen una diferncia fonamental: el grau dautonomia dels alumnes.
Senyalant la incorrecci, lalumne ha de prendre la iniciativa: ha danalitzar la falta i trobar-ne
lesmena apropiada. Potser haur de consultar llibres (gramtiques, diccionaris, manuals...),
preguntar als collegues i, finalment, arriscar-se a reescriure el text de nou. En canvi, si el professor li
dona la soluci correcta, es queda sense feina. Aconsegueix la soluci adequada sense esforos i, per
aix mateix, s ms possible que loblidi i que la repeteixi posteriorment en altres textos.
Un recurs intermedi pot ser donar alguna mena dinformaci que no sigui la soluci mateixa per que
doni pistes per aconseguir-la. Les pistes poden ser variades: caracterstiques de lerror (morfosintaxi,
ortografia, localitzaci, gravetat, tipologia, etc.), bibliografia (on sha de consultar, on es pot trobar,
etc.) o tcnica a seguir (reescriure, llegir en veu alta, repassar, etc.). El ms important s que lalumne
pugui formular les seves hiptesis sobre lerror i verificar-les amb la forma correcta corresponent.

4.

Quina s la manera ms clara de marcar un text?

Qualsevol anotaci hauria de ser:
Rellevant. Hem danotar nicament el ms important. Prescindirem dels detalls.
Clara. Hem de fer sevir paraules comprensibles i conegudes per lalumne.
Breu. Nhi ha prou amb les frases essencials.
Localitzada. Cal especificar sempre a quina part del text fan referncia.

Com podem fer ms atractiva la correcci?

1.

Corresponsabilitat
Un recurs bsic per canviar la situaci engarrotada de lalumne respecte de la correcci consisteix a
atribuir-los funcions ms importants que les tpiques, a restituir-los la responsabilitat que, de fet, els
pertany com a protagonistes de la classe. Qualsevol tcnica que exigeixi ms participaci i ms activa
s bona: correcci en parelles, autocorrecci assistida, entrevistes orals, etc.
En aquestes activitats lalumne esdev el centre - motor de la feina: pren la iniciativa, dirigeix el
treball, llegeix i revisa, fa servir material de consulta, etc. Lactitud respecte dels errors canvien.
Corregir pot arribar a ser divertit.

2.

Variaci
La correcci s una tcnica didctica ms de la classe. Com qualsevol altra ha de ser: flexible,
variable, adaptable i tamb... prescindible. Cada text, cada alumne, cada moment suggereixen
recursos diferents de correcci.

3.

Personalitat
Els textos interessants provoquen comentaris particulars i irrepetibles; els avorrits reprodueixen els
senyals tpics en les faltes ms comunes. En conseqncia, em sembla molt important animar els
alumnes a escriure redaccions originals que els interessin a ells i, de passada, tamb als mestres. Ells
sho poden passar dall ms b escrivint i nosaltres ens avorrirem menys corregint.

4.

Dinamisme
Consisteix en canviar les tcniques de correcci, en el mateix curs o dun curs a laltre, i pactar-les
amb els alumnes.

