INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

TEMA 1. EL MOVIMENT.
0. CINEMTICA: s la part de la Mecnica que estudia els moviments.
1. DESCRIPCI DEL MOVIMENT.
1.1. MOVIMENT.
El moviment consisteix en el canvi de posici dun mbil en transcrrer el temps.
Els objectes que es mouen s'anomenen mbils.
1.2. POSICI.
Posici (x): s el punt del sistema de coordenades on es troba el mbil, el moviment
del qual estudiem.

O= Origen

x= Posici

d= distncia a lorigen

MBILS PUNTUALS.
Per facilitar el treball, en el nostre
estudi considerarem que els
objectes en moviment tenen la
mida dun punt: els anomenarem
mbils puntuals.
Per aix
considerarem que tota la massa
de lobjecte es troba concentrada
en lanomenat centre de gravetat.

Fig. 1. Posici dun ciclista respecte dun

sistema de referncia ( origen).
Per establir sense confusi la posici d'un mbil, cal que la indiquem amb relaci a un
punt de referncia o origen.
Per exemple, si volem precisar la posici d'un ciclista en un moment donat, hem
d'especificar la distncia que el separa d'algun punt de referncia. El punt de
referncia pot ser una casa, una fita de la carretera, etc. ( fig. 1)
Diem que el moviment s relatiu perqu les posicions que un mbil va ocupant
depenen del punt de referncia que es prengui (la posici del ciclista no ser la
mateixa si s'indica des d'una casa determinada que si es fa des d'una fita de la
carretera).
La unitat del sistema internacional d'unitats (SI) en qu es mesuren les posicions s el
metre (m).
1.3. TRAJECTRIA.
La lnia descrita per les successives posicions ocupades per l'objecte mbil al llarg del
temps s la trajectria del moviment.
Per exemple, les marques dels esqus en un pendent nevat indiquen la trajectria
seguida per l'esquiador.( fig. 2)

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Fig. 2. La trajectria de l'esquiador es veu als solcs que

deixa a la neu.
Les formes de les trajectries sn variades: rectilnies, circulars, ellptiques,
parabliques, etc. Aix, un objecte que cau lliurement des de certa altura descriu una
trajectria rectilnia; qualsevol punt d'un DVD, una trajectria circular; una pilota de
bsquet, una trajectria parablica quan va cap a la cistella; etc.
Hi ha molts tipus de moviment, per centrarem el nostre estudi en dos: els rectilinis i
els circulars.
Distncia recorreguda.
S'anomena distncia recorreguda la longitud recorreguda per un mbil sobre la
trajectria que segueix des de l'origen fins la posici en qu es troba.
La unitat del sistema internacional en qu es mesura la distncia s el metre (m).
1.4. TEMPS.
El temps s un factor determinant en l'estudi del moviment, ja que les posicions d'un
mbil varien amb el pas del temps, tret que estigui en reps.
Distingim dos conceptes amb relaci al temps:

Instant inicial (t0): s l'instant en qu posem en marxa el rellotge per a

estudiar el moviment. Normalment, ser zero.
Instant (t): s el moment que registra el rellotge quan t lloc qualsevol
esdeveniment.
Interval de temps o increment de temps (t): que es refereix al temps
transcorregut entre dos instants donats:
t= l'instant final
t = t t0
t0= l'instant inicial
Els intervals de temps sempre sn positius (t 0) perqu el temps noms
transcorre cap a valors creixents.
La unitat del SI en qu es mesura el temps s el segon (s).

Increment duna magnitud.

Lincrement duna magnitud s la diferncia entre el seu valor final i el seu
valor inicial. Es representa per mitj del smbol , i es pot aplicar a qualsevol
magnitud: temps, posici, velocitat, etc.

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 1
Un passatger d'un cotxe engega el seu cronmetre quan passa per una fita de la
carretera que indica 10 km. El cotxe recorre 500 m i s'atura, instant en el qual el
cronmetre indica 50 s.
Tot seguit, el cotxe reprn la marxa i recorre 1200
m ms, moment en el qual el cronmetre, que
s'havia posat a zero en reprendre la marxa,
assenyala 180 s. Determina:
1.
1. Les posicions que ha ocupat quan estava
aturat.
2.
2. L interval de temps total, tT, transcorregut.
3.
Dades:
x0 = 10 km .1000m = 10 000 m
1 km
t0 = 0
x1 = 500 m
v1 = 0
t1 =
Frmules
50 s
i clculs:
x2 = 1200 m
t2 = 180 s
v2 = 0
a) P1=?
P2=?
b) tT=?

a) Per calcular la posici de la primera aturada, P1,

utilitzem lexpressi:
P1 = x0 + x1 = 10000 m + 500 m = 10500 m
Per calcular la posici de la segona aturada, P2, utilitzem
lexpressi:
P2 = P1 + x2 = 10500 m + 1200 m = 11700 m

b)Per calcular l interval de temps total, tT, utilitzem lexpressi:

tT = t1 + t2 = 50 s + 180 s = 230 s
Resultat:
a)La posici de la primera aturada, P1, s 10500 m. La posici de la segona
aturada, P2, s 11700 m.
b)L interval de temps total, tT, s 230 s

2. DESPLAAMENT I VELOCITAT EN EL MOVIMENT RECTILINI.

2.1. MOVIMENT RECTILINI.
El moviment rectilini s el moviment corresponent a un mbil que segueix una
trajectria rectilnia ( fig. 1).

Fig. 1. Exemple de moviment rectilini:

cursa de 100 m llisos.

