Guia per a

autors novells

Guia per a autors novells

03

Introducci
Sortir de lescola i buscar feina
Els secrets dun bon book
Lencrrec deuna feina
El clcul de pressupostos
El contracte dedici, igual per a tothom
Feina feta
Com han de ser les factures?
10 consells i idees
de professionals

18

Associaci Professional
dIllustradors de Catalunya

Guia per a autors novells

Introducci Ms ben formats que mai, els illustradors compten amb un

ampli ventall de possibilitats professionals. Per cal tenir present que la prctica de la illustraci professional demana altres
coneixements i habilitats, a part dels vinculats amb la creaci
artstica.
Per obrir-se pas com a professional, calen destreses comunicatives, de promoci de lobra i fins i tot de relacions pbliques.
Igualment, i com a autor, ha de conixer a fons els drets i deures
de la creaci artstica, de la qual s responsable, per protegir-la i
poder explotar-la. Un illustrador sol ser a ms un emprenedor,
un professional freelance que, a banda de crear, se les ha de tenir
amb plans dempresa, pressupostos, contractes i factures.
Aquest manual vol ser una guia per a lillustrador novell en
la transici de lescola al mercat laboral, i oferir respostes a les
preguntes i els dubtes en matria fiscal i jurdica que apareixen
ms sovint en incorporar-se a la professi. Per aix, al llarg
daquestes pgines i per ordre cronolgic, descriurem els passos
a fer, des de la recerca de feina i la preparaci dun book de presentaci fins al moment en qu es factura la feina feta.
Tamb oferirem suggeriments i receptes no exhaustives per establir els primers contactes, informaci de contractes que no
siguin indigestos, com donar-se dalta i idees per elaborar un
pla dempresa i calcular un pressupost.
Una advertncia: de la mateixa manera que fer-se autnom no
s lnica forma jurdica de treballar en aquest ram, aquestes
pgines tampoc sn un receptari tancat. Les maneres de buscar
feina i treure rendiment duna obra no tenen lmit. Tot depn
exclusivament de la inventiva de cadasc.
3

La guia inclou un apartat amb comentaris i consells de professionals del sector i illustradors consolidats.
Sortir de lescola Un cop adquirits els coneixements tcnics i terics per a la prci buscar feina tica de la illustraci, lalumne que ha acabat els estudis afronta

el segent repte: ingressar al mercat laboral, un mercat amb ms

possibilitats per tamb ms complex que fa uns anys i, fins a un
cert punt, saturat.
Com en qualsevol ofici, passar destudiant a professional demana una certa preparaci, uns objectius clars i un mtode de
recerca de feina. Cal saber a quines portes interessa trucar i com
sha de fer. El fet que la majoria de sortides passen per fer-se
autnom intensifica la tasca preparatria.
l pas ms important que ha de fer el futur illustrador s prenE
dre conscincia de la seva vlua professional. Cap illustrador
viu de laire i totes les empreses difondran lobra creada per

Qu es cou?

Una forma accessible de conixer el mercat, les tendncies

en illustraci, fer els primers contactes i fins i tot donar-se
a conixer consisteix a treure el nas per llibreries especialitzades o sensibles a la illustraci. Aquest s un dels primers
consells que dna la illustradora i professora Mariona Cabassa als seus alumnes. Idea que comparteix amb leditora
Iolanda Batall, a qui, quan lagenda li permet, li agrada
xafardejar en llibreries de confiana per buscar novetats i
que lliga amb la crida a la curiositat que entona lillustrador
Miguel Gallardo a les pgines finals de la guia. En algunes
daquestes llibreries, com Abracadabra o Casa Anita, a Barcelona, shi organitzen fins i tot presentacions, exposicions i
actes relacionats amb el mn de la illustraci.

Ho sabeu? Dalguna

manera, es pot considerar

que la illustraci no va
ser reconeguda a lEstat
espanyol com a treball
artstic amb personalitat prpia fins a lingrs
daquesta disciplina en
el sistema educatiu oficial, lany 1995, quan es
va instaurar el ttol de
Tcnic Superior dArts
Plstiques i Disseny en
Illustraci. (1)

treuren un rendiment econmic. Per tant, val la pena recordar

el que diu el fullet LABC de lillustrador, publicat per la Federaci dAssociacions dIllustradors Professionals (FADIP), que
insisteix en tres principis bsics.
Primer, que com a creador lillustrador s lnic propietari de
lobra i com a tal ns responsable.
Segon, si es publica lobra, no s per fer cap favor a lautor. Aix
doncs, sha de cobrar sempre per qualsevol treball, inclosos els
encrrecs de proves.
Tercer, un illustrador, en principi, no comercialitza lobra original, sin els drets per explotar-la. Per tant, el valor econmic
real es derivar de les vegades que lobra hagi de ser reproduda.
Assumits aquests principis bsics, s el moment de definir una
estratgia de recerca. Com ms elevat sigui el grau de coneixement del que sofereix i de les maneres de funcionar del mercat,
ms possibilitats hi haur de reeixir.
Primerament cal aconseguir una llista de possibles clients a qui
mostrar lobra prpia o presentar un projecte. Adreces deditorials,
agncies de publicitat, estudis de disseny, de premsa, directors
dart... es poden obtenir a travs dinternet hi ha directoris de
cada sector o en els respectius gremis i associacions professionals. Ocasionalment, tamb es facilita aquesta informaci en oficines municipals docupaci, quan se sollicita assessorament per
crear una empresa.

(1) Llibre blanc de

la illustraci. Article
dArnal Ballester.
5

Per guanyar efectivitat, le-mail shauria de personalitzar i, si

pot ser, ajustar-lo al mxim a les caracterstiques del client.

Un cop seleccionat el tipus de client segons els interessos de

lillustrador, s el moment denviar per correu electrnic una
carta de presentaci amb una mostra de feina o, encara millor,
un enlla a un bloc o una web, on podran tenir una visi ms
mplia del que sofereix.

No sha de fer Enviar cor-

reus massius amb les

adreces a la vista o amb
arxius adjunts que pesin
massa, com a mnim sense tenir perms previ. Pot
resultar contraproduent i
dna mala imatge.

