Fonaments d'informtica 2013 - 2014

Fonaments d'informtica

2013/2014

Codi: 101736
Crdits: 9

Titulaci

Tipus

Curs

Semestre

2502441 Enginyeria Informtica

FB

Professor de contacte

Utilitzaci didiomes

Nom: Francesc Xavier Roca Marva

Llengua vehicular majoritria: catal (cat)

Correu electrnic: Xavier.Roca@uab.cat

Algun grup ntegre en angls: No

Algun grup ntegre en catal: S
Algun grup ntegre en espanyol: No

Prerequisits
Ats que l'assignatura s d'introducci s'assumir que no es posseeix cap tipus de coneixement previ sobre la
matria. s responsabilitat de la prpia assignatura proporcionar als alumnes un mitj per adquirir els
coneixements descrits a l'apartat de continguts de l'assignatura (apartat 6 d'aquesta guia).
Malgrat aix s recomanable:
haver cursat el batxillerat tecnolgic,
tenir coneixements a nivell d'usuari d'algun tipus de plataforma (windows, mac o linux)
tenir accs a un ordinador, si s porttil millor

Objectius
Aquesta assignatura t un carcter general i introductori a la informtica. Es divideix en dos grans eixos: el
primer comprn l'estudi dels aspectes metodolgics de la programaci i l'aprenentatge d'un llenguatge d'alt
nivell i el segon consisteix en la introducci dels conceptes bsics de l'estructura dels computadors i dels
principis de disseny. Per tant, els objectius generals que es proposen per a l'assignatura sn els segents:
Proporcionar una visi general de la informtica, introduint els seus antecedents histrics i explicant els
conceptes bsics: maquinari, programari, sistema operatiu, estructura d'un ordinador, algorisme,
programa i llenguatges de programaci, compilador, intrpret, etc.
Familiaritzar l'alumne amb l'ordinador.
Entendre el cicle de vida del software: analitzar el problema (entendre el que se'ns demana), disseny
(proposar una soluci al problema), implementaci (codificaci en un llenguatge de programaci de la
soluci escollida), prova (realitzaci d'un test de manera sistemtica per assegurar la correctesa de la
soluci implementada).
Dotar l'alumne de la capacitat de disseny d'algorismes per a la resoluci de problemes, introduint de
manera progressiva i sistemtica una metodologia rigorosa i estructurada de programaci, basada
fonamentalment en la tcnica del disseny descendent d'algorismes.
Introduir a l'alumne en un llenguatge de programaci real. Es pretn que l'alumne percebi la diferncia
entre la flexibilitat de la notaci pseudo-algorsmica que s'empra en els primers temes i l'estricta sintaxi
d'un llenguatge de programaci real, tant en els seus aspectes lxics (paraules vlides del llenguatge),
sintctics (regles per combinar-les) i semntics (significat de les mateixes).
Habituar l'alumne a desenvolupar programes seguint unes normes d'estil tendents a aconseguir
programes de qualitat. Dins d'aquestes normes d'estil s'engloben aquelles que faciliten la compressi
del codi, com poden ser l's de comentaris, la indentaci del codi, la utilitzaci de noms adequats per
als tipus de dades, etc.
Proporcionar una visi de les unitats funcionals de l'ordinador i la seva interconnexi.

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

Proporcionar una visi de les unitats funcionals de l'ordinador i la seva interconnexi.
Oferir a l'alumne un coneixement ampli del funcionament de l'ordinador a baix nivell.
Introduir el codi mquina i el llenguatge assemblador i mostrar la traducci de les estructures bsiques
d'alt nivell a baix nivell.
Mostrar els diferents nivells de maquinari i programari necessaris pel funcionament dels ordinadors i la
seva interconnexi.

Competncies
Enginyeria Informtica
Adquirir hbits de pensament
Capacitat per comprendre i dominar els conceptes bsics de matemtica discreta, lgica, algortmica i
complexitat computacional, i la seva aplicaci per a la resoluci de problemes propis de l'enginyeria.
Coneixement de l'estructura, lorganitzaci, el funcionament i la interconnexi dels sistemes informtics,
els fonaments de la seva programaci, i la seva aplicaci per a la resoluci de problemes propis de
l'enginyeria.
Coneixements bsics sobre l's i programaci de computadors, sistemes operatius, bases de dades i
programes informtics amb aplicaci en enginyeria
Conixer les matries bsiques i les tecnologies que capacitin per a l'aprenentatge i el
desenvolupament de nous mtodes i tecnologies, aix com d'aquelles que els dotin d'una gran
versatilitat per a adaptar-se a noves situacions.

Resultats daprenentatge
1.
2.
3.
4.
5.

