Universitat Autnoma de Barcelona

Filosofia Medieval

SUMA TEOLGICA DE TOMS DAQUINO

QESTI 1. Qu s i qu comprn la doctrina sagrada?
CONTEXTUALITZACI
Toms dAquino s considerat el filsof i el teleg ms important de la
filosofia escolstica i de lpoca medieval en general, juntament amb
Sant Agust dHipona. Va nixer a la Itlia meridional lany 1225, va
morir el 1274 i va ser santificat quaranta-nou anys desprs per Joan
XXII. Va estudiar Arts a la universitat de Npols (cinc anys dampli
contacte amb la filosofia dAristtil) i desprs va ingressar als
dominics, decisi que no va agradar a la seva famlia. Temps desprs
va marxar a Pars, on va ser deixeble dAlbert Magne i on va escriure
el Comentari a les sentncies. Lpoca segent, en la que va treballar
com a mestre a diferents parts dItlia i Frana, va escriure les seves
obres ms conegudes, la Summa contra gentils i la Summa
theologiae.
El gran mrit de Toms dAquino s, segurament, aconseguir una
magnfica sntesi de ra i fe, una conciliaci entre filosofia i teologia, o
dit duna altra manera, una harmonitzaci de laristotelisme amb el
cristianisme. No obstant, els textos de Toms no sn prpiament
filosfics. La conciliaci es deu a ls de la ra per parlar sobre (o
justificar) tots aquells coneixements o arguments que no li dna la
revelaci divina. Curiosament aquest enlla no queda gens forat.
Toms treballa duna manera molt natural, probablement perqu
rcorre majoritriament a la filosofia aristotlica, la qual va arribar a
conixer molt b.
Lalta escolstica va patir algunes divisions segons la interpretaci
teolgica. Poden distingir-se diferents corrents filosfics, alguns que
treballaven amb textos dAristtil traduts i filtrats per Avizenna i
altres que treballaven directament amb els textos aristotlics, com
per exemple el corrent daristotelisme moderat, al qual va pertnyer
Toms dAquino. Aquest t com a base directament els escrits
aristotlics i no el pensament de Boeci o de Sant Agust. Toms no va
simpatitzar massa amb el pensament dAvizenna i el dAverrois, aix
que va treballar agafant del pensament dAristtil aquelles coses que
podien ser assumibles per la fe cristiana. Podem dir que Toms va fer
un s interessat de la filosofia dAristtil i que generalment no va ser

gaire original, per tot i aix, el seu pensament va acabar sent molt
elaborat i, depenent de lpoca, molt ben acceptat.

RESUM DE LA QESTI 1
La Suma Teolgica est dividida en 5 parts, de les quals la ltima va
acabar inacabada. Aquestes parts sn composades per un conjunt de
qestions i aquestes per un llistat darticles, que tenen tots una
mateixa estructura: una pregunta o dubte teolgic que sintrodueix
amb la paraula utrum; mnim tres opinions o arguments a favor i en
contra, la majoria de vegades citant autoritats bbliques o el propi
Aristtil; una soluci proposada per lautor que no s ms que un
posicionament en un dels arguments i, finalment, una resposta per
cada una de les opinions contrries, introdudes per ad primum, ad
secundum, etc.
La primera qesti t 10 articles, els quals fan referncia a la doctrina
sagrada (els dos ltims ms concretament a la Sagrada Escriptura). El
resum daquesta ser similar a lestructura de lobra original, ja que
em sembla molt ms entenedor i fcil de llegir.

Qesti 1. Qu s i qu comprn la doctrina sagrada?

Artcle 1. La doctrina sagrada s necessria?
Objeccions:
- Lhome no ha dassimilar all que la seva capacitat no li deixa
entendre. Per tant, la doctrina no s necessria.
- Les doctrines miren de conixer lsser, ja que s lnica cosa
vertadera. Una branca de la filosofia ja tracta lsser div, de
manera que no s necessria.
Contraposici:
- LEscriptura Sagrada ens ensenya, ens corretgeix, ens fa ms
justos, i la filosofia noms tracta la ra humana. Per tant, s
necessria una doctrina que tracti aquestes coses des dun altre
punt de vista.
Soluci:
- La salvaci humana necessita duna revelaci divina, la qual
excedeix el coneixement de la ra. Per facilitar-la s necessria
una doctrina sagrada.

