Orientacions per a lexamen de Geografia.

PAU 2014

Pgina 1 de 3

ORIENTACIONS PER A LEXAMEN DE GEOGRAFIA. PAU 2014

Dacord amb el nou currculum de Geografia de batxillerat publicat en el Decret
142/2008 del DOGC Nm.5183, sespecifiquen a continuaci els continguts que sn
susceptibles de formar part dels exercicis de la Prova dAccs a la Universitat.
Pel que fa a les escales danlisi que es proposen per a cada tema sha buscat un
equilibri entre lescala regional i la global dacord amb lexposici dintencions del
document del currculum quan especifica el segent: La geografia del batxillerat
senfoca des de la perspectiva duna geografia regional de Catalunya i Espanya dins
Europa i el mn [...]. Avui dia els llocs i les regions ja no es poden considerar com a
realitats singulars i niques i no es poden estudiar de manera allada: la globalitzaci i
el cosmopolitisme que caracteritzen la societat actual fa que calgui un joc recurrent de
combinaci de mltiples escales per comprendre i per interpretar la complexa
combinaci dels factors geogrfics. [...] Catalunya i Espanya estan integrades en un
mon cada cop ms globalitzat, i nombroses decisions poltiques i econmiques,
financeres, socials i culturals es prenen a escala supranacional, sovint en el marc de la
Uni Europea de la qual lEstat espanyol s membre, o en daltres escales superiors.
Els continguts susceptibles de formar part dels exercicis de Geografia de les PAU
shan concretat en quatre blocs, amb el mateix ordre i denominaci que apareix en el
document del currculum de Geografia.

BLOCS DE CONTINGUT

1. Catalunya i Espanya, a Europa i al mn

Escala de Treball
Caracterstiques que defineixen un mn globalitzat.
Funcions de les principals institucions i organismes internacionals
en les decisions poltiques, econmiques i socials.
El procs de construcci europea. Fortaleses i problemes.
La posici demogrfica, econmica, social i cultural de la Uni
Europea en el mn.
Intercanvis i fluxos amb la UE i la resta del mn.

Mundial
Mundial
Uni Europea
Uni Europea
Mundial/Cat/Esp

Lestudiant ha de ser capa didentificar les principals caracterstiques que defineixen

els processos de globalitzaci econmica, de les comunicacions, la informaci i el
coneixement. Ha de conixer lorigen i les funcions dels principals organismes
internacionals que intervenen en la regulaci de les relacions econmiques: FMI, Banc
Mundial, G-20, G-8 i OMC, per exemple. Pel que fa a la Uni Europea, sha de
conixer quin s el seu origen, els moments clau del procs dintegraci i la
composici actual, aix com quins sn els principals avantatges i inconvenients de la
integraci. Lestudiant ha de conixer les principals magnituds demogrfiques,
econmiques, socials i culturals de la Uni Europea en relaci amb la resta del mn.
Pel que fa a Catalunya i Espanya, sha de tenir noci dels principals fluxos econmics i
demogrfics amb la resta dEuropa i el mn.

Orientacions per a lexamen de Geografia. PAU 2014

Pgina 2 de 3

2. Medi ambient i paisatges

Escala de Treball
Relleu, clima i vegetaci de Catalunya i Espanya.
Caracterstiques dels principals paisatges de Catalunya.
Problemes ecolgics i riscos naturals.
Recursos renovables i no renovables. Recursos energtics.
Distribuci geogrfica dels recursos al mn. Problemtica
energtica.
Concepte de sostenibilitat.
Principals desequilibris mediambientals del mn actual.

Catalunya/Espanya
Catalunya
Catalunya/Espanya
Mundial/Cat./Esp.
Mundial
Mundial

Lestudiant ha de conixer i saber localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de

Catalunya i Espanya, aix com les caracterstiques i abast geogrfic dels grans tipus de
clima i vegetaci. En el cas de Catalunya ha de saber descriure els trets caracterstics
(relleu, clima i vegetaci) dels principals paisatges catalans (alta muntanya, muntanya
mitjana, terra baixa, costa,...). Ha de tenir noci dels principals riscos naturals
inherents a alguns paisatges (terratrmols, allaus, inundacions,...), i dels problemes
ecolgics que determinades formes dintervenci humana contribueixen a accentuar
(incendis forestals, erosi del sl, contaminaci de laire i de laigua, producci de
residus,...).
Lestudiant ha de conixer tamb els principals tipus de recursos naturals al mn i la
seva capacitat de renovaci, aix com la desigualtat en la seva distribuci geogrfica i
consum. Ha de tenir noci de les principals fonts energtiques existents i dels
avantatges i inconvenients de la seva utilitzaci, aix com conixer els trets principals
dels models energtics que es proposen per a un futur. Tamb ha de tenir una visi de
quines sn les principals fonts energtiques consumides a Catalunya i la seva
problemtica.
Els estudiants han de comprendre el concepte de sostenibilitat ambiental i des
daquesta perspectiva analitzar les principals crisis ecolgiques globals (efecte
hivernacle, disminuci capa doz, contaminaci de laire i laigua, producci de
residus, desertitzaci,...).

3. Territori i activitats econmiques

Escala de Treball
Caracterstiques, canvis i permanncies en lespai rural catal i
espanyol.
Els espais industrials al mn, caracterstiques i dinmiques. El
teixit industrial a Catalunya.
Funcions i impactes de les xarxes de transport i comunicaci
en la producci i el consum.
Els espais i lactivitat turstica a Catalunya i Espanya.

Cat./Esp.
Mundial/Cat.
UE/Cat./Esp.
Catalunya/Espanya

Lalumnat ha de conixer la localitzaci geogrfica i les caracterstiques del sector

agrari catal i espanyol i les dinmiques recents que l'afecten, sobretot per la
influncia de les poltiques agrries de la UE. Pel que fa a la indstria, ha de saber
localitzar els grans espais industrials al mn i els factors de localitzaci de l'activitat
industrial. Pel que fa a Catalunya ha de tenir noci de les caracterstiques del teixit
industrial i dels processos de reestructuraci i deslocalitzaci que l'afecten.

Orientacions per a lexamen de Geografia. PAU 2014

Pgina 3 de 3

. Ha de saber valorar les funcions i limpacte del sector dels transports i les
comunicacions en la producci i el consum.
. Pel que fa al sector turstic, ha de conixer les principals zones receptores de turisme
a Catalunya i Espanya, la importncia del sector turstic en el PIB nacional i les
caracterstiques dels principals tipus de destinacions turstiques (costa, muntanya,
cultural, ...).

4. La poblaci i el sistema urb: dinmica, diversitat i desigualtat

Escala de Treball
Distribuci de la poblaci mundial.
Anlisi de lestructura i les dinmiques demogrfiques en
relaci amb levoluci econmica i social. Fluxos migratoris.
Poltiques demogrfiques.
Caracterstiques demogrfiques de Catalunya i Espanya.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes: un mn de
ciutats.
Desequilibris i desigualtats internes a les ciutats.
Models de creixement urbanstic: de la ciutat compacta a la
ciutat difusa. La sostenibilitat a les ciutats.
Organitzaci polticoadministrativa de Catalunya i Espanya.
Desequilibris territorials i principis bsics de lordenaci del
territori.
Indicadors de benestar social: lndex de Desenvolupament
Hum (IDH)

Mundial
Mundial / UE
Catalunya/Espanya
Mundial
Mundial
Mundial/Cat./Esp.
Catalunya/Espanya
Catalunya
Mundial

Lalumnat ha de conixer els trets caracterstics de la distribuci geogrfica de la

poblaci al mn. Reconixer les principals estructures i dinmiques demogrfiques de
les poblacions en relaci amb el nivell de desenvolupament econmic i social aix com
els diferents instruments (ndexs, taxes, etc.) utilitzats en la seva anlisi. Ha de saber
els trets essencials que defineixen les caracterstiques de la poblaci catalana i
espanyola, la seva dinmica recent i els principals aspectes de les poltiques
demogrfiques que sapliquen en el marc de la UE.
Lalumnat ha de conixer lorigen del desenvolupament de les ciutats i les seves
funcions, i tenir noci de lestructura de la xarxa mundial de ciutats. Ha de ser
conscient dels processos de fragmentaci social a linterior de les ciutats, aix com dels
diferents models de creixement urbanstics existents i la relaci amb la sostenibilitat
ambiental de les ciutats.

Lestudiant ha de distingir els diferents nivells dorganitzaci polticoadministrativa del

territori existents a Catalunya i Espanya, i la diversitat de competncies assignada a
cada nivell. Ha de tenir noci dels principals desequilibris territorials a Catalunya i dels
tipus dinstruments dordenaci del territori que sutilitzen per corregir-los (plans
territorials, plans urbanstics, plans sectorials).
Lalumnat ha de saber analitzar lndex de desenvolupament hum (IDH) i aplicar-lo a
algun territori concret.