Per obrir-se cam, hi ha una regla que cal seguir sempre: moure
lobra tant com es pugui. Sha dintentar que arribi a la gent
que lha de veure, de la manera ms simple i directa possible. I
que sigui bo. Aix ho va expressar Toni Segarra, creatiu de publicitat, durant el colloqui La relaci client-illustrador a lEstat
espanyol i altres pasos, organitzat per lAssociaci Professional dIllustradors de Catalunya (APIC). Del mateix parer era
Mariv Pulido, directora dart de premsa sobre la manera de
presentar els treballs, a mi el que ms magrada s que es comuniquin per e-mail i mindiquin el web, va dir i lillustrador
Philip Stanton, que va remarcar la importncia dinternet i de
les noves tecnologies per promocionar lobra.
Els blocs, allotjats en pgines personals o en directoris especialitzats, poden substituir el portafolis imprs, amb lavantatge
que estan a labast de tothom. La xarxa fins i tot possibilita que
el treball es vengui sol. Tot i ser convenient fer tasques de manteniment i revisi constant per guanyar visibilitat, s lgic esperar que els estudis i els clients la utilitzin cada cop ms per a les
seves recerques i per contactar amb futurs collaboradors.

Els secrets dun Cal dir, dentrada, que no hi ha normes escrites per fer un bon
bon book book. Com que s la carta de presentaci de les capacitats de

lillustrador, hauria de contenir prou illustracions per tal que

el client sen pugui fer una idea fidel. Segons Henrique Torreiro,
gerent de FADIP, hauria de ser concs com un currculum i,
dins de les possibilitats, adaptat als interessos de les empreses
a qui es mostra. Els editors, explica Torreiro desprs de parlarne amb editors de llibres i manuals, acostumen a preferir un
book amb un estil i un registre definits, mentre que les agncies
de publicitat suposo que valoren ms la versatilitat. Leditora
Iolanda Batall, directora editorial de La Galera, troba ms in6

Un consell Una idea vli-

da per elaborar el primer

book s aprofitar part
dels exercicis descola,
sempre, per, que es faci una bona selecci i es
rebutgin tots aquells treballs amb els quals un no
se sent identificat. O elaborar encrrecs propis
en parallel a la recerca
de feina mai se sap si
acabaran publicats!

teressant, en canvi, que lillustrador mostri els diferents registres, si els t. Com ms registres ms possibilitats t leditor
de determinar en quins projectes encaixa, comenta. Amb tot,
conv recordar que cada editor t les seves prpies preferncies
i que, moltes vegades, s possible preguntar-li directament com
prefereix el book en la fase prvia de presentaci.
Com que un book imprs comporta una despesa econmica,
una opci per reduir costos s decantar-se per un model flexible, que permeti excloure o incloure nous treballs i adaptar-lo
a les necessitats del futur client. Posem per cas que es vol mostrar el dossier a una editorial infantil, llavors, quin sentit t,
es pregunta lillustrador Miguel Gallardo, adjuntar-hi totes les
illustracions tcniques?

La difusi i la protecci de lobra

Per evitar que qualsevol persona descarregui i utilitzi lobra

penjada a la xarxa, es pot protegir afegint-hi marques daigua.
Sovint nhi prou de pujar les imatges amb resoluci per a
pantalla (72 dpi), ja que aquesta no s suficient per imprimir
en aquest cas caldria una resoluci de 300 dpi.
No cal registrar les feines que ens encarreguen, perqu el sol
fet que es publiquin ja s suficient per saber qui ns lautor o
autora, per quan es disposa dun projecte de llibre per proposar-lo a les editorials, llavors s que shauran dinscriure a
loficina del Registre de la Propietat Intellectual que correspongui*. s un trmit senzill que serveix per registrar qui s
lautor o autora de lobra.
Davant dun conflicte dautoria, conv recordar la importncia de conservar loriginal de lobra i tota la documentaci,
inclosos els e-mails, que la puguin demostrar.
*Enlla Registre de la Propietat Intellectual de Catalunya

En una cosa coincideix tothom: el book ha de tenir sobretot coherncia, motiu pel qual la selecci i renovaci de material ha danar
parallela al mateix desenvolupament de lillustrador. Batall,
ms partidria dun book ampli, apunta la possibilitat dindicarhi lestil en qu sidentifica ms lillustrador, incloent-hi, per,
els altres registres que tamb t i amb qu se segueix identificant. La illustradora Luci Gutirrez considera imprescindible, tamb, anotar laplicaci per a qu van ser creades les
illustracions, tant si han estat publicades com si no. En aquest
sentit, des de La Galera, es recomana no ometre en el book mostres de material publicat.
Un consell Si decidiu in-

tentar concertar entrevistes amb les empreses

per ignoreu el nom de
la persona a qui us heu
dadrear, pregunteu directament per la persona
que sencarrega datendre
els illustradors.

Com a resum es podria dir que un nic book no serveix per a

totes les ocasions. Abans dinvertir en paper caldr fer, insistim,
una bona selecci i tenir clara la seva utilitat.
Sigui per elaborar el book o per oferir serveis, la pregunta de
partida que sha de plantejar sempre s la mateixa: qu busca el
client? Conixer b el mercat s, com es veu, clau per saber com
bellugar-se. El problema s que aquesta informaci molts cops
no sobt fins que ja sha aconseguit entrar-hi.
La recerca de feina comporta una inversi de temps i diners, a
ms de desgast psicolgic. Sha destar preparat perqu el que
els tcnics ocupacionals anomenen porta freda el rebuig reiterat no acabi afectant la motivaci de professionalitzar-se com
a illustrador.

Lencrrec Repetim-ho: un illustrador s un autor, s propietari de les

duna feina imatges creades i s responsable de lobra. La llei protegeix la

propietat intellectual, de la qual es deriven drets morals i drets

patrimonials. Els primers sn irrenunciables i concedeixen a
lautor la capacitat de decidir sobre la divulgaci de lobra i si
aquesta sha de divulgar signada o no.

Ho sabeu? La venda de

loriginal de lobra no
comporta la cessi dels
drets dexplotaci. El seu
nou titular no pot publicar-la ni reproduir-la,
perqu no en t els drets
dexplotaci.

Altres drets morals sn el respecte a la integritat de lobra, que

impedeix que un tercer la modifiqui o alteri sense consentiment de lautor, la possibilitat de retirar-la de circulaci, prvia
indemnitzaci als titulars dels drets patrimonials, i laccs a
lexemplar nic per divulgar-la, quan aquesta es trobi en poder
duna altra persona.

