El projecte del Sector de Llevant de Figueres fou encarregat per la Generalitat de Catalunya i

lAjuntament de Figueres. Autors: Salvador Rueda (Agncia dEcologia Urbana de Barcelona),

Rafael de Cceres (Estudi dArquitectura Rafael de Cceres), Albert Cuch (Escola Tcnica Superior
dArquitectura del Valls) i Llus Brau (Nova Gesti, Urbanisme i Arquitectura).

ECOLGIC.
01 LURBANISME
MARC TERIC DE LA PROPOSTA
El projecte de Figueres s laplicaci prctica de la configuraci
dun nou urbanisme: lUrbanisme Ecolgic.

compacitat i funcionalitat

Lurbanisme pren el calificatiu dEcolgic quan passa pel seds

dun conjunt de restriccions (condicionants i indicadors) que parametritzen el grau dacomodaci dun determinat planejament,
i tamb dun teixit consolidat, a un model intencionat de ciutat
ms sostenible en lera de la informaci.
El MODEL DE CIUTAT MS SOSTENIBLE s compacte en la seva
morfologia, complex i dens en coneixement en la seva organitzaci, eficient i sense impacte metablicament i cohesionat
socialment.
Els indicadors (restrictors), 50 en total, parametritzen cadascun
dels mbits assenyalats.

Ocupaci
del sl

Espai pblic i
habitabilitat

Mobilitat i
serveis

Funci guia
de la sostenibilitat

MODEL DE
CIUTAT MS
SOSTENIBLE

Complexitat
urbana

Cohesi
social

Metabolisme
urb

Espais verds i
biodiversitat

cohesi social

INTRUMENTS DORDENACI DE LURBANISME ECOLGIC

La Supermanana ve definida per una xarxa perimetral duns

400x400 metres per on circula la motoritzaci. El seu interior
queda alliberat del vehicle de pas i del transport pblic. La velocitat es restingeix a 10 Km/h i aix, es poden desenvolupar tots
els usos i funcions de lespai pblic sense restriccions.

Xarxa secundria
interna

complexitat

Proximitat
Massa crtica de poblaci i activitat
Ciutad, no vianant
Transport alternatiu
Habitabilitat de lespai pblic
Complexitat urbana
Dotaci despais verds i biodiversitat
Autosuficincia energtica
Autosuficincia hdrica
Autosuficincia dels materials
Adaptaci i mitigaci al canvi climtic
Cohesi social
Accs a lhabitatge
Dotaci dequipaments
Gesti i governana

Coberta verda amb aljub

Usos en coberta
Habitatges

Habitatges

Habitatges

Habitatges

Terciari
Terciari

P
P L
400 x 400 metres

400 x 400 metres

P L

eficincia

01.
02.
03.
04.
05.
06.
07.
08.
09.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

Un urbanisme en tres nivells (altura, superfcie i subterrani).

Lurbanisme Ecolgic projecta tres plnols amb el mateix detall i la mateixa escala que el urbanistes projecten
el Pla Urbanstic en superfcie.

La Supermanana, una nova cllula per a la funcionalitat urbana.

Viari pel transport

motoritzat
Viari pels vianants i
altres usos
(secci nica)
Vehicles de pas i
transport pblic
Vehicles residents,
crrega i descrrega,
emergncies
Aparcament i
plataforma logstica
Trnsit vianants
i bicleta
Xarxa bsica

PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

400 x 400 metres

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

Plataforma logstica
Aparcament privat

Deixalleria

Sala de mquines

Central residus
penumtica

Aparcament pblic

Acumulador estacional
denergia trmica

02

LA PROPOSTA DORDENACI DEL

SECTOR DE LLEVANT DE FIGUERES

CRITERIS DORDENACI
El possible desplaament de la via frria permet articular
una estratgia de transformaci urbana que restableixi
la continutat amb la ciutat, a partir de mecanismes morfolgics i destructuraci urbana. Els primers, pretenen la
continutat fsica del teixit, del viari i dels espais lliures i
els segons, la prolongaci de lactivitat urbana a partir
de lestabliment duna massa crtica de poblaci i de
lextensi de la mescla dusos i dactivitats.
Morfolgicament, saposta per la continutat edificatria
confiant a les illes el paper estructurador de lespai urb.
Aquestes, sn generalment allargades en el sentit est-oest
per aprofitar lorientaci sud-nord a lhabitatge; consten
de patis interiors/jardins pblics amb una amplada mitjana de 20 metres, per permetre lassolellament al solstici dhivern per alades de PB+4. A les illes safavoreix
la mescla dusos (residencial, comercial, terciari i equipaments).

