PER QU S INTERESSANT FER PREGUNTES?

Maribel Pomar, Irene de Puig, Maite Sbert

Publicat al Butllet Filosofia 3/18 n 39-40, pgs. 4-7
Entenem que lactivitat educativa consisteix en construir interpretacions
personals que permeten a lestudiant dexercitar el seu judici autnomament i
no com una activitat que noms contempla ladquisici dinformaci. Creiem
que laprenentatge suposa la construcci activa dels significats i no pas la seva
reproducci passiva. Aix s, laprenentatge i leducaci estan lligats a la
comprensi i a la capacitat d' entendre.
Durant els anys setanta i vuitanta es produeix un canvi de mentalitat en els
estudiosos de laprenentatge i es fa pals que l' estudiant ha de tenir un paper
central i que lluny dun possible contenidor dinformacions s un individu actiu i
inventiu i que pot conixer i controlar els seus processos cognitius.
El professor, per tant, en lloc de subministrar coneixements, ha de ser el guia
en la construcci dels coneixements de lestudiant. Aix neix la idea dun
coneixement construt i alhora compartit.
Que aprendre s un procs de construcci vol dir que lestudiant va integrant el
que aprn en el substrat que ja coneix. Aix, el nou coneixement sincrusta en
una xarxa de conceptes. A mesura que anem aprenent establim relacions i
connexions entre la nova informaci i la xarxa ja existent.
Aprendre significativament vol dir construir un significat propi i personal. No es
tracta d' un procs que porti a l' acumulaci sin a la integraci.
Laprenentatge significatiu t una forma dadquisici complexa, li cal una
estructura conceptual explcita i una
activaci dels coneixements previs per tal de relacionar el material
daprenentatge nou amb els coneixements anteriors dels alumnes.
Exigeix:
- Relaci de nous coneixements amb coneixements ja existents.
- Relaci amb experincies, amb fets i objectes.
- Implicaci afectiva.
Per aix creiem que el procs daprenentatge ha destar ms lligat a les
preguntes i a la interrogaci que no pas a les respostes.
El professor ha dafavorir la interrogaci i l'autointerrogaci. Fer preguntes
"facilita la comprensi significativa i estimula els estudiants a ter pauses i
assegurar-se de si estan al cas del que es diu, si han captat b el sentit del que
s' ha explicat, si relacionen la no va informaci amb el que ja saben, si ho
poden exemplificar". Beltran, "pg. 180 i ss." A ms de ser un bon instrument
metodolgic per a controlar el seguiment i mantenir latenci, des del punt de
vista de les l actituds s una forma dimplicar el subjecte en les tasques i evita
que lestudiant es comporti de formes rutinries i li s til per adonar-se del
propi autocontrol de l l' aprenentatge.
Una pregunta s una demanda duna certa mena dinformaci. s all que diem
quan interroguem, o quan volem saber ms coses.
Tot i que hi ha molta mena de i preguntes, cal no desorientar-se i deixar de i
banda les qestions retriques, les que no i tenen resposta, les que tenen
resposta concreta, i plantejar-se aquelles respostes que tenen sentit, que sn