El contracte El contracte s igual per a tothom, no hi ha un model simplificat

dedici, igual per a autors novells, explica lassessora jurdica de lAPIC, Maper a tothom

riona Sard. En un moment o altre de la carrera, tot illustrador

professional haur de superar, afortunadament, diferents negociacions i la posterior signatura del contracte. Remarquem la
paraula afortunadament perqu, malgrat que la llei de protecci
intellectual estableix lobligaci dun contracte, escrit i firmat,
que garanteixi els drets de lautor, en alguns sectors, com sha
indicat, encara cal batallar per aconseguir-ho.

Per contra, lillustrador pot cedir a tercers, a canvi duna retribuci econmica, els drets patrimonials o dexplotaci duna obra:
reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.
Lillustrador professional, que crea imatges amb la finalitat de
ser reprodudes, viu de la comercialitzaci daquests drets.
Un bon professional ha de ser conscient del que cedeix quan li encarreguen una feina i conixer en profunditat les lleis que el protegeixen, a banda de desenvolupar una tasca artstica de qualitat.

El clcul de El contracte, obligatori per llei, s leina jurdica que regula

pressupostos lexplotaci de lobra i protegeix els autors. Tanmateix, el seu s

dista de ser majoritari i en sectors importants com la publicitat

o premsa prcticament s inexistent. Des del punt de vista legal,
hi ha dos tipus de contracte: el dencrrec i el dedici. A la prctica, per, acostuma a fusionar-se en un de sol, el dedici, que
recull els drets cedits i les obligacions de cadascuna de les parts.
Els acords i encrrecs se segueixen formalitzant ms per la via
de confirmaci del pressupost, amb les indicacions bsiques
dels preus, les condicions i els terminis,que per ls dun contracte regulat. Les tarifes, que varien molt dun sector a un altre
i fins i tot en el mateix sector, sn un dels principals maldecaps
de lautor novell. Qu sha de cobrar? Aquesta s una de les preguntes que es fa ms sovint quan es troba davant els primers
encrrecs. Les associacions dillustradors et poden assessorar
sobre preus amb la documentaci que hi hagi publicada. s millor que te ninformis b amb els teus collegues de professi o
9

amb lassociaci a qu pertanyis, abans de donar un preu que

pot estar per sota del de mercat, ja que et perjudiques a tu i als
altres autors.

Un consell Un contracte

s un acord entre les dues

parts. Lillustrador pot
ficar-hi cullerada i intervenir en la negociaci.

Abans de signar un contracte hem de llegir totes les clusules i

estar segurs dall que firmem. Per qu voleu que us coneguin?
Perqu sou barats o perqu sou bons? Un dels materials de
lAPIC planteja aquesta dicotomia, i fa una crida a la responsabilitat de lautor. Com diu la illustradora Mariona Cabassa, les
condicions que accepteu acabaran repercutint en tota la carrera
professional i, de retruc, en el collectiu.
El procs de negociaci no ha de fer basarda, insisteix Sard. Es
tracta dacordar unes condicions beneficioses per ambds; com
a part, lautor t dret a negociar el contingut de les clusules i els
drets cedits. En cas de dubte, sempre s preferible consultar-ho
amb el coix, i sobretot, assessorar-se. La signatura pot esperarse a dem. De tots els contractes signats s convenient guardarne una cpia.
Un bon contracte dedici ha de detallar lencrrec, la llista dels
drets que se cedeixen i el temps de cessi, les formes amb qu
sexplotar lobra i els territoris on es far. Hi ha de constar la
contraprestaci econmica i la forma de remuneraci, ja sigui
amb un avanament o per royalties, en funci de les vendes.
10

En el manual LIllustrador i la llei, editat per lAPIC, es desenvolupen cadascun daquests punts. En tot cas, s que han de
quedar clares les possibilitats de negociaci dun autor en les
condicions que shan de definir abans de comenar a treballar i
en els drets que lillustrador cedeix.
Una de les primers preguntes a plantejar-se en una negociaci s
la convenincia de cedir tots els drets dexplotaci. s necessari?
En absolut. No hi ha motius per cedir drets que leditor no est
en condicions dexplotar o que sn improbables. Un exemple
seria el dret dadaptaci audiovisual: si quan es realitza el projecte original no est prevista ladaptaci, resulta absurd cedirlo. En cas de produir-se una possibilitat, qui millor que lautor
per negociar-lo de nou directament. Frmules com la cessi de
drets per a tots els suports existents i els que es desenvolupin
en el futur shan de defugir, ja que sn abusives i desemparen
lautor.
No sha de fer mai Signar

el contracte al moment
sense llegir totes les clusules. s millor analitzarlo amb calma i, en cas de
dubte, demanar assessorament professional. Un
cop signat no hi ha marxa
enrera.

Si, malgrat lobligatorietat legal, leditor es nega a establir un

contracte, haureu de procurar que tots els elements citats constin per escrit, ja sigui en un e-mail o a les mateixes factures. s
important deixar constncia documental, remarca Sard, per
actuar jurdicament quan sorigina un conflicte. Posem per cas
que sanulli el projecte pel qual lillustrador havia comenat
a treballar sense contracte. Per reclamar una indemnitzaci, a
lautor li seran tils els e-mails, fax o cartes que provin la relaci
entre autor i client.
En tota negociaci hi ha dos objectius que mai shaurien de perdre
de vista: (I) cada explotaci duna obra es correspon amb un dret,
el contracte ha despecificar cada un dels drets cedits i el temps en
qu leditor ser titular del dret cedit, i (II) cada explotaci sha
dacompanyar duna remuneraci proporcional als beneficis que
se nesperen obtenir; com ms difusi t una obra, ms remunerada ha destar.

