NDEX:

Introducci
Guanyadors/es dels dibuixos

EDUCACI INFANTIL:
El nostre cos: Ens fem grans
Conte: El drac bo
Conte:El granger i els animals
Rodolins

La classe del Tibidabo (P3 A)

La classe de lAquari (P3 B)
La classe de la Ciutadella (P4 A)
La classe de les Fonts de Montjuc (P4 B)
La classe de la Pedrera (P5 A)
La classe del Parc Gell (P5 B)

CICLE INICIAL:
Conte: Laventura del taquetes
i els seus amics
Conte: Lhora dels misteris
Calligrama
Calligrama

La classe dels Pescadors (1r.A)

La classe dels Mariners (1r.B)
La classe dels Formatgers (2n.A)
La classe dels Mirallers (2n. B)

CICLE MITJ:
La meva amiga
La mascota nova
El meu amic es diu Enric
La vampiressa
Lamor
La formigueta
Les estrelles
El meu gat
Lelefant
Laigua
El sol
El nvol

Avril Oltra (3r. A) - 1r. premi Lola Fernndez (3r. A) - 2n. premi Llibert Su (3r. A) - 3r. premi Nicole Prez (3r. B) - 1r. premi Cludia Bonilla (3r. B) - 2n. premi Sara Adell (3r. B) - 3r. premi Nicols Martnez (4t. A) 1r. premi Ingrid Rib (4t. A) 2n. premi Mart Villoro (4t. A) - 3r. premi Mariona Argem (4t. B) 1r. premi Guillem Garcia (4t. B) 2n. premi Cludia Montoy (4t. B) 3r. premi -

LLENGUA ANGLESA 3r.: Fitxa tcnica dun animal

The Siberian Husky
The Macaw Parrot

Mar Gracia-David Sevilla-Avril Oltra (3r.A)

Marc I.-Gerard J.-Sofa L.- Lucia M. (3r.B)

LLENGUA ANGLESA 4t.: Jo vull ser

I want to be a teacher
I want to be a builder

Laia Martn (4t. A)

lex Bohorquez (4t. B)

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

CICLE SUPERIOR:
Aventures en equip
A la nevera
Un misteri misteris
Perdut

Joan Morales (5. A) 1r. premi

Cludia Gonzlez (5. B) 1r. premi
Emma Villoro (6. A) 1r. premi Paula Cruz (6. B) 1r. premi -

LLENGUA ANGLESA 5.: Quan jo era petit/a

Maria Navarro (5. A)
Joel Domnguez (5. B)

When i Was Litlle

LLENGUA ANGLESA 6.: Com fer un sandvitx

Dialogue: How to make my
favourite sandwich
Dialogue: How to make a King
Sandwich

Artur Prez i Dani Vila (6. A)

Felix Cano i lex Calvo (6. B)

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Una nova revista de Sant Jordi!!!

Siguin benvinguts els poemes, els llibres, les paraules... i
una diada que traspassa fronteres, i que des de qualsevol
lloc del mn saben que hi ha un pas que sinunda de flors,
llibres, damor en majscules, UNA GRAN DIADA.
La tradici dels dracs, les princeses i sobretot els llibres que
ens fan crixer, conixer i somiar. Aquesta festa que any
rere any no ens deixa de sorprendre per la seva gran
capacitat de convocatria. Un Sant Jordi brillant, esplndid,
regalant optimisme a cada pas.
I amb una nova revista; sigueu benvinguts al mn de les
paraules, dels poemes, dels contes...
Gaudiu amb els escrits dels nostres infants i amb laroma
daquesta gran festa.

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

AUTORS/ES DELS DIBUIXOS DE LA PORTADA

I CONTRAPORTADA DE LA REVISTA

EL CAVALL

Joel Blanco (P3 A)

EL CASTELL

Laia Martnez (P4 A)

LA PEDRERA

Jlia Gisbert (P5 A)

SANT JORDI

Eva Gonzlez (P5 B)

PARADETA DE ROSES
I LLIBRES

Maria Perona (1r. B)

EL DRAC A LA
CASA BATLL

lex Fernndez (2n. B)

LA PRINCESA VA
EN GOLONDRINA

Marc Cardeosa (3r. B)

EL REI

Iker Jariod (4t. A)

GAUD
(personatge misteris)

Sasha Maray Pampa

(5. A)

TIBIDABO

Lidia Moya (6.A)

