VISITA TCNICA

EDIFICI 112
16 de febrer de 2011 AUTOVIA T-11. REUS

El 112, s un edifici, funcional i innovador, concebut seguint rigorosos criteris de

sostenibilitat i accessibilitat. Aprofitant el context de les jornades de Sostenibilitat,
es realitzar una visita tcnica, guiada per les installacions de l'edifici a fi de veure
el resultat de la seva execuci i poder valorar-ne la seva funcionalitat.
La visita tcnica ser guiada pel Sr. Daniel Fbregas, Tcnic de Suport
drees del Departament dAdministraci.

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

DOSSIER DE PREMSA

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

Dossier de premsa

El Centre 112 Reus ja s una realitat

Ledifici 112 de Reus s nic i pioner a Europa pel que fa a la gesti, de
manera integral, de les emergncies entre els diferents cossos i
organismes implicats en la Protecci Civil i les emergncies en general

La inversi arriba als 34,5 milions deuros, amb 22,5 milions destinats a
la construcci del centre i 12 milions a la implantaci tecnolgica

LEdifici 112 Reus est tramitant lobtenci de la certificaci LEED

(Leadership in Energy in Energy and Environmental Design) que atorga
el United States Green Building Council (USGBC)

El Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci posa en marxa el nou

Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia al telfon 112 Reus, un dels
edificis ms innovadors i tecnolgicament millor preparats dEuropa pel que fa a la
gesti demergncies

Imatge del Centre 112 de Reus. // Foto: Jordi Barreras

El Centre 112 a Reus

El centre est situat al terme municipal de Reus, en una parcella de 20.061,80 m2 i
amb una superfcie construda de 14.984,45 m2., on es troben les sales operatives
dels cossos operatius (Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat i Sistema
d'Emergncies Mdiques SEM), sala de coordinaci demergncies CECAT, sala del
112, etctera, prquing, zones desbarjo, i dormitoris. El terreny ha estat cedit per
lAjuntament de Reus i el pressupost del projecte ha ascendit a 34,5 milions deuros.
Daquests 34,5 milions, 22,5 milions corresponen a la construcci de ledifici i 12
milions shan destinat a la implantaci tecnolgica dltima generaci.

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

El nou Centre 112 a Reus ha estat ubicat estratgicament per donar una resposta
rpida i efica a les particularitats prpies del territori. La seva ubicaci s clau per
atendre amb rapidesa qualsevol emergncia que es produeixi en les indstries
petroqumiques i la central nuclear del Camp de Tarragona, ambds elements molt
sensibles daquesta zona de Catalunya.
Daltra banda, des del Centre 112 Reus saccedeix a una mplia xarxa
dinfraestructures del seu entorn, com sn les autovies T-11, A-7 i lautopista AP-7,
laeroport de Reus, el port de Tarragona i lestaci del tren dalta velocitat del Camp de
Tarragona.

Un edifici singular
Com a edifici, el Centre 112 de Reus, s una construcci singular, integral i
autosuficient que disposa de la tecnologia ms avanada al servei de la gesti de les
urgncies i les emergncies.
En casos excepcionals, el Centre 112 de reus pot funcionar de manera autnoma
durant 5 dies sense necessitat de rebre material, energia o aigua de lexterior. A ms a
ms, compta amb una torre de telecomunicacions duns 45 m. dalria i un heliport
situat en cota de 3 metres sobre el nivell del carrer, per facilitar les maniobres
denlairament i daterrament de fins a tres helicpters.
Tecnolgicament, ledifici compta amb un centre de processament de dades totalment,
40 servidors encarregats de gestionar tota la informaci, 66 lnies telefniques
duplicades destinades a emergncies i 288 extensions de telefonia internes.

Un centre concebut per a la gesti integral de lemergncia

El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 de Reus t per objectiu
proporcionar un espai com i una estructura de coordinaci i dinteracci dels diversos
serveis demergncies de Catalunya, per gestionar les urgncies de la manera ms
rpida i efica possible.
En aquest espai com, que suposa el nou Centre 112 de Reus, hi conflueixen: el
Servei dAtenci de Trucades dUrgncia 112, el Cos de Bombers de la Generalitat, el
Cos de Mossos dEsquadra, el Sistema dEmergncies Mdiques, el CECAT (Centre
de Coordinaci Operatiu d'Emergncies) i Protecci Civil. Aquesta confluncia dels
serveis demergncia permet donar resposta a qualsevol emergncia de manera
integral i dimensionada. Juntament amb la utilitzaci de sistemes de comunicaci
transversals, permet millorar i agilitar la coordinaci entre els diferents cossos i
augmentar leficincia del servei.
La gran sala central de lAtri est situada a la segona planta de ledifici i s lespai on
conflueixen les sales dels diferents cossos operatius. Aquesta sala t 10 m dalada,
amb diverses finestres al sostre, que permeten aprofitar la llum natural.

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

Imatge de la sala de lAtri, on confluiran tots els cossos operatius // Fotografia: Jordi Barreras

El nou Centre 112 de Reus gestionar el 45% de les trucades durgncia del territori
catal, per est preparat per poder-les absorbir totes en cas de necessitat. Pel que al
personal, hi treballaran habitualment 120 persones per torn, el que suposar unes 500
persones cada dia. La quantitat de treballadors es podria arribar a doblar en situacions
excepcionals.
Cadascun dels cossos operatius ubicats al Centre 112 de Reus disposa de les
corresponents sales operatives amb els seus propis aplicatius i programari. Daltra
banda, tamb compten amb espais comuns de treball que faciliten la coordinaci i la
comunicaci entre els diferents agents implicats en lemergncia.
El Centre de Coordinaci Operatiu de
Catalunya (CECAT) t una sala tamb al
Centre 112 de Reus. En aquesta sala,
bessona de la que existeix a Barcelona
(lexistncia de dues sales garanteix que
el servei funcioni permanentment tot i
que hi hagi qualsevol problema tcnic),
es gestionen i es prenen les decisions
que impliquen lactivaci dels diferents
plans de protecci civil, mitjanant els
quals sestableix el funcionament i
lorganitzaci dels recursos necessaris
per optimitzar la resposta davant
demergncies.
Lespai de treball del Centre 112 de
Reus est dividit en dues parts: duna
banda, les sales de coordinaci operativa
i tcnica, on es troben representats tots
els cossos, i daltra, la sala de crisi
operativa,
on
es
traslladen
els
responsables
poltics
en
cas
demergncia.

