GUIES I EINES DE SUPORT A LA INNOVACI

Eines de Progrs

Anlisi del
Valor

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

Anlisi del valor. - 2a ed. - (Guies i eines de suport a la innovaci. Eines de
progrs)
A la part inferior de la portada: Catalunya innovaci. - Bibliografia
I. Associaci Catalana d'Anlisi del Valor II. Centre d'Innovaci i
Desenvolupament Empresarial (Catalunya) III. Ttol: Catalunya innovaci
IV. Collecci: Guies i eines de suport a la innovaci. Eines de progrs
1. Valor (Economia) - Anlisi
330.13

El text pot ser reprodut totalment o parcialment desprs d'haver obtingut prviament l'autoritzaci del
Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).
Es reserven tots els drets del disseny grfic i artstic.
Generalitat de Catalunya
Departament de Treball i Indstria
Centre dInnovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)
Passeig de Grcia, 129 08008 Barcelona
Tel. 93 476 72 00
E-mail: info@cidem.gencat.net
www.cidem.com
Continguts elaborats per: Associaci Catalana d'Anlisi de Valor (ACAV)
Editat per: CIDEM
Disseny i realitzaci: CIDEM
1a edici: juliol de 2002
2a edici: setembre de 2004
Edici: 3.000
Dipsit Legal B-xx.xxx-xx

Eines de Progrs

Anlisi del
Valor

Anlisi del Valor

M s

q u a l i t a t ,

m e n y s

c o s t

Anlisi de
les funcions
i els costos

Orientaci del

Recerca de la

projecte

informaci

Presentaci de

Estudi i avaluaci

Recerca didees i

porpostes

de les solucions

vies de solucions

Implantaci
Seguiment
Balan

4 Anlisi del Valor

e i n e s

d e

p r o g r s

Anlisi del Valor (AV)

Qu s?

Mtode organitzat i creatiu que utilitza un procs de disseny funcional i econmic,

que t per objectiu augmentar el valor d'un producte existent o d'un que s'est
desenvolupant. (Objectiu d'AV).
Valor s la relaci:
Satisfacci necessitats
Recursos emprats
El procs d'anlisi del valor s'implanta mitjanant un equip AV que segueix el pla
de treball de l'AV.

Per a qu serveix?

Per concebre o dissenyar un nou producte, o b redissenyar-ne un d'existent,

de manera que s'assegurin, amb el mnim cost, totes les funcions que el client
desitja i que est disposat a pagar i nicament aquestes... amb totes les exigncies requerides, per cap ms.
Per extraure els costos intils d'un producte i millorar la seva qualitat des del
mateix moment de la seva concepci o revisi. Producte, en el sentit de la Norma
ISO 9000, s el resultat d'activitats o processos.

s de vital importncia per elegir la concepci i el disseny

d'un producte que asseguri la seva qualitat i competitivitat

Anlisi del Valor

e i n e s

d e

Qualitat i valor

p r o g r s

El concepte de valor per a lusuari: criteri delecci.

Usuari
Suma de
despeses

Valor
us

Producte
Prestacions
dus

El concepte de valor per a lempresa: criteri de competitivitat.

Valor
producte

Producte
Prestacions
tcniques

Empresa
Cost de
producci

Els clients d'un producte o servei de l'empresa tenen unes necessitats que esperen veure
satisfetes pels productes que compren. I desitgen poder-les satisfer al menor preu possible, ja que el seu pressupost s normalment limitat i ha de distribuir-lo entre els productes
o serveis que necessita.
Per altra part, s'entn per qualitat "l'aptitud d'un producte per satisfer les necessitats conegudes o potencials dels clients" (ISO 8402).
Aix un producte que satisf les necessitats dels clients s un producte de qualitat i, si al
mateix temps, es pot comprar a baix preu direm que s un producte d'alt valor per al client.
Per tant, la primera acceptaci del concepte valor d'un producte per a un client, esquemticament s:
VALOR per al client:
O b:

6 Anlisi del Valor

Serveis prestats pel producte

Cost
Qualitat
Cost

e i n e s

Caracterstiques
de lAnlisi del
Valor

d e

p r o g r s

L'Anlisi del Valor es caracteritza per ser un procediment

Funcional, que planteja el problema en termes de finalitats i no de solucions
De carcter econmic, que posa els costos en mans dels tcnics, i busca els costos
de les funcions a ms dels costos materials i operacionals
Pluri-disciplinari que busca les solucions formant un grup de treball temporal constitut
per persones afectades per l'objecte del projecte i que junts aporten els coneixements i
creativitat necessaris. El grup es desf al final del projecte.
Organitzat. Assegura l'eficcia i bona marxa del projecte fent que se segueixi un Pla
de treball que es descriur a continuaci.
Iteratiu. Les fases 3, 4 i 5 del pla de treball, si s'escau, es repeteixen fins obtenir una
soluci acceptable.
Creatiu. Per obtenir la millor soluci s'ha de poder triar entre moltes solucions. Per
obtenir-les s'han d'aplicar les tcniques de la creativitat.

El Pla de Treball
de lAnlisi del
Valor

El mtode per aplicar l'Anlisi s'inspira en els principis lgics de resoluci de problemes
que sn:
La definici del problema
La recerca d'idees
L'avaluaci de les idees trobades
La presentaci de les idees escollides
Seguint aquests principis l'anlisi del valor ha establert un Pla de treball que s una aproximaci sistemtica que li proporciona una potencia innegable.
El pla de treball s el fruit de l'experincia. Comprn les 7 fases indicades en el quadre
segent que s'han de seguir rigurosament si es volen aconseguir els mxims resultats.

Anlisi del Valor

e i n e s

d e

Fases dun
projecte AV

p r o g r s

FASES
1. Orientaci del projecte

2. Recerca informaci

3. Anlisi funcions i costos

4. Recerca d'idees

OBJECTIUS PRINCIPALS

RESPONSABLES
RD

Selecci tema (Importncia econmica)

Objectiu quantificat

Constituci equip

Planificaci

Necessitats a satisfer

Funcions a assegurar

Anlisi funcional

Anlisi costos

Validaci necessitats i objectius

Explorar el mxim d'idees, de solucions

Introduir nous conceptes

5. Estudi i avaluaci
de les solucions

Verificar les possibilitats econmiques

realitzables i fiables

6. Presentaci de les propostes

Preparar argumentari de les millors

solucions

7. Implantaci

Realitzaci soluci elegida

Balan definitiu

Abreviacions (Vegeu el Glossari):

RD: Responsable decisi
A: Coordinador projecte AV
ET: Equip de treball
DO: Departaments operacionals

Seguiment

8 Anlisi del Valor

DO

Externa i interna

Selecci per a l'RD

Responsables
implicats en un
projecte AV

ET

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 1. Orientaci del projecte

En qu
consisteix?

Direcci /
Decisor

Coordinador
Orientaci
de lacci
Definici inicial
Objectius

Constriccions

Grau dinnovaci

Mitjans

Aquesta fase la realitzen el responsable de la decisi, el demandant i el coordinador del

projecte AV.
Consisteix a precisar, per a l'acci considerada, els segents punts:
L'objecte i les causes del seu desencadenament
L'objecte de l'acci s el que ha creat la necessitat d'un estudi AV.
El subjecte de l'estudi s sobre qu es treballar.
L'objecte de l'acci i el subjecte de l'estudi han d'estar clarament definits.
Les dades del problema
Expressi de les necessitats a satisfer.
Definici de l'entorn i/o el sistema en el qual s'ha de situar el producte.
En el cas de creaci d'un producte, dades principals sobre productes de la
mateixa famlia (inclosos els de la competncia) als quals est destinat a
completar o substituir.
En cas de millora d'un producte existent, revisi de la fase comercial i industrial
on es troba, inventari de la competncia, principals insatisfaccions assenyalades.
Producte nou
Redisseny

Grau de reformulaci:

Reduir costos
Millora qualitat

Total
Parcial
S:
No

En quins aspectes:

Prestacions
Disseny
Ergonomia
Altres

Mantenir nivell

Anlisi del Valor

e i n e s

d e

p r o g r s

El que est en joc econmicament

Avaluaci del conjunt d'efectes econmics que es poden esperar de l'acci
(augment de vendes, reducci de costos de producci o utilitzaci).
El seu camp d'acci i els seus lmits
Delimitaci del camp d'acci.
Definici del grau de novetat adms o buscat.
Les seves restriccions
Exigncies de les prohibicions formals.
Restriccions eventuals d'homologaci, normalitzaci, intercanviabilitat, propietat
industrial, aprovisionaments etc.
Producte:....................................................................................
(Ex.: components: inclosos/exclosos, utillatges, tecnologia, patents i normes...).
Empresa:....................................................................................
(Exemple: nivell inversi, procs fabricaci, terminis, provedors).
Els seus objectius
Definici inicial
Dels objectius: prestacions, consums, fiabilitat, mantenibilitat...
Objectius dels costos unitaris (costos de producci, cost global).
Beneficis.
Els mitjans disponibles
Pressupostos i terminis acordats per a l'acci considerada.
Els participants
Examen de la constituci del grup de treball.
Els vuit elements estudiats es reuneixen en un informe.
En la primera reuni de treball es lliura als membres del grup.
Es llegeix a tots.
Els participants el completen o el modifiquen
Quan tothom est d'acord sobre un text, aquesta orientaci de l'acci es considera un
contracte.

10 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 2. La recerca dinformaci

Orientaci
de lacci
Of. Tcnica

Coordinador

Tcnica

Fabricant

Compres

Comercial

Qualitat

Recerca
dinformaci
Econmica

Altres

Costos

comercial

Reglamentacions

Recerca
dinformaci

La informaci s necessria per difcil de recollir.

S'ha dit que resoldre un problema s recollir les informacions i classificar-les.
Aix s veritat pel que fa als problemes industrials en general i a l'anlisi del valor en particular.
No s que ens falti informaci, sin al contrari, per sovint no s la que necessitem. La
que ens seria til moltes vegades est amagada entre d'altres que no tenen cap inters
per a nosaltres.
Per tant, durant aquesta fase es far un inventari de les informacions necessries (tcniques, industrials, econmiques, comercials, socials, etc.) internes o externes a l'empresa,
sense ometre les relatives a la necessitat. Les disponibles s'organitzen i es completen les
llacunes. Se'n fa difusi a tots els participants.
En principi el grup ja ha estat format i tots els participants hi contribuiran segons les seves
competncies, tot procurant presentar les informacions en la reuni de manera sinttica i
aprofitable.
Algunes informacions no apareixeran com a necessries fins les fases segents, sobretot
durant l'anlisi funcional o durant l'avaluaci de les solucions.
Llavors es completar aquesta fase inicial de recerca de la informaci en els dominis ms
tils. Aquesta iteraci s un dels motius de l'eficcia del mtode.

A n l i s i d e l V a l o r 11

e i n e s

d e

p r o g r s

A continuaci, i com a orientaci, donem una llista de possibles informacions necessries:

Definici del producte
Presentaci del producte
Principis de funcionament i tecnologies
Caracterstiques (prestacions, problemes especfics)
Estructura, subconjunts constitutius
Estudis parallels en curs
Entorn de l'explotaci
Quadre d'utilitzaci
Condicions i modes d'explotaci
Manteniment (naturalesa, nivells, periodicitat)
Entorn de producci
Condicions de producci (quantitats, cadncies, processos, etc.)
Estructura del sistema de producci
Aprovisionaments
Entorn tecnolgic (naturalesa, evoluci)
Entorn comercial
Competncia (qui? qu? on? quan?)
Mercats (sectors, volums, etc.)
Evoluci de la demanda (quantitats, tendncies, prestacions etc...)
Dades econmiques
Bases de clcul
- Estructura de costos
- Tarifes (m d'obra, aprovisionaments, etc.)
Costos de producci
Costos d'explotaci i manteniment
Costos annexes: recepci, transports, posada en marxa, etc.
La recollida de dades no s pas un treball difcil, per s que exigeix temps i dedicaci. Per
aix s convenient que sigui compartida per tots els membres del grup, segons el departament i en funci de cada persona de l'empresa.
La matriu segent proporciona una indicaci sobre les competncies d'informaci dels
departaments de l'empresa.
Qu
Necessitats
Funcions
Costos
Normes
Viabilitat

12 A n l i s i d e l V a l o r

Marqueting

Enginyeria

Compres

Producci

Comercial

Qualitat

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 3. Anlisi de les funcions i dels costos

Anlisi de les funcions
i els costos

Anlisi
funcional

Costos per
funci

Objectius de costos
i beneficis

Plec despecificacions
funcionals

Aquesta fase s el cor del mtode

T com a finalitat:
Determinar i analitzar les funcions
Estimar els costos de les funcions
Identificar els eixos de millora
Elaborar el plec d'especificacions funcionals tot presentant els objectius
Validar les necessitats i els objectius
La tcnica que s'aplica s l'anlisi funcional (descrita en una altra eina bsica de qualitat).
L'objectiu de la fase analtica s identificar on s'ha de concentrar l'equip d'anlisi del valor
per obtenir el mxim impacte.
L'anlisi funcional ens pot proporcionar de 30 a 60 funcions.
El procs d'elecci enfoca l'esfor de resoluci de problemes en noms unes quantes d'aquestes funcions. S'assumeix que la majoria de les funcions no tenen problemes que
necessitin resolucions. Concentra l'atenci de l'equip noms en aquelles funcions en qu
hi ha desequilibris entre cost i acceptaci de la funci.

A n l i s i d e l V a l o r 13

e i n e s

d e

p r o g r s

Per considerar una funci com a candidata a una acci de millora cal tenir en compte:
Cost de la funci
Acceptaci de la funci (feedback dels clients i usuaris)
Importncia de la funci
Coneixements dels membres de l'equip
Solucions preconcebudes
Es fa una llista de les funcions que es consideren candidates a les accions de millora amb
el seu cost.
El nombre de funcions d'aquesta llista no ha d'sser ms gran de vuit.
Aquestes funcions seran els objectius o temes de la fase creativa.
Aquesta llista normalment constitueix un 12-15% del nombre total de funcions detectades,
per implica el 60-80% del cost del producte.
El procs d'elecci ha satisfet un objectiu clau de l'equip: identificar els aspectes a millorar.
Per fer-ho en termes de funcions i no de hardware s el primer secret de l'xit de l'anlisi
del valor.
Expressar els problemes en termes de funcions facilita molt l'aplicaci de la creativitat i
evita restriccions innecessries.

14 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 4. Recerca didees i vies de solucions

Investigaci didees
i solucions

Mtodes de
creativitat

Manual dinformacions i
tcniques econmiques

Classificaci idees
obtingudes

1. Introducci

Estudis
parcials

Assaigs

Al final de la fase d'anlisi hem seleccionat algunes funcions per millorar.

Evidentment els coneixements i l'experincia dels mateixos membres del grup de treball, o
b d'experts externs a l'empresa, sn necessaris per a la soluci de problemes. Per moltes vegades no n'hi ha prou amb els coneixements i l'experincia si no es t una actitud
creativa.
L'nic cam per fer-ho millor que la competncia s trobar noves idees dins de l'empresa i
la millor manera de fer-ho s aplicar les tcniques de la creativitat.
L'anlisi del valor no aplica la creativitat per ella mateixa. Cada equip ha de treballar cap a
objectius clarament establerts. L'anlisi del valor est orientat a resultats.

