Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la lIengua

la Llengua Oral als Mitjans de Comunicaci Valencians (Ferrando, ed.,

1990), el Manual d's de l'estimdard oral (1990) de ]osep Lacreu i La
llengua deIs mitjans de comunicaci (1990) de Toni Molla -elllibre d'es
til de Radio Televisi Valenciana que ben aviat la mateixa direcci de
l'empresa havia d'arraconar.
El 1990 Sola publica Lingstica i normativa, que cont un estudi que
planteja la necessitat de revisar o despenalitzar ~ormativament certs
casos deIs anomenats pleonasmes que es justifiquen des del punt
de vista del sistema de la llengua.
7.9. Perode 1991-1995. L'esfor<;: per fixar l'estandard deIs mitjans de
comunicaci continua en la decada deIs noranta. Consignem en pri
mer lloc la publicaci d'un nou llibre d'estil, El 9 Nou. Manual de redac
ci i estil (1991), d'Eusebi Coramina, i en segon lloc la publicaci de
Parlem del catala (1994), d'Oriol Camps, assessor lingstic de Cata
lunya Radio, un llibre de comentaris i observacions sobre aspectes de
l'estandard. El 1992 apareix el Diccionari d'abreviacions de ]osep M. Mes
tres i Josefina Guilln, una eina necessaria per fixar i estandarditzar
un tipus de formacions lingstiques cada vegada ms abundants en l'i
dioma d'avui.
El 1994 Badia Margarit publica una Gramatica de la llengua catala
na molt ambiciosa, amb la qual pretenia haver redactat la gramatica
que hauria fet avui Pompeu Fabra (Badia 1994: 11). L'obra es presenta
amb una carcassa organitzativa moderna (etiquetes com cicle nominal,
etc.), pero el tractament deIs temes s tradicional i no incorpora els estu
dis recents, malgrat que n'esmenta algun en una Guia bibliogratica
inicial. L'autor distingeix en l'exposici de la materia entre nivells de
llengua elevat, corrent i colloquial, pero la distinci a voltes esdev poc
precisa i incoherent. Veuen tamb la llum llavors les Observacions cr
tiques i practiques sobre el catala d'avui (1994-1995) de ]osep Ruaix, un
conjunt de dos llibres miscellanis de tema gramatical. L'autor hi trac
ta amb detall i amb voluntat d'intervenci temes que fins llavors ell
mateix havia tractat com a divulgador gramatical. Planteja qestions
que pocs han plantejat, de vegades amb prapostes d'interes. D'altres
vegades es fa fort en opinions massa personals. L'obra mostra que l'au

244

tor coneix b la llengua catalana, si b al llibre s'hi traba a faltar pre

paraci estrictament tecnica, de lingista.
El 1994 Sola publica Sintaxi normativa: estat de la qesti (1994a),
un repertori de prablemes normatius de sintaxi catalana actual. S'hi
tracten amb extensi i detall uns quants temes -de vegades fent pra
postes concretes de soluci, d'altres senzillament indicant i fent expl
cits els prablemes- i s'hi fa l'inventari deIs altres punts que caldria estu
diar i fixar. s un treball que arriba al detall alla on la majoria de
gramatiques donen informaci vaga o inconcreta.
L'any 1995 s un any ric en publicacions sobre la materia. Des del
punt de vista de la bQ.!.!DUIY2llCW l'esdeveniment ms important
d'aquest perode s la publicaci del Diccionari de la llengua catala
na de l'IEC (DIEC), una obra llargament esperada a la qual ens refe
rirem ms avall ( 7.13). El mateix any es va publicar el Diccionari
valencia, dirigit per ]osep Lacreu, de caracterstiques semblants al
DIEC, que tenia l'aval conjunt de la Generalitat Valenciana i l'Insti
tut Interuniversitari de Filologia Valenciana. El diccionari es va com
pletar, el mateix any, amb una Gramiltica valenciana, basica i de con
sulta assequible, i amb EIs verbs valencians, obres que van contribuir
a fixar les variants territorials de morfologia verbal acceptables en
la llengua estandard.
Sn tamb del 1995 les dues primeres obres catalanes dedicades
en exclusiva a establir criteris en un ambit poc o gens tractat pels
manuals de normativa: el de l'ortotipografia i les convencions grafi:
queso La primera s el Manual d'estil. La redacci i l'edici de textos, de
.
]osep M. Mestres, loan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fit, i la segona, /111
l'Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grafic, de
]osep M. Pujol i loan Sola. La primera tracta, d'una banda, d'uns
quants temes gramaticals selectius (amb l'esfor<;: important de par
tir d'una amplssima bibliografia i d'interpretar-Ia amb molta hones
tedat) i, de l'altra, d'aspectes ortotipogratics i de convencions grati
,
b
./ /
queso Es una obra que s'ha guanyat en pocs anys una ona reputaclO /
com a treball que resol prablemes practics, especialment al si de l'ad.!
ministraci pblica i _e~tr.e_~~sessors i correctorsJ El segon
Dreque tracta ampliament de quemonnt~d:T6,-ortotipografia i pun

l'

sun-lli

245

1'
',11

'1

Estat actual de la lIengua

Pompeu Fabra: vida obra

II1I
,

tuaci. T un caracter ms descriptiu que no pas l'anterior, i el cri

teri practic deis autors s menys rgido Aquesta obra inclou el pri
mer tractat de puntuaci extens editat en catala (previament publi
cat com a obra independent: Tractat de puntuaci, 1989), amb un
enfocament basat en la sintaxi.
Es publiquen tamb el 1995 tres llibres d'estil. El primer s el Llibre
d'estil de l'Ajuntament de Barcelona, dirigit per loan Sola, que ha estat
adoptat com a guia per altres ajuntaments. Un aspecte interessant de
l'obra s el segent: com que, per les seves caracterstiques -s un lli
bre d'estil-, ha de dictar normes, hi trobem la concreci de moltes
propostes interessants que el director havia fet en altres llibres sense
formulaci prescriptiva, noms com a analista. El segon s El catala a
TV3. Llibre d'estil, una obra de referencia inevitable perque s elllibre
d'estil de Televisi de Catalunya. En bona part de les propostes segueix les
de Sola. 1 el tercer sn els Criteris lingstics de la Generalitat Valencia
na, treball dirigit per ]osep Lacreu.
El 1995, finalment, ]aume Morey, loan Melia i ]aume Corbera publi
quen Alfa. Metode d'autocorrecci gramatical assistida, una obra que incor
pora certes novetats conceptuals i terminologiques d'interes i que trac
ta amb cert detall, de vegades innovadorament, problemes gramaticals
de sempre. Des del punt de vista de I'autoritat cal dir que s la primera
gramatica prescriptiva extensa feta a les Illes des de la de Moll, i que
esta editada per la Universitat de les Illes Balears, que s, segons la llei
de poltica lingstica corresponent, I'organisme consultiu del govern
balear en materia de planificaci de la llengua. (Aquesta obra s una rees
tructuraci i ampliaci de I'editada I'any anterior, titulada noms Alfa.)

El 1997 apareix Elllibre de la llengua catalana, de ]ordi Badia, Nria

Brugarolas, Rafael Torn i Xavier Fargas, una obra extensa que inclou
el que seria una gramatica i un llibre d'estil alhora: cont models de
documents, toponmia, convencions grafiques, vocabulari de dubtes,
etc. Pel que fa la posici normativa, eIL'!~toULDQ_h_aEvolgut apartar11.
I
se gens de la normativa oficial (la de l'IEC), i aixo els p~rta i-iriterpre:
tarmesaviat restrictivament aquells punts sobre els quals l'IEC s poc
explcit (les persones escrupoloses que no valen apartar-se gens ni mica
d'allo que ha estat oficialment decretat tenen en aquest llibre la millor
guia), posici refon;adanegativament pel fet que (a diferencia del Manual
de Me~tal., vg. ~7.9) nodQnenbibiigr~~.ls-t~~b d~ 199iel' -,
Llibre d'estil del diari Avui, que destaca perque dna soluci a dubtes
sobre la manera d'escriure sigles, acronims i altres mots internacio
nals o de difusi sobretot recento 1el treball Criteris de la normativa, d'A
,
I
I
belard Saragossa (1997), en el qual s'analitzen els fonaments i la vigen
cia de diversos punts de la codificaci fabriana.
El 1998 apareixen dos diccionaris ms. Enciclopedia Catalana fa sor

tir el Gran diccionari de la llengua catalana, que es basa en el DLC -millo

rant-ne sobretot detalls de presentaci-, incorpora les novetats del DIEC

i es completa amb etimologies i dades historiques (vg. 7.26c), i Lius

Lpez del Castillo publica el Diccionari complementari del catala norma

tiu, amb la voluntat d'autoritzar mots corrents de I'estandard i del

llenguatge viu que no apareixen al DIEC. David Paloma i Albert Rico

publiquen Diccionari de dubtes del catala, que corregeix els errors ms

freqents de la llengua escrita (obra ms elemental que la d'Abril 1997

'1

ji

11111'

1
11

1,

t,

i la de Bruguera 2000).

