BENVINGUTS AL SEGLE XXI: CEL, INFERN O DE

PEUS A TERRA
Un debat histric i pblic i una perspectiva tecnolgica sobre la convergncia de la
nanotecnologia, la biotecnologia, la tecnologia de la informaci i les cincies
cognitives
Autors: Rinie van Est, Christien Enzing, Marc van Lieshout,
Anouschka Versleijen (TNO,
Institut Rathenau)

Captol 3: UNA PERSPECTIVA DEL DEBAT PBLIC SOBRE LA

CONVERGNCIA DE LES NBIC
Finalment ens fusionarem amb la nostra tecnologia (...) A mitjan de la
dcada de 2040, la part no biolgica de la nostra intelligncia tindr mil
milions de vegades ms capacitat que la part biolgica. Ray Kurzweil (2005)
Les prediccions tecnolgiques ms radicals es troben en els escrits de Ray
Kurzweil i Eri Drexler. Kurzweil s un dels intellectuals que lidera el
pensament transhumanista. En els
seus llibres The age of spiritual
machines (1999) i The singularity is near (2005), manifesta que les TIC
continuaran desenvolupant-se de manera exponencial en el futur. Com a
resultat, els PC de 2020 tindran la mateixa potncia de clcul que els
cervells humans. Finalment els ordinadors es desenvoluparan amb
intelligncia superhumana. Una intelligncia ms gran que la humana, que
anir creixent exponencialment,i que faria que tot el relacionat amb el
nostre mn fos imprevisible. Aquest punt en el futur es coneix amb el terme
singularitat. La creena en la possibilitat de crear mquines amb
conscincia prov del mn de la intelligncia artificial (IA). La forma radical
daquesta intelligncia sanomena intelligncia artificial forta.
Dintre de la intelligncia artificial forta, el pensament hum i les parts
mecniques dels sistemes home-mquina es consideren idntiques des del
punt de vista funcional. Marvin Minsky, un dels pares fundadors de la
intelligncia artificial, veia el cervell com una mquina de carn. Durant
una primera reuni de la comunitat dintelligncia artificial al Darthmouth
College (EUA) el 1956, Minsky va preveure que, com a resultat de la recerca
en IA, es produiria a curt termini una simbiosi entre els homes i les
mquines i, a llarg termini, les mquines intelligents serien el pas segent
de levoluci; una nova espcie, Machina Sapiens, que finalment guanyaria
la batalla contra el seu creador (Noble, 1997, cap. 10). Igualment la
possibilitat descanejar el cervell hum i descarregar-lo en ordinadors
avanats com si fos un programari s un dels objectius del pensament de la
intelligncia artificial. Gent com ara Kurzweil creuen que aix permetr que,
en un futur, lesperit hum esdevingui immortal. Lactual coneixement
neurolgic no recolza aquesta opini, ja que se centra en lanomenada
plasticitat del cervell; el maquinari (neurones) es desenvolupa juntament
amb el programari.

Inspirada en les previsions radicals dabans, una coalici de

transhumanistes independents ha sorgit durant les dues dcades anteriors i
assumeix que el progrs tecnolgic cerca el creixement personal ms enll
de les limitacions biolgiques. Est a favor del dret de les persones que
volen emprar la tecnologia per ampliar les seves capacitats fsiques i
mentals i per controlar encara ms les prpies vides (Hughes, 2004:177).
El fet que les persones es perfeccionin a si mateixes mitjanant la
tecnologia es considera el segent pas lgic en la histria.
A la fi del millenni passat, Bill Joy, cap cientfic de Sun Microsystems, va
descobrir les imatges del futur radical de Kurzweil i Drexler. Joy es pren les
previsions tecnolgiques molt seriosament i li preocupa les possibles
conseqncies negatives que poden comportar. Per tal de captar ms
atenci de la gent sobre els perills que prediu que succeiran, va escriure
lassaig Why the future doesnt need us. El text adverteix dels perills a llarg
termini de la gentica, la nanotecnologia i la robtica, a la qual es refereix
com a GNR.
Joy adverteix del carcter viu que les tecnologies GNR poden adquirir, i
est preocupat per la lluita evolutiva entre les noves formes de vida
artificials i naturals. Esbossa una srie de panorames de fatalitat en qu la
humanitat ha perdut totalment el control sobre les seves creacions i,
finalment, resulta exterminada. Est preocupat per un nombre de formes
dautoreplicaci destructiva: la robtica pot produir robots amb intelligncia
superhumana que siguin capaos de fer versions millorades dells mateixos;
la gentica fa possible que es puguin dissenyar virus que poden
desencadenar plagues epidmiques a tot el mn; i la nanotecnologia fa
pensar en lanomenat escenari del Goo gris, en qu els nanorobots, les
plantes artificials o els bacteris es poden reproduir rpidament i cobrir
regions senceres del mn.
Una caracterstica comuna de les tecnologies GNR del segle XXI s la
capacitat que tenen per reproduir-se i multiplicar-se. Segons Joy, aix s el
que fa que els perills associats a les tecnologies GNR siguin ms greus que
els associats a les antigues tecnologies qumiques, biolgiques i nuclears
del segle XX. Els processos dautoreproducci o evoluci abans noms
tenien cabuda en la natura, per per a Joy ara hi pot intervenir lhome.
Mentre que abans les armes qumiques, biolgiques i nuclears de destrucci
massiva es creaven principalment a laboratoris militars, les noves
tecnologies GNR es desenvolupen des del sector privat, ateses les
oportunitats comercials que proporcionen. Joy pretn captar latenci de les
persones respecte dels nous perills que comporten les tecnologies GNR i fa
una crida a un perode de reflexi.
Tot i els punts de vista diferents, els defensors les dues posicions tenen
moltes caracterstiques en com. Tots pensen que les tecnologies NBIC es
desenvoluparan rpidament fins a lextrem i seran responsables dels canvis
radicals. Tots pensen de forma exponencial pel que fa a les oportunitats o
els riscos. Tots admeten que les tecnologies NBIC intervindran en la

naturalesa humana i satreveixen a plantejar la profunda qesti normativa

de qu significa ser hum en lera de la informaci i la biotecnologia. A
partir desbossos extrems de les possibles versions del futur, el debat poltic
sobre el present i el futur de la societat de la informaci adquireix
importncia i sorgeixen noves lnies de demarcaci sobre la poltica del
segle XXI. A una banda daquesta nova dimensi poltica, el
transhumanisme es veu a si mateix com el moviment progressiu
demancipaci que lluita pels drets de les persones a millorar (a travs de la
tecnologia) i que intenta entusiasmar la cultura actual amb la seva visi
utpica. De laltra banda, els luddites biolgics accepten lanlisi cultural
dels transhumanistes, tot i que soposen a la utopia que han ideat perqu
ells ho veuen com una distopia.
Informe cientfic per a la presa de decisions. Traducci de linforme Technology Assessment on
Convergent Technologies. Direcci General de Poltiques Interiors del Parlament Europeu
elaborat
per
STOA
(Science
and
Technology
Options
Assessment)
(Adaptaci)http://www.fundaciorecerca.cat/descarregues/2013918276_NBIC_c

atala.pdf