Perqu les paraules

no se les enduu el vent...

PER UN S NO SEXISTA DE LA LLENGUA

Edita: AJUNTAMENT DE QUART DE POBLET.

Textos: TERESA MEANA SUREZ. Filloga, professora de llengua
i literatura castellana en un institut de secundria de Valncia. Feminista,
de la Casa de la Dona de Valncia.
Illustracions: MABEL LVAREZ. Illustradora.

Contingut

1. Introducci: Llengua, sexisme i androcentrisme.

00

2. Principals manifestacions del sexisme i

landrocentrisme en la llengua.

00

3. Estratgies per a combatre l's sexista i androcntric

del llenguatge.

00

3.1. Recomanacions i propostes de canvi.

00

3.1. Estratgies gramaticals que ens permeten no

haver d'especificar el sexe del referent.

00

4. Sobre les titulacions i professions.

00

5. En els documents administratius.

00

6. Per a fer un s no sexista del llenguatge no hi ha

frmules concretes o niques.

00

7. Bibliografia.

00

Introducci:
Llengua. Sexisme.
Androcentrisme.

Introducci: Llengua. Sexisme. Androcentrisme

00

La llengua constitueix, com a mnim, el reflex de la realitat,

de la societat que la utilitza. Aix com la societat s racista, classista,

heterosexista, la llengua tamb ho s. I per descomptat recull les
desigualtats derivades de la situaci de discriminaci de les dones i
reflecteix tot el sexisme i landrocentrisme existents. I ja que tant
landrocentrisme com el sexisme es manifesten en els distints usos
de la llengua, tot seguit els definirem:
Landrocentrisme s l'enfocament en les investigacions i estudis
des d'una nica perspectiva: la del sexe mascul. Suposa considerar
els homes com el centre i la mesura de totes les coses. En una
societat androcntrica es pren el mascul com el model que cal imitar.
Els homes sn considerats el subjecte de referncia i les dones com
a ssers depenents i subordinats a ells. Un exemple de pensament
androcntric seria en referir-se a les edats de l'home quan es
pretn parlar de l'evoluci de tota la humanitat. No sabem si
darrere de la paraula home s'est pretenent englobar les dones. Si
s aix, aquestes queden invisibilitzades, i si no s aix, queden
excloses.
Daltra banda, el sexisme s l'assignaci de valors, capacitats
i rols diferents a homes i dones, exclusivament, d'acord amb el seu
sexe, desvaloritzant tot el que fan les dones davant el que fan els
homes que s el que est b, el que t importncia. s sexisme
aquest conjunt de mtodes emprats en una societat androcntrica

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

i que determinen una situaci d'inferioritat, subordinaci i explotaci.

En paraules dEulalia Lled: ...el sexisme s fonamentalment una
actitud que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloritzaci, per
excs o per defecte, del que som o fem les dones... Landrocentrisme,
en contrast amb el sexisme, no s tant una actitud com un punt de
vista. Consisteix fonamentalment en una determinada i parcial visi
del mn, en la consideraci que el que han fet els homes s el que
ha fet la humanitat o, al revs, que tot el que ha realitzat el gnere
hum l'han realitzat noms els homes, s pensar que el que s bo
per als homes s bo per a la humanitat, s creure que l'experincia
masculina inclou i s la mesura de les experincies humanes.
La llengua s aix mateix el mitj a travs del qual aprehendem la
realitat. Des que creixem, mitjanant la relaci que establim amb
altres persones anem adquirint diversos procediments comunicatius
que ens ajuden a incorporar-nos a una societat concreta, a regular
la nostra conducta i el nostre pensament. Entre aquests sistemes
(famlia, sistema educatiu, mitjans de comunicaci...) destaca el
llenguatge per la seua capacitat de generalitzar la realitat. La nostra
llengua influeix en la nostra concepci del mn i per aix mateix en
la nostra conducta des d'on hi ha, al seu torn, una influncia en el
llenguatge. Aix, si cada llengua conforma d'alguna manera l'horitz
d'objectivitat dels seus parlants, qui posseeix ms d'una llengua
troba el seu mn enriquit pel que fa a qui en posseeix noms una.
Per aix el bilingisme s un do precis.
Quan aprenem una llengua aquesta no noms ens permet comunicarnos sin que adquirim un conjunt de coneixements, valors, prejudicis,
estereotips, actituds, ideologia... que ens serveixen per a organitzar
i interpretar la nostra experincia, per a construir-nos com a persones.