Operatius treballant. Foto: Jordi Barreras

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

Projecte Ecosostenible i un edifici accessible

Ledifici 112 Reus, que avui sinaugura, ha estat concebut sota rigorosos criteris
deficincia, sostenibilitat i qualitat. Daquesta manera, sha apostat per aconseguir les
certificacions mediambientals i organitzatives ms exigents. En aquests moments,
sestan realitzant els trmits per obtenir la certificaci LEED (Leadership in Energy and
Environmental Design), que atorga el United States Green Building Council (USGBC).
s un edifici respectus amb el seu entorn i eficient en ls dels recursos. Lestalvi, la
reutilitzaci i el reciclatge en la utilitzaci de recursos tals com laigua, lenergia o els
materials sn prioritaris. Aix doncs, en lexecuci del projecte Edifici 112 Reus sha
reutilitzat la terra que es va remoure per fer lobra i es van replantar les oliveres que hi
havia on saixeca actualment ledifici.
El projecte vetlla pel respecte de les condicions paisatgstiques i mediambientals de la
zona i sadapta al mxim a les caracterstiques i preexistncies de lespai on subica;
aix saconsegueix amb la integraci de ledifici a la topografia de la parcella i amb la
installaci duna coberta enjardinada. En aquesta lnia, sha plantat de vegetaci
autctona que es rega amb aigua pluvial provinent dun dipsit de captaci daigua
pluvial de 30 metres cbics.
Pel que fa als usos de laigua, sha fet un disseny que permet realimentar els aqfers
de la zona amb laigua pluvial que sobra del sistema de captaci de ledifici. A ms,
sha creat un sistema de separaci daiges netes, grises i negres que permet la seva
reutilitzaci, arribant a un estalvi del 50% daigua potable.
Laigua calenta sobt, en la seva
gran majoria, de lescalfor de la
terra a travs de 12 tubs que
penetren 120 m en el terra i
lordinador central de ledifici.
Daquesta manera, laigua calenta
de les dutxes i la calefacci dels
vestuaris es fa amb fonts
renovables i gratutes.
Daltra
banda, sha realitzat un allament
per
evitar
una
despesa
Installacions de geotrmia // Foto: Jordi Barreras

innecessria en calefacci i aire

condicionat.

En referncia a daltres aspectes, cal destacar el tipus dilluminaci i el comproms de

reciclatge a lhora dabordar el projecte. Aix doncs, pel que fa a la illuminaci, tant
exterior com interior, sha realitzat minimitzant la contaminaci lumnica al mxim. Pel
que fa al reciclatge, entre el 50 i el 75 % dels residus generats shan reutilitzat o
reciclat.

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

Per ltim, cal destacar, que a banda del mediambient, ledifici 112 Reus tamb s
respectus amb els seus ocupants ja que s totalment accessible i prioritza el confort
dels treballadors i visitants. LEdifici 112 Reus comprn un espai de 15.000 metres
quadrats, on hi treballen 500 persones. Aquest edifici t capacitat per funcionar de
forma autnoma durant gaireb cinc dies sense cap subministrament de lexterior. A
ms, es tracta dun edifici polivalent amb una gran capacitat per adaptar-se a mltiples
necessitats segons lemergncia. Un exemple daquesta polivalncia i capacitat
dadaptaci la trobem al prquing, on shi pot encabir un hospital de campanya en cas
necessari.

Generalitat de Catalunya
Departament dInterior,
Relacions Institucionals i Participaci

112, el telfon demergncies

Al 112 es centralitzen totes les trucades durgncia policial i de bombers, i el proper
any rebr tamb les que actualment es gestionen al 061 pel que fa a les emergncies
mdiques, i es dna resposta immediata les 24 hores del dia els 365 dies de lany.
Aquest servei s gratut i cobreix tot el territori catal. A travs daquest nmero
qualsevol persona pot demanar assistncia urgent davant qualsevol tipus
demergncia. Actualment, els antics telfons de bombers (085) i mossos desquadra
(088) ja estan enrutats automticament al 112, de forma que la trucada arriba
directament als operadors del 112.
En els propers mesos, el telfon demergncies mdiques 061 comenar a ser
enrutat tamb cap al 112.
Durant lany 2009, el telfon demergncies 112 de Catalunya va rebre ms de 5
milions de trucades, que han estat ateses per un operador o operadora amb un temps
mitj de gesti de 60 segons. Les trucades sn ateses en catal, castell, angls,
francs i alemany.