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Per estudiar aquest tipus de moviment hem de tenir en compte les pautes segents:
Es considera que la recta que descriu el mbil correspon a l'eix OX. S'hi
indiquen les posicions amb una x.
S'estableix l'origen de l'eix, el punt O, i a continuaci se segueix el criteri de
signes habitual: es consideren positives les posicions ocupades pel mbil que
se situen a la dreta de l'origen i negatives les que se situen a l'esquerra de
l'origen.
2.2. DESPLAAMENT.
Desplaament (x): s la mesura de la distncia entre les dues posicions entre les
que s'ha traslladat un cos en l'espai. Es calcula mitjanant lexpressi:
x0= posici inicial = posici del mbil en linstant t0
x = posici final= posici del mbil en linstant t

x = x x0

Els desplaaments tant poden ser positius com negatius, depenent del sentit del
moviment. Aix, el desplaament s positiu ( figura a) si t lloc en el sentit dels valors
de x creixents, per contra, s negatiu ( figura 2 b) si t lloc en el sentit dels valors de x
decreixents.

Mbil que fa un
desplaament: a)
positiu; b) negatiu

De tot aix sen dedueix que el desplaament s una magnitud vectorial. En efecte, per
descriure completament el desplaament dun mbil sn necessaris:
Un mdul, que nassenyala el valor del desplaament.
Una direcci, definida per la trajectria rectilnia del mbil.
Un sentit, donat pel signe del desplaament, positiu o negatiu.
La unitat del SI en qu es mesuren els desplaaments s el metre (m). Tamb
s'utilitzen molt sovint els seus mltiples i submltiples, com ara el quilmetre (km) i el
centmetre (cm).

No hem de confondre distncia recorreguda amb desplaament.

s important conixer la diferncia entre distncia recorreguda i desplaament. Per
fer-ho, a tall d'exemple, ara estudiarem el desplaament i la distncia total recorreguda
per un ciclista que fa dos desplaaments successius ( fig 2):

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

t=2s

t=0

x2 = 5 m
X=0

X2 = 2 m X0 = 3 m

X1 = 8 m

x0 = - 6 m

Fig. 2.Desplaaments dun ciclista

en dos intervals de temps.

t=5s

El primer el fa entre la posici inicial, x0 = 3 m, i la posici final, x1 = 8 m. Per

tant, el desplaament efectuat pel ciclista s:
xa = x1 x0 = 8 m 3 m = 5 m
i la distncia d1 recorreguda s d1 = 5 m.

El segon desplaament el fa entre la posici inicial, x1 = 8 m, i la posici final, x2

= 2 m. Per tant, el desplaament efectuat pel ciclista s el segent:
xb = x2 x1 = 2 m 8 m = 6 m
i la distncia d2 recorreguda s d2 = 6 m.

El desplaament total efectuat s el segent:

xT = x2 x0 = 2 m 3 m = 1 m
La distncia total recorreguda s la segent:
d = d1 + d2 = 5 m + 6 m = 11 m

2.3. VELOCITAT
El concepte de velocitat va associat al moviment, per tant, si un objecte es mou, t
velocitat. La velocitat es pot indicar de diverses maneres.
VELOCITAT MITJANA
La velocitat mitjana, vm, s el quocient entre el valor del desplaament, x, efectuat
per un mbil i l'interval de temps, t, que ha tardat en efectuar-lo:

vm = x / t = (x x0) / (t t0)

La unitat del sistema internacional en qu es mesura la velocitat s el metre per

segon, m/s. Tamb s'utilitza molt el quilmetre per hora, km/h.
Considerem novament l'exemple del ciclista que hem esmentat en treballar el
desplaament.
Per fer el primer desplaament ha necessitat 2 s i per fer el segon, 5 s 2 s = 3 s; per
tant:
vm1 = 5 m/2 s= 2,5 m/s ; vm2 = - 6 m/3 s = 2 m/s

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

En cada desplaament, la velocitat mitjana del ciclista ha estat diferent en valor i en

signe ( fig. 3).

Vm1 = 2,5 m/s0

X2 = 2 m

X0 = 3 m

X1 = 8 m

Vm2 = - 2 m/s0

Fig. 3. Velocitats mitjanes en els

desplaaments d'un ciclista.

La velocitat mitjana t signe positiu si el mbil va cap a la dreta i signe negatiu si ho fa

cap a l'esquerra; el seu signe coincideix amb el del desplaament.
VELOCITAT INSTANTNIA
La velocitat instantnia, v, s la velocitat que t un mbil en un instant determinat.
La velocitat instantnia pot ser positiva o negativa; el seu signe depn del sentit en qu
es desplaa el mbil: si s cap a la dreta, la velocitat instantnia s positiva, i si s cap
a l'esquerra, negativa.
RAPIDESA O CELERITAT.
Anomenem rapidesa o celeritat, c, el mdul de la velocitat, tant si s la velocitat
mitjana com la instantnia.
El mdul d'una magnitud s el valor que t aquesta magnitud amb signe positiu,
independentment del signe que tingui la magnitud.
D'aquesta manera, en l'exemple del ciclista, la rapidesa o celeritat del primer
recorregut s de 2,5 m/s, i la del segon recorregut, de 2 m/s.

3. MOVIMENT RECTILINI UNIFORME.

3.1. MOVIMENT RECTILINI UNIFORME (MRU).
El mbil que es desplaa amb un movimient rectilini uniforme descriu una trajectoria
rectilnea amb velocitat constant; efectua desplaaments iguals en temps iguals(fig. 1).