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

EDUCACI INFANTIL
P3: El nostre cos
P4: Contes
P5: Rodolins

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

CICLE INICIAL
1r.: Contes
2n.: Calligrames

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

LAVENTURA DEL TAQUETES I ELS SEUS AMICS

Lhora mgica s un moment especial a plena nit quan tots els nens i els grans sn ben adormits i
totes les coses misterioses surten dels seus amagatalls i sapoderen del mn
En un poblat de la Sabana Africana que es diu Bombo hi
vivia un lleopard que es deia Taquetes i era la mascota del
poblat.
Com cada nit sortia a caar micos, zebres, crvols i
antlops, i es cruspia la seves preses a dalt dun arbre, quan
va baixar va veure una pols mgica que els tirava la fada
Breti que venia de molt lluny, de la biblioteca duna escola
de Sant Feliu.
El Taquetes es va convertir en un lleopard amb poders
mgics.
Durant lhora mgica de la nit quan tothom dorm i somia
coses boniques el volc del poblat Bombo va entrar en
erupci i es van cremar algunes cases.
El poblat estava en perill i el drac Marc que hi vivia dins el
volc va prometre a la fada Breti i al Taquetes que els
ajudaria a salvar-lo abans que els nens i les nenes i els ms grans despertessin dels seus somnis. La
lava va comenar a pujar per els poders mgics del Taquetes i de la Breti, i la fora del Drac
Marc van aconseguir que la lava no continus el seu cam.

Almenys per
estona, temps
perqu
els
una
soluci

una

bona
suficient
deixs pensar
definitiva.

La fada Breti va recordar que a prop del seu poble hi havia un altre poble a la muntanya, a Papiol,
on tamb hi havia una escola amb una bonica biblioteca que li havien dit que all hi havia un llibre
mgic que els hi podria donar la soluci que buscaven. Aix que en Taquetes i la Breti van pujar a
lesquena del Drac i sen van anar a la biblioteca de Papiol abans no fos massa tard. Quan van
arribar all, la biblioteca i lescola estaven tancades per
amb els seus poders mgics la van obrir. Van trobar el
llibre mgic i en Taquetes va trobar la pgina on deia
com aturar lerupci dun volc.
Van agafar el llibre mgic i van tornar damunt lespatlla
del Drac Marc cap al seu poblat a la Sabana Africana.
LErupci del volc va tornar, i tothom encara estava
dormint. Shavien de donar pressa.
Escola Miquel Mart i Pol
Sant Jordi 2015

Van obrir el llibre i van seguir un per un els passos que hi deia. El volc es va quedar glaat, tot
ple de gel. Ara s s segur que el volc mai ms es tornaria a posar en erupci i el poble estaria
salvat. Per celebrar-ho, la fada Breti, en Taquetes i el Drac Marc van despertar a tot el poblat per
explicar-ho. I estaven tant contents que van fer una festassa. Fins i tot, van utilitzar els seus poders
mgics per fer un gran pasts de maduixa, i aix menjar-ne tots una mica.
La festa va durar tot el dia, fins que va tornar a arribar lhora mgica en que tots es van posar a
dormir. I ho van fer ben tranquils, perqu ara sabien que estaven ben protegits pels seus amics: la
Breti, en Taquetes i el Drac Marc, que es van quedar a viure tots junts per sempre ms. I conte
contat aquest conte sha acabat.
Classe del carrer dels Pescadors 1r. A
Conte cooperatiu

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

LHORA DELS MISTERIS

Lhora mgica s un moment especial a plena nit quan tots els nens i els grans sn ben
adormits i totes les coses misterioses surten dels seus amagatalls i sapoderen del mn.
....I daquesta hora mgica s de la qual us vaig a parlar.
Hola! Sc en Pau, tinc 8 anys i vull explicar-vos el que va passar a casa meva fa uns
quants dies.
Tot va succeir a les dotze de la nit mentre els meus pares, la meva germana Marta i jo
dormem tranquillament. De sobte, el nostre lloro en Piki va comenar a xiular sense
parar, aix que em va despertar.
Rpidament vaig baixar fins al menjador per veure qu li passava i perqu xiulava tant
si mai abans ho havia fet. Semblava que em volgus dir alguna cosa per jo no sabia
esbrinar qu podia ser. Aix doncs vaig anar a despertar a la Marta per veure si ella em
podia ajudar.
Vam baixar tots dos i el Piki movia les ales sense parar girant el cabet cap a la
finestra. De seguida vam escoltar un soroll que venia de fora de la casa.
Cloc, cloc, cloc!
El soroll venia del jard! Com que tot era fosc i no volem despertar els nostres pares,
vam agafar silenciosament de la meva habitaci una llanterna.
Una mica poregosos, vam obrir la porta per veure qu podien ser aquells sorolls que a
Piki li havien posat tant
nervis.
I sabeu que? Mai ens
hagussim imaginat veure all
davant dels nostres ulls...
Al jard enmig duna gran
tempesta hi havien dos
vampirs amb cara de dolents.