Respostes a les objeccions:

- Lhome no sexposa sol a all que lexcedeix. s Du qui
provoca les revelacions i s amb la fe que un decideix acceptarles.
- El mode de conixer que t la teologia filosfica s diferent que
el de la doctrina sagrada. El de la doctrina sajuda de la llum
divina.

Article 2. La doctrina sagrada s una cincia?

Objeccins:
- Els articles de la doctrina sagrada parteixen de la fe, que no s
compartida per tothom. Una cincia necessita principis
evidents, per tant, la doctrinca sagrada no ho s.
- La doctrina sagrada tracta all individual, mentre que la cincia
tracta all universal.
Contraposici:
- Sant Agust parla duna cincia llur qualitats sn les de la
doctrina sagrada.
Soluci:
- Hi ha dos tipus de cincia: la primera extreu les conclusions de
principis evidents mitjanant la llum de lenteniment natural;
la segona extreu les conclusions de principis evidents grcies a
la llum dun enteniment superior, s a dir, i en aquest cas, la
de Du i els Sants.
Respostes a les objeccions:
- Els principis evidents de la doctrina sagrada venen duna
cincia superior.
- Els fets concrets (individuals) sn tractats merament com
models a seguir o exemples.

Article 3. La cincia sagrada s una o mltiple?

Objeccions:
- Una cincia nica tracta sobre un mateix gnere. La doctrina
sagrada tracta tant a Du com tot all creat per ell i per tant, fa
referncia a gneres diferents.

Diverses cincies filosfiques tracten diferents qestions

religioses que la mateixa doctrina sagrada, per tant, la doctrina
s tamb mltiple.
Contraposici:
- Segons la Sagrada Escriptura la cincia dels sants s noms
una.
Soluci:
- La doctrina sagrada s una nica cincia. All revelat per Du i
all cognoscible grcies a la llum divina tenen un aspecte
formal (determinaci essencial de lsser) de lobjecte de tal
cincia.
Respostes a les objeccions:
- La cincia no dna la mateixa importncia a Du que a les
seves creacions. Les creacions sestudien en tant que sn fruit
de Du.
- La cincia divina s una, simple i ho abasta tot. Totes les
possibles branques poden ajuntar-se sota el poder dsser
revelat per Du.

Article 4. La doctrina sagrada s una cincia prctica?

Objeccions:
- Segons un Sant de la Bblia no noms sha descoltar les
paraules sagrades sin tamb fer s de la paraula. Per tant, la
doctrina s una cincia prctica.
- La doctrina es divideix en llei antiga i nova. La llei s estudiada
per la moral (una cincia prctica).
Contraposici:
- Les cincies prctiques tenen per objecte coses que poden ser
fetes per lhome. Lobjecte de la cincia sagrada s Du, per
tant, no s prctica.
Soluci:
- Incls quan la doctrina sagrada inclou cincies filosfiques
prctiques, aquesta ho fa sota el carcter formal de la cincia
sagrada, mirant nicament all que pot ser conegut per la llum
divina. La cincia sagrada s ms especulativa que prctica.
No hi ha respostes a les objeccions perqu ja shan dit a la soluci.

Article 5. La doctrina sagrada s superior a les altres cincies?

Objeccions:
- La certesa fa superior a una cincia. Hi ha cincies amb graus
de certesa molt ms elevats que la cincia sagrada.
- Les cincies inferiors agafen els principis de cincies superiors.
La doctrina sagrada agafa principis de les cincies filosfiques.
Contraposici:
- Segons un proverbi les altres cincies sn servents de la
doctrina sagrada.
Soluci:
- La cincia sagrada s superior a les cincies especulatives
perqu, aix com la ra natural pot fallar, la llum divina no.
Respecte les cincies prctiques s tamb la superior perqu el
seu fi (la felicitat eterna) est incls en el fi de qualsevol cincia
prctica.
Respostes a les objeccions:
- Els articles de fe no sn poc crebles pel seu contingut sin per
la debilitat de lenteniment hum. La certesa que ens puguin
proporcionar les altres cincies sempre ser sobre coses
inferiors.
- La doctrina sagrada agafa els principis directament de Du per
revelaci. La informaci que treu daltres cincies s
complementria, no per necessitat.

Article 6. La doctrina sagrada s saviesa?

