Professional Documents
Culture Documents
TEMA 1. El Moviment PDF
TEMA 1. El Moviment PDF
TEMA 1. EL MOVIMENT.
0. CINEMTICA: s la part de la Mecnica que estudia els moviments.
1. DESCRIPCI DEL MOVIMENT.
1.1. MOVIMENT.
El moviment consisteix en el canvi de posici dun mbil en transcrrer el temps.
Els objectes que es mouen s'anomenen mbils.
1.2. POSICI.
Posici (x): s el punt del sistema de coordenades on es troba el mbil, el moviment
del qual estudiem.
O= Origen
x= Posici
d= distncia a lorigen
MBILS PUNTUALS.
Per facilitar el treball, en el nostre
estudi considerarem que els
objectes en moviment tenen la
mida dun punt: els anomenarem
mbils puntuals.
Per aix
considerarem que tota la massa
de lobjecte es troba concentrada
en lanomenat centre de gravetat.
Exemple 1
Un passatger d'un cotxe engega el seu cronmetre quan passa per una fita de la
carretera que indica 10 km. El cotxe recorre 500 m i s'atura, instant en el qual el
cronmetre indica 50 s.
Tot seguit, el cotxe reprn la marxa i recorre 1200
m ms, moment en el qual el cronmetre, que
s'havia posat a zero en reprendre la marxa,
assenyala 180 s. Determina:
1.
1. Les posicions que ha ocupat quan estava
aturat.
2.
2. L interval de temps total, tT, transcorregut.
3.
Dades:
x0 = 10 km .1000m = 10 000 m
1 km
t0 = 0
x1 = 500 m
v1 = 0
t1 =
Frmules
50 s
i clculs:
x2 = 1200 m
t2 = 180 s
v2 = 0
a) P1=?
P2=?
b) tT=?
Per estudiar aquest tipus de moviment hem de tenir en compte les pautes segents:
Es considera que la recta que descriu el mbil correspon a l'eix OX. S'hi
indiquen les posicions amb una x.
S'estableix l'origen de l'eix, el punt O, i a continuaci se segueix el criteri de
signes habitual: es consideren positives les posicions ocupades pel mbil que
se situen a la dreta de l'origen i negatives les que se situen a l'esquerra de
l'origen.
2.2. DESPLAAMENT.
Desplaament (x): s la mesura de la distncia entre les dues posicions entre les
que s'ha traslladat un cos en l'espai. Es calcula mitjanant lexpressi:
x0= posici inicial = posici del mbil en linstant t0
x = posici final= posici del mbil en linstant t
x = x x0
Els desplaaments tant poden ser positius com negatius, depenent del sentit del
moviment. Aix, el desplaament s positiu ( figura a) si t lloc en el sentit dels valors
de x creixents, per contra, s negatiu ( figura 2 b) si t lloc en el sentit dels valors de x
decreixents.
Mbil que fa un
desplaament: a)
positiu; b) negatiu
De tot aix sen dedueix que el desplaament s una magnitud vectorial. En efecte, per
descriure completament el desplaament dun mbil sn necessaris:
Un mdul, que nassenyala el valor del desplaament.
Una direcci, definida per la trajectria rectilnia del mbil.
Un sentit, donat pel signe del desplaament, positiu o negatiu.
La unitat del SI en qu es mesuren els desplaaments s el metre (m). Tamb
s'utilitzen molt sovint els seus mltiples i submltiples, com ara el quilmetre (km) i el
centmetre (cm).
t=2s
t=0
x2 = 5 m
X=0
X2 = 2 m X0 = 3 m
X1 = 8 m
x0 = - 6 m
t=5s
2.3. VELOCITAT
El concepte de velocitat va associat al moviment, per tant, si un objecte es mou, t
velocitat. La velocitat es pot indicar de diverses maneres.