Introducci: Llengua. Sexisme. Androcentrisme 00

s a dir que constitueix un producte social que acumula i expressa

l'experincia d'una societat concreta actuant aix mateix sobre la
forma com es percep aquesta realitat. A ms la llengua no noms
reflecteix sin que al seu torn transmet i en transmetre refora els
estereotips marcats socialment. En conseqncia les relacions
asimtriques, jerrquiques, que es donen entre els sexes en la nostra
societat es mostren en la llengua i la llengua contribueix que aquestes
relacions es mantinguen o transformen.
Aix, s ben cert que el sexisme i landrocentrisme presents en l's
que fem de la llengua noms tindran una soluci definitiva quan
canvien les estructures socials que produeixen i potencien aquesta
utilitzaci. Per, no obstant aix, es pot incidir parallelament en la
realitat i en la llengua i establir una influncia entre ambdues.
Sobretot si partim que la llengua arrossega molta inrcia i va, la
majoria de les vegades, a remolc dels canvis que es produeixen en
la societat.
Hi ha un tipus de canvi que ens interessa especialment: en la realitat
social existeix la conscincia cada vegada ms puixant que l'existncia
de les dones ha de ser anomenada amb el reconeixement i la valoraci
del seu paper en la vida privada i en la vida pblica.
Ats que el llenguatge no s un fet biolgic i natural sin una
adquisici cultural i tot el que s cultura s afegit i, per tant,
modificable per la voluntat de les persones, podem alterar-lo ja que
en retocar la llengua es retoca la mentalitat i retocant la mentalitat
es retoca la conducta.
Com la llengua s un dels principals vehicles de transmissi dels
models, rescatar el valor universal dall que es considera socialment

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

femen, aix com combatre prejudicis i estereotips s alliberador per

a nosaltres i per a ells, per a les dones i els homes.
Canviant l's de la llengua canviar la nostra concepci de la realitat.
I ats que aquest procs s progressiu i no unidireccional, si canviem
premeditadament l's del llenguatge, aix ajudar a canviar el nostre
concepte del mn. Del nostre paper actiu en aquest canvi dependr
el ritme al qual es modifiquen les concepcions sexistes i
androcntriques.
Sn, per tant, necessaris alguns canvis en el llenguatge perqu es
puga anomenar les dones. Ats que la llengua s un instrument
flexible, ample i viu, amb la caracterstica de la seua capacitat per
a estar en continu canvi, es pot adaptar perfectament a la nostra
necessitat o desig de comunicar.
Una de les caracterstiques ms definitries de la llengua s que s
un cos viu, en evoluci constant, sempre en trnsit. Una llengua que
no es modifica noms est entre les llenges mortes. Si la llengua
no canvis, totes les persones que parlem valenci, castell, francs,
o qualsevol de les llenges romniques, continuarem parlant llat.
Les llenges vives tenen un carcter evolutiu. El canvi est inscrit en
la naturalesa mateixa de la llengua. La llengua canvia. Canvia la
prpia realitat i tamb la valoraci daquesta o les formes de
considerar-la o danomenar-la.
Per tant, l'adaptabilitat de la llengua i les possibilitats que ofereix
permeten que aquests canvis es puguen realitzar sense que perda
bellesa, correcci i economia. s ms, anomenar les dones suposar
l'elaboraci de missatges ms precisos i ms justs que reflecteixen
una realitat ms equitativa que la que es reflectia fins ara.