EL CONTEXT
La barrera ferroviria ha dificultat la continutat del Sector de Llevant de Figueres amb
el centre de la ciutat y ha facilitat laparici dun teixit no consolidat amb activitats
diverses, que shan implantat seguint un urbanisme doportunitat inconnex i fraccionat.

Altrament, es reserven espais destinats a petits equipaments de proximitat, als serveis de recollida selectiva de
residus, a laparcament de bicicletes i a altres funcionalitats ds comunitari (espais venals).
Es proposa un planejament obert en el qual es fixen els
parmetres generals de ledificaci, els usos i les exigncies energtiques i mediambientals. Aquests parmetres
es determinen a les fitxes caracterstiques de cada illa,
i serviran de programa als projectes que es realitzin en
el moment de lexecuci del planejament. Les fitxes defineixen aquells aspectes tipolgics que incideixen directament en les exigncies destalvi energtic (Qualificaci
energtica A, dacord amb el programa CALENER) i el
confort dels habitatges. El compliment aquesta exigncia involucra qestions arquitectniques bsiques: orientaci, ombres projectades, ventilaci creuada, espais
intermedis, etc.

La proposta relaciona tres nivells dactuaci (altura, superfcie i subterrani) per aconseguir una visi sistmica
de lecosistema urb. Per a cadascun daquests nivells es
concreten els objectius especfics a complir, explicitats en
els diferents plans dordenaci i en les esmentades fitxes
caracterstiques.
A les fitxes tamb sespecifiquen els parmetres urbanstics vinculats amb lenergia, la gesti dels residus, la
gesti de laigua i les infraestructures de serveis.
El model de mobilitat es recolza en les formes de transport alternatiu al vehicle privat, estructurat a partir duna
supermanana que ve delimitada per les vies bsiques
que envolten el Sector. Dues terceres parts de la demanda daparcaments de vehicles privats es cobreixen en els
edificis tcnics aparcaments, que a ms, centralitzen algunes de les installacions lligades als fluxos metablics.

Superfcie total ..................................................................................................20,8 ha

Nombre dhabitatges (mxim) ............................................... .............................1.800 habitg
Densitat dhabitatges........................................................................................... 86,4 habitg/ha
Habitatge protegit ...................................................................... ....................... 50%
Sostre total ........................................................................................................ 224.202 m2
Sostre residencial................................................................................................ 160.797 m2
Sostre terciari/comer ......................................................................................... 61.978 m2
Sl equipaments ................................................................................................. 36.458 m2
RESERVA DESPAI A LA COBERTA:
Captaci solar trmica ........................................................................................ 11.672 m2
Captaci solar fotovoltaica................................................................................... 14.256 m2
Espai per a compostatge...................................................................................... 900 m2
Coberta verda..................................................................................................... 13.595 m2
RESERVA DESPAI A LA PLANTA BAIXA:
Places aparcament bicicletes per a residents (edificaci) .......................................... 3.376 u
Places aparcament vehicles per a residents (edificis tcnics) ...................................... 1.113 u
Recollida de residus ............................................................................................. 1.190 m2
RESERVA DESPAI AL SUBSL:
Serveis de gesti hdrica (dipsit aiges pluvials i tractament aiges grises ................. 2.799 m3
Sistema de gesti energtica SCACS ..................................................................... 43.105 m3

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

03

APLICACI DELS PRINCIPIS DE

LURBANISME ECOLGIC (1)

USOS URBANS
Es reserva ms del 20% de la superfcie edificada a ubicar persones jurdiques: activitats econmiques, equipaments, institucions i associacions. Una proporci de totes
elles permet comptar amb activitats de proximitat pels residents, amb activitats de ms
gran escala i amb activitats denses en coneixement, que permeten profunditzar en
lestratgia per a competir basada en la informaci i el coneixement.
La vegetaci como element
atractor davifauna

Ocupaci de les cobertes

com espais de relaci

@
Accs a canals dinformaci
a les parades de bus

@
@

Barreja dactivitats atractives

como a element atractor de
lespai pblic

@
Mobiliari urb amb canals
dinformaci @

@
@

Horts urbans com espais

de relaci

DIVERSITAT URBANA

Objectiu mnim: >4,5 bits dinformaci (promig del Sector)

Resultat assolit: 5 bits dinformaci

Bits dinformaci (malla de 100x100m)

>6
<4
5,5 a 6
4 a 5,5
5 a 5,5
4,5 a 5

Nivell sonor dB(A)