VERMUTS DOBRA 23.octubre.10

Centre dEmergncies 112 Reus

Centre dEmergncies 112 Reus

Marco Surez, ACXT - IDOM

V17

Centre dEmergncies 112 Reus

Marco Surez, ACTX - IDOM
Una nova tipologia
El Centre de Gesti dEmergncies 112 de Reus s una
nova tipologia funcional, a lacollir en un sol edifici tots els
cossos operatius i organismes que intervenen en la gesti
demergncies a Catalunya.
s alhora un edifici administratiu i operatiu, que ha destar en
funcionament les 24 hores del dia i els 365 dies de lany i que ha
de disposar dels suports tecnolgics adients per tal datendre i
gestionar la totalitat de les trucades demergncia del pas.
La confluncia de tots els organismes i cossos operatius i el fet
de compartir espais, tecnologia i processos, permetr donar
una resposta integral, eficient i coordinada a les peticions
durgncia de qualsevol ciutad en el territori catal mitjanant
el telfon nic demergncies 112, daccs universal i gratut.
Paisatge i territori
Visualment, ledifici es planteja com una fita en el Camp
de Tarragona. Situat a Reus i a cavall entre els termes de
Tarragona i Constant, es pretn que ledifici es converteixi en
una referncia visual de la zona, on les singularitats territorials
es refereixen a elements industrials o turstics.
La parcella, de forma allargada, t un fort desnivell, que
saprofita per anar esglaonant els principals elements funcionals:
heliport, aparcament, scol de serveis i caixa operativa.

dimensions de les sales operatives i lespai de relaci entre els

diferents cossos operatius. La disposici de les encavallades
metlliques que formen la caixa operativa permet disposar els
espais operatius al voltant dun gran pati que dona illuminaci
natural difusa als espais operatius i que, sobretot, possibilita
la relaci i la sinergia entre els cossos que intervenen en les
emergncies.
Lestructura metllica, apart de donar resposta a les necessitats
funcionals de les sales operatives, permet incorporar flexibilitat
per a distribucions futures i potenciar una imatge dunitat de
tots els cossos operatius integrats en el nou model de gesti
de les emergncies.
Seguretat fsica i funcional
Ledifici compta amb les ms altes mesures de seguretat per tal
de protegir en tot moment la seva operativitat. Tota la parcella
est voltada per una tanca perimetral amb cmeres i sensors
de moviments i a linterior de ledifici hi han diversos filtres
dusuaris.
Les necessitats de funcionament continu 24h/365d planteja
que els principals sistemes de ledifici (electricitat, climatitzaci,
telecomunicacions) estiguin redundats. Davant la possibilitat
de caiguda dels provements externs ledifici pot ser autnom
durant 5 dies. La autonomia saconsegueix mitjanant grups
electrgens alimentats per dipsits de gasoil i el provement
daigua potable a travs de dipsits.

Estructura i organitzaci funcional

Els diferents nivells de seguretat que trobem en ledifici i els
diferents fluxos de persones queden reflectits en lorganitzaci
funcional.
Per una banda, ledifici sestratifica horitzontalment en tres
nivells: suport, pblic i operatiu. El nivell de suport el formen
laparcament i el scol de serveis (vestidors, magatzems,
descans, installacions). La coberta daquest conjunt retorna
a lentorn un espai enjardinat que conflueix amb la primera
planta de ledifici, que conforma el nivell pblic (auditori,
premsa, restaurant). Aquest espai, situat per sobre dels camps
doliveres, dona pas al nivell operatiu: lanomenada caixa
operativa.
Per altra banda, els fluxos verticals queden definits per
quatre nuclis: el nucli de la torre de telecomunicacions que
tamb serveix per a realitzar les visites-, el dautoritats, el de
manteniment i el daccs principal per a treballadors.
Aquesta matriu funcional coincideix amb la configuraci
estructural de ledifici: una planta baixa amb un forjat reticular
(nivell de suport) i una caixa destructura metllica, que
conforma la zona operativa, penjant de quatre nuclis de
formig que a la vegada coincideixen amb els principals fluxos
verticals.
La funcionalitat de la caixa operativa ve marcada per les

Ecincia energtica
Ledifici no noms compleix la normativa de lEstat en matria
decoeficincia, si no que tamb ha rebut la certificaci
mediambiental nord-americana LEED en categoria SILVER.
Aix suposa no noms obtenir alts valors deficincia energtica
en quant a faanes i maquinria dinstallacions. Implica que el
procs dobra ha estat ms exigent i que shagin de disposar de
mecanismes de gesti de les persones i de ledifici posteriors a
la seva edificaci, tals com incentivar ls del transport pblic o
el dautombils dalta ocupaci, entre daltres.
Es preveu que els mecanismes i la funcionalitat de ledifici es
tradueixin en un estalvi del 50% del consum daigua respecte
a un edifici convencional i del 34% del consum energtic.
Un dels mecanismes destacats s la utilitzaci de lenergia
dissipada del Centre de Procs de Dades per escalfar aigua
calenta sanitria de ledifici o la utilitzaci dun sistema de
geotrmia per a la climatitzaci dels vestidors.

ACXT
s una societat darquitectes, pertanyent al grup IDOM i que
compta amb ms de 400 professionals, 150 del quals sn
arquitectes. Aquestes xifres la converteixen en una de les
majors firmes darquitectura dEuropa, i una de les poques del
mn amb un plantejament obertament multidisciplinari.
ACXT basa la seva filosofia, duna banda, en la solidesa tcnica
i les experincies adquirides per IDOM i, per un altre, en la
capacitat creativa dels arquitectes que treballen des duna
concepci global de la disciplina. El seu objectiu s sistmic
per concepte, organitzat des duna visi holstica del treball en
equip, obert a la iniciativa i creativitat de lactivitat projectual
dels seus membres.
Des daquest enfocament collectiu, el treball d ACXT es pot
entendre com el resultat duna convivncia professional que
respecta el concepte clssic dautoria i comparteix el fruit de
les sinergies que es produeixen en un entorn interdisciplinari
cohesionat. Les obres son concebudes per autors i equips
amb personalitat i identitat prpia, identificats per les seves
propostes i visions particulars.
Marco Surez
Ttol Arquitecte E.T.S.A. Barcelona, UPC 2003
Desprs de collaborar amb diferents despatxos professionals,
sincorpora a ACXT a lany 2003 com a arquitecte i director de
projectes. s autor i collaborador de varis projectes que ACXT
ha desenvolupat en els darrers anys, destacant el Centre de
Gesti dEmergncies 112 a Reus i el Centre Esportiu Municipal
Via Favncia a Barcelona.
Actualment es troba redactant el projecte del Centre 112 de
Barcelona.