El Diccionari d's deIs verbs catalans (1999) de Ginebra i Montserrat

amb exemples abundants, el regim i el significat deIs verbs

sistematitza,
7.10. Perode 1996-2000. El 1996]aume Corbera publica Parlar b (orien
t
t
en
el
catala
com,
recollint la tradici normativa i altres propostes

tacions per a l's correcte de la llengua catalana, amb referencies especials

ms recents. El mateix 1999 Lpez del Castillo publica una Gramatica

a les Illes Balears), i apareix el Diccionari auxiliar de ]osep Ruaix (1996a),

del catala actual, fonamentalment descriptiva, que fa moltes remarques

de temes gramaticals i lexics, que toca uns quants aspectes poc trac
normatives i d's, i es mostra ms oberta que altres obres del genere.

tats en la bibliografia general de referencia. loan Abril redacta un Dic

Aquest any Eugeni S. Reig publica un diccionari singular i excepcio

cionari practic de qestions gramaticals (1997), ms elemental que el de

nal, Valencia en perill d'extinci, un extens recull de termes tradicionals

Bruguera, al qual ens referirem tot seguit, pero tamb menys rgid
que l'autor, d'Alcoi, observa que es perden en les noves generacions.

doctrinalment.

246

247

Pompeu Fabra: vida obra

Una segona edici de I'obra (2005) s moIt ms extensa. L'autor plan

teja for,>"a qestions relacionades amb l'aspecte normatiu i pren deci
sions personals.
El 2000 apareixen dos diccionaris ms, el Diccionari de dubtes i difi
cultats del catala de ]ordi Bruguera, una obra practica, de proporcions
mitjanes, que en el tractament deIs punts conflictius tendeix a una
certa rigidesa, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d'Edicions
62, dirigit per Llus Lpez del Castillo. Aquest darrer, comparat amb
el DIEC i amb el GDLC, aporta sobretot entrades relatives a parau
les corrents o recents i definicions ms senzilles pero que abasten
ms accepcions. El diccionari es beneficia de tot el trebalI sobre U:,xic
del Gran Larousse Catala (1990-1993), una enciclopedia que va fer
aportacions lexicogrMiques importants (aprofitant les propostes de
Coromines) que malauradament van passar for,>"a desapercebudes.
Tamb s del 2000 El catala estandard i els mitjans audiovisuals, de
Francesc ValIverd, conjunt de reflexions teoriques sobre I'estandard
i la normativa i de notes practiques sobre qestions de lexic i gra
matica que poden generar dubtes o problemes reals als usuaris, espe
cialment als qui treballen a la TV.
7.11. Perode 2001-2006. L'any 2002l'Institut Interuniversitari de Filo
logia Valenciana publica la Guia d'usos lingstics. 1 Aspectes gramaticals,
una actualitzaci practica de la normativa gramatical per a s al Pas
Valencia. l Lpez del Castillo publica Qestions basiques del catala actual.
Lexic i semantica. Fonetica i ortografia, un llibre que cont, entre altres
captols i apartats de tipus ms descriptiu, reflexions sobre la llengua
estandard i la lIengua normativa, valoracions sobre les fronteres de la
norma en ellexic actual, una aproximaci descriptiva a la fonetica estan
dard i una llista de trets de la normativa que, segons I'autor, no respo
nen ja a la sensibilitat lingstica de la nostra societat (Lpez del Cas
tillo 2001: 52-53): doble negaci, perfet simple, concordan,>"a del participi,
etc.
El 2002 apareix el Llibre d'estil de l'edici catalana del diari El Peri
dico, i es publica Cruma. Curs de llengua, de loan BeItran i ]osep Pani.
sello, el primer manual extens de lIengua catalana pensat especfica

248

Estat actual de la lIengua

ment per a parlants del catala nord-occidental i, ms concretament, de

la varietat tortosina. s una obra que aconsegueix proposar un model
de llengua que s alfiOra {idel I~~normativc9ID~Da L<;ilLr.ealitaL
lfug..sti~-~~teuitilliaL~.-'.'
El 2002 Sebastia Oliveras dirigeix un piccionariprfu;tkJ.cQ11JPlf1Jle.fJ~
tari de la lleniua'c;t;;l~na, ({el quil1 s'h~~ditat noms el primer volum,
que suna obra que" recull usos lexics i gramaticals de tots els territo
ris de parla catalana amb la intenci de proporcionar un model de lIen
gua sense excessiva influencia del frances i I'espanyol i fonamentat
en el catala oral deIs anys seixanta i setanta.
Finalment, del 2002 cal fer referencia a la Gramatica del catala con
temporani, dirigida per loan Sola, Maria-Rosa Lloret, loan Mascar i
Manuel Prez Saldanya, una monumental gramatica descriptiva de la ,~
llengua catalana, escrita per una seixantena d'autors, que no t inten- ~ )".()
ci normativa, pero que, des del moment que t com a objecte de des-l 1 r
r'l/; ).h.
cripci la llengua estandard, s una obra que d'una manera indirecta v
esta cridada a exercir una forta influencia en la gramatica normativa i -.J\
en el model de lIengua general.
Les darreres aportacions institucionals a la normativa han estat el
Diccionari ortografic i de pronunciaci del valencia i la Gramatica norma
tiva valenciana, de I' Academia Valenciana de la Llengua, totes dues obres
del 2006 (vg. 7.22).

7.12. Altres obres recents. Esmentem aItres obres d'interes deIs darrers
anys (1998-2006), que practicament ja no comentem. Antoni I. Alomar
1)
i ]oap Melia han publicat una Proposta de model de llengua per a l'escola\ e lc\.~ .
de les illes Balears, i elIs mateixos, amb Gabriel Bibiloni i ]aume Corbe
ra, La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l's pblic (1999). La
Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalu
nya (ara Secretaria de Poltica Lingstica) ha publicat guies com Abre
viacions (1997), de ]aume Cap i Montserrat Veiga; el Curs de correcci
de textos orals i escrits (1998), coordinat per loan Costa Carreras i Neus
Nogu Serrano; uns Criteris de traducci de textos normatius del caste
lla al catala (1999); uns Criteris de traducci de noms, denominacions i topo
nims (1999), i el volum Documentaci jurdica i administrativa (2002).

249

Estat actual de la Ilengua

Pompeu Fabra: vida obra

El 1996 l'IEC publica Documents de la Secci Filolgica IlI, que con

t els criteris aprovats per a l'elaboraci del diccionari normatiu, una
proposta de transcripci i transliteraci al catala deIs noms russos,
un document sobre els signes d'interrogaci i d'admiraci (vg. 7.24a), un
document sobre els compostos en -edre, la reedici de la proposta de
morfologia estandard oral de 1993, un document sobre morfologia ver
bal i morfologia deIs demostratius, un altre sobre toponmia i declara
cions de tema sociolingstic.
El 1997 apareix Documents normatius 1962-1996 (amb les novetats del
diccionari), que cont la reedici de les noves normes ortogratiques sobre
els noms en -es, la reedici del document sobre la grafia deIs mots com
postos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimol
gica seguida de consonant, el document sobre l's del guionet en els mots
compostos i prefixats, la reedici del document sobre morfologia verbal
i morfologa deIs possessius, la reedici del document sobre la grafia de
la primera persona del present d'indicatiu a les mes Balears, la reedici
del document sobre els signes d'interrogaci i d'admiraci, i altres tex
. \
tos que fan coneixer acords sobre el diccionari normatiu.
El 2001 l'lEC publica
una sntesi del DIEC, per amb incorporaci d'exemples (n'hi ha d'obtinguts del DUVC i del CLC) en articles que no en portaven. Arns,
s'eliminen articles i accepcions (i es numeren aquestes) i es modifica
alguna solud. Des del punt de vista lexicografic s una obra superior al
DIEC i, des del punt de vista de l's, ms practica.
Paral.lelament a aquesta labor, diguem-ne, legislativa, l'IEC ha orga
nitzat seminaris de correcci de textos (Mestres, ed., 1999) i ha impul
sat unes ]ornades per a la Cooperaci en l'Estandarditzaci Lingstica,
de les quals s'han publicat dos volums d'actes (Mar, ed., 2000; Ma11afre,

l M. Teresa Espinal ha publicat recentment un til Diccionari de sin

nims de frases (etes (2004).
7.13. Normativa ofidal. El 1990 l'lnstitut d'Estudis Catalans edita Docu
ments de la Secci Filolgica J, que cont un text sobre morfologia ver
bal i morfologia deIs possessius, unes normes ortografiques sobre els
noms en -es (apellatius com mecenes o noms propis hebreus, grecs i 11a
tins), un document sobre l'ordenaci alfabetica en catala, la llista deIs
noms deIs municipis del Principat, un text sobre topnims de les mes
Balears, un document sobre l's de l'article en els noms de les comar
ques del Principat, una proposta sobre els sistemes de transliter~ci i
transcripci deIs noms arabs en catala, textos de tema sociolingstic
i documents sobre el diccionari de Fabra (textos ja no vigents desprs
de la publicaci del DJEC). El mateix any publica una Proposta per a
y ! r, C. un estimdard oral de la llengua catalana 1. Fonetica.
El 1992 apareixen els Documents de la Secci Filolgica II (2a edici,
revisada: 1993), que cont un suplement al diccionari de Fabra i un
document amb criteris sobre la incorporaci de variants lexicals al
diccionari de Fabra (textos ja no vigents desprs de la publicaci del
DJEC), una llista deIs noms deIs elements qumics, una relaci d'addi
cions i esmenes a la llista deIs noms deIs municipis del Principat, un
document sobre la grafia deIs mots compostos i prefixats que contenen
formants amb una essa inicial etimolgica seguida de consonant (arte
riosc1erosi), un document sobre la grafia de la primera persona del pre
sent d'indicatiu a les mes Balears (sembl de semblar, etc.), la reedici
\.- \
de la proposta per a la fonetica estandard oral de 1990 i altres textos de
\J. \i,'p~ tematica sociolingstica. l l'any\"I9?3)s publica la Proposta per a un
estimdard oral de la llengua catalana JI. Mor(ologia.
El 1995 es publica el Diccionari de la llengua catalana (DJEC), una obra
~>
llargament esperada, que s el~naririorIIla:ti~fictaiJ,n relaci
amb el diccionari en que es basa (el DCLC de Pompeu Fabra), les apor
tacions principals sn que presta ms atenci a la variaci territorial i
a les solucions polticament correctes, i que actualitza moderadament
els termes cientificotecnics. Tamb acull mots del llenguatge corrent
fins llavors exclosos de la llengua normativa ( 7.26).

el\i5r~I~~-~~_'!2~u_~I.~_elq_-Jlert.$u_~~a.tc!I{l1!~

~.

