Descripci sonora

Imaginar una excursi a la muntanya, un

dia destiu en el que hi ha una tempesta
curta.
Recordar i reviure els sons que podem
sentir a la muntanya, inclosos els de la
tempesta.
Elaborar una seqncia sonora en tres
parts: abans, durant i desprs de la
tempesta.
Assignar cada so a un alumne, que el pot
fer amb instruments, objectes o sons
corporals (percussi, veu, etc.)
Escriure un gui partitura de lacci on
sespecifiqui: Ambient de cada una des les
tres parts i sons que sescolten (soroll dun
riu, un gos, ocells, trons, pluja, vent, etc.),
qui els fa i com els fa; durada aproximada
de cada part; consigna sonora que marca la
transici entre una part i laltra; forma de
comenar i dacabar.
Interpretaci de la composici, diverses
vegades, fins que el resultat sigui
satisfactori.
Durada aproximada: 20 minuts.

Orientacions
s molt important fixar les consignes de
forma clara, escrites en un paper dembalar
o a la pissarra, de forma que tothom spiga
a quina part de la composici es troba; el
ms prctic s designar una persona que
marqui cada un dels canvis amb un so o una
acci determinada (que toqui tres cops
seguits el seu instrument, que faci un senyal
amb la m o que canti un so que destaqui
sobre el conjunt). Qualsevol cosa que
sacordi ha de ser prou clara i diferenciada
del conjunt perqu tothom ho pugui seguir;
s important recrear lambient, el clima
anmic que ens produeix levocaci de la
situaci; es un exercici de creaci i sobretot,
dimaginaci i fantasia: cal deixar-se portar
i traduir als sons la seva
crrega emocional.

Expressi musical dun dibuix

Demanem als alumnes que dibuixin un
lloc que coneguin o que sestiguin
imaginant en aquell moment i que els
agradi molt. Cal pensar en tots els
detalls.
Un cop tots han fet el dibuix demanem a
cada alumne que expliqui una mica on
s aquest lloc, quina relaci hi t, etc.
Un cop lalumne ha explicat el seu
dibuix el posem en un lloc visible, en el
centre del grup, i cada persona busca un
instrument que tingui un so relacionat
amb el color i la forma del dibuix.
El grup fa una msica improvisada per a
cada dibuix, buscant que la msica
expliqui lambient del lloc. Un director
dna la consigna de respirar tots a una
(la inspiraci) per comenar a tocar i
per acabar busquem la sensaci de final.
Durada aproximada: 55 minuts.
Orientacions

Aquesta activitat es pot dividir en dues

sessions si cal; es tracta de reflectir al
mxim la personalitat del dibuix i els
alumnes han de fer un esfor per captar-la i
traduir-la a msica i aix demana una
actitud dobservaci, interioritzaci i
percepci afectiva, motiu pel qual no
sempre s fcil de portar a terme amb
concentraci, per intentarem no donar
pautes massa complicades i deixar que els
alumnes expressin musicalment all que els
suggereix cada dibuix.

13. Interpretaci de partitures prpies

(activitat davaluaci)
Cada alumne porta escrita una partitura
grfica, descriptiva o no, amb fotocpies
per que tots la puguin tocar.
Sinterpreten totes i cada una de les obres,
dirigides pel seu autor, qui sencarrega de
distribuir les parts instrumentals, donar les
instruccions i les entrades i corregir all que

no sajusta a les seves indicacions o a la

seva idea.
Comentari de cada obra: intenci de lautor,
resultat final, adequaci dels codis o
smbols grfics a la idea, comparaci del
resultat final amb la idea sonora prvia de
lautor, etc. Autocrtica i avaluaci per part
de lautor
Durada aproximada: 2 hores
Orientacions
Aquesta activitat es pot dividir en dues
sessions i la seva durada total dependr en
tot cas del nmero dalumnes, donat que
cada un ha de presentar una obra. Lactivitat
s avaluativa perqu a travs della podem
observar de forma individual una srie
daspectes com ara: grau dinventiva i
imaginaci mostrat en la partitura; capacitat
de plasmar una idea musical; actitud davant
el grup a lhora de dirigir lobra; facilitat
per expressar les idees, musicalment i
verbal; imp
licaci en el procs de creaci i dexecuci;
capacitat de crtica envers la prpia obra;

preocupaci esttica a lhora de crear amb

sons.
Improvisaci rtmica en forma de rond
Inventem una frase rtmica i lescrivim a
la pissarra.
Fem una roda dimprovisaci en la qual
salterni (tal com hem fel a lactivitat 22) la
frase apresa amb una dinventada; la frase
apresa la fa tot el grup i la improvisaci
ser individual.
Improvisaci individual sobre un tema
Triem una can rtmica (per exemple
John Brown) i un cop els alumnes han aprs
el seu ritme fem rodes dimprovisaci
individual, a partir de les idees de la can;
la resta del grup marca el pols.
Improvisaci sobre lescala Major
Demanem als alumnes que inventin
petites frases, primer amb tres notes de
lescala (1 2 3).

 Demanem als alumnes que inventin

frasesde 4 compassos, ara amb les cinc
primeres notes de lescala.
Demanem als alumnes que inventin frases
de 8 compassos amb totes les notes de
lescala.
Improvisaci tipus pregunta resposta
El professor canta una frase en forma de
pregunta i tria visualment un alumne que
far la resposta.
Dividim el grup en parelles; el membre A
canta una pregunta i el B li respon; desprs
es canvien els papers.
Cal usar lescala Major.
Creaci duna melodia a partir dun text
Donem algunes estrofes dun poema.
Cada alumne en tria una i prepara una
melodia.
Fem una roda en al que cada alumne canta
la seva estrofa amb la melodia que ha
preparat. La resta del grup lacompanya

picant el pols i fent obstinats instrumentals

Improvisaci meldica sobre un tema
Cantem una can que spiguen els
alumnes (pot ser una que ja haguem
treballat rtmicament); expliquem diferents
canvis que podem fer a partir duna idea
rtmica o meldica.
Fem una roda dimprovisaci individual
sobre la can, de forma que quedi establert
que cada tres solos tots cantarem el tema i
desprs continuarem fent solos tres cops
ms.
Creaci dobstinats per acompanyar una
can
Els alumnes canten una can que
coneguin.
Busquen els acords que van b per
acompanyar-la.
Busquen una idea rtmica dun o dos
compassos (obstinat).

 Adapten la idea rtmica a un obstinat

meldic que estigui que es vagi adaptant als
diferents acords,
Una part del grup canta la can i una
altra part lacompanya amb els obstinats
meldics.