UB#MEDICINA.#HOSPITAL#CLNIC.

PSICOLOGIA#MDICA#
COMISSI#
!
!
!
!
!
!

Carmen!Orenga,!Marta!Prez,!Natlia!Picola!i!Alba!Pri!

TEMA 7-8: LA PERCEPCI

DEFINICI I CLASSIFICACI DE LA PERCEPCI
La percepci s un sistema cognitiu de processament dels estmuls exgens i endgens. Segons les
classes de modalitats sensorials
-

Visual

Auditiva

Tctil

Gustativa

Olfactiva

tipus de percepci:

En canvi, depenent dels estats motivacionals es pot parlar de bsicament tres classes de percepci:
-

Gana

Set

Sexe

PROCESSAMENT PERCEPTIU
s del crtex cerebral:
-

rea

primria:

percepci, noms capta els estmuls externs,

sense processar-los. Maduren als primers
mesos de vida.
-

rees

secundries

unimodals

(groc):

associatives

Juntament

amb

les

ialitzat al voltant de les

estmuls captats per les rees primries. La
sobre els 4-7 anys.
-

rees terciries o associatives polimodals

e

(rosa):

-la. Quan es fa aquesta

mena de processament s quan es permet fer
associacions

complexes.

Aquestes

rees

maduren a partir dels 6-7 anys, per es pot

allargar fins al voltant dels 20 anys.
Cal dir que segons el tipus de percepci es poden veure actives unes rees o unes altres. Aix, la percepci
auditiva i somatosensorial es dna a la part posterior del cervell, mentre que la motora es dna a la part
anterior

2!
!

FUNCIONS VISUOPERCEPTIVES COMPLEXES

La percepci s el resultat del processament cerebral dels estmuls. Aquesta percepci depn dels estmuls
que capten els rgans sensorials i de la manera en qu el cervell la processa.
Els sistemes perceptius ms estudiats sn els visuals. En aquest cas, el processament es duu a terme en
diverses regions del lbul occipital, parietal posterior, temporal inferior i medial. Aquestes regions inclouen:
-

Escora visual primria o escora estriada (rea de Brodman 17 o V1)

Escora visual secundria o escora extraestriada:

o

V2 (BA 18)

V3 (BA 18)

V3A (BA 18)

V4 (BA 19)

V5 o MT (BA 19/37)

Dins del sistema visuoperceptiu,

tc. en el crtex occipito-temporal. Aix, la percepci
visual en si s secundria (rees 18,19 Brodman).
Grcies a investigacions amb
una extirpaci
-

si es feia
produen les segents lesions:

Lbul parietal superior:

Aquesta informaci (qu i on es
tza moltes vegades per exemple per associar persona.

Lbul temporal: Impossibilitat de reconixer els objectes.

La percepci visual presenta connexions occipito-frontal

identificar dues vies utilitzades pel reconeixement visual:
-

Via ventral (baixa): Transcorre de V3A

V4

Temporal inferior (BA 20 i 21). s la via

encarregada del processament de les funcions visuoperceptives.

-

Via dorsal (alta): Transcorre de V3

V5

ncarrega del

sistema visuoespaial.

3!
!

Com ja hem dit, la percepci visual no noms actua a nivell del lbul occipital, sin que tamb presenta
connexions amb el lbul frontal. Un bon exemple es mostra en la reacci quan condum i, de sobte, veiem
un objecte que travessa la carretera

. Aquesta informaci viatjar per la via alta

(dorsal), una via que presenta unes rapidssimes connexions fins al lbul frontal. Aquesta via no permet
reconixer de quin objecte es tracta, per davant del moviment
molt velo q
reaccionar.
Un cop ja hem reaccionat, s quan reconeixer

qu la percepci

visual
i, per tant, identificar-lo.

Sistema o funcions visuoperceptives

Sistema o funcions visuoespacials

1. FUNCIONS VISUOPERCEPTIVES
Les funcions visuoperceptives sn les que recorren la via baixa o ventral, s a dir, les que arriben fins al
tem (what), s a dir, capa de
reconixer:
-

Objectes: Ja siguin reals o representats.

Cares

Colors

Paraules

Aix doncs, la percepci del color, cares, paraules

tem

(elements

concrets

individuals).

4!
!

1. Tipus de funcions visuoperceptives

Hi ha individus que tenen alterada la percepci visual, s a dir,

. Tot i aix, sn

capaos de reconixer de qu es tracta grcies a la informaci que en tenen (caracterstiques descriptives),

la qual els permet associar-

Test de Luria: Test neuropsicolgic que avalua les funcions visuals.

5!
!

1.1.2 Percepci de cares

Grcies a les funcions visuoperceptives som capaos de reconixer les cares. En primer lloc, les cares sn
identificades. Desprs, cal reconixer la persona que has vist, s a dir, associar la cara amb la persona
vista.
cessament de la percepci de
les cares:

expressi facial (enfadat, feli, sorprs...). La funci

determinada implica no tan sols la

correspondncia amb la percepci, sin tamb el sistema lmbic.

Amgdala:

Crtex orbitofrontal: rea del crtex prefrontal que participa

Crtex cingular:

Participa en funcions

com

emoci,

aprenentatge, memria.

borat una srie de

test de reconeixements de cara:
-

Test de reconeixement de cares (A. Benton): Consisteix en

desconeguts.

Test de reconeixement de cares (E. Warrington):

Desprs, haur de ser capa de reconixer-

6!
!

Detectar una alteraci en el sistema visuoperceptiu de les cares, pot indicar la presncia de:
prosopagnosia.
reconeixement de les cares familiars, les quals han estat prviament apreses.
1.1.3 Percepci del color
La percepci del color es dna en el sistema retini. A la retina s on trobem els cons i bastons, receptors
necessaris per al processament visual i tamb del color. Es creu que les dones normalment perceben millor
el color que no pas els homes, perqu va lligat al cromosoma X.

s afectat donant lloc als segents tipus de patologia:

-

Agnsia cromtica:

onament del reconeixement

sensorial.
-

Anmia cromtica: Apareix per desconnexi visuoverbal. El pacient no s capa de dir

esenta.

7!
!

La capacitat de reconixer lletres se sol adquirir al voltant dels 7 anys. Hi ha individus que presenten
alteracions en aquesta capacitat perceptiva, la qual s denominada alxia. Aquesta incapacitat per llegir pot
dividir-se en dues classes:
-

Alxia sense agrafia: Produda per una lesi al lbul occipital, deguda a la desconnexi dels inputs
Aquesta lesi cerebral s essencialment vascular.
tamb s coneguda com agnsica, alxia pura o ceguera pura per les
paraules. El pacient presenta una alteraci en la percepci visual, ja que no s capa de llegir
visualment, per en canvi, s que
(resseguint-la).

Alxia amb agrafia: Produda per una lesi de la circumvoluci angular.

agnsia sense agrafia pot explicarEl processament visual de les paraules es duu a terme, en primer lloc, a les regions ventrals de
que la informaci ha de
cos calls
la central de la informaci, de manera que
es produir una interrupci de la comunicaci interhemisfrica.
escriptura degut a qu el seu processament es produeix
directament en el lbul frontal. A ms, el fet que pugui reconixer una paraula tot
resseguint-la es deu a qu la informaci tctil arriba als sistemes somato-sensorial i,
com que aquesta zona del cos calls no es troba interrompuda, es pot establir el circuit.
test de
(VOSP, Warrington)en el qual

lletres incomplertes.

8!
!

1.1.4 Raonament visuoperceptiu

El raonament visuoperceptiu s la intelligncia.
Aquesta

es

pot

avaluar

per

mitj

de

tests

.
1.2 Localitzaci de les funcions visuoperceptives
La localitzaci de les funcions visuoperceptives
estudis de ressonncia
magntica funcional. En el cas del reconeixement
dels objectes, es solen veure activades les regions
occipito-temporal medial. Cal afegir que hi ha rees
objectes concrets. Aix s el que ens permet parlar
processament selectiu de la informaci visual
en el cervell.

1.3 Patologies del sistema visuoperceptiu

Les alteracions visuoperceptives degudes a lesions cerebrals sn anomenades agnsies visuals. Dins

Lesi bilateral:
o

Agnsia visual: Tot i no estar cec, el pacient no pot reconixer res.

Prosopagnsia: Incapacitat per reconixer cares prviament apreses (ni tan sols dels
animals).

Lesi unilateral:
o

Agnsia cromtica: Incapacitat pel reconeixement dels objectes.

Alxia agnstica

9!
!

Cal dir que les ms freqents sn la cromtica

Tamb es troben alteracions visuoperceptives ms lleus.

-

Lesions focals: Epilpsia lbul temporal dret

em:
No reconeix b les cares; pot fer-ho, per li

costa.
-

Contusions traumtiques temporals dretes

Malaltia de Parkinson i allucinacions visuals

Les allucinacions visuals consisteixen en la

.

Demncia amb cossos de Levy

2. FUNCIONS VISUESPACIALS
Les funcions del sistema visuoespacial sn les segents:
-

Orientaci en la ciutat coneguda

Orientaci a noves ciutats

Orientaci en boscos

Orientaci en mapes

Orientaci dreta-esquerra

Raonament visuoespacial

Rotaci de figures complexes tridimensionals.

Aquest sistema, anomenat

, s el que utilitza la via dorsal (alta), la qual presenta

connexions occipito-parieto-frontal del crtex dorsolateral. Aquest sistema s el responsable de permetre la

Aix, un pacient que presenti una simptomatologia corresponent a la

ientaci s

prdua de la percepci visuoespacial. Conseqentment, lesions en aquesta via poden ser

les responsables de les alteracions de tipus espacial.
Habitualment hi ha una barreja entre funcions visuoespacials i visuoperceptives, ja que se sol utilitzar el
recurs de buscar o recordar objectes (pistes perceptives) per poder orientar-

. Aquestes

en un bosc, s molt
manera, persones amb una baixa capacitat visuoespacial, es solen perdre en els boscos. Cal esmentar que
hi ha certes habilitats visuoespacials que comprenen aspectes filogentics (molt antics). Aix, per exemple,
mamfers com les rates tenen una gran capacitat de memria espaial.

Els tests ms utilitzats sn els segents:

-

Te

Discriminaci de formes (A.Benton): Aquests dos ltims formen part de la bateria de Benton, un
conjunt de tests formats per aquests dos i el test de percepci de cares.

Anlisi de cubs (VOSP): Raonament de tipus espaial (Visuoespacial perception de Warrington)

10!
!

Matrius progressivament de Raven: Raonament visuoespacial (intelligncia). Consisteix en saber

collocar la pea que completi la imatge.

Rotaci de figures complexes tridimensionals: Es creu que en la tasca de rotaci mental sn

superiors els homes. Hi ha cu
Es pot realitzar un metanlisi per ressonncia
magntica funcional de les regions cerebrals que processen la rotaci mental, mentre es mostren
els estmuls visuals (figures complexes tridimensionals).

Processament visuo-espacial:

, mitjanant les agulles del rellotge.

ius

durant el processament visuo-espacial.

premen davant de qualsevol altre angle (30,
45, 75, 90). Aquests tests sn importants per observar lesions a nivell del la regi cerebral parietal
superior, s a dir, en la via dorsal/alta.
A ms, tamb es mostra activaci de les regions parietals posteriors i tamb de les regions frontals. Es creu
que aquest ltim manipula (mou) la informaci, ja que tenen efectes motors mentals. Per continuar amb
clusters (mida regions activades) i la intensitat del senyal.

11!
!

2.2 Tasques visuoconstructives

Les tasques visuoconstructives impliquen els segents passos:
-

(percepci objectes, colors...) que, tal i com desprs

veurem, acaba en un acte motor

Implica el crtex temporal i occipital.

Implica el crtex lbul parietal i occipital.

El pacient realitza un moviment degut al
sortida frontal, ja que comporta una activitat motora

Implica el crtex frontal.

12!
!

Hi ha proves per comprovar que no hi hagi cap alteraci en les tasques visuoconstrives. La cpia de la
figura complexa de Rey s molt efectiva per mesurar tant les funcions visuo-espaial <orientaci> (lbul
parietal) com visuoperceptives <objecte; captar que hi ha un rombe, rodona, creu, etc.> (lbul temporal).
processament es duu a terme a dues zones cerebrals diferents i, si a
ms ho ha de dibuixar,

ivitat motora, de
les funcions espacials es troben bsicament

i, conseqentment, la figura complexa de Rey permet explorar el lbul dret al complet. Si

es realitza correctament, implicar una bona activitat occipito-temporo-parieto-frontal de
. Un inconvenient que comporta aquest test s que implica un mnim de cultura, de manera
que persones analfabetes no poden ho poden fer. Aix, es podria dir, errniament, que tenia lesions
nervioses. Conseqentment, es necessita una escolaritat mnima per a poder completar aquest test.

En aquest test, individus amb alteracions cerebrals, poden realitzar els segents errors:
-

Visuoperceptius: Peces que no hi sn, distorsions de les peces

Visuoespacials: Peces presents per mal collocades

Disfunci temporal dreta

Disfunci parietal dreta

13!
!

2.3 Patologies
-

Alzheimer: Smptomes de desorientaci espacial, que apareixen en fases relativament precoces de

processos degeneratius.

Patologia vascular:

rtria cerebral mitjana dreta que irriga el lbul parietal s la que

produir aquest tipus de patologies.

-

Sndrome de Balint: Les persones afectes poden veure un element (exemple: una persona) per
no el seu conjunt (conjunt de persones que hi ha).
but not two see

To see

espai, ja que tenen la impressi que les coses estan

penjades, no saben trobar quelcom que han vist anteriorment (ex: veure unes sabates en un
aparador i, desprs, ja no les pot tornar a trobar) o, per exemple, tampoc saben les coses que es
lesi cerebral focal bilateral. Aquest trastorn pot
aparixer com a conseq
-

Asfxia, hipxies...

: Els individus afectats noms veuen mig mn, ja

que ignoren la meitat esquerra de les coses, no respon

s a dir, es

vesteixen noms la meitat del cos dreta, noms menja la meitat dreta del plat, etc. Conseqentment,
ignora tot all que succeeix en el mn esquerre. Normalment aquest trastorn s transitori, molt
poques vegades persisteix. Hi ha dues teories
o

Trastorn espaial

Trastorn atencional i perceptiu

perceptiu i visuoespacial compten amb

proves de percepci de colors, formes geomtriques, figures complexes, figures emmascarades. Aquests
cpia de la figura complexa de Rey, la bateria de Benton i la bateria de VOSP. En les proves de cribatge per

SISTEMA DE PERCEPCI AUDITIVA

Tant els sistemes de percepci visual i auditiva utilitzen regions posteriors primries, secundries i terciries
(associatives unimodals i polimodals)
hipoacsia

no

notar res
hemiacsia (o hemisordesa) cal fer proves complicades:

14!
!

orella esquerr
que
permetr reconixer de quina paraula es tracta.
crtex auditiu esquerre i, conseqentment, no haur de travessar el cos calls per ser reconeguda. Aix
doncs, aquesta prova permet detectar

PATOLOGIES DEL SISTEMA AUDITIU

En el sistema auditiu es poden donar diferents

Agnsia auditiva aperceptiva: Es tracta del cas ms greu; no perceben cap soroll, no poden

!Poden sentir per no saben

qu. Per exemple, senten un gos bordar i diuen que senten tocar el piano. s molt limitant, acaben
gaireb autistes. A casa no saben si sona el telfon, si els parlen... Aix no significa que no
entenguin el llenguatge.
-

Amsia: Els msics com que codifiquen la msica tenen una representaci ms esquerra. En cas
de patir amsia, es discriminar b el llenguatge i els sons, noms fallar simplement la percepci
musical.

No sap de quin instrument es tracta, si s piano o corda.

No sap reconixer les seves peces preferides.

Sordesa verbal pura: Afecta nicament al llenguatge.

Altres tipus de patologies del sistema auditiu sn les segents:

uatge:

C
o

Disfsia: Es presenta en nens que no aprenen a parlar i no codifiquen el llenguatge.

Trastorn del llenguatge. Aix, es caracteritza pe
llenguatge i dificultats importants en la seva estructuraci.

Dislxia: Codifiquen el llenguatge, per no saben passar de morfema a fonema. La

.!

Allucinacions auditives:

15!
!

PERCEPCI OLFACTRIA
La percepci olfactria es duu a terme en les segents estructures olfactries centrals:

Connexi

Connexions del bulb olfactori amb estructures centrals del cervell tals com el crtex piriforme,
amgdala...

Connexions dels destinataris del bulb olfactori fins estructures corticals cerebrals com el tlem o el
crtex orbitofrontal.

16!
!

amgdala. Aquesta estructura s la que determina la intensitat

crtex orbitofrontal
olor.

Les alteracions del sistema olfactori es duen a terme per mitj del Pennsylvania Smell Identification Test.
olors que es perceben. En aquesta

Hi ha pacients que es queixen de la prdua olfactria, sobretot els professionals com per exemple els
acatadors de vins.
C

Associada a trastorns psiquitrics (TOC) com, per exemple, la depressi.

Precedeix a trastorns degeneratius

es dna fins i tot abans que la prdua de memria.

Traumatismes: lesi del nervi olfactori.

Es tracta de lesions temporal i frontal, ja que en el cas del crtex prefrontal s el que dna la capacitat de
reconixer estmuls olfactoris.
substncia gris.

17!
!

ALTERACIONS SOMATOSENSORIALS
Afecten a les regions al voltant del lbul parietal.
C

Somatoagnsia:

Agnsia tctil: No poden identificar els objectes (estmuls tctils) que palpen; noten que palpen
quelcom, per no sn capaos de saber de qu es tracta.

