Professional Documents
Culture Documents
Disseny D'experiments
Disseny D'experiments
personalitat, els interessos, el carcter de cada persona, les seves preocupacions, la seva forma de viure i
molts altres condicionants, no necessriament relacionats amb la cincia. En qualsevol cas, el principi
bsic que cal destacar s el segent : si una persona cientfica vol arribar a la soluci d'un problema
concret, ha de conixer quin s el problema. I conixer quin s el problema vol dir ser capa dacotar-lo
tant precisament com sigui possible. En realitat, una bona part de la soluci consisteix en l'habilitat de
delimitar exactament el problema.
Identificar i definir un problema a partir d'un conjunt de fets i fenmens sn estadis importants en el
procs d'investigaci cientfica i el primer pas en el cam de trobar una soluci.
L'avan de la investigaci cientfica depn en gran manera de l'habilitat dels investigadors per a
identificar i definir els problemes rellevants i significatius diferenciant-los dels trivials. Conv que quan
sidentifica i es formula un problema es defineixi com una qesti, en forma de pregunta. A ms a ms,
resulta molt til que en la pregunta es faci referncia a les relacions entre varis factors o fenmens.
Es comuniquen els dofins a travs dels sons que emeten ? Pot influir lincrement de la temperatura
mitjana del planeta en el canvi climtic ? Es poden descompondre els protons en partcules ms
elementals ? Aquests sn alguns exemples de problemes cientfics. Per a resoldre un problema general,
conv escollir una qesti ms especfica, una pregunta ms concreta. En ella hi hauria dhaver referncia
a les relacions entre varis factors o fenmens relacionats amb el problema.
Aix, a partir de la qesti general Quina s la causa de la inflamaci del turmell ?, es pot arribar a
formular :
- La inflamaci s conseqncia dun esquin ?
- La inflamaci s conseqncia duna fissura als ossos ?
O b, el problema general, Quina s la causa dels atacs de cor ?, es pot transformar en
- Hi ha relaci entre lhbit de fumar i els atacs de cor ?,
- Es relacionen els atacs de cor amb un excs de greixos a la dieta ?
Sembla especialment interessant fer lesfor de plantejar els problemes dacord amb les segents
formulacions :
Influeix ________________ en _____________ ?
Hi ha relaci entre ____________________ i ___________________ ?
perqu en la formulaci del problema ja apareixen alguns factors entre els que volem estudiar la relaci
que mantenen.
Normalment, abans que un cientfic o cientfica comenci a investigar un problema concret, ja ha
pensat quina pot ser una soluci o explicaci concreta al problema. Aquesta explicaci no
confirmada s'anomena hiptesi. Definit un problema, linvestigador o investigadora es dirigeix, a
travs de les hiptesis, cap a experiments per obtenir resultats que puguin ajudar a resoldrel.
3. La hiptesi : una possible explicaci
Per a explicar qu s una hiptesi i el seu paper en la investigaci cientfica ens centrarem en una situaci
prpia de la vida diria.
Primera hora del mat, la professora de Cincies passa llista. Avui no ha vingut el Miquel. El problema :
Per qu no ha vingut el Miquel a classe ? s possible pensar raonablement en diverses causes : potser sha
posat malalt, potser sha adormit, potser ha anat al dentista, potser hi ha hagut un problema familiar...
Aquestes afirmacions del tipus potser ... sn anomenades hiptesis. Com veus una hiptesi s una
possible explicaci a un problema que cal resoldre o investigar.
La persona que investiga enuncia la hiptesi basant-se en els seus coneixements previs, en dades i
informacions que ja li sn conegudes. Aprofundirem una mica ms en el cas del Miquel.
Si sabem que el Miquel acostuma a faltar a primera hora del mat de cada primer dimecres de mes,
perqu t visita al dentista i avui resulta que s dimecres i s primera hora del mat, sembla raonable
pensar que la hiptesi potser ha anat al dentista sigui encertada. Malgrat tot caldria fer una trucada
telefnica a casa del Miquel, perqu podria passar que hagus agafat el grip i avui estigus al llit.