INFRAESTRUCTURES PER A LA MOBILITAT I ELS SERVEIS

CONFORT ACSTIC

El viari es destina, en la seva major part (84%), a espais que permeten laccs als residents, a les emergncies, als serveis i a la distribuci urbana de mercaderies, a una
velocitat de 10km/h. Menys del 16% del viari es destina al trnsit del vehicle de pas
i al transport pblic. Laparcament i el Centre de Distribuci Urbana (CDU) subiquen
en edificis tcnics reconvertibles. En el subsl, es reserva lespai necessari per a les
galeries de serveis.
Habitatges

CARRER INTERIOR DE
SUPERMANANA

Laparcament residencial es concentra en

edificis tcnics per a reduir al mnim la
ocupaci despai en superfcie

Edifici tcnic
Aparcament
La distribuci de mercaderies a linterior
de la Supermanana es realitza mitjanant
vehicles no contaminants

Objectiu mnim: <65 dB(A) (dirn) per a ms del 60% de la poblaci

Resultat assolit: 76,6% de la poblaci estimada exposada a <65 dB(A)

30
35
40
45

a
a
a
a

35
40
45
50

50 a 55
55 a 60
60 a 65
65 a 70

70 a 75
75 a 80
80 a 85

XARXA BSICA
Laccs a laparcament i
CDU es realitza a travs
de la xarxa bsica

Edifici tcnic
Aparcament

Edifici tcnic
Centre de Distribuci Urbana
(CDU)
Mnima ocupaci del subsl: servituds de
gesti metablica (energia, aigua i residus)

Serveis urbans:
Emergncies
Recollida descombraries
Taxis

Prismes dinstallacions

Els valors ms elevats del nivell sonor equivalen dibuixen la perifria de loperaci que s, de
fet, una Supermanana de 600 x 320 metres.

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

04

APLICACI DELS PRINCIPIS DE

LURBANISME ECOLGIC (2)

ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT

METABOLISME URB
Lecobarri ser neutre en carboni i amb un percentatge dautosuficincia energtica del 47% amb ls de
recursos generats al propi barri, i del 100% amb la producci de recursos locals en una rea propera.
Lecobarri tamb ser autosuficient en recursos hdrics incls en un escenari descassesa derivat del canvi
climtic. La recollida selectiva neta s del 62% i, el 70% de la fracci orgnica generada es composta
i saplica al barri i a les rodalies.

La xarxa verda sestructura en quatre eixos longitudinals i tres eixos

verticals. Aix permet que la franja agrcola periurbana penetri fins
al centre de Figueres a travs del Sector de Llevant, connectant alhora, les diferents peces vegetades del Sector i, aquest, amb els barris
adjacents fins arribar al barri de la Marca de lHam.

L1

AUTOPRODUCCI
ENERGTICA A PARTIR
DENERGIES RENOVABLES

T2

T3
L2

Objectiu mnim: >35%

Resultat assolit: 47% (Sector) i
100% (Sector+rodalies)

T1
L3
L4

Demanda total per illa (MWh/any)

(energia trmica+elctrica)
>2.000
1.000 a 2.000
500 a 1.000
<500

LAgncia dEcologia Urbana de Barcelona ha ideat un nou sistema trmic dalta eficincia que es basa
en la transferncia denergia trmica excedentria de lestiu cap al hivern, que semmagatzema en grans
dipsits daigua enterrats i ls duna bomba de calor sota condicions extrafaborables i que aportar
el 100% de la climatitzaci i lACS. Aquest sistema sanomena SCACS (Sistema de Calefacci i Aigua
Calenta Sanitria).
ESTIU

HIVERN

GAE: gran acumulador estacional

R: radiaci
Cin: calor enviada a lacumulador
Cc: calor de collector
D: demanda de calor (ACS calefacci)
Cout: calor cedida pel GAE
We: consum elctric

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

HBITATS
Vegetaci baixa/agrcola

Parcs i jardins

Cobertes verdes

Zones humides

Sl estructural

Conjunt despais verds

Sector de Llevant
Bassa del Mal Pas

Soterrament Ronda Sud

05 LAVALUACI DE LA PROPOSTA

06 GESTI I GOVERNANA

LAgncia dEcologia Urbana de Barcelona ha desenvolupat un certificat durbanisme

amb criteris de sostenibilitat. Aquest certificat avalua lUrbanisme Ecolgic i determina
el grau dacomodaci de la proposta en relaci al model de ciutat ms sostenible.
SISTEMA DAVALUACI
Eix1