Tcniques de correcci
Negociaci sobre la correcci
Qestionari. Lexercici serveix per negociar al comenament de curs la tasca de corregir: qu ha de fer el
mestre, amb quins criteris corregeix, qu marca a la redacci, i tamb qu fan desprs els alumnes amb les
seves anotacions. Requereix un grau elevat de conscienciaci sobre la llengua i lescriptura, aix com
responsabilitat sobre laprenentatge propi. [Veure graella pp. 74-75]
Marques de correcci
Esmenar els errors dun esborrany o millorar-ne les primeres formulacions sn competncia del mateix
autor del text i no duna altra persona. Les dues qestions fonamentals de la tcnica sn quina mena de
senyals utilitzem i com les ensenyem als alumnes. Pel que fa al primer punt, qualsevol sistema de
marques hauria de tenir les caracterstiques segents:
Sha dadaptar a lalumnat (faltes ms freqents, claredat i comprensi dels signes, etc.) i a les
preferncies del mestre.
Senyals clars, simples i distintius, perqu puguin marcar-se i llegir-se amb facilitat i rapidesa.
Nombre limitat de senyals per poder recordar-los. Sen recomana menys de deu.
Les marques han de designar conceptes clars, concrets i coneguts pels alumnes: ortografia,
puntuaci, forma verbal, etc. Sn desestimables per poc operatives les paraules molt noves i
imprecises com coherncia, cohesi, adequaci, etc. Es poden substituir per equivalents ms
coneguts: estructura, conjuncions, expressions vulgars, etc.
Sha de coordinar els sistemes de marques utilitzats a cada centre escolar. Us imagineu com podria
treballar un alumne que tingus unes marques diferents per a castell, unes altres per a catal i unes
altres per a angls? O que canvis de marques cada any amb el canvi de mestre? Al contrari, un nic
sistema adaptat per a totes les llenges en multiplicaria leficcia.
Elaboraci de les marques
La millor manera delaborar un sistema de marques per a una classe consisteix a deixar dissenyar als
alumnes les seves prpies marques. Daquesta manera els senyals deixen de ser marques indesxifrables,
imposades amb estil autoritari pel mestre, que shan de memoritzar i recordar per poder entendre alguna
cosa de la correcci.
El millor moment del curs per realitzar lexercici s al comenament, quan els alumnes ja disposen de
sues o tres redaccions corregides, les quals poden servir de base per a lanlisi dels errors i de la manera
de marcar-los.. Daltra banda, aquesta elaboraci de marques pot ser una magnfica continuaci de la
negociaci general sobre correcci.
Llistes de control
El full de control serveix de registre i danlisi dels errors comesos en cada escrit. Es tracta duna tcnica
molt minuciosa que aprofita la informaci aportada pels errors comesos pels alumnes i que ofereix
diverses possibilitats didctiques. Les ms importants sn:
Diagnosticar de manera precisa:
o Lescrit concret
o Les necessitats de cada alumne ( a partir dels controls de diversos textos)
o Les necessitats generals dun grup (a partir del mateix escrit de tots ela alumnes)
Arxivar sistemticament els controls per a:
o Determinar el progrs realitzat per cada alumne, per la classe, etc.
o Registrar els errors que es repeteixen i els que han superat.

La bitcola o el quadern de navegaci

La bitcola, el quadern de classe i el diari personal o acadmic sinscriuen en el conjunt de tcniques que
podrem anomenar, genricament, escriure per aprendre.
Quan escrivim sobre alguna cosa estem reflexionant-hi i, inevitablement, estem aprenent. Aix mateix, si
els alumnes escriuen sobre les seves matries destudi, sobre la classe, sobre les seves dificultats i sobre
els seus sentiments, estan incrementant la seva percepci daquests aspectes, clarificant-la, detallant-la i
prenent-ne conscincia.
La bitcola t lalumne com a protagonista o centre (el professor no el dirigeix); est orientada a
desenvolupar el procs de composici (i no el producte); relaciona lescriptura amb els temes del
currculum i amb lexperincia de cadasc; busca la collaboraci dels alumnes entre ells i la dalumnes i
mestres. Tamb afavoreix lautonomia i responsabilitzaci de lindividu, s molt flexible i es pot utilitzar
amb diverses finalitats.
Amb aquests mateixos plantejaments, podem demanar els alumnes que escriguin sobre escriure i corregir
perqu reflexionin i aprenguin sobre aquestes activitats.
De vegades la bitcola tamb rep el nom de cartera o maleta (portfolio en angls) davaluaci, per la
funci acumuladora de material i les possibilitats davaluaci que t. [Interessant p. 94]
Puntuar un escrit [PP. 95-102]
Reformulaci dun text
Lobjectiu principal de la tcnica de reformulaci s ensenyar als alumnes el que s incoherent, el que s
coherent i la manera de passar de lun a laltre. Es tracta duna activitat completa de correcci durant la
qual els alumnes escriuen un text, llegeixen i comenten a fons exemples de correccions fetes pel professor
i, seguint instruccions precises daquest darrer, reformulen els seu propi text corregit. [pp. 103.104]
No nhi ha prou desmenar la mena derror coms i la manera de corregir-lo. Lalumne necessita veuren
la manera correcta o una possible versi rectificada per comprendre com ha de reformular els seus errors.
De la mateixa manera que per aprendre ortografia se li mostren paraules correctes corresponents als seus
errors i se li expliquen els criteris o les regles gramaticals pels quals es prefereix una forma a na altra;
amb la coherncia haurem dactuar de la mateixa manera, comentant els errors, les solucions
corresponents i els factors generals que determinen que un text sigui coherent.
La subhasta
La idea de la subhasta consisteix a crear una situaci motivadora i divertida, allunyada de lescriptura i de
la gramtica, que impliqui els alumnes amb les seves faltes ms resistents. Es pretn que a partir daix
puguin recordar quina s la forma correcta dels errors en relacionar-la amb el jos que han experimentat de
manera intensa. Es tracta dun seguit dexpressions o paraules sense context, triades a latzar, unes
correctes i daltres incorrectes, els alumnes han de saber distingir-les. Si la selecci dtems es basa en els
errors comesos a les redaccions i es fan servir les mateixes paraules, els alumnes les reconeixen
immediatament i la subhasta adquireix una motivaci inusitada.
Taller descriptura
El taller s un instrument potentssim per aprendre llengua i escriptura; es pot centrar en textos i
continguts no literaris i se nobt la mateixa motivaci i diversi que amb la literatura. Aspectes que cal
tenir en compte:
1.