11

Feina feta Noms una petita proporci de professionals de la illustraci

desenvolupen la tasca com a assalariats. La immensa majoria

exercien lany 2005 en qualitat de freelance (2), s a dir, treballen
per compte propi.
Donar-se dalta en el rgim dautnoms comporta una srie
dobligacions davant lAdministraci que conv tenir presents,
per tamb significa endinsar-se en la creaci duna empresa
prpia i construir-se les oportunitats a mida.
Al portal de creaci dempreses de la Generalitat de Catalunya,
www.inicia.gencat.cat, les persones emprenedores disposen dun
seguit de recursos per avaluar des de la idea de negoci fins al perfil emprenedor. El portal ofereix la possibilitat delaborar on line
un pla dempresa, amb lassessorament de tcnics docupaci.
A grans trets, cadasc haur dexaminar si el projecte resulta
viable, en funci dels coneixements del mercat, a partir de preguntes bsiques: Qu voleu fer? Com ho fareu? Qu necessitareu? Quant costar? I com ho pagareu?
Estar al dia de les tendncies en illustraci, conixer clients i la
competncia, aix com analitzar els vostres punts forts i febles,
tamb ser vital per tenir unes mnimes garanties dxit.
Analitzada la viabilitat del projecte empresarial, s el moment
de revisar les passes legals i jurdiques a fer per poder constituir
el negoci.
Un treballador autnom s el professional que realitza de forma
habitual, personal i directa lactivitat econmica amb finalitat
de lucre i sense subjecci a un contracte de treball. Per regla
general, en aquesta figura jurdica hi encaixen la majoria de
(2) Informe econmic de la illustraci grfica.
12

professionals de la illustraci, excepte en el cas que es vulguin

oferir serveis en com amb altres professionals, en qualitat de
socis. Aleshores caldr constituir una societat.
Trobareu ms informaci obre aix al llibre dAPICLillustrador
i la lleio en laGuia de trmits i formes jurdiques, descarregable
al portal Inicia.
Donar-se dalta com a treballador autnom s un trmit relativament senzill, rpid i econmic. Primer cal anar a la delegaci
dHisenda local que correspongui, segons el lloc on es visqui, i
presentar lalta de la declaraci censal, model 037. Limprs dalta
t un cost de dos euros, per es possible descarregar-lo gratutament dinternet a: www.aeat.es/wps/portal/Navegacion2IyD?
Al full dalta, shi ha despecificar lactivitat a desenvolupar, que
sha de classificar entre els epgrafs de lIAE. Lepgraf ms habitual per als illustradors s el 861 (pintors, escultors, ceramistes i
altres activitats artstiques). Si lactivitat professional consisteix
ntegrament en la cessi de drets dautor, com s habitual, totes
les operacions estaran exemptes dIVA. En aquest cas, shaur
de fer constar a la declaraci dalta fiscal. Daquesta manera no
cal presentar les declaracions trimestrals dIVA.
Per fer la declaraci censal dalta s necessari loriginal del DNI.
Lalta sha de tramitar sempre en el moment en qu sinicia
lactivitat econmica, o sigui quan sofereixen els serveis amb
voluntat de lucre. A efectes prctics, el full dalta es pot presentar finsa 10 diesabans demetre la primera factura.
En cas que que es vulguin fer operacions no exemptes dIVA
(per exemple, la venda dobres originals o serveis complementaris a la illustraci), es pot sollicitar a Hisenda lalta prvia
a linici de lactivitat, marcant la casella 504 de la declaraci
censal. Aix permetr deduir les despeses que generi el negoci
13

Ho sabeu? La llei no

diferencia entre un encrrec gran o un de petit, ni

t en compte el volum de
facturaci. Legalment,
qualsevol professional
sha de donar dalta a
liniciar lactivitat econmica, per a la prctica
moltes vegades aix resulta inviable els primers
temps i no sempre es fa.

durant la seva posada en marxa, tot i que la gesti del negoci

ser ms complexa.
Fet aquest primer pas, hi ha 30 dies naturals per presentar la
cpia de limprs segellat per Hisenda a la delegaci local de la
Tresoreria General de la Seguretat Social, i cursar lalta al rgim
de treballadors per compte propi o autnoms.
Si b, tot i que lobligatorietat de cotitzar en autnoms ve donada per lalta Censal, segons el criteri de la Tresoreria, en sentit
contrari sha pronunciat una sentncia del Tribunal Suprem de
data 29-10-97 que fonamenta lobligatorietat de lafiliaci en la
concurrncia del requisit dhabitualitat, requisit que es dna
sempre que la feina sigui diria o b si la feina s espordica
per els ingressos superen el salari mnim interprofessional
(SMI).
Aquesta referncia a lSMI, des de laparici de lRDL 3/2004 de
l1-7-2004, sha dentendre referida a lIPREM o indicador de
rendes defectes mltiples, ja que aquest indicador substitueix
lSMI en les normes vigents excepte en els supsits expressament exclosos.
Per tant, si hi ha la possibilitat dacollir-se al criteri expressat
per aquesta sentncia, si es donen les circumstncies que hi estan recollides, sha de ser extremadament prudent donat el criteri manifestat per la Tesoreria de la Seguretat Social.

Per a aquest any 2010 lIPREM puja a 6.390,13 .

En el moment de donar-se dalta dautnoms cal escollir la base de
cotitzaci que determinar la quota a pagar mnima de 254,21
euros mensuals amb IT i les prestacions a qu es tindr dret.

14

Des del 2008 s obligatria la subscripci de la prestaci

dincapacitat temporal per malaltia comuna, maternitat i accident no laboral (IT), excepte per als que realitzen pluriactivitat,
que opcionalment la poden excloure.
Un consell La princi-

pal obligaci tributria

dempresaris i professionals s expedir factura
per totes les operacions
realitzades.

Des del 6 de novembre daquest any, ha entrat en vigor per als

autnoms la nova prestaci de cessament en lactivitat, opcional per als que no tenen concertada la prestaci daccident de
treball i malaltia professional, per obligatria per als que ja la
tenen subscrita, amb una quota addicional del 2,20 % sobre la
base de cotitzaci i una reducci del 0,5 % de les cotitzacions de
la cobertura dincapacitat temporal derivada de contingncies
comunes. Si aquest trmit interessa, sha de gestionar a travs
de la mtua en qu tinguem concertada o concertem la IT.
Durant la tramitaci a la Seguretat Social s el moment
dassegurar-se sobre aquest aspecte i si es pot aplicar algun tipus de bonificaci.En tot cas, insistim que s obligatria lalta
en el rgim dautnoms quan es produeix lalta fiscal i sinicia
lexercici duna activitat professional amb lobjectiu dobtenir
rendiments econmics.
De vegades, especialment quan es comena, els ingressos percebuts no arriben ni a cobrir les despeses fixes, entre les quals
hi ha la quota a la Seguretat Social. Aleshores resulta inviable
mantenir una continutat en la cotitzaci social i aix provoca
lefecte entrada-sortida del rgim de treballadors autnoms, segons hi hagi o no encrrecs de treball. Aix passa en el camp
de la illustraci, per tamb en altres professions liberals com
lescriptura de guions o el periodisme, i pot repercutir a lhora
de la jubilaci.

La quota a pagar s opcional. s a dir, es pot fixar el pagament duna quantitat superior a la quota mnima. Com ms
es paga, ms es cotitza, i es podran rebre unes prestaciones
mes elevades en cas de baixa temporal per malaltia o accident
no laboral, incapacitat permanent, jubilacio, prestacions de
mort i supervivencia, i d`accident de treball o cessament en
l`activitat en cas de que s`hagin concertat apart.
La quota a la Seguretat Social sabona mensualment, sense aplicar
parts proporcionals, amb independncia del dia del mes en qu
sinicia o se cessa lactivitat.
Com han de ser La factura s un document vlid a efectes jurdics per demosles factures? trar la realitzaci dun encrrec, si no sha signat contracte.

Lillustrador disposa dun termini mxim de 30 dies per lliurar

la factura un cop realitzat lencrrec. Amb tot, per interessos de
comoditat i gesti de lemprenedor, saconsella lliurar-la com
ms aviat millor, si pot ser, coincidint amb la data de lliurament
de la feina.
Perqu una factura sigui correcta hi han de figurar les dades
segents: el nmero correlatiu de factura, la data demissi,
el nom, ladrea i el NIF de lillustrador empresari i les dades
equivalents del client, a ms duna descripci detallada del concepte pel qual es factura.
Si sest exempt dIVA, fet habitual en el cas dels illustradors que
facturen per la cessi dels drets dexplotaci de lobra,shaur
dafegir al document de cobrament una menci tipus operaci
exempta dIVA per lart. 20.26 de la llei 37/1992.
A les factures emeses tamb hi ha de constar la retenci de
lIRPF, que normalment s del 15 % sobre la base impositiva.
Amb aquestes dades nhi ha prou, per caldria posar tamb el
venciment i els seus terminis si nhi ha i les dades bancries,

15

16

si el cobrament es fa mitjanant transferncia. Daquesta manera, afegint aquestes dues dades ms, es preveuen possibles
excuses per retardar el cobrament de la factura.

10 consells i idees
de professionals

En cas diniciar la professi,durant lany de lalta i els dos seHo sabeu? Lexempci gents, es pot aplicar una reducci de fins al 7%. La retenci

dIVA comporta per a

lillustrador una simplificaci considerable
dels trmits de gesti.
El principal desavantatge s que no pot deduir
limport dIVA suportat
en les despeses. Tot i aix,
normalment s tracta de
quantitats poc significatives, motiu pel qual els
professionals del sector
consideren que compensa.

17

ser abonada a Hisenda pel client, per tant a la factura sha de

restar el percentatge, que s un pagament a compte de limpost
de renda de les persones fsiques (IRPF). En fer la declaraci
anual de la renda, es calcula el balan entre el percentatge
de limpost pagat i el que shauria dhaver tributat en funci
dels ingressos i les despeses. s possible que una part daquest
avanament sigui retornat en la declaraci. Limpost s progressiu: com ms benefici, ms es paga.

Illustradors opinen
Riki Blanco
Mariona Cabassa
Miguel Gallardo
Luci Gutirrez
Pep Montserrat

El treballador autnom est obligat a portar un llibre de registre

dingressos i un de despeses. En el primer llibre shi hauran de
consignar totes les factures emeses per ordre de nmero correlatiu i lanotaci de les mateixes dades que figuren a la factura.
Les factures emeses i rebudes shan de conservar durant un perode de quatre anys des de la presentaci de la corresponent
declaraci.

18

1 Quins consells
donareu per
comenar a buscar
una feina? A qui cal
adrear-se?

Luci Gutirrez

Per mi s bsic tenir un bon book

per moure i presncia a internet.
Una idea s penjar el book perqu
tothom hi pugui accedir i fer-se
veure. A partir daqu, comena
la tasca de contactar amb editorials, publicistes, agents
Crec que en aquests moments el
millor s diversificar, provar en
diferents mbits sense descartarne cap.

Desprs, s imprescindible un
bon book, tant fsic com digital, i
comenar a trucar als editors. Jo
crec ms en el tu a tu, i a aquells
que no aconseguim que ens rebin
els enviem la informaci digitalment. Un cop enllestida la tasca
de contactes, sha de fer un seguiment; tornar a trucar al cap duns
dies, preguntar si ho han rebut, si
els interessa una entrevista, etc.
Com les noves tecnologies, fonamental.

Riki Blanco

Crec que el ms important s

conixer la naturalesa, els lmits,
les virtuts i els gustos de cadasc. Penso que, a partir daquesta
acotaci inicial, la recerca pot ser
ms fructfera. Daltra banda,
tamb crec que s bo partir dun
projecte semiacabat per proposar
a les editorials i possibles clients.
Mariona Cabassa

Als meus alumnes els aconsello,

primer de tot, anar a les llibreries
i veure qu hi ha en el panorama
de ledici. Fullejar els llibres,
les colleccions..., en definitiva,
conixer la producci editorial
i les editorials ens permet, per
exemple, seleccionar les lnies
editorials ms afins i estalviarnos temps.
19

Pep Montserrat

Comenar per ser conscient dels

propis potencials i dirigir-se a
lmbit on aquests puguin resultar ms tils i efectius, adreantse als directors dart de tal mbit.
I no quedar-se amb una sola opci, combinant aquesta professi
amb altres per tal de ser ms lliures en les eleccions i no dependre
exclusivament duna hipottica
trucada de telfon o e-mail.
Miguel Gallardo

Ara mateix la situaci s difcil; el

sector est molt tancat per aquesta crisi brutal. El primer pas es
tenir un book que hagi revisat un
professional en actiu, per fer-ne
una tria acurada. Lofici est molt
especialitzat, per iniciar-se est

2 Quins sn al
vostre parer els
mbits o sectors
amb ms possibilitats de feina?

b comenar buscant de tot, en

premsa, als bons directors dart,
als responsables del departament
de disseny. Comprar-se revistes,
mirar adreces i fer trucades; el

mateix procediment en el camp

dels llibres... Personalment prefereixo el telfon a le-mail, per
sha dintentar ser discret, no
aclaparar-los.