2. Les tcniques
de creativitat

Les tcniques de creativitat poden sser individuals i per grup.

Entre les tcniques de creativitat en grup en els projectes d'AV la ms aplicada s el
Brainstorming, (tempesta d'idees, descrita en una altra eina bsica de qualitat).

A n l i s i d e l V a l o r 15

e i n e s

d e

3. Assignaci a
un campi

p r o g r s

Desprs de la "tempesta d'idees" tenim una llista d'idees a desenvolupar.

En una organitzaci tothom t algun grau de "neofbia": la por a les coses noves.
Perqu un canvi pugui realitzar-se amb xit necessita tenir un "campi", s a dir una persona que voluntriament accepti la seva propietat i desenvolupi el concepte, des de la fase
de creativitat fins que sigui acceptat i aplicat. Sense un campi, fins i tot la millor idea est
condemnada al fracs.
Per a cada una de les idees escollides el coordinador d'AV pregunta als altres membres de
l'equip si volen sser campions de la idea. Si alg accepta, s'anota el seu nom al costat de
la idea.
Es fa tamb una primera classificaci de l'opini de l 'equip respecte de la facilitat d'implementaci:
A. Idees aplicables a curt termini
B. Idees aplicables a mig termini
C. Idees fortament innovadores
El membre de l'equip que ha acceptat ser el campi de la idea far una descripci de les
accions que realitzar per verificar el concepte.
Totes les idees que no han estat escollides per un campi queden eliminades.
Es confecciona una llista en la qual figurin les idees acceptades, qui s el seu campi, les
activitats clau de la investigaci i la classificaci de la idea.
Nm.

Idea o concepte

Campi

Pla dinvestigaci

Classe

Canviar material

MAV

Fer estudi denginyeria. Verificar cost

Canviar dimetre
Ventilador

JFR

Fer maqueta
Comprovar rendiment

.........

Els membres de l'equip han de dedicar temps ( un 25% del seu horari) entre la fase de
sntesi i la d'avaluaci, per a investigaci i documentaci de les idees de les quals sn
campions.

16 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 5. Estudi i avaluaci de les solucions

Estudi i avaluaci de
les solucions

Factibilitat

Cost

Riscos

Altres
constriccions

Comparaci
Sntesi

Desprs de la fase analtica ve la fase crtica.

Passat un determinat perode de temps, els campions presenten les seves solucions als problemes.
Ara podem tenir diverses solucions opcionals al mateix problema. Quina s la millor?
Moltes vegades es creen dues llistes de solucions. Una llista cont les solucions aplicables a curt termini i l'altra les idees que requereixen ms desenvolupament per a una implementaci a mig termini.

Avaluaci per
comparaci

Una manera relativament senzilla i objectiva s fer una llista dels avantatges i inconvenients de cada idea. Per sser honest i objectiu s'ha de procurar trobar tants avantatges
com inconvenients.
Desprs de fer la llista d'avantatges i inconvenients s'ha de fer un esfor per maximitzar
els atributs positius i minimitzar els negatius i, si cal, modificar la idea per tal de superar
els factors negatius.
Es confecciona una taula amb els "pros" i els "contres" de cada idea.

A n l i s i d e l V a l o r 17

e i n e s

d e

p r o g r s

COMPARACI DIDEES
Funci............................
IDEA

AVANTATGES

INCONVENIENTS
(indiqueu maneres de superar-los)

RANG

Una altra manera relativament senzilla de comparar solucions s atorgar una puntuaci a cada idea
basant-se en les seves qualitats.
En principi les idees amb ms punts sn les millors.
Amb aquest mtode per a cada idea farem un quadre com el segent:
AVALUACI DIDEES
Descripci de la idea................
QUALITATS DE LA IDEA
(Estalvi de costos, millora prestacions, perfeccionament servei, cost de posada en marxa,
factibilitat, temps dimplantaci, etc.)
POSITIVES