Tema lliure
Lalumne ha descriure sobre un tema que linteressi, perqu pugui passar-sho b escrivent. Lnic
sistema perqu sigui aix s que ell mateix decideixi sobre qu vol escriure. El mestre els ha dajudar
amb preguntes, idees i suggeriments perqu ells mateixos endevinin qu poden fer. Per exemple:
Vols escriure sobre la realitat o vols imaginar alguna cosa? Sobre la realitat: la famlia, els
pares, la casa, la teva habitaci, els teus amics, tu mateix, el teu carcter, les teves activitats,
les aficions, els gustos, les excursions o els viatges que has fet o voldries fer, etc. Amb
imaginaci: un viatge, una mascota, un animal fantstic, un invent nou, etc.

Quina mena de text tagradaria escriure? Alguna cosa personal: una carta, un diari ntim,
un llibre de viatges, un quadern de notes sobre els amics, etc. Algun tema acadmic: un
treball duna assignatura, un estudi sobre un tema interessant, un resum dun llibre, notes
sobre un experiment, etc. Algun text divulgatiu: una notcia, un reportatge, una enquesta, un
article per a la revista de lescola, notes per a un programa de rdio, etc. Algun text literari:
un conte, unes poesies, un dileg entre personatges, etc.

2.

Entrevistes mestre alumne

Lobjectiu de lentrevista s ajudar lalumne a avanar en la tasca que est portant a terme. En
concret, portser haur daprofundir el tema per cercar noves idees, potser sha bloquejat en algun
punt, potser necessita una tcnica de redacci especfica, etc.

3.

El mtode Garrison
En aquest mtode la funci del mestre canvia radicalment. Deixa de ser el corrector de les faltes dels
alumnes per convertir-se en un assessor del seu treball.
El mestre actua com a assistent o facilitador, i n o com a autoritat. Llegeix lescrit de
lalumne i li aconsella qu pot fer per revisar-lo
s recomanable fer entrevistes curtes (4 o 5) i fer-ne moltes i sovint. A cada entrevista, un
so, aspecte. Els primers minuts sn els alumnes qui enraonen sobre el que fan.
Les preguntes que cal fer sn: Com va el text? Qu ten sorprn? Pots pensar en una manera
diferent de dir el mateix?... Lobjectiu s crear un dileg que confereixi als alumnes ms
capacitat per valorar el que fan i que els permeti verbalitzar el que pensen sobre lescrit i el
tema sobre el que escriuen.
Cada curs consta dun nombre determinat de feines descriptura que els alumnes han de realitzar
obligatriament si volen aconseguir el nivell corresponent. Les feines no estan graduades per nivell
de dificultat. No es fan exmens ni test ni es corregeixen treballs de manera escrita. Es pot combinar
el tallar amb plantejaments ms tradicionals (classes magistrals, exercicis de sintaxi, etc).