Introducci: Llengua. Sexisme. Androcentrisme 00

A l'hora de plantejar estratgies per evitar un s androcntric i sexista

de la llengua hem de recordar que el mascul es considera com a
universal i el femen com a particular. Aix el femen s tractat com
el no-mascul, alguna cosa que apareix com a excepci a la regla.
Ra per la qual la llengua ser neutra per -com signa Fanny Rosno s neutral. Els mots en mascul no sn universals perqu incloguen
a les dones. s un fet que ens exclouen. Sn universals perqu el
mascul s'erigeix en mesura de la humanitat i aix, utilitzant el mascul
com a neutre queda el femen ocult.
El procs de simbolitzaci de la realitat t unes implicacions importants
en el desenvolupament de la identitat personal i social. Quan els
xiquets (homes) sn sempre anomenats, apareixen com els
protagonistes de les accions i compten amb models de referncia
amb els quals es poden identificar, aix t repercussions en el seu
autoconcepte i autoestima i, en ocasions, els genera una
sobreidentitat, es creuen capaos de fer qualsevol cosa sense
valorar-ne els riscos. Les xiquetes, no obstant aix, no sn anomenades,
en rares ocasions sn protagonistes de les accions i no disposen, a
travs del llenguatge, de models amb qu identificar-se. Les
conseqncies d'aquesta invisibilitzaci, exclusi o subordinaci
poden tenir reflex en una menor autoestima i en la creaci de la
subidentitat.
Aix doncs, prendre conscincia que l'aportaci de dones i homes
t la mateixa importncia per al manteniment de la societat suposaria
reflectir l'aportaci de les dones i concedir-los el mateix grau de
protagonisme sense relegar-les a una posici secundria i subordinada
als homes.

Principals
manifestacions del
sexisme i
landrocentrisme
en la llengua.

Principals manifestacions del sexisme

Els efectes que produeixen en la llengua el sexisme i landrocentrisme

es podrien agrupar en dos fenmens. Per un costat el silenci sobre

l'existncia de les dones, la invisibilitat, locultament, l'exclusi. Per
un altre l'expressi del menyspreu, de l'odi, de la consideraci de
les dones com a subalternes, com a subjectes de segona categoria,
com a subordinades o depenents dels homes.
El silenci s'aconsegueix a travs de la utilitzaci del gnere
gramatical mascul com a genric (Els alumnes que s'examinen
de selectivitat, Els quartans acudeixen a les urnes, Els ciutadans,
Els jutges, etc.), per mitj de l's de la paraula home com a
terme que englobe a dones i homes ("En aquella poca l'home
s'alimentava de...", Un home, un vot, Els homes sn iguals davant
la llei, Quart de Poblet i els seus homes, etc.) i per mitj del salt
semntic.
Segons definici de Garca Messeguer: S'incorre en salt semntic
quan al parlar o a l'escriure s'empra un mascul en sentit genric i
s'enuncia sobre aquest una primera oraci el sentit de la qual
enquadra l'un i l'altre sexe, i ms endavant es repeteix l's del mateix
mascul (explicita o implcitament) per aquesta vegada en el seu
sentit especfic, s a dir, referit a homes exclusivament. (Els
gibraltarenys tenen tots els avantatges peninsulars: dones, sol, vi i
msica, Els egipcis habitaven a la vall del Nil, les seues dones
solien..., LAlcor dicta normes per als creients; poden tenir fins