VELOCITAT MITJANA
La velocitat mitjana, vm, s el quocient entre el valor del desplaament, x, efectuat
per un mbil i l'interval de temps, t, que ha tardat en efectuar-lo:
vm = x / t = (x x0) / (t t0)
X2 = 2 m
X0 = 3 m
X1 = 8 m
Vm2 = - 2 m/s0
v = vm = (x x0) / (t t0)
x = x0 + v (t t0)
6
Aquesta expressi s l'equaci del moviment i indica la posici del mbil amb el
temps. En aquesta equaci, x representa la posici que ocupa el mbil en l'instant t, x0
representa la posici inicial, v s la velocitat constant que t, i t0 l'instant inicial.
En els casos en qu t0 = 0, cal anullar aquest terme:
t0 = 0
x = x0 + v t
Fig. 2.Grfiques v-t i x-t: a) d'un mbil que surt de la posici x0 = 3 m a la velocitat
de 2 m/s; b) d'un mbil amb velocitat de 3 m/s que surt de la posici x0 = 20 m.
Exemple 1
Un ciclista surt de l'origen i recorre 1000 m a velocitat constant en una carretera recta.
Si triga 200 s a recrrer els 1000 m, calcula:
1. La velocitat que duu.
2. L'equaci del seu moviment.
3. La posici que ocupa quan han transcorregut 2 min.
4. El temps que triga a recrrer 1200 m.
Dades:
x0 = 0
x = 1000 m
v constant ( MRU)
t = 200 s
1. v= ?
2. x(t) = ?
3. x = ?
t = 2 min
4. t = ?
x = 1200 m
Frmules i clculs:
1.L'equaci general del MRU s x = x0 + v t.
La distncia recorreguda s:
d = x x0 = 1000 0 = 1000 m; d = x x0 = v t
Substitum les dades i allem la velocitat:
Resultats:
1. El ciclista du una velocitat constant de 5 m/s.
2. Lequaci del moviment s: x = 5 t.
3. La posici del ciclista quan han transcorregut 2 min s 600 m.
4. El temps que el ciclista triga a recrrer 1200 m s de 4 min:
Exemple 2
Un vianant circula per un carrer recte a 4 km/h. Determina:
1. La velocitat en m/s.
2. La posici que ocupa al cap de 4 min, si surt a 50 m de l'origen, i la distncia
recorreguda.
3. El temps que tarda a arribar a la posici 500 m.
4. Les grfiques v-t i x-t d'aquest moviment.
Dades:
1. v = ? m/s
2. x = ?
t = 4 min
x0 = 50 m
d=?
3. t = ?
x = 500 m
4. v-t i x-t
Frmules i clculs:
1.
La distncia recorreguda s:
d = x x0 = 316,4 m 50 m = 266,4 m
Allem el temps:
4.Donem valors al temps i dibuixem les grfiques v-t (fig. a) i x-t (fig. b):
Grfica v-t
t(s)
0
1
2
3
x = 50 + 1,11 t (m)
50
50+1,111= 51,11
50+1,112= 52,22
50+1,113=53,33
Grfica x-t
Dades:
1. La velocitat s de 1,11 m/s.
2. La seva posici s d 316,4 m i la distncia recorreguda s de 266,4 m.
3. El temps que tarda s de 405,4 s.
am = v / t = (v v0) / (t t0)
En aquesta expressi:
v = representa la velocitat final en l'instant t
v0 = representa la velocitat inicial en l'instant inicial t0
L'acceleraci mitjana ser positiva si la velocitat augmenta i negativa en cas que
disminueixi. Els casos en qu l'acceleraci s negativa reben el nom de frenades.
La unitat d'acceleraci en el SI s el metre per segon quadrat, m/s2. Un mbil amb
una acceleraci d'1 m/s2 augmenta la seva velocitat 1 m/s cada segon.
Per exemple, si la velocitat d'un
motorista augmenta de 3 m/s a 9
m/s en un interval de 2 s,
l'acceleraci mitjana del motorista
ser la segent ( fig. 1):
Fig. 1. La moto accelera a 3 m/s
A. ACCELERACI INSTANTNIA
L'acceleraci instantnia, a, s l'acceleraci que t un mbil en un instant determinat.