Fig. 1. En el moviment rectilini uniforme els

desplaaments efectuats sn proporcionals
als intervals de temps emprats.
Si la velocitat instantnia s la mateixa en tot moment, vol dir que la velocitat mitjana
coincideix amb la instantnia: vm = v. Per tant, si agafem l'expressi de la velocitat
mitjana i allem la posici final, x, obtenim:

v = vm = (x x0) / (t t0)

x = x0 + v (t t0)
6

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Aquesta expressi s l'equaci del moviment i indica la posici del mbil amb el
temps. En aquesta equaci, x representa la posici que ocupa el mbil en l'instant t, x0
representa la posici inicial, v s la velocitat constant que t, i t0 l'instant inicial.
En els casos en qu t0 = 0, cal anullar aquest terme:

t0 = 0

x = x0 + v t

3.2. REPRESENTACIONS GRFIQUES DEL MRU

Les grfiques v-t i x-t completen l'estudi d'un MRU:
Grfica v-t. s la representaci de la velocitat en funci del temps. Com que la
velocitat s constant, s una recta horitzontal. Aquesta recta estar per damunt
de l'eix del temps si la velocitat s positiva i per sota si s negativa.
Grfica x-t. s la representaci grfica de la posici respecte del temps. s
una recta inclinada.
A la figura 2a s'hi representen les grfiques v-t i x-t d'un mbil que t una velocitat de 2
m/s i surt de la posici inicial x0 = 3 m en l'instant t0 = 0. La seva equaci del moviment
s la segent:
x=3+2t
La grfica v-t s una recta horitzontal, situada per damunt de l'eix del temps
perqu la velocitat sempre val 2 m/s.
La grfica x-t s una recta inclinada cap amunt: els valors de x augmenten amb
el temps pel fet de tenir velocitat positiva.
A la figura 2b s'hi representen les grfiques corresponents a un mbil que t una
velocitat de 3 m/s i surt de la posici inicial de x0 = 20 m en l'instant t0 = 0. L'equaci
del moviment s la segent:
x = 20 3 t
La grfica v-t s una recta horitzontal per sota de l'eix del temps, perqu la
velocitat sempre t el valor 3 m/s. Aquesta velocitat correspon a un moviment
cap a l'esquerra.
La grfica x-t s una recta inclinada cap avall: els valors de x disminueixen amb
el temps; s a dir, el mbil retrocedeix cap a l'esquerra perqu t velocitat
negativa.

Fig. 2.Grfiques v-t i x-t: a) d'un mbil que surt de la posici x0 = 3 m a la velocitat
de 2 m/s; b) d'un mbil amb velocitat de 3 m/s que surt de la posici x0 = 20 m.

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 1
Un ciclista surt de l'origen i recorre 1000 m a velocitat constant en una carretera recta.
Si triga 200 s a recrrer els 1000 m, calcula:
1. La velocitat que duu.
2. L'equaci del seu moviment.
3. La posici que ocupa quan han transcorregut 2 min.
4. El temps que triga a recrrer 1200 m.
Dades:
x0 = 0
x = 1000 m
v constant ( MRU)
t = 200 s
1. v= ?
2. x(t) = ?
3. x = ?
t = 2 min
4. t = ?
x = 1200 m

Frmules i clculs:
1.L'equaci general del MRU s x = x0 + v t.
La distncia recorreguda s:
d = x x0 = 1000 0 = 1000 m; d = x x0 = v t
Substitum les dades i allem la velocitat:

2. L'equaci del seu moviment s: x = x0 + v t

x = 5 t.

3. Expressem el temps en unitats SI: t = 2 min 60 s = 120 s

1 min
Calculem la posici que ocupa transcorregut aquest temps si el ciclista ha sortit de
l'origen utilitzant lequaci del moviment: x = x0 + v t.
x = 5 m/s t = 5 m/s 120 s = 600 m
4. Calculem el temps que el ciclista triga a recrrer 1200 m:

Resultats:
1. El ciclista du una velocitat constant de 5 m/s.
2. Lequaci del moviment s: x = 5 t.
3. La posici del ciclista quan han transcorregut 2 min s 600 m.
4. El temps que el ciclista triga a recrrer 1200 m s de 4 min:
Exemple 2
Un vianant circula per un carrer recte a 4 km/h. Determina:
1. La velocitat en m/s.
2. La posici que ocupa al cap de 4 min, si surt a 50 m de l'origen, i la distncia
recorreguda.
3. El temps que tarda a arribar a la posici 500 m.
4. Les grfiques v-t i x-t d'aquest moviment.
Dades:
1. v = ? m/s
2. x = ?
t = 4 min
x0 = 50 m
d=?
3. t = ?
x = 500 m
4. v-t i x-t

Frmules i clculs:
1.

2. Apliquem l'equaci del moviment del MRU: x = x0 + v t

x = 50 + 1,11 t.

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Passem el temps a segons i calculem la posici que ocupa respecte de l'origen:

La distncia recorreguda s:

d = x x0 = 316,4 m 50 m = 266,4 m

3.Substitum la dada de la velocitat trobada en 1):

x = x0 + v t x = 500 m = 50 m + 1,11 m/s t

Allem el temps:

4.Donem valors al temps i dibuixem les grfiques v-t (fig. a) i x-t (fig. b):

Grfica v-t
t(s)
0
1
2
3

x = 50 + 1,11 t (m)
50
50+1,111= 51,11
50+1,112= 52,22
50+1,113=53,33

Grfica x-t
Dades:
1. La velocitat s de 1,11 m/s.
2. La seva posici s d 316,4 m i la distncia recorreguda s de 266,4 m.
3. El temps que tarda s de 405,4 s.