Aplicar els principis bsics de la programaci de computadors a la resoluci de problemes d'enginyeria.

Comprendre i aplicar els coneixements bsics de la lgica dels computadors.
Conixer els principis bsics de l'estructura i la programaci dels computadors.
Conixer i aplicar els principis de la interconnexi de sistemes.
Conixer i ser capa d'utilitzar sistemes operatius, bases de dades i programes d's comun en
l'enginyeria.
6. Desenvolupar un mode de pensament i raonament crtics.
7. Reconixer i identificar els mtodes, sistemes i tecnologies propis de l'enginyeria informtica.

Continguts
BLOC 1: INTRODUCCI A LA INFORMTICA
Tema 1: Introducci a la informtica
Histria, Estructura funcional de l'ordinador, Programes/instruccions, Nivells conceptuals de l'ordinador.

BLOC 2: INTRODUCCI A LA PROGRAMACI

Tema 2: Resoluci de problemes: introducci a l'algorsmica i la programaci.
Introducci a la resoluci de problemes. Concepte d'algorisme. Fases en el desenvolupament d'algorismes. La
programaci com a disciplina d'enginyeria. Cicle de vida del software. Elements bsics d'un algorisme. Eines
per a la representaci d'algorismes. Llenguatges de programaci. Classificaci. Traductors de llenguatges:
Compiladors i intrprets.
Tema 3: Conceptes bsics i estructures de control

Estructura Seqencial. Estructures de Selecci. Estructures iteratives o repetitives.

Tema 4: Subprogrames. Procediments i funcions
El concepte de subprograma com a abstracci d'operacions. Localitat, niament, mbit i visibilitat. Definici de

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

El concepte de subprograma com a abstracci d'operacions. Localitat, niament, mbit i visibilitat. Definici de
funcions. Crides a funcions. Declaraci o prototip de funcions. Tipus d'arguments: d'entrada, de sortida,
d'entrada / sortida. Pas d'arguments a funcions: per valor i per referncia.
Tema 5: Tipus de dades
Definici de variables i constants. Tipus de dades fonamentals. El tipus de dada enumerat. El tipus Array.
Arrays unidimensionals. Arrays multidimensionals. Les cadenes de carcters. Funcions relacionades. El tipus
registre. Arrays de registres.
Tema 6: Resoluci de problemes ... Complexes. Disseny Modular
Fases en el desenvolupament de programes. Disseny arquitectnic. Divide & Conquer. Introducci a la
metodologia de disseny modular. Disseny descendent.
BLOC 3: INTRODUCCI AL COMPUTADOR
Tema 7: Representaci de la informaci en l'ordinador
Sistemes de numeraci: decimal-binari, operativitat, sistemes octal i hexadecimal. Representaci de dades
numriques (C1/C2). Nombres reals. Representaci de text.
Tema 8: Introducci a l'arquitectura de l'ordinador
Unitats funcionals del computador. Funcionament intern d'un computador. El processador. Flux d'execuci de
la instrucci. El sistema d'entrada/sortida: Entrada/Sortida Programada. Concepte d'interrupci. El sistema de
memria. Estructura jerrquica de la memria. Visi d'un PC.
Tema 9: Llenguatge mquina i assemblador
Adreament. Computador didctic elemental. Llenguatge assemblador.
Tema 10: Perifrics
Tema 11: Sistema operatiu
Evoluci. Gesti: processador, memria, E/S, fitxers
Tema 12: Conceptes sobre xarxes de computadors
Transmissi de dades. Xarxes de computadors. Internet

Metodologia
En el desenvolupament de l'assignatura es podran diferenciar tres tipus d'activitats docents:
Classes teriques: exposici a la pissarra de la part terica de cada tema del programa. L'estructura
tpica d'una classe magistral d'aquest tipus ser la segent: en primer lloc es far una introducci on es
presentaran breument els objectius de l'exposici i els continguts a tractar. Per tal de proporcionar el
context adequat, a la presentaci es far referncia al material exposat en classes precedents, de
manera que es clarifiqui la posici d'aquests continguts dins del marc general de l'assignatura. A
continuaci es desgranaran els continguts objecte d'estudi, incloent exposicions narratives,
desenvolupaments formals que proporcionin els fonaments terics, i intercalant exemples, que illustrin
l'aplicaci dels continguts exposats. Es ressaltaran els elements importants de manera que es sigui
capa de distingir el rellevant dels aspectes perifrics. Finalment, es resumiran els conceptes introduts
i s'elaboraran les conclusions, incloent una valoraci de en quina mesura s'han assolit els objectius
proposats al principi de la lli.
Classes prctiques. Tots els temes aniran acompanyats d'una relaci de problemes que l'alumne ha
d'intentar resoldre. En aquest sentit, i a mida que l'alumne vagi progressant en la profunditat dels seus
coneixements, aquests problemes seran poc a poc ms complexos, permetent d'aquesta manera
apreciar clarament els avantatges d'utilitzar les eines metodolgiques impartides durant el curs. Aquells