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

a quatre esposes..., etc.). Aix, si llegim en un llibre de text (en un

passatge referent a la conquesta d'Amrica): "Tot el poble va baixar
al riu a rebre'ls, quedant-se en el llogaret noms les dones i els
xiquets", qui entenem que va baixar? els homes, no? (o els homes
i les xiquetes...). No obstant aix aquest tot el poble sembla un
genric. Es produeix, doncs, un salt semntic.
El menyspreu cap a les dones es manifesta sobretot en:
Els doblets aparents -paraules amb significat distint segons
estiguin en femen o en mascul (un qualsevol/una qualsevol,
home pblic/dona pblica, home del carrer/dona del carrer,
fulano/fulana, individu/indivdua, governant/governanta,
verduler/verdulera, etc. etc. etc.)-.
Els buits lxics -paraules que no tenen femen i que designen
qualitats, s a dir, sn positives (cavallerositat, noblesa,
homenia, home de b, prohom, etc.) i paraules que no
tenen mascul i que duen sempre una crrega negativa (harpia,
mala pcora, maruja, etc.)-.
Els tractaments i usos de cortesia i la seua manifesta asimetria
(aix l's de senyoreta per a referir-se a l'estat civil d'una dona
quan no existeix l'equivalent mascul de senyoret, la diferncia
entre cognoms i noms propis, la referncia a les dones pel
cognom dels seus marits, vius o morts, l'anteposici de l'article
la, etc. Exemples: Sra. de, Vdua de, Sr. Gutirrez i Srta.
Pili, La Caball (per no El Domingo, El Carreras), La
Pardo Bazn (per no El Prez Galds), Sartre i Simone
eren, Mitterand i Margaret s'entrevisten a la cimera franco
britnica, etc.).

Principals manifestacions del sexisme

I tamb les definicions, accepcions i exemples del diccionari, en

adjectius i adverbis, en refranys i frases fetes, en la reproducci
d'estereotips sexistes, anomenant les dones a part i en la
negativa a feminitzar els noms de moltes professions, entre
algunes altres manifestacions.

Estratgies per a
combatre l's
sexista i
androcntric del
llenguatge.

Estratgies per a combatre l's sexista

3.1. Recomanacions i propostes de canvi:

Utilitzaci de genrics reals - noms collectius
(Com, per exemple, les vctimes, el poble, la gent, l'electorat,
etc.) Aix:
S

No

El venat

Els vens

El professorat

Els professors

La poblaci quartana

Els quartans

El personal, la plantilla

"Els treballadors"

La ciutadania

Els ciutadans

Durant la infantesa cal

dormir 10 hores

Els xiquets han de

dormir 10 hores

Utilitzaci d'abstractes
(Com, per exemple, tutoria, titulaci, llicenciatura, advocacia,
direcci, etc. ) Aix:

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

No

La legislaci estableix que...

El legislador estableix que...

La redacci

Els redactors

Acudiu al nostre servei

d'assessoria

Acudiu al nostre assessor

Equip de coordinaci

Els coordinadors

Les dones van exigir a la

judicatura...

Les dones van exigir als

jutges...

s dels dos gneres gramaticals: dobles formes

No s una repetici anomenar en mascul i femen quan es representa
a grups mixts. Sn realitats diferents i com a tals han de ser designades.
Aix doncs, no s duplicar ja que duplicar s fer una cpia i aquest
no s el cas. Tampoc s vlida l'objecci que remet a l'economia del
llenguatge. Aquest s una eina al nostre servei, i sn les inquietuds,
les vivncies i els pensaments que li aboquem els condicionants que
realment limiten els nostres usos, no el llenguatge en si mateix. Hem
de cuidar l'alternana (en unes ocasions femen mascul i en altres
mascul femen) per a no jerarquitzar. En castell se'ns ensenya a
donar el primer lloc a qui volem considerar (Tu i jo som amics,
Pare i fill sn advocats i no al revs) i per aix s necessari no
prioritzar sempre el mascul.
Un altre aspecte a tenir en compte s la concordana gramatical de
gnere entre articles, substantius i adjectius. Una proposta passaria
per fer la concordana amb l'ltim article o substantiu.

Estratgies per a combatre l's sexista

Exemples:
Empar i Andreu estan dormits
Andreu i Empar estan dormides
O b, amb un gerundi: Empar i Andreu estan dormint
Altres exemples per a l'alternana:
Les i els usuaris del tren.
Els pares i les mares de l'alumnat
Les xiquetes i els xiquets que vulguen participar
Els i les treballadores
Per a evitar la utilitzaci de la paraula home com a universal
es pot canviar per la primera (o fins i tot la tercera) persona
del plural sense esmentar subjecte i en altres ocasions pels
pronoms ens, nostre, nostres, nostra, nostres. Tamb, a
vegades, tractar d'usar una forma impersonal en tercera
persona amb es.
S