I
"

250

\
\
\
)

ed., 2002).
Mentre s'imprimia aquesta obra ha _paregut la segona edici del
dicdori'a~i~ficial de l'lEC (DIEC2). Aq~~sta segona edici es basa en 1'0
bra de 1995, per de fet presenta novetats tant pel que fa a r~-ac-c2~_
-esfiUCfiiraT nombre considerable d'addicions, de supressions.---i de
canv
es entrades i en les subentrades), com pel que fa a l{micro
estruct'a'~numeraci i reordenaci de les accepcions existents, addi
__ ~ _ _ .....-J

251

1
1 I

1".. 1""
"

"1'

,1

"1
1

1'

,1

1
,,/

Pompeu Fabra: vida i obra

1
'

',11

Estat actual de la IIengua

'1'11
,,1

"

,!

111

ci i supressi d'accepcions, revisi de les definicions, especialment

les de lexic d'especialitat, etc.).
El mateix lEC t en procs de redacci una nova gramatica norma
tiva, de la qual ja sn consultables en lnia, en redacci preliminar i
provisionah>, les parts de fonetica i fonologia, morfologia flexiva, for
maci de mots i ortografia.

7.14. Comentari final. s probable que alguna de les persones que

han tingut la paciencia de resseguir l'exposici que acabem de fer s'ha
gi anat sentint cada vegada ms neguitosa, perque la gran varietat de
textos existents li hagin provocat sensaci d'inseguretat i desconcert,
i l'hagin dut a fer-se preguntes com aquestes: Quines sn les obres
que de debo hem de seguir? No seria millor que n'hi hagus noms una
o dues? Entenem aquest neguit, per el lector tamb ha d'entendre que
l'abundancia d'obres normatives s un smptoma de normalitat: en
les llenges de cultura velnes de la nostra -castella, frances, angles- el
nombre d'obres que es publiquen sobre la materia s molt ms abun
dant. Dit d'una altra manera: el fet que hi hagi una gran varietat d'o
bres disponibles no necessariament indica que el catala sigui, en l'am
bit normatiu, una llengua desorganitzada. Altrament, el que s que indica
s que hi ha una quantitat no menyspreable d'estudiosos competents
i amb una bona preparaci tecnica que dediquen els seus esfor~os a la
investigaci i a l'analisi per actualitzar i modernitzar la normativa de
la llengua catalana. 1 aix, malgrat tot, s sens dubte positiu i espe
ran~ador.

C. Temes i problemes

Fonetica normativa i estimdard oral

7.15. Fabra no es va ocupar de l'ortoepia, com hem vist abans, enca

ra que hi va fer esment en alguna de les Converses. Avui, amb la irrup

ci i l'impacte deIs mitjans de comunicaci audiovisuals, la qesti
de l'estandard oral ha passat a tenir una gran rellevancia. Quan par

252

lem d'estandard oral conv distingir entre el que s la normativa fone

tica (o l'estandard fonetic) i el que s propiament l'estandard oral,
que s un concepte ms amplio La normativa fonetica -que s el que
Jordi Colomina (1995) denomina normes de lectura- determina, per
exemple, si s conecte pronunciar el pronom personal fort, el mot jo,
com si fas escrit io. La normativa relativa a l'estandard oral indou aix,
pero tamb determina aspectes no fonetics: per exemple, si en llenguat
ge oral formal es pot prescindir poc o molt de la rgida organitzaci
de les estructures de relatiu, etc.
a) Pel que fa a la primera qesti, la de l'estandard fonetic, la preocu
paci deIs autors per l'establiment d'un model correcte de pronuncia
ci pblica s ms antiga. El primer a ocupar-se'n va ser Joan Coromi
nes, a l'article Sobre l'elocuci catalana en el teatre i en la recitaci
(Coromines ] 971: 94-105). L'aportaci segent, ja ms sistematica, va
ser la que contenia elllibre de Lpez del Castillo (1976). 1 desprs
hem tingut les de Recasens (1984), Vallverd (1986), Mar (1987), Colo-o
mina (1995), Gras (1997) i Oliva (2006). Prieto (2002a) ha publicat el
primer tractat d'entonaci, augmentat posteriorment (2002b).
-.J
b) Pel que fa a la segona, l'estandard oral en general, avui tenim tot el
conjunt de regles i orientacions establertes pel manual general de Lacreu
(1990) i pels llibres d'estil deIs mitjans de comunicaci orals i audiovi
suals, com Moll3 (1990) i TV3 (1995). Oisposem, a ms, d'altres treballs
amb reflexions teriques i aportaci de dades: Ferrando (ed.) (1990), Alo
mar et al. (1999), Miralles (1999), Creus et al. (ed.) (2000), Cros et al.
(ed.) (2000), Julia-Mun (ed.) (2000b), Vallverd (2000) i Carrera (2002).
e) L'lEC va publicar, el 1990 i el 1992, una proposta per a un estiwdard
oral de la llengua catalana 1. Fonetica i una proposta per a un estimdard oral
de la llengua catalana JI. Morfologa (vg. 7.13). La tercera part, que havia
de dedicar-se a la sintaxi, no ha estat publicada, i l'lEC treballa en una
quarta part, dedicada al lexic. En aquests treballs l'lnstitut mostra la
preocupaci per recollir la nova sensibilitat relativa a la flexibilitat i
variaci lingstiques, i per aquest motiu estableix dos eixos d'oposi

253

11 11,

'11

1II',:

Ijl,,1
1111

'1
11II

'
'1 1,1

,I(
,

1 ,
1

'1

' 1

Estat actual de la lIengua

Pompeu Fabra: vida i obra

La flexibiltat territorial de I'estandard

ci. D'una banda, l'oposici entre ambit general (quan el tret pertany
arns d'un deIs grans dialectes) i ambit restringit (quan pertany noms a
un deIs grans dialectes). De l'altra, l'oposici entre registres formals i regis
tres informals. Per aquest motiu les instruccions sobre cada tret sn expo
sades amb un metode ms aviat complex (per exemple, se'ns diu que
tal tret s admissible en ambit restringit i noms en registres informals),
i el resultat s que aquests treballs, que tenien l'objectiu d'orientar els
usuaris, no han estat de fet prou aprofitats. (Deixem de banda possibles
debats de naturalesa ms terica, com ara si t sentit parlar d'un estan
dard per a registres informals.)

7.16. En aquest punt de la ideologia i deIs criteris de Fabra -la relaci

entre estandard i dialectes territorials (vg. 4.9)- s on encara hi ha
un neguit ms cIar entre els usuaris i els teoritzadors actuals. Avui tothom
accepta, almenys en la teoria, que la posici d'obertura davant la fle
xibilitat territorial de la llengua estandard s la correcta. Per els lmits
d'aquesta flexibilitat provoquen un neguit que es concentra a les Illes
Balears i sobretot al Pas Valencia i al Rossell, on els problemes socials
i poltics de la llengua sn tamb ms greus: car s evident que d'aquests
factors socials i poltics en depenen en gran part els lingstics. De fet,
normalment les comunitats lingstiques tendeixen a flexibilitzar la
rigidesa de l'estandard en dues situacions oposades. En primer lloc, quan
la comunitat s forta lingsticament i t un estandard plenament con
solidat pot acceptar amb certa comoditat adaptacions territorials, per
que no qestionen la solidesa i la unitat de la llengua comuna (s el
cas, avui, de l'angles). En segon lloc, quan la comunitat mostra smp
tomes de disgregaci i no t prou fortalesa social i poltica per impo
sar un estandard com tamb tendeix a acceptar generosament les adap
tacions territorials i les dialectalitzacions (aquest cas s'illustra, com hem
vist, amb la literatura catalana de la primera meitat del segle XIX). En
el cas del catala se'ns fa difcil de dir a quin deIs dos escenaris respon
la demanda de flexibilitat territorial. Potser una mica a tots dos. Pot
ser per aix autors com Bibiloni (1997) es pregunten si, almenys en
alguns aspectes, l'esfor<;: collectiu no hauria d'anar dirigit a renunciar
a particularitats geolingstiques i a potenciar ms els trets unitaris de

d) La reflexi sobre l'estandard fonetic esta inevitablement lligada a

la qesti de la variaci geografica de la llengua, que examinarem tot
seguit ( 7.16ss). Avui tots els autors estan d'acord que no hi ha cap
de les pronncies de les grans varietats territorials que sigui ms correc
ta que les altres. (Un problema diferent s si els grans mitjans de comu
n nicaci orals i audiovisuals, molts deIs quals emeten des de Barcelo
~~G' na, sn sensibles als plantejaments deIs experts.) Puntualitzarem, en
\ ~-'/!} tot cas, que des del punt de vista conceptual ens sembla ms adequat
-'J."':).'~. Dparlar per a la llengua catalana d'un nicestandard oral amb diverses rea
'\ .'J ~ 'V; litzacions fonetiques que no pas de diversos estandards orals.
\

\.,

r>
.

,..:....

\..:,',/

e) Finalment, quan parlem de fonetica normativa caldra tenir en comp

te l'espectacular tansformaci fonetica que esta vivint la llengua cata
lana deIs nostres dies. En punts tan tradicionalment mantinguts per la
massa parlant fins fa quatre dies -els enlla<;:os fonetics, l'estructura sillabi
ca, el doble esquema accentual, l'oposici de timbres- els canvis sn
avui contundents. Els responsab]~~~~v_e~~ar per l'estanc:!ard ~?!BiJ
de demanar-nos -perarrioii-a concrecions practiques- fins a quin
punt es pot actuar en aquesta area. La campanya engegada fa un parell
d'anys per la Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de
Catalunya per promoure l's del catala entre els joves fa circular -i, per
tant, accepta de fet- un model de fonetica catalana -el catala de la Que
ta- que s'allunya completament del tradicional. Potser aix s un indi
ci prou significatiu que els canvis seran inevitables.

254

l'estandard catala.

t
t

7.17. Fixem-nos tan soIs en dos detalls:

a) En primer lloc, els parlars valencians en conjunt no es troben pas

gaire ms allunyats del barcelon (el dialecte que t ms pes en l'es
tandard) que el dialecte nord-occidental, i tanmateix no hi ha hagut
mai cap lleidata que -de manera explcita i constant- hagi reivindicat
per a la llengua comuna les particularitats del seu dialecte, quan la

255

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la /lengua

reivindicaci ha estat intensa i temporalment persistent en el cas del

valencia, prova evident que no eren (almenys nicament) fets lings.
tics alI que es reivindicava. En realitat el quid de la qesti s que els
lleidatans se senten plenament integrats en el que s'anomena llengua
catalana, mentre que una part important deIs valencians no s'hi sen
ten darament integrats. En els moments actuals la tensi poltica al Pas
Valencia pel que fa a la situaci de la llengua s ms forta que maL Des
de fa anys existeix l'Academia Valenciana de la Llengua, que ja ha publi
cat obres importants d'ortografia, de gramatica i de lexic (vg. 7.11),
cosa que representa una ruptura en un deIs tres principis exposats al
4.9, el principi de monocentricitat, i que, per tant, pot representar
un capgirament important de la situaci si no hi ha bona avinen~a entre
el dit organisme i l'Institut d'Estudis Catalans (vg. 7.21). De fet, el pro
blema no s tant el fet que hi hagi dues fonts de normativa com el fet
que la voluntat poltica de protegir el valencia s inexistent en la prac
tica; o, pitjor encara, el fet que la voluntat poltica apunta clarament a
l'eliminaci de la parla autctona en aquest territorio

tut d'Estudis Catalans va fer un gran esfor~ per proporcionar una visi
ms diasistematica dellexic normatiu, d'acord amb la voluntat d'in
tegrar realment el conjunt deIs parlants. (Tamb cal afegir que aques
ta voluntat no era aliena al diccionari de Pompeu Fabra; per, certa
ment, les circumstancies culturals i sociopoltiques i el coneixement
que es t avui de la variaci geogrMica de la lIengua han canviat.) Al
DIEC es va evitar de marcar la procedencia territorial de les paraules
perque era el repertori oficialment disponible per a tots els parlants
del catala (vg. 4.9c). Aquesta decisi es considera que esta en sinto
nia amb la ideologia i la practica general de Fabra. La nova orientaci,
a ms, sembla que ha estat determinant per ajudar a crear un clima
general d'acceptaci -o de major acceptaci- de la flexibilitat territo
rial en l'ambit de la llengua estandard: el DIEC ha servit com a pauta
de referencia perque altres obres lexicogrMiques incloguin mots o for
mes territorials que fins llavors no trobavem en els diccionaris (vg. Gine
bra en premsa, b).

b) En segon lloc, les reivindicacions deIs valencians han afectat sem

pre punts molt concrets d'ortografia (caf en lloc de cafC), morfologia

(porte en lloc de porto, meua en lloc de meya, dos per al femen en lloc
de dues) o lexic (rabosa en lloc de guineu), quan no hi ha hagut sim
plement una barroera defensa de certs castellanismes, com entonces; mai
no hi ha hagut un replantejament ms profund de la qesti, com ho
hauria estat la reivindicaci total del valencia apitxat (txove per jove,
en altres temps escrit chove) o la confusi de amb i en <he vingut en
el meu germa) o la desaparici deIs pronoms en i hi.

,,

Vegeu altres aspectes d'aquest diccionari al 7.26a.

7.18. La publicaci del DIEC va fer palesa una posici institucional

de major obertura davant la flexibilitat territorial de la llengua estan
dardo Ens sembla que s ms important destacar la posici d'apertu
risme que no pas analitzar la !lista concreta de variants geogrMiques
que el diccionari va incorporar. Lgicament, l'analisi s tamb neces
saria, ja que potser hi descobrirem certes desproporcions i mancan
ces. Per pensem que s molt ms rellevant valorar el fet que l'Insti

7.19. Encara que al ~ 7.17a hem escrit que no hi ha hagut mai cap
lleidata que de manera explcita i constant hagi reivindicat per a la llen
gua comuna les particularitats del seu dialecte, aix no vol dir que
des de l'area del nord-occidental no s'hagi reflexionat al voltant d'a
quest punt conflictiu i que no s'hagi plantejat la possibilitat de buscar
un model equilibrat entre la realitat territorial viva i la necessitat de
cohesi general. Vegeu per a la qesti Agust (ed.) (1996), Beltran (1986,
2006), Aragons (1995), ]ulia-Munn (ed.) (2000a), Creus et al. (2000),
Ginebra i Navarro (2003), Pradilla (2004), Pradilla (ed.) (2006) i Pani
sello (2006). A ms, l'3rea del nord-occidental -en concret les Terres
de l'Ebre- t un interes especial per una ra sociopoltica que afecta tota
la comunitat lingstica: el contnuum dialectal entre les terres de
banda i banda del riu de la Snia constitueix una dada que fa d'argu
ment irrefutable contra l'esbocinament de la lIengua, i per tant cal fer
esfor~os perque l'estandard produi't en aquesta zona manifesti clara
ment aquesta unitat (vg. Pradilla 1997, 2002).

256

257

1
1I11

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la lIengua

7.20. En qualsevol cas, pensem, d'acord amb altres autors, que des

Universitat de Valencia, diu literalment (Facultat de Filologia 1978: 36):

La normativa gramatical pot ben b ser elastica i policentrica, pero cal
que siga convergent. El mateix principi s assumit per l'IIFV, que en
la seva Guia (2002: 13) fixa la maxima convergencia possible amb la
resta de l'ambit lingstic com un deIs trets lingstics orientatius
del volum. 1 la mateixa posici adopta l'AVL, que, per exemple, al seu
Diccionari ortogratk (2006a: xm) esmenta casos en que l'IEC ja havia
prioritzat o adoptat formes convergents (com ara caragol o darrere, en
lloc de la forma oriental cargol i de l'antiga grafia darrera) i en proposa
unes altres que tamb fan convergir les diverses parles (bescoll, di u
menge, llen~ol, etc., en lloc de bascoll, dumenge, llan~ol). Tamb a la
seva Gramatica (2006b: 14) l'AVL assumeix la convergencia amb les
solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra
llengua, a fi de garantir-ne la cohesi. Aquesta orientaci ha estat deno
minada polimorftsme convergent (vg. Prez Saldanya i Rigau 2005: 110).
Un altre cas important que la illustra s el de les formes incoatives deIs
verbs, que hem vist al 5.25.

del punt de vista conceptual conv abandonar definitivament termes

com paraestrmdard, subestandard i equiparables, que havien circulat anys
enrere, i que conv treballar amb la idea que en catala hi ha un nic
estandard, que t diverses realitzacions orals i que admet, per escrit,
un cert grau de flexibilitat territorial. Aixo vol dir que l'estandard ha de
ser entes com un conjunt de recursos lingstics que estan a disposi
ci deIs parlants per als ambits d's formals com a opcions no jerar
quitzades (Pradilla 1997: 62).
Monocentrisme i policentrisme normatius
7.21. L'establiment d'un estandard territorialment flexible no impli

11

ca necessariament que calgui abandonar el monocentrisme: un nic

centre codificador pot delimitar un nombre i varietat de recursos sufi
cients per garantir aquesta flexibilitat. Pero la creaci recent de l'Acade
mia Valenciana de la Llengua (AVL) qestiona, almenys en la teoria, aquest
monocentrisme, deiem ms amunt ( 4.9a). De tota manera, aqu s'han
de fer dues precisions.
En primer lloc, cal recordar que el mateix Fabra invitava els escrip
tors i gramatics deIs diferents parlars a treballar en la restauraci de la
llengua des de les seves realitats concretes, amb la convicci que aix
arribarem a un acostament efectiu (vg. 4.9f). En segon lloc, aquest
principi t un caire poltic i un de lingstico Polticament potser seria
desitjable que l'entitat codificadora fos nica; pero el que s realment
important s, d'una banda, que les propostes (emanades d'un centre
o de ms d'un) siguin al maxim de convergents, s a dir, que els lin
gistes facin un esfor\; per proposar per a la llengua estandard les for
mes vives que ms facilment reflecteixin la unitat i la totalitat de la llen
gua; i, d'una altra banda, que hi hagi voluntat poltica de potenciar l's
de la llengua a tots els nivells i en totes les circumstancies. Aquesta acti
tud de convergencia sempre ha estat entesa i defensada per les perso
nalitats ms destacades i ja t una llarga tradici. L'Informe sobre la
llengua del Pas Valencia, per exemple, signat per Sanchis Guarner i per
tots els altres caps deIs departaments de la Facultat de Filologia de la

~~.

1;1

,
Lexic especialitzat i termino/ogia

"

7.22. Entre els criteris de la codificaci de Fabra hi havia el de fer del

catala una llengua apta per a la ciencia i la tecnica. Com hem vist, aques
ta preocupaci s molt visible al DGLC. Des de llavors, pero, la cien
cia i les noves tecnologies han avan\;at molt, i aixo ha produit -i pro
dueix constantment- una demanda de terminologia nova. Durant els
anys del franquisme la GEC va representar un notable esfor\; collec
tiu en aquesta lnia, i l'esfor\; per produir i normalitzar nova termino
logia catalana no s'ha aturat desprs. Segurament es pot dir que, mal
grat els problemes i les dificultats, l'area de la terminologia s una de
les arees de la llengua que ms homologuen el catala amb les grans llen
ges de cultura.
Cal destacar en aquest ambit -que va lligat al deIs llenguatges d'es
pecialitat-la feina d'autors com Llus Marquet (vg. Marquet 1979-1985,
1984) i Carles Riera (vg. Riera 1992), i el treball realitzat des de les
universitats, especialment des de la Universitat Politecnica de Cata

!,

258

259
11, "
1,

Estat actual de la lIengua

Pompeu Fabra: vida obra

sol passar quan es tracta de qestions d'ortografia, aquest punt va ser el

que ms va sorprendre i el que en aquell moment va suscitar ms re
accions i comentaris. D'aquests comentaris, els que van mostrar ms
contundencia i radicalitat van ser els comentaris negatius, encami
nats a denunciar el que alguns consideraven que era fruit d'un con
junt de decisions erronies. Avui, deu anys desprs, podem debatre si
utilitzar el diccionari com a via per fer coneixer i difondre la reforma
ortografica va ser o no la decisi ms adequada, pero s innegable que
la reforma s'ha estes socialment i esta plenament consolidada i -si excep
tuem alguns grups resistents que perseveren en la seva actitud de rebuig
radical- acceptada universalment. s cert que la reforma, com s'ha dit
repetidament, contenia punts discutibles i millorables (que esperem ~ \de.
que de mica en mica es vagin ajustant). (Per a una visi crtica de la ,\ "il~!
reforma, vg., entre altres, Riera 1995 i Ruaix 1995: 12-15 i 89-99; 1996b '1)
.
i 1996c.) En canvi, l'establiment, l'any 1992 (IEC 1993: 85-96) d'uns
nous criteris relatius a la grafia deIs compostos i deIs derivats de mots
que presenten etimologicament una essa inicial seguida de consonant
presenta clarament punts molt febles. El lector pot llegir una crtica d'a
quests criteris, avalada per vuitanta-quatre professionals de la llengua,
a Ferrer, Marquet i Moll (1995).

lunya i la Universitat de Barcelona (avui es poden consultar, en lnia,

les bases de dades terminologiques UPCTERM (http://www.upc.edu/slt/
upcterm/) i UBTerm (www.ub.edu/slc/td_Arrencada.html).
Pero l'organisme que ms destaca en aquest ambit s el Termcat
(www.termcat.cat), centre creat el 1985 per un acord de la Generali
tat de Catalunya i I'lnstitut d'Estudis Catalans (al qual posteriorment
es va unir el Consorci per la Normalitzaci Lingstica) i dedicat a
l'elaboraci, revisi, normalitzaci i difusi de terminologia catala
na i lexic especialitzat. De l'extensa labor del Termcat se'n pot des
tacar el Diccionari de neologismes (1997), el Nou diccionari de neolo
gismes (2001), que recullen la nova terminologia aprovada pel Consell
Supervisor, i l'obra La normalitzaci terminolgica en catala: eriteris i
termes (1986-2004) (2006). El Termcat permet, a ms, a travs de la
Neoloteca, fer consultes en lnia deIs termes aprovats pel Consell
Supervisor (www.termcat.cat/neoloteca/), i t obert un servei electronic
de consultes terminologiques, el Cercaterm (www.termcat.cat).
~

Ortografia i ortotipografia

7.23. La publicaci del DIEC va significar alhora la proclamaci d'una

reforma ortografica parcial, basicament orientada a reduir la comple
xitat en l's deIs guionets. En la taula segent s'illustren alguns d'a
quests canvis, d'altra banda avui ja prou coneguts:
Abans del DIEC

Al DIEC

audio-visual

audiovisual

socio-lingstic
ex-ministre

sociolinxiistic
exministre

pseudo-paralisi

pseudoparalisi

vice-rector
col-i-flor

vicerector
coliflor

vist-i-plall

vistiplau

No ens entretindrem a fer una descripci detallada d'aquestes noves

normes perque ja n'hi ha moltes exposicions assequibles al lector. Com

260

.....

7.24. Com hem vist abans ( 5.12), hi ha punts de l'ortografia catala

na que es podrien simplificar sense que la llengua hi perds. Cal tenir
en compte que l'opci per la simplificaci de I'ortografia s una opci
a favor de la funcionalitat de l'idioma i que fer del catala una llengua
funcional formava part deIs objectius de la reforma de Pompeu Fabra
i deIs de l'lnstitut d'Estudis Catalans.

a) Els signes d'interrogaci. s ben conegut el desori que ha regnat sem

pre en aquest punt ( 5.12d). El 19931'IEC va adoptar l'acord (lEC 1996:
91-94; 1997: 41-44) de recomanar-ne l's noms al final de la interro
gaci; de recrrer, doncs, noms al signe de tancament. Han recollit
aquesta recomanaci unes quantes obres (Mestres et al. 1995: 180
184; Lacreu 1995a; Badia 1994: 257-258; Morey et al. 1995: fitxes 1225,
1231; Badia et al. 1997: 575-576). Altres obres, en canvi, recomanen

I
: I

261

1"

,,1,

Estat actual de la lIengua

Pompeu Fabra: vida obra

?~

'~

,~

, \,

("~.

escriure el signe d'interrogaci al davant en determinats casos (Ruaix

1995: 86-88; TV3 1995: 207-208; Avui 1997: 51). Pujol i Sola (1995:
49-63) defensen l's sistematic de tots dos signes, l'inicial i el de tan
cament, i el segon autor n'ha explicat les raons en diverses ocasions
(per exemple, a Sola 1977a: 88-111). La Gramatica del catala contempo
rani (Sola et al. 2002) adopta aquest mateix criteri.

E//exic

7.26. Els diccionaris dereferencia actuals per a la normativa dellexic

com snclDi~do-;;~ri-d~-laTtegacatalana (DIEC2), el Diccionari valen
cia (Lacreu, dir., 1995a), el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC
1998) i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana (Lpez del Castillo,
dir., 2000). J, per als verbs, el Diccionari d's deIs verbs catalans (Gine
bra i Montserrat 1999: vg. 7.10).

b) L'ortotipografia. El 1995 apareixen dues obres dedicades en exclu

siva a establir criteris en un ambit poc o gens tractat pels manuals de
normativa: el de l'ortotipografla i les convencions grafiques: Mestres
et al. (1995) i Pujol i Sola (1995). Amb aquestes dues obres la llen
gua catalana se situa en aquest ambit entre els idiomes de cultura ben
atesos en aquest terreny (vg. 7.9).

_~

La sintaxi

7.25. La reforma sintactica de Fabra va ser molt clara en uns aspectes,

no tant en d'altres i en va deixar uns quants gaireb sense tractar. Des
de fa ms de trenta anys Sola (1972-1973, 1987b, 1990, 1994a) estu
dia els lmits i les possibilitats de la doctrina sintactica de Fabra i ha dre
~at una llista minuciosa de temes que exigirien revisi o concreci. Ms
recentment, amb la publicaci de la Gramatica del catala contemporani
(Sola et al. 2002) s'ha aprofundit for~a en l'estudi descriptiu de moltes
qestions, circumstancia que hauria d'afavorir una revisi de la norma
tiva feta amb rigor i coneixement de causa.
En relaci amb alguns punts de sintaxi (la doble negaci, el rela
tiu de persona en les relatives substantives: vg. 4.5; etc.) els manuals
i guies d'avui presenten vacillacions i divergencies. Es tracta d'un
fenomen que pot semblar sorprenent, per potser s un indici que en
aquests punts l'estandard no ha arribat mai a assimilar els preceptes
de la normativa.
Un captol que se situa entre la sintaxi i ellexic s el del regim ver
bal, captol que Fabra va tractar ben poc i que modernament ha estat
sistematitzat per Ginebra i Montserrat (1999). Aquest diccionari tam
b clarifica i actualitza un bon nombre de definicions deIs verbs.