Agnsia digital: No reconeixen els dits ni la seva posici.

Desorientaci dreta-esquerra: Incapacitat per reconixer la part dreta i esquerra.

Anorxia nerviosa: Percepci errnia del propi cos. Aquest no s trastorn perceptiu, sin
psicolgic.

Transsexualitat:

o es correspon amb el seu cos, sin que es

amb el cos contrari al que tenen.

18!
!

TEMA 9: ATENCI
1. INTRODUCCI
aments

atenci
que sn conductualment rellevants entre un conjunt que sn irrellevants.

sistema involuntari (down-top) a un sistema voluntari (toples

down)

Down-top:
auditiu).

Top-down:
parietal
(BA7A) i frontal dorsolateral (BA46).

Aix doncs, sempre que hi ha un contrast

mana.

sual

auditives,

rees

auditiu, etc.
no s qui decideix quin estmul capta la seva atenci, sin que s una resposta automtica:

Contrast: Per exemple, un blanc en un conjunt de negres.

Novetat: Per exemple, entra una persona despullada a classe.

Intensitat: Per exemple, sentim un soroll molt fort enmig de la classe.

Les

estructures

que

participen

en

Uni temporo-parietal

Lbul

parietal

superior:

Anlisi

de

funcions

les

visuo-espacials.
-

Camp frontal ocular

Gir cingular anterior

rea pre-frontal dreta

Tlem:
o

Collicle superior

Pulvinar

hemisferi dret.

les, hi haur un trastorn atencional.

19!
!

3.1 Sistemes neuroqumics ascendents

Sistema colinrgic: Localitzat al grup tegmental colinrgic, nucli basal de Meynert (activador difs)
i nucli septolmibic medial (septohipocmpic).

Sistema dopaminrgic:
ventral. Aix, en destaquen tres vies:

Nigroestriatal

Mesolmbica

Mesocortical

Sistema noradrenrgic: Sintetitzat al locus coeruleus. Activar sistemes corticals atencionals.

Sintetitzat al nucli hipotalmic del tubercle mamilar.

Sistema serotoninrgic: Sintetitzat al nucli del Rafe.

La rellevncia de la neuroqumica s que, en un principi, qualsevol patologia, altera el sistema neuroqumic

(ex: depressi-> serotonina). En conseqncia, hi haur un trastorn en les funcions cognitives. Si
en o
disminueixen les funcions cognitives. Per exemple: caf, coca-cola, xocolata estimulen el sistema
dopaminrgic
nocturns, que no se

, les persones que tenen ritmes

cafena, ja que els ajuda a

despertar-se.

20!
!

3.2 Aspectes gentics

gens relacionats amb aquests
sistemes.
gen receptor de dopamina D4 (DRD4) s important per
els agrada estmuls relacionats amb la perillositat). Aix es corrobor en el model animal del ratol knock out.
En aquest animal li mancava el gen D4 (DRD4), fet que ocasion que explors menys el medi.
gen del receptor adrenrgica alpha2A (ADRA2A)
que presenten
trastorns atencionals, generalment relacionats amb el TDAH.
4. XARXES ATENCIONALS
Hi ha diversos circuits neuronals que donen suport al processament atencional que tenen un alt grau
tuen en moltes situacions prctiques.
Aquestes xarxes han estat actualment validades i lleument modificades a partir dels estudis de ressonncia
magntica funcional (RMf)
-

Segregaci funcional: Xarxes dissociades que es poden anar alternant, estudiem els components
un color.

Integraci funcional: Xarxes relacionades i connectades entre elles. Aix doncs, no es busca quina
regi entra per un tipus de processament determinat, sin
simultnia. Per exemple, q
temps? Quina correlaci hi ha entre diferents regions
Determinades regions canvien la senyal cerebral, implicant el processament de ms informaci.

sn:
-

Xarxa de vigilncia:

, s a dir,

donen alerta, activen al cervell. Si el neocrtex no es troba activat, no

manera, es tracta de la xarxa amb ms dependncia dels sistemes de nerurotransmissors
ascendents.

21!
!

Xarxa atencional posterior:

, la percepci. En aquest cas, entren el pulvinar, el

crtex parietal posterior i collicle superior.

-

Xarxa atencional anterior: Potencia la resposta.

,
s a dir, la xarxa posterior. Aquesta potenciaci es
manera, cal potenciar el processament de ratlles i dels colors blanc i vermell.
POTENCIACI DE LA RESPOSTA
Si volem potenciar el crtex anterior, s a dir, la resposta, la persona haur de contestar a un estmul, per
(mecanismes preparatoris).
La person
resposta pot ser preparada, grcies a una pista, la qual

mesura el temps de reacci. Aquesta

. Aix, parlem de preparaci de la

resposta amb temps de reacci, de manera que els individus es preparen per a la resposta i no pas per a
. Una lesi al lbul frontal provoca que el pacient respongui igual si es prepara o no.

22!
!

4.1 Xarxes atencionals detectades per RMf

Alerta (Arousal)

C
C

Conflicte (selecci de la resposta, inhibici)

Cadascuna de les tres xarxes presenten una anatomia i un neuromodulador corresponent.

4.1.1 Alerta

activada ms rellevant s el tlem (el neurotransmissor ms rellevant s el GABA).

23!
!

test de la A, el qual consisteix en donar un cop cada vegada

que

perd la consigna i, per tant,

. En canvi, si el pacient s normal contestar sempre.

Les hab
vigilncia, els quals avaluen la distracci.
El CPT o test de vigilncia (Continuos Performance Test)
relacionat amb TDAH, de fet

, ja que es
. Aquest test permet veure

disfuncions cerebrals molt petites. Com ms temps manteni

pacient.

-hi la possibilitat que

de la prova,

-hi les segents variables:

: No toquen quan ho haurien de fer.

C
C

Errors de comissi:

en la lletra, s a dir, per exemple, diuen A i toquen

B.
C

Temps de reacci: Desviaci estndard molt baixa, sempre han de tenir el mateix temps de
resposta (velocitat de resposta).

4.1.2 Orientaci
terme la selecci de les entrades sensorials.

24!
!

El tipus de proves estndard s el test de cancellaci. Aquest test es caracteritza per buscar unes lletres
sistema
posterior
especfics, tals com cares, colors, lletres (com aquest cas) o formes. Aix, com ms spiguen potenciar
quina forma t la lletra seleccionada, com per exemple la T
.

4.1.3 Xarxa del conflicte o del control executiu

Aquesta xarxa es troba implicada amb la xarxa atencional anterior, s a dir, amb la potenciaci de la
resposta

En aquest cas es troba implicat un control executiu del crtex frontal lateral i

collateral
timents o respostes.

test de Stroop. Aquest test implica:

C
C
C

Supressi de distractors

Inhibici de respostes inadequades

En avanar per les diferents columnes, cada vegada

es realitzen ms lentament.

25!
!

A ms, hi ha un test intencional que mesura les diferents xarxes: Test per explorar les xarxes atencionals
(Attention Network Test <ANT>). Aquest test permet obtenir diferents puntuacions per a cada xarxa
Alerta, Orientaci, Conflicte, ja que hi ha exercicis que activen ms uns sistemes intencionals que no pas els
altres.

TERMINOLOGIA UTILITZADA EN CLNICA

Les dues patologies pr

El TDA es sol detectar en nens. Quan sn petits pot ser

C
Si no s aix, es

acadmic: no atn, no aprn i molesta a la resta de la classe. Aquest trastorn pot anar o no associat
a la hiperactivitat. Com que aquesta malaltia t unes bases biolgiques,
-se.
C

Tamb anomenada hemiinatenci visual esquerre. Aquest

trastorn s conseqncia de lesions cerebrals a l
percepci o atencionals (t dues interpretacions). Aquest malaltia es pot analitzar per:

26!
!

Test de cpia de rellotge, casa, flor

Dins de les lesions cerebrals adquirides en persones joves, els traumatismes cranioenceflics sn els que
ms greument afecten les capacitats atencionals, seguit de patologies que afecten a la substncia blanca,
segents:
C

Traumatismes cranoceflics (TCE): Sobretot

sovint es troba en coma, amnsica, presentant u
t capacitat de concentraci.
Generalment, mostra una atenci primitiva (qualsevol estmul, encara que sigui irrellevant,
desencadena una resposta), de manera que es distreu per estmuls irrellevants que en un adult no
hauria de succeir.

Depressi: Patologia que tamb pot anar associada a aquesta mena de trastorns.

Demncia de cossos de Levy:

tua molt. Cal dir que aquesta patologia comporta una

srie de dificultats: s

unes

escales cognitives baixssimes (demncia),

, es mostra una

millora significativa de les seves funcions cognitives. Aix es dificulta molt

frmacs administrat
del frmac.

27!
!

Esquizofrnia:
smptomes a observar-se en aquests pacients.

Trastorn obsessiu

compulsiu

6. CONCLUSIONS
C

Hi ha processos atencionals involuntaris que sn dominats pels estmuls (down-top) i processos

top-down).

Una xarxa atencional est composada per una srie de regions cerebrals que intervenen en el
processament de la informaci o selecci de la resposta i les seves connexions que permeten el
treball conjunt.

Existeixen diverses xarxes atencionals de diferent complexitat. Els estudis de RMf

tres:
o

Alerta o arousal.

Orientaci o potenciaci de l'estmul.

Conflicte o selecci de la resposta.

Aquestes dues ltimes corresponen als anomenats sistemes atencionals anterior i posteriors.
C

Existeixen tests experimentals (recerca) i tests clnics (diagnstic) que avaluen aquestes
xarxes.

Evolutivament podem detectar nens amb

(amb o sense

hiperactivitat).
lesions cerebrals adquirides: lesions focals fonamentalment

hemisferi dret , lesions difuses en els traumatismes cranio-enceflics.

altera tamb amb trastorns psiquitrics majors: esquizofrnia, depressi, trastorns

C
obsessiu

compulsiu i amb processos neurodegeneratius.

C
maquinria complexa perillosa.

28!
!

TEMES 12-13: MEMRIA

La memria s tot all que hem anat aprenent durant la vida, i la importncia que li hem donat a cada cosa.
La memria s la clau de la individualitat de cadasc i all que dna la identitat.
aprenentatge s el procs mitjanant el qual adquirim coneixement respecte el mn, mentre que la
memria s el procs mitjanant el qual aquest coneixement s codificat, emmagatzemat i posteriorment
recordat.
Molts comportaments importants sn apresos. De fet, en gran mesura, som el que som a causa del que
aprenem i recordem.
Tipus de memria
Parlem de memria a curt termini quan un record s ms aviat transitori, minuts o hores mxim.
Parlem de memria a llarg termini quan un record perdura ms enll de dies, mesos o anys.

En la clnica de les amnsies parlem de memria a curt termini quan s capa de recordar coses desprs

ormes essencials de memria a

llarg termini, la memria a llarg termini explcita i la implcita. Aquesta dicotomia es fonamenta en si
. Quan estudiem una lli, aix s memria explcita, perqu
hi ha conscincia de que estem aprenent. Tamb es diu declarativa perqu es pot declarar aquesta
memria, perqu s una cosa lligada al llenguatge. Es parla de memria implcita quan no s conscient,
quan no queda clar quins tems hem incorporat. Les habilitats motores sn un bon exemple.
Memria explcita o declarativa
Depn de la
informaci perceptiva. Hi ha vies que parteixen de les rees polimodals i unimodals i que arriben a les
rees temporals medials.

29!
!

El coneixement emmagatzemat com a memria explcita

processament en un o

ms dels tres crtex polimodals (prefrontal, lmbic, parieto-occipito-temporal) que sintetitzen la informaci
visual, auditiva i somtica.
crtex parahipocmpic i perirrinal, desprs cap al crtex
i finalment de tornada cap el crtex entorrinal.

entorrinal,
Des del crtex entorrinal la informaci

crtex parahipocmpic i perirrinal i

finalment de nou cap a les

En ser donar-se un cicle

-

Facilitaci sinptica: Si els cicles sn transitoris, es donen canvis facilitadors de la transmissi

agi ms
neurotransmissor disponible).

Modificaci sinptica: Si els cicles es van repetint, es mobilitzen segons missatgers interns que
ue poden produir canvis estructurals a la sinapsi duradors (no cal que siguin
eterns).

Tenim dos tipus de memria declarativa:

C

Memria semntica: Es refereix als fets. La capital de Frana s Pars, per exemple.

Memria episdica: La forma ms corrent s l

lbul temporal medial, tan en el cas de memria
semntica com de memria episdica.
Imatge. En la imatge podem veure els
components clau del lbul temporal medial
atge

de

la dreta hi tenim una visi ventral.

30!
!

Imatge.
Les imatges

p en la memria. Passem una gran part del temps

movent-nos activament pel nostre medi. Aix requereix que tinguem una representaci en el nostre cervell
del medi extern, una representaci que pot ser usada per trobar el cam fins a la nostra destinaci.
esquerre est ms involucrat en memria verbal.

Imatge.
fets m
apareixien persones i cotxes. En aquest cas no hi
bds casos el lbul

31!
!

Imatge.
sn capaces de descriure les rutes
ms curtes entre dos punts, aix com tamb els noms de diversos carrers. Les regions parahipocampal i

de color groc i taronja.

Imatge. Tres imatges de talls anatmics en el pla coronal (superior esquerra), transversal (superior dret), i
da prviament. A= anterior, P= posterior, I=
inferior.

32!
!

La memria explcita

on hi ha la piscina t coses penjades a la paret, la rata

aprn abans a trobar la piscina. Si t elements externs
fa associacions i veu que la plataforma est cap a tal

Emmagatzematge

de

la

memria

explcita

semntica i episdica:
per

corticalitzada i la podem recordar encara que hi hagi

grabar la informaci al neocrtex de forma definitiva,
moment en el qual la informaci ser independent.
Actualment sabem que la informaci no est en un nic
ll que estem recordant, tindr un lloc diferent del cervell on
emmagatzemar-se.
C

El coneixement semntic (factual)

neocrtex. Els
esa, etc.)

molt consolidades en tenen encara ms, i per aix s ms rpid el seu record.
C

El coneixement episdic (autobiogrfic)

En el cas de coneixement sobre el lloc i el temps (no els fets) sembla implicar el crtex prefrontal.
El context espacial i temporal

crtex prefrontal. Tamb

hi ha altres aspectes que tenen associaci amb altres estructures, per exemple els aspectes

aprenentatge del coneixement explcit implica almenys quatre processos diferents:

1. Codificaci: Mitjanant el qual aprenem nova informaci.
2. Consolidaci: Mitjanant el qual la informaci esdev estable (expressi gnica). Aqu
modifiquen la sinapsi.
3. Emmagatzematge: Mitjanant el qual la informaci es conserva.
C

Recuperaci:
-hi.

33!
!

Working memory
Tant per la codificaci com per la recuperaci satisfactria del coneixement explcit necessitem la working
memory.

afecten la memria explcita (lesions, Alzheimer, depressions severes, epilpsies). La memria a curt termini
o amb un simple cop al cap.
La working memory, tamb anomenada memria operativa, s necessria, per exemple, per multiplicar. s
un tipus de memria a curt termini, que es caracteritza per:
C

Capacitat limitada. Si ens diu 10 xifres no tothom els podria repetir. Generalment es diu que podem
repetir entre 5 i 9 xifres, amb mitjana de 7 dgits independents. El que tenim en el cap en un moment
determinat ho tenim a la working memory, que t una capacitat molt petita.

Emmagatzematge a curt termini

Manteniment de la informaci per ser manipulada (clcul mental, portar qualsevol record a la
ment).

T tres components:
C

El sistema de control atencional o central executive (de capacitat molt limitada) que implica el
crtex prefrontal dorsolateral.

El bucle articulatori (articulatory loop

El quadern de dibuix (visuospatial sketch pad) que representa visualment els objectes i la seva

articulaci subvocal.

localitzaci.
La working memory implica bsicament el frontal, el prefrontal dorsolateral i el parietal posterior.
Memria implcita
La memria implcita

s circuits perceptual, motor i emocional. No depn

directament de processos conscients i es caracteritza principalment pel fet que

ge de

mltiples repeticions
molts tipus de procediments i regles.
La memria no declarativa inclou:
C

Memria procedimental: Memria implcita per habilitats i hbits que depn de

Com

per exemple aprendre a nedar,tamb habilitats molt complexes, com fer funcionar un programa

Per hi ha una pantalla que ens impedeix

34!
!

Aprenentatge associatiu: Serien els condicionaments

repetici, s
pot dependre de

, el cerebel

hipocamp.

Aprenentatge no associatiu
o

vies reflexes i inclou

Habituaci
conductual a un estmul dbil o moderat quan
aquest es presenta repetidament. Per exemple,

35!
!

si es toca fa una retracci. La primera vegada fa la retracci (acte

motor en r
acaba per no respondre. s un mecanisme adaptatiu. HI ha un
exemple podria ser que ara tothom va calat o porta un rellotge i
no ho nota.
o

Sensibilitzaci
a un animal se li dna un estmul dolors, un estmul agressiu,
queda predisposat a reaccionar de manera molt activa a un
encara que el toquis amb un ploma, que no s nociu, respondr de manera exagerada. Si
hem tingut una mala experincia, encara que desprs no sigui la mateixa situaci, fugim de
situacions inoqes.

Priming:
neocrtex
repetirrecordes, augmentes la possibilitat de recordar la paraula.

Cal destacar, per, que moltes conductes apreses impliquen tant la memria explcita com la implcita.
Amnsia retrograda
La
noms del crtex, han de passar mesos o anys, o moltes repeticions; s a dir, la memria es consolida amb
el temps i pot requerir fins i tot anys per consolidar-se en el necortex. Aix s el que passa amb els noms

En aquest context, una persona que ha quedat inconscient durant uns minuts per un cop (traumatisme
cranioenceflic), quan es recupera no recorda el que ha passat abans del cop, ni com ha rebut el cop
(amnsia retrgrada). Les coses ms antigues es recorden

millor que les ms

recents, que sn les que es poden perdre ms fcilment.

noms determinats esdeveniments.
La durada

entre

alguns segons i alguns anys.

36!
!

Imatge. ECT o tractament electroconvulsiu pot provocar ms probablement una prdua de memria dels
de recordar els noms de
programes de televisi que estaven en antena durant un nic any entre 1957 i 1972. La prova va ser feta
mostraven una significativa (per transitria) prdua de memria dels programes recents (1-2 anys enrere)
per no pels programes ms antics.

Amnsia antergrada

(crtex peririnal i parahipocampal) produeixen

del crtex t

amnsia antergrada. Es pot produir per patologies que afecten aquestes zones: traumatismes
cranioenceflics, demncies, epilpsia temporal, etc. Actualment les epilpsies farmacoresistents, es
tracten mitjanant una hipocampoamigalotomia unilateral, no bilateral perqu llavors es perd la capacitat

ria explcita que comporta una incapacitat ms o

menys greu de fer nous aprenentatges.

informaci relativa a les emocions dels esdeveniments).

Un exemp

37!
!

La

diferenciaci

entre

amnsia

retrgrada i antergrada deriva dels

pacients que sofreixen amnsia per
Traumatismes cranioenceflics)

38!
!

Avaluaci de la memria
Cal avaluar la memria quan:
C

Hi ha queixes subjectives de prdua de memria. Per determinar si la prdua s normal o

patolgica.

Es sospita de deteriorament cognitiu. El deteriorament de la memria s un signe cabdal en les

demncies.

Seguiment. Per determinar si hi ha deteriorament.

Els aspectes principals a avaluar serien els segents:

1. Orientaci: temps i lloc (Quin dia som i on ens trobem)
2.
3.
4.

(Ex. Auditory Verbal Learnig Test)

(Ex. Weschle

(Ex. Rey-Osterrieth Complex Figure)

5. Memria remota (retrgrada) (Personatges famosos, esdeveniments passats, etc.)

6. Mmria autobiogrfica (episdica, retrgrada) (Fets i esdeveniments
personals)

les amb 2 repeticions o 3 (amb 1 difcil). Un amnsic com HM, en repetiria 5 o 6 cada cop. La corba
-les al cap

39!
!

TEMES 14-15: LLENGUATGE

El llenguatge s molt complex i especficament hum. Hem de diferenciar pensament de llenguatge. No
podem pensar pensament sense llenguatge, encara que en el nostre pensament tamb hi ha components
visuals; s a dir, hi ha pensament sense llenguatge.
On trobem pensaments sense llenguatge?
-

En els nens que encara no parlen o infants prelingstics, que pensen, encara que ho facin
pobrament.

Tamb en els animals, si parlem dels grans primats, ms. Evidentment no parlen.

En els pacients afsics, que han perdut el llenguatge, i aquesta prdua pot ser molt general. Una

En les persones normals

Pensem quan usem imatges visuals, conceptes abstractes i proposicions i altres formes no
lingstiques de pensament.
Hem de diferenciar llenguatge de lectura i escriptura. El llenguatge hi ha indicis que va comenar fa molt
olt ms tard; el llenguatge escrit s un invent recent de la
histria humana. A ms encara hi ha mplies masses de poblaci que no saben ni llegir ni escriure, ja que
el llenguatge escrit ha de ser ensenyat de forma explcita. Si una persona s analfabeta, no vol dir que

A ms, el llenguatge s diferent de la correcci

per part dels gramtics i que pot d

Estructura del llenguatge

El llenguatge t una estructura universal, perqu t un substracte cerebral nic. Totes les cultures
humanes tenen llenguatge i aquest es basa en dos components: mots i gramtica.
-

Un mot s una associaci arbitrria entre un so i un significat. Als 6 anys un nen comprn al voltant
de 13.000 mots i un universitari en pot arribar a comprendre 60.000. Aix significa que els nens
connecten un nou so i el seu significat aproximadament cada 90 minuts que estan desperts.

La gramtica
formar frases i oracions. Com que la gramtica es basa en un conjunt de regles de combinaci la
podem produir i entendre s infinit. La gramtica t tres components principals:
o

Morfologia: Es refereix a la combinaci de mots i afixos per formar nous mots.

Sintaxi: Consisteix en les regles per combinar mots en frases i oracions.

Fonologia:
llengua. La fonologia tamb inclou la prosdia

Per produir una frase hem de triar els mots i les regles gramaticals per codificar les idees i les intencions

40!
!

Per comprendre una frase hem de coordinar la informaci sensorial que entra pel sistema auditiu (o el
sistema visual en el llenguatge de signes i la lectura) amb la gramtica i el lxic, i enviar informaci sobre
la interpretaci resultant (el missatge) als sistemes subjacents de memria i raonament.
Per tant,
del cervell.
Desenvolupament del llenguatge
Els infants comencen a produir sons semblants als del llenguatge a 5-7 mesos, balbotegen amb sllabes
ben formades als 7-8 mesos i balbotegen en segments semblants a oracions al primer any. Per tant, als
pocs mesos poden discriminar sons del llenguatge
pares i que aquests no poden discriminar.
Als 10 mesos els infants discriminen fonemes igual que fan els seus pares. Aquest afinament de la
percepci del llenguatge a la que s especfica del seu ambient lingstic precedeix a la producci dels
primers mots.
Una cosa inte

-6 mesos) sn capaos
prendre s anar tancant aquestes possibilitats a

unes poques. Aix s el que s madurar (tancar possibilitats). Al cap de 10 mesos ja distingeix el mateix que
parlarla com un nadiu. Fins als 14-16 anys aix s molt fcil.
Els primers mots els diuen cap el primer any
dels 18 mesos

primeres combinacions de mots.

Als 2 anys comencen a parlar amb estructures ms riques i a dominar el vocabulari gramatical.
3 anys, els infants usen els mots gramaticals correctament la major part del temps. Els errors
que fan sn molt sistemtics i referits a pocs mots. Sembla que els infants duen a terme una anlisi
sofisticada del llenguatge dels pares ms que una simple imitaci.
Qualsevol
infant pot aprendre qualsevol llengua a la qu sigui exposat. Si un infant no s exposat a cap llengua
(infants salvatges) resta mut. Tenim un sistema cerebral especfic per al llenguatge.
Una exposici fragmentria i no dirigida com la que donen els pares als fills, s suficient perqu el nen

faci molt rpidament. Si el nen neix en una famlia xinesa entendr el xins i si neix en una famlia catalana
entendr el catal.

recuperen als 14-16 anys, s molt difcil que aprenguin a parlar. A tenir contacte emocional s. El llenguatge

41!
!

Altres animals sembla que manquen

, per el llenguatge pot

haver evolucionat per selecci natural; s a dir, que s probable que altres antecessors del gnere homo
ja tinguessin alguna forma de llenguatge.
Bases neurals del llenguatge
La idea que el llenguatge t a veure amb el cervell s molt antiga. Per les evidncies cientfiques sn molt
modernes.
va aportar un nombre considerable de descobriments sobre les bases neurals del
processament del llenguatge:
llenguatge depn principalment de

1.

. Hi

ha excepcions a aquest patr. A ms aquest hemisferi controla la m dreta, per aix hi ha ms

dretans.
2. La lesi de dues rees corticals especfiques,
una a la regi frontal lateral i una altra en la part
superior del lbul temporal, est associada amb dues
formes importants i caracterstiques
llengautge.
a. rea de Broca: peu de la tercera
circumvoluci frontal. Es va veure que qui tenia una
afsia de Broca tenia lesions que abarcaven a ms
cervell.
b. rea de Wernicke
Lateralitzaci del llenguatge
En la poblaci trobem un 90% de
dretans, dels quals el 99% presenten
hemisferi
esquerre, i un
dels

quals

un

,
66%

presenten
hemisferi

esquerre.
Per tant, del total de la poblaci un
esquerra. Hi ha un patr gentic de

especular.

42!
!

rees cerebrals implicades en el llenguatge

Figura 1. En aquesta visi lateral de la superfcie
visi simplificada de les rees primries del
B) s adjacent a la
regi del crtex motor (gir precentral) que controla
W) es troba a la
regi posterosuperior del lbul temporal prop de
Les rees de Wernicke i Broca es troben unides
bidireccionalment,

pel

fascicle

arquat

(fletxa

marr
processament normal del llenguatge.
Figura. Visi moderna i ms elaborada de les rees del
Aquestes rees del llenguatge contenen tres sistemes

illustrats en la imatge. El

est format

per diverses regions situades prop de la fissura de Silvio

esquerra. Inclou les rees clssiques del llenguatge (B = rea
de Broca; W = rea de Wernicke) i el gir supramarginal
adjacent (Sm), el gir angular (AG), el crtex auditiu (A), el
crtex motor (M), i el crtex somatosensitiu (Ss). Els components posteriors i anteriors del sistema
El sistema de mesura

rees en blau). Les regions

identificades fins al moment es troben localitzades en el lbul temporal (TP), en el crtex inferotemporal
esquerre (It), i en el crtex prefrontal (Pf). El complex dels ganglis basals esquerre (que no es mostra) s

rea de Wernicke part posterior de la primera circumvoluci temporal, en contacte gaireb amb el parietal i
el gir angular. Aquesta rea va ser descrita per un pacient que parlava fluentment per que no entenia les
i els sons. Segons quin pacient de Wernicke aix ser molt manifest o no. El llenguatge del malalt de
Wernicke s completament parafsic (parafsies fontiques i semntiques).

al frontal. Evidentment aix dna lloc a pensar que una lesi que
repetir frases. Entn el que se li diu, per no pot agafar la idea i portar-la des

43!
!

no s correcta i intenta corregir-se fins que ho aconsegueix, cosa que no passa amb el malalt de Wernicke,
que no s conscient que ha dit alguna cosa malament.
Una caracterstica de les afsies s que poden ser tan orals com escrites. Hi ha alguns malalts que en tenen

Les rees que tenen a veure amb el llenguatge sn:

C

Girus supramarginal

Girus angular

Les afsies de conducci reals no es veuen per afectaci directa del fascicle arquejat, que arrenca de
Wernicke i va pels girs supramarginal i angular.
rea motora i sensitiva primria, el temporal inferior, rees
prefrontals.

en ressonncia magntica com una hipointensitat (en negre) a diferncia del que passa en el temps ms
aparixer hiperintenses.
Caracterstiques de les afsies

Afsia de Broca
gris fosca), en un pacient amb afsia de Broca. Dreta: Secci coronal del mateix cervell assenyalada pel
s visible en negre.
Afsia de Wernicke.
mplies i profundes sn vistes en els casos severs. Dreta: Secci coronal del mateix cervell definit pel pla en

44!
!

en negre.

En el quadre apareix una afsia en la que pot repetir. Per repeteix descontroladament, per exemple si li
Aquest malalt no entn ni pot dir res, a part de repetir. Les quatre primeres afsies sn les importants (les
altres sn afsies rares).

menys de 5000 anys) i la universalitzaci del

seu coneixement no t ms de 100 anys.
poden produir alxia (dificultar per llegir), agrafia (dificultat per
escriure). Aquests trastorns poden presentar-se per separat o conjuntament i associats o no amb afsia.
alxia pura sense agrafia i sense afsia
interromp la
trans

El pacient no pot llegir ni el

que escriu ell. Aquests pacients poden llegir tocant i movent els ulls (per moviments oculars).
alxia amb agrafia est produda per una lesi que pot implicar el gir angular (rea 39 de Brodmann) i el
gir supramarginal

parietal

inferior esquerre. La seva presentaci sense afsia i altres trastorns s rara, deguda a vegades a
afectacions de la cerebral posterior.
Dislxia del desenvolupament
s un trastorn que

en la infncia
stimat que afecta

entre un 10-30% de la poblaci.

45!
!

Es pensa que pot estar produda per diverses causes: dificultat per processar els sons individuals del
sitoris,
etc.
major incidncia del trastorn en els esquerrans i la seva possible relaci

Avaluaci del llenguatge

Quan cal avaluar el llenguatge:
C

Lesions cerebrals que afectin rees del llenguatge.

Sospita de deteriorament cognitiu: Per determinar el grau en qu afecta el llenguatge.

Retard en la seva adquisici.

Per fer-ne un seguiment:

o
lingstiques.
o

En les demncies hi ha una prdua progressiva del llenguatge.

per la qual cosa haurem de mirar de minimitzar-lo amb la utilitzaci de formes diferents per
equivalents.
Llenguatge: Aspectes principals a avaluar
C

Repetici: Repetici literal de sllabes, mots i frases.

Denominaci: Usualment per confrontaci visual (parts del cos,

0

Designaci:
diuen.

Comprensi: Ordres verbals simples i complexes. Comprensi de narracions.

Vocabulari:
Peabody Picture Vocabulary Test que consisteix en lmines de 4
(designaci
hsler (WAIS per a adults i WISC per a
infants) que demana al pacient que defineixi mots de dificultat creixent.

Discurs: Sovint es fa explicar una escena representada en una lmina.

46!
!

Fludesa verbal: Es fan dir mots que comencen amb una lletra (fludesa fontica) o mots que
pertanyen a una categoria (fludesa semntica).

Lectura i escriptura:

RESUM
1. El llenguatge t un disseny universal.
2. Un mot s una associaci arbitrria entre un so i un significat.

frases i oracions.
4. Hi ha s un sistema cerebral especfic per al llenguatge.
5. Les lleng
posseeix estructures cerebrals especfiques.

7. La lesi de les rees corticals frontal lateral i part superior posterior del lbul temporal, est associada
Wenicke.
sius.

afia.
-escriptura.

quan hi hagi sospita de deteriorament cognitiu,

47!
!

TEMES 16-17: FUNCIONS EXECUTIVES

Les funcions executives sn tot aquell conjunt de funcions que tenen com a com denominador ordenar,
preveure i planificar les accions. Aquestes funcions possibiliten la conducte flexible dirigida a un objectiu.
Aix doncs, es defineixen com a processos cognitius complexes
suposen
acceptades. La seva avaluaci suposa la integritat de les funcions perceptives i del llenguatge. Per tal que
les funcions executives siguin eficaces s important poder establir un patr de conducte, per ser capa de
poder canviar-lo i adaptar-lo segons les circumstncies.
Les rees cerebrals implicades en aquest tipus de processos inclou el crtex prefrontal, juntament amb les
seves connexions corticals i subcorticals. Tot i aix, cal dir que el crtex frontal sempre necessita de la
informaci del crtex posterior (informaci sensorial) per a poder actuar. Aix, a banda del crtex prefrontal,
les funcions executives tamb necessiten de regions especfiques del crtex temporal, parietal i les seves
connexions. En cas que aquestes connexions o qualsevol de les rees que impliquen les funcions
executives no es trobin ntegres comportar una impossibilitat per realitzar-les efectivament.
1. FILOGNIA I ONTOGNIA DEL LBUL FRONTAL
om a ms percentatge de lbul frontal
executives. A ms quantitat de frontal

Ontognia

: El crtex prefrontal s la darrera estructura a

mielinitzar-se (les rees en blanc sn les ltimes a fer-ho

cert, es creu que les ltimes rees en mielinitzar-se sn el crtex dorsolateral i orbital.

48!
!

2. CONNEXIONS
El crtex posterior s qui capta la informaci necessria per
ja que
s el lbul frontal qui executa aquesta mena de funcions,
determinades connexions seran requerides.
C

Capacitat de vestir-se: Parietal dreta.

Llenguatge: Temporal esquerre.

C
segons les circumstncies: Prefrontal.
C

Posici emocional de la cara: Crtex posterior.

To de veu (prosdia): Temporal dret.

Gest: Parietal esquerre.

Dins de les connexions corticals, la ms important s el

fascicle longitudinal superior i seguidament el frontooccipito-frontal.
Ontognia (Diffusor Tension Imaging <DTI>): Per tcniques de difusi es pot veure la maduraci dels
fascicles, de manera que a banda del cos calls, el fascicle longitudinal superior ser el que madurar
ms tard. En canvi, el frnix, encarregat de funcions de la memria, madurar molt rpid. Hi ha una
correspondncia entre la maduraci dels fascicles i rees amb les quals connecten. Aix, hi pot haver
disfuncions als fascicles que causin alteracions en les funcions executives.

49!
!

3. COMPLEXITAT CITOARQUITECTNICA
3.1 Subdivisions del lbul frontal
El lbul frontal est configurat per:
C

rees primries: Sn la base de les funcions motores simples.

rees secundries o premotores: Permeten la iniciaci, seqenciaci i control dels actes motors
simples. Es creu que entre els 4Broca.

rees associatives terciries (prefrontal): Sn les responsables de les funcions cognitives

complexes tals com atenci, memria de treball, planificaci, presa de decisions i control de la
conducta.

Escora lmbica i paralmbica

madures o immadures. Per

exemple, quan un nen cau

, pot mostrar-se asimptomtic en

manifestar-se. Un altre

exemple podria tractar-se dels nadons, els quals es troben sotmesos a un gran estrs i hipxia durant el
part. Conseqentment, es podrien donar afectacions cerebrals que no es detectessin en el moment de
produir-

3.2 Circuits fronto-estriatals

Un altre aspecte a considerar sn els anomenats circuits frontoestriatals, els quals sn emprats pel crtex
prefrontal.
tlem, utilitzant com a intermediria el globus pllid o la substncia negra. Finalment, la informaci retorna
al crtex frontal des del tlem. En trobem de diferents
(motor, oculomotor, etc.):

50!
!