Objeccions:
- La saviesa juga amb principis propis i no externs. La doctrina
sagrada agafa principis externs.
- La saviesa prova els principis daltres cincies i la doctrina
sagrada no ho fa.
- La doctrina sagrada sadquireix mitjanant lestudi. La saviesa
s un do div (forma part dels 7 dons de lEsperit Sant)
Contraposici:
- Segons un deuteronomi de la Bblia la forma divina de
comprensi s saviesa.
Soluci:
- La doctrina sagrada s la mxima saviesa. El savi s aquell que
sap jutjar i dirigir, aquell que coneix les causes de les coses

inferiors. s per aix que aquell que conegui la causa de Du (o

de tot lunivers), ser reconegut com a savi suprem.
Respostes a les objeccions:
- Els principis de la cincia sagrada sextreuen de la cincia de
Du, el savi suprem que regula tot el nostre enteniment.
- La doctrina sagrada noms t el paper de jutjar les altres
cincies i de tenir per falsos aquells principis que no encaixen
amb la seva doctrina. El coneixement de la cincia sagrada ve
per revelaci i no ha de provar res.
- En lEsperit Sant trobem dues maneres de jutjar diferents i ja
sha dit que jutjar s cosa de savi.

Article 7. Du s el subjecte de la doctrina sagrada?

Objeccions:
- Tota cincia necessita saber qu s el seu subjecte. La doctrina
sagrada no pot donar resposta a qu s Du, aix que Du no s
el subjecte de la doctrina.
- Tot el que tracta una cincia est abastat pel seu subjecte per
la doctrina sagrada tracta de moltes ms coses a part de Du:
les creacions, els actes
Contraposici:
- El subjecte duna cincia s all al que aquesta gira al voltant.
La cincia sagrada gira al voltant de Du.
Soluci:
- Du s lobjecte de la doctrina ja que aquesta tot el que tracta
ho fa tenint en el punt de mira a Du.
Respostes a les objeccions:
- Els efectes de naturalesa o de grcia sn el substitut de la
definici de Du.
- Tot el que tracta la doctrina sagrada est comprs en Du
mateix i no sn coses independents dell.
Article 8. La doctrina sagrada s argumentativa?
Objeccions:
- La doctrina busca principalment la fe i se nest dargumentarla.
- En el cas que fos argumentativa, els seus arguments serien
dautoritat, que segons Boeci, sn els ms febles. En cas que
sarguments mitjanant la ra, la fe perdria tot el seu mrit.
Contraposici:

Segons una carta Bblica, el que segueixi la doctrina autntica

ser capa de rebatre qualsevol argument. Per tant, la doctrina
s argumentativa.
Soluci:
- Com qualsevol cincia, la doctrina sagrada no argumenta per
provar els seus principis. Els principis argumenten les altres
coses.
Respostes a les objeccions:
- Els arguments de ra no justifiquen la fe per la fe s permet
argumentar altres veritats sagrades.
- Els ssers autoritaris dins la cincia sagrada sn importants
perqu han estat en especial contacte amb la revelaci divina.
Aquests tipus darguments, en lmbit div, sn de veritat
inqestionable. La ra serveix per demostrar altres coses que
no sn la fe.

Article 9. La Sagrada Escriptura ha dutilitzar metfores?

Objeccions:
- Les metfores sn tpiques de la Potica (la ms baixa de les
doctrines). La Sagrada Escriptura, la cincia suprema, no nha
de fer s.
- La Sagrada Escriptura pretn desvelar la veritat. Ls de
metfores sembla contradir aquest propsit.
- Les criatures sublims sn les que ms sacosten a Du i no
obstant, les comparacions bbliques daquest sn sovint amb
unes altres.
Contraposici:
- Transmetre quelcom mitjanant una comparaci s metafric i
por ser til.
Soluci:
- Les imatges preses de les coses materials de la Sagrada
Escriptura pretenen transmetre all div. s propi dels humans
arribar a all intelligible mitjanant els sentits. s per aix que
all espiritual sens transmet amb una materialitzaci.
Respostes a les objeccions:
- La metfora ofereix una imatge i aquesta li s til a lhome.
- La veritat s la que s. Aquell qui amb una revelaci comprn
les coses pot compartir-les amb els altres. La simbologia noms
manca de sentit per als incrduls.
- s millor parlar sobre Du de forma negativa, s a dir, sobre
aquelles coses que ell no s. s millor perqu ens allunya del

error i perqu daquesta manera, all div, queda ocult als ulls
indignes.

Artcle 10. Un text de la Sagrada Escriptura pot tenir diversos sentits?