LG Fa uns anys hauria dit el camp

shagi dintentar. Jo vaig entrar

a La Vanguardia perqu alg
en va sortir. Trucar als sectors
on a priori hi ha menys demanda tamb ens pot sorprendre.
Limportant s no posar-se barreres i intentar-ho en com ms
fronts millor. La illustraci cada
cop t ms presncia en mbits
com la tele, les portades de discos, els cartells, que durant una
poca prcticament eren exclusius del disseny grfic o de la fotografia. Les escoles dillustraci
estan cada cop ms plenes, un
reflex de la demanda del mercat
i de la seva aplicaci en ms suports.

de la publicitat. Hi havia ms
possibilitats i ms feina, per ara
mateix est fora malament.Crec
que en publicitat o en estudis de
disseny les condicions i els preus
segueixen estan menys estipulats
que en premsa o editorials, on hi
ha menys marge de negociaci.
RB El llibre de text, la publicitat

i tot all que t a veure amb els

nous formats i mitjans, s a dir,
llibre digital, web, animaci...
MC Tot i que el mercat est una
mica estrany, el llibre de text
continua sent el sector amb ms
possibilitats de feina. En llbum
illustrat hi ha un creixement. Ignoro, per, si la gent que surt ara
de lescola t les mateixes oportunitats. Molts dels meus alumnes comencen a treballar en el
llibre de text, en una proporci
molt ms alta que en altres sectors ms tancats, com la premsa.
Ara b, aix no vol dir que no

PM Depn. En tots els companys

que fa anys que estan fent una feina interessant, aquesta acostuma
a ser una conseqncia, no un
objectiu. Hi ha gent que en t en
publicitat, qui en t en cmic o en
premsa, o en llibre infantil... De totes maneres, en conjuntures com
lactual de crisi es produeix molt

20

menys i es requereixen menys els

serveis de professionals...
Si comencs ara, probablement
em dirigiria cap al suport digital i
on line, aix com cap al producte,
que s cap on apunta el mercat.
MG Cap, tots estan en crisi. Els

professionals estem buscant noves vies, ens hem de reinventar,

trobar vies daccs noves i fer
projectes. Amb tot, quan un comena ha de fer el cam clssic,
resseguir les editorials, els llibres

3 s important
tenir un agent?
Per qu?

21

LG La figura de lagent a Espanya

no ha acabat de funcionar, per
crec que s important i necessari per treballar fora dEspanya.
Com ms vies obertes tinguis,
ms possibilitats tindrs de trobar feina.
Daltra banda, pot ser molt til
per delegar la feina ms burocrtica, com la negociaci de les
factures.
Una part de les tasques de
lillustrador s vendre la feina,
i en aix potser no hi tens traa.
No crec que s pugui aprendre, ho fas b o no en funci del
carcter. Arriba un moment que
la feina, si s de qualitat, ja es
ven sola. No cal que la publicitis,

de text, els diaris... i potser sonar la campana.

Un consell tonto s que, al comenar, no es preocupin tant
pels preus. El ms important s
publicar, encara que sigui a costa
de viure darrs bullit el primer
mig any. El procs de recerca
no s temps perdut: sha destar
obert a escoltar, provar, equivocar-se i tornar-se a equivocar.
Cal ser prou flexible per veure
qu s el que el mercat necessita i
estar disposat a evolucionar.

quan est penjada a internet, si es

veu i agrada ja sest venent.
Per comenar, jo vaig contactar
amb directors dart, deditorials
i agncies. Em reunia amb ells i
ensenyava una mostra del meu
treball, els mostrava la web.
RB Depn de per a qu sigui, en
aquest pas no crec que sigui tan
necessari, ja que no surt a compte i tampoc hi ha tanta feina. Si la
idea s treballar a lestranger, llavors es pot contemplar. Un agent
facilita molt les coses, tot i que no
crec que sigui indispensable per
comenar.
MC s una opci ms. Jo he tre-

ballat sense agent i ara en tinc

un. Em va molt b per la paperassa, les negociacions i les gestions dels contractes, per de feina diria que en tinc ms o menys
igual. Potser per lautor que comena s una font de feina; un
agent disposa de ms contactes
amb editorials. Depn, suposo,
de cada agent, de si et truca i et
passa feina o no. Molts contractes fixen lexclusivitat i, si lagent
no truca, et pots trobar clavat.
PM Personalment, mha estat i mest sent de gran ajuda.
Un agent arriba on tu no pots, i
mostra la teva feina en llocs on
tu no ho podries fer. A ms, fa

4 Qu ha de tenir
al vostre parer un
bon book?

LG Ha de tenir una quantitat

mnima dobres perqu el client

es pugui fer una idea del que pot
fer lillustrador. Tamb s important que sigui mol compacte,
que lestil estigui definit. Si s el
cas dun illustrador amb feina
molt diversificada, potser s millor elaborar un book diferent per
clients, per estils, etc., que no pas
un dnic.
Una bona idea pot ser indicar
laplicaci de la illustraci, si es
tracta duna illustraci per a un

dintermediari en els temes ms

complicats sense necessitat de ser
un mateix el que entri en aquestes qestions.
MG Crec que comenar amb un

agent s un error. Les agncies

sn tils sobretot per la projecci
internacional: en el mercat interior hi ha poca tradici i els pocs
diners que guanya un illustrador
novell, noms falta repartir-los!
Un, sobretot al comenar, ha de
ser el seu propi agent. Les bases
de lofici noms saprenen trepitjant el carrer. No es tracta noms
de fer b la teva feina, sin de
saber-la vendre, de parlar molt,
destar informat..