La impor

ts circuits s que expliquen perqu es poden donar els mateixos smptomes encara

que es produeixin en diverses regions: neocorticals, substncia gris subcortical

diversos nivells de lesi poden comportar una simptomatologia semblant.
Un altre aspecte important a tenir en compte sn les connexions del crtex posterior (parietal frontal).
nucli caudat tamb t connexions molt importants amb el crtex prefrontal i dorsolateral.
Aix, rep projeccions de les zones cerebrals ms complexes.

4. LESIONS I DISFUNCIONS QUE PRESENTEN ALTERACIONS EXECUTIVES

Les funcions executives sn molt importants en patologia. Cal diferenciar entre:
-

Lesions: Prdua concreta de massa cerebral.

Disfuncions:

rea no actua c

la seva

alteraci.
Les alteracions conductuals
traumatismes cranioenceflics i tumors cerebrals. Les alteracions subtils de les funcions executives estan
presents en la majoria de les alteracions psiquitriques majors: esquizofrnia, trastorns depressius, trastorns
obsessius

convulsius, per tamb sn presents en pacients amb lesions difuses de la substncia blanca i

51!
!

en malalties neurodegeneratives. En les demncies fronto-temporals, la simptomatologia frontal s important

-la.
Aix doncs, alteracions conductuals en les funcions executives poden comportar:
-

Lesions focals del lbul frontal:

o

Traumatisme

cranioenceflic

(TCE):

cranioenceflic s
frontal i, per tant, al tractarlesionar-se degut a un problema
pot explicar-se per efecte rebot
desencadenar una disfunci en el frontal.
o

Tumors cerebrals:
benignes, per la soluci del qual s extirpaci del teixit, s a dir, una lobectomia. Aquesta
pot incloure

l lbul frontal, de manera que hi haur prdues importants de les

funcions del frontal.

o

Lesions vasculars: El lbul frontal est irrigat

nir en compte totes les
conseq
molt ms que les unilaterals.

Lesions als ganglis basals: Els ganglis basals sn estructures relacionades i connectades amb el
lbul frontal.
o

Vasculars: s la lesi de tipus ms corrent. Per exemple, els ganglis basals poden afectar-se sobretot per lesions bilaterals.

o
-

Encefalopaties txiques: Tamb poden alterar-se per intoxicacions (bsicament per gas).

Lesions en la substncia blanca: Les alteracions poden donar-se per lesions en la substncia
blanca, ja que aquesta presenta connexions amb la resta del cervell.

TCE: Pot produir mi

Esclerosis mltiple

Vasculars

Malalties psiquitriques: Aquest tipus de malaltia pot comportar una disminuci de la substncia
frontal.
o

disfuncions dopaminrgiques i, juntament

Esquizofrnia:

amb el seu tractament, pot comportar una afectaci del lbul frontal.

Depressi

Trastorn obsessiu

compulsiu

Demncies fronto-temporals: Demncies fronto-

r s una demncia on la

simptomatologia inicial tindr caracterstiques frontals.

52!
!

5. SNDROMES FRONTALS
mudes, ja que no produeixen una simptomatologia molt
evident. Aquestes smptomes no alteren el moviment, percepci, memria o intelligncia mesurada amb
tests clssics. En canvi, les lesions prefrontals afecten de manera notable a la vida quotidiana per la
manca de planificaci i, conseqentment, es crea dependncia del medi. Degut a quests canvis en la vida
diria, s possible que els tests fallin ms que no pas la informaci que ens aporten amics i familiars a la
histria clnica.
El sndrome frontal s un terme que engloba un conjunt de canvis conductuals. Tot i aix, cada pacient t
deguda a la lateralitat, extensi, localitzaci i ritme de progressi de la lesi i a la seva etiologia. Aquest
tipus de lesions donen lloc a dficits conductuals que sn ms que esttics, dependents dels context i,
sovint, presenten conductes alterades (exemple: irresponsabilitat). La pseudodepressi i pseudopsicopatia

Entre les sndromes prefrontals cal destacar

dependncia del medi i sndrome de m aliena. A ms, lesions i disfuncions en el lbul frontal produeixen
diverses afectacions neuropsicolgiques com poden ser la simptomatologia obsessiva, psictica,
depressiva, etc.
5.1 Sndromes prefrontals
5.1.1 Pseudodepressi
Un exemple de sndrome frontal s la pseudodepressi (sndrome hipocintica - apato - ablica). Aquesta
es caracteritza per:
C

Apatia: Depressi

Hipocinesis: cada vegada tenen menys moviment

Ablia: Disminuci de la motivaci

Incapacitat per planificar el futur

C
C
C
C

Tristesa o idees de sucidi

Aquesta sndrome pot ser deguda per:

C

Lesions massives bifrontals

Lesions bilaterals en el cingulat anterior

Lesi massiva prefrontal dorsolateral esquerra

53!
!

5.1.2 Pseudopsicopatia
La pseudopsicopatia es caracteritza per:
C
C

Impulsivitat

Hbits addictius

Conducta socialment inadequada, fora de context

Hbits delictius no planificats, sense finalitat

Eufria

Irritabilitat

Conductes infantils

Hiperactivitat, hiperreactivitat, distractibilitat

Desinhibici de conductes primries (gana, set, sexe)

Irresponsabilitat (laboral, familiar...) i manca de principis tics o culpabilitat

Aquesta pot observar-se en pacients que presenten lesions frontals orbitals bilaterals.
5.2 Sndromes neuropsicolgiques frontals
5.2

Ecopxia: Fa el mateix que tu (imita).

Ecollia: Repeteix literalment el que li ests dient.

Aix doncs, aquells individus que presenten aquesta sndrome tendeixen a imitar tot el que fa la persona que
atge). A ms, tamb presenta manca de

veuen alterades i el crtex frontal no s capa de ferdel lbul frontal.

Es varen descobrir unes neurones de repetici anomenades
tericament, serveixen per l

que,

nens.

neurones podrien donar lloc a aquesta sndrome. Inicialment, es varen descriure en noms en el crtex
premotor i, posteriorment, en el lbul parietal. En els humans, aquests sistemes es coneixen per estudis de
neuroimatge i estimulaci magntica.
s a dir, el
reconeixement dels estats afectius dels altres. Es tracta de:
C

Xarxa fronto

parietal

Xarxa nsula

crtex prefrontal medial

54!
!

5.2.2 Sndrome de dependncia del medi

La persona perd la seva autonomia, de manera que presenta una atenci involuntria no controlable, ja que
hiperactivitat i distractibilitat.
5.2
El subjecte t tendncia a utilitzar tot el que t

, finalitat i motivaci. Si se

li dna una pinta, es pentina; si se li dna unes tiroses, es talla les ungles; si se li dna un bolgraf, escriu.
En aquest cas, el lbul frontal no exerceix la suficient pressi i control de la informaci que flueix de les
zones cerebrals posteriors.

sn sndromes neuropsicolgics frontals que impliquen la conscincia.

5.2.4 Sndrome de la m aliena
Es produeix una negligncia de la m esquerra
ms, no reconeix com a propis o voluntaris els actes que realitza. Aquesta patologia es dna degut a lesions
frontals que comporten la interrupci del cos calls
cerebral anterior.
5.3 Simptomatologia de lesions en les grans subdivisions frontals
motora comporta diferents graus de parlisis, com per exemple, hemiplgia o
hemiparsia (parsia

absncia parcial de moviment voluntari).

premotora pot comportar els segents smptomes:

Dificultats per seqenciar el moviment

Dificultats en la coordinaci bimanual

prenentatge de programes motors

Dificultats en la iniciaci del moviment, del seu manteniment i finalitzaci

Mutisme acintic (
parlar en pacients desperts), aprxia de la marxa, extinci, acceleraci de conductes
frontal dorsolateral comporta:

Alteracions del llenguatge: afsia motora transcortical (afsia dinmica) i alteraci de la fluncia.

Alteracions de la memria de treball o activa (working memory)

Alteracions de la planificaci i sistema executiu

Alteracions en la capacitat de resoldre problemes

55!
!

working memory en sndromes prefrontals s degut a qu una de les

regions claus per a aquest tipus de memria s el crtex prefrontal dorsolateral. En estudis amb primats i

La memria activa es refereix a la

forma temporal (segons o minuts) un

estmul per tal de poder operar amb ell en absncia seva. Per exemple, per comparar un nou estmul amb

Aix doncs, s un tipus de memria a curt termini, per que implica alguna manipulaci de la informaci
comparteixi tamb caracterstiques amb els
processos atencionals.
Seguint amb les afectacions de subdivisions grans del lbul frontal, trobem la regi prefrontal orbital. La

rea molt coneguda s el cas histric de Phineas Gage (Harlow, 1835).

Mencionar tamb al crtex paralmbic (cingulat anterior)

6. ESTUDI DE CASOS

56!
!

57!
!

7. BASES NEUROANATMIQUES DE LA CONDUCTA ANTISOCIAL I PSICOPATIA

58!
!

El crtex frontal orbital

rea ventral del lbul frontal. Les lesions en aquesta regi

informaci del fin

informaci inclou estmuls gustatius i somatosensorials que sn els reforos primaris prototpics. Aix dna li
aporta un paper en les conductes produdes per refor
motivacions i emocionals. A ms, codifica el valor del refor i de cstig dels reforadors primaris, de manera
que permet associar estmuls a aquests reforadors, participant en conductes motivacionals com alimentarse, beure, emocions i conducta social.
Les lesions bilaterals del crtex orbitofrontal
La regi crtica per aquesta reducci s la posteromedial del crtex orbital. En el cas dels humans es cregu
mria (eufria, irritabilitat, intolerncia, depressi sbita, afectaci del judici
social, etc.).
Tot i aix, no semblen expressar plaer ni alegria davant de recompenses socials, esttiques o intellectuals.
Cal afegir q

. No existeix una autntica

conducta psicoptica. La majoria dels casos descrits sn tumorals o traumtics.

El crtex orbitofrontal est fortament connectada amb les rees lmbiques del lbul temporal medial, les
ria declarativa (hipocamp, escora perirrinal i
otlem i amgadala, implicats en estats motivacionals i emocionals.
Aix doncs, el crtex orbitofrontal sembla estar associat a la regulaci de la conducta antisocial i
psicopatia.
7. LBUL FRONTAL I LA CONSCINCIA
Cal dir que el lbul frontal tamb es troba implicat en la conscincia:
C

Autoconscincia:

Metaconscincia:
o

Metamemria

8. EXPLORACI DEL LBUL FRONTAL BSICA

dels segents
tests (els ms usats):
C

Fluncia verbal amb consigna semntica

Fluncia verbal amb consigna fontica

Alternances grfiques i motores

Trail

Memria de treball: Dgits directes

Making A i B
dgits inversos

59!
!

TRAIL MAKING TEST (TMT)

El trail making test es divideix en dues menes de tests:
C

Trail making A: Es relaciona amb la velocitat de processament de la informaci i la capacitat

atencional.

Trail making B: Es relaciona amb funcions prpies del lbul frontal dorsolateral com la capacitat

Army Individual Test battery

considera un test molt sensible al dany cerebral.

En canvi, en exploracions ms complexes

test de Wisconsin, Continuos Performance Test, Torre de Hanoi i Londres i el Gambling Test
Iowa.

60!
!

TEST DE WISCONSIN
El test de Wisconsin pot ser considerat com una mesura de les funcions executives que requereix habilitat
per desenvolupar i mantenir les estratgies per solucionar un problema que resulten adequades per
ppopularitat entre els professionals s que presenta una sensibilitat per a proporcionar informaci sobre
disfuncions cerebrals que afectin als lbuls frontals, ms concretament, a la regi prefrontal.
feedback
r i mantenir desprs aquesta categoria de classificaci a travs dels successius elements,
- 89.
ivell educatiu. Aix doncs,
entre 6 i 19; constant dels 20-50; decrement en el rendiment a partir dels 60).

61!
!

IOWA GAMBLING TEST

El Iowa Gambling Test
Cada cop que destapem un carta obtenim un guany, una prdua o totes dues coses. La intenci del joc s
arribar a detectar quines piles de cartes sn ms beneficioses i quines ms perjudicials. Els autors obseren
com els pacients amb lesions ventromedials mostren comportaments totalment contraris a subjectes
normals. Les persones sense lesi realitzen primerament un tanteig i aconsegueixen establir un patr de
resposta, de manera que han iniciat amb conductes ms arriscades (ms guanys i ms prdues) i quan
hi ha un canvi cap a eleccions ms conservadores que
comporten un guany a llarg termini.
Aquest test s efica, ja que s similar a una situaci real; els pacients amb alteracions ventromedials es
veuen atrapats per les perspectives immediates del joc i sn incapaos de predir les conseqncies futures,
afavorint les opcions de recompensa immediata.

escora cingulada i prefrontal dorsolateral (per la

realitzar la tasca) que participen en diferents suprocessos de la prova.

62!
!

Es pot dur a terme tamb una avaluaci general de disfuncions neuropsiquitriques associades a
alteracions executives. Aix es realitza per mitj de NPI (Neuropsychiatric Inventory Cummings) que avalua:
C

Deliris

Allucinacions

Agitaci / Agressivitat

Depressi / Disfria

Ansietat

Exaltaci / Eufria

Apatia / Indiferncia

Desinhibici

Irritabilitat / Labilitat

Conducta motora anmala

63!
!

TEMA 18: INTELLIGNCIA

La intelligncia s una capacitat cognitiva general que implica les habilitats de:
C

Raonar

Planificar

Resoldre problemes

Pensar de manera abstracte

Comprendre idees complexes

Aprendre amb rapides

erincia

Reflecteix una capacitat de comprendre i adaptar-

1. TIPUS

Cristallitzada: Acumulaci de coneixement sobre el nom. Es mesura amb tests que avaluen el
en edats adultes i es mant estable fins les darreres dcades.

Fluda:

. s un

s molt susceptible a factors

fisiolgiques. Els tests depenen del temps, donen ms puntuaci amb ms temps.
intelligncia emocional. Aquest terme fou popularitzat per Daniel Goleman
Emotional Intelligence
com la intelligncia social, comunicaci emocional i empatia.
Es defineix com a capacitat de reconixer i utilitzar sentiment propi i aliens. El seu defecte s que es tracta
capacitats:
C

Conixer les emocions i sentiments propis

Capacitat de manipular-los

Capacitat de reconixer-los

Crear motivacions prpies

Gestionar les relacions

2. UTILITAT DE LES MESURES DE QI

Mesurar la intelligncia t un valor predictiu i de justificaci entorn la possibilitat que un nen presenta de
tenir xit o no. En el nen la intelligncia correlaciona altament amb el rendiment acadmic i tamb s

64!
!

segueixen una corba normal i les puntuacions es mantenen molt estables, a menys que hi hagi una
patologia adquirida que les alteri. Aquesta mesura avalua:
C

Grau de dependncia: Els individus amb dficit intellectual presenten un cert grau de
dependncia, ja sigui en major o menor mesura.

Adquisicions de funcions cognitives: Els nens n

, per exemple, les

nenes solen parlar

de manera que la falta

pot indicar un tra
s segents:

Llenguatge

Lecto-escriptura

Rendiment escolar: Presenta una correlaci elevada amb la intelligncia (0,8), per tant, a major QI

Es mostren perfils dels tests

en serra: pot presentar habilitats molt altes i en canvi

s de molt baixes.

Rendiment acadmic: La intelligncia determina el rendiment acadmic. Per exemple, un QI dins

acabar la carrera universitria.

Vocacions: Les persones intelligents poden escollir carrera.

Professions:

na professi d
A major

reserva cognitiva, ms temps es tardar per perdre aquestes connexions cerebrals. Aquells
individus que presentin un QI ms alt, tardaran ms en perdre aquesta reserva de coneixement.
persones que hagin patit un
traumatisme cranioenceflic, malaltia degenerativa o demncia, ja que aquests tenen una major
predisposici a perdre la reserva cognitiva.
3. FACTOR G
Les diferncia individuals en intelligncia habitualment es mesuren amb els denominats tests
psicomtrics. Aquests tests de fet inclouen un conjunt de funcions cognitives com sn el raonament, la
velocitat de processament, les funcions executives, la memria i les habilitats espacials. Aquestes funcions
poden ser considerades relativament independents, per en general, les persones que executen alt en una
funci cognitiva especfica ho acostumen a fer en totes les altres. Aix es reconeix com a intelligncia
general o

G de Spearman.
aplicable a qualsevol

tipus de problema cognitiu. Aquest s el que permet resoldre totes les situacions dels problemes. Quan es
(Podrien ser processos relativament independents).
C

Raonament

Velocitat de processament

Funcions executives

Memria

Habilitats espacials

65!
!

IA
Matrius Progressives de Raven, un test
que avalua les capacitats de raonament visuoespecial i visuoperceptiu. Aquests test presenta diferents
escales, de ms senzill a ms complicat. En aquesta mena de tests, per, hi poden aparixer falsos
no pas superdotat) solen avorrir-se i, per tant, realitzen equvocament aquests exercicis.

de Raven s la segent:
C

Intellectualment superior: Percentil (Pc) 95 o ms

Clarament per sobre del promig de capacitat intellectual: Pc 75-94

Intellectualment promig en capacitats intellectuals: Pc 25-75

Clarament per sota del promig de capacitat intellectual: Pc 6-25

Dficit intellectual: <6

habilitats especfiques que composen la intelligncia s el

PMA de Thurstone (Primay Mental Abilities). La valoraci de factors de la intelligncia que realitza s la
segent:
C

Comprensi verbal

Fludesa verbal

Factor numric

Memria

Rapidesa perceptiva

Visualitzaci espacial

Raonament inductiu

Cal afegir que el test

C

WPPSI: Utilitzat en edats preescolars.

WISC: Utilitzat en edats escolars.

WAIS/WMS: Utilitzat en adults.

els de la famlia de Wechsler:

WAIS III i WISC IV generen un quocient

competncies especfiques:

66!
!

ndex de comprensi verbal (ICV)

ndex de raonament perceptiu (IRP)

ndex de velocitat de processament (IVP)

ndex de memria de treball (IMT)

Actualment, a Espanya ens trobem a la 3, mentre que a USA s 4.

ndexs, els quals

presenten cadascun una puntuaci determinada, alhora un subtest (part especfica del test). D
manera, es dna una puntuaci global i desprs per habilitats especfiques: verbal, manipulatiu, etc. A ms,
segons cadascun dels subtests, es pot observar el perfil de les habilitats que t. Alhora, tamb es mostra la
puntuaci dishbil, s a dir, aquelles rees on el pacient presenta ms dificultat.

110.

67!
!

5.DETERMINANTS DE LA INTELLIGNCIA
La intelligncia depn de:
C

Factors gentics

Estructures cerebrals

5.1 Factors gentics

Les estimacions de la influncia gentica en la intelligncia oscillen entre el 30-80%
nens ha estat progressiva, amb un 26% als 5 anys, 54% als 10 anys i 65% als 12 anys. Els estudis clssic
an fet preferentment amb bessons mono i dizigtics i
comparant els que han compartit ambient i els que no (adoptats):
C

Els bessons monozigtics amb mateix ambient: Presenten el mxim de correlaci en intelligncia.

Els bessons monozigtics amb diferent ambient

Bessons dizigtics amb el mateix ambient: Correlacions molt ms baixes.

Germans

Pares-fills

Alguns gens concrets (COMT, VAL) expliquen una petita part de la varincia en la intelligncia normal. En
t al retard mental.
5.2 Estructures cerebrals
Respecte a la neuroimatge, el volum intracranial mesurat amb ressonncia magntica correlaciona
correlaci significativa com s el cas, per exemple, de la circumferncia cranial.

Els resultats de la morfometria basada en vxels (VBM) ha perms veure correlacions entre el QI i la
substncia blanca i grisa.

68!
!

Els estudis de substncia grisa regional mostren que la intelligncia correlaciona amb diverses rees
cerebrals associatives implicades en funcions cognitives complexes. A ms, aquestes regions, tals com el
crtex prefrontal dorsolateral, lbul parietal, crtex cingular anterior i determinades regions del lbul occipital
especfiques que correlacionen amb el QI sn les segents:
C

Crtex extraestriat (BA 18-19) i fusiforme (BA47):

ci dels inputs

visuals i la imaginaci.
input auditiu.

rea de Wernicke (BA22):

Girus supramarginal (BA40) i angular (BA39) del lbul parietal: Contribueixen en la creaci de

rees frontal (BA 6, 9, 10, 45, 46, 47): Interactuen amb les rees posteriors abans esmentades i
tenen un paper addicional en la memria de treball.

La interacci entre aquestes rees, per, sn dependents de les fibres de substncia blanca que les
connecten (exemple:

Aix doncs, cal dir que no depn molt superiorment de la substncia gris, sin tamb de la substncia
blanca.
el QI correlaciona amb la integrit
les fibres llargues (fibres arquejat i uncinat).

69!
!

Alguns dels factors que influencien la connectivitat cerebral sn:

C

Edat

C
C

Sexe: Es creu que els homes tenen un FIQ ms elevat que les dones.

Estatus socioeconmic

MODEL DE LA INTELLIGNCIA PEL P-FIT (Parieto

Frontal Integration Theory)

El model de la intelligncia postulat per Paquelles rees de Brodman que es trobaven involucrades en la intelligncia, juntament amb el fascicle
arquat (mostrat en groc), representant clau de la connect
mostrades en verd <Wernicke, regions del prefrontal, supramarginal (40), angular (39)> pertanyen a
prefrontal, parietal superior (7) i crtex extraestriat (18-19)> indiquen predominantment correlacions amb
intelligncia.

70!
!

orrelaciona bsicament amb la densitat i gruix de la SG cortical de les

cortical, especialment en les regions frontals i temporals, aix com clusters
menor correlaci que no pas amb el cervell adult; els nens amb els QI ms elevats tenen un gruix cortical
comparativament
-lo grcies a la interacci amb
- gruix cortical ja s ms forta.

Aix doncs, un major volum de matria gris i gruix del neocrtex es relaciona amb un major nombre de
bservat que, a major intelligncia, major ser la prdua del gruix cortical. Tot i aix, les
neurones restants seran les millors.

Es realitz un estudi del gruix cortical en 600 subjectes (bessons monozigtics, dizigtics, germans i fills
ts compreses entre 5 i 19 anys. Aquest conclogu:

71!
!

Les regions primries sensorials i motores que es desenvolupen primer tenen un major efecte
gentic en les primeres etapes.

Les regions que es desenvolupen ms tard (lbuls temporals i crtex temporal) mostren increments
dels efectes gentics amb la maduraci.

C
executives mostrin ms heretabilitat en adolescents que en nens s consistent amb els estudis
psicolgics.
5.3 Altres
Els factors ambientals
lleugerament (al voltant de 5-10 punts) els QI totals. Entre els factors ambientals cal destacar amb els
factors nutricionals, estimulaci ambiental (com ms estimulaci, major ascens dels parmetres

Les lesions cerebrals focals poden afectar alguns components de la intelligncia com la memria de
treball o altres. Les lesions cerebrals en la SB ocorregudes en la infncia tamb afecten el quocient

Els efectes de les lesions cerebrals focals en la intelligncia comporten alteraci dels ndexs segons la
localitzaci de les lesions:
C

ndex de memria de treball: Crtex frontal i parietal esquerre.

ndex comprensi verbal: Crtex frontal inferior esquerre.

ndex organitzaci perceptiva: Crtex parietal dret.

ndex velocitat de processament: No hi ha correlaci.

72!
!

6. CONCLUSIONS

73!
!

TEMA 19: MOTIVACI

Qu s la motivaci?
La motivaci s un concepte ampli, que es refereix a la varietat de factors psicolgics i neuronals que
iniciar, mantenir i dirigir una conducta. La conducta pot finalitzar o no, aquesta condici no
es sempre necessria.

La paraula motivaci s utilitzada sovint en la vida quotidiana, amb diversos sentits:

La meva
La meva vena em motiva: la meva vena em desperta inters.
PROCS MOTIVACIONAL

encarregats d
retroalimentaci positiva en la intenci. Si la intenci ha quedat solvatada, la conducta no segueix. En cas
de no ser aix, la conducta segueix.
La intenci fa referncia a all que tenim pensat de fer. La intensitat fa referncia a com, quan i on tenim
qual existeix la intenci). La conducta s el procs final del procs motivacional, i t com a resultat la
realitzaci de la conducta com a tal.

74!
!

DETERMINANTS
Els determinants sn factor
un procs motivacional, que tindr com a resultat final la realitzaci de la conducta. Els tipus de
determinants en la motivaci poden ser interns o externs. En la realitat per, els determinants no estan ben
delimitats.

75!
!

Determinants interns:
-

conducta.

-Creixement: fa referncia al control que es vol fer sobre la situaci externa o entorn.
-Processos cognitius: fa referncia als plans, propsits, metes i intenci.
Determinants externs:
-

ficaci i manteniment de patrons de conducta per

Exemple de procs motivacional:

Determinants:
-Tinc febre: homestasi
-Em trobo malament: hedonisme
-Quan tinc allrgia, necessito la meva medicaci: aprenentatge
-Confio en el meu metge: relaci social
-Cada 6 mesos he danar a revisi per prevenir recaigudes: aprenentatge

76!
!

Intenci:
Anir a visitar-me amb el meu metge
Intensitat/Direcci:
Anir a urgncies
Anir al metge el mes vinent
Anir a buscar receptes
Conducta:
Em visito amb el meu metge
Un altre exemple de procs motivacional:
En Xavier vol anar al metge la setmana vinent perqu necessita vacunar-se, t un viatge de plaer a
Guatemala durant el mes de Mar.
Viatge de plaer (determinant), anar al metge (intenci), vacunar-se (objectiu), la setmana vinent (intensitat)
Determinant:

77!
!

La intensitat eq
MOTIUS

Comporta 3 coses:
-Dirigeix la conducta a un objectiu.
-Organitza la seqncia de manera ordenada.

Els 2 motius es divideixen en 2 tipus:

-Motius

primaris:

inclouen

els

motius

lligats

la

supervivncia. Aquests sn la set, la gana i el sexe.

altra

manera,

aquells

motius

que

comporten

un

aprenentatge. Un exemple en sn el poder, assoliment i

afiliaci. Per exemple, assolir un nivell superior, estar en un
grup (afiliaci).

78!
!

Tots els processos motivacionals primaris consten de 3 bases: un punt ptim, un mecanisme detector i un
mecanisme de correcci.

consisteix en beure aigua.

79!
!

La set i la conducta de beure

La set s un equilibri entre el fluid intracellular i el fluid extracellular. La set s de 2 tipus:
-Set osmomtrica: es desencadena per un canvi en la concentraci de solut a la sang. Les cllules en

-Set volumtrica: es desencadena per reducci de volum del fluid intravascular. El rony, a travs de

80!
!

La gana i la conducta de menjar

La gana s ms complex. Hi estan involucrats aigua, ions i nutrients.
Senyals de gana:
disposa de receptors al duod, que inicien la ingesta.
-Senyals metabliques:

Les senyals de sacietat provenen de diversos origens:

-Senyals externs: aquestes senyals provenen del gust, olor , temperatura i aspecte dels aliments. Aix dona
informaci sobre la quantitat calrica dels aliments.
-Senyals intestinals: nutrients que ingerim.
-

itat.

81!
!

Arquejat, i aquest

sintetitza NPY i AGRP. AQUESTS ES DIRIGEIXEN AL nucli paraventricular i a

paravaentricular.

82!
!

Sacietat
Les senyals que inhibeixen la conducte de la ingesta, i que per tant, transmeten senyals de sacietat a

El teixit adips sintetitza leptina. La leptina provoca la inhibici de NPY i AGRP (per tant, t un rol excitatori) i
a-MSH (per tant, t un rol inhibitori). En el sistema gastrointestinal, el pptid YY(PYY)
provoca la inhibici de NPY i AGRP.

83!
!

Sexe

Altres esp
per plaer.
Els determinants de la conducta sexual en
imputs sensorials, de tacte, olor i gust es processen i juntament amb els imputs no

inicia i qui mant la conducta sexual.

84!
!

En el mesencfal es conserven patrons conductuals ms o menys iguals i compartits en tots els humans.

lesionada pot tenir un orgasme sense tenir-ne conscincia.

que ho permet. Els hbits, records, aprenentatges, reforaments poden influenciar en els processos
cognitius que envien senyals excitadores o inhibitries. Tots aquests sn imputs no sensitius que provenen
imputs
altament lligades a les disfuncions sexuals. La ejaculaci preco s deguda molts cops a problemes
psicolgics, i no a problemes fisiolgics.

85!
!

La conducta humana no est nicament determinada pels estats motivacionals primaris (mecanismes

-Valor ecolgic de la conducta: Cost-benefici.

circadians biolgics predeterminats.
-

reacci homeosttica, sin

RESUM

86!
!

TEMA 20: FONAMENTS PSICOBIOLGICS DEL REFORAMENT

El fet de menjar per falta de gana, o menjar quan existeixen senyals de sacietat, fa pensar en la implicaci

la busca del plaer.

planificaci i predicci. Els estmuls tenen una valncia, el grau en el que aquell estmul s reforant per a
una persona. Un estmul que per una persona tingui un elevat valor hednic, ser altament reforant. La
ratura, textura i valor
calric.
Un refor o un estmul reforant primari o secundari.
Reforadors primaris: sn estmuls que per ells mateixos sn intrnsicament reforants, que faciliten la
supervivncia. Per exemple, el menjar en si i el sexe sn reforos primaris.
Reforadors secundaris: sn estmuls que per ells mateixos no tenen cap valor, per que la societat li ha
associat un reforador primari. Per exemple, els diners. El valor que t assignat un bitllet de 50 euros, neix

mostraven una conducta repetitiva de prmer una palanca, el qual els hi donava una estimulaci positiva.
mitjanant el feix prosencefalic medial (MPF).

87!
!

ventral, la substncia negra i

projecten a

i al nucli accumbens

amgdala i

la nsula aporten informaci. La por (emoci negativa)

implicat en el reforament, ja que est implicat en la memria.
rees del crtex implicades en el reforament
C

El crtex orbitofrontal t un paper clau en el reforament.

El crtex orbitofrontal gestiona totes aquestes senyals, pel processament complex. El

crtex

prefrontal i el crtex cingular anterior tamb tenen influncies en el reforament. El crtex cingular
anterior t un paper en el conflicte, aix com el crtex prefrontal dorsolateral.
Circuits neurals del reforament
La dopamina s el neurotransmissor que permet experimentar plaer. Certes drogues provoquen un augment

88!
!

El crtex orbitofrontal rep imputs de

ra sensorial

part anterior del crtex orbitofrontal distingim 3 parts:

-Orbitofrontal medial
intensitat que el que es vol organitzar
-

-Or
el cas de que all ens agradi, o b canviar de conducta, sin no ens
agrada suficientment.

89!
!

programes de reforament primaris i secundaris:

-estmuls relacionats amb diners (refor secundari): es processen en la part anterior del crtex orbitofrontal.
-estmul sexuals o ertics (refor primari): es processen en la part posterior del crtex orbitofrontal.
Tots els estmuls donen la mateixa informaci en general,activen les mateixes rees de refor.

90!
!

91!
!

92!
!

93!
!

94!
!

95!
!

TEMA 21:EMOTIONS
DEFINICI

Les emocions sn un conjunt de sentiments, comportaments expressius i canvis psicolgics que permeten
als organismes reaccionar de manera adaptativa a esdeveniments de rellevncia biolgica i/o social. Tamb
poden definiren el sentit que no es mantenen al llarg del temps ni provoquen incapacitaci. Les emocions no sn
patolgiques, sin que tenen inters adaptatiu, i els canvis que provoquen sn de curta durada.Cal afegir
que les emocions van sempre dirigides a un estmul en particular i tan poden ser positives com negatives
Les emocions formen part dels processos afectius, dins dels quals trobem estrs, emoci, humor (estat

En el passat, autors com Plat i Kant van definir les tres facultats de la ment: coneixement, sentiment i
desig. Actualment, podrem traduir-les, respectivament, en cognici, emoci i motivaci. Aquestes tres
poden estar relacionades en certes ocasions.

COMPONENTS DE LES EMOCIONS

96!
!

Les emocions poden dividir-se sempre en tres components:

-

Comportament:

Sentiment:
o

expressions facials, postura, etc.

t preguntes al pacient, mitjanant tests clnics i inventaris:

Escala afectiva positiva i negativa (PNAS)

(PMSI)

o
-

Fisiologia:

ant la determinaci de parmetres com sn la freqncia cardaca, el

CLASSIFICACI
Hi ha diverses maneres de classificar les emocions. Una de les ms simples s la segent:
-

Emocions primries:
ia, por, sorpresa i fstic.

Emocions secundries (complexes):

culpabilitat, malenconia, penediment i vergonya.

Totes les emocions es poden categoritzar en dues dimensions:

-

xcitaci (arousal): Calma-Excitaci

Valncia: Positiva-Negativa

Per exemple, una emoci pot ser extremadament positiva, ni positiva ni negativa, fora negativa, etc. (no cal
que es trobi en un lmit).
RECONEIXEMENT DE LES EMOCIONS
El reconeixement de les emocions s universal i no depn de la cultura, de manera que una mateixa emoci
pot ser entesa per individus de diferents cultures. Es va fer un experiment amb dos grups: un de llengua

emocions expressades per la seva cultura i le

aix, es va veure que hi havia ms correlaci en les emocions primries que no pas en les complexes.

97!
!

GNESI
Hi ha diverses teories sobre la gnesi de les emocions:
-

James-Lange: Va postular que

fisiolgica

. Aix, tenim signes fisiolgics que mostren que el nostre cos est canviant, i
ist perqu me

Schachter&Singer: Van postular que

manifestaci fisiolgica, per ha de ser interpretada en el context correcte. Les respostes
fisiolgiques sn massa generals per enviar missatges al cervell i fer-nos sentir una emoci
grups.

continuaci, es van sotmetre els individus a situacions agradables i situacions desagradables. Com
a resultat, el grup informat va mostrar emocions menys intenses (menys plaer/menys rbia)
context.

Les

emocions

processos

poden

cognitius.

influenciar

els

general,

les

En

emocions fan incrementar la nostra percepci

i

atenci

grcies

que

els

estmuls

emocionals ressalten per sobre dels altres.

flors o b una cara enfadada en un ambient

que no expressa cap emoci, els individus no

hi pararien atenci, sino que percebrien

98!
!

que quan un estmul emocional apareix de manera inesperada, se suprimeix

neutres, el subjecte no parar especial atenci a cap imatge. No obstant aix, si li mostrem un home
apuntant amb una pistola, aquesta informaci ser processada per estructures lmbiques ventrals
emocional. Aix, els estmuls emocionals poden suprimir els estmuls cognitius.
MEMRIA I APRENENTATGE
nals molt impactants tamb

Per exemple, si un individu est al banc traient diners i venen uns lladres a robar, i posteriorment la policia li
emocionalment impactant recordi clarament tots els detalls del robatori

amgdala juga un paper molt

.

Es va fer un estudi amb tres grups:

-

la

els subjectes
les histries.

99!
!

FISIOLOGIA DE LES EMOCIONS

El 1930, Papez va proposar un circuit de processament de les emocions, anomenat circuit de Papez.
Aquest circuit forma part del sistema lmbic. Papez va fer experiments amb gats i va demostrar que els gats

aquestes respostes de fria.

Actualment se sap que noms algunes estructures del circuit de Papez estan realment implicades en els
processos emocionals.

100!
!

1. PROCESSAMENT SUBNEOCORTICAL: AMGDALA

que
processa majoritriament estmuls negatius, especialment els estmuls de por, ja siguin innats o apresos.

sament a nivell molt

bsic.
2. PROCESSAMENT NEOCORTICAL
2.1 Crtex cingular anterior
El crtex cingular anterior s una estructura que integra el dolor, les emocions negatives i el control cognitiu.
Alguns exemples de la implicaci del crtex cingular en el control cognitiu de les emocions sn el test de
Flanker i el

2.2 Crtex ventromedial i crtex orbitofrontal

-

Personalitat: Lesions en aquestes rees cerebrals, com s el cas de Phineas, donen lloc a un canvi
de personalitat, irritabilitat augmentada, hostilitat, depressi i ansietat. Els pacients amb alteracions
en aquestes rees no se senten amenaats en situacions amb grans riscos i amenaces.

Presa de decisions: Els pacients amb lesions en aquestes rees cerebrals tenen un pitjor rendiment
en el Iowa Gambling Test
(A, B, C i D). El test consisteix en escollir cada vegada una carta. Les cartes A i B proporcionen un
benefici a curt termini (ms diners), per tamb un cstig elevat (prdues considerables de diners).
Les cartes C i D proporcionen un benefici a llarg termini (petits guanys i petites prdues). La millor
estratgia s combinar les cartes C i D.

101!
!

ubjectes mostren respostes

anticipatries i tendeixen a prendre la decisi correcta.
HIPTESI DEL MARCADOR SOMTIC
Antonio Damasio va postular la hiptesi
del

marcador

somtic

(SMH),

que

proposa un mecanisme mitjanant el qual

els processos emocionals poden guiar el
prendre

decisions.

Quan

prenem

decisions, tenim en compte el valor

processos cognitius i emocionals. Quan
afrontem decisions conflictives, pot ser
difcil prendre decisions utilitzant noms

102!
!

els processos cognitius. En aquests casos, els marcadors somtics ens poden ajudar a decidir. En el Iowa
gambling test, desprs de realitzar la tasca uns instants, els subjectes sans tendeixen a mostrar respostes
conductuals anticipatries automtiques
tenen els marcadors somtics que els ajuden a escollir la decisi ms favorable.
Els marcadors somtics sn associacions entre estmuls de reforament que indueixen un estat afectiu
orbitofrontal).
REGULACI EMOCIONAL
La regulaci emocional consisteix en un procs que els individus utilitzen per:
-

Influenciar les emocions que experimenten i no experimenten.

Influenciar les situacions que els fan experimentar una emoci.

Decidir si expressen o no una emoci i, si l

Evitar experimentar sentiments negatius (motivaci hedonista).

Evitar implicacions negatives en la relaci amb altres persones.

Adequar-se a les demandes i costums socials (hostesses de vol, metges, etc.).

pressen, com ho fan.

Hi ha diverses estratgies de regulaci emocional:

-

Anticipaci: Consisteix en controlar les respostes emocionals mitjanant la modificaci prvia de

les situacions. Per exemple, decidir no anar a una festa per evitar les emocions negatives que

Supressi emocional:
ci, ja que pot interferir en aspectes cognitius, socials i de
salut. A ms, el fet de no comportar-se de manera natural pot ser percebut pels altres individus.

Reinterpretaci emocional (reavaluaci cognitiva): Consisteix en reinterpretar les emocions

-ne tingut una primera impressi, possiblement errnia. T xit si
aconseguim eliminar les emocions negatives que ens generen una situaci, desprs de
reinterpretar-la. Per exemple, si saludes el teu ve i no et respon, en un primer moment pots
enfadar-

103!
!

104!
!

TEMA 22: SOCIAL COGNITION

La cognici social fa referncia al processament cognitiu de la informaci socialment rellevant
la cognici social investiga com els individus interpreten les accions, emocions, intencions o estats mentals
dels altres. En altres paraules, la cognici social s la neurobiologia del comportament social.

Es va realitzar un estudi en el qual es van recollir llgrimes de dones, desprs de fer-los veure una pellcula
trista. A continuaci, es van fer dos
Com a resultat, els homes que van ensumar llgrimes presentaven nivells molt ms reduts de testosterona
que no pas els subjectes que van ensumar la soluci salina, ja que es trobaven en un ambient de tristor.
Aquest experiment mostra la percepci social a travs de feromones; en les llgrimes hi ha senyals qumics
que modulen el comportament.
En definitiva, la informaci social s percebuda fcilment per via sensitiva i sensorial.

La cognici social s una matria per si mateixa, ja que est processada per circuits cerebrals i rees
concretes.

105!
!

SISTEMA DE NEURONES MIRALL

Les neurones mirall sn aquelles que es disparen quan un individu realitza una acci i tamb quan

La imatge mostra el sistema de neurones mirall (vermell) i el seu principal input visual (groc) en el cervell
-

Crtex parietal inferior:

rea premotora i rea motora suplementria:

Les neurones mirall sn un exemple de relaci interpersonal i sn importants per entendre les accions
alienes i pe

imitaci. El sistema

per exemple els micos. Cal tenir en compte que el M

que, per exemple, les persones sordes no presenten activaci de les neurones mirall.

106!
!

actors eren previsibles i poc complexes. Per contra, el comportament social hum s molt ms complex que
s per naturals dels ssers humans. Cal afegir que les
neurones mirall integren una perspectiva en primera persona i una perspectiva en tercera persona.
alitza
-

No veure la cara

poca activaci.
-

: molta

Veure la cara

activaci (activaci addicional

de TPJ, mPFC i PCC).
Tamb hi ha una gran diferncia

successives:
-

Repetici

poca

activaci
-

Canvi

molta activaci

(activaci addicional de mPFC i

PCC).

motora suplementria, ja parlem de la teoria de la ment en comptes del sistema de neurones mirall.
Article Pubmed

The presence of the actor's face enhanced activation in the TPJ bilaterally, the medial prefrontal

cortex (mPFC) and posterior cingulate cortex (PCC). Finally, the mPFC and PCC showed increased responses when the
actor changed with respect to the preceding trial.

107!
!

TEORIA DE LA MENT
La teoria de la ment
coneixements, etc.); aix

aliens (creences, desitjos, intencions,

rien ser els estats mentals aliens. La teoria de la

ment s indispensable per la interacci social i madura a partir dels 4 anys de vida en endavant.
com en altres animals. Tot i aix, hi ha
ms complexes, i que es corresponen amb la teoria de la ment.
La teoria de la ment (inferir qu t en ment alguna persona en un moment determinat) s diferent de
-se en la pell dels dems).

En la teoria de la ment, cada rea cerebral juga un paper diferencial. Les rees implicades sn:
-

Crtex prefrontal medial (crtex cingulat anterior):

o

Autoreflexi

Inferncia dels pensaments aliens

Temporoparietal junction
o

Raonament dels continguts mentals aliens

Atribuci de creences

Discriminaci entre un mateix i els dems

Crtex precuneal (crtex cingulat posterior)

o

Solc temporal superior

o

Entitat i autoconscincia
Reconeixement per imitaci de moviments atencionals

Amdgala (nsula o crtex orbital)

o

108!
!

Unir una paraula amb una fotografia:

amb les seves respectives imatges

Comparaci de subjectes contestant

les mateixes preguntes, dient la veritat
o mentint.

Histries

de

creences

Impliquen

discrepncies

falses:
entre

les

creences i la realitat.
-

Imatges esttiques

Animacions i vdeos

1. HISTRIES DE CREENCES FALSES

109!
!

True belief:

hi ha un nen, una nena, un osset de peluix, una motxilla i un test. La nena posa el

peluix a la motxilla i marxa. En aquest moment, el nen agafa el peluix de la motxilla. Quan la nena torna, veu
test, ja que ha vist com el nen el posava all. Aquesta histria no implica ToM.
False belief:

hi ha un dues nens, una pilota, un cistell i una caixa. La nena 1 posa la pilota al

cistell i desprs marxa. A continuaci, la nena 2 treu la pilota del cistell i la posa a la caixa. Quan la nena 1
torna, on buscar la pilota? El comportament esperat s que la busqui dins del cistell. Aquesta histria
implica ToM, ja que hi ha una discrepncia entre les creences de la nena 1 i la realitat.

Les xarxes de processament cerebral sn diferents en el cas del false belief i el true belief.

110!
!

1.2 Narraci

2. COOPERACI I DECEPCI

Hi ha paradigmes per estudiar la teoria de la ment ms sofisticats, que inclouen accions ms complexes. Es
-

Intenci: Qu t en ment el nen del jersei vermell?

Creences del personatge que reacciona: Qu espera el nen del jersei blau del nen del jersei
vermell?

Tenim tres tipus de seqncies:

A. Cooperaci
B. Engany
C. Cooperaci/engany

111!
!

ermell era enganyar el nen del

crtex orbitofrontal i el crtex prefrontal
activen especficament en

paper del crtex prefrontal en el processament de

la discriminaci entre les intencions i les expectatives en les interaccions socials.

EMPATIA
-

Component emocional: Consisteix en compartir les emocions i sentiments dels altres (posar-se en
la pell dels dems)

Les rees implicades sn el crtex cingulat anterior (ACC) i la nsula.

Component cognitiu: Consisteix en pensar sobre els estats mentals aliens i entendre

Les

rees implicades sn les mateixes que les implicades en la teoria de la ment.

comportament prosocial. El
comportament prosocial consisteix en preocupar-se sobre el benestar i els drets aliens, mostrant implicaci i
empatia, aix com actuar de manera que siguin els dems qui en surtin beneficiats.
si social, consistent en un joc per ordinador on hi havia 3 participants i 1 voluntari que
jugant correctament, s excls de manera injusta. El qu interessa s
saber com se sent dav
activitat cerebral.
procediments:
-

Preguntar

si se sent malament pel participant excls

injustament.
-

Recollectar els e-

ent enviats al

participant excls injustament, per exemple: ha estat un plaer jugar amb

tu,

112!
!

JUDICI MORAL
El judici moral es refereix als valors personals o culturals i als codis de conducta que intervenen en la
discriminaci de qu est b i qu est malament en la societat humana.
Un paradigma per estudiar el judici moral consisteix en posar els individus en un dilema moral.
Els estudis mostren que els individus amb
lesions en les rees encarregades del judici
moral presenten respostes ms utilitaristes,
s a dir, determinades nicament per la
utilitat

de

les

conseqncies

que

en

deriven. Per exemple, en aquesta vinyeta

respondrien s (s una resposta utilitarista,
per immoral).
crtex
anterior i el crtex cingulat posterior
que presenten en la DMN. Recordem que
la DMN s

una xarxa de regions

cerebrals actives quan els individus no es

focalitzen en el mn exterior i el cervell
es troba en reps, tot i estar desperts. La
DMN est desactivada durant una acci
orientada a un objectiu final, mentre que
est activada mentre somiem desperts,
recordem

esdeveniments

ens

imaginem accions futures.

113!
!

uni temporoparietal s important en el judici moral. Es va realitzar un estudi on es

presentava una histria amb 4 possibles opcions, mitjanant la combinaci de pensaments i conseqncies:
-

Pensament
o

Neutre: La Grace pensa que en el pot hi ha sucre.

Negatiu: La Grace pensa que en el pot hi ha una toxina.

Conseqncia
o
o

Desprs de presentar les 4 possibl

cada histria la seva moralitat:
-

s permissible moralment.

s inacceptable moralment.
at de la TPJ, es

mostra una diferncia significativa: el voluntari troba ms permissible moralment la histria que combina el
pensament negatiu i la conseqncia positiva, s a dir, la histria en qu la Grace pensa que hi ha toxina al
pot per en realitat hi ha sucre, de manera que la seva amiga no mor. En definitiva, una pertorbaci en
.

!
!

114!
!

TEMA 23: ANXIETY&STRESS

ANSIETAT
1.

orientat al futur, associat amb la preparaci per a possibles i propers

diferncia de les emocions puntuals (per exemple la por), un estat emocio
mant en el temps (anxiety is a mood state, not an emotion).

Verbal-subjective
Somato-visceral
Overt motor acts

SOCIAL FEAR

SOCIAL ANXIETY

When speaking in public, I think I

When alone, I worry about

look like a fool

meeting new people

My palms get sweaty when eating

I get tense and irritable from

in front of others

worrying about social situations

I try to leave social situations as

I avoid parties

soon as possible
omportament adaptatiu que promou la supervivncia, ja
freezing i les respostes de tipus playing death. Sembla ser que en
aptar-se.

i el performance; una activaci de

cardiovasculars, atacs de pnic o fins i tot el sucidi.

115!
!

2.

ANSIETAT
-

Models biolgics:
s un estat o un tret inherent (state or trate for anxiety?). Hi ha persones que tendeixen a ser
de Papez (nsula i hipocamp) pot ser activat ms fcilment en alguns individus que no pas en altres.

ansietat.

Models cognitius:
o

Teoria de la valoraci (Appraisal theory), basada en els experiments de Schachter&Singer.

Trada cognitiva (cognitive trial) postulada per Beck: Beck afirma que, en els primers
moments de la infncia, els humans integrem esquemes que filtren informaci. Aix, al llarg
de la vida, les persones filtrem la informaci, a nivell cognitiu, amb aquests esquemes. Si
compon de tres elements:
Visi
un defecte seu (fsic, psquic o moral), de manera que perd la confiana en si
mateix.
Visi negativa del mn:
li posa obstacles insuperables per assolir els seus objectius.
Visi negativa del futur:
interminables. Les seves expectatives sn de fracs.

Models integrats:
o

Sistema neurobiolgic

Sistema de comportament

Sistema cognitiu

116!
!

3. TRASTORN
Tenen unes caracterstiques comunes:
-

Discapacitat en les funcions socials i professionals o angoixa contnua com a conseqncia de

Elevada prevalena (present en ms del 25% de la vida dels individus).

Sovint sn crnics i recurrents.

vida, angoixa, addicci, sucidi i impacte econmic negatiu.

Trastorn de pnic (PD): Els subjectes pateixen atacs de pnic crnics i inesperats, la qual cosa els
genera una preocupaci constant.

(SAD): Els subjectes eviten qualsevol interacci social.

(GAD): Els subjectes tenen una preocupaci sistemtica sobre

els esdeveniments propers.

Trastorn obsessiu-compulsiu (OCD): Els subjectes tenen la necessitat de realitzar una

osttraumtic (PTSD): Els subjectes reviuen de manera recurrent la situaci

traumtica, presenten una sobreactivaci i eviten els estmuls relacionats amb el trauma. Est
relacionat amb guerres, atacs terroristes, etc.

4.

ANSIETAT
un lmit, aquesta comena a interferir amb les funcions cognitives,

provocant els segents smptomes:

-

Hipervigilncia: Els individus escodrinyen i verifiquen

centren el focus

ixar-se en altres estmuls. Per exemple, els

enfadades, per no perceben les cares contentes.
-

Excessiva atenci cap a un mateix:

nitoritzen constantment;

Interpretaci errnia de les sensacions corporals: Per exemple, els individus amb trastorns de
pnic creuen que patiran un infart de miocardi quan tinguin un atac de pnic.

117!
!

Distorsi de la percepci: Per exemple, els individus amb fbies tendeixen a magnificar la
aranyes i serps a dos grups (subjectes sans i subjectes fbics), els subjectes fbics expressen amb
llengua.

emria, per hi ha evidncies que

Memria:
indiquen que els individ
traumtiques.

Intolerncia a la incertesa: Els individus amb ansietat se senten millor si la situaci est
controlada, tendeixen a tenir ms por davant de la incertesa.

Por a les avaluacions negatives

Disfunci sexual: La funci sexual s una de les primeres funcions afectades davant de qualsevol
malaltia. Els individus pateixen, per exemple, prdua del desig, disfunci erctil, anorgsmia, etc.

5. ANSIETAT I SALUT
-

Ansietat i alcoholisme: Ambds sn molt prevalents i comrbids, especialment el GAD i el SAD

amb dependncia alcohlica. La comorbiditat implica un major risc de recaiguda desprs del
tractament. Ansietat i alcoholisme presenten un feedback mutu:
el risc d

Conseqncies familiars i socials negatives.

.
o
Cr
-

Ansietat i insomni: Ambds sn molt prevalents i comrbids, especialment el GAD amb insomni.
o viceversa. Ansietat i insomni van molt units i ambds responen als
oden tenir un
origen relacionat.

118!
!

ESTRS
1.

ESTRS

demandes externes o internes, la qual cosa suposa una resposta fisiolgica i conductual particular. En una
-la.

Hans Selye

bservar tres etapes

T lloc quan, en una situaci de normalitat, apareix un

amenaa o un perill. T lloc una hiperreactivitat autonmica

nivells normals de resistncia estan disminuts, fent-nos ms susceptibles a la infecci i la malaltia.