En general, l'acceleraci instantnia no coincideix amb l'acceleraci mitjana, excepte
en algun tipus de moviment particular.
Exemple 1
Un ciclista circula a una velocitat de 7 m/s, accelera durant 30 s i assoleix els 12 m/s.
Determina'n l'acceleraci mitjana.
Dades:
v0 = 7 m/s
t-t0 = 30 s
v = 12 m/s
a=?
Frmula i clculs:
10
Exemple 2
Un corredor assoleix la meta a una velocitat de 6 m/s i frena fins que s'atura en 3 s.
Determina'n l'acceleraci mitjana.
Dades:
v0 = 6 m/s
v=0
t t0 = 3 s
a=?
Frmula i clculs:
si t0 = 0:
x = x0 + v0 t + a t2
11
Combinant les dues equacions anteriors (velocitat i posici) en podem trobar una altra,
en la qual no hi aparegui el temps, sin que relacioni la velocitat amb l'espai
recorregut.
Si allem el temps t de la primera i el substitum en la segona:
v = v0 + a (t t0)
t-t0 = (v-v0)/a
x = x0 + v0 t + a t2
x = x0 + v0(v-v0)/a + a(v-v0)2/a2
x-x0 = (vv0-v02)/a + (v2-2vv0+v02)/a
x-x0 = (v2-v02)/a
2a(x-x0) = v2-v02
v2 v02 = 2 a (x x0)
Exemple 3
Un autobs circula per un carrer recte a 12 m/s quan passa per un encreuament.
Aleshores redueix la velocitat amb una acceleraci de 1,5 m/s2 per aturar-se a la
parada segent:
1. Escriu les equacions del moviment i de la velocitat, suposant que l'origen de les
posicions s a l'encreuament.
2. Calcula el temps que triga a aturar-se.
3. Calcula la posici on s la parada, mesurada des de l'encreuament.
Dades:
v0 = 12 m/s
x0 = 0
a = - 1,5 m/s2
v=0
1. x(t) i v(t)
2. t = ? v = 0
3. x = ? v = 0
Frmula i clculs:
1. Si considerem l'encreuament com a origen, x 0 = 0, i tenim que
l'acceleraci s negativa, aleshores substitum aquest valors a
lequaci del moviment:
x = x0 + v0 t + a t2
x = 0 + 12 t + () (1,5) t2 = 12 t 0,75 t2
12
13
Exemple 1
Un cotxe surt del reps amb una acceleraci de 3 m/s 2. Sabent que descriu una
trajectria rectilnia i que surt de l'origen, escriu les equacions de la velocitat i de la
posici en funci del temps i determina:
1. La velocitat que assoleix al cap de 20 s.
2. La distncia que recorre en aquest temps.
3. Les grfiques a-t, v-t i x-t d'aquest moviment.
Dades:
v0 = 0
a = 3 m/s2
x0 = 0
v(t); x(t)
1. v= ? t = 20 s
2. x= ?
3. Grfiques a-t, v-t i x-t
Frmules i clculs:
Com v0 = 0, l'equaci de la velocitat s:
v = v0 + a t v = 0 + 3 t v = 3 t
Com x0 = 0, l'equaci de la posici s:
x = x0 + v0 t + a t2 x = 0 + 0 t + 3 t2 x = 1,5 t2
1. Substitum el temps (t = 20 s) en l'equaci de la velocitat:
v = 3 t v = 3 20 = 60 m/s
2. Substitum el temps en l'equaci de la posici:
x = 1,5 t2 x = 1,5 202 = 600 m
Aquesta s la posici que ocupa respecte de l'origen, que coincideix amb la
distncia que recorre.