262

d!c~.ionari .norm_~!il1.()!i~

a) Abans del DIEC2 el DIEC va ser \.:!.

i
una obra llargament esperada, ates que l'anterior dicciona
ri normatiU'Qff~id,~l DGLC, era de 1932. El diccionari va rebre dures
- - -- ----crtiques (vg. Esteve et al. 1998, 2003), entre les quals destaca la que
retreia qti-h-agusapIo1ffifprou el treball en l'ambit dellexic cien
tificotecnic recollit al DLC (1982) d'Enciclopedia Catalana ( 7.8). Cal
dria distingir, en tot cas, entre els aspectes tecnics del diccionari, certa
ment millorables a la llum de la lexicografia de final del segle xx, i els
aspectes poltics i prpiament normatius. Les principals febleses tecniques
des del punt de vista lexicografic sn les segents: ordenaci poc orga
nitzada i falta de numeraci de les accepcions, informaci poc clara
de cara a l's, pobresa d'exemples, conservaci d'accepcions obsoletes
o errnies, casos de sobredefinicions, casos d'absencia de definici, con
fusi de criteris quant al tractament de les unitats fraseolgiques i pre
sencia de circularitat en les definicions.
Pel que fa als aspectes politiconormatius, les principals caracterstiques
del diccionari sn les segents: es declara vigent l'orientaci de Pompeu
Fabra en el treball de codificaci del lexic, es realitza una reforma orto
grafica parcial ( 7.23), es mostra un major grau d'obertura davant la fle
xibilitat territorial de l'estandard ( 7.18), es procedeix a la depuraci de
les definicions per tal que quedin polticament correctes, s'amplia mode
radament ellexic cientificotecnic i l'IEC admet que el DIEC no s l'nica
obra de referencia per a l'establiment de l'estandard. La incorporaci de
mots com atur 'desocupaci for~osa', quartos 'diners', guapo, varius (al
costat de varices), clero, curar 'guarir', cuidar 'tenir cura', caldo, els infini
tius tindre i vindre, entregar, banyador 'vestit de bany', quadro (al costat de

havi.a~t

._~-

'1;1:

'11

,:

,11

I ~I

',
1

'1
:,1

1I

1
1

11

'

,1

1II1

,11111

263
1

1:"

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la lIengua

I
j

quadre), seguir 'continuar' i d'altres, que eren velles reivindicacions de certs

gram'ltics, escriptors o grups socials, ha de ser vista, contr'uiament al
que un lectura essencialista deIs postulats de Fabra ens faria pensar, com
el fruit d'uns plantejaments de planificaci lingstica dinamics, igual que
eren dinamics els criteris amb que treballava Fabra.
Va respondre a les esmentades crtiques d'Esteve et al. (1998, 2003)
Aina Moll (1999). No podem entrar en ms detalls sobre aquest aspec
te, alie al nostre llibre.

b) El Diccionari valencia s un diccionari de caracterstiques molt semblants

al DIEC, fins i tot pel que fa a l'extensi, i en el moment que va aparei
xer les drcumstancies feien pensar que esdevindria la versi ofidal (o quasi
oficial) de la normativa lexica per a s del Pas Valenda, ates que havia
estat editat conjuntament per la Generalitat Valenciana i l'Institut Inter
universitari de Filologia Valenciana i avalat per un consell as sessor
format per professors universitaris de prestigio Els conflictes poltics i
la creaci posterior de l'Academia Valenciana de la Llengua van enter
bolir aquesta perspectiva. El diccionari recull, a ms de mots generals
de tot el domini, els materials ms interessants de la tradici lexico
grafica valenciana. El contingut de l'obra no t interes exclusivament
per als usuaris valencians de la llengua catalana, sin que s til per a
tota la comunitat lingstica.
e) El GDLC constitueix de fet una reedici, ampliada i modificada, del
DLC (1983) ( 7.8), que al seu torn s'havia beneficiat de tota la labor
lexicografica de la GEe. Conserva el prestigi del seu antecessor com a

diccionari general de referencia de la llengua estandard. Recull tot el

contingut del DIEC i hi afegeix entrades sobretot de llenguatge cienti
ficotecnic i d'altres de llenguatge general (potabilitzar, pontificar, etc.).
1cont altres millores de contingut (incorpora etimologies i dades his
toriques) i de presentaci (numeraci de les accepcions, etc.). Les tec
niques de definici no han millorat en relaci amb el DLe.
d) El Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62) aprofita tot el mate
riallexicografic del Gran Larousse Catala (GLC 1990-1993) i, comparat

264

amb el DIEC i amb el GDLC, el que aporta sn sobretot entrades rela

tives a paraules corrents o recents i definicions ms senzilles pero que
abasten ms accepcions.
7.27. Donem tot seguit una taula (feta una mica a l'atzar, sense preten
si d'acotar cap terreny ni aspecte) de paraules i accepcions que han
resultat ms o menys problematiques de cara a la seva admissi en
l'estandard. Indiquem si les recullen els diccionaris que acabem d'es
mentar, i si constaven en els diccionaris de referencia anteriors. Per a
altres estudis sobre el tractament lexicografic modern dellexic con
flictiu, vg. els treballs aplegats a Sola (ed.) (1992).

.~
..

DGLC = Diccionari general de la llengua catalana (edici de 1977)

FM = Diccionari manual de la llengua catalana (1983)

DLC = Diccionari de la llengua catalana (d'Enciclopedia Catalana,

edici de 1983)

DIEC = Diccionari de la llengua catalana (1995)

DV = Diccionari valencia (1995)

GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana (d'Enciclopectia

Catalana, 1998)
GD62 = Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000)

DIEC2 = Diccionari de la llengua catalana (2007)

1,',
,

:11'1'

DGlC FM DlC DIEC DV GDlC GD62 DIEC2

afici i aficionar-se

1
:,'

aficionat -da 'afeccionat'

lili , I

autoria

jlll

bac 'cansalada viada'

bac 'penca de porc'

banyador 'vestit de bany'

barbacoa

barco

barra 'taulell d'un bar'

basquet 'basquetbol'

(vg. vestit de bany i es/ip)

265

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la lIengua

rant que el DLe en els terrenys que aqu hem exemplificat (termes
recents i discutits), i en la segona el que s'hi mostra ms s el GD62.

La violaci del catalil, i el 1993 edita el volum collectiu, de ttol tamb

prou eloqent, Una llengua sense ordre ni concert. La polemica es va apai
vagant i cap a la meitat de la decada deIs noranta es pot considerar ms
o menys tancada. AIguns deIs elements del debat, pero, tenien i tenen
encara una gran rellevancia, i s per aixo que ens sembla que valla pena
d'entretenir-se a comentar-lo.

Les polemiques
7.28. Entre les moltes polemiques lingstiques i pseudolingstiques

que hi ha hagut al nostre domini lingstic, a partir deIs anys cin

quanta del segle xx se'n va produir una de llarga sobre l'ofici deIs correc
t()I~_ i la suposada relaxaci lingstica deIs (d'uns quants) escriptors
,~.::,----:~~.2)jMOlt en sntesi, es plantejava una mena de lluita entre el codi
nglble i la llibertat o relaxaci de certs escriptors (els quals, en
definitiva, representaven la llengua escrita, i encara una llengua escrita
prou idealitzada). Joan Fuster plantejava I'afer en termes expeditius:
es tractava d'una lluita entre el camp o la muntanya i la ciutat, entre
els avis i els nts, entre una actitud conservadora (llengua-museu, llen
gua-smbol, sacrifici patriotic) i una de progressista (llengua-vehicle).
En aquella epoca es van produir les primeres reivindicacions, tmides,
de paraules com clero, entregar, i de certs usos d'estar (ms detalls a
Sola 1977b i a les referencies del 7.2).
7.29. A comen~ament de la decada deIs vuitanta es va iniciar una pole

mica pblica sobre la realitat de la llengua que s'ensenyava a les esco

les i la que s'utilitzava sobretot als grans mitjans de comunicaci: als
diaris, a la radio i a la TY. La polemica va adquirir proporcions de con
troversia pblica amb l'aparici, el 1986, del llibre Verinosa llengua, de
Pericay i Toutain ( 7.4, 7.8). Pericay va publicar poc desprs un recull
de textos per mostrar que les seves tesis no eren noves i que sintonit
zaven amb opinions ja expressades per autors de prestigi (Pericay, ed.,
1988). Van venir a continuaci elllibre Paraula viva contra llengua nor
mativa (1990), d'Ivan Tubau, i un recull d'entrevistes del mateix autor
amb el ttol El catalil que ara es parla (1990). El mateix any M. Llulsa
Pazos publica L'amenar;a del catalil light, i Ernest Sabater, Ni heavy
ni light: catalil modem! El 1992 el grup defensor de les tesis de Peri
cay i Toutain creen el Grup d'Estudis Catalans i publiquen el llibre
collectiu El barco fantasma (1982-1992). Pazos fa sortir el mateix any

276

11 ,

7.30. Van participar en aquestes polemiques tres grups de persones:

a) El primer grup defensava com a ideal de llengua comuna estandard

un catala relativament desprovelt de filigranes, essencialmen_~_9Ilsense
arcaismes ni elements poc coneguts mgaiie-s-cncessions-diectals,~asa=
da i practicament acabada en el dia ecte oriental o, ms propiament, en
la parla de la conglomeraci barcelonina. vanman..ifestar aquesta opini'
nombrosos professionals de la llengua que treballaven com a assessors,
correctors i traductors en publicacions periodique~, a la radio i a la TV.