. s una etapa altament
adaptativa.
-

Etapa de resistncia:
-hipofisari, amb un
increment de CRH, ACTH
una redistribuci dels recursos, de manera que disminueixen les activitats sexual i gastrointestinal.
T lloc una

perqu no s capa de mantenir la homestasi, de manera que hi ha una immunosupressi.

malalties del sistema general
, com ara lceres, malalties cardiovasculars i manifestacions nervioses.

!
Allostasi: Procs

per

119!
!

3. ESTRS I MALALTIA

4. MODELS ANIMALS
agents estressants:
-

Agents estressants fsics:

o

Xocs elctrics a les potes o altres parts del cos.

Sons intensos, temperatures extremes, immobilitzaci.

Agents estressants biolgics:

o

Manca de menjar, aigua o son.

Agents estressants psicolgics:

o

Ambient nou o advers.

Condicionament aversiu.

Agents estressants socials:

o

Lluita de mascles.

!
El 1967, Holmes i Rae van realitzar el live-events questionnaire, consistent
en preguntar a 400 individus quines eren les situacions que els provocaven
ms impacte quan pensaven en elles. Amb els resultats obtinguts, van
Social Readjustment Rating Scale, una llista on
denominats life-event stressors. Aquesta llista presenta diferncies
individuals, ja que els life-event stressors tenen diferent prioritat en cada
subjecte.

120!
!

En el live-events questionnaire
-

Major live-events (traumes):

fsica o sexual, desastre natural i embars.

Chronic or cumulative stressors:

bar-se al capdamunt de la
llista. Les petites molsties i maldecaps crnics de la vida diria sn els que realment fan els individus que
els pateixen ms vulnerables a patir danys, malalties, discapacitats i, fins i tot, la mort.
El risc de patir la influ
vulnerabilitat i la resistncia als diversos agents estres
filtre, que inclou aspectes socials i psicolgics, per exemple:
-

Valoraci: Interpretaci cognitiva d

: Alguns exemples de bona

El meu millor amic mor

El meu superior em fa la vida impossible

Autoestima

Suport social

Ho accepto i segueixo endavant (acceptaci del problema)

meaning sense

Canvio de feina (resoluci del problema)

Els individus que consideren que tot el que fan a la vida

Gentica

Sentiment de control o impotncia davant dels esdeveniments futurs: Els individus que pensen
que els esdeveniments no succeeixen aleatriament, sin que tenen lloc perqu ells ho van planejar
aix (individus que pensen que tenen el control sobre la seva vida), tenen un menor impacte dels
agents estressants.

121!
!

5. ESTRS I MALALTIA
5.1 Estrs i depressi
predisposici gentica a patir-la.
Estrs i depressi mantenen una relaci recproca, de manera que es fan un feedback mutu.

Es va fer un experiment consistent en administrar una descrrega elctrica a dos grups de gossos. El grup A
podia aturar la desc
desesperana adquirida i es caracteritza per una manca de control de la situaci. Aquesta situaci s
anloga en els humans i, si es mant al llarg del temps, desemboca en la major part dels casos en
tendncia a rumiar-se molt les coses, elevada autocrtica, desesperana, etc.) presenten ms vulnerabilitat
-se a estmuls estressants. En definitiva, la depressi mantinguda desemboca en estrs, mentre

5.2

hipocamps ms petits tenen una tendncia biolgica a patir ms estrs i depressi. Aix, no se sap
certament quina s la causa i quina s la conseqncia, per ambds factors estan molt units.

122!
!

5.3 Processament cerebral dels traumes

P
dos grups:
-

Grup A: 12 dones que havien patit un avortament intervingut dur

malformacions del fetus.

Grup B: 12 dones que havien tingut un embars normal i havien portat a la vida fills sans.

Es van presentar cares de persones expressant diverses emocions a ambds grups i es va dur a terme una
ressonncia magntica. Amb aquesta, es va observar que el grup A processava les imatges dels nens
somrient amb el circuit cerebral del dolor fsic.

123!
!

TEMA 24: PERSONALITAT

La personalitat la definirem en termes de trets fonamentals, tipus de comportaments, conductes i maneres
de sentir caracterstiques.

poblacions, aix com predir la conducta.

el que manifesten una caracterstica concreta. Els trets compleixen unes caracterstiques concretes:
a) Tenen una continutat
b) Segueixen una distribuci normal en la poblaci.
c) Tenen estabilitat temporal.
d) Tenen estabilitat entre situacions.
dstic que permet trobar el nmero de dimensions en un conjunt de

El fonament de la personalitat s entendre la personalitat no com una cosa allada, sin en un context. Ens
Aquesta idea va ser la revoluci quan va sorgir (en aquell moment es parlava de teories humanistes).
Eysenck es considera el pare del model biologista (segons ell, hi havia diferencies biolgiques de base).
Eysenck diu que les diferncies de la personalitat es basen en diferncies fisiolgiques. Existeixen unes
dimensions fonamentals , uns trets que engloben totes les persones per igual.
Eysenck proposava una supertrets

extroversi. Cal tenir en compte que

extroversi no s un tret. Un tret de la personalitat es considera ser sociable, impulsiu, actiu, viva i
excitable. Cal tenir en compte per aquesta ra, que el fet de ser impulsiu va relacionant amb el fet tenir totes
les caracterstiques mencionades anteriorment (ser sociable, actiu, viva, excitable). s a dir, una persona
que sigui sociable molt fcilment complir aquestes altres caracterstiques. El fet de tenir totes aquestes
caracterstiques genera un supertret, en aquest cas, ser extrovertit. Els trets generen unes respostes

124!
!

Eysenck proposa 3 factors:

-Neuroticisme vs Estabilitat. El neuroticisme sobrereacciona a canvis emocionals

-Introversi vs Extroversi
-Psicoticisme:

les persones fredes i manipuladores posen per sobre els altres el seu propi benefici,

sobrepassen els drets dels seus iguals, que no te empatia amb els dems.

125!
!

La perspectiva biolgica aporta noves idees. Quines noves idees aporta la perspectiva biolgica?
-Estabilitat al llarg de la vida: el grau en que es manifesten aquests trets s estable al llarg de tota la vida.
-Estabilitat transcultural: existeix una certa estabilitat transcultural.
-Influncia gentica: la gentica predisposa als trets. Prviament aquesta idea

situacions. Aquesta idea ja va ser

proposada per Eysenck.

Temperament
El temperament es un patr general de conducta i humor. El temperament el manifestem des del moment en
que naixem. Des de que el nen neix mostra una manera de comportar-se determinada (plorar ms o plorar
menys, estar ms o menys atent) la qual es pot identificar clarament. Aix condicionar la seva relaci amb
els altres. Cal tenir en compte que aix encara no es un tret de personalitat, sin que es tracta del
temperament, s el mes genticament heretat, i juntament amb

en la infantesa desenvoluparem

els trets de personalitat propis.

Altres autors com Cloninguer (1987) foment la teoria biosocial de la personalitat (sistema de
neurotransmissors i la recerca en personalitat). Deien que hi ha certs trets de personalitat poden estar
relacionat amb la presencia de certs neurotransmissors.
Per exemple, la
la serotonina. La dependnci

est relacionada amb la noradrenalina.

Eysenck

Eynsenck

evolucionat, de forma que els 3 factors es poden dividir d

Model dels 5 factors.
Es coneixen tamb com a OCEAN (Les segles dels 5 factors)
-

Obertura (ser imaginatius, iniciativa, independents)

Conscincia (serautodisciplinats, organitzats..)

Extroversi

Amabilitat o agradabilitat (ser compassius, confies, es presesten a lajuda cap als altres)

Neuroticisme

126!
!

Els tests de personalitat es basen en

de factors, seguint procediments estadstics. Un exemple de

tests de personalitat sn EPQ-R, MMPI-2 i NEO.

El test MMPI-2 s un test molt utilitzat, dona un perfil, i indica si hi ha alguna tendncia a persones malaltes
psicolgicament. s un test molt llarg i la informaci que obtenim del qestionari actualment dona escales
breus que tamb donen aquests resultats. Depn de quins casos cal utilitzar el test, per no com una eina
de rutina. (noms dona una idea de la personalitat).

127!
!

Personalitat i substrat anatmic

El substrat neuroanatomic de la personalitat es relaciona amb xarxes fronto-subcorticals i fronto-temporals.
Estudis de lesions
.

128!
!

Les les
a persones antisocials (amb alt nivell de psicoticisme) no noms

estudiar fenotips extrems, com

una afectaci del crtex

orbitofrontal, sin tamb del crtex dorsolateral i del cingulat anterior. Els diferents trets de la personalitat
estan relacionats am diferents regions del crtex prefrontal.
t amb els trets de
personalitat.

129!
!

Personalitat i estudis gentics

patologies
Hi ha evidncies de que la gentica influeix en la personalitat.
genticament amb la dopamina i la serotonina.
amb la cerca de novetat i extraversi. El transportador de serotonina
neuroticisme i ansietat.

existeixen

gens diana implicats en els trets de la personalitat, sin que existeix un polimorfisme. Si

essen una

srie de gens determinats, i coincideix amb un ambient concret condueix a una personalitat determinada.
ls ha
realitzat
sn significatius perqu les mesures utilitzades en els estudis sn

No obstant, aquests estudis no

sovint irregulars (heterogenetat

relacionada amb els estudis utilitzats).

130!
!

emmalaltir?
Hi ha 5 teories:
1- Model de comportament sa (hbits): Hi ha una conducta davant la gesti de la nostra prpia salut. Tenim
uns hbits determinats (assistir o no a les visites preventives, tenir cura de les malalties...)
2

(resposta fisiolgica): La personalitat permet que tinguem unes eines per

gestionar

tjor, en funci de com el gestionem tindrem unes respostes

fisiolgiques o unes altres.

3

Model de transacci (resposta fisiolgica i relacions interpersonals)La personalitat no nomes influeix en

la manera de gestionar

, sin que a mes influeix amb com et relaciones amb les persones del teu

voltant, influeix en el suport social que tens davant d

social.

4- Model de predisposici constitucional (predisposici gentica).Predisposici ens planteja que hi ha un , q

ens permet una predisposici no causal a unes malalties determinades i a uns trets de personalitat
determinats. La predisposici gentica predisposa a tot x igual., no de una manera causal. La gentica et
predisposa al estrs, malaltia i personalitat
5

(percepci de smptomes i de la malaltia). com els trets influeixen

en com percebo els smptomes, com accepto o no la malaltia, el tractament, i per tant tot el q va associat a
aix... (el comportament i la percepci de la malaltia)
La personalitat tipus A, es

esfor i la

En aquest tipus de

personalitat es necessita tenir la situaci sota control. Tenen una resposta hostil davant de la frustraci. El
component txic en aquest tipus de personalitat
altres persones;

hostilitat, s a dir, respondre hostilment davant de les

en el seu entorn social no rebr suport social per a suportar

. Responen amb urgncia temporal, si es vol una cosa la vol en el moment

correlacionat la gent

amb aquest tipus de personalitat amb un risc superior a patir certes malalties (sobretot cardiovasculars).
A ms, a

reforos externs i competidors.

d aprendre coses noves necessiten un allicient constant, Normalment son persones que en el mn laboral
arriben a llocs de feina importants, per per arribar-hi

necessiten competir. No tenen una satisfacci

comparable als seus complementaris.

131!
!

En la personalitat tipus D (distressed)

(neuroticisme).

afecte negatiu, experimentar emocions negatives

augment de la inhibici social, i una tendncia a no expressar les emocions.

D amb un estat general de salut negatiu, amb risc de patologia

cardiovascular i oncolgica, risc de patologia mental (depressi, ansietat) i problemes laborals (burnout).
ersones amb molt neuroticisme (alt efecte negatiu), experimenten emocions negatives, i sn
molt introvertits (no les expressen amb els dems). A ms, s

mostren una personalitat

relacionada amb patologies, aix com amb problemes laborals.

132!
!

No obstant, no sempre

personalitat en el risc de patir algunes malalties cardiovasculars ser

igual al llarg de tota la vida.

-

No en totes les cultures un tret determinat es negatiu. Es a dir,

tenir un tret de personalitat determinat en aquest pas, es pot associar com un tret positiu en la personalitat,
en canvi en un altre pas ser considerat com a negatiu, i no es rebr suport social.
-Hem de considerar la personalitat com un factor de risc. Sobretot de cara a la prevenci. Per exemple, si un
home amb hipertensi arterial acudeix a la consulta amb diabetis i obesitat (sent
i associem que el pacient presenta

),

uns trets de personalitat tipus A, aix ens permetr orientar el

diagnstic, i dirigir el tractament. Ens permetr saber si t encara ms factors de risc cardiovasculars.
Resum del tema:

133!
!

134!
!

135!
!

136!
!

TEMA 25: DESENVOLUPAMENT PSICOLGIC

ESQUEMA DEL TEMA
-

Factors que influencien en el desenvolupament

Desenvolupament cerebral i psicolgic

Concepte de perode crtic

Disfuncions evolutives

El desenvolupament del sistema nervis central comena en

ria. En aquesta etapa es

forma el tub neural (al voltant de la tercera i quarta setmana), i es desenvolupa el prosencfal (al voltant dels
dos i tres mesos). En el perode de desenvolupament fetal, es produeix la proliferaci de les cllules neurals
i glials, i al mateix temps, comena la migraci
En el perode prenatal i post-

organitzaci (des del 5 mesos de gestaci al perode post-natal) i

la mielinitzaci (durant el perode postnatal). Per tant aquests 2 subetapes, comencen en un perode
prenatal i acaben molt ms tard del naixement. En el moment de nixer, cal tenir en compte que el SNC
i que per tant, hi haur molts factors que influiran en aquest i el faran
susceptible a un correcte o mal funcionament.
Dins de

teixen subprocessos. En un primer moment, es produeix el creixement de les

neurites. Ms tard, es produeix la sinaptognesis.

, les neurites creixen i es preparen per

ser suficientment fortes per fer les sinapsis.

oment es crearan noves sinapsis. No totes

les sinapsis seran optimes. Aquelles que no siguin operatives, seran eliminades, produint-se un fenomen de
mort cellular. En el perode post-natal, tamb es prod

La mielinitzaci permet

que la senyal elctrica es produeixi de forma ptima, augmentant la velocitat de transmissi de senyals
entre les neurones, i el

Cal recordar que la mielinitzaci no es dona en un

perode pre-natal.
Els factors que influencien en el desenvolupament sn factors gentics, epigentics (expressi de gens) i
factors ambientals (socials, hbits i consum de substncies biolgicament actives, com la nicotina).

137!
!

Influncies a nivell pre-natal:

Els factors gentics, factors relacionats amb els txics (fum, drogues, alcohol) que consumeix la mare,
factors de la nutrici de la mare, malalties de la mare

(infeccions, tensi arterial elevada) sn els

determinants. En el moment del naixement poden haver-hi diferents factors (anomalies congnites, baix pes
i asfxia perinatal)
Influncies a nivell post-natal:
Els factors que influencien en el desenvolupament cerebral sn les que experimenta el propi nad o el nen
en la infncia. Les malalties, la desnutrici, la pobresa, educaci maternal pobra, i una estimulaci social
inadequada sn els factors determinants del desenvolupament psicolgic en el nen.

138!
!

En un estudi de correlaci de matria gris en bessons homozigots, es va observar que diferents rees del
cervell son mes susceptibles que

Les rees cerebrals com el crtex frontal i el crtex

temporal (apareixen en la imatge de color rosat) mostren una quasi perfecta correlaci.

DESENVOLUPAMENT CEREBRAL PSICOLGIC

El desenvolupament cognitiu i psicosocial es donen parallelament a la maduraci cerebral. Hem de
considerar 2 aspectes importants dins el procs de desenvolupament del sistema nervis central, que ja
organitzaci i la mielinitzaci.

139!
!

La substancia gris segueix un patr de U invertida (figura B). En un primer moment es produeix un
augment de substancia gris, el qual

elacionat amb el creixement dendrtic de les neurones.

Posteriorment, disminueix la substncia gris com a conseqncia de la mort de les neurones per
apoptosis, per tal
-

uits cerebrals.

Pel que fa a la substncia blanca (figura C)

La substncia blanca pateix

un increment, i de la mateixa manera, augmenten la mielinitzaci, la qual perdura fins a l edat

adulta.
El volum del cervell en quantitat no varia (figura A). El que perdem de gris est compensat pel que guanyem
de substncia blanca. Cal tenir en compte doncs, que el cervell noms variar en qualitat

augment

la substancia blanca), i no en termes de quantitat.

La substncia blanca inicia la maduraci (s equivalent a parlar de mielinitzaci) en les rees ms

posteriors.

en el grfic, les rees que mielinitzen al comenament sn el crtex occipital (al

voltant dels 10-12 mesos), i seguidament el crtex parietal (al voltant dels 14 mesos), frontal (als 18 mesos) i
temporal (als 18-20 mesos).

140!
!

A grans trets, la maduraci cerebral es dirigeix de les regions ms caudals a les regions ms craneals, i des
a les regions ms perifriques (part posterior i part anterior).

En el crtex (aqu no ens referirem a estructures subcorticals) es produeix en un primer moment, una
maduraci de les rees primries, desprs de les rees secundaries, i finalment es produeix la maduraci
de les rees terciries. El que madurar al final de tot seran doncs les rees terciries (molts dels nois
a entre els 20 anys encara els hi falta alguna rea a madurar).
El desenvolupament cerebral (al que ens hem estat fent referncia fins ara) i el desenvolupament psicolgic
estan estretament lligats. Per tant, s equivalent parlar de desenvolupament cerebral i psicolgic, i ho
podrem utilitzar indistintament. Com hem mencionat anteriorment, dins el desenvolupament cerebral
un patr de U invertida. Aquest canvi de patr, com hem dit, es relacionaria
mielinitzaci

amb la

increment de substancia blanca.