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

4. MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT.

El concepte d'acceleraci va associat als canvis de velocitat d'un mbil. No tots els
moviments es produeixen a velocitat constant, i l'acceleraci mesura la variaci de la
velocitat en un interval de temps.
4.1. ACCELERACI MITJANA.
L'acceleraci mitjana, am, s el quocient entre l'increment de velocitat experimentat
per un mbil, v, i l'interval de temps que ha transcorregut, t:

am = v / t = (v v0) / (t t0)
En aquesta expressi:
v = representa la velocitat final en l'instant t
v0 = representa la velocitat inicial en l'instant inicial t0
L'acceleraci mitjana ser positiva si la velocitat augmenta i negativa en cas que
disminueixi. Els casos en qu l'acceleraci s negativa reben el nom de frenades.
La unitat d'acceleraci en el SI s el metre per segon quadrat, m/s2. Un mbil amb
una acceleraci d'1 m/s2 augmenta la seva velocitat 1 m/s cada segon.
Per exemple, si la velocitat d'un
motorista augmenta de 3 m/s a 9
m/s en un interval de 2 s,
l'acceleraci mitjana del motorista
ser la segent ( fig. 1):
Fig. 1. La moto accelera a 3 m/s

Per a un altre cas en qu la velocitat

disminueix des de 10 m/s fins a
aturar-se en 4 s(v = 0 s un cas de
frenada)( fig. 2):

Fig. 2. La moto frena amb una acceleraci de -2 m/s

A. ACCELERACI INSTANTNIA
L'acceleraci instantnia, a, s l'acceleraci que t un mbil en un instant determinat.
En general, l'acceleraci instantnia no coincideix amb l'acceleraci mitjana, excepte
en algun tipus de moviment particular.
Exemple 1
Un ciclista circula a una velocitat de 7 m/s, accelera durant 30 s i assoleix els 12 m/s.
Determina'n l'acceleraci mitjana.
Dades:
v0 = 7 m/s
t-t0 = 30 s
v = 12 m/s
a=?

Frmula i clculs:

L'acceleraci s positiva perqu augmenta la velocitat.

Resultat: Lacceleraci mitjana del ciclista s de 0,17 m/s 2

10

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 2
Un corredor assoleix la meta a una velocitat de 6 m/s i frena fins que s'atura en 3 s.
Determina'n l'acceleraci mitjana.
Dades:
v0 = 6 m/s
v=0
t t0 = 3 s
a=?

Frmula i clculs:

T signe negatiu perqu es tracta d'un cas de frenada.

Resultat: Lacceleraci mitjana del corredor s de - 2 m/s2

4.3. MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT (MRUA)

Un mbil que es desplaa amb un moviment rectilini uniformement accelerat
descriu una trajectria rectilnia amb acceleraci constant. (fig. 3).

Fig. 3. En un moviment rectilini

uniformement accelerat, el mbil es
desplaa
amb
una
acceleraci
instantnia constant.

Si l'acceleraci instantnia t el mateix valor per a qualsevol instant, significa que

l'acceleraci mitjana hi coincideix: am = a.
Per tant, si agafem l'expressi de l'acceleraci mitjana i allem la velocitat final,
obtenim:
a = am = (v v0) / (t t0) v = v0 + a (t t0)
Aquesta expressi, anomenada equaci de la velocitat, correspon a la variaci de la
velocitat d'un mbil amb el temps en un moviment uniformement accelerat. En aquesta
expressi, v representa la velocitat del mbil en l'instant t, v0 s la velocitat inicial, a s
l'acceleraci constant que t, i t0, l'instant inicial. En els casos en qu t0 = 0, aquesta
expressi resulta:
v = v0 + a t
Podem demostrar que l'equaci del moviment, que ens dna la posici del mbil a
cada instant s:
x = x0 + v0 ( t - t0 ) + a ( t - t0 )2

si t0 = 0:

x = x0 + v0 t + a t2

11

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Combinant les dues equacions anteriors (velocitat i posici) en podem trobar una altra,
en la qual no hi aparegui el temps, sin que relacioni la velocitat amb l'espai
recorregut.
Si allem el temps t de la primera i el substitum en la segona:
v = v0 + a (t t0)

t-t0 = (v-v0)/a

x = x0 + v0 t + a t2

x = x0 + v0(v-v0)/a + a(v-v0)2/a2
x-x0 = (vv0-v02)/a + (v2-2vv0+v02)/a

calculem el denominador com:

x-x0 = 2. (vv0-v02)/ 2a + (v2-2vv0+v02)/ 2a

desprs de fer les operacions:

x-x0 = (v2-v02)/a
2a(x-x0) = v2-v02
v2 v02 = 2 a (x x0)

Exemple 3
Un autobs circula per un carrer recte a 12 m/s quan passa per un encreuament.
Aleshores redueix la velocitat amb una acceleraci de 1,5 m/s2 per aturar-se a la
parada segent:
1. Escriu les equacions del moviment i de la velocitat, suposant que l'origen de les
posicions s a l'encreuament.
2. Calcula el temps que triga a aturar-se.
3. Calcula la posici on s la parada, mesurada des de l'encreuament.
Dades:
v0 = 12 m/s
x0 = 0
a = - 1,5 m/s2
v=0
1. x(t) i v(t)
2. t = ? v = 0
3. x = ? v = 0

Frmula i clculs:
1. Si considerem l'encreuament com a origen, x 0 = 0, i tenim que
l'acceleraci s negativa, aleshores substitum aquest valors a
lequaci del moviment:
x = x0 + v0 t + a t2
x = 0 + 12 t + () (1,5) t2 = 12 t 0,75 t2

Lequaci de la velocitat ser: v = v0 + a t

v = 12 + (1,5) t = 12 1,5 t
2. Si s'atura, v = 0. Per tant: v = 12 1,5 t
0 = 12 1,5 t t = 12/1,5 = 8 s
3. Substitum aquest valor del temps, t = 8 s, en l'equaci de la posici:
x = 12 t 0,75 t2
x = 12 8 0,75 82 = 96 48 = 48 m
Resultats:
1. Lequaci del moviment s: x = = 12 t 0,75 t2 ; lequaci de la
velocitat s: v = 12 1,5 t.
2. Triga 8s en aturar-se.
3. La posici on s la parada s a 48 m, mesurada des de lencreuament.