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

apreciar clarament els avantatges d'utilitzar les eines metodolgiques impartides durant el curs. Aquells
que el professor consideri de major inters o en els que els alumnes trobin major dificultat seran
corregits a la pissarra. Abans de cada sessi de problemes el professor podr proposar una llista
d'exercicis que els alumnes hauran de resoldrei entregar abans de classe.
Classes en laboratori. La part prctica de cada tema quedar completada amb almenys una sessi al
laboratori, on l'alumne haur d'intentar resoldre un problema concret. Alguns d'aquests exercicis
s'hauran d'entregar desprs de la classe. La resoluci d'aquests exercicis ha de servir com a base
d'aprenentatge per a poder realitzar un cas prctic que es proposar com a treball de tot el curs.
La gesti de la docncia de l'assignatura es far a travs del gestor documental Caront (http://caronte.uab.cat/
), que servir per poder veure els materials, gestionar els grups de prctiques, fer els lliuraments
corresponents, veure les notes, comunicar-vos amb els professors, etc. Per poder-lo utilitzar cal fer els
segents passos:
1. Donar-se d'alta com usuari donant el nom, NIU, i una foto carnet en format JPG. Si ja us heu donat d'alta
per alguna altra assignatura, no cal tornar-ho a fer, podeu anar al segent pas.
2. Inscriure's al tipus de docncia "Docncia de Fonaments d'Informtica", donant com a codi d'assignatura
"FonInfo" (sense les cometes).

Activitats formatives
Ttol

Hores

ECTS

Resultats daprenentatge

Classes magistrals

42

1,68

2, 3, 4, 5, 7

Explicaci i resoluci de problemes

7,5

0,3

1, 2, 5, 6, 7

Prctiques de laboratori

14

0,56

1, 3, 6, 7

Resoluci de problemes addicionals

15

0,6

1, 2, 6, 7

Seguiment i refor en la resoluci dels casos prctics proposats

10

0,4

1, 2, 3, 6, 7

Estudi individual

62

2,48

2, 3, 4, 5, 6, 7

Resoluci de casos prctics

28

1,12

1, 2, 6, 7

Resoluci de problemes de forma individual i grupal

22

0,88

1, 2, 3, 6, 7

Tipus: Dirigides

Tipus: Supervisades

Tipus: Autnomes

Avaluaci
L'assignatura est dividida en dues parts:
1. les primeres nou (9) setmanes es dedicaran a l'estudi de la programaci i comptar un 60% del valor
de la nota final (Part A)
2. les segents sis (6) setmanes es dedicaran a l'estudi del computador i comptar un 40% del valor de la
nota final (Part B)
Les dues parts s'avaluaran de manera independent i per obtenir la nota final s'hauran d'aprovar les dues parts
per separat (Nota >= 5). La taula segent resumeix la combinaci de les notes de les dues parts:

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

BLOC PROGRAMACI

BLOC

Aprovat

Susps

NP

Aprovat

Susps

NP

NP

COMPUTADOR

En cadascuna de les parts de l'assignatura s'avaluaran tres tipus d'activitats de manera independent on la
suma ponderada d'elles donar la nota final. Aquestes tres activitats sn:
1. Teoria (T)
2. Resoluci d'exercicis proposats (P)
3. Resoluci de la prctica de laboratori (PL)
La part de Teoria (T) s'avaluar amb un examen individual. Hi haur un primer examen individual corresponent
a la primera part (part A) i dos proves corresponents a la segona part (part B). Hi haur una segona oportunitat
el dia que tenim assignat a la setmana d'avaluaci de febrer on es podran recuperar les parts que no hagin
estat superades en els exmens parcials. La nota mnima per aprovar aquesta part s >= 5.
La part de Resoluci d'exercicis (P) es realitzar en avaluaci contnua. La nota final sortir de la suma
ponderada de les entregues fixades que es demanin. Noms hi ha una nica oportunitat.
La part de Resoluci de prctiques de laboratori (PL) s'avaluar de manera grupal.
Part A t una nica entrega PL
Part B t dues entregues, a meitat de la prctica (PLi), bsicament de seguiment, i l'entrega final (PLf).
Per aprovar les PL la nota mnima de l'entrega final haur de ser >=5. La nota final de la part de prctiques de
la part B ser el resultat de la suma segent PL= 30%PLi + 70%PLf, on PL i PLf>=5
La nota final de cadascuna de les parts de l'assignatura (programaci i computaci) ser la suma ponderada
de les notes de cadascuna de les tres parts. El resultat haur de ser >= 5.
Quadre de qualificaci final