Les proves, els experiments, serveixen per determinar si una hiptesi s vlida o s equivocada.
Els cientfics i cientfiques emeten hiptesis en el marc de la teoria que defensen. Les situacions que
investiguen aquestes persones sn molt particulars i diferents de les que poden presentar-se en la nostra
vida quotidiana. Nosaltres no podem fer cincia tal com ho fan ells i elles. Entre daltres factors, perqu
les persones cientfiques acostumen a plantejar-se problemes que fins ara no tenen soluci o que, quan la
tenen, no s massa satisfactria. Abans de tot, han intentat saber tot el que es pot arribar a conixer sobre
aquella situaci que han dinvestigar.
La hiptesi s un factor molt important en el procs dinvestigaci cientfica. Com passa quan una
persona identifica un problema investigable, les hiptesis que formula una persona tamb estan infludes
pels seus propis punts de vista. s possible que dues persones cientfiques, defensores de teories diferents,
formulin diferents hiptesis a partir d'un mateix problema.
No hi ha cap mtode, no hi ha regles, per a formular "bones" hiptesis. Les hiptesis generalment sn
formulades en forma dafirmacions temptatives: potser [A] s la causa de [B]. En la formulaci final de
la hiptesi no s necessari comenar amb la paraula "potser" per tamb s veritat que es convenient ferho. Aix s, quan formulem una hiptesi ho hem de fer de manera que sigui coherent amb el problema que
tractem. Les niques condicions que ens posarem en la formulaci dhiptesis s que siguin raonables
(que ofereixin una explicaci raonable al problema) i que puguin ser verificades a travs duna prova o
experiment.
No s raonable pensar que el Miquel no ha vingut a classe perqu els seus pares no lhan deixat venir. Mai
es podr comprovar una hiptesi que digui que el Miquel no ha vingut a classe perqu potser era el seu
dest. Aquestes dues respostes no poden considerar-se hiptesis.
No obstant aquesta condici pot ser relativa : algunes hiptesis que shan formulat al llarg de la histria
de la cincia semblaven no tenir fonament quan van ser formulades per primera vegada; molt temps
desprs poden ser verificades. Aquest s el cas de les primeres explicacions de Wegener sobre la deriva
dels continents, o de les primeres idees sobre que la Terra girava al voltant de Sol, totalment insostenibles
en el moment en qu van aparixer. Tamb s veritat que pot passar molt de temps fins que una hiptesis
pugui ser verificada per experimentaci; pot ser que en el moment de ser formulada no es disposi de
mitjans tcnics per poder-la verificar.
Lgicament la hiptesi que es formula ha de relacionar-se amb el fenomen sobre el que es centra el
problema que s'investiga. Per s veritat que la naturalesa de la hiptesi depn dels coneixements i de
l'habilitat i creativitat de cada persona cientfica. I aix depn ms lexperincia de la persona, de la seva
filosofia de la vida (que no est necessriament relacionada amb els seus plantejaments cientfics). Si t
xit en l'elecci de la hiptesi, aquesta es confirmar quan es faci l'experiment. Si no, la hiptesi ser
refutada.
4. Descartant hiptesis
Freqentment per explicar certs fenmens s possible formular ms d'una hiptesi. La feina de les
persones que investiguen consistir en verificar les seves hiptesis fent experiments i observacions.
La investigaci es far amb la intenci darribar a una explicaci el ms exacte possible. Si els resultats
obtinguts no estan d'acord amb les hiptesis shaurien de formular hiptesis alternatives per explicar el
fenomen. Recuperem el problema del Miquel. Per qu no ha vingut avui el Miquel a classe ? Lesquema
segent proporciona una pauta de com actuar per anar descartant hiptesis a travs de diferents proves.