141!
!

Aspecte psicolgic:
El coneixement que ara tenim sobre el desenvolupament psicolgic coincideix amb els del psiclegs del
segle passat.
Piaget va ser un psicleg que va proposar uns estadis per fer referncia al desnevolupament psicolgic.
Aquestes etapes han de ser superats per passar a la segent, i a cada nova etapa s adquireixen habilitats
diferents.
Aquestes etapes van permetre aplicar la teoria de Piaget a situacions ms concretes

edat

del nens:
-

Des del moment del naixement fins als 2 anys

: aquest perode

sensiu-motor. La

representaci del mon es du a terme mitjanant els sentits, per tot all que els nens veuen o toquen.
Aquesta etapa coincideix amb la maduraci de les rees primries.
-

Des de 2

preoperacional. En aquesta etapa, no noms

necessita percebre el mn des del sentits, sin que el representa a partir de paraules o imatges.
Aquesta etapa es caracteritza per desenvolupament del llenguatge, jocs ficticis i egocentrisme son
nens q perceben el mon des

ells mateixos. No es poden posar en el lloc dels demes (cap als 5

any- final aquesta etapa)

-

Des de 7 als 11 anys

, que es caracteritza per ser una

etapa de raonament lgic i per la capacitat de dur a terme transformacions matemtiques. Per
exemple, els nens saben estimar les quantitats.
-

De 12 o ms: s du a terme per operacions frontal, i inclou el raonament abstracte. Es caracteritza

ci de la lgica abstracta i del raonament moral adult.

142!
!

Encara que aquesta teoria proposada per Piaget es encara vigent, Piaget considerava que si no
els esquemes de la primera etapa no es pot passar a la segent (visi jerrquica) i veu que totes les
funcions evolucionen a la vegada (d una etapa a l

).

coherent amb la realitat. Hi ha trastorns on una funci

pot estar alterada, mentre que una altra funci pot tenir un nivell normal.
La visi actual s multidimensional. Aquesta visi expressa que les funcions maduren cada una en uns
perodes determinats, i cada una
o independent, sin que

madurin de manera allada

altres funcions.

Existeix una connectivitat funcional entre rees. Cadascuna t el seu procs i unes ajudaran a les altres.
Hi ha diferents grfics on tenim representats els anys reals dels nens i la performancee. Aquests seran els
grfics

verbal o visual.

143!
!

Els nens a la vora dels 11-12 milloren

verbal, i als 14 ja tenen un rendiment ptim (abans tamb

prestaven atenci, per ara ms). Aix t sentit perqu necessitem estar atents per aprendre altres coses
(tan a nivell cognitiu com a nivell social) sin ho captem perdem atenci que necessitem
Que passa amb la memoria: si pensem amb lesquema de la mielenitzacio,
La memria procedimenta

El que mielinitza en un primer moment,

son les rees subcorticals, esta clar que tot el que sigui memria procedimental, els nens ho podran fer des
edats molt primerenques
Les rees implicades en la planificaci del que volem aprendre (crtex frontal) necessitem que maduren
altres parts x poder-ho fer.
La memria declarativa: implica planificaci i organitzaci (necessitem crtex prefrontal). La memria mes
elaborada s la que arriba ms tard.

Fins als 9 anys no hi ha una co

no podrem

aprendre una llista que necessita una certa estructuraci. Com que cada cop hi ha una mielinitzaci ms
optima

la velocitat de processament. Aix ajudar a que totes les altres

funcions siguin executades a un millor nivell. Si tot va mes rpid les funcions que encara no estan madures
acabaran de madurar.
El desenvolupament del crtex frontal s el que triga ms a instaurar-se. Les funcions executives, tal com es
veu en el grfic sn les que maduren ms tard. Dins de les funcions executives existeixen diferents
progressos. La theory of mind s la primera en madurar, la working memory i la capacitat per resoldre
problemes maduren al voltant dels 24 anys. Aquestes maduren completament en la dcada dels 20 i 30.
tots els factors que poden produir alteracions en el desenvolupament sn efectius fins
aquesta edat.

144!
!

De
Erikson proposa un altre model jerrquic fins poder arribar al model

una manera ms eficient.

El seu model es basa en els conflictes que hem de resoldre per nosaltres mateixos al llarg de la nostra vida,
i aquests
-

Lactncia (1any): conflicte entre confiar amb el seu cuidador (si rep les cures bsiques, es crear un
confiana), i sin rep aquesta estimulaci, o les cures tindr un sentiment de desconfiana

Deambulador 1-2 anys: el nen s capa de fer coses en ell mateix (autonomia) o quedar-se sense
fer res (dubte).

Preescolar 3-5 anys: el nen comena a tenir iniciativa, a saber el que vol. (iniciativa) o sentir-se
culpable per no fer els q ell li manen (culpabilitat).

Primria 6-pubertat: es decideix si son competents (competivitat) o si son inferiors als altres
(inferioritat). Aix respecte la capacitat de fer be les seves accions. Es veu a les classes de nens.
Percep q esta en una inferioritat respe

Adolescncia 13-20: trobar la seva prpia identitat i establir quin es el seu rol com a individu. En
aquesta etapa s freqent preguntar-se, no em trobo a mi mateix, no se qui soc...

Edat adulta jove 20-

e trobat a mi mateix, trobar altres persones amb les que pugui

arribar a intimar relacions amoroses intimes, sin s arriba a aquest estat es tindr un allament social
-

Edat adulta mitja 40-60: fer coses q puguin aportar alguna cosa al mon (generoses). Sin soc capa
de aportar alguna cosa, tinc sensaci estancament.

60+: fer un balan de tot el que he fet a la meva vida, si em satisf el que he fet (integraci) o b si
em desespero perqu la meva vida s

volia fer (desesperaci).

145!
!

Presa de decisions i judici moral

ona decideix davant d
-

(judici moral)

Abans dels 9 anys: podem decidir per ho fem per inters propi, b per evitar el cstig, i per obtenir
un premi

Adolescncia: es consideren les normes socials. Molt mes el que pensa l altre (

dels

demes). Tamb son importants les normes socials, el teu grup d

-

Edat adulta: en aquesta ltima etapa, no noms ens basem en el que s a marcat com a norma,
sin que passem per sobre de la norma i ens guiem per la nostra prpia tica.

146!
!

CONNECTIVITAT
La connectivitat estructural, funcional i gentica i ambient determinen el desenvolupament cerebral i
psicolgic. La connectivitat funcional implica les diferents xarxes de neurones que estan funcionant alhora i
que poden funcionar i ajudar una a madurar una altra, per acabar totes funcionant juntes. La connectivitat en
els factors gentics i ambientals (es donaran alhora)
bon desenvolupament. Cal tenir en compte que a millor desenvolupament, millor connectivitat.

Concepte de perode crtic

El perode clnic s aquell temps limitat en el que

Si hi ha una estimulaci per experincia, podem modificar una srie de circuits cerebrals, i aix ho haurem
de considerar.
Que sabem fins al monent? Hi ha circuits que son completament estables, s a dir, per molt que hi hagi una
estimulaci externa per experincia, aquest circuit no es modificar,

estable.

i ha circuits que es poden modificar durant tota la vida, i per ltim tamb hi ha circuits que
estan limitats, que en un perode determinat de la vida es pot induir un canvi per estimulaci.
Perqu es produeixi aquest canvi han de passar 3 coses:
Com ha de ser

1) La informaci ha de ser suficient precisa i significativa. Cal rebre suficient informaci. Per exemple,
si en un nen li diuen una paraula cada 8 dies no
2)

adquireix el llenguatge.

ecanismes de plasticitat: s la capacitat de que les neurones puguin fer un

creixement de les neurites, i la creaci

s consoliden les que

son ptimes.
3) Hi ha

aver suficient connectivitat estructural i funcional.

147!
!

Com a exemple per explicar el perode crtic, far

llenguatge: el

llenguatge s adquireix des de molt petits. Hi ha diferents subprocessos i no tots tenen el mateix perode
crtic.
dquisici de fonemes: Durant el primer any de vida es
discriminem els fonemes de qualsevol idioma (els discriminem tots)
els nens americans discriminen els fonemes de

podem aprendre qualsevol llengua. A

molt be, mentre que els nens

japonesos han perdut la capacitat de discriminaci en els fonemes anglesos (ens especialitzem aix, en la
nostra llengua). Hi ha un perode crtic on resulta fonamental la discriminaci.
F
desprs

aprendre gramtica

es prcticament igual a la en un natiu,

(figura 2). Aix fa pensar en el perode crtic. Les altres rees del

llenguatge tamb tenen un perode crtic. La fontica al 1r any, la sintaxis comena als 18-36 mesos, i el
vocabulari sofreix una explosi als 18 mesos.

148!
!

DISFUNCIONS EVOLUTIVES
Les disfuncions evolutives sn molt importants, sobretot aquestes tenen transcendncia en
l adolescncia.
La majoria de disfuncions evolutives ocorren entre

i l edat adulta (sobretot

adolescncia).

adolescncia s per un canvi de maduraci

cerebral molt important que es produeix en aquesta etapa. Aquest canvi en el procs de maduraci cerebral
pot ser degut a canvis fsics (hormonals),canvis psicosocials (amics, famlia) i canvis ambientals (drogues,
hbits).
nutricional, infeccis, txic o de dany cerebral.

149!
!

RESUM DEL TEMA

Existeix una evidncia multifactorial en el desenvolupament cerebral i psicolgic.
El desenvolupament cognitiu i psicosocial es dona parallelament a la maduraci cerebral.
ectivitat.
Existeixen perodes crtics pel correcte desenvolupament de les funcions.
E
maduraci important.

150!
!

AGING

anys el 2040.
Aix s degut a:
-

La gent viu ms temps.

La gent t menys fills.

Per aquest motiu, els interessos i els recursos de la psicologia i la medicina es destinaran progressivament
cap al camp de la gerontologia (cincia que estudia la vellesa i els fenmens que la caracteritzen).
psico-social.
-

Salut fsica:
important sobre el cervell, i predisposa els individus a tot tipus de malalties

Salut mental:
mateix i disminueix les funcions cognitives.

Xarxes socials:
la vida. Aix, un millor nivell socioeconmic permet tenir ms a la sanitat.
raindividual a tots els nivells. A mesura que ens anem fent
una mateixa generaci, mentre que,

quan som joves, hi ha moltes ms similituds. Per exemple, pel que fa a la memria, quan som joves gaireb
degut a que, al llarg de la vida, els factors gentics i ambientals exerceixen la seva influncia sobre cada
individu, de manera que determinen el seu desenvolupament.

, aquests

factors hauran exercit la seva influncia durant molt ms temps que no pas en una persona jove.

Envelliment positiu:
social, autosatisfacci, control psicolgic i optimisme.

Envelliment negatiu: Porta cap a la demncia i el declini.

151!
!

olta recerca basada en quins sn els

poder controlar i modificar tots els factors que ho permetin, amb la finalitat de garantir un envelliment
saludable en la major part de la poblaci. El diagnstic diferencial entre envelliment saludable i demncia
consisteix en la capacitat o incapacitat de realitzar les tasques de la vida diria (higiene, alimentaci, etc.).
t avanada en condicions saludable, tendeixen a parar ms atenci als aspectes positius
que no pas als negatius i sn, per tant, ms optimistes que no pas els joves. A ms, els ancians tenen ms
capacitat de socialitzaci.

Envelliment saludable
-

mantenir les seves funcions de la vida diria, quan

es troben en situacions habituals. Tot i aix, en realitzar testos cognitius, obtenen puntuacions
redudes respecte la resta de la poblaci.

era, en els testos psicolgics, els barems

disminueix el rendiment.
hiperco
esmentades incrementen el risc de demncia.
-

saviesa), ms que
de la vida, i ho utilitzen per resoldre els problemes de manera ms eficient. Aix, si posem ancians
en una situaci nova o inesperada, segurament seran capaos de trobar una millor soluci.

152!
!

3.

A grans trets,
mn, mentre que la resta de funcions cognitives (velocitat de processament, memria de treball i memria a
llarg termini) disminueixen:
-

Atenci: Les habilitats apreses anteriorment es mantenen, per es fa difcil processar informaci
nova i complexa.

Normalment es desenvolupa anmia (trastorn del llenguatge que impedeix

en el crtex frontal.
-

Memria: Est molt afectada, especialment pel que fa a la working memory. No obstant aix, es
preserva la memria autobiogrfica (si es comena a perdre, hi ha signes de demncia).

Funcions executives frontals: T lloc un alentiment de les funcions motores i executives.

Velocitat de processament cognitiu: T lloc un alentiment del processament de la informaci i

una disminuci de les funcions cognitives.

Coneixement lingstic i semntic: Est preservat; de fet

nitiva i

153!
!

4
, tant de regions corticals com de regions
subcorticals. A grans trets, el cervell perd pes i els ventricles ocupen ms espai. No obstant aix, hi ha molta
variabilitat entre diferents individus, de manera que la demncia no es pot diagnosticar mitjanant radiologia.
% del pes cerebral als 80 anys i un increment ventricular anual del 3%.

Tot i la degeneraci generalitzada, h

o

Nucli caudat

Cerebel

Crtex prefrontal lateral: s la regi ms afectada, amb una disminuci lineal a partir dels 20
anys.

Hipocamp: Degeneraci a partir dels 60-65 anys, relacionada amb les condicions mdiques
(HTA, diabetis i hipercolesterolemia), de manera que els individus sans gaireb no perden
massa hipocampal.

Escora visual primria

Escora entorrinal.

154!
!

Hipertensi

afectades per la hipertensi arterial sn les zones frontals i

temporals. Cal tenir en compte que aquesta atrfia pot ser
previnguda, ja que la HTA t tractament. Hi ha estudis que
demostren que els pacients amb HTA que prenen medicaci per
tractar-la presenten una reducci menys evident de la massa
cerebral, respecte els que no prenen medicaci contra la HTA.

t tres allels, que tradueixen tres isoformes de la protena:

-

Allel ApoE2: Protena ApoE-

Allel ApoE3: Protena ApoE-

Allel ApoE4: Protena ApoE-

est implicada amb arteriosclerosis, malaltia

i desenvolupament cognitiu inadequat

:
-

Reparaci neural:

plaques senils (plaques de

dipsits extracellulars de beta-amiloide en la substncia gris del cervell, associades amb la

cabdells neurofibrilars (conglomerats anormals de protenes
dins de les neurones, deguts a la hiperfosforilaci de la protena tau, una protena associada a
-

Sistema colinrgic;

i una

disminuci del
-

Risc cerebrovascular:
manera que incrementa el risc de patir arteriosclerosis i malalties cerebrovasculars.

155!
!

leucoaraiosis
medicina

per

descriure

una

troballa

radiolgica consistent en la prdua difosa

de densitat en diverses regions de la
substncia blanca del cervell, prximes als
profunda.
la diabetis, la hipertensi i la hipercolesterolmia, aix
com

altres factors vasculars de risc, sn factors que

incrementen la probabilitat de patir desmielinitzaci, infarts

cerebrals i arteriosclerosis. Aquestes afeccions normalment
coexisteixen amb problemes per caminar, incontinncia i
depressi.

Disminuci de la velocitat de processament cognitiu: La substncia blanca connecta diferents

rees cerebrals i aquestes connexions sn necessries per al processament cognitiu.

Disminuci de les funcions visuomotores

Disminuci de la fludesa verbal

Disfunci de les funcions executives frontals: La

amb els ganglis basals i aquesta connexi s necessria per dur a terme les funcions executives de
manera ptima.

156!
!

de leucoariosis

Sndrome metablica i canvis de la substncia blanca

La sndrome metablica s una malaltia molt prevalent, ja que afecta el 25-50% de la poblaci adulta en
els pasos occidentals. Es caracteritza per:
-

Obesitat.

Hipertrigliceridmia

Hipercolesterolmia i disminuci del colesterol de tipus HDL

Hipertensi arterial

Diabetis

La sndrome metablica es relaciona amb un major risc de patir

degeneraci de substncia blanca, especialment en rees frontals, de
manera que moltes vegades la sndrome metablica coexisteix amb
alguna disfunci frontal i una disminuci de les funcions cognitives. Per
aquest motiu, s important la intervenci de la medicina en pacients amb

6. DISFUNCI I
Disfunci en xarxes de gran escala
La default mode network
subjecte no es focalitza en conceptes concrets del mn extern, sino que es troba en una situaci de reps,
da a aconseguir un objectiu, aquesta xarxa
creativitat

de la

DMN

157!
!

memria de treball i tasques relacionades amb la memria a llarg termini.

haur una activ
lbul frontal. Aix, s paradoxal que, essent el lbul frontal la zona que rep un major impacte durant
, conserva la capacitat de realitzar canvis compensatoris.!

7. RESERVA COGNITIVA
La reserva cognitiva o reserva cerebral consisteix en la capacitat
del cervell adult de fer front a la neuropatologia per tal de
minimitzar la simptomatologia clnica. Aquest concepte es deriva

exposats al llarg de la vida en ambients socialment

rics i fsicament actius provoca canvis en el desenvolupament que
disminueixen el risc de patir demncia. Per tant, es conclou que
s un factor protector contra la demncia.
Les etapes de Braak (Il

158!
!

nivell individual consisteix en avaluar alguns aspectes com

factors
continuaci, es realitza un qestionari de reserva cognitiva i

Altres estudis

!
159!
!