Marta Galera i Meritxell Toms

La Lista de Schindler

Marta Galera i Meritxell Toms

Sumari:
1- Director i pellcula
2- Anlisis de la pellcula
a. Argument
b. Estructura interna
3- Personatges
4- Context histric

Marta Galera i Meritxell Toms

1) Director i pellcula:
Steven Spielberg va nixer a Cincinnati, Ohio el 18 de Decembre de 1946. Es un dels directors
ms coneguts mundialment en el cinema.
Les seves pellcules ms conegudes sn La Lista de Schindler, Salvar al soldado Ryan (1998),
Tiburn (1975), E.T el extraterrestre (1982) i Parque Jursico (1993).
s un film biogrfic, basat en la vida de Oskar Schindler, un empresari alemany que va salvar la
vida a uns 1100 jueus polacs durant lHolocaust. I est basada en la novella de Thomas
Keneally anomenada Schindlers Ark.
La lista de Shindler va guanyar 7 scars incloent els ms reconegut com el de millor pellcula i
millor director. Va ser realitzada per una productora dEstats Units tenia com a pressupost 22
milions de dlars i va recaptar prop dels 300 mil milions i mig.

2) Anlisis de la pellcula
a) Argument
La pellcula gira en torn dOskar Schindler, un empresari alemany que durant la Segona Guerra
Mundial, va salvar a varis presoners jueus donant feina a les seves fbriques. Al comenament,
Schindler noms buscava en els jueus la m dobra barata i aix tenia majors beneficis.
Saprofitava de les seves dures condicions de vida. Per fer els seus negocis, Schindler no
dubtava en afiliar-se al partit nazi, encara que no compartia la mateixa ideologia, lnic que
buscava realment era establir contacte amb les autoritats, afavorint-les per aconseguir favors i
privilegis que li permetessin expandir el seu negoci.
Per al veure la crueltat de la persecuci, poc a poc es va anar interessant ms per la salvaci
dels seus treballadors que de lxit del seu negoci. Una de les escenes ms impactants, s quan
ell contempla la devastaci del guetto* a Varsvia. Des de llavors, Schindler va contractar als
jueus que estaven amenaats per la repressi, encara que fossin ancians o no tinguessin
qualificaci pel treball de la fbrica. Aix s com es va crear una llista de treballadors els quals
tenia sota la seva protecci anomenada La llista de Schindler.
Al principi, acaba aconseguint una fortuna per aviat sarruna comprant jueus als camps
dextermini, subornant a oficials. Agafava els jueus i els posava en fbriques improductives que
noms eren tapadores per salvar-los de la mort. Va arribar al punt de comprar la munici de
guerra que havia de produir les seves prpies fbriques en daltres.
Al final de la pellcula, ja en color i temps actual, alguns dels jueus que va salvar el vertader
Schindler ms els actors depositen pedres a la tomba a Jerusalem com a homenatge
dagrament.

Guetto: Es va introduir el tema guetto durant el rgim nazi, en alemany significa barri francs i significava la primera
etapa per el procs de deportaci i extermini dels jueus a Europa. En ell les persones es dividien en dos grups: en un les
persones sanes i en laltre les malaltes i les persones grans. Convivien en situacions humiliants i de treball fors.

Marta Galera i Meritxell Toms

b) Estructura interna
Aquesta pellcula la podrem dividir en dues fases:

La primera comenaria en els primers minuts del film on Schindler es troba en un bar
de Cracvia. All es pot comenar a veure la situaci en que es trobava aquesta ciutat
per culpa de la Segona Guerra Mundial. Continuaria amb el naixement de la seva
empresa on comena a contractar jueus per la m dobra barata i parallelament es
comena a desenvolupar el guetto. A partir daqu la situaci dels jueus va empitjorar
notablement. I aquesta primera fase acabaria quan el protagonista veu la nena del
labric vermell que simbolitza lesperana.
A la segona fase s quan es decideix a ajudar als jueus perqu no estar dacord amb el
tracta i la ideologia dels soldats nazis. Daqu al final de la pellcula que s quan
sacaba la guerra, lempresari alemany es dedica completament a socorrels.

3) Personatges principals:
Oskar Schindler: (Liam Neeson)
era membre del partit nazi. Era una persona molt llesta i tenia un gran talent per les relacions
publiques amb la gent i a l'hora de convncer-les. Es qui a finals de 1944 salva a uns 1100 jueus
polacs, quedant se quasi be a sense diners. Va morir als 66 anys.
Itzhak Stern: (Ben Kingsley)
va ser un jueu polac i era el comptable a la empresa de Schindler Deutsche Emailwarenfabrik,
al centre de Cracvia. Va ser qui va informar a Schindler, al principi, que podia utilitzar m
d'obra jueva esclava per fabricar a un preu ms baix.
Amon Goeth: (Ralph Fiennes)
s el tinent del exrcit nazi, s un home fred i cruel que l'nic que li interessa s que els jueus
el temin. Va ser jutjat al 1946 i es va mostrar impassible davant els crrecs del quals el culpaven
i es justificava dient que havia rebut ordres de superiors. Se'l va acusar de la mort directa d'uns
10.000 jueus polacs. Finalment, el van condemnar a morir a la forca.
Helen Hirsch: (Embeth Davidtz)
Helen no s molt rellevant a la histria real per a la pellcula i juga un paper bastant
important. Era una jueva molt tmida, de bones costums i adinerada, ra per la qual mai va fer
treballs domstics. Era molt callada i sincera amb Oskar Schindler.
La nena de l'abric vermell:
Segons Spielberg, la nena de l'abric vermell es passejava pels carrers on s'estaven matant els
jueus de Cracvia. La similitud de la nena amb la situaci histrica, en paraules del director, s
que l'Holocaust era una gran taca vermella de sang.

Marta Galera i Meritxell Toms

4) Context histric:
la pellcula es situa durant la segona guerra mundial, on a Europa existien governs totalitaris
com el cas del nazisme a Alemanya. Veiem els primers anys del holocaust nazi que ve donat
per la idea de superioritat de la raa ria. Buscaven una segregaci racial, que va ser una idea
introduda pels nazis, basada en una societat dividida on els jueus eren un obstacle i per tant
shavien deliminar. Es va dur a terme una aniquilaci sistemtica per que de cap manera
justifica la violaci dels drets humans per molt poder poltic, social, cultural o econmic que es
tingui. Tot aix va portar a la mort duns 6 milions de jueus.