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Un dells ens va donar una carta, i jo la vaig agafar tremolant. De tanta por que tenia
sem va caure al terra i va sortir volant.
En Piki va sortir de la seva
gbia i va anar a buscar la
carta i li va donar a la Marta.
La vam obrir i deia: Us
morireu ... DE RIURE!!!! i
just en aquell moment els
vampirs es van treure la
disfressa i vam veure que
eren els nostres pares. Tots
quatre vam riure sense parar
com bojos.
Vet aqu un lloro, vet aqu un
vampir i amb aquest conte
ves a dormir.
FI Classe del carrer dels
Mariners 1r. B
Conte cooperatiu

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

CICLE MITJ
Poemes
3r.: Animal fact file
(Fitxa tcnica dun animal)
4t.: Text: I want to be a ...
(Jo vull ser ...)

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

La meva amiga s lOna

que viu a Tarragona.
Hi ha una platja
on anem amb tratje.
LOna t un germ gran
que es diu Jan.
Tamb un germ petit
que es diu David.
Li agrada anar el parc
amb el seu amic Marc.
Sempre vaig de vacances
a ballar unes danses.

Avril Oltra - 3r. A

1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

La meva mascota
es diu Cota
li agrada saltar
per caar.
Quan va a la piscina
es torna ballarina,
es menja un mandarina
i es troba amb la Tina
que s la seva amiga.
Va a casa de la tieta
que es diu Eta
i es compra una samarreta
petiteta que t figures de marietes.

Lola Fernndez - 3r. A 2n. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

El meu amic es diu Enric,

lEnric es toca el melic,
li agrada menjar xocolata
amb una patata.
Li agrada viatjar
i tamb jugar.
El meu amic Enric
s molt bon amic

Llibert Su - 3r. A 3r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

La vampiressa sempre est contenta

quan es dutxa amb aigua calenta.

Porta una capa negra

quan al menjar li posa pebre.

Tira pebre als ratpenats,

els posa al forn i queden ben torrats.

Torrats, torrats, torrats

els ratpenats de la vampiressa del mercat.

Va al mercat a les nou,

i compra una nou,

una nou de color marr

que trencar
amb els seus ullals.

Nicole Prez - 3r. B 1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Lamor et dna calor.

Lamor s un cor.
Lamor t color.
Lamor s molt bonic!
Lamor s confiana.
Enamorar-se s el millor!
Lamor sempre
tan alegre i juganer

Cludia Bonilla (3r. B)

2n. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Tinc una coseta

molt petita a la maneta,
s la formigueta!

La formigueta t potetes
I a cada una t un guantet,
molt petit i calentet.

A lhivern hi ha molta neu

i molts peus,

la formigueta els esquivar

i guanyar.

Sara Adell - 3r. B 3r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Vull anar a lespai

amb una capsa gran i bonica,
per omplir-la destrelles,
destrelles grans i brillants,
de les que quan tenen pressa
els surt una cueta.

La capsa guardar,
quan arribi el meu aniversari
la tapa obrir
i un desig demanar

Nicols Martnez - 4t. A 1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Tinc un gat molt buf,

amb cua estreta
i molt rod.
s de color negre,
com el carb.
Quan dormo,
ell em desperta,
es fica al meu llit
i miolant passa la nit.
Li agrada jugar,
crrer i saltar.
T un caramel,
i tamb un picarol,
amb els que juga molt.
Quan li fico el menjar
es posa a miolar,
beu molta aigua
i content sen va.
Ingrid Rib - 4t. A 2n. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Jo tinc un elefant rosa

que quan vol s verd.
Va canviant de color,
perqu el pinto jo!

Quan est vermell

est enfadat
i quan est content,
taronja el veiem.

s molt bonic,
i quan li dono menjar
pot fins i tot saltar.
Me lestimo molt!

Mart Villoro - 4t. A 3r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Laigua dola
laigua tranquilla.
Laigua amb fora
laigua amiga.
Si lagafes
amb les mans
et rellisca,
i torna a la riba.
Podem jugar,
podem riure,
per sobretot,
ens s molt important
per viure!

Mariona Argem - 4t. B 1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

El sol es pentina
mirant-se al mar.
Com ns de bonic!
Jo el tindr,
a la meva casa
de nit i de dia
per com l agafar?
No se com fer-ho,
ja mho pensar.

Guillem Garcia - 4t. B

2n. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

El nvol s blanc,
igual que la neu.
El nvol
algunes vegades s'enfada,
es posa a plorar
i jo em mullo sense parar.
El nvol m'agrada molt.
El nvol s blanc,
igual que la neu.