12

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

5. REPRESENTACI GRFICA DEL MRUA.

Per a un MRUA podem obtenir aquestes representacions grfiques:
Grfica a-t. Com que l'acceleraci s constant, la grfica s una recta
horitzontal.
Aquesta recta estar per damunt de leix del temps si lacceleraci s positiva i
per sota si s negativa.
Grfica v-t. Com que la velocitat canvia de manera constant, la grfica s una
recta inclinada.
Grfica x-t. La representaci de la posici en funci del temps s una corba
que t la forma d'un arc de parbola.
Acceleraci positiva
Tenim un mbil amb una acceleraci d'1 m/s 2 i que surt de la posici 4 m a una
velocitat inicial de 2 m/s. Si t0 = 0, les seves equacions sn:
v = v0 + a t v = 2 + 1 t v = 2 + t
x = x0 + v0 t + a t2 x = 4 + 2 t + () 1 t2 x = 4 + 2 t + t2 / 2
A la figura 1 s'hi representen les grfiques a-t, v-t i x-t del mbil en qesti:
La grfica a-t s una recta horitzontal, perqu per a tot instant a = 1 m/s2.
La grfica v-t s una recta inclinada cap amunt: els valors de v augmenten
perqu t acceleraci positiva.
La grfica x-t s un arc de parbola.
Acceleraci negativa
Considerem ara un cas semblant, per amb altres dades, entre les quals una
acceleraci negativa de 2 m/s2.
En aquest cas, l'acceleraci s constant, la velocitat disminueix i la grfica de la
posici s un arc de parbola de concavitat oposada a l'anterior ( fig. 2).

Fig. 1.Representacions grfiques d'un

MRUA amb acceleraci positiva.

Fig. 2. Representacions grfiques d'un

MRUA amb acceleraci negativa.

13

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 1
Un cotxe surt del reps amb una acceleraci de 3 m/s 2. Sabent que descriu una
trajectria rectilnia i que surt de l'origen, escriu les equacions de la velocitat i de la
posici en funci del temps i determina:
1. La velocitat que assoleix al cap de 20 s.
2. La distncia que recorre en aquest temps.
3. Les grfiques a-t, v-t i x-t d'aquest moviment.
Dades:
v0 = 0
a = 3 m/s2
x0 = 0
v(t); x(t)
1. v= ? t = 20 s
2. x= ?
3. Grfiques a-t, v-t i x-t

Frmules i clculs:
Com v0 = 0, l'equaci de la velocitat s:
v = v0 + a t v = 0 + 3 t v = 3 t
Com x0 = 0, l'equaci de la posici s:

x = x0 + v0 t + a t2 x = 0 + 0 t + 3 t2 x = 1,5 t2
1. Substitum el temps (t = 20 s) en l'equaci de la velocitat:
v = 3 t v = 3 20 = 60 m/s
2. Substitum el temps en l'equaci de la posici:
x = 1,5 t2 x = 1,5 202 = 600 m
Aquesta s la posici que ocupa respecte de l'origen, que coincideix amb la
distncia que recorre.
3. Donem valors al temps i dibuixem les grfiques del moviment: a-t, v-t i x-t.

a = 3 m/s2
t
0
1
2
3

v=3t
30=0
31=1
32=6
33=9

t
0
1
2
3

x = 1,5 t2
1,5 02 = 0
1,5 12 = 1,5
1,5 22 = 6
1,5 32= 13,5

Resultats:
1. Assoleix una velocitat de 60 m/s al cap de 20s.
2. Recorre 600 m en aquests 20 s.

14

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 2
El conductor d'un cotxe que circula per un carrer rectilini a 36 km/h veu una persona
coneguda, per la qual cosa decideix frenar fins que queda aturat. Si la distncia a la
qual es troba la persona en aquest moment s de 50 m, determina:
1. L'acceleraci amb qu ha de frenar.
2. El temps que triga a aturar-se.
Dades:
v0 = 36 km/h
v=0
x = 50 m
x0= 0
1. a =?
2. t = ?

Frmules i clculs:
1. Passem la velocitat inicial a unitats del SI:

Coneixem la velocitat inicial, la final (zero) i la distncia, per la qual

cosa, en aquest cas, utilitzem l'equaci del MRUA que no depn
del temps:
v2 v02 = 2 a (x x0)

Substitum les dades en aquesta expressi i allem l'acceleraci:

0 102 = 2 a 50 a = 100/(2 50) = 1 m/s2
2.Per trobar el temps, apliquem una de les dues relacions en les quals apareix.
La ms senzilla s quan utilitzem lequaci de la velocitat:
v = v0 + a t 0 = 10 + (1) t = 10 t t = 10 s
Resultat:
1. Frena amb una acceleraci de 1 m/s2
2. El conductor triga 10 s a aturar-se.

6. ENCONTRE DE MBILS.
6.1. ENCONTRE DE DOS MBILS AMB MRU.
Es tracta de casos en qu dos mbils amb MRU s'encreuen ( fig. 1) o l'un avana
l'altre.
Per exemple:
Dos ciclistes que circulen per una mateixa

carretera rectilnia a velocitats constants i en

sentits oposats passen per una posici en qu
s'encreuen.
Un autombil que n'avana un altre perqu va a
una velocitat superior.
En aquests casos escrivim les equacions del
moviment corresponents a tots dos mbils i
posem com a condici per tots dos que s'han de
trobar:

Fig. 1. A les carreteres es produeixen

molts encontres entre mbils.