Redacci desenvolupada
Lactivitat ha estat dissenyada per desenvolupar-la parallelament a les classes. Els alumnes escriuen a
casa seva i el mestre corrigeix fora de lhorari lectiu. El temps real de dedicaci a classe pot ser molt baix
(la presentaci, els comentaris globals) o ms alt, si es dediquen sessions al taller descriptura, a fer
entrevistes amb els alumnes, etc. Per els alumnes estaran treballant sobre el seu text durant el temps que
el mestre hagi decidit prviament. Pot ser un mes, dos o un trimestre.
s interessant plantejar redaccions de gran format, de 1000 o 2000 paraules, a realitzar en uns mesos o un
trimestre. Els alumnes determinen el ritme de treball: el nombre de lliuraments setmanals o mensuals. El
professor no t lobligaci de recordar als alumnes els seus deures ni destimular-los a escriure; tamb es
pot fixar un calendari de lliuraments que limiti lexcs de feina dels responsables i obligui a posar mans a
lobra als mandrosos.
Per al procs avaluatiu es poden tenir en compte: el nombre de lliuraments que ha fet lalumne, el grau de
desenvolupament del tema, el nombre de reelaboracions desborranys o fragment que hagi fet,
laprofitament de les instruccions del mestre, etc. Per al producte final: la qualitat de lescrit en gramtica,
coherncia, complexitat, originalitat, etc.
Registres descriptura
Si observem els alumnes sovint i sen registren les dades en alguna fitxa o arxiu, al final de curs es
disposa duna bona font dinformaci per comprendre i avaluar lescriptura i laprenentatge de cada
alumne. Pot ser interessant observar:
La freqncia amb qu escriuen els alumnes
Els tipus de temes i escrits: personals, acadmics, correspondncia, etc.
Les actituds durant la correcci collectiva: participaci, nerviosisme, inhibici, etc.
Les estratgies de composici
El seu comportament durant un examen de redacci
El grau de collaboraci amb els companys
Dictat
Els alumnes han copiat el text dictat, lhan revisat lliurement i nesperen la correcci final. Per abans de
fer-la, els demanem, per exemple, comptar el nombre de mots distints que duen accent, diresi, la lletra

hac intercalada, lletra majscula inicial, etc; tamb el nombre de punts i seguit o dinterrogants, si
treballem la puntuaci. Cada aprenent ha de dir en veu alta el nombre total dtems que ha trobat a cada
pregunta. Qaun el mestre dna la xifra correcta, els aprenents es llancen de seguida a esmenar lescrit per
adaptar-se al nombre exacte. Tenen una idea molt concreta del que poden corregir i estan motivats per
fer-ho.
Redacci sobre un tema nic
Tots els alumnes han escrit una redacci sobre un mateix tema. Podem apuntar a la pissarra, amb la
collaboraci de tot el grup, els mots i les expressions importants relacionades amb el tema, que molt
probablement apareixen en els escrits realitzats i que poden ocasionar problemes dortografia. A mesura
que apuntem aquestes paraules, els alumnes les van buscant i esmenant en els seus escrits.
Podem demanar que es comptin, per exemple, el nombre de pargrafs que t el text, de frases o didees
distintes. A continuaci, el mestre dna algunes orientacions: hi ha dhaver quatre o cinc pargrafs a cada
redacci segons lextensi que shagi demanat-, cada pargraf ha de tenir entre dues i cinc frases, no
poden haver-hi oracions de ms de vint paraules, etc.

Deu consells per millorar la correcci

1.

Corregir noms el que lalumne pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a corregir aspectes o
faltes per a les quals lalumne no est preparat.

2.

Corregeix quan lalumne tingui fresc el que ha escrit; s a dir, en el moment en qu ho escriu o poc
desprs. No deixis passar gaire temps entre la redacci i la correcci.

3.

Si s possible, corregeix les versions prvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que
s molt ms efectiu que corregir-ne la versi final.

4.

No facis tota la feina de correcci. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions
del text i demanals que en busquin ells mateixos la soluci correcta.

5.

Dna instruccions concretes i prctiques i oblida els comentaris vagues i general. Per exemple:
reescriu el text, fixat en aquest punt, amplia el 3r pargraf, escriu frases ms curtes, afegeix ms
punts o comes al 2n pargraf.... Escriu o digues coses que lalumne pugui entendre.

6.

Deixa temps a classe perqu el alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegurat
que les llegeixen i que les aprofiten.

7.

Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. s ms
econmic, prctic i segur.

8.

Dna instruccions perqu els alumnes puguin autocorregir-se, ensenyals a consultar diccionaris i
gramtiques, dnals pistes sobre la mena derrors que han coms, estimulals perqu revisin
lescrit...

9.

No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la
qualitat de la correcci, tot i que la quantitat sen ressenti.

10. Fes servir la correcci com un recurs didctic i no com una obligaci. Utilitza tcniques de correcci
variades. Adapta-les a les caracterstiques de cada alumne.