No

En la Prehistria es vivia en
coves
Vivem en coves
Vivien en coves

En la Prehistria l'home vivia

en coves

Aix com la humanitat, els

ssers humans, la gent, les
persones, etc. etc.
s bo per al nostre benestar

s bo per al benestar de
l'home

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

Per a combatre el perill del salt semntic

L'alumnat podr acudir amb les seues parelles - S
Els alumnes podran acudir amb les seues nvies - No
Els pobles nmades es traslladaven amb els seus estris
d'un lloc a un altre
Els nmades es traslladaven amb els seus estris, dones i
xiquets d'un lloc a un altre

Evitar l's de el, els, aquell, aquells, seguits del relatiu que
(amb sentit general). Pot substituir-se per qui, les persones
que....
Qui spia llegir entre lnies ho entendr
El qual spia llegir entre lnies ho entendr
Qui dispose de passaport...
Aquells que disposen de passaport...

Substituir un per alg, qualsevol, la persona, una persona,

l'sser hum... I si un s subjecte tamb es pot utilitzar la
segona persona del singular o la primera del plural sense
subjecte exprs.
S

No

Quan alguna persona llegeix les

notcies...
Quan llegeixes les notcies...

Cuando uno lee las

noticias...

Estratgies per a combatre l's sexista

No

Cuando nos despertamos por la maana...

Cuando alguien se despierta...
Cuando una persona se despierta...
Cuando cualquiera se despierta...

Quan un es
desperta als
matins...

Al despertarnos por las maanas...

En casos d'adverbis, pronoms, etc. Amb marca de gnere

mascul:
S

No

-Minora, mayora.

-Pocos, muchos.

"Debera estar con su gente."

"Debera estar con los suyos."

Es pot canviar el verb de la tercera a la segona persona

singular (tu o vost) o la primera del plural sense esmentar el
subjecte. Si volem un to ms impersonal tamb podem utilitzar
el verb en tercera persona del singular precedit per es. Aix
en les instruccions generals i en altres ocasions.
Exemples:
Si vost posseeix un abonament podr viatjar debades - S
Cal tenir un abonament per a poder viatjar debades - S
L'abonat podr viatjar debades - No
Sentirem gran satisfacci de tenir a les mans un llibre tan
important- S

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

Sentirs... - S
Sentir vost... - S
El lector sentir gran satisfacci de tenir a les seues mans
un llibre tan important - No

3.2. Estratgies gramaticals que ens permeten no

haver d'especificar el sexe del referent.
ESTRATGIES MORFOLGIQUES
Morfologia nominal: L's d'elements nominals (adjectius, noms,
pronoms) la forma dels quals s invariable quant al gnere: amable,
intelligent, votant, representant, portaveu, tu, vost,
qui (sense anteposar determinants en mascul).
Morfologia verbal: En valenci no s necessari que el subjecte
aparega explcitament doncs es pot recuperar a partir de les desinncies
verbals (cal assenyalar que l's explcit dels pronoms es considera
enftic, en valenci).
Exemples:
Volem promoure l'ensenyament pblic.- S
Nosaltres volem promoure l'ensenyament pblic.- No

ESTRATGIAS SEMNTIQUES
Desviacions semntiques. Exemples:
"La renda per cpita a Quart s superior a..." - S
"Els quartans tenen una renda per cpita superior a..." - No

Estratgies per a combatre l's sexista

Quart de Poblet reivindica una millora social

Els quartans reivindiquen una millora social- No
"Quart protesta per la violncia contra les dones."
"Els quartans protesten per la violncia contra les dones."- No
ESTRATGIES SINTCTIQUES
s del es impersonal. Exemples:
Sempre es critica sense aportar solucions - S
Els ciutadans critiquen sense aportar solucions- No
A Quart es viu b a pesar de tot - S
Els quartans viuen b a pesar de tot- No
Gerundis. Exemples:
Treballant adequadament des de la poltica es pot
aconseguir un canvi - S
-Si els poltics treballem adequadament, es pot aconseguir
un canvi - No
Votant a aquest partit ho aconseguirem. S
-Si els ciutadans voten a aquest partit, ho aconseguirem - No
Passives reflexes o perifrstiques:
Es proposaran solucions des del partit. -S
-Els membres del partit proposarem solucions - No
En el congrs es debatran qestions essencials. -S
-Els congressistes debatran qestions essencials - No
Aquestes qestions estan a punt de ser debatudes en el
Congrs. -S
-Els diputats estan a punt de debatre aquestes qestions - No

Sobre les
titulacions i
professions.