TEORIA

PRCTIQUES

Aprovat

Susps

NP

Aprovat

Susps

NP

NP

No Presentat:

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

No Presentat:
Qualsevol alumne que lliuri una prctica o una avaluaci programada tindr nota, noms es considerar no
presentat en el cas de no lliurar cap activitat avaluada.
Nota sobre plagis:
Sense perjudici d'altres mesures disciplinries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadmica
vigent, les irregularitats comeses per un estudiant que puguin conduir a una variaci de la qualificaci es
qualificaran amb un zero (0). Per exemple, plagiar, copiar, deixar copiar, ..., una activitat d'avaluaci, implicar
suspendre aquesta activitat d'avaluaci amb un zero (0). Les activitats d'avaluaci qualificades d'aquesta
forma i per aquest procediment no seran recuperables. Si s necessari superar qualsevol d'aquestes activitats
d'avaluaci per aprovar l'assignatura, aquesta assignatura quedar suspesa directament, sense oportunitat de
recuperar-la en el mateix curs.
Les dates d'avaluaci contnua i lliurament de treballs es publicaran al gestor documental Caront (
http://caronte.uab.cat/) i poden estar subjectes a canvis de programaci per motius d'adaptaci a possibles
incidncies. Sempre s'informar a Caront sobre aquests canvis ja que s'entn que aquesta s la plataforma
habitual d'intercanvi d'informaci entre professors i estudiants.

Activitats davaluaci
Ttol

Pes

Hores

ECTS

Resultats
daprenentatge

Problemes Part A i B: Avaluaci continuada

dels problemes proposats

10% de la nota final

7,5

0,3

1, 2, 5, 6, 7

Prctica Part A: Lliurament de la part de la

prctica de programaci

La part de prctiques de la part A

representa un 40% de la nota final

0,24

1, 3, 6, 7

Prctica Part B: Lliurament de la prctica

corresponent a nivell mquina

30% de la part B

0,12

2, 3, 6

Teoria Part A i B: Recuperaci final. Prova

individual de Teoria (sols pels alumnes que
hagin susps primera i/o segona prova part A
i/o B)

50% corresponent a part A i 50%

corresponent a la part B

0,16

1, 2, 3, 4, 5, 6,
7

Teoria Part A: Primera prova individual de

Teoria

60% del la Part A

0,08

1, 3, 6, 7

Teoria Part B: Primera prova individual de

Teoria

50% de la part de teoria de la part

B. La part de teoria de la part B
representa un 50% de la nota final

0,04

2, 6

Teoria Part B: Segona prova individual de

Teoria

50% de la part de teoria de la part

B. La part de teoria de la part B
representa un 50% de la nota final

0,04

4, 5, 6

Bibliografia
- J. Pujol: Algorismes i Programes. Servei de publicacions de la UAB, 1996.
- E. Valveny, R. Benavente, A. Lapedriza, M. Ferrer, J. Garca: Programaci en Llenguatge C. Amb 56
problemes resolts i comentats. Servei de publicacions UAB, 2009.
- L. Joyanes Aguilar : Fundamentos de Programacin: Algoritmos, Estructuras de Datos y Objetos. 3 Edicin,

Fonaments d'informtica 2013 - 2014

- L. Joyanes Aguilar : Fundamentos de Programacin: Algoritmos, Estructuras de Datos y Objetos. 3 Edicin,
Mc. Graw-Hill, 2003.
- L. Joyanes Aguilar, L. Rodriguez Baena, M. Fernndez Azuela: Fundamentos de Programacin. Libro de
Problemas. 2 Edicin, Mc Graw-Hill, 2003.
- B.W. Kernighan, D.M. Ritchie: El lenguaje de programacin C. 2 Edicin, Prentice Hall, 1986.
- L. Joyanes, A. Castillo, L. Snchez, I. Zahonero: Programacin en C: libro de problemas, Mc Graw-Hill, 2002.
- L. Joyanes, I. Zahonero: Programacin en C: metodologa, estructura de datos y objetos, Mc Graw-Hill, 2001.
- B.W. Kernighan, R. Pike: La Prctica de la Programacin. Pearson Educacin, 2000.
- A. Prieto, A. Lloris, J.C. Torres: Introduccin a la Informtica. Mc Graw-Hill, 4 Edicin, 2005.
- A. Prieto, B. Prieto: Conceptos de Informtica. Mc Graw-Hill, Schaum, 2006.