Professional Documents
Culture Documents
LENERGIA SOSTENIBLE
A LA PROVNCIA
DE BARCELONA
AVANAMENT PROVISIONAL DE RESULTATS
Novembre del 2009
4.962.977
19.429.938
Amb data de setembre del 2009, gaireb la meitat dels Plans dacci per
lenergia sostenible posats en marxa a la provncia de Barcelona ja sestan
acabant o disposen de resultats suficients per establir una primera avaluaci
de lestat de la situaci. Es tracta dels PAES de 44 municipis, que oscillen
entre els 300 i els 200.000 habitants. El procs davaluaci demissions
daquests PAES ofereixen les dades de la taula segent:
NOTIFICACI A LA DGTREN
RECOLLIDA DINFORMACI
REDACCI DE DOCUMENTS
992.595
3.885.987
Els PAES inclouen les emissions de GEH produdes directament per lactivitat
de lAjuntament: consum denergia per enllumenat pblic, equipaments i
flotes de vehicles; per tamb les emissions sobre les quals lAjuntament pot
actuar, encara que sigui indirectament: sector domstic, serveis, transport,
residus i aigua. No shi inclouen les emissions de la indstria i el sector primari,
aix com tampoc labsorci per embornals ni les grans infraestructures de
transport.
Per tant, els PAES proposen majoritriament accions sobre les emissions
difuses de GEH, que a Catalunya eren de 39.137.000 tn CO2eq lany 2005
(25.000.000 a la provncia de Barcelona). Lobjectiu de reducci europea del
20% per a lany 2020 suposa per als sectors difusos una reducci total de
7.830.000 tn CO2eq, fins a les 31.310.000 tn CO2eq tot i que, de moment, el
Paquet Energia i Clima aplicat a Espanya noms preveu una reducci del
10% en aquests sectors.
El Pla marc de mitigaci del canvi climtic a Catalunya 2008-2012,
elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya (DMAH), preveu reduir les emissions difuses per al 2012 fins a
les 35.546.000 tn CO2eq: una reducci del 6,6% sobre les emissions del 2005.
Aix implica que, des del 2005, cada any cal reduir unes 370.000 tn CO2eq.
Daquesta manera, la reducci projectada per als 105 municipis de la
provncia de Barcelona adherits al Pacte constituiria gaireb la meitat (48,8%)
de la reducci de les emissions difuses de Catalunya per al 2020, cosa que
suposaria un esfor de reducci anual de 255.000 tn CO2eq dues terceres
parts dels objectius del Pla marc.
Al seu torn, per acomplir els objectius inicials del Protocol de Kyoto augment
del 15% el 2012 respecte de lany 1990 (22 anys), a Catalunya hauria calgut
reduir les emissions difuses fins a 30.677.000 tn CO2eq, una reducci una
mica per sobre del 20% (21,6%). Aquest s el mateix objectiu que ara el
mn local ha assumit com a propi per acomplir en noms 15 anys, del 2005
fins al 2020.
Lambici daquests objectius es reflecteix en el valor del comproms que
mantenen els ajuntaments amb el Pacte dalcaldes i alcaldesses i del paper
de lideratge de lrea de Medi Ambient de la Diputaci de Barcelona.
4,43
7,70
6,70
3,09
0,22
0,07
Elaboraci prpia
El repte dels Plans dacci per lenergia sostenible s aconseguir uns serveis
de qualitat per a tota la poblaci amb una emissi de GEH mnima, tant a les
ciutats grans com a les mitjanes i als pobles ms petits.
Lestratgia necessria per aconseguir-ho s la que dibuixen les accions
plantejades en els PAES.
Molts dels Plans dacci per lenergia sostenible promoguts a la provncia de
Barcelona ja shan acabat o han entrat en la fase de disseny dactuacions,
cosa que tamb permet extreure algunes conclusions sobre el carcter que
els ajuntaments estan aplicant a aquests plans.
Els municipis petits i mitjans presenten tamb una taxa ms alta
demissions de lAjuntament respecte de les del total del municipi. Tamb
presenten diferncies notables en
les emissions dalguns sectors, que
sn molt significatives en el cas de la
mobilitat i el transport. Lexplicaci a
aquest fet s que el parc de vehicles
de les poblacions mitjanes i petites
s proporcionalment major que el
de les ciutats grans.
Una de les principals conclusions que es poden extreure dels primers resultats dels PAES iniciats s que cal definir dos mbits dactuaci especfics.
El primer mbit correspon als municipis de menys de 25.000 habitants, en
qu, a causa de la variabilitat de caracterstiques socials, econmiques i
urbanstiques, cal un tractament particular per a cada cas. El tret principal
daquestes poblacions s que els nivells demissi per habitant atribubles
a la gesti dels ajuntaments sn alts. Una de les raons que explica aquest
fet s, sens dubte, que el consum energtic municipal en una gran ciutat
es distribueix entre un major nombre dhabitants. Una bona part daquest
consum correspon als serveis associats als serveis municipals com ara
lenllumenat, les installacions esportives o les escoles. El segon mbit s
el de les ciutats grans, que presenten nivells demissions ms homogenis i
problemes ambientals caracterstics.
En termes generals, un 75% de les accions correspon a temes de competncia directa de lAjuntament. Del 25% restant, un 18% es distribueix entre
actuacions corresponents a la mobilitat i accions que tenen una marcada
incidncia en el sector domstic.
Aquest Avanament provisional de resultats ha estat elaborat per lrea de Medi Ambient
de la Diputaci de Barcelona amb les dades disponibles amb data de setembre del 2009
dels Plans dacci per lenergia sostenible, desenvolupats en el marc del Pacte dalcaldes i
alcaldesses de la Comissi Europea a la provncia de Barcelona.