Centre 112 Reus

2008 (Projecte) 2009-2010 (Obra)
Promotor: Departament dInterior
Equip de Projecte: (Arquitectes) Marco Surez, Carlos
Garn, lida Mosquera, Roberto Molinos, Sorana Radulescu,
Mireia Admetller, Claudia Carrasco, Alexandre Borrs,
Jordi Salido, (Estructures) Joel Montoy, Roger Ses,
Mar Sahagn, (Installacions) Pablo Jorge, Alex Boada,
Miguel Castro, Manolo Burrel, (Telecomunicacions) Alfredo
Fernandez, Agustn Martinez, (Aeronutica) Javier Losada
Equip dObra: (Arquitectes) Marco Surez, Carlos Garn,
lida Mosquera, Jonathan Garca, (Estructures) Joel
Montoy, Ana Andrade, Leo Domnguez (Installacions) Josep
M Vallv, Javier Moreno, Llus Riera, (Telecomunicacions)
Alfredo Fernandez, Vicente Montoya, (Aeronutica) Javier
Losada, Beatriz Rodrguez
Constructora: Proinosa, S.A.
Superfcie construda: 14.984,45 m2
Presupuesto PEM: 15.230.424,39

Centre dEmergncies 112 Reus

Marco Surez, ACTX - IDOM

Sala de premsa

http://premsa.gencat.cat/

10-12-2010 13:28. El Centre 112 de Reus rep la certificaci internacional LEED que reconeix el mxim
nivell d'arquitectura sostenible i funcionament d'alta eficincia energtica
* El 112 de Reus s el primer edifici pblic de tot lestat espanyol en rebre aquesta certificaci de qualitat ambiental
* Grcies als sistemes incorporats en la construcci, saconsegueix estalviar fins al 35% denergia i el 50% daigua
respecte a un edifici convencional
* En el futur Centre 112 Barcelona tamb sincorporaran criteris de sostenibilitat i eficincia energtica per optar a la
certificaci LEED
El Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia (CAGTU)
112 de Reus ha rebut avui la certificaci internacional LEED
(Leadership in Energy and Environmental Design) per la seva
arquitectura sostenible i dalta eficincia energtica. El Centre es
converteix aix en el primer edifici pblic de nova creaci de
lestat espanyol en rebre aquesta certificaci, i el primer pblic i
privat de nova creaci de Catalunya.
El secretari general dInterior, Joan Boada, ha rebut la
certificaci de mans del director de Relacions Internacionals del
Green Building Council Espanya, Emilio Miguel Mitre. A lacte
tamb hi ha assistit el director de lrea dAssessoria de
lempresa de Serveis per a la Sostenibilitat Lavola, Eloi
Montcada, entre altres.
El secretari general dInterior en funcions, Joan Boada, ha
destacat que el premi s fruit duna decisi poltica del
departament dInterior de lluita contra el canvi climtic, criteris de
sostenibilitat i responsabilitat social en totes les actuacions que fem, no noms a ledifici 112 sin tamb en totes les
installacions del departament.
Boada ha volgut desmitificar la idea que fer un edifici sostenible sigui ms car, ja que si es fa des de linici del projecte tots
aquets costos estan internalitzats i el cost s 0. A ms, ha dit Boada, tamb es guanya en estalvi i eficincia des dun punt de
vista social i econmic.
Per la seva banda, Eloi Montcada de lempresa Lavola ha explicat que el guard Leed refora i dna a conixer tot all que
sha fet en aquest edifici, i que en paraules es podria reduir a simplicitat per alhora una gran exigncia marcada pel sistema de
certificaci.
Aquest guard el va crear i promoure el United States Green Building Council (USGBC), com a sistema de certificaci dedificis
que es construeixen o rehabiliten sota criteris deficincia en ls de laigua i lenergia, la selecci de materials constructius i
gesti dels residus, la qualitat de laire interior o la incorporaci de criteris que signifiquen una innovaci.
Aconseguir aquesta certificaci s garantia que ledifici ha estat dissenyat i construt seguint uns estrictes parmetres de
sostenibilitat, de manera que es minimitza limpacte ambiental durant tot el seu cicle de vida, i tamb es t garantia que ledifici
redueix el seu consum daigua, energia, etc
El Centre 112 de Reus, que integra en un nic edifici les sales de control dels diversos cossos operatius (Mossos dEsquadra,
SEM, Bombers de la Generalitat, Protecci Civil-CECAT) i del sistema datenci de trucades al telfon 112, va ser inaugurat el
passat mes de juliol de 2010.
Es tracta dun edifici concebut sota rigorosos criteris deficincia, sostenibilitat i qualitat, i que vetlla pel respecte de les
condicions paisatgstiques i mediambientals de la zona.
Les claus de lxit de ledifici sn:

Integraci de sostenibilitat a cost zero: el seu cost s residual i queda absorbit per la lgica del mercat en el procs
de licitaci .

Incorporaci de la sostenibilitat des del inici: la incorporaci de la sostenibilitat des de la fase de disseny de ledifici
garanteix una millor relaci cost-eficincia.