INTERESSANTS

NEGATIVES

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

(Nmero x 2) =

(Nmero x 1) =

PUNTUACI

18 A n l i s i d e l V a l o r

(Nmero x (-2)) =

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 6. Presentaci de les propostes al responsable. Decisi

Balan provisional i
proposici delecci

Motius de
selecci

Nivell obtingut
pel client

Costos

Avantatges i
inconvenients

Condicions
daplicaci

Elecci

El grup de treball ha acabat el seu estudi. Per a cada funci a millorar s'han proposat
diverses solucions, una de les quals els sembla la millor. Aquesta elecci ha d'sser ratificada pel responsable de la decisi AV.
En la fase d'orientaci, el responsable de la decisi AV i el coordinador de l'acci AV han
establert i comunicat al grup les expectatives del responsable de la decisi.
Aquests contactes amb el responsable de la decisi AV s'han continuat tenint durant el
curs de l'estudi per tal d'assegurar que se seguia estant en la "mateixa longitud d'onda".
Si el responsable de la decisi AV ha anomenat un "cap de projecte" a l'interior del grup,
s aquest el que ha de mantenir contactes freqents.
El balan provisional i la proposici d'elecci seran presentats al responsable de la decisi
AV pel cap de projecte i el coordinador de l'acci AV en presncia del grup de treball AV,
per tal de disposar de les competncies necessries per aclarir els diversos aspectes que
podrien sorgir.

A n l i s i d e l V a l o r 19

e i n e s

d e

p r o g r s

La presentaci de les solucions es far acompanyada de justificacions:

Motius de la selecci
Millor resposta a les funcions de servei establertes, millor fiabilitat, manteniment
ms fcil, etc.
Nivell estimat per a cada criteri
Quantificaci dels costos
Despeses, inversions, beneficis
Llista d'avantatges i inconvenients no quantificables
Riscos
Possibilitat d'aplicaci de la nova soluci a altres productes
Principals condicions d'aplicaci
Les recomanacions estaran recolzades per fets precisos i raonaments rigorosos.
Es presentar un pla d'acci general que descrigui amb detall la manera d'efectuar els
canvis proposats amb estalvis i guanys d'utilitat.

20 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Fase 7. Implantaci, seguiment, balan

Realitzaci

Seguiment de
la realitzaci
Divergncies amb
les previsions

Un estudi d'anlisi del valor no ha acabat fins que les propostes acceptades no s'han realitzat.
Si no hi ha hagut aplicaci, tot haur estat una despesa intil.
Si b la realitzaci es confia als serveis operacionals i als provedors, s'ha de preparar i
assegurar el seguiment d'aquesta realitzaci.
Les relacions entre el grup i el poder de decisi necessari per a l'aplicaci han d'haver
estat definits des del principi de l'estudi.
Si un participant s responsable de part de l'aplicaci en el seu sector, es pot
estar segur que en aquest lloc tot marxar b.
S'han establert plans d'acci detallats per a la realitzaci de les solucions.
Mesures a prendre, duraci de les etapes, planificaci, nom i acord dels
responsables operacionals).
S'han definit els mitjans de control de resultats.
A qualsevol canvi proposat i acceptat li ha de correspondre un mitj de control.
Amb aquests instruments, el grup desencadenar la implantaci de les solucions, controlar el desenvolupament i informar en les properes reunions.
El cap de projecte i el coordinador AV es reuniran sovint per seguir la marxa en els diferents sectors. Si la desviaci entre la previsi i la realitzaci sn importants, potser requerir alertar el responsable de la decisi AV de les anomalies constatades i, si cal, fer una
revisi parcial de l'estudi.
Desprs d'acabada la realitzaci, el coordinador AV far el balan real de l'operaci, d'acord
i amb la participaci dels serveis funcionals responsables (oficina tcnica, mtodes, costos,
compres, fabricaci...) a fi de comparar el resultat a les conclusions provisionals del grup.
En aquest balan ha de figurar el cost real de l'estudi d'anlisi del valor.

Un estudi d'anlisi del valor noms es pot avaluar segons aquest balan real:
s l'nica manera que sigui creble.

A n l i s i d e l V a l o r 21

e i n e s

d e

p r o g r s

Glossari
Valor

Relaci entre la contribuci de les funcions a satisfer les necessitats i el cost de les funcions, s a dir la relaci qualitat/cost.
valor ~ Satisfacci necessitats
Recursos empleats
valor ~

Funcions
Cost

valor ~

Qualitat
Cost

Qualitat de disseny

Satisfacci de les necessitats dels clients.

Qualitat de fabricaci

Conformitat amb les especificacions del disseny.

Enginyeria del valor

Aplicaci de l'anlisi del valor a un nou producte en procs de desenvolupament.

Necessitat

El que s indispensable o desitjat per l'usuari.

Usuari

Qualsevol persona o organitzaci per a la qual es dissenya el producte, i que explota

almenys una de les seves funcions en qualsevol moment del seu cicle de vida.

22 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Producte

Resultat d'activitats o processos.

Un producte pot incloure el servei, el hardware, els materials processats o b una
combinaci d'aquests.
Un producte pot sser tangible (per exemple els materials processats, hardware) o intangible (per exemple coneixements) o una combinaci d'ambds.

Objecte dAV

Producte potencial o existent al qual s'aplica l'anlisi del valor.

Pla de treball AV

Procediment organitzat i metdic que consta d'un determinat nombre de fases amb la finalitat d'obtenir xit en una aplicaci de l'anlisi del valor.

Gestor d'AV
(Coordinador de
programes AV)

Persona responsable de la planificaci, de l'organitzaci, de la supervisi i de la implantaci de les activitats AV en qualsevol tipus d'organitzaci.

Responsable de la
decisi d'AV

Persona que determina l'orientaci d'un projecte AV i que pren la decisi final respecte l'elecci de les proposicions de l'equip AV que han d'implantar-se.

Projecte AV

Aplicaci de l'anlisi del valor a un objecte AV.

A n l i s i d e l V a l o r 23

e i n e s

d e

p r o g r s

Equip d'AV

Grup multidisciplinari de persones seleccionades per la seva competncia, experincia i/o

responsabilitat en diversos aspectes de l'objecte AV, que desenvolupen el projecte AV.

Coordinador d'un
projecte AV

Persona que t els coneixements, l'experincia i la personalitat necessries per organitzar,

animar i coordinar un equip d'AV i que ha estat nomenat per a aix.

Demandant

Persona o organitzaci que sollicita un producte i que n'emet el plec d'especificacions

funcionals per a utilitzaci prpia o d'altres.

Condicions prvies
a un projecte AV

Elements necessaris i que han d'existir abans d'iniciar l'aplicaci anlisi del valor.
Les condicions prvies a un projecte AV sn, per exemple: estudis de mercat, de costos,
els recursos o les habilitats.

Gesti del valor

s un estil de gesti basat en el concepte de valor. El concepte de valor es basa en la

relaci entre la satisfacci de les necessitats i els recursos empleats per aconseguir-ho.
Les parts interessades, inclosos els clients externs i interns, poden tenir opinions diferents
del que representa el valor. L'objectiu de la gesti del valor s reconciliar aquestes diferncies i capacitar una organitzaci per aconseguir el major xit cap els seus objectius
establerts, utilitzant el mnim de recursos. En l'mbit operacional (activitats orientades a
projectes) implica, a ms, l's de determinats mtodes i eines especfics.
La gesti del valor s compatible amb la gesti de la qualitat.

Cultura de valor

s l'actitud, la conscincia i el coneixement suficient del que representa el concepte de

valor per a una organitzaci, els que hi tenen interessos i els factors que poden afectar
aquest valor.
Inclou un coneixement adequat dels mtodes i eines disponibles i una conscincia de les
condicions de gesti i de l'entorn que permetr que la gesti del valor es desenvolupi amb
xit.