Cludia Montoy - 4t. B

3r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

CICLE SUPERIOR
Contes
Text de 5.: When I was little
(Quan jo era petit/a)
Dileg de 6.: How to make a Sandwich
(Com fer un sandvitx)

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Un bon dia a una ciutat anomenada Castelldefels, hi vivien unes persones

molt estimades en aquell poble, en Bobby i els seus pares.
En Bobby tenia molts amics, tothom li apreciava moltssim, per per a ell el
seu millor amic no era cap persona de lescola, ni tampoc del futbol, era en
Peter, el seu gos, el seu amic de la infncia.
La infncia s la paraula que ell utilitza per descriure des de quan s amic
den Peter. El cas s que ell se nadona de que tan sols t 12 anys, per en
Bobby ja es creu adolescent.
Diu que ell ja ho s dadolescent, perqu ja li comencen a agradar les noies,
sortir amb els amicsPer en veritat a lnic lloc on surt, s a passejar a en
Peter pels voltants de casa seva.
Tamb t un germ petit, es diu Tommy i s molt imaginatiu, diu que li
agradaria ser cientfic i no vegis com t lhabitaci, plena de pocions i
experiments molt estranys. Est treballant en un experiment per fer que els
animals parlin, per mai no ho ha aconseguit.
Un dia inesperat la famlia del Bobby s va traslladar a New York per motius
de feina. Un cop all mentre els seus pares collocaven totes les coses de la
mudana, en Bobby va sortir al carrer a passejar i va veure una noia amb
un gat, en Bobby es va apropar i li va preguntar:
- Com et dius?
I ella li va contestar, canviant de tema i amb una veu forta:
- Tu no ets daqu veritat?
Ell contest:
- Macabo de traslladar des de Castelldefels.
En Bobby torn a repetir la mateixa pregunta per la noia no va dir res i va
marxar. En Bobby torn a casa .
Un cop acabada la mudana van inscriure a en Bobby i al Tommy a una
escola daquella ciutat.
Al dia segent en Bobby i el Tommy van sortir per anar a lescola i en Peter
( el gos)es va quedar sol a casa. Va entrar a lhabitaci den Tommy i es va
trobar amb lexperiment del Tommy i sel va empassar. El Peter es va
desmaiar i al cap de dos minuts va despertar, lexperiment havia funcionat.
El Peter ja comenava a dir unes poques paraules per sense sentit.
En arribar a casa els dos germans els va rebre el Peter dient alguns mots,
els dos es van quedar bocabadats, per van decidir que seria un secret,
perqu si descobrien que parlava el nostre idioma, podrien experimentar
amb ell.
El segent dia era un dissabte i no van anar a lescola aix que durant tot el
dia es van dedicar a ensenyar a en Peter a parlar, llegir, escriure i comptar.

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

A mesura que anaven passant els dies el Bobby ja va anar fent ms amics
per daquella nena misteriosa no va saber res.
Al cap dun mes, com cada dia en Bobby va anar a lescola, per aquell dia
va ser especial per ell perqu va fer un molt bon amic.
En arribar a casa en Bobby no va fer ms que parlar sobre el seu millor
amic, tot el que li agradava, a qu jugaven sempre, quin era el seu videojoc
preferit ...
El seu nom era Max.
Des que es van conixer, no feien ms que quedar cada tarda desprs de
lescola per jugar i parlar. Passaven els dies i el Max i en Bobby seguien
jugant i quedant. El cas s que en Bobby s va oblidar completament den
Peter, i ja mai jugava amb ell, en Peter sempre estava sol.
I aix seguien els dies, el Peter es passava els dies solet sense ning amb
qui parlar, ni amb qui jugar, i aix va ser que al Peter va marxar de casa
buscant quelcom amic, amb qui poder jugar.
Va passar la nit sota un pont i ning no es va adonar que havia marxat. Al
mat segent en Bobby sabia que li faltava alguna cosa, per no se
nadonava que el Peter no hi era. Fins que va veure una nota a sota del llit
que posava:
- S que ja no sc necessari, atentament, el teu vell amic Peter.
Al llegir aquella nota sen va adonar que no li havia fet gaire cas i que havia
estat culpa seva que shagus anat, que ell no es mereixia que lhagus
deixat de banda, i rpidament va sortir a la seva recerca.
El Peter va passar la nit sota el pont, i un senyor molt estrany que passava
per all el va veure, sel va mirar b, i va contemplar que aquell gos tenia
quelcom especial, que era nic. El Peter va despertar i lhome el va
preguntar:
- Qui ets tu, maco i que fas tot solet?
Ell respongu:
- Em dic Peter i estic aqu buscant alg que jugui amb mi i em pari atenci.
Lhome contest:
- Doncs ests de sort, perqu jo sc la persona que et pot fer companyia, a
ms a ms, tu tamb em faries companyia perqu la meva dona fa anys
que va morir.
El Peter confirmant va dir:
- Doncs no es parli ms men vaig amb tu.
Lhome li va donar un barret com a smbol damistat perqu confis en ell,
per al pujar al cotxe se li va caure el barret.
El Bobby va buscar al Peter per tot arreu per no el va trobar, va preguntar
a molta gent si havien vist a un gos sense amo, per no hi va haver
resultat.
Quan em Bobby ja ho donava tot per perdut, de cam a casa va veure a
aquella nena misteriosa. Per aquella vegada va ser diferent, va ser la nena
qui es va apropar a ell, i li va dir:

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

- S qu et passa, estigues tranquil, jo s com ajudar-te i segur que entre

els dos aconseguirem que tu i el teu amic can us retrobeu, i mai ms us
tornareu a separar.
El nen li va agrair moltssim el seu ajut.
La nena va dir:
- Per cert, el meu nom s Maria i el nom de la meva gateta s Violet.
De seguida la Maria li va explicar que havia vist que en Peter pujava a un
cotxe que no havia vist mai, era un cotxe daquells antics. La Maria i en
Bobby van anar a buscar alguna pista al pont, que era des don havia partit
aquell cotxe, i van veure un barret que posava el nom del propietari, a
letiqueta, de Frank Rocking.
Tots dos van anar a comissaria i li van dir al comissari que si podia registrar
les dades dun tal: Frank Rocking. El policia amablement respongu que s.
Va mirar lordinador i va veure que era un senyor gran, que vivia a una
ciutat anomenada Pennsylvania, al carrer Abraham Lincoln molt a prop de
New York.
En Bobby cada vegada tenia ms esperana i estava molt ms segur de que
el podria trobar. I aix van fer, van demanar al pare que els ports a la
ciutat, i al carrer indicat, van agafar el cotxe i es van dirigir a Pennsylvania.
Un cop all ells pensaven que els costaria molt trobar el pis, per que va, en
aquell carrer noms hi havia una porta immensament gran. Van trucar a la
porta i .... a que no sabeu qui els va rebre? Era el Peter!!
El dos es van fer una abraada grandssima, i el Bobby es va disculpar amb
el Peter, li va demanar perd per no haver-li prestat atenci i no haver
jugat amb ell, i que ho havia passat fatal en els moments que no havien
estat junts.
El Peter emocionat el va perdonar i tamb li va demanar disculpes per no
haver donat explicacions don havia anat.
Van tornar junts a casa, i el Peter els va dir que el Frank Rocking lhavia
tractat molt b.
Al final el Bobby va aprendre dun refrany no saps apreciar all que tens,
fins que ho perds.
A casa tot va canviar molt, el Peter es va fer molt amic de la gateta Violet,
el Bobby i la Maria es van comenar a agradar i el Frank Rocking es va venir
a viure amb ells per no estar sol mai ms, perqu aix ell i el Peter podien
estar tamb junts.
Aix s com tot va acabar, tots van acabar contents, i tranquils, que el Peter
va jugar molt, i tant que hi va jugar!!

Joan Morales - 5. A 1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Un dia, a la cuina, uns aliments lluitaven per aconseguir la seva fita

a la vida, arribar a la nevera.
Ells eren : una llesca de pa dura i forta, una poma dola i amable,
una terrina de iogurt caducada i amarga, un filet de vedella tot ple de
cartlag i molt competitiu i una pizza amb molt de formatge i
grassoneta.
Es preparaven per a la cursa de la seva vida
La cursa daquell any es feia per parelles , per com la galeta farcida
de nata no va aparixer, la pizza anava sola.
Els equips estaven formats per: la llesca de pa i el filet de vedella ,
l altre per la poma i la terrina de iogurt , i l ltim estava format per
la pizza , ella sola.
A la poma li semblava injust , perqu la pizza li costaria ms arribarhi . Era una cursa injusta.
Quan el filet de vedella es va assabentar, tenia por de que ell no fos
el primer , i va exclamar:
- No s just perqu ha sigut a sorteig!
El pa amb veu greu va dir:
- Poma, tests ficant on no et criden!
I la terrina de iogurt seguint la corrent va dir:
- Aix s veritat, s s.. poma, tests ficant on no et criden!
La poma resistint-se a que si portava la contraria podria passar-li
alguna cosa, va dir:
- Ja estic farta de les vostres enganyifes!!! va dir amb molta rbia.
Per megafonia la senyora patata fregida va exclamar:
- Preparats que comenar la carrera en cinc minuts!!!
La vedella i els seus amics; la terrina de iogurt i el pa, van crrer i
van obrir la porta als gossos, que bavejaven.
Ells van agafar un cam mes curt i aix els gossos no els agafarien. Els
gossos anaven embalats per arribar fins la pizza i la poma. La poma
va donar una empenta a la pizza, per a ella la van enxampar, i se la
van menjar.
La pizza es va parar a la taula, on els gossos no arribaven. Mentre
que, la vedella i els seus amics ja havien arribat a la nevera.
De sobte, unes claus van sonar, eren de la nena daquella casa, la
Victria.
Escola Miquel Mart i Pol
Sant Jordi 2015

La nena va exclamar:
- Mare vull pizza per a berenar!!!
La nena quan va veure la pizza va dir:
- No fa falta mare, hi ha un tros a la taula! Mel menjar!
Mentre la Victria se la menjava, la pizza pensava, que la vedella, el
iogurt i el pa havien guanyat, havien arribat a la nevera. Per en
realitat, la seva fita a la vida no era arribar a la nevera, sin que alg
se la mengs i aix noms ho havien aconseguit la poma i ella.

Cludia Gonzlez - 5. B
1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

Hola, em dic Sara i tinc 10 anys. Sc morena, amb els ulls tan blaus
com el mar. No sc ni gaire alta ni gaire baixa i la meva afici s
resoldre misteris.
Un dia, de bon mat ...
- Bon dia mama !!!
- Sara, tresor, he trobat una feina de professora a Barcelona !
- No, mama, no vull traslladar-me a Barcelona, ara que tinc tants
amics i amigues.
- Si vols una casa, diners, menjar, etc. ja saps el que toca. Dem
marxem !!!
Vaig a acomiadar-me de tots els meus amics i vaig comenar el llarg
trajecte.
Quan vaig arribar, vaig entrar a un jard enorme que tenia moltes
cases: era un internat. Jo dormia en una casa amb la meva mare
perqu era la professora. Ens vam anar a dormir.
Em vaig despertar i la meva mare no hi era; suposava que havia anat
a conixer els professors i a veure lescola. Em vaig vestir i vaig sortir
de casa.
Vaig caminar una mica i vaig trobar un edifici molt gran. Vaig picar:
pum, pum, pum. La porta, tota sola, es va obrir: nyeeec. Vaig entrar i
vaig trobar una senyora molt vella. Dins, estaven totes les cortines
tancades. La senyora em va convidar a prendre un te i just, quan
vaig obrir una de les portes per anar a investigar, vaig sentir:
- Nooo!!! No obris aquella porta!!! - exclam la senyora.
- Per qu no?
- Perqu el meu fill est all i t un problema pel qual no pot veure la
llum, perqu si ho fas, no s qu podria passar. Va tancar el llum i hi
vaig entrar. Vaig veure un nen petitet i em va dir:
- Mai he tingut visites perqu no he vist mai lexterior.
- No et preocupis, jo quan pugui et vindr a visitar, per ara me nhe
danar a lescola.
- Dacord, fins desprs.
La senyora em va indicar on era lescola i vaig anar tirant cap all.
Quan vaig arribar...
Escola Miquel Mart i Pol
Sant Jordi 2015

- Sara, per qu has arribat tan tard?

Li vaig explicar tot el que mhavia passat. Ella no sho va creure, per
una senyora ens va sentir i ens va explicar que era impossible, que
aquella casa estava abandonada des de feia anys i que dues vegades
a lany els fantasmes apareixien.
Vaig anar rpidament amb la meva mare a aquella casa i, quan vaig
entrar, no hi havia ning. Vaig entrar a totes les habitacions; estaven
completament buides. De sobte, va comenar a sonar el piano del pis
de dalt. La meva mare i jo, molt espantades, vam anar a la biblioteca
a investigar ms coses sobre aquella casa. Vam veure un llibre que
posava LA CASA DELS FANTASMES.
Molt espantades, vam obrir la primera pgina, estava plena de pols,
per vam poder llegir-la: dues vegades a lany els fantasmes
daquella casa es despertaven de la tomba. Un dels dies era el 27 de
mar (que era avui) i laltre el 29 de mar.
La meva mare i jo, vam decidir que el 29 anirem a investigar qu
passava.
El 29 de mar va arribar:
- Corre mama, anem a veure el que passa a aquella casa!!!
Un cop fora de casa, jo estava tremolant de la por que em feia entrar
all.
Vam picar a la porta i es va obrir de cop. Vam entrar i va tornar a
sonar el piano. Jo estava molt nerviosa i intrigada per saber el que
passava all. Vaig obrir una porta i quan vaig mirar cap al darrere, la
meva mare no hi era. Vaig intentar sortir dall, per la porta estava
tancada. Estava tot fosc i es sentien sorolls molt forts. Em vaig posar
molt nerviosa i, de cop, sento: SORPRESA!!!
Ja ho entenia tot, com que a lendem era el meu aniversari, la meva
mare em va preparar un misteri. Aquest regal va ser el millor perqu
estaven els meus amics, la meva famlia, etc.
Els misteris sem donen b, no sem escapar mai cap ni un.
Aquell dia va ser el millor de la meva vida!!!!!