llibre o per a un cartell. No cal

que sigui feina publicada, es pot
fer un dossier coherent amb els
exercicis descola, fets per a encrrecs ficticis. Ser imprescindible
fer-ne una bona selecci perqu
ha de ser compacte i ben orientat, un book no s un mostrari
dexercicis descola. s possible
que quan es comena no es tingui gaire feina, pots fer-te autoencrrecs per incloure al book o
per als concursos.
Crec que els concursos no tenen
22

prou promoci ni funcionen com

a reclam com perqu, a partir
daquests, sorgeixin altres encrrecs. S que pot ser una bona
forma per tenir feina publicada.
RB Per un costat, coherncia, per

laltre, que els estils diferents o les

aplicacions estiguin en seccions
ben definides. A ms, s clar,
duna bona presentaci i duna
bona selecci de treballs.
MC Si es tracta dun book fsic,

no cal que sigui enorme; amb

un format DIN A3 nhi ha prou.
Tampoc ha de tenir ni 200 ni
dues pgines; sha de poder veure
com treballem, per no cal mostrar tot all que hem fet.
Abans de muntar el book, s
recomanable revisar tot el que
hem fet i pensar, feina per feina,
si aquella illustraci la volem
ensenyar a un editor. s un dels
exercicis que acostumem a fer a
laula i, curiosament, els alumnes
descarten aproximadament la
meitat de la seva feina. En resum,
al book no shi ha de posar qualsevol cosa per omplir, s preferible menys per de ms qualitat i
que ens hi sentim identificats.
Un cop feta la tria, s el moment
de posar-hi ordre. Hem de crear
23

seccions i agrupar els dibuixos per

lbum, el llibre de text, la premsa,
etc. Contrriament al que opinen
altres, crec que les editorials, excepte les que tenen un estil molt
marcat, valoren la versatilitat.
Hi ha editorials amb pblics diferents, que fan colleccions per s
nens de 3 anys i per a adolescents
de 16. Com he dit abans, mirar
el que hi ha al mercat serveix
molt per fer un book. De vegades lhaurem dadaptar, una idea
prctica s elaborar un book mbil, amb fundes transparents que
permetin canviar illustracions
en funci de la visita.
Finalment, un book ha de tenir
unitat i coherncia, per tinc
dubtes sobre si lestil ha de ser
homogeni, perqu crec que es
valora la versatilitat. Un book pot
tenir cinc estils diferents, per dir
una xifra, i ser coherent, sempre
amb obres seleccionades i de
qualitat. Sense selecci, s que
fem un poti-poti.

El book on line em sembla imprescindible, actualment.

MG Senzillesa. Al sortir de

lescola es t la tendncia domplir

el book amb milers destils i aix
no funciona. Cal ensenyar obres

5 Quin paper
juguen les noves
tecnologies
a lhora de promocionar-se?

LG A mi mha servit molt tenir el

book penjat a internet. El mailing

permet contactes directes amb
possibles clients, duna forma
poc intrusiva. Em va ser molt til
quan vaig comenar.Qualsevol
pot consultar el teu espai. No suposa despeses ni temps excessiu.
RB Avui en dia matreviria a afirmar que sn crucials, especialment per donar-se a conixer.
Tamb s cert que sha de cuidar
molt on apareixen les imatges, un
mal mitj o un mal suport poden
desprestigiar la teva obra, saturar
el pblic o b pots acabar cedint els
teus drets a tercers sense saber-ho.

PM Claredat expositiva, ameni-

MC s clar que el futur de la

tat i facilitat de consulta per part

del que lhagi de veure. Hauria de
ser visible sense la presncia de
lillustrador i donar una idea del
potencial comercial i expressiu
del treball del que el signa.

illustraci estar molt recolzat en les noves tecnologies.

Lillustrador verstil que treballi
digitalment, animacions, i sigui
capa dillustrar de la forma clssica manual, tindr bviament

que siguin originals, diferents

del que la resta t. Per aix sha
de fer una bona selecci, desestimar molts dibuixos i deixar-ne
pocs per coherents. Un book
desmuntable, per adequar-lo a
cada situaci, s ms funcional.

ms oportunitats de trobar feina.

Dono per descomptat, ho veig
cada any a lescola, que totes les
noves generacions surten amb
bloc o pgina web. Sadonen que
s manera ms fcil de donar-se
a conixer. Les noves tecnologies
tenen el doble vessant, creatiu i
de promoci.
PM Essencial, el mateix que ju-

guen no ja en la promoci sin en

el mateix treball.
MG Tothom t e-mail i t o hauria

de tenir el seu bloc, una eina gratuta, rpida i ms fcil de gestionar que el web, per linteressant
de les noves tecnologies s que
amplien el camp de treball ms
enll del manual.
Internet est superpl, s difcil
fer-se sentir. Penso que els megablocs tenen poc sentit, hi ensenyen
la seva feina milers dillustradors
i, per aix, sn temps perdut. Per
24

6 I la formaci
continuada? Us
recicleu? Com?

gestionar b les possibilitats que

ofereix la xarxa cal un treball
parallel, per exemple, fent segui-

ment dels e-mails que senvien,

estant al dia a les xarxes socials,
del que altres fan...

LG Crec que les noves tecnologies

Cal saber abordar nous reptes,

descobrint com podem arribar a
all que no sabem i estar disposats a aprendre-ho.

i langls sn imprescindibles.
RB s importantssima. Si no,

tens el perill dagafar-te a una

frmula que de tant estirar-la
acaba sent avorrida. Personalment, intento nodrir i qestionar-me constantment el meu
treball. Ser prou humil per mantenir-me obert a seguir aprenent,
tant de mestres i companys com
dalumnes. Aquesta formaci no
shauria de cenyir a cap ortodxia ni a cap mbit endogmic,
crec que sha destar atent tamb
a altres disciplines.
En aquests moments acabo de
matricular-me en el grau dart i
disseny.
MC Com les noves tecnologies,
fonamental.
PM Tamb. Cal no quedar-se en-

rere en el que est passant all a

fora. Cal saber angls, al meu parer, cal ser cada dia ms especfic
en el que un s perqu cada cop
som ms i la feina s ms global.
25

MG Tant si sha anat a una escola

com si la formaci s autodidctica, leina ms bsica s la curiositat per tot all que passa al voltant. s imprescindible prestar
atenci a les noves tecnologies,
les innovacions en programes i
ampliar la formaci tecnolgica
tant com es pugui.