A1. Ocupaci
del sl

Punts mxims: 20
Punts assolits: 18,2
Resultat assolit: 91%

A2. Espai
pblic i
habitabilitat

Punts mxims: 100

Punts assolits: 96,5
Resultat assolit: 95,6%

A3. Mobilitat
i serveis

Punts mxims: 60
Punts assolits: 60
Resultat assolit: 100%

A4. Complexitat
urbana

Punts mxims: 30
Punts assolits: 28,9
Resultat assolit: 96,3%

A5. Espais
verds i
biodiversitat

Punts mxims: 50
Punts assolits: 49,7
Resultat assolit: 99,4%

Pes de leix: 25%

% assolit: 24,6% (sobre el 25%)
78,6 punts sobre 80

A6. Metabolisme
urb

Punts mxims: 140

Punts assolits: 139,6
Resultat assolit: 99,7%

Pes de leix:25%
% assolit: 24,9% (sobre el 25%)
139,6 punts sobre 140

A7. Cohesi
social

Punts mxims: 30
Punts assolits: 29,3
Resultat assolit: 97,7%

Indicador

LUrbanisme Ecolgic incorpora, en relaci a lurbanisme actual, nous objectius que

obliguen a repensar els mecanismes de gesti i organitzaci per tal dassolir-los. Una
nova governana amb participaci ciutadana simposa en els processos de planificaci, construcci i s.
Es proposa crear una Agncia (un consorci) que, tutelada per lAjuntament de Figueres, lideri les fases de disseny i implantaci). La seva organitzaci es modifica i
sacomoda als objectius del procs de planificaci, construcci i s. A la fase ds,
dna els serveis (energtic, aigua, residus, distribuci urbana, aparcament, etc.) i es
fa crrec del manteniment del barri amb la intenci de ser autosuficient econmicament i impulsar estils de vida ciutadana ms sostenibles. Aquesta Agncia s com un
petit Ajuntament en un barri intelligent (un trocet dSmart City). A la figura es mostra un esquema dels serveis energtics daquesta Agncia que es comporta com una
veritable Agncia de Recursos.

Equivalncies. Qualificaci final:

Excellent (A): 90%
Notable (B): 70-90%
Suficient (C): 50-69%
Insuficient (D): 25-49%
Molt insuficient (E): <25%

Pes de leix: 25%

% assolit: 24,1% (sobre el 25%)
173,8 punts sobre 180

Eix 2

Qualificaci final:

Eix 3

98%

ER
EnR

Companyies denergia

Pes de leix: 25%

% assolit: 24,4% (sobre el 25%)
29,3 punts sobre 30

ER
OFERTA local denergia

ER
OFERTA forana denergia
(en propietat)

OFERTA DENERGIA

Sumatria dels percentatges parcials

Eix 4

Objectiu mnim i desitjable

ER= Energies Renovables

EnR = Energies no Renovables

AGNCIA DE RECURSOS METABLICS

DEMANDA DENERGIA
Tecnologia

DEMANDA denergia
(clients: privats, empreses)

Excellent

Resultat i % assolit

SCACS

Punt.

Servei energtic
(calor, llum, etc.)

mbit A2. Espai pblic i habitabilitat. Puntuaci mxima: 100 punts

100%
100%

10

>27,7m2/habitant

100%
100%

10

<40g/m3;
100% poblaci (100% trams de carrer)

<40g/m3;
79,4% longitud dels carrers

79,4%
79,4%

7,9

6 Confort acstic

<65 dB(A); >60% poblaci

<65 dB(A); >75% poblaci

<65 dB(A);
76,6% poblaci exposada

100%
100%

10

7 Confort trmic

>50% hores de confort; >50% superfcie espai pblic

>80% hores de confort; >50% superfcie espai pblic

88% superfcie
45% superfcie

100%
90%

9,5

3 Compacitat corregida

10-50 metres; >50% superfcie

10-50 metres; >80% superfcie

4 Espai destada per habitant

>10m2/habitant
>15m2/habitant

5 Qualitat de laire

10-50 metres en el 85,7% de la

superfcie de lmbit

Aquesta presentaci havia de ser, necessriament, una pinzellada del projecte

que sortir, properament, en forma de llibre. En qualsevol cas, sanuncien diversos
apartats que considerem innovadors entre els quals estan (1) lUrbanisme Ecolgic
(proposta dun nou urbanisme), (2) un urbanisme que projecta tres plnols i que
inclou la creaci duna nova cllula urbana (la Supermanana), (3) una proposta
integral que tracta de manera coherent els diferents mbits del model de ciutat, (4)
el sistema SCACS de generaci denergia trmica, (5) el sistema davaluaci de la
proposta basat en un panell dindicadors (germen dun certificat durbanisme amb
criteris de sostenibilitat) i, per ltim, (6) un nou model de gesti i governana.

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC