John Locke. Assaig sobre el govern civil.

1. Idees
Per comenar, el filosof explica que tots els homes es troben en un estat
digualtat, dindependncia i de llibertat (estat de naturalesa), s a dir, que
ning est sotms a lautoritat dun altre home. A ms a ms cap persona es
pot despendre daquest estat sense el seu consentiment.
En segon lloc, Locke aclareix que lnica manera de que alg perdi aquesta
llibertat natural s que els homes escolleixin unirse amb altres de manera
voluntria formant una societat i unes lleis que els permeti viure de manera
cmoda entre ells, disfrutar de les seves pertinences i estar protegits. Locke
afirma que aquest acord no danya la llibertat i que el pot pactar un nombre
indefinit dhomes.
Per ltim, el filsof conclou dient quan aquesta comunitat decideixen formar
un cos poltic la majoria de persones tenen la capacitat de deliberar per
sobre dels altres.
En conclusi, els homes entren en una societat civil per a sentirse protegits
per sense perdre la seva llibertat.
2. Vocabular (15 paraules max)
Consentiment. Assentimient llure i voluntari dun individu per formar parte duna comunitat.
Estat de naturalesa: situaci en la que es troben els homes abans de formar una societat per mitj
dun pacte social.

3. Teoria
Locke en el segon tractat sobre el govern civil intenta explicar lorigen vertader del
poder poltic i la seva naturalesa. Per aix, comena explicant lestat natural inicial
dels humans per a desprs desenvolupar com es forma una comunitat de govern.
El filsof explica que tots els homes sn lliures de decidir que fer amb les seves
propietats I els seus actes Tots els homes sn, com hem dit, lliures i independets
per naturalesa per afegeix que tenen una nica limitaci que s la llei natural.

Aquesta llei prohibeix que cap home pugui destruir-se a ell mateix o a un altres
hombre i danyar les seves pertinences, salud, llibertat o possessions.
Per altra banda, en lestat de naturalesa no hi ha ni lleis ni jutges comuns perqu
cada home s el seu propi jutge. Aix provoca que hi hagi problemes ja que les
persones no sempre es comporten de manera racional sino que es deixen emportar
pels seus sentiments com el desig de venjana o la passi. Quan aix passa es
possible que castiguem a lagresor ms durament del que sexigeix.
Aquesta situaci que pot empitjorar, s la que provoca que els humans sagrupin en
una comunitat i a abandonar aquest estat de naturalesa encara que no sigui un
estat de guerra ja que apareix com a resultat de lincompliment de la llei natural.
Quan els homes, que tenen el poder de defendre la seva propietat abandonen de
manera voluntria el poder natural i el cedeixen a la comunitat. Lnic cas en qu
alg es desprn de la seva llibertat natural s quan, acordant amb altres homes
dunir-se en comunitat.
Aquesta comunitat instaura unes lleis comunes per mitj de la majoria i castiga
seguint aquestes normes de manera que els homes queden subordinats al poder
poltic. Quan un nombre indeterminat de persones savenen a formar una
comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos poltic, on la majoria s
qui t el dret dactuar i de decidir damunt de la resta
Aquest poder natural del qual renuncien acaba a mans de persones autoritzades
que sn les mateixes que estableixen les noves lleis. Per aquestes persones que
sencarreguen tan de fer-les com daconseguir que es compleixin estan escollides
per la majoria del poble.
--------------

4. Comparaci
John Locke i Thomas Hobbes sn dos dels filosofs ms importants de lempirisme
angls en el tema de la filosofia poltica. Els dos plantejen lorigen i la naturalesa del
poder poltic utilitzant els mateixos conceptes per arriben a conclusions molt distintes.
Hobbes afirma que la soluci ha de ser la autoritat poltica i el seu carcter absolut i
Locke el parlament.
Hobbes en la seva obra Leviatan sost la necessitat duna monarquia absoluta ja que
concep la condici natural de lsser hum de manera negativa.

Hobbes explica que tots els homes per naturales sn iguals per que els defectes que
pugui tenir un es compensen amb la seva superioritat en un altre aspecto. Per tots els
homes tenen afany de poder i de propietat. Hobbes afegeix que quan ms dun home
est perseguint el mateix objectiu es crea una competici entre ells Homo homini
Lupus. Per aquest motiu Hobbes diu que lestat de naturalesa s un estat de guerra de
tots contra tots.
En aquesta situacin s imposible que els ssers humans es desenvolupin perqu
noms hi ha por i inseguritat. A ms ams aquest estat no es pot mantindre molt de
temps perqu sin lsser hum es destruiria per complet. Per aix es necessari que
els homes estiguin obligats a aceptar un contracte on cedeixin els seus poders al
sobir. Hobbes tamb explica que son les propies passions de lhome qui lespitjen a
sortir de lestat de naturalesa com la por a la mort y el desig duna vida confortable.
Per altra banda, Locke tamb afirma que tots els homes sn iguals per que no hi ha
guerra de tots contra tots ja que hi ha una llei natural que impideix que ning pugui
destruir-se a ell mateix i als altres o les seves possessions.
La necessitat de de fer un pacte segons el punt de vista de Locke sorgeix del fet de que
en lestat de naturalesa no hi ha unes lleis generals i aix provoca que cada home sigui
el jutge de la seva propia causa (lestat de naturalesa otorga el dret de castigar a
aquells que no compleixin les lleis naturals) i hi hagi la possibilitat de que castigui ms
del necessari si es deixa emportar per les passions. De la mateixa manera que Hobbes
els humans formen la comunitat quan renuncien al poder natural per de manera
oblgatoria sino voluntaria ja que sn homes lliures i iguals. Una vegada formada la
comunitat un grup dhomes autoritzats ha de crear unes lleis comunes i generals i
castigar a aquells que no les compleixin.
.

5. Opini.
Locke explica que quan els humans renuncien al poder natural I
lentreguen a la comunitat

Una comunidad es un grupo o conjunto de personas (o agentes) que comparten

elementos en comn, elementos tales como un idioma, costumbres, valores, tareas,
visin de mundo, edad, ubicacin geogrfica (un barrio por ejemplo), estatus social,
roles, etc.
Histricament els homes primitius i ls majoria danimals shan agrupat en
collectivitats per a satisfer les seves necessitats ms primries
Jo estic dacord amb la consideraci que fa Locke que els homes suneixin en
comunitats per a protegir-se, subsistir, per defendre les seves propietats, per
mantindre la salut i la llibertat. Per aquesta comunitat necessita uns governants
que han de ser triats per la majoria de les persones que han de formar aquesta
comunitat. Aquests governants han destablir una serie de lleis que han de ser
conegudes i acceptades pel poble i complir certes obligacions. Aix, la comunitat
podr desenvolupar-se.
Una vegada lhome ha aconseguit cobrir aquestes necessitats bsiques, buscar
daltres que no sn indispensables per a la seva supervivncia, per tenir un
reconeixement i autorrealitzar-se individualment dintre de la comunitat. Si un
individu es respectat tindr ms capacitat de creativitat i de resoldre problemes i
aix s positiu per a la comunitat.