GrupIREF

fecundes perqu estan prenyades de significat i poden donar llum, illuminar, i

que encara que no responguin del tot, orienten, serveixen de pont i guia per
anar avanant. Es tracta dinteressar-se per aquelles preguntes a les quals es
refereix Vzquez Montalbn quan en parlar dun personatge en una de les
seves novelles diu: "amb aquella habilitat que el distingia de fer preguntes que
excita ven la intelligncia de l' altre".
Sense nim d'exhaustivitat i procurant aportar un gra de sorra a aquesta
qesti, us exposarem una classificaci simple que hem fet a partir de la nostra
prctica educativa i que hem usat com a engranatge per a poder posar un xic
dordre a aquest univers tan vast. Aix parlarem de quatre tipus de preguntes:
l. Les que afavoreixen la construcci i reconstrucci del coneixement.
2. Les que van dirigides a aprofundir en el coneixement de l' acci.
3. Les que desenvolupen la conscincia del propi procs d' aprenentatge.
4. Les dirigides a crear una comunitat de recerca.
1. LES QUE AFAVOREIXEN LA CONSTRUCCIO 1 RECONSTRUCCIO
DEL CONEIXEMENT
Sn aquelles preguntes que reflecteixen la nostra intervenci mediadora entre
el coneixement que ja posseeixen els alumnes i el coneixement acadmic.
Aquest tipus de pregunta es pot desglossar en molts subgrups; mencionarem
noms les ms significatives.
1.1. Preguntes Que desperten curiositat i creen misteri
Sn preguntes motivadores i provocadores que intenten captar l' atenci dels
estudiants. No podem pensar que de forma natural la curiositat dels estudiants
s permanent i espontnia. Si fos aix, la reina del docent seria simplement
aportar informaci sobre la demanda explcita. De vegades hi ha coses tan
allunyades de la realitat quotidiana dels estudiants que seria absurd demanar
curiositat. Cal despertar el. desig de saber ms enll dels marcs contextuals.
Lobjectiu de la pregunta aqu s cultivar el dubte, motivar la sorpresa, crear el
misteri i transmetre el gust per aprendre.
1.2. Preguntes dirigides a estimular les Qestions dels estudiants per tal de
trobar significats i donar sentit al seu mn
Es tracta d' exercitar la capacitat interrogativa. Moltes vegades lescola dna a
entendre que sn importants les respostes i que les preguntes sn residus del
no saber. Les respostes elaborades molt sovint no satisfan la necessitat de
saber i sobretot maten el desig. Si tenim clar que levoluci de lsser hum
com a individu i com a espcie se sustenta sobre la capacitat de plantejar-se
interrogants, com pot ser que a les aules dediquem ms temps a les
respostes que a les preguntes?
1.3. Preguntes que ajuden a establir relacions i faciliten la transferncia de
sabers
Ens referim a les preguntes que serveixen per establir connexions i per
estimular la xarxa de referents que ens poden ajudar a lligar caps diferents. Si :
aconseguim flexibilitat en aquesta tasca i tenim moltes probabilitats de provocar
transferncies.

GrupIREF

L' objectiu s comprendre, entendre que fem i per que ho fem.

1.4. Preguntes que afavoreixen la conscincia i lacceptaci del carcter
provisional del coneixement
En mots dE. Morin, cal entomar que hi ha una tensi permanent entre l'
aspiraci de comprensi global i el reconeixement del carcter parcial de les
distintes aproximacions. Es tracta de practicar una certa humilitat intellectual
que ens situ en el cam del coneixement possible i de la certesa de les nostres
limitacions com a
persones i com a humans. No es tracta d' abandonar-se sin de considerar les
dificultats.
Lobjectiu s acceptar la complexitat i una certa impotncia sense que derivi a
lescepticisme. Hem daconseguir fer que el coneixement esdevingui una
aventura ms pel cam o procs que no ras per la meta o objectiu a aconseguir.
Aquesta s una aspiraci que va un xic contracorrent de lesperit competitiu
actual on els mitjans de comunicaci ens transmeten el missatge que
l'important s arribar a dalt, vncer, aconseguir lxit, etc. sense preguntar-nos
si lesfor ha valgut la pena. En educaci s ms important controlar el procs,
disfrutar i viure al cam que no pas arribar. Perqu ens quedaria encara una
pregunta: arribar on?
.
2. LES QUE VAN DIRIGIDES A APROFUNDIR EN EL CONEIXEMENT DE
L'ACCI
2.1. Provoquen lexpressi del saber de l'alumnat sobre fets. sobre conceptes.
sobre esdeveniments. etc.
2.1.1. Per completar. Es deixa un espai per acabar la frase.
2.1.2. De retenci, de memria.
2.1.3. Cert o fals. Per facilitar la clarificaci rapida. Sempre ha de ser preliminar.
2.1.4. D' elecci mltiple. Es mostren distintes possibilitats per triar.
2.1.5. Preguntes temtiques.
2.1.6. Anlisi. Es demana el perqu.
2.2. Evidencien el carcter divers del coneixement i de les distintes
experincies que el configuren
2.2.1. Preguntes obertes. Les que no tanquen cap possibilitat, permeten
exemples, experincies personal s, etc.
2.2.2. Avaluaci. Quan es fa explicitar un criteri avaluatiu.
2.2.3. Incitant. Quan genera possibilitats, provoca la imaginaci, crea dubtes o
qestiona el fet.
2.2.4. Preguntes dinterpretaci.
2.3. Conviden a una major elaboraci i aprofundiment. Per exemple:
2.3.1. Daplicaci. En busca dun principi o acord al que saplica una situaci o
context
2.3.2. De pensament convergent. Es busca '" la unitat en una possible
diversitat.
2.3.3. Preguntes de comparaci.