(aquests serien lhistric o literal, lalegric, el moral i lanaggic
sentit mstic-)
Objeccions:
- La multiplicitat de sentits genera confusi i manca de fora a
largument. Per tant, a la doctrina sagrada no li conv tenir
diversos sentits.
- Aquests quatre sentits semblen diferents als que cita Agust.
- Hi ha una altra forma: la parablica (que engloba ficci
doctrinal).
Contraposici:
- En un mateix text de la Sagrada Escriptura sens narra un fet i
sens revela un misteri. Per tant, s interessant que tingui
diversos sentits.
Soluci:
- Lautor de la Sagrada Escriptura s Du. Du adequa la paraula
al seu significat i al seu contingut. En les altres cincies, els
termes utilitzats
expressen alguna cosa. En la Sagrada
Escriptura, el contingut dall expressat pels termes significa
tamb alguna cosa. El primer sentit de la paraula correspon a
lhistric o literal; lltim sentit correspon als 3 altres, els
esperituals.
Respostes a les objeccions:
- La diversitat de sentit no genera ambigetat. Un mateix terme
no t ms dun significat, s el seu contingut el que pot
significar altres coses. No genera confusi perqu tots parteixen
dun mateix sentit, el literal.
- 3 daquestes formes (histrica, etiolgica i analgica), formen
part del mateix sentit literal. La ltima, lalegrica, pertany a les
espirituals.
- El sentit parablic est incls en el literal. Els termes tenen un
significat propi i un de figurat i el sentit literal les agafa totes
dues.
En aquesta primera qesti Toms dAquino li dna un carcter
cientfic molt interessant a la doctrina sagrada. s un clar exemple de
la conciliaci entre la fe i la ra. La majoria darguments (tant a favor
com en contra) tenen el format ad verecundiam i les respostes a les

objeccions es poden extreure de la soluci, que s la seva opini

sobre el dubte.
En resum, doncs, la doctrina sagrada s una cincia nica i
necessria, ms especulativa que prctica, amb fora argumentativa i
superior a totes les altres. s tamb la forma ms gran de saviesa
perqu t com a subjecte a Du. Desprs se centra ms en els textos
sagrats i conclou que sn tils les metfores i que poden tenir
diversos sentits, tots ells complementaris i vertaders.
CRTICA
Abans de comenar la classe de Filosofia Medieval desconeixia
totalment els filsofs de lEdat Mitjana. Em resulta admirable lafany
de tots els pensadors de lpoca per conciliar la ra i la fe. Toms
dAquino s un daquells personatges coneguts per fer aquesta tasca
duna manera molt harmoniosa i elaborada i, tot i que noms he llegit
la primera qesti duna obra molt llarga, sembla que s aix.
Lestructura de lobra fa molt fcil la comprensi i lestudi daquesta,
s per aix que en el resum he volgut respectar-la. La intenci de
Toms era que els alumnes poguessin utilitzar lobra com una
enciclopdia i trobo que va ser innovador i til. De totes formes, en
llegir molts articles seguits sense intenci de buscar res en concret, la
lectura es fa fora cansada i repetitiva.
A cada article, abans de llegir les respostes a les objeccions, havia de
tornar a rellegir aquestes per enrecordar-me, sin, no acabava
dentendre el que volia dir lautor. En aquest sentit sem feia pesat. A
lhora de resumir em passava una mica el mateix, havia danar amb
compte de que tota la resposta en el seu conjunt tingus un sentit
complet, que s una caracterstica bsica de lobra de Toms, i en
general la feina no va ser difcil perqu lestructura ho facilitat molt,
per lltim article em ballava una mica. No vaig saber entendre en
qu es recolzava lautor per exposar els arguments en contra de la
diversistat de sentits en els textos sagrats. Si un shi fixa, tant en
loriginal com en el meu resum, aquests no semblen tenir massa
sentit. Tamb em va resultar curis que Toms defenss la doctrina
com ms especulativa que prctica i que, rarament, la qualifiqus
igualment com la millor de les prctiques.
Actualment, per una gran majoria, la religi, la fe i les revelacions
divines ja no es contemplen com arguments crebles o slids per ells
mateixos. A lpoca Medieval, la religi estava estesa prcticament de
forma universal, i dins el cristianisme, la seva veritat resultava

indiscutible. s per aix que, amb ulls del segle XXI i allunyada de
qualsevol contacte amb la fe, moltes de les solucions que proposa
lautor em semblen gaireb absurdes. No obstant, tenint en compte el
carcter filosfic de lobra, els arguments comprenen una lgica
aristotlica que els fa acceptables i sagraeix al llarg de la lectura.