'l:'
<~~

b) El segon grup va reaccionar contra el primer amb arguments ms aviat ~t)..-'- 7

defensius, mig morals, mig patriotics, mig d'obedi,encia, i, des d'una opti
c~i, va trivialitzar o simplement ,va negar les dificultats
que el primer grup delatava. Al darrere d'aqueSta posici segurament
hi havia la por que l'estandard creat per Fabra es desmanegus, i la
prevenci raonable davant la llengua del carrer, encara molt castella
nitzada per causa de tants anys de repressi. '

cJe\~

iI

I1

J
1

1 111

1,'1

e) El tercer grup defensava una llengua estandard no tan redulda als

parlars barcelonins i ms representativa delsaltres dialectes, de mane

"raq;~~~'p~~I-3ts-draque-stS-es p'oguessin-se't;-~;-id~ntificats amb

els esmentats mitjans de comunicaci, i en concret amb la llengua de
la TV. Es van manifestar a favor d'aquesta ltima opini els departa
ments universitaris de llengua catalana d'Alacant, Valencia, Palma i Llei
da, el Centre de Recerques i d'Estudis Catalans de Perpinya (CREe) i, en
resposta o suport a tots els anteriors, l'IEC. AIguns deIs qui s'arrengle~\
rayen amb aquest grup, pero, no manifestaven opinions en el fons
gaire diferents de les del segon grupo

277
1

",1,,11

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la !lengua

7.31. Analitzarem brevssimament les posicions. La primera, la deIs qui

noms han vingut a treballar i a callar, deien amb la intenci d'im

pressionar. Per cal veure que aqu es barrejaven problemes indepen
dents: el problema de la integritat del catala i el de la impossibilitat que
tenen els Pai"sos Catalans d'integrar els immigrats (problema, aquest
ltim, que t aspectes prou diferents, com el poltic, el social i el lin
gstic). (Vg. 5.42c.)

defensaven un major acostament a la llengua parlada actual de l'area

barcelonina, cont dues afirmacions -que la llengua estandard s'ha d'a
costar a la llengua parlada i que aquesta llengua ha de ser la de l'area
barcelonina- que havien estat defensades repetidament al llarg de
cent cinquanta anys: Pitarra i altres comedigrafs eren pblics parti
daris i efectius cultivadors del que ells anomenaven el catala que ara
es parla ( 2.4); a final del segle XIX, desprs de seixanta anys de debats
i escandols, van defensar els dos aspectes d'aquesta posici els homes
de lG\ven\, i Fabra va reeixir a definir-ne els lmits exactes i a descriu
re-k-'cap als anys seixanta del segle xx el dilema entre una posici ms
purista i una de ms popular es va tornar a ensenyorir de les pagines
de la poca premsa catalana que aleshores hi havia ( 7.2). Podem afe
gir-hi que una personalitat com Carles Riba considerava tamb indis
cutible el segon aspecte de la qesti, aix s, que una llengua comu
na escrita es forja all on el moviment literari t ms pes i on
convergeixen els diversos camins de la relaci en tots els ordres, espe
cialment l'intellectual; cap esfor\ ni cap terica excellencia local no
ho poden canviar (Riba 1954: XVIII).

'ltc\1.t,(,1

), { '..C

7.32. Els partidaris d'aquesta primera posici addui"en alguna ra que

produi"a esgarrifances perque s greu i verdica, i alguna altra que ms
aviat s demaggica. Colpien -i colpeixen- afirmacions com ara les
segents: a) Una llengua no s un problema de sentiments i de nos
talgies, sin de practica quotidiana, i s'ha de formar a partir del dia
lecte que t un major pes demografic, econmic, cultural i social.
b) Esta condemnat al fracas l'ideal d'introduir una puresa de laborato
ri en una llengua que, tant si ens agrada com si no, la histria ens ha
fet impura. c) El catala actual no t solucions per a una serie de con
ceptes que sn precisament els que dominen el mn.
Per tenia, com a mnim, algun component demaggic el raona
ment d'algun membre del grup en la lnia que calia potenciar els ele
ments semblants entre el catala i el castella -en lloc de potenciar-ne
els elements diferencials- a fi que els immigrats accedissin ms facil
ment a la nostra llengua: Ens esgarrifa pensar que aquests ciutadans

7.33. Els fets addui"ts per aquest primer grup en suport de la seva posi
d eren de dos tipus: dificultats concretes en certs punts de la codi
ficad gramatical o lexica, i dificultats ms generals a l'hora d'enfron
tar-se, per exemple, amb els mltiples aspectes de la llengua de la
TV. Pel que fa a la codificaci, es mostraven partidaris d'acceptar parau
les com barco, entregar o cuidar, que el diccionari normatiu excloi"a (avui
el diccionari ja admet les dues darreres), i d'evitar-ne d'altres que con
sideraven arcaiques o desconegudes (s'entn, en el dialecte central),
com ara llur, quelcom, adhuc, hom, romandre, cercar, ambds, enguany,
dempeus, etc., aix com el tractament de vs (que havia de ser subs
titui"t pel de voste). En gramatica, creien que la varietat estandard
de la llengua havia d'abandonar plurals com boscs, el passat simple (vin
gueren, per van venir), certes construccions de relatiu, etc., i que havia
d'acollir certes formes pronominals <els hi vaig dir que vinguessin,
etc.) i el participi sigut (en lloc d'estat). Realment, els exemples no pas
saven d'anecdotes, i per tant estimulaven poc a donar-los la ra. En
canvi, les dificultats ms generiques amb que llavors s'havia d'enfron
tar un assessor lingstic d'una televisi catalana, per exemple, eren
prou ms serioses. Es tractava de la dificultat d'adaptar al catala tota
mena de registres lingstics, sobretot els ms populars, els de barris
baixos i de la delinqencia, per tamb d'altres com els militars o el
llenguatge del jovent. En aquests casos, la llengua viva no tenia recur
sos (perque simplement no els havia creat o els havia abandonat per
falta d's) o en tenia uns que la normativa considerava inaccepta
bIes com a castellanismes o per altres raons. La majoria de persones
que tenien alguna responsabilitat lingstica eren plenament cons
cients deIs problemes, i en patien les conseqencies en carn viva durant
la seva feina diaria.

