1.

Maison Carre
FITXA TCNICA:

Autor: desconegut
Cronologia: 16 a.C.
Tipologia: temple
Material: pedra calcria
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL
Aquest temple est elevat sobre un podi que dna accs a lentrada
principal a travs duna mplia escalinata. El prtic hexstil est presidit per
columnes cornties de 17m, altes i esveltes, un entaulament format per
larquitrau a tres platabandes, el fris amb la decoraci perduda i la cornisa, i
un front triangular sense ornamentaci escultrica.
Als murs laterals i a la capalera tamb hi ha columnes cornties, la major
part de les quals estan adossades al mur de la cella. El fris lateral conserva
una decoraci floral.
La Maison Carre s un temple pseudoperpter de planta rectangular.
2.Pante de Roma
FITXA TCNICA:

Autor: desconegut
Cronologia: 118-128
Tipologia: temple
Materials: formig, granit, ma, marbre i fusta
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL
Ledifici sobre a travs duna pronaos o prtic octstil amb quatre parells
de columnes dordre corinti. Darrere el prtic saixeca el cos de transici que
sacobla al tambor que sost la cpula hemiesfrica de la cella. La cpula
est coronada per un cul. La cella s un espai circular.
3.Teatre de Mrida
FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: 16-15 a.C.
Tipologia: teatre
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL

Pertany a lanomenat tipus mixt, alat part a laire i laltre part excavat en
la muntanya. No est totalment a la muntanya com els teatres grecs, ni
totalment exemptes com els teatres romans.
Sestructura fundamentalment en dues parts: escena de 1,75 metres
daltura i cvea, espai destinat al pblic. Entre aquestes dues parts es troba
lorchestra, una zona semicircular, i un ample prosceni de 60 metres de llarg
i 7 de profunditat on es realitzaven les representacions.
4.Colosseu o amfiteatre Flavi
FITXA TCNICA

Autor: desconegut (encarregat per lemperador Flavi Vespasi)

Cronologia: s.I (72-80)
Tipologia: amfiteatre
Materials: blocs de marbre travert, formig, ma, pedra i estuc.
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL
La part de la faana conservada est articulada en quatre nivells aixecats
sobre un estilbat o podi. Els tres primers nivells estan formats per una
successi de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades
que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart nivell, o tic,
est format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres
rectangulars. Se superposen aquests ordres: dric-tosc (dric per amb
base), jnic i corinti.
La planta ellptica defineix espai de manera concntrica. Al centre hi ha
larena, on tenia lloc lespectacle, i al voltant hi ha la cvea, lloc on se
situaven les graderies.
Sota larena hi havia visible una complexa obra de maons que, a ms
dalbergar les diferents dependncies de servei i les celles per a les feres.
5.Columna Trajana
FITXA TCNICA

Autor: Apollodor de Damasc

Cronologia: 107-113
Tipologia: relleu
Material: marbre
Estil: rom imperial
Tema: commemoratiu

DESCRIPCI FORMAL
Saixeca sobre un pedestal quadrangular, t una base cilndrica decorada
amb motius ornamentals, i un capitell dric, damunt el qual saixeca una

estructura que va estar coronada per una esttua Traj feta de bronze i que
avui est per una esttua de sant Pere.
Al fust, hi ha 200 metres de relleus esculpits. Lalada de les diferents
franges es va engrandint a mesura que ascendeixen per la columna per tal
que, des de baix, semblin homognies.
Tots els relleus tenen un tracte naturalista, se nillustren minuciosament
tots els detalls.
6.Aqeducte de Segovia
FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: 90-105
Estil: rom
Tipologia: aqeducte
Materials: granit

DESCRIPCI FORMAL
Sinicia a uns 16 km als afores de la ciutat. Est dividit en dos grans trams:
un primer tram construt amb 78 arcs de mig punt que van prenent alada
gradualment, i el segon tram amb 44 arcades dobles sobreposades, que, en
lpoca romana, desguassava en un estany.
7.August de Prima Porta
FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: 20 a.C.
Tipologia: escultura exempta
Materials: cpia en marbre, original en bronze
Estil: rom imperial
Tema: commemoratiu

DESCRIPCI FORMAL
La imatge de lemperador es presenta dempeus i descala sobre un
pedestal, vestit amb una tnica sobre la qual exhibeix una cuirassa
musculada esculpida amb relleus. Amb el bra dret aixecat, exhibeix una
actitud segura dautoritat.
Lesttua reprodueix el model grec clssic del Dorfor de Policlet i utilitza el
fams contrapposto. El rostre de lemperador no reflecteix bellesa ideal, sin
que mostra les prpies faccions individuals. Aquesta voluntat ms realista
tamb saprecia en els plecs del vestit i en els complements, i en la feina
acurada i detallada dels relleus de la cuirassa.
8.Ara Pacis Augustae

FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: 13-9 a.C.
Tipologia: altar
Material: marbre de Carrara
Estil: imperial rom
Tema: commemoratiu

DESCRIPCI FORMAL
s un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i
protegeix un altar central. El monument t dues entrades; la principal, que
saixeca sobre un podi amb escales. Laltar, que ocupa lespai central, est
situat damunt un pedestal esglaonat.
La cara exterior de lestructura que envolta laltar est totalment coberta de
relleus escultrics.
9.Esttua Barberini
FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: s. I a.C.
Tipologia: escultura exempta
Materials: marbre
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL
Amb aquesta figura sillustra un dels rituals ms caracterstics de la
civilitzaci etrusca. Es tracta dun patrici amb dos bustos de cera dalguns
dels seus familiars ja morts, per tal de que puguin estar dalguna manera
presents als funerals de tots els membres de la seva famlia. Es tamb una
mostra ms de la importncia del retrat en la cultura i lart etrusc.
10.Retrat eqestre de Marc Aureli
FITXA TCNICA

Autor: desconegut
Cronologia: 176
Tipologia: escultura exempta
Materials: bronze daurat
Estil: rom imperial

DESCRIPCI FORMAL
Representa a lemperador Marc Aureli sobre un cavall. Amb la mirada fixa,
lemperador aixeca el bra dret i obre la m com al retrat dAugust Prima

Porta. El cavall presenta tres cames sobre la base, li donen estabilitat,

mentre que la cama dreta del davant, com el bra aixecat de lemperador.