15

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Posicions que ocupa amb el temps el mbil 1: x1 = x01 + v1 t

Posicions que ocupa amb el temps el mbil 2: x2 = x02 + v2 t

Quan es troben (s'atrapen, s'encreuen, etc.) sn a la mateixa posici: x1 = x2.

Tot seguit, igualem les dues equacions amb les dades de cada mbil substitudes i
allem la incgnita que correspongui. Normalment, s'acostuma a allar en primer lloc la
incgnita del temps; desprs, es calcula la posici de l'encontre.
Podem comprovar de manera grfica el resultat obtingut numricament. Per fer-ho,
representem les grfiques x-t dels dos mbils sobre els mateixos eixos i comprovem
que es tallen en el punt i l'instant calculats numricament.
Exemple 1
Dos motoristes passen al mateix temps, movent-se en sentit contrari, per dos punts
separats 600 m en una carretera rectilnia. Si les velocitats de les motos sn de 4 m/s i
de 6 m/s, determina:
1.
2.
3.
4.

Les equacions dels dos moviments.

El temps que triguen a encreuar-se.
La posici on s'encreuen.
La distncia que ha fet cada motorista.

Dades:
t1 = t2
x1
x2
d = x= 600 m; x01 = 0; x02= 600 m
v1 = 4 m/s
v2 = - 6 m/s
1. x1(t) ; x2(t)
2. t= t1=t2=?
3. x=? t1=t2
4. x1=?; x2=?

Frmules i clculs:
1.L'equaci general del MRU s x = x0 + v t.
Situem l'origen en el punt de sortida del
motorista de l'esquerra; d'aquesta manera, totes
les posicions seran positives.
Escrivim les dues equacions del moviment:
Primer motorista: x1 = x01 + v1t = 0 + 4 t = 4 t
Segon motorista: x2 = x02 + v2t = 600 6 t

En el segon cas, x02 = 600 m, ja que el motorista ha sortit a 600 m a la dreta de

l'origen. A ms a ms, duu una velocitat amb sentit negatiu.
2.Quan s'encreuen: x1 = x2. Igualem les dues equacions del moviment i allem el
temps:
4 t = 600 6 t 10 t = 600

t = 600/10 = 60 s

Per tant, triguen 60 s a encreuar-se.

16

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

3. Substitum el temps de 60 s en les equacions de la posici:

Efectivament, sn a la mateixa posici.

4. El motorista que es mou cap a la dreta ha recorregut x1 = 240 m. El motorista
que es mou cap a l'esquerra ha recorregut:
x2 = 600 240 = 360 m
Resultat:
1. Les dues equacions del moviment sn: x1 = 4 t; x2 = 600 6 t
2. Triguen 60 s a encreuar-se
3. Sencreuen a la posici de 240 m
4. Cada motorista ha recorregut: x1 = 240 m; x2 = 360 m

6.2. ENCONTRE DE DOS MBILS, L'UN AMB MRU I L'ALTRE AMB MRUA.
En un encontre entre un mbil amb un MRU i un altre
amb un MRUA ( fig. 2), el procediment que hem de
seguir s semblant al del cas anterior, per la
resoluci requereix un procs ms llarg.
Suposem que el mbil 1 duu un MRUA, i el mbil 2,
un MRU:
Equaci del moviment del mbil 1:
x1 = x01 + v01 t + a t

Fig.2. Lavanament s un cas

dencontre de dos mbils.

Equaci del moviment del mbil 2:

x2 = x02 + v2 t
Igualem aquestes equacions, allem el temps i el substitum en cada una de les
equacions.
A ms a ms, per al mbil 1 disposem de l'equaci que en dna la velocitat en funci
del temps: v1 = v01 + a t
Aquesta equaci ens permet conixer la velocitat d'aquest mbil en el moment de
l'encontre.

17

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 2
Des d'un extrem d'una carretera rectilnia de 400 m surt del reps una moto amb una
acceleraci d'1 m/s2. Tres segons ms tard passa per l'extrem oposat de la carretera, i
en sentit contrari al de la moto, un cotxe que duu una velocitat constant de 20 m/s.
Calcula la posici en qu s'encreuen.
Dades:
Moto: x01 = 0; v01 = 0 ; a = 1 m/s2, t01= 0
Cotxe: x02 = 400 m ; v2 = - 20 m/s ; t02 = 3 s
x = x1 = x2 =?

Frmules i clculs:
Primer escrivim les equacions corresponents al moviment i a la velocitat de la moto
(MRUA) i la de moviment del cotxe (MRU):
Moto: x01 = 0 ; v01 = 0 ; a = 1 m/s2
x1 = x01 + v01 t + a t2 = 0 + 0 t + 1 t2 = 0,5 t2
v1 = v01 + a t = 0 + 1 t = t
Cotxe: x02 = 400 m ; v2 = - 20 m/s ; t0 = 3 s
x2 = x02 + v2 (t t02) = 400 20 (t 3)
En el moment d'encreuar-se sn a la mateixa posici: x1 = x2
0,5 t2 = 400 20 (t 3) 0,5 t2 + 20 t 460 = 0
Resolem l'equaci:

La soluci positiva s l'nica amb sentit fsic.

El temps que tarden a encreuar-se s de 16,332 s comptant des del moment en qu la
moto inicia el seu moviment. Per tant, el cotxe estar en moviment 13,332 s.
Calculem on es troben els mbils en aquest moment:
Moto: x1 = 0,5 t2 = 0,5 16,3322 = 133,36 m
Cotxe: x2 = 400 20 (t 3) = 400 20 13,332 = 133,36 m
Aquests resultats corresponen a la posici dels mbils en el moment d'encreuar-se,
comptada des de l'origen.
Resultat:
Sencreuen als 133,36 m respecte a lorigen.