GrupIREF

2.3.4. Preguntes de redefinici.

2.3.5. Preguntes sobre els procediments.
Amb aquestes preguntes el que pretenem s ajudar-los a conixer no sols els
continguts sin tamb, si em permeteu l' expressi "a conixer la nostra
manera de conixer". Ve a ser com de manar-nos indirectament: .~
-Que sabem.?
- Com ho sabem?,
- Com ho hem aprs?,
- Qu puc fer amb aquests coneixements?
I ens condueixen directament al darrer bloc de la nostra classificaci:
3. LES QUE DESENVOLUPEN LA CONSCINCIA DEL PROPI PROCS
DAPRENENTATGE
Ens referim a les preguntes que permeten conixer i, per tant, dominar el
procs d' aprenentatge tant individualment com collectivament. Aquesta
consciencia ha de servir perqu els estudiants tinguin ms coneixement de les
seves habilitats, de les seves possibilitats i lmits i puguin saber quines sn les
estratgies que els resulten ms tils, ms fcils i ms adequades per
aconseguir comprensi.
Aquesta reflexi metacognitiva no est exempta delements emocionals i
sentimental s i permet superar frustracions i encarar-se amb els errors. s
l'nica manera de fer protagonistes els estudiants, s a dir, gestors del seu
aprenentatge. Ning, ni el mestre ms intencionat, pot fer aquesta reina, que s
personal i intransferible.
Lobjectiu aqu s ajudar a construir indicadors de progrs tant personal s com
collectius. ~
.
4. LES DIRIGIDES A CREAR UNA COMUNITAT DE RECERCA
Entenem com a comunitat, ms enll dun conjunt destudiants, un collectiu
articulat per relacions daprenentatge que tenen components intellectuals i
emocionals. Lempresa comuna s la daconseguir una millor comprensi. Per
aix cal treballar tant el desenvolupament afectiu com el progrs cognitiu, que
implica l'intercanvi, la negociaci, el pacte, etc. Tenint en compte i ben present
que el desacord i la diversitat dinteressos i opinions sn aspectes positius i
necessaris en aquest procs.
Lobjectiu ser adonar-nos de la necessitat dels altres, ja que el coneixement
es va construint grcies als errors i desacords propis i aliens.
QUI PREGUNTA?
En un principi ha de ser el o la mestre/a, jugant un paper de modelatge. Poc a
poc, per, ha de procurar que la situaci de "vano" (preguntes i respostes
retornades entre mestre i estudiants), de forma biunvoca, es vagi convertint en
una "estrella" on les preguntes i respostes siguin mltiples i en direccions
variades.

GrupIREF

Com iniciar el procs dinterrogaci de forma sistemtica.

Quan ens proposem fer una tasca sistemtica delaboraci de preguntes, sigui
a partir del text, d' un relat oral, de la contemplaci duna obra dart o duna
conversa, ens trobem que:
a) Inicialment, el 90% de les preguntes sn de resposta directa i de caire
escolar.
b) EIs estudiants tenen dificultats per generar preguntes, estan ms disposats a
donar respostes: el protagonista es diu tal, I el dibuix s ben pintat, etc.
c) Una de les primeres passes s constatar que hi ha preguntes fcils i
preguntes que fan pensar. Aix passa a leducaci infantil i fins ben enll del
tercer cicle de primria.
d) En segon lloc, descobreixen que hi ha formes introductries com: "Per que...
?" "Com s que... T', "Que passaria si... ?" que' porten a qestions ms
complexes que les respostes simples.
e) Van establint criteris cada vegada ms amplis, que per una part es van
tomant ms complexos, per per l' altra sn aplicables a situacions ms
generals.

GrupIREF