Emma Villoro -6. A

1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

No s com em dic. No s quants anys tinc, ni on vaig nixer. No s res,

gaireb res.
Em trobava en una illa. Ests a terra amb els ulls tancats, vaig poder sentir
la brisa que queia sobre el meu rostre, i les onades suaus dun mar daigua
clara i transparent, que em tocava les puntes dels dits dels peus descalos.
Les llgrimes em queien galtes avall i no sabia pas per qu. El mn girava al
meu voltant. Les gavines cantaven...
Vaig estar bastant temps en aquest estat, fins que vaig adonar-me que
tenia un mnim de fora. Vaig poder obrir un ull, desprs l'altre i vaig veure
una sorra fina i blanca, que m'acaronava la cara. Poc a poc em vaig anar
aixecant.
El sol es ponia. Sabia -no s com- que aviat arribaria la nit, i que no em
podia quedar all, sense fer res. Almenys havia de fabricar-me un refugi.
Per desgrcia, noms vaig trobar quatre branquillons escampats per la
sorra.
Vaig haver de dormir a l'aire lliure, per b, havia d'aprofitar aquells
branquillons i vaig decidir fer un foc. No tenia ni un trist llum, per tant vaig
haver de fer-ho a l'antiga. Agafant un bastonet, vaig anant fregant-lo
contra una fusteta. Va ser esgotador. Em va deixar baldat i a ms em feia
mal la m. Per el foc va fer efecte; l'endem ja em va passar.
Sabia que el primer que havia de fer era esbrinar qui era. Per tant, havia de
sortir d'aquella illa. Vaig decidir estpidament anar a fer una expedici, i
em vaig endinsar en la penombra. La llum s'escapolia entre les fulles de
palmera i s'escoltava el cant d'un ocell desconegut. El cam es feia estret...
Feia por...
Mai a la meva vida no havia vist tanta vegetaci, de tanta varietat, tant
junta.
Recordaria el cam de tornada? I si em perdia? Vaig pensar que potser havia
anat massa atabalat. << potser hauria de comenar a explorar per la
platja...>>
Quan vaig pensar aix, em va semblar que semblava una criatura quan juga
a ser un nufrag o un explorador. Per qu s aix i no s qui sc? Per qu
he oblidat el ms essencial?
No s perqu vaig anar a fer una exploraci si no tenia ni un sol bri de
menjar, ni de llenya per mantenir el foc. Era el segon dia que estava en
aquella illa - o es aix, el que creia i no m'havia ni fabricat un sol refugi.
Vaig prendre marxa enrere. Vaig tenir una sort enorme de trobar unes baies
a la vora d'un caminet. Cap a on devia dur?
Assegut a la sorra, amb els meus pensaments no s quins veient com
el foc, que tant costava fer, s'apagava, vaig veure una cosa surant al mar.
M'hi vaig acostar, semblava una caixa trencada. Salvat! Tenia fusta pel foc!
Prop de la caixa hi havia una bossa, eren medicines i eines per fer-me un
refugi! Per un moment vaig pensar que tot anava a favor meu, la sort em
Escola Miquel Mart i Pol
Sant Jordi 2015

venia de cara. En un rac, entre les roques vaig veure un llum resplendent
que m'encegava.
Qu podia ser? Potser era una altra salvaci! Vaig crrer cap all, a les
roques, i la llum era el reflex d'un cadenat. Era un tresor? No, era un diari,
de qu em podia servir un diari? No pas per saber qui era.
Vaig arribar a la costa ven carregat. Vaig deixar el diari vell i xop tant lluny
de mi com podia. M'havia decebut. La mar em podia haver dut coses ms
servibles, per dir-ho d'alguna manera.
Estava cansat, molt cansat. Rosegant les poques baies que tenia, anant
posant llenya al foc, que tornava a ser gran i confortable, s'anava fent de
nit.
Una via d'estels resplendents i llunyans, menlluernaven els ulls. Hi havia
estels que queien... Qu eren? Fins i tot havia oblidat el que un nen de tres
anys podia entendre. El meu mn, les meves coses... On era tot aix? Tenia
famlia?
O b l'havia perdut? Qu s per alg estar perdut? Restes de
caixes... Medicines... Eines... Com havia pogut anar a parar all all? Un
diari... Pot guardar ms secrets del que un es pensa. Vaig agafar-lo. Encara
tenia prou forces per llegir.
Vaig comenar a plorar. Alguna relaci hi havia d'haver amb aquell diari i jo,
per jo mai he sabut escriure (Potser en el mn d'abans, aquell mn que no
conec). Sabia alguna cosa que no sabia. Un vaixell en destinaci a
Amrica... Una famlia abandonada... Llgrimes... Naufragis... Por... Cops...
Prdua de memria...
Eren algunes de les paraules que portava aquell diari.
A mida que anava llegint, m'entrava son, molta son. Em vaig dormir mirant
les estrelles, quin fenomen. No hi havia res ms bonic al mn. Per molt llest
que es cregui l'home, mai no podr superar aquesta bellesa.
L'endem, em vaig despertar quan el sol ja era ben alt. Semblava que no
hagus dormit gens. El primer que vaig decidir fer va ser el refugi. No tenia
prou fusta per fer-me un bon refugi, per almenys podia descansar millor.
Vaig tornar a intentar d'anar a fer un expedici, per, de que em serviria?
Vaig haver de rumiar-mho molt abans dentrar en aquella selva. Qu
mesperaria? Potser hi havia natius. I si matacaven?
Fusta. Necessitava fusta per fer una foguera. A trenc dalba, mhavia
semblat sentir un helicpter...Sort que tenia una destral per agafar llenya.
Una hora ms tard, tenia la foguera feta. Vaig aprofitar el foc petit per
encendre-la. Vaig esperar. De sobte, vaig sentir el soroll dun helicpter,
segurament, feia una expedici per laire... Que estrany...
Vaig cridar tant fort com vaig poder. Era la meva nica sortida, per,
saturaria a ajudar-me...?
No s com em dic, per s que hi ha coses ms importants. No s quants
anys tinc ni on vaig nixer, noms s que estic perdut.

Paula Cruz - 6. B
1r. premi

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

When I was five years old, I was very shy, active and nervous. I was
happy and a loving girl.
My favourite foods were fried eggs and chips.
My favourite toys were my Barbies and a big green lorry. I liked
playing with my
sixty-two Barbies and I loved playing with my cousin, too.
My favourite friends were Hilda and my cousin, Nria.
My favourite people were my parents, my brothers and my cousin,
Nria.
I wanted to be a garbage truck driver.
Now, Im eleven years old and Im still shy and active. Im happy and
a loving girl, too.
My favourite food is spaghetti.
I dont have a favourite toy, but I like playing with my IPad. I also
like playing with my friends and my best friend is Abril.
My favourite people are still my parents, my brothers and my cousin,
Nria .
I want to be an ICT expert.
By Maria Navarro
Year 5 Group A

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

When I was three years old, I was calm, shy, quiet and happy.
I liked a teddy bear and I loved my motorcycle.
My favourite food was milk and my favourite toy was a toy dog.
My best friend was Erik and my favourite people were my mum and
my dad.
I wanted to be a football player.
Now, Im ten years old and Im easy to please and calm.
I like video games and I like playing football,too.
My favourite game is PES and my favourite friends are: Marc, Aarn,
ngel, Joel G., Albert, Pol and Julen.
My favourite food is ice cream.
My favourite team is Bara and my favourite football player is Messi.

By Joel Domnguez
Year 5 Group B

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

- Hello Daniel!
- Hi Arturo!
- How are you?
- Im good thanks, and you?
- Im fine. Today, I teach you how to make my favourite sandwich.
- How do you make it?
- Its very easy. First of all, you put a slice of bread.
- What next?
- Next, you put a leaf of lettuce on the slice of bread; next, you put
two slices of tomato on the salad.
- Its very easy!
- But it isnt finished. Then, you put the hamburger on the two slices
of tomato.
- It must be delicious!
- Next, you put three slices of bacon on the hamburger.
- And is it finished now?
- No, not finished yet. You put a slice of bread on top of the
sandwich. Taste it!
- Mmmm, its delicious!
By Artur Prez & Dani Vila / Year 6A

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015

lex: - Hello!
Felix: - Hello! What are you doing?
lex: - I'm making a strange sandwich! It's an invention!
Felix:- Can I help you?
lex: - Yes, please!
Felix: - What are the ingredients?
lex: - Mmm... Slices of cheese! Ham!
Felix: - Ah! Slices of bread and olives, too!
lex: - And toothpicks!
Felix: - Why?
lex: - Because when the sandwich is done, you put them on top of
the sandwich.
Felix: - Wow! It's a fantastic idea!
Alex: - Let's start the sandwich!
Felix: - Yes!
lex: - First of all, you put some olives on a slice of bread.
Felix: - Next, put a slice of cheese on the bread.
lex: - And then?
Felix: - Put a slice of of ham!
lex: - Next, put another slice of cheese!
Felix: - And some olives!
lex: - Last of all, put a slice of bread to finish the sandwich.
Felix: - And put some toothpicks on top the sandwich.
lex: - Like a crown!
Felix: - Lets give the sandwich a name!
lex: - King Sandwich!!!!!!
Felix: - Great!
lex: - Yeeaahh!
By lex Calvo I Flix Cano
Year 6 Group B

Escola Miquel Mart i Pol

Sant Jordi 2015