278

279

Estat actual de la lIengua

Pompeu Fabra: vida i obra

7.34. Quan un sector de la societat manifesta un neguit provocat per

(}\;:J

~~~

la situaci general o per uns determinats aspectes de I'economia, de la

convivencia o, en el nostre cas, de la llengua, s inevitable, per no dei
xa de ser sorprenent, que sempre hi hagi qui hi reacciona intentant d'ai
gualir o fins i tot ridiculitzar les raons deis primers. EIs uns qualifi
quen els altres de reaccionaris, conservadors o feixistes; i els altres
qualifiquen els uns de revolucionaris, iconoclastes i eixelebrats. De vega
des els adjectius sn ms picants, per deixem-ho aix. En la nostra pole
mica tamb van fer acte de presencia els conservadors, els quals van
agafar una mica el rave per les tulles i van voler fer veure que amb un
trosset d'esparadrap conjuraven la malaltia.
En concret, van dir que problemes com I's de les preposicions per i
per a o de certs relatius no passaven d'anecdotes; que, en realitat, ni tan
soIs constitui"en problemes i que, en definitiva, era ridcul de vole:Lfer
entendre que per aquests detalls trontollava el ferreny i sacrosant ~if~
de la nostra llengua normativa. Diem que agafaven el rave per les tulles
perque es fixaven precisament en la part superficial i anecdtica del pro
blema, en detalls com els esmentats, i no volien entendre el punt de vis
ta i les raons i les impaciencies molt ms protundes deIs contrincants.
Repetien per millesima vegada, per exemple, que la persona a qui no li
agradi la construcci academica Un terreny lagrandaria del qual s de cent
hectarees pot dir simplement un terreny de cent hectarees, etc. Fins i
tot una revista com Serra d'Or queia en aquest parany i sortia en defensa
del passat simple, de llur i d'ham.

7.35. El tercer grup, que incloi"a els departaments de llengua catalana

de Lleida, Palma de Mallorca, Valencia i Alacant, aix com el CREC,

va denunciar I's en els grans mitjans de comunicaci, i especficament
a TV3, d'una varietat lingstica excessivament barcelonina, tant de
contingut com de pronunciaci. Els denunciants creien que aquesta
actitud deIs mitjans de comunicaci tenia conseqencies nefastes com
ara les tres segents. En primer lloc, aquella llengua era excessivament
pobra i eixarrei"da, per tal com no aprofitava els recursos i la varietat
de les altres parles. En segon lloc, un mitja tan fascinador com la TV
arribava afer creure que la modalitat utilitzada era la ms noble de la

280

ii

~.

llengua, i automaticament els parlants d'altres varietats s'avergonyien

d'ells mateixos. Finalment, en alguns punts del domini lingstic,
concretament a les Illes, al Pas Valencia i al Rossell, es produi"a una
reacci inversa a I'anterior: la parla barcelonina era rebutjada pels espec
tadors, que no s'hi sentien cmodes o identificats. Com a palliatiu de
la situaci descrita, els membres d'aquest grup reclamaven la presen
cia efectiva en els grans mitjans de comunicaci, i sobretot a la TV, de
tots els dialectes catalans.
La denncia i la reclamaci eren importants, per en la practica tam
b presentaven alguna esquerda per on el contrincant podia intentar d'a
feblir-los. Per exemple, els professors de Palma es manifestaren especial
ment exigents en el respecte de certs preceptes o en l's de certes formes
que ells creien ms genui"nes: volien el retorn a la normativa classica de
les preposicions per i per a; no admetien barco, marxar (amb el significat
'anar-se'n'), carbassa i cargal, l'infinitiu caneixe'l, ni el participi sigut; volien
que bana tarda fos substitult per ban dia, i que no s'utilitzs bana nit
en un moment del dia en que ells diuen ban vespre; creien que calia eli
minar cursa, alcalde, el tractament de voste i l'expressi ha senta, i difon
dre correguda, batlle, el tractament de vs i l'expressi em sap greu; i recla
maven major utilitzaci de paraules no usuals a Barcelona o a la seva
area dialectal, per que sn basiques a una o diverses de les restants are
es, com ara (adr, capell, davallar, enguany, cercar. El lector ens perdona
ra el detall. Per el detall s convenient perque es vegi que entre la teo
ria i la practica sovint s'hi interposen entrebancs nombrosos i difcils de
salvar. Molts professionals de la llengua que no havien pres les armes
en cap deIs tres bandols no acceptaven diversos deIs punts que acabem
d'enumerar. Per, aix a part, la proposta d'aquests departaments topa
va amb dificultats no gens petites com ara la coherencia que una llen
gua de televisi ha de tenir: no s facil de poder-hi trobar ellloc just per
a diverses fonetiques territorials, per exemple.
7.36. Les dimensions del problema avui. Avui, havent passat uns quants

anys, algun deIs problemes que constitui"en els elements de la polemica

s'ha resolt. D'altres potser s'han agreujat o demanen que en fem un plan
tejament diferent. En aquests anys, a ms, la feina d'estudi i analisi de la

281

Pompeu Fabra: vida obra

Estat actual de la lIengua

llengua ha crescut de manera notable, i aix permet fonamentar ms les

preses de posici i avaluar-ne les implicacions. L'autoritat normativa ofi
cial, d'altra banda, ha abandonat la inhibici i ha fet esfor~os -ben valo
rats pels uns, criticats per d'altres o considerats insuficients per uns tercers
(ara no entrarem en aquest aspecte)- per comprometre's en la tasca d'ac
tualitzaci de l'estandard. Creiem que avui podrem reformular els con
dicionaments de la polemica, esquematicament, en els termes segents
(vg. tamb Sola 2003):

batalla de la llengua han guanyat els uns o els altres, sin de consta
tar que s'ha progressat en la definici i delimitaci de l'estandard, que
era un objectiu de totes les parts en conflicte.

a) La inseguretat lingstica que patien els catalanoparlants, i especfica

ment els professionals de la llengua -professors, correctors, periodistes,
escriptors-, no s'ha atenuat del tot. Encara avui podem topar amb mons
tres lingstics que sn barreja de barbarismes elementals i d'arcaismes o
cultismes sovint mal usats. Pero la formaci de les persones implicades en
les feines d'ensenyament, correcci i assessorament ha millorat, i les eines
disponibles, com hem vist, han augmentat notablement en els darrers vint
anys. En realitat, no es tractava pas d'eliminar de la llengua mots com quel
com o llur o de substituir d'avui per dema les construccions de relatiu
cultes per d'altres de populars, sin d'aconseguir que els professionals
tinguessin prou coneixement i prou domini de !'idioma per usar-lo amb
seguretat, flexibilitat i creativitat.
b) L's formal del catala, en part, s'ha desideologitzat. Si fa vint anys
se suposava que a un periodista que treballava en un mitja de comu
nicaci en catala l'acompanyava una actitud ideolgica de compro
ms amb la llengua, avui aix ja no s aix. L'absencia de comproms,
tenint en compte la situaci social de l'idioma, potser es pot conside
rar negativa, per t una vessant positiva: afavoreix que en el debat
sobre problemes practics de gramatica i lexic no s'hi hagi de dirimir
apassionadament el futur nacional deIs Pai"sos Catalans.
e) La varietat estandard, en aquests darrers vint anys, ha acollit uns
quants deIs trets que li demanaven els partidaris d'acostar el catala
formal a la realitat de la llengua viva: s'ha modernitzat, s'ha simplifi
cat i ha esdevingut ms funcional. No es tracta de determinar si en la

d) Per avui apareix a l'horitz un problema nou: fins i tot aquest estan
dard ms funcional que difonen els mitjans de comunicaci i que
s'ensenya a l ' escola ~iesulta literarITnf6:resc'~_ ~<:>~t~J~~~~ 'a_YIl}j
inclosos molts deIs qui se senten compromesos ideolgicament amb
la causa de la llengua i la naci catalanes.

11"

e) El que acabem de dir probablement t a veure amb aquesta altra cons

tataci: les esperances que molts tenien que l'ensenyament del catala
i l'exposici deIs usuaris a mitjans de comunicaci en catala - TV i radio
sobretot- elevarien la qualitat del catala parlat per la gran massa social
no s'han acomplert. Probablement, avui la majoria de catalanoparlants
t una coneixen~a i una vivencia ms efectives i ms espontanies del
castella que del catala.

f) Escandalitzar-se perque els joves parlen malament en catala o recri

minar-los-ho no t cap efecte. Com hem dit, fins i tot a joves amb inquie
tud pel pas determinats mots, construccions o girs de l'estandard -que
per als seus pares o professors sn ben naturals- els sonen a manera
de parlar deIs avis, si no a antigalla insuperable. 1 no es deixen con
vencer ni impressionar amb explicacions com ara que la llengua cata
lana que parlen s pobra i esta castellanitzada o que la ferotge perse
cuci recent de la llengua s la responsable de la majoria deIs mals
que avui detectem en l'idioma. Tenen la convicci que la llengua no
existeix per ser reprimida i corregida contnuament, sin per servir de
vehicle a la comunicaci.
g) Com ha fet notar ms d'un autor, la defensa a ultran~a deIs trets
delllenguatge viu per a l'estandard provoca la dialectalitzaci i la per
dua de capacitat referencial de la llengua. Per a un idioma subordinat,
la decantaci extrema cap a l'espontaneHat i la naturalitat en elllen
guatge formal equival al conformisme paralitzador. Els estandards de
1111.

I'~,

282

283
1

,,I'IIII

Pompeu Fabra: vida obra

les llenges modernes de cultura sn tots construccions politicocultu

rals, artificials, que han estat imposats a la massa social. L'exit de la
maquinaria poltica i administrativa en aquest ambit ha consistit pre
cisament a imposar, com si fos natural, un model de llengua arbitrar
amb capacitat de cohesi.

~.

Bibliografia
De Fabra

h) En els debats sobre normativa i estandard s important de tenir en

compte aixo: el problema essencial no s simplement d'opini. El pro

blema no s que una part deIs gramatics, escriptors, assessors, ete., siguin
partidaris d'un model ms basat en la llengua espontania i amb ms
concessions als castellanismes, i que d'altres siguin partidaris d'un model
ms elaborat, ms diasistematic i ms acordat amb la tradici culta. El
problema s que la decantaci extrema cap al col.loquialisme s lings
ticament disgregadora, pero la implantaci i el manteniment del model
ms elaborat depenen de la capacitat d'imposar-lo amb naturalitat.
1 avui en aquest punt els gramatics i els professors hi poden fer poc,
molt especialment en llenges subordinades i afeblides. Si els ciutadans
perceben el model de llengua estandard com a excessivament llibresc
o artificis, i el poder no t mecanismes per contrarestar aquesta per
cepci, el canvi de conducta lingstica esdev molt difcil.
i) S'acaba fent pales, doncs, que els conflictes sobre el corpus de la llen

gua -sobre el codi ortogratic, lexic i gramatical- sempre estan lligats als
conflictes en l'estatus: als problemes sociolingstics de la comunitat. Per
que la construcci de mecanismes que facin assimilar l' estandard amb
naturalitat ja no depen deIs lingistes. Depen, simplement, d'una acti
tud poltica clara i efica~ per situar la llengua en una posici de preemi
nencia social. Els nostres dirigents poltics, socials i economics ens han de
dir on hem d'aspirar a arribar: si a la que avui s'anomena convivencia pac
fica entre dues llenges -que l'experiencia i la ciencia assenyalen que con
dueix a l'extinci de l'idioma ms feble- o b a la preeminencia social, a
la sobirania real, de cada llengua dins el seu territori historie. Hem vist que
en el pensament de Pompeu Fabra, el constructor del corpus normatiu del
catala contemporani, aquest dilema de l'estatus ja estava resolt en una
direcci determinada.

284

c = Conversa/-es
Converses: vg. 1919a
DGLC: vg. 1932a
FM = 1983
P = Santiago Pey (editor de les Converses)
Primer Congrs: vg. l'altra llista bibliogratica
R = Joaquim Rafel (editor de les Converses)
* Signe utilitzat al captol 6 davant les obres que tenen fitxa en aques
ta bibliografia.
1891a: Ensayo de gramtica de cataln moderno. Barcelona: L' Aven~. (Edi

ci facsmil, juntament amb Fabra 1898, Barcelona: Altafulla, 1993.

Reproduit a Fabra 2005: 207-329.)
1891b: Afixos pronominals y teora de l'apostrof, L'Aven~ (Barcelona),
31.XII, p. 385-389.
1892: Sobre la reforma lingstica y ortogrfica, La Vanguardia (Bar
celona), 22.III, p. 4. (Reproduit a Miracle 1968: 269-273, a Lamue
la i Murgades 1984: 164-169, i a Homenatge 1998: 79-84.)

285