3. Donem valors al temps i dibuixem les grfiques del moviment: a-t, v-t i x-t.
a = 3 m/s2
t
0
1
2
3
v=3t
30=0
31=1
32=6
33=9
t
0
1
2
3
x = 1,5 t2
1,5 02 = 0
1,5 12 = 1,5
1,5 22 = 6
1,5 32= 13,5
Resultats:
1. Assoleix una velocitat de 60 m/s al cap de 20s.
2. Recorre 600 m en aquests 20 s.
14
Exemple 2
El conductor d'un cotxe que circula per un carrer rectilini a 36 km/h veu una persona
coneguda, per la qual cosa decideix frenar fins que queda aturat. Si la distncia a la
qual es troba la persona en aquest moment s de 50 m, determina:
1. L'acceleraci amb qu ha de frenar.
2. El temps que triga a aturar-se.
Dades:
v0 = 36 km/h
v=0
x = 50 m
x0= 0
1. a =?
2. t = ?
Frmules i clculs:
1. Passem la velocitat inicial a unitats del SI:
6. ENCONTRE DE MBILS.
6.1. ENCONTRE DE DOS MBILS AMB MRU.
Es tracta de casos en qu dos mbils amb MRU s'encreuen ( fig. 1) o l'un avana
l'altre.
Per exemple:
Dos ciclistes que circulen per una mateixa
15
Dades:
t1 = t2
x1
x2
d = x= 600 m; x01 = 0; x02= 600 m
v1 = 4 m/s
v2 = - 6 m/s
1. x1(t) ; x2(t)
2. t= t1=t2=?
3. x=? t1=t2
4. x1=?; x2=?
Frmules i clculs:
1.L'equaci general del MRU s x = x0 + v t.
Situem l'origen en el punt de sortida del
motorista de l'esquerra; d'aquesta manera, totes
les posicions seran positives.
Escrivim les dues equacions del moviment:
Primer motorista: x1 = x01 + v1t = 0 + 4 t = 4 t
Segon motorista: x2 = x02 + v2t = 600 6 t
t = 600/10 = 60 s
16
6.2. ENCONTRE DE DOS MBILS, L'UN AMB MRU I L'ALTRE AMB MRUA.
En un encontre entre un mbil amb un MRU i un altre
amb un MRUA ( fig. 2), el procediment que hem de
seguir s semblant al del cas anterior, per la
resoluci requereix un procs ms llarg.
Suposem que el mbil 1 duu un MRUA, i el mbil 2,
un MRU:
Equaci del moviment del mbil 1:
x1 = x01 + v01 t + a t
17
Exemple 2
Des d'un extrem d'una carretera rectilnia de 400 m surt del reps una moto amb una
acceleraci d'1 m/s2. Tres segons ms tard passa per l'extrem oposat de la carretera, i
en sentit contrari al de la moto, un cotxe que duu una velocitat constant de 20 m/s.
Calcula la posici en qu s'encreuen.
Dades:
Moto: x01 = 0; v01 = 0 ; a = 1 m/s2, t01= 0
Cotxe: x02 = 400 m ; v2 = - 20 m/s ; t02 = 3 s
x = x1 = x2 =?
Frmules i clculs:
Primer escrivim les equacions corresponents al moviment i a la velocitat de la moto
(MRUA) i la de moviment del cotxe (MRU):
Moto: x01 = 0 ; v01 = 0 ; a = 1 m/s2
x1 = x01 + v01 t + a t2 = 0 + 0 t + 1 t2 = 0,5 t2
v1 = v01 + a t = 0 + 1 t = t
Cotxe: x02 = 400 m ; v2 = - 20 m/s ; t0 = 3 s
x2 = x02 + v2 (t t02) = 400 20 (t 3)
En el moment d'encreuar-se sn a la mateixa posici: x1 = x2
0,5 t2 = 400 20 (t 3) 0,5 t2 + 20 t 460 = 0
Resolem l'equaci:
18
Fig.
1.
El
llanament
d'una moneda
a l'aire s un
exemple
de
moviment
vertical.
Criteri de signes
Adoptem els criteris que enunciem
continuaci per al moviment en vertical:
19
En aquestes expressions:
Aquestes tres relacions sn vlides per a tot moviment en vertical, sia un moviment
noms de pujada, noms de baixada, o de pujada seguit de baixada.