Sobre les titulacions i professions

00

El fet que a algunes persones els resulten estranys termes com

enginyera o ministra no es deu al fet que siguen incorrectes sin a

la prctica inexistncia fins a l'poca actual de dones que ocuparen
aquests crrecs o professions. L's continuat ens ho far proper.
Com diu Eulalia Lled les llenges sn mplies i generoses, dctils
i maleables, hbils i en perpetu trnsit; les traves sn ideolgiques
i si existeix dependenta pot construir-se gerenta i el mateix passar
amb oficiala i fiscala o regidora, si el temps i el consens ho estableixen
aix. Els obstacles o objeccions que es plantegen mai se sostenen
amb arguments estrictament lingstics. Per exemple es recomana
no usar crtica o mecnica ja que poden confondre's amb un adjectiu
i la mateixa Eulalia Lled t recollits ms de vuitanta oficis que en
mascul poden confondre's amb objectes o coses (moneder, bitlleter),
llocs (llavador, varador), adjectius (demolidor, estadstic) i mai es veta
aquest s. Citem ac de nou a Eulalia Lled i aquesta s la seua
clarificadora explicaci:
La llengua t un valor simblic enorme, el que no sanomena
no existeix o se li est donant el carcter excepcional, no fa falta
tenir un sentit molt agut de la llengua per a adonar-sen, s per
aix que denominar en mascul una dona que transgredeix la
norma tendeix cap a quatre objectius:

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

a) invisibilitzar les dones que els ocupen

b) presentar el seu cas com una excepci que demostra no que
les altres dones podrien, sin que ni podrien ni deurien
c) marcar amb una dificultat ms l'accs a alguns crrecs o oficis
(allegant una pretesa resistncia de la llengua a crear el femen
o postulant que s una incorrecci lingstica)
d) reservar el mascul per a activitats prestigiades.
De tot aix es pot collegir que quan es dirimeix una qesti que
relaciona sexe, gnere i gnere lingstic mai no s'est parlant noms
de llengua.
Aix Es Podria Dir: Metgessa, Tcnica Especialista, Arquitecta,
Cardiloga, Lampista, Enginyera Tcnica, Fematera, Jutgessa,
etc. etc. etc.

En els documents
administratius.

En els documents administratius

00

La proposta d's per als documents s senzilla. En els documents

tancats quan els crrecs i llocs estiguen ocupats per una dona (i ja
que la nostra llengua t marca de gnere) la designaci dels seus
titulars ha de fer-se en femen: La Cap de Servei, La Presidenta
de la Taula, La Regidora.

Quan el document s obert i no se sap qui s la persona concreta

a la qual ens referim conv reflectir les dues possibilitats: El/La Cap
del Servei, La Directora/El Director, o b Prefectura de Servei
o Direcci. I per descomptat res no obliga que la norma masculina
haja d'anar sempre en primer lloc.
A fi de no utilitzar amb carcter general les formes en mascul per
a referir-se a les persones usuries de serveis, la proposta d's no
s nica ni tancada, es tracta de buscar l'alternativa ms adequada
en cada cas. Aix:
S

No

Sollicitant
Signa
Nom i cognoms
Domicili

El sollicitant
El sotasignant
En o En/Na
Domiciliat en

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

Els doblets del tipus o/a, o(a), o-a, constitueixen una bona soluci
per a textos breus o amb aparicions espaiades. Van complir la seua
funci i van ser vlids i tils quan es va comenar la revisi del
llenguatge des d'aquesta perspectiva (finals dels 70). No obstant
aix, s una frmula poc recomanable, en general perqu el text
resultant s poc llegible i la nostra llengua disposa d'altres recursos
ms adequats per a les nostres necessitats d'expressi.
Conv tenir en compte que si s'opta per aquesta forma, la concordana
caldr aplicar-la no noms als substantius sin a tots els elements
oracionals.
Quant a l's de la @, aquest no s un signe lingstic. Soluciona
aparentment el problema en el llenguatge escrit, per no en l'oral.
Podria ser vlid com a ltim recurs, per l'alternativa ha de passar
per l's d'altres recursos que existeixen en la nostra llengua i que
hem anat esmentant.

Per a fer un s
no sexista del
llenguatge no hi ha
frmules concretes
o niques.

Per a fer un s no sexista del llenguatge

Es tracta d'adonar-nos adonant-se d'on estan els biaixos del

nostre pensament i com es bolquen a travs del llenguatge. En

qualsevol cas hi ha determinats aspectes que cal tenir en compte:
Corregir l'enfocament androcntric de la nostra expressi
A la festa, les persones convidades... - S
A la festa, els convidats i les seues dones... - No
Es tracta d'evitar anomenar les dones com a dependents,
complements, subalternes o propietat dels homes (discurs
androcntric: noms existeix un subjecte, el mascul i les dones
noms existeixen en relaci amb ell). Com per exemple en:
S'organitzaran activitats culturals per a les esposes dels
congressistes, El Senyor X va acudir a l'exposici acompanyat
de la seua dona, etc.
Anomenar correctament les dones i els homes
El senyor Snchez i la senyora Gonzlez - S
El senyor Snchez i la senyoreta Pili - No

Crear referents femenins (cuidant l'estil). (Que vinguen dos

xiquets o dues xiquetes a la taula", "El guanyador o guanyadora
sen dur dos milions d'euros",etc.)

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

Trencar estereotips (No: el cotxe de pap, l'aspiradora de

mam)
No utilitzar diferents qualitats per a dones (relacionades amb
l'esttica) i per a homes (relacionades amb la intelligncia).
No utilitzar el gnere femen per a desqualificar ni allusions
pejoratives a les dones o als valors, comportaments, i actituds
que les designen. s a dir, adquirir estratgies per a neutralitzar
la imatge negativa que de la dona transmet la llengua...
Utilitzar termes genrics o collectius per a substituir paraules
marcades sexualment (Es necessiten netejadores per Es
necessita personal de neteja).

Procurar utilitzar el femen plural "dones" (amb o

sense adjectius) o individualitzar ("cada dona", "una
dona", etc.)
Cal tenir present que ens referim a un collectiu mltiple, divers,
plural (existeixen les dones, no hi ha un nic model de dona) i
que no troba la seua representaci amb tanta varietat de matissos
com t, en el terme "Dona" (o "la dona" o "la dona + adjectiu...").
- "Suposa un cstig tant per a la dona maltractada com per
als seus fills...".-No
- "Suposa un cstig tant per a cada dona maltractada
com per a les seues filles i fills...".-S

Per a fer un s no sexista del llenguatge

- "Suposa un cstig tant per a les dones maltractades

com per a les seues criatures...".-S
- "Dia Internacional de la Dona".-No
- "Dia Internacional de les dones".-S
- "La dona valenciana s...".-No
- "Les dones valencianes sn...".-S

Integrar que la meitat de la poblaci no pot ser un

collectiu, grup a part o minoria
Les dones constitueixen ms d'un cinquanta per cent de la societat
i, igual que els homes pertanyen a collectius diferents.
Frases com:Jugaven en les categories benjam, alev, juvenil i
femenina, i Estudiants, dones, desocupats, jubilats, immigrants...,
no tenen en compte que les dones poden ser alhora jubilades,
ancianes, xiquetes...
La formulaci correcta seria: Jugaven en categories masculines
i femenines de benjam, alev i juvenil i Estudiants, persones
desocupades, jubilades, immigrants...