18

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

7. MOVIMENTS EN VERTICAL. CAIGUDA LLIURE.

7.1. CARACTERSTIQUES DEL MOVIMENT VERTICAL.
Un moviment vertical s el moviment que tenen els objectes que estan sotmesos
nicament a la fora pes. Aquesta fora, en les proximitats de la superfcie de la Terra,
els produeix una acceleraci fixa, que indiquem amb la lletra g, l'acceleraci de la
gravetat, g(fig. 1).
L'acceleraci de la gravetat t un valor de 9,8
m/s2, direcci vertical (assenyala el centre de
la Terra) i sentit cap avall en tots els punts,
per la qual cosa es tracta d'un moviment
rectilini uniformement accelerat (MRUA).

Fig.
1.
El
llanament
d'una moneda
a l'aire s un
exemple
de
moviment
vertical.

Criteri de signes
Adoptem els criteris que enunciem
continuaci per al moviment en vertical:

Com que s un moviment en vertical,

utilitzem l'eix OY en lloc de l'eix OX.
Considerem que l'origen s al terra (y
= 0).
Considerem positives les posicions
per damunt de terra i negatives les
que estan per sota.
Prenem com a velocitats amb signe
positiu les que tenen sentit cap amunt
i com a velocitats negatives les que
tenen sentit cap avall.
L'acceleraci de la gravetat s
negativa perqu t sentit cap avall.

Fig.2. Criteris de signes en el moviment

vertical.

7.2. EQUACIONS DEL MOVIMENT EN VERTICAL

Si agafem les equacions prpies del moviment rectilini uniformement accelerat i les
adaptem a les caracterstiques del moviment en vertical, obtenim les tres relacions que
s'indiquen a continuaci:
y = y0 + v0 t g t 2 = y0 + v0 t 9,8 t 2
v = v0 g t = v0 9,8 t
v02 v 2 = 2 g (y y0) = 2 9,8 (y y0)

19

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

En aquestes expressions:

Hem substitut el smbol x de la posici pel de y, ja que es tracta d'un moviment

en vertical (eix OY), en lloc d'horitzontal (eix OX).
Considerem que les posicions creixen cap amunt, per aix posem explcitament
el signe menys a la gravetat, ja que t sentit cap avall (cap el centre de la
Terra).

Aquestes tres relacions sn vlides per a tot moviment en vertical, sia un moviment
noms de pujada, noms de baixada, o de pujada seguit de baixada.
L'acceleraci de la gravetat sempre s negativa, tant quan puja un objecte com quan
baixa.
Exemple 1
Deixem caure un objecte des d'una altura de 100 m. Escriu les equacions del
moviment d'aquest objecte i fes els clculs segents:
1. El temps que tarda a arribar a terra.
2. La velocitat a la qual arriba.
Dades:
v0= 0
y0= 100 m
y(t); v(t)
1. t=? y=0
2. v=?

Frmules i clculs:
Obtenim les equacions del moviment substituint les dades en
les equacions generals:
y = 100 0 t 9,8 t2 = 100 4,9 t2
v = 0 9,8 t = 9,8 t

Obtenim les equacions del moviment substituint les dades en les equacions generals:
y = 100 0 t 9,8 t2 = 100 4,9 t2
v = 0 9,8 t = 9,8 t
1. Un objecte, llanat cap amunt o cap avall, arriba a terra quan la seva posici
s'anulla, s a dir, quan: y = 0. Per tant, apliquem aquesta condici en l'equaci de la
posici:
y = 0 y= 100 4,9 t2 0 = 100 4,9 t2
D'on obtenim el temps que tarda a baixar:

2. Substitum el valor del temps en l'expressi de la velocitat:

v = 9,8 t = 9,8 4,5 = 44,1 m/s
El signe negatiu que obtenim s propi d'una velocitat amb sentit cap avall, s a dir, la
d'un objecte que baixa.
Resultats:
1. Triga 4,5 s en arribar al terra.
2. Arriba al terra amb una velocitat de 44,1 m/s.

20

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 2
Llancem un objecte verticalment cap amunt i des de terra a una velocitat de 200 m/s.
Escriu les equacions del moviment d'aquest objecte i calcula:
1.
2.
3.
4.

El temps que triga a pujar.

L'altura mxima que assoleix.
El temps total que s a l'aire.
La velocitat en arribar a terra.

Dades:
y0=0
v0= 200 m/s
y(t); v(t)
1. tp=? v=0
2. ymx=? v=0
3. tT=?
4. v=? y=0

Frmula i clculs:
Les equacions del moviment d'aquest objecte sn:
y = 0 + 200 t 9,8 t2 = 200 t 4,9 t2
v = 200 9,8 t

1. Un objecte puja fins que la seva velocitat final s'anulla, v = 0:

v=0

0 = 200 9,8 t

Calculem el temps, que ser el de pujada, tp:

9,8 tp = 200 tp = 200/9,8 = 20,4 s
2. Substitum aquest valor del temps en l'equaci de la posici:
y = 200 20,4 4,9 20,4 = 2041 m
y = 2041 m s l'altura mxima que assoleix.
3. L'objecte s a l'aire fins que torna a tocar a terra, on la seva posici (la seva
altura) s'anulla:
y=0

0 = 200 t 4,9 t2

Calculem el temps, que ser el temps total que s a l'aire, tT. Per fer-ho,
ordenem l'equaci de segon grau i la resolem:
4,9 t2 200 t = 0
Com que no hi ha cap terme independent, traiem factor com t:
t (4,9 t 200) = 0
Tota equaci de segon grau t dues solucions. En aquest cas sn:
t1 = 0

21

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

4,9 t2 200 = 0

t2 = (200/4,9) = 40,8 s

D'aquestes dues solucions, la que t significat fsic en aquest cas s la segona,

per la qual cosa el temps total que roman a l'aire s: tT = 40,8 s.
4. Per saber la velocitat que t en arribar al terra, substitum aquest valor del
temps total en l'expressi de la velocitat:
v = 200 9,8 tT = 200 9,8 40,8 = 200 m/s
El signe negatiu del resultat s el d'una velocitat de baixada.
Nota: Tal com podem veure, les velocitats inicial i final tenen el mateix valor
absolut, tot i que sn de signe oposat, mentre que el temps total que roman a
l'aire s el doble del que triga a pujar.
Resultats:
1. Lobjecte triga 20,4 s en pujar.
2. Assoleix una altura mxima de 2041 m.
3. El temps total que s a laire s 40,8 s.
4. Quan arriba al terra la seva velocitat s de 200 m/s.

22

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

8. ESTUDI DEL MOVIMENT CIRCULAR.

8.1. MOVIMENT CIRCULAR
El moviment circular s el que tenen els mbils que descriuen trajectries en forma
de circumferncia.
Posici
Per localitzar un mbil sobre una
circumferncia, hem d'utilitzar un origen,
com ara el punt O. La posici P del mbil
s'indica per mitj de la distncia que el
separa de l'origen ( fig. 1).
Podem indicar aquesta posici de dues
maneres:
Mitjanant l'angle corresponent a
l'arc OP.
Mitjanant l'arc s, que va de l'origen O
al punt P, s = OP.

Fig. 1. Posici en una circumferncia.

La unitat de mesura dels arcs en el

sistema internacional s el metre (m). La
unitat que sutilitza per mesurar els angles
en el SI s el radian (rad).
Desplaament
El desplaament d'un mbil sobre una
circumferncia tamb es pot indicar
mitjanant el desplaament angular o
angle descrit, , o per mitj del
desplaament lineal o arc recorregut,
PQ = s.
Velocitat angular mitjana
La velocitat angular mitjana, m, s el
quocient entre el desplaament angular o
angle descrit i l'interval de temps
transcorregut:
m = / t = ( 0) / (t t0)

La unitat del sistema internacional en qu

es mesura la velocitat angular s el radian
per segon, rad/s.

23

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Velocitat lineal mitjana

Per analogia amb el moviment rectilini, la velocitat mitjana en un moviment circular,
vm, s igual al desplaament lineal o arc recorregut dividit per l'interval de temps que
transcorre:
vm = s / t = (s s0) / (t t0)
Aquesta velocitat s'anomena velocitat lineal mitjana per distingir-la de la velocitat
angular. La unitat del sistema internacional en qu es mesura aquesta velocitat s el
metre per segon, m/s.
Podem expressar la velocitat lineal mitjana en funci de la velocitat angular mitjana:
Com que

s = r

vm = (s s0) / (t t0) = ( 0) r / (t t0)

vm = m r

Un mbil que descriu una circumferncia t a cada instant una velocitat lineal i una
altra d'angular. Aquestes velocitats s'anomenen velocitat lineal instantnia, v, i
velocitat angular instantnia, , respectivament.
8.2. MOVIMENT CIRCULAR UNIFORME (MCU)
En el moviment circular uniforme un mbil recorre una circumferncia a velocitat
lineal o angular constant.
En aquest tipus de moviment, la velocitat lineal
instantnia s igual a la velocitat lineal mitjana i
la velocitat angular instantnia s igual a la
velocitat angular mitjana ( fig.2).
La relaci entre les velocitats lineal i angular
instantnies s, per tant, la mateixa que la dels
seus valors mitjans:
v=r
Equacions del moviment circular uniforme
Si considerem l'expressi de la velocitat lineal
d'un moviment circular i allem s, obtenim
l'expressi de la posici del mbil sobre la
circumferncia:
v = s / t = (s s0) / (t t0) s = s0 + v (t t0)

Fig.2. La Lluna orbita a una

distncia mitjana de 384 000 km i
amb una velocitat lineal constant
d aproximadament 3 900 km/h.

Podem veure les semblances entre aquesta expressi i la corresponent a un MRU.

Amb el mateix procediment obtenim l'expressi per a la posici angular:
= 0 + (t t0)
Si suposem que el mbil surt de l'origen tant en l's d'arcs com d'angles i que t 0 = 0,
obtenim aix:
s=vt

=t

24

INSTITUT BADALONA VII. DEPARTAMENT DE CINCIES DE LA NATURALESA.

FSICA I QUMICA 4ESO.

Exemple 1
Fem girar una pedra lligada a una corda sobre una superfcie horitzontal i llisa a una
velocitat angular constant de 2 rad/s. Si la longitud de la corda s de 0,75 m, calcula
aquests conceptes:
1.
2.
3.
4.

La velocitat lineal de la pedra.

La distncia recorreguda per la pedra en 1 min.
L'angle descrit per la pedra en aquest mateix temps.
El nombre de voltes fetes per la pedra.

Dades:
= 2 rad/s
r = 0,75 m
1. v = ?
2. s = ? t = 1 min
3. = ?
4. n = ?
Frmules i clculs:
1. De la relaci entre velocitat lineal i velocitat angular obtenim el valor de la
primera:
v = r v = 2 rad/s 0,75 m = 1,5 m/s
2. La distncia en funci del temps s la segent:

3. L'angle en funci del temps s el segent:

4. El nombre de voltes fetes s el segent: 1volta = 2 rad

volta
volta

volta

25