7 Per a vosaltres,
quines sn les claus
per fer una bona
negociaci en els
encrrecs?

dimatge respecte al tiratge o el

temps de cessi. Si es posa una
limitaci en el contracte, posteriorment podrs acordar noves
condicions o definir un nou s.
Per a aquestes tasques prefereixo
tenir un agent que ho controli. s
molt ms cmode. Jo en tinc per
al camp de publicitat, que a Espanya est menys estipulat i hi ha
ms marge per fixar tu mateix les
condicions. Llavors s molt til.
En camps com la premsa i els llibres est molt ms tancat. Hi ha
menys marge de negociaci.

tuacions diferents que s impossible coneixels tots a priori. Per

aix no passa res, deixar-ho per
a lendem i mentrestant assessorar-nos.
Tot all que acceptem i ens jugui
en contra ens afectar al llarg de
tota la carrera i tamb afectar
tot el collectiu, empitjorant les
condicions. Cal tenir temps per
reflexionar i saber el que vols.
Tampoc shauria dacceptar fer
feines abans de tenir un contracte al davant, de saber les condicions de treball, cosa que no sempre passa.

RB Que la retribuci estigui

PM No dependre exclusivament

compensada amb lexplotaci de

lobra, lesfor, el temps i la dificultat de lencrrec.

dells i sabent que si no acaben

quallant, ms enll de la frustraci que pugui suposar, en el fons
no passa res... Mantenint la calma i esperant que si laltre negocia amb nosaltres s perqu ens
vol a nosaltres... tot i que ning
s imprescindible per a ning.

LG Limita r els drets d s

MC Quan vaig comenar anava

molt perduda, s bo ser conscient
que podem cometre errors, que
la inexperincia ens far equivocar-nos. Ara b, hem de mirar
de reduir-los al mxim, per aix
en cas de dubte sempre sha de
preguntar. Per aix hi ha lAPIC
o els collegues o altres professionals. El ms important per mi s
no precipitar-se i donar-se temps
per a la negociaci. Hi ha tantes
modalitats de contractes i de si-

MG El millor consell: no donar

mai una resposta ni firmar condicions amb presses. Conv tenir

el temps per consultar-ho a alg
amb ms experincia o una associaci, per exemple, a lAPIC,
perqu els contractes cada cop
sn ms elaborats, amb ms clu26

sules i ms tramposes que no se

cenyeixen a la llei.
A ms de la formaci dillustrador,
com a professional, sha de llegir
tot, estudiar-ho i preguntar tots els
dubtes. Et poden arribar a oferir

8 Com es pot
entrar en contacte
amb editors
estrangers?

27

LG Mai he anat a fires i no s

quin resultat t o si funcionen.

He utilitzat les vies de lagent o el
contacte directe amb leditorial,
sobretot quan buscava les primeres feines. Llavors moferia a ensenyar el book sense tenir un projecte concret. Ara estic preparant
un llibre pel meu compte i tinc
intenci de buscar una editorial
on encaixi la idea. Tinc la sensaci que ara s ms fcil obrir-se
cam amb un projecte, crec que
les editorials busquen ms projectes acabats que abans.
Es poden fer projectes collectius.
Quan estava a lescola, amb alguns companys de classe vam
iniciar un fanzine. Lexperincia
ens va servir per mantenir el
contacte permanent entre nosaltres, amb illustradors i amb
la illustraci.Tamb va ser una
forma de publicar feina en un
moment que no tenem recursos.

contractes blindats amb qu se cedeixen tots els drets! Cada contracte sha de batallar, ara b, al principi potser caldr saltar-se alguns
consells per poder publicar. Per
desprs sha de pensar i batallar.

RB Sincerament, no ho s.
MC Jo sempre hi he contactat de

tu a tu, per telfon o e-mail, mai

a travs duna fira.
PM Directament i amb alguna cosa per oferir. s important entendre que, si volem que
sinteressin per la nostra feina,
aquesta ha de ser interessant. Els
agents i les fires ajuden a arribar
on no arribem nosaltres normalment.
MG El mercat americ est prc-

ticament tancat i els europeus,

passa per les fires, per treballarsho i ensenyar el book. Realment
el mercat est molt paralitzat, i si
no ets molt original o punter...
Abans danar a una fira, un sha
dassabentar de quines funcionen
i on val la pena gastar els pocs diners de qu es disposa.

9 Quines oportunitats poden oferir

al vostre parer els
festivals, les fires
etc.?

RB Personalment mai mhan

agradat aquest tipus dactes, ignoro fins a quin punt estan realment enfocats als autors. Sempre
mhan semblat ms un mercat
s viable presentar- de i per a editors. Tot i que he
shi o noms s
dafegir que la meva primera
assequible per a
professionals amb incursi en lmbit professional
un cert nom?
va ser desprs duna trobada a
la fira de Bolonya. En qualsevol
cas, crec que s bo anar-hi amb
un projecte editable i no noms
amb un book.
MC Ms aviat sc antifires. Les

fires suposen esforos faranics

i moltes hores de cua, serveixen
ms per fer contactes entre editors i amb agents que als autors.
Una fira pot estar b, si lautor
disposa dun projecte fet dun
lbum illustrat, per exemple
per vendre. Llavors una fira pot
estar b perqu hi ha editors que
compren la feina feta.
Per per ensenyar el book i fer
contactes sn, segons el meu parer, fora intils. Si ens agrada
un editor de Pars, per exemple,
surt ms a compte i s ms efectiu concertar la cita amb leditor
i comprar-se un bitllet davi a
Pars que fer cues en una fira i

ensenyar-li un book a un editor

estressat de veuren milers. A
ms, s pot planificar lestada a
Paris per visitar diferents editors,
a banda del que ens agrada.
PM El cert renom es fa amb feina,

i a la feina shi arriba proposant

alguna cosa especfica que sigui
traduble o b en experincia cultural o b amb diners. O en les
dues, encara millor.
Comenar pensant que noms els
de cert renom tenen possibilitats
s fer-ho molt malament, al meu
entendre.

28

Associaci Professional
dIllustradors de Catalunya
Balmes, 205, 1er. 1 B 08006 Barcelona
T. 93 416 14 74 F. 93 415 15 83
info@apic.es www.apic.es

Redacci Judit Josa

Correcci M. Rosa Ferrer
Disseny grfic Pilar Gorriz + Miguel Bustos
Associaci Professional dIllustradors de Catalunya (APIC)

29

30