Unes propostes per a canvis de titulars de premsa

"Rics i extravagants"
"Gent rica i extravagant"

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

"Els editors valencians compren molt i venen poc a frankfurt"

"Les editorials valencianes compren molt i venen poc
a frankfurt"
"L'oposici votar contra la reforma si nega drets poltics als
immigrants irregulars"
"L'oposici votar contra la reforma si nega drets poltics
a la immigraci irregular"
"La violncia i les amenaces envolten els periodistes a
jerusalem"
"La violncia i les amenaces envolten la professi
periodstica a jerusalem"
"Destacats dirigents poltics..."
"Destacades figures de la poltica..."

Combinaci de diverses possibilitats

Els mltiples recursos que disposa la llengua ens permeten elaborar
discursos variats, no repetitius, precisos i no esbiaixats, i per aix
no hem de renunciar a l'esttica i a l'economia del llenguatge.
En qualsevol cas, recordem que la funci principal del llenguatge
s la comunicaci. I aquesta ser millor quant millor reflectida
quede la realitat del que volem explicar. Exemples:
-Un grapat de destacats escriptors, filsofs, historiadors, psiquiatres
i humanistes reflexionen sobre la realitat dels valencians quedaria
Destacades personalitats del mn de la cultura, de la
histria, de la psiquiatria i les humanitats reflexionen sobre

Per a fer un s no sexista del llenguatge

la realitat de la poblaci valenciana (o realitat valenciana,

o la realitat de les valencianes i els valencians, etc.)
-Al seu entendre, els jutges han de mantenir major contacte amb
els psiclegs, amb els treballadors socials i amb els centres
d'acollida de la dona" quedaria "Al seu entendre, la judicatura
(jutgesses i jutges) ha de mantenir major contacte amb
professionals de la psicologia (psiclogues i psiclegs), amb
la plantilla de treball social (professionals de treball social,
treballadores i treballadors socials) i amb els centres d'acollida
de dones.
Resumint en paraules preses de El llenguatge, ms que paraules.
Propostes per a un s no sexista del llenguatge. EMAKUNDE.
Emakumearen Euskal Erakundea- Institut Basc de la Dona:
En definitiva, no es tracta noms de buscar frmules i
alternatives com si fossen regles matemtiques. Precisament
per l'estreta relaci que existeix entre el llenguatge i el
pensament hem danar modificant el nostre llenguatge en
la mesura que ens fem conscients que ho usem incorrectament
i, per altra banda, hem de ser ms conscients d'aix en la
mesura que fem l'esfor de realitzar modificacions en la
forma d'expressar-nos.
La diferncia sexual s ja donada al mn. No s el llenguatge qui
la crea. El que ha de fer la llengua s simplement anomenar-la
ja que existeix. Insistim: all que no sanomena no existeix.
Si tenim en compte que dones i homes tenim el mateix dret a ser
i a existir, el fet de no anomenar la diferncia, s no respectar un

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

dels drets fonamentals: el de l'existncia i la representaci d'aquesta

existncia en el llenguatge.
Tornem-ho a dir: El llenguatge s molt ms que paraules, no s
neutre ni innocent, i s fonamental en el desenvolupament i la
formaci de la identitat de les persones per la seua estreta relaci
amb el pensament.
Per aix, fomentar l's d'un llenguatge que no faa invisible ni
discrimine cap sector de la societat, s de vital importncia.
Incidim parallelament en la realitat i en la llengua. La vida es
construeix paraula a paraula. Ja saps, cuida el teu llenguatge. Ho
diu tot. Les paraules deixen senyal, no se les enduu el vent.

Bibliografia.

Bibliografia

Per a l'elaboraci d'aquest quadern ens hem

basat fonamentalment en tres ja publicats:
Nombra.
Institut de la Dona. Madrid. 1995.
El lenguaje, ms que palabras.
EMAKUNDE Institut Basc de la Dona. 2000.
Cuida tu lenguaje.
Institut Asturi de la Dona. 2001
I en la bibliografia ms comunment utilitzada
sobre el tema de sexisme en el llenguatge.

Agram a tantes feministes (i a alguns valuosos

homes) els esforos per avanar en tan
apassionant tasca.

00