DEDUCCI
Resultat
Si cal planificar un experiment per a trobar la soluci a algun problema, sempre s'ha de comenar per a
definir exactament el problema que s'ha de solucionar. Llavors cal pensar o escriure diverses solucions en
forma d'hiptesis i, tot seguit, formular una deducci que derivi de la hiptesi, escrita tal com s'ha explicat
en l'exemple anterior. Aquest mtode sistemtic de pensar -pas per pas- permet centrar-se en el problema
i ajuda en el disseny de l'experiment, com podrem veure ms endavant.
Si el cientfic o cientfica contrasta la deducci a travs de les proves adequades i troba que els resultats
no sn els esperats, la hiptesi pot ser rebutjada i caldria pensar en una nova hiptesi per explicar els
resultats.
Sempre s possible reconsiderar el que creiem sobre una hiptesi. Si obtenim nova informaci, fins i tot
s possible abandonar hiptesis que hem cregut vlides durant molt de temps. s a dir totes les hiptesis
tenen la possibilitat de ser refutades en un futur.
Cada experiment, cada observaci que es faci sobre una hiptesi ha de proporcionar resultats que la
recolzin o refutin. Un gran nombre de resultats experimentals que recolzin una hiptesi indica una
probabilitat gran que la hiptesi sigui vlida, s a dir, que ofereixi una explicaci correcta del fenomen
que s'est investigant.
durant 48 hores, diverses plaques de creixement amb medi nutritiu, on hem introdut 1 ml daigua amb
bacteris, a vries temperatures : una a 15 oC, la segona a 25 oC, la tercera a 35 oC i la quarta a 45 oC.
Volem veure com es multipliquen els microorganismes a diferent temperatura.
Per estar segurs que les variacions que potser observarem en la multiplicaci bacteriana sn causades
nicament per les variacions de temperatura, hem dassegurar-nos que totes les dems condicions que
envolten a les 4 plaques sembrades amb microorganismes sn idntiques. Aix vol dir que hem de
sembrar les plaques amb la mateixa quantitat daigua, que laigua que introdum en totes les plaques ha de
provenir duna mateixa mostra, que totes les plaques estaran en les mateixes condicions de lluminositat,
humitat ...
Tots aquests factors, juntament amb la temperatura, sn les variables de lexperiment. Hi ha fora factors
que poden incidir en el resultat dun experiment. Totes les variables de lexperiment excepte una, en
aquest cas la temperatura, es fixen, es mantenen constants en les diverses parts de lexperiment. Totes les
plaques han destar sotmeses a les mateixes condicions. La nica variable que no es mant constant s
aquella que estem interessats en investigar com influeix, la temperatura.
Estudiem l'experiment de la germinaci de les llenties que estan fent al laboratori de linstitut. Ara volem
fer una altra investigaci: "influeix laigua disponible en el creixement ?".
Pel que ja sabem, podem dir que ser necessari fer un experiment on es vari la quantitat daigua
disponible entre els diferents grups de llavors, mentre que es mantenen constants les altres variables, la
temperatura, la intensitat de la llum, el nombre de llavors en cada prova. El mtode utilitzat en el disseny
de lexperiment anterior s el que es fa servir en la majoria dexperiments i sanomena control de
variables.
La variable sobre la que linvestigador actua, alterant-la per analitzar la seva influncia en un determinat
procs (en lexemple anterior la temperatura) s anomenada variable independent.
El factor que varia com a resultat dels canvis introduts en la variable independent (en el nostre cas el
nombre de llavors que germinen) sanomena variable dependent.
Un procediment que sefectua per a determinar la influncia en certes condicions sobre un procs de la
variable independent s el tractament. En general linvestigador fa varis tractaments donant diferents
valors a la variable independent per a descobrir quins sn els canvis que resulten en la variable dependent.
Molts factors, les variables, poden influir en el procs que sinvestiga. En alguns casos la persona que
investiga pot fixar totes les variables excepte una, la variable independent. En altres casos, quan la
situaci s complexa i les variables depenen unes daltres, s ms difcil allar una variable. En cada cas
s necessari identificar totes les variables implicades per poder ser capaos darribar a conclusions fermes
basades en lexperimentaci.
7. El control de les variables
Per arribar a conclusions vlides i fiables a partir del seus experiments, les persones cientfiques
dissenyen els experiments amb molta cura i prudncia, primer identifiquen i defineixen les variables.
Desprs decideixen el control apropiat per l'experiment.
No es pot pensar en un experiment sense control. Lexistncia de control s la diferncia entre un
experiment i una observaci o mesura. En un experiment la persona que investiga altera un o varis
factors. Ho fa justament per a determinar la seva influncia.
En una observaci, o quan noms han de fer-se unes mesures directes, sestudia un fenomen sense tractar
d'influir en ell.
Aquesta espcie s pot viure a laquari de casa, amb laigua a la mateixa temperatura que no va suportar el
primer peix.
La consideraci d'aquests tipus de problemes des del comenament, poden evitar-se interpretacions
incorrectes dels resultats experimentals. Aquests problemes s'eliminen si realitzem l'experiment amb un
nombre suficientment gran de mostres.
Fent servir una mostra representativa i repetint l'experiment ms d'una vegada, es disminueix la
possibilitat que apareguin els errors per accident. En experiments quantitatius (el tipus d'experiment que
es relaciona amb qestions numriques : mida, quantitat, pes), sha de repetir l'experiment i calcular la
mitjana dels resultats de les repeticions per obtenir el resultat final.
Per aix, s desitjable quan dissenyem un experiment indicar quantes vegades es repetir l'experiment i
quantes repliques es faran de cada tractament.
Ser necessari recopilar tota la informaci possible de les condicions de realitzaci de lexperiment, per
tal de permetre que altres investigadors el puguin reproduir i comprovar els resultats obtinguts.
9. Cincia i no Cincia
Quan es dissenya un experiment per a comprovar la validesa duna hiptesi cal anar amb molt de compte.
Durant el disseny de lexperiment cal analitzar tots els factors que podrien afectar als resultats de
lexperiment i pensar de quina manera evitarem la seva influncia. En realitat el que es fa es mantenir
constants, sense variar, tots els factors que poden afectar els resultats menys aquell que estem investigant.
En lexemple de la investigaci a Londres sobre el personal dels autobusos, inicialment els investigadors
no havia pensat en lestil de vida de cada persona, en els antecedents familiars; noms havien pensat en
lactivitat que mantenien en la seva feina. Conv tenir en consideraci tots aquells factors que poden
influir en els resultats de lexperiment i prendre les mesures adequades per tal que no pertorbin les nostres
accions. Daix en diem control dels factors que poden influir en lexperiment.
La Cincia treballa a partir dhiptesi o afirmacions que puguin ser demostrades en investigacions. A
vegades hi ha hiptesis que no poden ser investigades. Es tracta dexplicacions o afirmacions que no sn
cientfiques perqu no poden ser demostrades de cap manera :
- Em vaig posar malalt per mala sort.
- Kluivert s el millor davanter del mn.
- Les dones del signe Aquari sn molt independents.
- Ho vaig fer b perqu estava inspirada.
La Cincia a lInstitut pretn ensenyar-te conceptes i tcniques importants per al teu futur tant
professional com personal. Per tamb intentar fer-te pensar amb criteri cientfic. Un primer pas en
aquest pensament cientfic es saber diferenciar all que sn afirmacions comprovables (podrem dir-ne
hiptesis) i all que sn afirmacions impossibles de comprovar. Lenciam cont molta aigua s una
afirmaci cientfica perqu s comprovable. Nhi ha prou amb recordar una colla de missatges publicitaris
per identificar afirmacions que no sn cientfiques, o repassar la llista que acabes de llegir.