L'acceleraci de la gravetat sempre s negativa, tant quan puja un objecte com quan
baixa.
Exemple 1
Deixem caure un objecte des d'una altura de 100 m. Escriu les equacions del
moviment d'aquest objecte i fes els clculs segents:
1. El temps que tarda a arribar a terra.
2. La velocitat a la qual arriba.
Dades:
v0= 0
y0= 100 m
y(t); v(t)
1. t=? y=0
2. v=?
Frmules i clculs:
Obtenim les equacions del moviment substituint les dades en
les equacions generals:
y = 100 0 t 9,8 t2 = 100 4,9 t2
v = 0 9,8 t = 9,8 t
Obtenim les equacions del moviment substituint les dades en les equacions generals:
y = 100 0 t 9,8 t2 = 100 4,9 t2
v = 0 9,8 t = 9,8 t
1. Un objecte, llanat cap amunt o cap avall, arriba a terra quan la seva posici
s'anulla, s a dir, quan: y = 0. Per tant, apliquem aquesta condici en l'equaci de la
posici:
y = 0 y= 100 4,9 t2 0 = 100 4,9 t2
D'on obtenim el temps que tarda a baixar:
20
Exemple 2
Llancem un objecte verticalment cap amunt i des de terra a una velocitat de 200 m/s.
Escriu les equacions del moviment d'aquest objecte i calcula:
1.
2.
3.
4.
Dades:
y0=0
v0= 200 m/s
y(t); v(t)
1. tp=? v=0
2. ymx=? v=0
3. tT=?
4. v=? y=0
Frmula i clculs:
Les equacions del moviment d'aquest objecte sn:
y = 0 + 200 t 9,8 t2 = 200 t 4,9 t2
v = 200 9,8 t
0 = 200 9,8 t
0 = 200 t 4,9 t2
Calculem el temps, que ser el temps total que s a l'aire, tT. Per fer-ho,
ordenem l'equaci de segon grau i la resolem:
4,9 t2 200 t = 0
Com que no hi ha cap terme independent, traiem factor com t:
t (4,9 t 200) = 0
Tota equaci de segon grau t dues solucions. En aquest cas sn:
t1 = 0
21
4,9 t2 200 = 0
t2 = (200/4,9) = 40,8 s
22
23
s = r
vm = m r
Un mbil que descriu una circumferncia t a cada instant una velocitat lineal i una
altra d'angular. Aquestes velocitats s'anomenen velocitat lineal instantnia, v, i
velocitat angular instantnia, , respectivament.
8.2. MOVIMENT CIRCULAR UNIFORME (MCU)
En el moviment circular uniforme un mbil recorre una circumferncia a velocitat
lineal o angular constant.
En aquest tipus de moviment, la velocitat lineal
instantnia s igual a la velocitat lineal mitjana i
la velocitat angular instantnia s igual a la
velocitat angular mitjana ( fig.2).
La relaci entre les velocitats lineal i angular
instantnies s, per tant, la mateixa que la dels
seus valors mitjans:
v=r
Equacions del moviment circular uniforme
Si considerem l'expressi de la velocitat lineal
d'un moviment circular i allem s, obtenim
l'expressi de la posici del mbil sobre la
circumferncia:
v = s / t = (s s0) / (t t0) s = s0 + v (t t0)
=t
24
Exemple 1
Fem girar una pedra lligada a una corda sobre una superfcie horitzontal i llisa a una
velocitat angular constant de 2 rad/s. Si la longitud de la corda s de 0,75 m, calcula
aquests conceptes:
1.
2.
3.
4.
Dades:
= 2 rad/s
r = 0,75 m
1. v = ?
2. s = ? t = 1 min
3. = ?
4. n = ?
Frmules i clculs:
1. De la relaci entre velocitat lineal i velocitat angular obtenim el valor de la
primera:
v = r v = 2 rad/s 0,75 m = 1,5 m/s
2. La distncia en funci del temps s la segent:
volta
25