Garantia destalvi durant la fase ds: assegura una gran reducci del consum de recursos als usuaris de ledifici.
s de tecnologies contrastades: el gran valor afegit recau en la integraci de mltiples tecnologies fiables.
Control extern: Durant tots els processos sha vetllat per la sostenibilitat des dun agent extern i independent.
Les principals caracterstiques de sostenibilitat de ledifici sn:

Disseny arquitectnic
Proteccions solars: malla Ferrari. Els 3.469 m2 de malla Ferrari collocats al voltant de ledifici permeten reduir un 25%
lentrada de calor i generen un important estalvi en climatitzaci
Illuminaci natural prioritzada en tots els espais
Millora de lallament

Energia. Els sistemes incorporats permeten un estalvi denergia de fins al 35%, que equival a 150.000 kg de
CO2/any
Sistemes de climatitzaci i calefacci dalta eficincia

Energies renovables: plaques solars trmiques per a la producci daigua calenta i fotovoltaiques per generar energia
elctrica
Bomba de calor geotrmica
Recuperadors de calor a la sala de processament de dades. Permeten produir el 70% de laigua calenta sanitria
necessria
Recuperadors de calor en el sistema de ventilaci
Sistemes de gesti, control i comptatge energtic
Millores en la qualitat interior de laire grcies a un augment de la ventilaci

Aigua. Saconsegueix un estalvi daigua de fins al 50% respecte a un edifici convencional, la quantitat equivalent
a la que ocupen 1,5 piscines de 25 metres
Sistema de reciclatge de les aiges grises per a les cisternes i urinaris, fet que permet estalviar el 30% daigua potable
Sistema de recuperaci de les aiges pluvials per al reg
Mecanismes destalvi daigua (airejadors, reductors de cabal, etc)
Sistemes de gesti, control i comptatge de laigua

Residus. Sha aconseguit minimitzar un dels impactes ms grans de lobra (la producci de residus). El 75%
dels residus de construcci i demolici han estat reciclats, evitant aix portar-los a labocador
Separaci i adequada gesti dels residus durant lobra i el funcionament de ledifici

Paisatge.
Coberta vegetal de 7.414 m2 amb plantes autctones que no necessiten reg, que milloren la integraci paisatgstica i
disminueix lefecte illa de calor.
Trasplantament de les oliveres existents i conservaci a la mateixa parcella
La certificaci LEED
El LEED s un sistema de certificaci dedificis voluntari que ha estat desenvolupat pels EUA. Aquest segell valora aspectes
com la implantaci de ledifici a la parcella, leficincia en ls de laigua i lenergia, aix com els materials utilitzats per a la
construcci, la gesti de residus o la qualitat de laire tant interior com exterior. A ms, de criteris que relacionats amb la vida til
de ledifici com per exemple, el disseny o la utilitzaci.
Lobjectiu principal daquesta certificaci s promoure la construcci dedificis eficients que minimitzen l impacte sobre els
ecosistemes existents.
Actualment existeixen 7 categories LEED en funci de les caracterstiques de ledifici que es vol certificar:

LEED-NC: Per a edificis de nova construcci i grans reformes

LEED-EB: Funcionament i manteniment en edificis existents
LEED-CI: Reformes dinteriors Comercials
LEED-CS: Envoltori i estructura
LEED-H: Vivendes unifamiliars
LEED-ND: Desenvolupaments urbanstics (urbanitzacions)
LEED per a escoles

Reus, 10 de desembre de 2010

13.18 hores

Sala de premsa

http://premsa.gencat.cat/

16-10-2009 13:03
Interior presenta l'estructura de ms de 600 tones d'acer que forma l'esquelet del nou Centre d'Atenci i Gesti de Trucades d'Urgncia
112 Catalunya a Reus
El secretari general del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci (DIRIP), Joan Boada, ha presentat avui
lestructura de ledifici del nou Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya que sest construint a Reus.
En el transcurs duna visita dobra, Boada, acompanyat del director general de Protecci Civil, Josep Ramon Mora, de la directora dels
Serveis Territorials a Tarragona del DIRIP, de personal directiu del programa 112 del DIRIP i de larquitecte i altres responsables del
projecte constructiu, ha presenciat la retirada de lltim pil provisional que aguantava lestructura de ms de 600 tones dacer mentre
es duia a terme les feines de soldatge a quatre grans torres de formig. Aix, queda enllestit lesquelet daquest edifici singular que ha
dacollir en els propers mesos tots els cossos i organismes implicats en la gesti de les emergncies i estar preparat per gestionar
emergncies dabast de tot Catalunya.
La construcci de ledifici 112 de Reus respon al compliment dun mandat parlamentari i el desenvolupament dels dos grans eixos de
la llei del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya, aprovada el 30 de juliol de 2007, que tamb preveu una
altra seu daquest mateix servei a Barcelona.
Lobra, de gran envergadura i complexi, ha requerit fins el moment 28.000 hores de soldadura per tal dempeltar lestructura dacer en
alada a quatre torres de formig. En total, sha treballat en 260 punts de soldadura (70 dels quals entre la macroestructura i les torres
de formig), tasca per a la qual sha comptat amb 10 grues motoritzades de 120 tones i una grua motoritzada de 300 tones. Shan
necessitat 45 camions de 80 tones per transportar les peces dacer que conformen lestructura metllica.
Mentre sha dut a terme la tasca de soldadura, la macroestructura ha estat sostinguda per 36 puntals de 20 cm de dimetre, dels quals
avui es retira lltim.
La caixa metllica de lestructura est constituda per gaireb tres quilmetres lineals de tub dacer i t unes dimensions de 68 x 36
metres i 14 metres dalada.
Desprs de ms de nou mesos de treball ininterromput des de linici de les obres (moviment de terres, fonamentaci, construcci de
les estructures de formig i metllica), durant els quals shan emprat, ms de 14.000 metres cbics de formig, ledifici es trob
estructuralment complet.
Un cop finalitzat el projecte, ledifici de Reus donar una resposta rpida, senzilla, efica i coordinada a les peticions urgents
d'assistncia de qualsevol ciutad o ciutadana en el territori de Catalunya a travs del 112, nmero telefnic nic demergncies,
daccs universal i gratut.
Els diversos organismes i cossos implicats son: Protecci Civil, CECAT, 112, Bombers de la Generalitat, Cos de Mossos dEsquadra,
Servei dEmergncies Mdiques (SEM) i lAgncia de Protecci de la Salut pel que fa a les demarcacions de Tarragona i Terres de
lEbre. A ledifici existiran espais propis per a cada cos i espais comuns per a tot el personal.
Duna banda, la gesti demergncies shaur de fer duna manera integrada entre els diferents cossos i aquests compartiran edifici,
tecnologia i processos. Daltra banda, es crea un centre datenci i gesti de les trucades durgncia, com a entitat de dret pblic, en
que shauran de rebre i atendre les demandes que es facin al 112 i des del qual shauran de portar a terme els requeriments
dassistncia material que es considerin pertinents.
Ledifici 112 de Reus
Ledifici es construeix al terme municipal de Reus, en una parcella de 20.000 m2 i constar duna superfcie construda de 15.000 m2.,
repartits en la planta baixa amb laparcament de 8.850 m2 i en una caixa operativa de 6.135 m2, que sn els nivells restants per
damunt de la planta baixa i on es troben les sales operatives dels cossos i de gesti de ledifici.
El complex es completa amb una torre de telecomunicacions de 46 metres daltura, adossada a la caixa operativa, i un heliport.
El cost de construcci de l'edifici i de la tecnologia associada a aquest s de 26 milions d'euros. Les obres van comenar el gener de
2009 i est previst que finalitzin el mes dabril de 2010.
El projecte darquitectura ha estat realitzat per la Societat dArquitectes ACXT, SA i el projecte denginyeria corre a crrec de
lenginyeria IDOM. La constructora PROINOSA s la responsable de lexecuci de lobra.
Ledifici ha estat concebut sota rigorosos criteris deficincia, sostenibilitat i qualitat. Daquesta manera, sha apostat per aconseguir les
certificacions mediambientals i organitzatives ms exigents.
s un edifici respectus amb el seu entorn i eficient en ls dels recursos. Lestalvi, la reutilitzaci i el reciclatge en la utilitzaci de
recursos tals com laigua, lenergia o els materials sn prioritaris. Tamb s respectus amb els seus ocupants ja que s totalment
accessible i prioritza el confort dels treballadors i visitants.
El projecte vetlla pel respecte de les condicions paisatgstiques i mediambientals de la zona i sadapta al mxim a les caracterstiques i
preexistncies de lespai on subica; aix saconsegueix amb la integraci de ledifici a la topografia de la parcella i amb la installaci
duna coberta enjardinada.

http://www.greenlivingprojects.com/blog/2011/01/27/532/

UN EJEMPLO DE EDIFICIO PBLICO LEED EDIFICIO DE EMERGENCIAS 112

27-01-2011 por David GLP
La construccin sostenible y energticamente eficiente puede realizarse en muy diversos tipos de edificios. Un
buen ejemplo es el edificio de emergencias 112 de la Generalitat de Catalunya: se trata de un edificio que, pese
a la complejidad que implica su construccin (debido a sus funciones), se ha certificado LEED Plata y al mismo
coste que si se hubiera realizado de manera convencional.
El programa El Medi Ambient, de la Televisin de Catalunya, realiz un breve reportaje sobre este nuevo edificio
LEED. Abajo disponis del script del programa traducido al castellano.
Por primera vez, el mundo se hace un nico
edificio centralizando para la gestin de
todos los servicios de emergencia de un
gobierno (Generalitat de catalunya). Esto
supone que el edificio debe tener unos
requerimientos de seguridad muy
importantes. Es un edificio preparado para
autoabastecerse durante cinco das, en caso
de una gran catstrofe. A pesar de ello, ha
recibido la certificacin norteamericana
LEED en grado de plata, considerada la ms
estricta desde el punto de vista de la
sostenibilidad de una edificacin durante el
proyecto, la construccin, el uso y el final de
vida til.
Enric Oltra, dijo. 112 Catalua:
El el centro 112 el consumo de energa es
muy alto y, por tanto, pensamos que era
adecuado que en este edificio volcramos
unos esfuerzos importantes desde el punto
de vista de la sostenibilidad.
En medio de campos de cultivo se ha potenciado la integracin paisajstica. Junto a los avellanos y olivos, bajo los
tomillos y otras aromticas est el aparcamiento. Detrs de la malla que envuelve el edificio y lo asla del fro y el calor,
trabajan los diversos servicios de emergencia. La climatizacin de las salas de trabajo es una de las principales
innovaciones, ya que se hace recuperando el aire ya caliente en el interior del edificio donde hay actividad 24 horas al
da, 365 das al ao: los requerimientos de seguridad implican la duplicacin de sistemas de informacin y de
suministros, y el calor que se genera por ello y en la habitacin donde est la central de computacin se aprovecha
para calentar el agua sanitaria, mientras que un sistema geotrmico y de suelo radiante ambienta los vestuarios y
dormitorios. Las aguas grises se recuperan en grandes depsitos y se depurada. Junto con las pluviales este agua
alimentarn inodoros y sistemas de riego.
Xavier Bustamante, de Lavola asesores ambientales:
Se han podido incorporar las medidas ms sencillas, ms econmicas y con mayor ahorro energtico y agua, porque
se incorporaron justamente desde el principio. El problema es cuando t tienes un edificio hecho e intentas solucionar
los temas ambientales. Entonces, claro, la sostenibilidad es cara.
El edificio del 112, segn sus diseadores, sale al precio de cualquier otro ms convencional. Incluso
devolver dinero al Departamento de Interior gracias a los ahorros de agua y energa: ahorrar una tercera
parte de la energa y la mitad del agua.
La gestin de los residuos y el ahorro de recursos tambin se evalan en la certificacin LEED. As se seleccionaron
los materiales con menos impacto y se reciclaron el 75 por ciento de los residuos de la construccin. Lavola corrobora
que cada vez les encomienden ms proyectos con medidas de sostenibilildad, aunque todava son puntuales.

http://www.greenlivingprojects.com/blog/leed/

LEED SILVER PARA EL CENTRO 112 DE REUS (TARRAGONA)

El Centro de Atencin y Gestin de Llamadas de

Urgencia (CAGTU) 112 de Reus ha recibido la
certificacin LEED Silver. El Centro 112 se convierte
as en el primer edificio pblico de nueva creacin
del estado espaol en recibir esta certificacin, y el
primer pblico y privado de nueva creacin de
Catalua.
En la inauguracin el Secretari General dInterior de
la Generalitat de Catalunya Joan Boada destac
que el edificio ahorra hasta el 35% de energa y el
50% de agua respecto a un edificio convencional,
todo ello sin coste adicional. Adems anunci el que
futuro Centro 112 de Barcelona tambin optar a la
certificacin LEED.

Entre otras medidas el nuevo edificio incluye:

Protecciones solares de malla Ferrari colocados alrededor del edificio para reducir un 25% la entrada de
calor y generar ahorro en climatizacin.
Diseo que priorizada la luz natural en todos los espacios.
Mejora del aislamiento.
Sistemas energticos que garantizan u ahorro del 35%, equivalente a 150.000 kg de CO2/ao.
Sistemas de climatizacin y calefaccin de alta eficiencia.
Instalacin de placas solares trmicas para la produccin de agua caliente y fotovoltaicas para generar
energa elctrica.
Bomba de calor geotrmica.
Recuperadores de calor en la sala de procesamiento de datos que producen el 70% del agua caliente
sanitaria necesaria.
Recuperadores de calor en el sistema de ventilacin.
Sistemas de gestin, control y conteo energtico.
Mejoras en la calidad interior del aire mediante el aumento de la ventilacin cruzada.
Ahorro de agua de hasta el 50% respecto a un edificio convencional.
Sistema de reciclaje de las aguas grises para las cisternas y urinarios (ahorro del 30% de agua potable).
Sistema de recuperacin de las aguas pluviales para el riego.
Mecanismos de ahorro de agua (aireadores, reductores de caudal, etc).
Sistemas de gestin, control y conteo del agua.
75% de los residuos de construccin y demolicin han sido reciclados, evitando as llevarlos al vertedero.
Cubierta vegetal de 7.414 m2 con plantas autctonas que no necesitan riego.

Edificios ecolgicos con certificado LEED

Su aplicacin permite importantes ahorros de energa, agua y residuos y mejora la calidad de vida de los
ocupantes
El certificado LEED rene un conjunto de estndares que permiten evaluar el grado de sostenibilidad de un
inmueble. Las viviendas, oficinas, restaurantes o supermercados con este certificado son cada vez ms
numerosos, sobre todo en Estados Unidos (EE.UU.), origen del sistema. El Consejo de Edificios Verdes de este
pas (USGBC en sus siglas en ingls), creador del certificado en 1998, asegura que abarcan ms de 14.000
proyectos en una treintena de pases de todo el mundo, entre ellos Espaa.
Por ALEX FERNNDEZ MUERZA

2 de septiembre de 2009

Cmo mejoran los edificios

- Imagen: SqueakyMarmot El sistema LEED, acrnimo en ingls de "Liderazgo en
Diseo Energtico y Ambiental", evala el acabado de un
edificio segn seis criterios principales: sostenibilidad,
eficiencia en el aprovechamiento del agua, energa e
impacto atmosfrico, materiales y recursos empleados,
calidad del ambiente interior e innovacin y proceso de
diseo. El uso eficiente de la energa es el valor que ms
punta.
En virtud de la calificacin obtenida, el edificio se encuadra
en uno de los cuatro niveles LEED: desde el certificado
bsico, que se consigue con la mnima puntuacin, hasta
llegar al nivel de plata, oro y platino, la mxima calificacin.
Un edificio LEED reduce entre el 30% y el 70% el consumo de energa de uno convencional
Segn el tipo de certificado LEED logrado, un edificio reduce entre el 30% y el 70% de energa de uno
convencional, del 30% al 50% de agua, entre el 50% y el 90% del coste de los residuos, y el 35% de las
emisiones de dixido de carbono (CO2).
Los edificios LEED ofrecen, segn el USGBC, entornos ms saludables que mejoran la calidad de vida y la
productividad. Estos expertos han elaborado una larga lista de beneficios tras la aplicacin de este certificado,
como la mejora de la calidad del aire y del agua o la reduccin de los desechos slidos.
Los costes de construccin y diseo suelen incrementarse con este certificado. Un edificio con nivel plata puede
aumentar su presupuesto total en ms de un 1,8%. Entre las razones de este sobrecoste, el USGBC indica que
los constructores y diseadores no suelen dominar las tcnicas sostenibles, por lo que necesitan tiempo y
esfuerzo para asimilarlas. Otro problema comn es la falta de materiales y equipamientos especficos
necesarios. El proceso de calificacin LEED supone, adems, un gasto en si mismo.
Pero el esfuerzo inicial merece la pena. Los miembros del USGBC aseguran que el ahorro que supone amortiza
los gastos a partir del tercer ao, sin olvidar las mejoras en la calidad de vida. En algunos casos, afirman, el
coste ha sido similar al de un inmueble convencional. A medida que estos sistemas de construccin ecolgica se
generalicen, razonan estos expertos, sus costes se reducirn.