24 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s

d e

p r o g r s

Bibliografia
Anlisis del valor para la mejora de productos
Maurice Litaudon - Anne Refabert Ediciones Gestin 2000
Manual de Gesti del Valor
Comissi Europea, Direcci General XIII Associaci/Collegi d'Enginyers industrials de
Catalunya - Associaci Catalana d'Anlisi del Valor ACAV
Manual de Gestin del Valor
Higinio Gomez Mirn - Miguel A. Luque Olmedo Instituto Andaluz de Tecnologa IAT
Norma Espaola UNE-EN 1325-1:1996. Vocabulario de Gestin del Valor, Analisis
del Valor y Anlisis Funcional. Parte 1: Anlisis del Valor y Anlisis Funcional.
Norma Espaola UNE-EN 12973:2000. Gestin del Valor.
Anlisis del Valor
MILES, Lawrence D. Deusto
LV Conferencia europea de anlisis del valor, competividad en un mundo en cambio.
Sevilla:Instituto Andaluz de Tecnologia, (s.a.) (658.62 CON)
Produits et Analyse de la Valeur
CHEVALIER, J.. Toulouse; Cpadus-Editions
AFNOR: colecci "A SAVOIR"
- L' analyse de la Valeur
- L' analyse Fonctionelle
- Analyse de la Valeur et ingenierie simultane

A n l i s i d e l V a l o r 25

e i n e s

d e

p r o g r s

L' analyse de la Valeur et ses nouvelles applications industrielles de la reduction

des couts a la creation du produit
JOUINEAU Claude, Paris. Entreprise Moderne d'edition.
Analyse de la Valeur et ingennierie simultane
PETITDEMANGE, Claude, Paris; AFNOR
Qualit en conception. La rencontre besoin-produit-ressources
AFAV (Association Franaise pour l'Analyse de la Valeur) Paris; AFNOR
Managing Customer Value: creating quality and service that customers can see
B.T. Gale, R.CH. Wood.- New York: The Free Pres
Value: Its measurement, design and management
M. Larry Shillito, David J. De Marle; New York: John Wiley & Sons
Value Engineering Theory and Practice in Industry (textbook)
Thomas R. King. CVS
Value Engineering for the practitioner
KAUFMAN J.J. North Caroline State University
Eina elaborada per Ramon Forn, president
de l'Associaci Catalana d'Anlisi de Valor (ACAV)
Via Laietana, 39
Tel. 93 319 23 00
Fax 93 310 06 81
08003 Barcelona
http://www.acav-analisivalor.com

26 A n l i s i d e l V a l o r

e i n e s
Participants a la iniciativa

Industrias Flexo, SL

d e

p r o g r s

Oficina central
Pg. de Grcia, 129
08008 Barcelona
Tel. 93 476 72 00
Fax. 93 476 73 00
info@cidem.gencat.net
www.cidem.com

Xarxa Territorial del CIDEM a Catalunya

Delegaci Bages
Muralla de Sant Domnech, 24 baixos
Edifici Consell Comarcal del Bages
08240 Manresa
Tel. 93 693 03 58
Fax 93 876 82 12
manresa@cidem.gencat.net

Delegaci Girona
C/Migdia, 50-52
17003 Girona
Tel. 972 94 01 20
Fax 972 94 01 64
girona@cidem.gencat.net

Delegaci Tarragona
C/Pompeu Fabra, 1
43004 Tarragona
Tel. 977 25 17 17
Fax 973 25 17 10
tarragona@cidem.gencat.net

Delegaci Bergued
C/Barcelona, 49 3r
08600 Berga
Tel. 93 821 35 53
Fax 93 822 09 55
berga@cidem.gencat.net

Delegaci Lleida
Av. Segre, 7
25007 Lleida
Tel. 973 72 80 00
Fax 973 22 19 38
lleida@cidem.gencat.net

Delegaci Terres de lEbre

C/ de la Rosa, 9
43500 Tortosa
Tel. 977 44 93 33
Fax 977 44 95 75
tortosa@cidem.gencat.net