Edificios con certificado LEED

Los inmuebles con certificado LEED son cada vez ms numerosos y variados, sobre todo en EE.UU., origen del
sistema. Desde el ao 2000, los miembros del USGBC se han cuadruplicado, con unas 20.000 organizaciones
de todo tipo. Varios estados y ciudades, como Cincinnati, Nevada o Michigan, incluso han implantado programas
para incentivar su adopcin. En ellos se incluyen crditos ventajosos, reduccin de impuestos o ayudas para la
asistencia tcnica.
- Imagen: Arbor South Architecture La vivienda unifamiliar Sage, en Eugene, Oregn, es uno de los casos
ms destacados. Sus responsables, Arbor South Architecture, han
logrado un LEED Platino con la mxima puntuacin, gracias a su
innovador diseo interior y exterior, su eficiencia energtica y su impacto
mnimo en el medio ambiente. Sus 134,5 metros cuadrados incluyen dos
habitaciones y dos baos, y una gran variedad de sistemas ecolgicos:
agua caliente sanitaria (ACS) con energa solar trmica y paneles
fotovoltaicos en el techo, climatizacin natural, dispositivos con
eficiencia energtica "Energy Star", bajo consumo de agua, madera con
certificacin FSC y papel reciclado, aislamiento y ventanas de alta eficiencia para aprovechar la luz y el calor. Su
precio: 315.000 euros.

Varios estados y ciudades de EE.UU. han implantado programas para incentivar su adopcin
En Philadelphia, un grupo de diseadores daba a conocer en 2007 el proyecto 100K House. Su objetivo es
edificar casas LEED que no superen los 100.000 dlares (unos 70.000 euros), aunque las primeras viviendas
proyectadas llegan a los 250.000 dlares. Aprovechamiento del agua de lluvia, suelos radiantes, luces de bajo
consumo o materiales ecolgicos son algunos de los elementos que tendrn estas viviendas.
La empresa de supermercados Hannaford ha logrado para uno de sus establecimientos, en el estado de Maine,
el certificado LEED Platino. Segn sus responsables, es el primero en EE.UU. en lograrlo, gracias entre otras
cuestiones a su sistema de refrigeracin que utiliza la mitad de gas que uno convencional, a la tecnologa de
conservacin de energa de sus neveras, o al sistema geotrmico para regular la temperatura del edificio. El
supermercado ahorrar as un 50% de energa.
- Imagen: Lauren La cadena de restaurantes ecolgicos Pizza Fusion construye todos sus locales (ms de
60 en nueve estados) con la etiqueta LEED. Ello le permite, afirman sus gestores, reducir
al ao el consumo de agua en un 40% y el de electricidad, en un 20%.
Espaa tambin cuenta con destacados edificios con etiqueta LEED. Segn la
Fundacin Vida Sostenible, el Parque Empresarial Alvento fue el primer inmueble de
Europa en lograrlo. Otros edificios se encuentran en proceso de certificacin, como las
oficinas de la planta 24 de Torre Picasso y el parque empresarial Las Rozas (Madrid);
Torre Iberdrola (Bilbao); o el parque tecnolgico Palmas Altas (Sevilla).

Crticas al certificado
Algunos expertos recuerdan los puntos dbiles de este sistema de evaluacin. La Sociedad Americana de
Acstica asegura que el estndar valora el aislamiento del ruido en hospitales y escuelas, pero no en el resto de
edificaciones.
- Imagen: Omar Brcena El diseador Henry Gifford afirma que el certificado no
es tan ecolgico como parece. En su opinin, se
priorizan sistemas que no son la forma ms eficiente y
econmica de ahorrar energa, como los paneles
fotovoltaicos o los sensores de movimiento para apagar
las luces. Y considera que algunas de estas casas dan
ms valor a la imagen "moderna" y "verde" que ofrecen,
que a los verdaderos elementos ecolgicos que
deberan incluir. A este razonamiento crtico se unen
otros expertos, que sealan casos de grandes
mansiones o lujosos edificios con etiqueta LEED cuyos
propietarios utilizan coches privados y su consumo de
recursos es elevado.
Donovan Rypkema, experto en regeneracin de inmuebles histricos, asevera que se ha convertido en una
excusa para demoler buenos edificios antiguos en trminos de eficiencia energtica y sustituirlos por casas
nuevas con costosas tecnologas "verdes".
Algunas de estas casas dan ms valor a la imagen "moderna" y "verde" que ofrecen
Otros expertos critican que el sistema de evaluacin ofrece ms puntos a la eficiencia en el uso de combustibles
fsiles que a la utilizacin de energas renovables. Otro aspecto a mejorar, segn estos expertos, es la
valoracin de todo el ciclo de vida del producto, y no la fase final como ahora. El cuero se utiliza porque no emite
compuestos orgnicos voltiles, sin tener en cuenta si su produccin ha sido o no ecolgica.
Los responsables del certificado subrayan la evolucin del mismo y la introduccin constante de nuevas mejoras
para resolver fallos anteriores. Hay diferentes versiones para calificar a los diferentes tipos de edificios, desde el
ms comn, el LEED 2009, hasta el LEED v2.2, para nuevas construcciones y renovaciones importantes en
edificios comerciales. En breve se espera poner en marcha el LEED-NC 3.0, que incluir el concepto de huella
de carbono para reducir la emisin de gases de efecto invernadero ms all de un nivel bsico. Desde 2008, el
Green Building Certification Institute acredita a los profesionales que quieran convertirse en evaluadores oficiales
LEED.

Fuente: