Plan Local de Juventud

PLA LOCAL
TARRAGONA
JOVE 2016
PLA LOCAL
TARRAGONA
JOVE 2016
MS INFORMACI A WWW.TARRAGONAJOVE.ORG
PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016
|2
CONTINGUT
PRLEG
1.
Presentaci
2.
Les poltiques de joventut, el Pla i el jovent
3.
Marc estratgic
4.
5.
6.
7.
8.
MISSI: Responsabilitat a impulsar
VISI: Avenos que es pretenen assolir
VALORS: Principis i orientacions
Principis rectors i metodologia
10
Principis metodolgics
11
Instruments metodolgics
13
Diagnosi sobre la realitat i les poltiques de joventut a Tarragona
17
Presentaci
17
Diagnosi general
18
Eix EDUCACI. Informaci / Formaci / Lleure educatiu
20
Eix CULTURA. Joves creadors i creadores/ Exhibici cultural / Intermediaci
22
Eix TREBALL. Orientaci sociolaboral / Formaci ocupacional
23
Eix SALUT. Assessorament, orientaci i sensibilitzaci
24
Objectius i eixos
26
OBJECTIUS
26
EIXOS
27
Espais i serveis
29
ESPAI JOVE KESSE
30
OFICINA JOVE DEL TARRAGONS
31
ESPAI JOVE LA PALMERA
32
ESPAIS TARRAGONA JOVE
33
Programes
35
Programa 1: INFORMACI
36
Programa 2:
2 : FORMACI I EDUCACI NO REGLADA
40
Programa 3: LLEURE EDUCATIU
43
Programa 4: JOVES CREADORS I CREADORES
47
|3
Programa 5: EXHIBICI I DIFUSI CULTURAL
49
Programa 6: INTERMEDIACI
51
Programa 7: ORIENTACI SOCIOLABORAL
53
Programa 8: FORMACI OCUPACIONAL
56
Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACI I SENSIBILITZACI
58
Esquema PLTJ
61
9.
Avaluaci i temporalitzaci
62
10.
Recursos
64
Humans
64
Financers
64
Infraestructural
65
ANNEXOS
Annex 1. Anlisi de les poltiques de joventut
66
67
Les poltiques de joventut a Tarragona
67
Equipaments Tarragona Jove
67
Programes joves
68
Annex 2. Rols de les persones professionals de Joventut
70
Annex 3. Anlisi de la realitat juvenil
71
Breu descripci del municipi
71
Poblaci jove segons edat
73
Poblaci jove i educaci
75
Poblaci jove i activitat
75
Poblaci jove i procedncia
77
Poblaci jove i participaci
78
Annex 4. Eixos transversals
79
Annex 5. Sistematitzaci del PLTJ
83
Annex 6. Fitxes davaluaci
85
PRLEG
Ara, construm present i futur
|4
La gent jove s lactiu ms important que la nostra societat projecta a lesdevenidor collectiu. I lhem de
tenir en compte com a societat responsable. En aquest sentit, el document que teniu a les mans s
indispensable per construir la Tarragona de dem en el marc de les directius nacionals referents a la
joventut.
Volem assolir unes poltiques actives per al desenvolupament, ja sigui dmbit cultural com social. Volem
afavorir laccs de les persones joves a les oportunitats densenyament, de feina i dautonomia personal,
aix com fomentar la seva implicaci i participaci en lentorn, la sostenibilitat i la igualtat des duna
perspectiva integral.
El nostre pla municipal s dinmic i actualitzat, que s el que la realitat canviant de les persones joves
necessita. Sintonitza, a ms, amb els punts de vista de joves i daltres membres de la ciutadania, dagents
socials i daltres especialistes que, en ledici actual, hi han dit la seva i, aix, sha aconseguit un pla viu en
la mesura de les necessitats actuals, per adaptat als canvis constants de la societat davui en dia.
Aquest pla sintonitza amb la sensibilitat dels nois i les noies, entre daltres membres de la ciutadania,
alhora que pretn comptar i escoltar a tothom amb consideraci. Des de lAjuntament volem assolir
poltiques actives i eficients per estimular els joves en els aspectes essencials de la vida: formaci i
desenvolupament, creativitat, feina i salut, participaci social en lentorn i sostenibilitat, igualtat i
respecte a les persones, s a dir, coordenades que han de dignificar lentramat social i cultural on interv
la ciutadania jove.
Com a alcalde desitjo que aquest document sigui una eina municipal que permeti desenvolupar els
projectes vitals del collectiu de joves de Tarragona. Ells i elles sn present i futur de la nostra ciutat.
Josep Flix Ballesteros

Alcalde de Tarragona
|5
El Pla
Pla,
la, una eina necessria
Planificar s el pas necessari per coordinar les poltiques municipals de joventut. Aquest document s la
previsi de projectes destinats a joves que romandran vigents els propers anys.
Aquesta planificaci preveu abordar les principals dimensions que afecten la gent jove, per la qual cosa
sestructura en quatre grans eixos: leducaci, la cultura, el treball i la salut. Des dels dos primers es
podrien abordar la resta, ja que leducaci i la relaci entre la ciutadania jove sn el fil conductor de la
majoria de les propostes, per shan volgut incloure els eixos de treball i salut, ja que des que ens trobem
immersos en temps de crisi ha augmentat, a lOficina Jove, la demanda dinformaci sobre aquests temes,
principalment sobre treball.
Leducaci s la principal eina per provocar canvis, per millorar les aptituds de la joventut i per ajudar-la
en el seu desenvolupament, mentre que la cultura s lespai on manifestar-se, on relacionar-se amb altres
joves, des don conviure i mostrar la seva personalitat i voluntat de formar part de la comunitat, de
generar propostes per enriquir la vida a Tarragona. Leix deducaci destaca, entre daltres propostes, per
loferta trimestral dactivitats formatives, i el deducaci, per les nombroses programacions que difonen la
creaci dels joves, com sn Teatre Jove, Murs que parlen, lEscenari Obert i el Cultura de Carrer.
Val a dir que aquest pla, com les propostes que inclou, noms es pot desenvolupar comptant amb les
persones joves, ja que elles han de ser protagonistes i impulsores daquests projectes. A ms, tamb cal
destacar la tasca de grups de joves i entitats. La participaci ha de ser leix transversal i vertebrador des
de diverses dimensions, des de la cogesti fins a la recollida constant dopinions i avaluacions del que
estem treballant plegats. Tamb en sn part destacada totes les administracions, com ara la Direcci
General de Joventut i el Consell Comarcal, que contribueixen en incomptables accions, aix com la resta de
departaments municipals que ho impulsen i en formen part.
Esperem que aquest pla sigui dinmic i no una proposta rgida i pugui seguir nodrint-se dun diagnstic
freqent per adaptar-se als canvis constants dels nostres temps i les propostes que es vagin aportant
durant el seu desenvolupament.
Ivana Martnez Valverde

Consellera de Joventut
|6
1. Presentaci
LAjuntament de Tarragona impulsa un nou pla director de les poltiques municipals adreades als joves i
les joves de la ciutat, el Pla Local Tarragona Jove (PLTJ 2016).
El Pla Local Tarragona Jove recull les lnies estratgiques i les actuacions per al desenvolupament de les
poltiques de joventut per als propers anys, les quals sn el resultat dun treball danlisi de la realitat
juvenil i de les poltiques de joventut implementades al municipi, que ens han perms realitzar un
diagnstic de les persones joves de la ciutat de Tarragona. En aquest procs la participaci de la poblaci
jove de la ciutat, aix com de les persones professionals vinculades a les poltiques de joventut, ha
esdevingut cabdal. Aquest pla s una eina que coordina duna manera integral les accions i els serveis que
sadrecen al collectiu de joves de la ciutat de Tarragona.
El context en qu selabora aquest PLTJ, caracteritzat per una conjuntura socioeconmica adversa i en qu
especialment la inestabilitat acusa duna manera singular la joventut, un dels collectius ms afectats per
les conseqncies de la crisi, fa que sigui necessria una estratgia global capa de promoure el
desenvolupament, lemancipaci i la participaci dels joves i les joves a travs de poltiques integrals. Es
tracta de facilitar i acompanyar el jovent en els processos cap a la plena ciutadania, considerant
integralment les diferents dimensions implcites, recollides com a eixos dintervenci en el marc del Pla
Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i de la Planificaci Estratgica de lAjuntament de Tarragona.
Duna banda, una aproximaci estratgica coherent integral a les necessitats de la gent jove ha de
focalitzar latenci des del sector administratiu de les poltiques de joventut cap als altres sectors de
poltica pblica. De laltra, les necessitats que tenen les persones joves en el seu procs vital en lmbit
de la cultura, locupaci, lemancipaci, etc. fan necessria no noms una atenci a les seves necessitats
especfiques des dels diversos sectors de poltica pblica, sin tamb una plena coordinaci dels esforos
dins les rees que tenen rellevncia per a la satisfacci de les necessitats juvenils. Per aquest motiu, i per
donar resposta globalment a les necessitats daquest collectiu, es fa imprescindible tenir en compte la
interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat.
Aquest pla est plantejat especialment per desenvolupar-se entre els anys 2014 i 2016, encara que pot ser
prorrogat si es donen les condicions necessries per fer-ho, s a dir, si es mantenen les necessitats
detectades en el diagnstic i si es compta amb laccs a mitjans similars per desenvolupar-les.
Altrament, cal fer constar que el Pla sha basat en la cerca de propostes i estratgies realistes per incidir
en les necessitats de les persones joves i acompanyar-les en els processos individuals i grupals. Tot i les
limitacions que la conjuntura actual imposa a les poltiques pbliques municipals, les poltiques locals de
joventut tarragonines treballaran, des de la proximitat, per a la transformaci social. El disseny del Pla
semmarca en un desenvolupament destratgies realistes i pensant ms en un canvi proper, sobre joves,
entitats i grups concrets, que en canvis estructurals, per als quals les poltiques de joventut de proximitat
presenten certes limitacions.
|7
2. Les poltiques de joventut, el Pla i el jovent

El Pla Local Tarragona Jove 2016 s el document on es detallen les lnies de treball de les poltiques
municipals de joventut. Aquest pla semmarca en les poltiques estratgiques de lAjuntament de Tarragona
i en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat.
En coherncia amb aquests dos marcs de referncia, el PLTJ es fonamenta en determinats criteris tcnics i
en el comproms en la participaci. Aquestes caracterstiques propicien un dinamisme en el Pla. El PLTJ s,
doncs, una actualitzaci i una concreci de laposta estratgica de lAjuntament, i planteja lany 2016 com
a horitz per a lavaluaci del grau dassoliment dels objectius i lnies de treball que shi recullen, tot i
que els seus eixos de treball i accions poden ser prorrogables.
Vinculaci del PLTJ 2016 amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya
El Pla ha estat elaborat en funci duna metodologia que integra els criteris tcnics de transversalitat.
Aix, des del plantejament de renovaci del Pla, i seguint la pauta del Pla Nacional, les poltiques de
joventut han de ser concebudes a Tarragona des duna perspectiva globalitzadora i, en el grau que sigui
possible, transversal interdepartamental, interinstitucional, participada, per tal que ens permeti, tant
a institucions com a la societat civil, proporcionar una resposta integral i coordinada al gran espectre de
les necessitats i les expectatives juvenils.
Des del punt de vista material (tamb en coherncia amb el PNJC), el PLTJ sestructura en quatre grans
eixos (vegeu la taula 1) que es corresponen amb les rees temtiques on se situa el nucli de les necessitats
i les expectatives juvenils actuals. La perspectiva estratgica ens ve donada pel fet que cadascun
daquests eixos s encapalat per un valor orientador. La dimensi operativa sha concretat en un seguit
dmbits dactuaci distributs al llarg dels esmentats eixos temtics.
Taula 1. Relaci dels eixos del Pla Nacional de Joventut de Catalunya i el Pla Local Tarragona Jove 2016
Eixos del Pla Local Tarragona Jove 2016

1) Emancipaci
Realitzaci del projecte
de vida de la persona jove
2) Participaci
Apoderament i
protagonisme de la
persona jove
Referncia a reptes del Pla Nacional
Educaci i desenvolupament
Repte 1
Treball
Repte 2
Salut
Repte 4
Cultura
Repte 6
Eixos transversals (participaci i acci

territorialitzada)
Repte 5
Repte 7
|8
Les poltiques de joventut

Les principals funcions de la Conselleria de Joventut, que desenvolupar les competncies assignades al
cartips municipal a travs de la dimensi tcnica i administrativa, seran, principalment, encarregar-se de
dos aspectes amb carcter general i central de les poltiques juvenils. La Conselleria de Joventut, per
encrrec dAlcaldia, ha dimpulsar i coordinar les poltiques per a joves. Duna banda, coordinant lexecuci
de les actuacions i els processos danlisi i recerca de la realitat juvenil que lAjuntament de Tarragona
destina al jovent de la ciutat i, de laltra, impulsant equipaments, serveis i programes propis dirigits al
collectiu de joves. Tamb ha dencarregar-se de la intermediaci i coordinaci de lacci interinstitucional
que emprengui lAjuntament en matria de joventut. Tot aix comptant amb limpuls, com ja sha dit, de
totes les conselleries. A ms, la Conselleria de Joventut ser la interlocutora de lAjuntament amb la
Direcci General de Joventut.
El Pla s, doncs, un conglomerat de totes les actuacions desenvolupades per lAjuntament i previsor de les
lnies estratgiques per conduir les iniciatives a mig termini. Ha de ser dinmic i ha danar incorporant
propostes i adaptant-se al mateix temps que es modifiquen les poltiques municipals i que sactualitzen els
tems del diagnstic constant. Aix suposa que els treballs en taules interdepartamentals es mantindran
en el temps, de la mateixa manera que els treballs pel diagnstic i el coneixement de la realitat juvenil
esdevindran habituals. Es preveuen revisions peridiques per analitzar-lo i actualitzar-lo.
Des de lany 2008 les poltiques municipals de joventut es caracteritzen per les transformacions,
especialment en relaci al desenvolupament dequipaments especfics adreats a joves. Shan obert i
dinamitzat tres espais joves a la ciutat: lOficina Jove del Tarragons, lEspai Jove Kesse i lEspai Jove La
Palmera. Levoluci positiva del nombre de persones usuries daquests tres espais s una de les
caracterstiques juntament amb el desenvolupament dactivitats dirigides i autogestionades. Respecte als
diferents programes que shan implementat, la continutat dels programes consolidats i el
desenvolupament de nous projectes per tal de donar resposta a les demandes generades en sn els trets
descriptius fonamentals. Ens agradaria comentar que alguns projectes dependents de subvencions
dorganismes supramunicipals han vist redut el seu finanament i han hagut de reajustar-se
econmicament (veure annex 1).
El jovent, collectiu heterogeni, presenta diverses necessitats i perspectives diferents, per aix, des de
Joventut, sadrecen accions i programes a persones dentre 12 i 35 anys, ja que en aquest interval dedat
sengloben el conjunt de les actuacions referides com a poltiques de joventut en lmbit local. Tot i aix,
shi podrien diferenciar tres blocs: el de ladolescncia, el de la joventut i el de les persones joves adultes.
El primer fa referncia especialment a aquell grup de joves encara en el cicle descolaritat obligatria i
que es troben plenament immersos en el sistema familiar; el segon es refereix a les persones que es troben
en un procs de major autonomia personal, per encara en bona mesura amb dependncia familiar, i el
tercer es refereix a les persones que es troben de ple en el procs dautonomia econmica i de transici al
que sol considerar-se la vida adulta.
Aix doncs, saposta pel treball transversal com a estratgia global de les poltiques de joventut per
donar resposta a la diversitat de necessitats daquests collectius. I aquest criteri noms pot esdevenir
efica si simultniament es posa en prctica una intervenci interdepartamental, interinstitucional i amb
participaci de la societat civil.
|9
3. Marc estratgic
MISSI: Responsabilitat a impulsar
La missi de la Conselleria de Joventut de lAjuntament de Tarragona rau a millorar la qualitat de vida de
les persones joves de la ciutat, oferint-los uns serveis de proximitat que els acompanyin al llarg del seu
procs de transici personal, donant-los suport en el seu desenvolupament amb la implementaci de
recursos i accions educatives i culturals i afavorint el seu protagonisme i implicaci.
VISI: Avenos que es pretenen assolir

La Conselleria de Joventut vol esdevenir un referent per al conjunt de la ciutadania de Tarragona en
latenci als joves i les joves. Especialment es pretn que les persones joves disposin de poltiques
municipals integrals que donin suport al seu desenvolupament personal, la seva participaci activa en la
societat i que els facilitin el procs dautonomia i de desenvolupament del propi projecte de vida.
VALORS: Principis i orientacions

La joventut com a valor
La condici de ser jove pren importncia especialment
a partir del moment en qu la persona jove adolescent
construeix la prpia identitat, estableix grups de
relaci i es posiciona en lentorn social. El concepte de
joventut s una etapa plena que va ms enll del
perode biolgic i de transici cap a ladultesa, per la
qual cosa cal establir mitjans i recursos per promoure
espais dexpressi i relaci entre joves.
Lacompanyament en la transici cap a

lautonomia personal
Parallelament al procs dafirmaci de la joventut,
les persones joves inicien els seu cam cap a
lautonomia personal a travs dun mn que els s poc
conegut. Calen espais per orientar-les i assessorarles de forma especfica, per tamb cal cercar accions
formatives, culturals, etc., que donin suport al
collectiu de joves en el procs de transformaci i
construcci del futur.
Proximitat,
igualitria
accessibilitat
atenci
Cal treballar perqu les poltiques de joventut siguin

accessibles a la gent jove i intentin afavorir, en la
seva metodologia i aplicaci, la igualtat daccs
independentment del sexe, lorigen, ltnia, la condici

social, etc. Els principis de no-segregaci, atenci a la
diversitat i proximitat han de plantejar poltiques que
siguin daplicaci en tots els mbits que atenyen la
vida de les persones des duna perspectiva integral,
cercant donar a conixer i atendre la diversitat
dinteressos, de capacitats, de necessitats i de
plantejaments culturals.
La implicaci i la participaci
Entenem aquest valor no noms com a estratgia de
cogesti o de foment daltres nivells de la
participaci inherent en tota planificaci daccions,
sin tamb com a eina i metodologia per canalitzar i
fomentar la curiositat, lactitud activa, lesperit
inquiet i les ganes de fer del collectiu jove.
La creativitat
Entesa des de la mirada transversal que afecta tots
els eixos, incloent des de la visi artstica, la
necessitat de comunicaci i de relaci entre el
collectiu jove fins als mitjans per arribar a
desenvolupar llurs iniciatives. La creativitat s la
cerca de lexperimentaci, la innovaci a lhora de
construir accions i serveis amb i per a les persones
joves, per tamb la sensibilitat i la flexibilitat a
lhora de produir-los i redefinir-los.
| 10
4. Principis rectors i metodologia

El PLTJ 2016 defineix una metodologia
prpia que regular
ar lexecuci de tots i
cadascun dels seus projectes per separat i
als quals,, al mateix temps, donar
coherncia i sentit en el marc dels
programes i mbits que el configuren.
Sestableixen quatre principis
cipis rectors que
regiran en tot moment el funcionament i
lexecuci del Pla
la i que inspiraran la seva
metodologia.
Principis rectors PLTJ 2016

2016
Participaci
Transversalitat
social
Integralitat
Transformaci
PLTJ
2016
Qualitat
El PLTJ assumeix, per tant, els quatre grans principis proposats pel PNJC i nafegeix un cinqu, la
transversalitat social, que sintegra amb el principi rector de participaci i que s despecial
d
rellevncia
tenint en compte la realitat social i juvenil del municipi i lestadi inicial de desenvolupament en qu es
troba la seva poltica de joventut.
En segon lloc, descriurem els instruments que ens serviran per dur a la prctica de forma concreta i
precisa aquests principis rectors. Sn els segents:
1. Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove), que incorpora lOficina Tcnica de Joventut
2. Funcionament
ament transversal (Grups de Treball Transversal)
3. mbits de participaci
| 11
Principis metodolgics
LA INTEGRALITAT
La interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat
Per atendre tots els mbits de la vida de la gent jove cal treballar des duna perspectiva integral.
Aquesta integralitat contribuir a atendre les seves heterognies necessitats i permetr treballar amb
tots els agents del municipi per tal que aquests incorporin tamb la perspectiva juvenil. Respecte a la
interdepartamentalitat, el PLTJ 2016 defineix les poltiques de joventut desenvolupades des de la
Conselleria de Joventut, per tamb les coordinades amb el conjunt de departaments de lAjuntament. En
aquest gran conjunt sidentificaran aquelles actuacions que es desenvolupen de forma exclusiva o
fonamental pel Servei Tcnic de Joventut i aquelles que sapliquen amb la intervenci directa de dos o ms
departaments, un dels quals ser sempre el Departament de Joventut. Per a aquest segon grup
dactuacions s necessari definir acords i sistemes de gesti interdepartamental que estableixin protocols
de coordinaci i cooperaci per al treball en xarxa.
LAjuntament compta amb mecanismes genrics, el funcionament dels quals no depn del Servei Municipal
de Joventut (Tarragona Jove), que poden ser una eina interessant per millorar la difusi i comunicaci de
totes o alguna de les actuacions previstes al PLTJ 2016, com ara les comissions informatives. Amb
representaci dels grups poltics municipals, les comissions informatives sn rgans sense atribucions
resolutries que tenen per funci l'estudi, informe o consulta dels assumptes que s'hagin de sotmetre al
ple i altres rgans, en la forma prevista a l'article 58 del Reglament orgnic municipal de 2003, i
proporcionar als grups municipals la informaci detallada dels assumptes esmentats.
Tamb donen espai a la interdepartamentalitat les coordinacions derivades dels plans directors
municipals, els projectes entre departaments i els grups de treball per interessos especfics, com sn
lEspai Jove de Salut, els grups de treball Cultura-Joventut i les trobades especfiques entre
departaments municipals.
Daltra banda, en funci del principi dinterinstitucionalitat
interinstitucionalitat es pretn establir marcs de collaboraci i
cooperaci amb les diferents administracions que operen a la ciutat de Tarragona (ja sigui des de lmbit
nacional, comarcal o municipal) en lmbit de les poltiques de joventut. En aplicaci daquest principi
esdevenen collaboracions puntuals per a propostes concretes o daltres ms estables i que contribueixen a
la prestaci de serveis, com ara el contracte programa amb la Generalitat de Catalunya que, juntament
amb el Consell Comarcal del Tarragons, possibilita el desenvolupament de lOficina Jove del Tarragons.
Els espais de relaci i cooperaci amb aquestes institucions han estat derivats del desenvolupament
dactuacions i projectes concrets. Es potenciar aquesta via de relaci a travs de la ubicaci de cadascuna
de les temtiques de collaboraci en els mbits de treball que corresponguin del PLTJ 2016.
LA PARTICIPACI I TRANSVERSALITAT SOCIAL (TREBALL EN XARXA)

El PLTJ 2016 estableix la participaci juvenil com a eix transversal, en ordre al seu millor foment, encara
que sen puguin desenvolupar propostes especfiques. En conseqncia, la participaci dels joves i les joves
| 12
haur dabastar en diferents graus i amb frmules diverses, adaptades a les possibilitats efectives el
conjunt de les poltiques de joventut i de les intervencions dutes a terme.
A banda del seu carcter de requisit democrtic i del seu valor com a metodologia, la participaci s, en si
mateixa, un procs daprenentatge que cerca i alhora promou el desenvolupament social. Com ms
possibilitats i oportunitats de participaci siguin articulades en qualsevol de les seves formes possibles,
ms ric i ms profund ser el procs participatiu.
s necessari impulsar la implicaci de plantejaments diversos provinents del teixit associatiu, dels grups
informals, dels collectius minoritaris. Cal, per tant, el dileg continu amb els moviments socials. Es
tracta de compartir els diferents posicionaments i les diverses reivindicacions, crear un espai dintercanvi,
discussi i reflexi com a procs avaluador constant. Per fer possible aquest procs participatiu s
necessari disposar duna xarxa destructures des don sarticuli i es doni cabuda a tot el que implica, aix
com disposar de professionals experts/-es en participaci que aportin els seus coneixements a lhora de
portar a terme el procs.
s tamb necessari que la participaci tingui lloc en la majoria dmbits possibles: informaci, consulta,
decisi, avaluaci i execuci de les poltiques pbliques adreades al collectiu juvenil. La Investigaci
Acci Participativa constitueix una bona eina per a la consecuci daquest objectiu, ja que es tracta
simultniament duna metodologia dinvestigaci i un procs dintervenci social que abasta necessriament
tots els mbits implicats en els processos de les poltiques pbliques.
La participaci juvenil sha de veure immersa en un procs de ms ampli abast, tenint sempre present que
els joves i les joves no actuen al marge de la resta de la societat, la qual els ofereix espais de participaci
que tenen una incidncia clau sobre la seva vida, encara que no es tracti despais participatius
especficament juvenils o en qu el collectiu de joves no siguin considerats convencionalment o
formalment. El foment de la participaci de les persones joves en aquests espais, la seva implicaci en
lentorn immediat, aix com el reconeixement del valor que aquests espais tenen per a la seva vida, dna
fora a la idea de transversalitat social com a complement necessari de la dimensi institucional.
Safegeix, a ms, que la idea de transversalitat social s especialment rellevant en un context com el de
Tarragona, amb unes poltiques de joventut que intenten visualitzar la utilitat i leficcia de cedir espai,
veu i protagonisme al collectiu de joves com a agents socials de primer nivell, ciutadania de ple dret, en
igualtat amb qualsevol altre collectiu o tram dedat.
LA TRANSFORMACI
La finalitat de les poltiques de joventut s incidir en les condicions de vida de les persones joves i
contribuir als processos dassumpci dautonomia personal i civil. Les accions i els serveis han danar
orientats a contribuir al seu desenvolupament, tant a nivell personal, com a joves i en la seva transici cap
a la plena autonomia, com a nivell social, com a ciutadania generadora de cultura, despais de convivncia i
relaci social. Les accions que es generin han destar orientades a oferir suport i atendre la diversitat de
necessitats del jovent; accions que en promoguin lactitud crtica i compromesa, tot acompanyant-los en el
seu projecte de vida. Cal possibilitar espais on rebre les seves propostes i detectar les seves necessitats.
Les lnies de suport i acompanyament a aquest collectiu implicat en el seu entorn, tant de forma
individual com grupal, han de promoure aquest carcter transformador fins al punt de visualitzar la
| 13
capacitat dincidncia de les iniciatives juvenils i la seva repercussi en el constructe social i comunitari
de la ciutat on conviuen.
Des duna perspectiva evolutiva, lesdevenir de la persona jove cap a la vida adulta lha de conduir cap a un
trnsit dexperincies i daprenentatges sobre els quals es definiran les seves accions transformadores. Per
fer-ho justament cal tenir en compte la diversitat interna del collectiu jove, ja que noms tenint en
compte aquesta diversitat es pot aconseguir aquest efecte transformador de les poltiques de joventut.
LA QUALITAT
Des de lAjuntament es vetllar per tal que les propostes emmarcades en aquest pla cerquin ladequaci a
la realitat, la proximitat amb els joves i les joves i amb els collectius en qu es vol intervenir, des de la
innovaci i la creativitat. Cal tenir en compte que calen accions que sadaptin constantment a la realitat
canviant, ja que el context social i econmic es transforma i tamb sn canviants els interessos i
necessitats de les persones que es van incorporant a letapa de la joventut. s necessari treballar pel
coneixement constant de la realitat de les persones joves i el context sociocultural a la ciutat.
Tamb cal destacar la necessitat dincorporar lavaluaci com un recurs constant per analitzar el Pla i
valorar les propostes que shi desenvolupen, tant per considerar limpacte assolit com per aprofitar les
oportunitats que vagin sorgint al llarg de la seva aplicaci i que no haguessin estat planificades
inicialment. Cal avaluar els programes i serveis que es presten per analitzar-ne el funcionament de forma
continuada i, si es considera necessari, poder reformular-los mentre sen desenvolupen les propostes.
Instruments metodolgics
El desenvolupament de tota poltica de joventut requereix un equip de professionals que reuneixi tres
condicions bsiques:
UN GRAU ELEVAT DESPECIALITZACI DELS SEUS COMPONENTS
UN RECONEIXEMENT TCNIC CLAR EN EL MARC DE LORGANITZACI MUNICIPAL
UNA CAPACITAT DINTERLOCUCI AMB ALTRES PROFESSIONALS O TCNICS/-QUES MUNICIPALS
ADEQUADA A LABAST DELS OBJECTIUS QUE ESTABLEIXI PER SI MATEIXA LA POLTICA DE

JOVENTUT
Per tant, s impensable desenvolupar una poltica de joventut correcta sense comptar amb un equip
consolidat de professionals que tinguin la capacitat de delimitar el seu camp dactuaci i sense comptar
amb la collaboraci de la resta de serveis municipals. Per tant, s imprescindible el reconeixement de
| 14
Joventut
oventut com a servei municipal, de forma visible
visible dins i fora de la gesti municipal, amb les atribucions a
qu aix doni lloc en el marc de lorganitzaci municipal.
La Direcci
irecci del Servei Municipal de Joventut t la responsabilitat de planificar, orientar i avaluar el
conjunt de la poltica municipal
al de joventut
jo
que es promou des de la Conselleria.
onselleria. Per fer-ho,
fer
haur
destablir dileg i treball en cooperaci al mxim nivell amb les persones responsables daltres serveis
municipals i encarregar-se
se dimpulsar laplicaci del Pla.
P
El Servei Municipal de Joventut est
es format per totes les persones professionals que desenvolupen una
tasca de forma estable en lexecuci de la poltica municipal de joventut o, el que acabar sent el mateix,
en laplicaci
aplicaci del Pla Local Tarragona Jove des dels vessants administratius i tcnics
tcni (a lannex 2 es
descriuen els perfils professionals).
Dins daquest servei municipal subica
ubica lOficina Tcnica
Tc
de Joventut, la qual t la tasca daplicar els
encrrecs de la Direcci i de dur a terme
ter
les accions previstes en el Pla. La distribuci especfica de
responsabilitats i funcions per a cada persona professional facilita el treball quotidi i, si sexceptuen les
reunions de treball per a projectes especfics, la reuni del Servei Municipal de Joventut en ple per a
tasques de planificaci,
nificaci, coordinaci i avaluaci es pot cobrir amb una trobada mensual no superior a les
dues hores. Opcionalment, a aquestes trobades assistiran persones professionals externes
extern en tasques de
suport o assessorament tcnic o en el marc de projectes especfics.
espec
El funcionament del Servei Municipal de Joventut
J
sestructura i se sost a partir de lacci
coordinada i enllaada daquests quatre elements
bsics.
Estructura Servei Municipal de Joventut

Grups de
treball
transversal
Oficina Tcnica
de Joventut
SERVEI
MUNICIPAL
DE JOVENTUT
(TARRAGONA
JOVE)
Taules de
programaci i
cogesti
d'iniciatives
A continuaci es mostra un diagrama amb la proposta de lestructura organitzativa de laplicaci del Pla
Local Tarragona Jove des dun vessant institucional. Cal tenir en compte que es refereix a lOficina Tcnica
de Joventut en el marc del Servei Municipal de Joventut, que orgnicament
orgnicament semmarcar en una rea de
lAjuntament de Tarragona (actualment
actualment lrea de Serveis a la Persona).
| 15
ORGANITZACI DEL SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT
Conselleria de Joventut
rea de Serveis a la Persona
Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove)

Gesti Pla Local Tarragona Jove 2016
Serveis administratius
Oficina Tcnica de Joventut
Gesti i tramitaci
administrativa
Coordinaci de Joventut
Grups de
treball
transversal
Taules de
treball
Gesti dequipaments i programes
Gesti Accions Espais

Tarragona Jove i Espai Jove
La Palmera
Dinamitzaci
Gesti del Servei Espai

Jove Kesse
Dinamitzaci
juvenil
1. Servei Municipal de Joventut

(Tarragona Jove)
Aquest servei incorpora el conjunt de persones
professionals tcniques que desenvolupen les tasques
necessries per planificar les poltiques municipals de
joventut i fer seguiment de laplicaci del Pla Local
Tarragona Jove. En aquest espai de treball es
coordinen la responsabilitat poltica (conseller/-a de
Joventut), la persona que ocupa la plaa de cap de
Consergeria /
Atenci a lespai
Gesti del Servei

dInformaci Juvenil/
Oficina Jove
Informaci
juvenil
Orientaci
especialitzada
lrea on semmarquen les poltiques de joventut, les

persones que integren lOficina Tcnica de Joventut i
els serveis administratius. La periodicitat de les
trobades es preveu, preferentment, dos cops lany.
2. Oficina Tcnica de Joventut (OTJ)

Aquest rgan de coordinaci interna sexecutar a
partir del moment inicial delaboraci del Pla Local
Tarragona Jove i participar tant en la diagnosi com
en el disseny, en la implementaci i en lavaluaci.
LOficina Tcnica de Joventut agrupa la persona que

coordina lOTJ (coordinador/-a de Joventut) i les
persones professionals implicades en tasques de
coordinaci, com sn la persona referent del Servei
dInformaci Juvenil (Oficina Jove del Tarragons), la
persona referent de dinamitzaci del Casal de Joves
(lEspai Jove Kesse) i el personal tcnic responsable
de programes i altres equipaments juvenils. Tamb en
poden formar part altres persones professionals
adscrites a Joventut que, per la seva tasca, necessitin
formar part daquesta coordinaci. LOficina Tcnica
de Joventut constitueix lequip executiu bsic del Pla
Local Tarragona Jove.
T la doble funci de dirigir lexecuci daquells
programes del Pla que depenen essencialment del
Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove) i de
donar suport a laplicaci transversal del Pla. En
compliment daquesta segona funci, els membres de
lOficina Tcnica de Joventut treballen amb les
persones
tcniques
responsables
daltres
departaments o serveis municipals per dissenyar i
planificar lexecuci de programes del Pla que
requereixen o fan recomanable la seva participaci. En
el marc daquest treball conjunt gestionen els
recursos de tot tipus (humans, econmics i
infraestructurals) que cal destinar als programes
gestionats en cooperaci (transversals). Per aix
sestableixen quines sn les aportacions concretes de
cada departament o servei municipal, incls el de
Joventut.
LOficina
Tcnica
de Joventut
es
reuneix
bimensualment per a tasques de coordinaci,
seguiment i avaluaci contnua del Pla, i els seus
membres participen, conjuntament o per separat, en
els Grups de Treball Transversal, en funci de les
necessitats quotidianes de gesti.
3. Grups de Treball Transversal (GTT)

Tenen la finalitat especfica de desenvolupar un
programa o acci concreta del Pla Local Tarragona
Jove que sha daplicar de forma transversal, tot i que
| 16
tamb poden establir-se grups de treball de caire

intern. Les trobades sn discrecionals, no requereixen
convocatria prvia i es realitzen segons lentesa
informal dels tcnics/-ques que hi han de prendre
part. La missi de les trobades s aplicar les accions
conjuntes o transversals, segons lencrrec anual
formulat pel Servei Municipal de Joventut, aix com
avaluar-les de forma conjunta. Cada GTT est
constitut per una representaci tcnica de cadascun
dels serveis o departaments participants en lexecuci
de lacci concreta. Qualsevol persona membre del
Servei Municipal de Joventut pot representar el
servei en un GTT, amb lnica condici que aquesta sigui
designada coordinadament amb lOficina Tcnica de
Joventut per a aquesta funci especfica.
4. Taules de treball amb entitats i agents

i la cogesti diniciatives
Tot i que el foment de la participaci s un eix
transversal de les poltiques de joventut, les taules
de treball amb entitats i agents tamb sn una eina
per implantar les accions de forma coordinada i per
atendre punts de vista i orientacions daltres agents
implicats en les poltiques de joventut a la ciutat.
Sestableixen trobades entre entitats juvenils i agents
socials i culturals amb tcnics/-ques municipals de
Joventut per tal de planificar accions destinades a
joves o per analitzar la diversitat dinteressos segons
les zones de la ciutat i les necessitats dels diferents
collectius de joves.
Tamb formen part daquest recurs metodolgic els
espais de collaboraci, programaci o treball conjunt
amb joves i collectius a lhora dadrear propostes a
altres joves. A ms destar implicats en la proposici i
el disseny dactuacions, els joves i les joves sn
protagonistes en laplicaci de les poltiques de
joventut i en laplicaci daccions i propostes
desenvolupades en el marc de la Conselleria de
Joventut.
PLJ TARRAGONA 2014-2017
| 17
5. Diagnosi sobre la realitat i les poltiques de

joventut a Tarragona
Presentaci
Tarragona s una ciutat de 136.905
habitants, dels quals 37.061 sn joves Grfic 1. Pirmide poblacional de la ciutat de Tarragona lany
2012
dentre 12 i 35 anys,
anys, xifra que representa
De 85 anys i ms
De 80 a 84 anys
Dones
un 27,07% de la poblaci total. Trobem que
De 75 a 79 anys
de 70 a 74 anys
Homes
De 65 a 69 anys
la proporci de joves entre 15 i 29 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
(ndex de joventut, segons la Llei 33/2010) s
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
del 16,3%. Per si es tenen en compte les
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
caracterstiques de la ciutat, es pot afirmar
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
que gaireb un 30% de la poblaci de
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
Tarragona sn persones joves.
De 5 a 9 anys
De 0 a 4 anys
A lannex 3 es pot consultar ms

detalladament lanlisi de la realitat juvenil
del municipi.
-5%
-3%
-1%
1%
3%
5%
La realitat de la Conselleria de Joventut i de Treball

Treball de lAjuntament de Tarragona sobre la poblaci jove
se situa en el grup poblacional comprs entre els 12 i els
ls 35 anys. Ateses les caracterstiques
dorganitzaci dels diferents serveis municipals, algunes de les necessitats
ne
del grup dadolescents
d
dentre
12 i 14 anys, com sn els espais de trobada i de desenvolupament personal, no sn cobertes per cap altre
departament. I respecte al collectiu de persones joves adultes (30-35
35 anys),
anys) cal donar respostes,
sobretot, a les necessitats relacionades amb lmbit laboral. Tenint molt en compte aquestes
caracterstiques i amb lobjectiu doferir un servei eficient al jovent
jove tot impulsant i acompanyant el seu
procs demancipaci cap a ledat adulta, sha cregut
c
convenient treballar
eballar amb aquesta franja dedat ms
mplia. Sense perdre de vista que, ms enll de les conceptualitzacions teriques aix com administratives
del concepte de joventut, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya deixa oberta una definici operativa
daquest concepte, no concretant, per tant,
tant la dimensi administrativa de joventut duna manera tan clara
com es recull a la Llei de poltiques de joventut.
j
En el moment dultimar aquest
st Pla Local
L
Tarragona Jove, existeix una variada i extensa oferta de recursos
destinats especficament a la gent jove de la ciutat.. El coneixement daquests recursos i la seva incidncia
en les possibilitats de desenvolupament del collectiu jove sn elements fonamentals
fonamental a lhora destablir
prioritats en les actuacions
acions que es preveuen en el Pla. Aquests recursos sorienten
orienten a donar suport al
collectiu de joves en les diferents
ts dimensions, com ara suport en el desenvolupament personal i social, en
la cerca de feina i en lemancipaci o la promoci de la participaci i les iniciatives juvenils. Des de la
Conselleria, per tal dapropar els recursos
recu
municipals a la poblaci jove, es difondran
difondr programacions,
utilitats i serveis als quals es podr
r accedir a travs dels serveis dinformaci juvenil i de la difusi dels
recursos que sinclouran
an al web jove tarragonajove.org. Tamb, amb linters dapropar els serveis per a
joves, destaca el carnet Tarragona Jove
ove com a pea clau per afavorir laccessibilitat a aquests recursos,
recursos a
| 18
ms de la tasca del personal dinamitzador

inamitzador juvenil que,
que des dels espais joves, mostrar lexistncia i
vigncia dels serveis i programes dirigits a la poblaci jove de Tarragona i,i especialment, de les
oportunitats i potencialitats daquests recursos.
Diagnosi general
Cal entendree la diagnosi com a procs per apropar-se a la realitat i lentorn sobre els quals es planificar
el marc dintervenci. Shan de tenir en compte accions, iniciatives i propostes que sesdevenen
s
a la ciutat i
que contribueixen a les poltiques de joventut, a ms de les demandes i necessitats de la poblaci jove, aix
com valorar les possibilitats dintervenci i dincidncia
dincidncia en el desenvolupament del Pla.
P
Cal apropar
lexperincia prctica i el treball en el terreny com a fonts de producci del coneixement i no permetre
lallunyament entre teoritzaci
aci i producci de coneixement
coneixem
i prctica social. Per aix, lobservaci tcnica
acurada per part del cos tcnic i lequip dinamitzador juvenil com a persones que informen i transmeten
aquest coneixement ser interpretada i compartida amb les persones professionals
professionals i agents de referncia
que treballen amb la gent jove per tal dimplementar i revisar lacci desplegada en lapartat dexecuci
daquest pla local. Per tant, el que cal cercar en tot moment sn espais de trobada que afavoreixin
lintercanvi i laa reflexi collectiva.
La fase de diagnosi s, doncs, el primer engranatge de relacions que connecta diversos agents i inicia la
recollida de propostes en taules de treball fins a convertir-los
los en part implicada en lelaboraci de
propostes per establir prctiques socials i transformadores.
Tot i aix, en el diagnstic global descrit a continuaci, destaquen els aspectes generals de les temtiques
que han estat ressaltades en diverses ocasions i amb ms incidncia en el conjunt de les actuacions
dirigidess al jovent, com sn leducaci, la cultura i la prpia autonomia a travs del treball o lorientaci
en salut. Cal dir que, tot i les reflexions que es presenten a continuaci,
continuaci, el procs de diagnstic del Pla
P s
un procs obert i mantingut i es continuar fent en relaci a altres taules de recerca, ampliant
referncies i consultes sobre els conceptes i processos desenvolupats
desen
en la seva implantaci.
implantaci
En resum, la diagnosi ha de respondre a tres qestions
orientatives entorn a qu tenim?, passant per una
dimensi reflexiva de com ho veiem?, per finalitzar en
una dimensi performativa de qu podem fer? Aquest
Qu
trnsit entre dimensions ha de ser de carcter cclic i
tenim?
sempre en constant revisi. Ajustar-se
Ajustar
a la realitat ens
DIAG
permetr alinear la investigaci i lanlisi permanent
NOSI
mitjanant taules de treball, recollida denquestes
davaluaci i lobservaci tcnica,
cnica, amb el desplegament
Qu
Com ho
podem
daccions planificades. Prviament a la prospecci dels
veiem?
fer?
trets ms destacables dins els eixos fonamentals daquest
pla local, es considera clau lestabliment dels aspectes ms transversals
transversals a tenir en compte.
Una de les grans aportacions
tacions de les persones joves s la seva opini sobre la seva comunitat de referncia,
la seva implicaci en activitats del municipi o la posada en qesti de propostes que sempre shavien fet
duna determinada manera. Els joves i les joves apropen nous punts
nts de vista a la comunitat i tamb la seva
energia desenvolupada amb nombroses frmules temtiques, en diferents graus de comproms. Les entitats
juvenils, els grups de msica i de teatre o les colles i grups de joves en sn alguns exemples.
| 19
Malgrat que, errniament, sacostuma a considerar que el collectiu de joves tenen una baixa motivaci i
implicaci, s la franja dedat jove la que probablement destina ms temps al cultiu de les relacions
interpersonals, a lexpressi i al desenvolupament de la creativitat, a la participaci en activitats doci o
festives, del teixit associatiu o de collectius informals. Tot i aix, aquesta elevada participaci no sempre
s percebuda per lentorn com un fet positiu (per exemple, en el cas dels grups de joc i de trobada al
carrer o els grafiters i les grafiteres) o no sempre es constata, ja que quan sn membres dun collectiu
intergeneracional no solen ocupar crrecs visibles, per tothom t clar que sn un dels motors centrals de
lenergia de la ciutat. Per aix, per una banda, entre les diferents actuacions a desenvolupar, es proposa
donar suport i difondre les actuacions que es promouen des del teixit associatiu juvenil, i, per altra banda,
dinamitzar i cogestionar espais de treball en xarxa que incentivin la implicaci en la comunitat i el treball
collectiu.
Tamb cal destacar la motivaci i implicaci del jovent participant en els grups de discussi, en les taules
de treball (espais de treball conjunt i consulta de grups de joves i entitats) o en altres dinmiques
vinculades a la participaci (que shan desenvolupat en el marc daquesta diagnosi). Sembla, doncs, que la
consulta mitjanant aquest sistema s efectiva, potser perqu sol ser freqent i implica les persones
segons la seva disponibilitat. Aix doncs, caldria mantenir els mecanismes de consulta i consens directe amb
el collectiu de joves davant les necessitats i problemtiques que sorgeixin.
Es detecta el desconeixement, entre la gent jove, de lexistncia daltres collectius o persones
involucrades en motivacions similars. Cal preveure, per tant, algun mecanisme que permeti un increment
del coneixement entre les diferents iniciatives associatives i collectius juvenils. Tamb cal preveure el
suport a la tasca que es generi en el marc de les agrupacions i plataformes dentitats, associacions
juvenils i altres agents de la societat civil que impulsen les poltiques per a joves.
El Pla aposta per apropar i incorporar les persones nouvingudes als grups de relaci existents a la
comunitat i a les xarxes dinformaci. Es continuar amb les campanyes desenvolupades per promoure la
creaci despais de trobada i convivncia i es realitzaran actuacions concretes per apropar a les actuacions
municipals grups especfics de joves.
En lmbit territorial es parla, per, dun desequilibri entre la zona centre i les zones perifriques de la
ciutat. En la recerca de laccs ms igualitari a les poltiques destinades als joves i les joves es procurar
impulsar espais on es pugui accedir als serveis dinformaci i assessorament, almenys a nivell bsic,
distributs arreu de la ciutat, especialment en aquells indrets ms allunyats dels serveis oferts.
Territorialment, la ciutat de Tarragona conflueix en un entramat urb que personalitza identitats molt
arrelades a les zones de residncia. Un gran nombre de la ciutadania jove t el centre de Tarragona com a
referent doci consumista. Per tant, cal concentrar esforos a identificar els collectius i grups de joves
presents a la totalitat del territori i confiar en els agents de referncia o, simplement, en els grups de
joves actius, espais de trobada i comunicaci fluida on fer coincidir els serveis i programes que es derivin
daquest pla. I, sobretot, fer-los part implicada en el disseny, execuci i avaluaci de les mesures
exposades en aquest pla.
EDUCACI
| 20
Eix EDUCACI. Informaci / Formaci / Lleure educatiu
Laccs a la informaci s un dret fonamental i universal que cal

preservar i del qual tenir cura permanentment.
permanentmen Atesa la diversitat
dinteressos i perfils de persones joves que fan s del servei
dinformaci, es requereixen plantejaments datenci, assessorament i orientaci integrals
integral sobre qualsevol
dels aspectes i reptes que puguin produir-se
produir
durant les fases dee creixement i exploraci vital. Els fluxos
demandants dinformaci i la diversitat de consultes fan que el Servei dInformaci
nformaci Juvenil, gestionat des
de lOficina Jove del Tarragons, ordeni la informaci per temtiques i garanteixi els canals propicis i
actualitzats de proximitat amb la gent jove,
jove, aix com una resposta rpida i ajustada a la demanda
formulada.
Actualment una de les principals maneres que el collectiu jove t dintercanvi
intercanviar informaci i de
relacionar-se s a travs dels
ls mitjans de comunicaci digital duna
duna manera vertiginosa, per la qual cosa
sha de vetllar per una Xarxa Jove dInformaci Digital que promogui la dinamitzaci de la informaci, la
participaci i lassessorament
assessorament de forma telemtica, tenint presents
present les noves tendncies i els nous usos de
les pgines web i de les TIC en general.
Precisament, des del web tarragonajove.org es visualitzen,
visualitzen dentrada,
entrada, els continguts del Pla,
Pla els quals
promouen espais de revisi i reconstrucci bidireccional entre la poblaci jove i lOficina Tcnica de
Joventut. El web s una eina destacada de comunicaci i caldr vetllar per la distribuci clara de les
temtiques essencials, aix com la seva gil i facilitadora recerca de continguts i la presncia de canals
directes amb el Servei Municipal de Joventut que
que permetin una comunicaci fluida.
flui
El web
tarragonajove.org ha de ser lentorn digital de referncia en el qual les persones usuries que hi
accedeixin tinguin a labast operacions tan prioritries com la consulta de
de lagenda
l
dactivitats,
inscripcions i reserva de places, inscripcions i reserva despais,
despais, notcies dinters i la informaci bsica
sobre les principals novetats i horaris datenci dels serveis (Espai Jove Kesse
Ke
i Oficina Jove del
Tarragons).
En el marc de la normalitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, cal adequar la
comunicaci amb les persones joves a travs dels seus mitjans. Tamb cal mantenir limpuls difusor de les
noves tecnologies
cnologies que generen els telecentres i les tecnofires, que simpulsen des del Departament de
Societat de la Informaci. Des dels telecentres es continuar el treball per reduir la fractura digital,
promovent la connectivitat i la formaci tecnolgica.
No obstant aquesta pretensi activa en el si
s de lentorn digital i les seves prestacions, cal mantenir els
formats presencials i de proximitat tcnica sobre aquells espais de referncia entre la poblaci juvenil.
Aix doncs, la comunicaci fsica i convencional
convencional ha destar connectada amb aquesta atmosfera
atm
digital tan
canviant. La informaci, mitjanant els instruments generats com programes i cartelleria,
cart
ha de penetrar
en el si de la comunitat educativa, fins i tot cercant complicitats amb els centres educatius
educatiu de secundria
per fixar espais dexposici informativa garantits i possibilitats daccs a les aules per presentar els
serveis i programes dactivitats de temporada.
| 21
A ms, Tarragona compta amb una poblaci flotant afegida conformada per, aproximadament, 12.000 joves
universitaris/-ries, estudiants de secundria, de batxillerat i de cicles formatius de poblacions
circumdants. Aquesta gent jove, doncs, tamb sn partcips de la vida cultural i de les activitats de la
ciutat.
En lmbit de leducaci reglada sobserva un sentit pragmtic dels estudis que es considera positiu. No es
constata, per part del jovent participant en els grups de discussi, necessitat dorientaci en els estudis.
No obstant aix, es detecta des del Servei dInformaci Juvenil un augment de consultes sobre itineraris
curriculars. Sapropen a lespai dinformaci persones joves totalment desorientades i, el que s ms
preocupant encara, desmotivades quant a lopci educativa a triar o la determinaci que han de prendre de
cara al seu futur. Sovint semeten tamb demandes dinformaci i orientaci educativa per part de mares,
pares, tutors i tutores que conviuen en lespai familiar i/o domiciliar.
Tot i aix, certes activitats sn dinters per a la gent jove que ha daccedir a la Universitat com a assaig
de possibles continguts de lensenyament futur.
Les persones especialitzades i expertes insisteixen molt en la necessitat deducar en els valors i en els
trets negatius dels estudis dESO en alguns aspectes (repetici de curs, edat dincorporaci dels joves a
secundria).
Tamb, des del camp educatiu reglat, amb la complicitat transversal existent entre el Servei Municipal
dOcupaci i lInstitut Municipal dEducaci, es manifesta la voluntat de ser part activa del Consell
Municipal de la Formaci Professional i lOcupaci de Tarragona, rgan de participaci sectorial que
pretn, entre daltres, fomentar i prestigiar la formaci professionalitzadora a la ciutat, difondren i
promouren loferta de formaci, facilitar la transici al mn del treball i promoure lesperit emprenedor.
Pel que fa a loci i el temps lliure, tot i que en els darrers anys sha incrementat loferta dactivitats
considerablement, cal ms diversificaci, ja que encara no es dna resposta amb la mateixa cobertura a
tots els cicles de lany i hi ha ms demanda que places ofertes. Tamb sha evidenciat la necessitat
dampliar i diversificar la franja horria de les activitats per poder respondre als diferents interessos i
diferents usos horaris del temps lliure segons blocs dedat.
La coordinaci permanent amb el teixit associatiu ha posat de manifest el valor principal del lleure
educatiu com lespai adient per afavorir el desenvolupament social i comunitari de la persona jove des de
les diferents manifestacions expressives i relacionals durant el seu temps lliure. Aix doncs, es comparteix
clarament amb les entitats juvenils un sentit pedaggic de les activitats de lleure prioritari en el dia a
dia dels espais joves (Kesse, La Palmera i Espais Tarragona Jove). Per alliberar aquests espais en benefici
de les propostes educatives de lleure, sobserva la importncia de comptar amb aules de dinamitzaci que
promoguin projectes i experincies que visualitzin el jovent participant com a veritable protagonista.
Els espais joves municipals, fidels a la seva funcionalitat, han de facilitar ls dels recursos existents
mitjanant els mecanismes de cessi tant de sales com de materials. Sobserva una necessitat manifesta
despais disponibles que ofereixin suports i acompanyament tcnic en les tasques destudi i aprenentatge de
la gent jove.
A les taules de treball tamb es destaca la importncia de coordinar leducaci no formal, vincular la
formaci amb propostes que puguin revertir en la comunitat i facilitar espais atractius que serveixin
dalternativa per ocupar loci i el temps lliure. Per tant, duna banda, shan daugmentar els usos dels
| 22
centres educatius, per, de laltra, fora dels centres, cal trobar una oferta que sigui dinters i pugui
substituir
ituir moments davorriment en places o bars, amb espais deducaci no formal que puguin ser una
alternativa de socialitzaci i de vinculaci amb lentorn i amb el desenvolupament de les prpies
inquietuds.
Loferta dactivitats que la Conselleria de Joventut
Joventut proposa conjuntament amb la implicaci de collectius
i entitats juvenils ha de respondre a les necessitats i demandes segons temporada. I es valora
especialment que es promoguin activitats dacompanyament a la persona jove, des dels seus camps
daprenentatges diversos, ajustats a cada realitat i als ritmes que dicten els sistemes prescrits segons les
pautes curriculars deducaci reglada. Cal,
Cal doncs, facilitar models de transmissi de coneixements
coneixemen i espais
de trobada estables on adquirir habilitats personals i socials. En definitiva,
definitiva es procurar una programaci
dactivitats formatives complementries
mentries que contribueixin al
a seu desenvolupament cognitiu.
CULTURA
Eix CULTURA. Joves creadors i creadores/

creadores Exhibici
cultural / Intermediaci
Al llarg del desenvolupament de programes associats a continguts

culturals i de la dinamitzaci daccions de collectius juvenils, sha pogut constatar que hi ha molts grups
joves informals vinculats a activitats i iniciatives culturals, aix com molta gent jove inclosa en
associacions de cultura popular, de msica, dansa, etc.
En les relacions amb grups de joves de la ciutat es recull lexistent demanda dincrementar les produccions
culturals dirigides a la poblaci jove (msica, pintura mural, cmic, hip-hop
hop i moltes altres expressions
juvenils), el desconeixement de part de les propostes impulsades actualment i la proposta dampliaci dels
mbits i espais on es desenvolupen.
Sobserva la manca de relaci i dinteracci entre collectius amb interessos
interessos propers o amb interessos
diferenciats, per compatibles a lhora dimpulsar propostes. Per aix s important el foment del treball
en xarxa, de la promoci de la interrelaci, del
del coneixement entre els agents per tal de promoure una
xarxa cultural ms visible i enriquidora des don es puguin impulsar propostes ms efectives i es pugui, a la
vegada, fomentar la creaci juvenil.
La demanda despais on relacionar-se
se i treballar propostes anotada a lanterior pla local quedaria resolta
en part amb la consolidaci
nsolidaci dels espais joves Kesse i La Palmera. Tot i aix, es considera dinters potenciar
aquests espais com els principals aparadors on poder exposar diverses propostes creatives i habilitar
cicles permanents per a lexhibici cultural.. Tamb es recull la demanda de determinats collectius de fer
ms transparents els recursos de suport, descobrir i alliberar altres espais dassaig i exhibici (de msica,
dansa, teatre, creaci visual, fusi de propostes artstiques), de promoci de diferents
dife
estils
escenicoartstics juvenils i plataformes que permetin aquestes expressions.
Pel que fa a les manifestacions artstiques de carrer i especialment com a mesura de suport a la creaci i
exhibici emergent, sobserva la necessitat destablir el Servei
Servei Municipal de Joventut com el principal
interlocutor i intermediador amb altres departaments i institucions a lhora de notificar, facilitar i
transmetre la intencionalitat de lobra creativa dels
del joves i les joves.. Aquesta intermediaci contribueix a
la tasca de suport i acompanyament durant les fases de creaci, producci i mostra de la proposta juvenil.
| 23
Ms enll dels programes dintermediaci, es consoliden cicles reconeguts com la Mostra de Teatre Jove i
Cultura de Carrer, programes de temporada molt
molt destacats durant la primavera i lestiu. Aquests cicles es
valoren positivament pel conjunt de collectius artstics i joves creadors i creadores.
creadores No obstant aix, es
puntualitza en lhabilitaci
i de cicles ms permanents i en la recerca daltres suports i espais de creaci
mitjanant la complicitat amb altres persones i entitats programadoress de la ciutat.
Aquesta demanda fa palesa la necessitat consegent de compartir taules de programaci ms estables i
coordinades amb altres agents culturals que permetin
permetin la diversificaci dactes, la transferncia de les
propostes juvenils a altres
es espais i sales del territori i laccs a circuits culturals ms consolidats
afavorint aix la reafirmaci i reconeixement del grup o de la persona jove creadoraa.
TREBALL
Eix TREBALL.
TREBALL. Orientaci sociolaboral / Formaci
ocupacional
Pel que fa als temes relacionats amb la joventut

ntut, un dels problemes ms
destacats sn les dificultats de les persones joves per assolir lautonomia i lemancipaci, aix com les
etapes que han danar superant
rant per poder-se
poder se desenvolupar com a persones adultes en els processos
dautonomia emocional, domiciliria i econmica.
Malauradament, la situaci actual de crisi socioeconmica afecta exponencialment els recursos de la
poblaci jove, que veu minvades les seves expectatives daccs a una prpia llar i,i en alguns casos, ha de
retornar al domicili familiar. A la vegada, les mesures de suport i ajuda a lemancipaci residencial de la
gent jove han estat gaireb suprimides del marc dintervenci poltic, i en lmbit municipal sha delimitat
lassumpci daquestes competncies al Servei Municipal de lHabitatge.
Pel que fa a lautonomia personal, darrerament ha augmentat la demanda dassessorament en el procs
dautonomia emocional, de promoci de les relacions i espais de consulta i autoajuda, dactivitats
formatives i orientadores en el parament de la llar, de laprofitament
laprofitament dels recursos, del reciclatge i de
com desenvolupar un consum ms sostenible. Aquest increment de demanda dinformaci i de suport motiva
lestudi per dissenyar iniciatives encaminades a la creaci dactivitats
dactivitats formatives i de suport que puguin
promocionar aquests espais complementaris del procs demancipaci i autonomia de les persones joves.
Cal destacar el paper de lOficina Jove del Tarragons com a servei de referncia perqu els joves i les
joves siguin
iguin atesos de forma integral en les seves
eves demandes, amb suport, orientaci,
orientaci assessorament i amb
serveis que promoguin el seu desenvolupament personal i creatiu.
Pel que fa al procs dautonomia econmica, durant els darrers quatre anys la ciutat de Tarragona i les
comarques de la demarcaci han
an constatat ndexs datur juvenil al voltant del 18% en les franges de
poblaci dentre
entre 16 i 30 anys. Aquest percentatge situa el municipi per sobre de les
le mitjanes catalana i
espanyola, laa qual cosa fa evident la necessitat dun servei dassessorament laboral constant i atent a les
necessitats del collectiu jove, cada cop ms vulnerable davant dels
els episodis de recessi econmica.
Sobserva, en les poltiques de joventut, que lmbit laboral
laboral s un dels sectors que compta amb un ventall
ms ampli d'actuacions i dagents implicats: formaci i assessorament ocupacional, borses de treball,
suport a lautoocupaci, etc. Cal continuar reforant, per, la difusi daquestes actuacions
ctuacions entre els grups
g
de joves i oferint serveis propers que
qu realitzin una atenci i un acompanyament orientats a cada cas. Des
| 24
del personal dinformaci i assessorament de lOficina Jove

Jove del Tarragons es vetlla per oferir un servei
caracteritzat per una finestra nica i una atenci personalitzada.
A travs de les memries anuals emeses des daquest servei dorientaci especialitzat,
especialitzat, es constata un
considerable ndex de consultes i atenci sobre aspectes laborals,
laborals el qual representa gaireb un 70% de la
dedicaci anual. Unaa necessitat que saborda i es valora positivament des de la percepci individual,
individual sense
obviar la proposta tcnica de generar sessions informatives de carcter grupal que actualitzin els
recursos i eines disponibles. Mitjanant aquestes sessions grupals es
es concilien i comparteixen situacions,
casos i problemtiques, i saprofundeix en tcniques i habilitats per a la recerca de feina i la millora dels
factors docupabilitat.
Aquesta dimensi grupal de les sessions informatives i formatives tamb ha de ser coresponsabilitzada
c
des
del camp educatiu formal per tal de realitzar sessions en el camp de lemprenedoria i lautogeneraci
diniciatives.
gona i el seu capital hum jove sn un motor en lautogeneraci didees i propostes demprenedoria.
Tarragona
Tot i aix,, calen plataformes dacompanyament slides i coordinades que garanteixin la viabilitat dels
projectes i facin menys temibles les apostes dinversi personal i econmica. El context actual de
conjuntura econmica pot fer defallir la temptativa emprenedora i fer fracassar la visi constructiva i
transformadora de la poblaci jove. Ms enll devitar ptiques massa convencionals de negoci, i davant
lhostilitat provocada pel rebuig cap
ca a la corrupci, cal incidir a presentar als centres educatius sessions
formatives en qu es treballin les fases de lemprenedoria i altres aspectes que afavoreixin la construcci
del seu itinerari formatiu.
Pel que fa al reconeixement curricular, cada cop ms sinstauren mesures dacreditaci i certificaci de la
formaci professional
ssional que milloren les oportunitats docupabilitat juvenil. Respecte a aquest fet, es recull
en les fitxes davaluaci de les persones participants en les activitats programades, la necessitat doferir
cursos amb titulaci i/o certificaci prpia.
SALUT
Eix SALUT. Assessorament, orientaci i sensibilitzaci
Lautopercepci del seu estat de salut i com els/les

els
afecta en el seu
desenvolupament personal i social s un fet rellevant en la definici de
conductes i pautes de relaci. Aquest fet es constata
consta en els grups de
discussi, en els quals les persones joves no conceben que hi hagi cap relaci entre les seves actuacions i
els problemes de salut, per es constaten, al mateix temps, certes conductes de risc i falta datenci a
problemtiques relacionades amb sexualitat
sexualitat i consums. Es detecta la convenincia de facilitar espais
dinformaci i assessorament que complementin els serveis deducaci reglada i sanitaris, per tal de donar
suport a la tasca que aquests realitzen. Cal mantenir les propostes actuals i cercar
cerca nous espais
informatius, ja que es detecten actituds de risc i de falta de respecte cap a certes opcions sexuals.
Quant a la tasca de prevenci de consums de substncies, es consideren satisfactries les intervencions
realitzades des de diverses perspectives
perspect
(prevenci, reducci de riscos), des de diversos agents (personal
de prevenci de drogodependncies, professionals de l'atenci primria i de lmbit de leducaci,
dinamitzadors/-es
es juvenils, professorat de secundria, voluntariat)
voluntariat) i des de diferents
diferen entorns (espais de
lleure, espais d'ensenyament, espais de festa). Es destaca la importncia deducar en consums i en
| 25
fomentar la responsabilitat individual davant daquests. Cal recordar que determinats consums compulsius
sinicien com a fals element socialitzador (compres compulsives, consum dalcohol i daltres drogues, etc.).
Cal cercar espais de coordinaci entre els diferents agents involucrats a propiciar alternatives doci i de
prevenci de consums i drogodependncies.
Cal tenir tamb present, des del vessant de la salut i vinculat al que hem exposat en lmbit de leducaci,
limpacte dels instruments de comunicaci digitals generats des dInternet i les xarxes que sen deriven,
que es manifesten, cada vegada amb ms freqncia, en casos de socioaddiccions. Les persones joves es
troben permanentment connectades i, sovint, poden veures abocades a addiccions a les xarxes socials o a un
s abusiu i nociu de les eines que la xarxa els proporciona. Parallelament, i malgrat la relaci permanent
que mantenen amb altres persones a travs de les xarxes socials, es detecta tamb un sentiment de
solitud, a causa, probablement, duna part emocional poc treballada.
Per altra banda, cal treballar tamb en lmbit de lalimentaci i els trastorns que es poden generar al
seu voltant. La joventut segueix estant influenciada per tot all que els arriba a travs dels mitjans i,
sovint, es volen emmirallar en all que hi veuen. Es segueix mostrant un suposat ideal de cos (i ja no tan
sols el femen), molt sexuat, perfecte i amb unes mides molt determinades, la qual cosa fa que moltes
persones joves shi fixin especialment i el prenguin com a model, amb les conseqncies que aix pot
comportar en la seva salut tant fsica com mental.
Mitjanant lEspai Jove de Salut, el Servei de Salut de lOficina Jove del Tarragons i la Taula de Salut
Sexual i Sida de Tarragona, sestableix que, parallelament a les accions dintervenci directa, shan de
portar a terme accions de sensibilitzaci. Aix doncs, la programaci dactivitats i actes de carcter ldic i
cultural poden contribuir en el foment dalternatives doci i consum ptimes durant les etapes de
descoberta personal i relacional de la poblaci jove.
Aquestes accions de sensibilitzaci han de ser tamb presents en els espais propis del teixit juvenil,
principal demandant dinformaci, i enteses, a la vegada, com un dels principals actors en la tasca
preventiva.
Especialment en les primeres edats de ladolescncia, cal dissenyar opcions de suport i acompanyament per
aix incidir en les fases dexperimentaci i exposici al risc. Les persones professionals referents de lEspai
Jove de Salut apunten que conv projectar accions formatives i de dinamitzaci entre grups diguals per
tal que sinverteixi en el cultiu de personalitats promotores i coresponsables dintre el camp de la salut.
En les darreres reunions de seguiment de lEspai Jove de Salut, igual com en les observacions tcniques del
cos dagents que ofereixen suport i assessorament al servei de salut de lOficina Jove del Tarragons, es
constaten demandes puntuals de mares, pares, educadors/-es i tutors/-es que solliciten atenci
especialitzada i acompanyament per al jovent immers en fases de desviament conductual o de
comportament. El seu malestar psicosocial es projecta parallelament a les estructures i contextos del
moment que els pertoca viure. Es fa pals lalt grau de vulnerabilitat al qual algunes persones joves estan
exposades. Sobre un espai de treball intern per tal de proposar accions formatives sobre la seva educaci
emocional i relacional. No es descarta elaborar alguna proposta de futur per fixar algun suport tcnic en
lacompanyament psicosocial.
| 26
6. Objectius i eixos
ixos
OBJECTIUS
OBJECTIUS
PLA LOCAL
2016
Impulsar i acompanyar el desenvolupament del

jovent, realitzar dinmiques per estimular la relaci
i lexpressi, facilitar laccs a un ampli ventall
dopcions ldiques i formatives per promoure
laprenentatge
personal
i
capacitats
de
transformaci
transformaci.
Eix Educaci i
Desenvolupamen
t
Promoure la transici i el desenvolupament del

jovent cap a l'autonomia personal, en especial des
dels mbits del treball i la salut, a travs de serveis
i accions formatives, dassessorament, dorientaci i
de formaci
formaci.
Eix Treball i
Salut
Fomentar i promoure accions i recursos per a

lexperimentaci, lexhibici i la mostra de diferents
disciplines artstiques i promocionar espais de
relaci cultural entre la gent jove.
Eix Cultura
Garantir installacions, equipaments i serveis

especfics per a joves amb la finalitat de promoure
la participaci, el desenvolupament i les relacions
entre el collectiu de joves.
Eixos transverals:
Espais, Acci Social
i Territorial i
Participaci
| 27
EIXOS
Els eixos del PLTJ 2016 sn sis: educaci i desenvolupament, cultura, treball, salut, participaci i acci
social i territorial. Daquests eixos, els dos ltims sn eixos transversals. Lestructura daquests eixos
configuradors del PLTJ 2016 es defineix a partir del segent esquema:
EIXOS I PROGRAMES DEL PLT

PLTJ 2016
PROGRAMES
EDUCACI I DESENVOLUPAMENT
INFORMACI
FORMACI I EDUCACI NO
REGLADA
LLEURE EDUCATIU
CULTURA
JOVES CREADORS i
CREADORES
EXHIBICI CULTURAL
TREBALL
ORIENTACI
FORMACI
OCUPACIONAL
SALUT
ASSESSORAMENT,
ORIENTACI I
SENSIBILITZACI
INTERMEDIACI
EIXOS TRANSVERSALS: participaci, acci social i territorial

Espais: Espai Jove Kesse, Oficina Jove, Espai Jove La Palmera, Espais Tarragona Jove
1. Educaci i desenvolupament
Tarragona s una ciutat plenament educadora, en
la qual simpulsen processos educatius adreats
al ple desenvolupament de les potencialitats,
capacitats i expectatives educatives de
cadascuna de les persones joves, tarragonins i
tarragonines, en tots els mbits de la seva vida,
per a lassoliment de competncies necessries
per al seu desenvolupament personal i
professional.
Cal la participaci activa de totes les persones
professionals implicades per tal dadequar
loferta educativa a les necessitats reals del
futur del mercat de treball. Aix mateix, cal
vetllar per a la coordinaci dels processos de
transici escola-treball.
Sn moltes les entitats i persones joves que
dediquen el seu temps lliure a la formaci
especfica en habilitats dintervenci en els
sectors dinfncia i joventut. s convenient
treballar conjuntament amb les escoles de
formaci i altres professionals educatius per tal
de dissenyar estratgies que complementin les

opcions de formaci. Leducaci en el lleure
educatiu esdev un mbit estratgic.
2. Cultura
La cultura s leina bsica que permet la
comunicaci entre els ssers humans i, per tant,
esdev un canal de desenvolupament i dexpressi
amb capacitat de reflexi i transformaci, per la
qual cosa creiem imprescindible establir
estructures i marcs dactuaci que permetin el
desenvolupament de les iniciatives culturals dels
diferents collectius i persones de la ciutat.
La situaci de la joventut de Tarragona ens
mant atents/-es als moviments i demandes que,
directament o indirectament, es perceben en els
seus rols, llenguatges i smbols urbans. La
condici juvenil tarragonina es defineix a partir
de com la poblaci jove viu i experimenta en
aquest espai i temps determinat. En aquest eix es
desenvolupen programes per estimular espais de
relaci i dexpressi creativa dels joves i les
joves de la ciutat.
3. Treball
Lorientaci s clau en els mbits de locupaci i
la formaci, cal aprofitar les oportunitats de les
TIC per optimitzar els recursos i parar molta
atenci a lexcs dinformaci i a la duplicitat en
la gesti de la informaci i els serveis.
La formaci ocupacional s un procs extern al
sistema educatiu, la qual t com a referncia les
caracterstiques i el context dun lloc de treball
per facilitar la inserci laboral a partir de la
qualificaci professional del/la treballador/-a.
Cal impulsar accions per tal de millorar la
qualificaci i les competncies professionals de
les persones en actiu i impulsar la inserci i
reinserci laboral de les persones que es troben
en situaci datur.
4. Salut
Cal entendre la salut des dun punt de vista
integral, com un estat complet de benestar fsic,
psquic i social. La infncia i la joventut sn
etapes determinants, ja que en el seu
desenvolupament sadquireixen i consoliden
hbits relacionats amb qestions com lexercici
fsic, la higiene, la sexualitat, la salut mental,
lalimentaci, el consum de drogues, etc.
Modificar i/o corregir els hbits potencialment
de risc o perjudicials implica un treball de
proximitat i incidncia especial en aquestes
etapes vitals, moment en qu es construeix el
marc de relacions i es defineixen tamb
comportaments
que
ms
endavant
es
consolidaran.
5. Participaci
La participaci del jovent haur dabastar, en
diferents graus i amb frmules diverses
adaptades a les possibilitats efectives, el
conjunt de les poltiques de joventut i de les
intervencions dutes a terme. A banda del seu
carcter de requisit democrtic i del seu valor
com a metodologia, la participaci s, en si
| 28
mateixa, un procs daprenentatge que cerca i

alhora promou el desenvolupament social.
Caldr tenir en compte tots els collectius de
joves, estiguin associats o no amb diferents
moviments socials i de protesta, per tal de
compartir els diferents posicionaments i les
diverses
reivindicacions i crear espais
dintercanvi, discussi o reflexi. Cal motivar-los
perqu participin i, a ms, reconixer la
important tasca que fan en aquells temes que
realment els sn dinters i amb els quals es
senten escoltats. Per fer possible aquest procs
participatiu s necessari disposar duna xarxa
destructures, des don sarticulin les diverses
propostes, aix com disposar de professionals que
aportin els seus coneixements i socupin del
seguiment a lhora de portar a terme el procs.
s tamb necessari que la participaci tingui lloc
en la majoria dmbits possibles: informaci,
consulta, decisi, avaluaci i execuci de les
poltiques pbliques adreades al collectiu
juvenil. Aquest mbit es veu reflectit dintre dels
reptes del PNJC 2010-2020: avanar cap a
lautonomia, el desenvolupament personal i la
participaci en all collectiu de les persones
joves (repte 5).
6. Acci social i territorial

El Pla Local Tarragona Jove, a partir dels seus
valors i principis metodolgics, i mitjanant els
programes i serveis que proposa, promou
oportunitats socials per al desenvolupament
personal i collectiu de la gent jove tenint en
compte la diversitat i les necessitats
diferencials del collectiu juvenil. Cal parar
atenci als factors estructurals que generen
desigualtat (sexe, edat, origen cultural i tnic,
classe social i territori) i facilitar accions que
disminueixin les barreres i els obstacles amb qu
es troba la joventut i que fan augmentar les
dificultats per desenvolupar plenament el seu
projecte de vida.
| 29
Leix dacci social i territorial s un dels

fonaments que vetlla per a la projecci social i
comunitria al llarg del territori local i
visualitza recursos dirigits a la gent jove. Els
programes i serveis que shi despleguen han de
propagar i connectar amb les altres iniciatives
de ciutat que es generen tant des del teixit
associatiu com des del sector privat que ofereix
serveis complementaris.
conjunt dentitats i serveis que tamb promouen

projectes dintervenci amb i per
p a la gent jove
de la ciutat. Aquest agermanament estratgic cal
que sestableixi com una de les principals
intencions de sumar i ordenar les poltiques
juvenils que es promouen des de les entitats i
institucions locals.
Lacci social s la projecci final
fi
de la
vinculaci del collectiu jove amb la comunitat.
Potenciar la visualitzaci dels recursos de suport
i lacompanyament
acompanyament de la ciutadania jove
condicionar lemprenedoria social daquesta com
a individus de ple dret sense greuges
generacionals enverss el conjunt de la poblaci.
Les poltiques dinclusi sn del tot positives per
pe
all sector dedat jove, tot i que no hem de
treballar pel conformisme dintre el sistema, sin
pel lliure esdevenir del subjecte jove amb plena
capacitat
de
proposar
nous
sistem
sistemes
dintervenci social.
En el marc del Pla es promouen accions per

fomentar laa trobada i la construcci de relacions
entre les persones que cohabiten en el nostre
territori, amb orgens, estils, ideologies o
creences diferents. Es t en compte la diversitat
afectada especficament pel fenomen migratori,
per com un element ms del mosaic ciutad de
la diversitat juvenil.
Els programes i serveis que conviuen en el si dels
equipaments municipals juvenils han destar
plenament coordinats i connectats amb el
7. Espais i serveis
El Servei Municipal de Joventut disposa dels segents espais:
Espai
Jove
Kesse
Espais
Tarragona
Jove
ESPAIS
JOVES
Espai
Jove La
Palmera
Oficina
Jove
| 30
ESPAI JOVE KESSE

FUNCIONALITAT
Espai dacci educativa, espai cultural i espai de suport al desenvolupament de les persones joves.
DESCRIPCI
LEspai Jove Kesse s un equipament juvenil amb aules i espais polivalents, espais destudi, dassaig,
dinformtica, dautoconsulta, espais on jugar, practicar esport, veure exposicions o assistir a una xerrada.
A grans trets podem dir que s un lloc de trobada i de relaci, dotat dinfraestructura i recursos per
oferir eines que potencin lautonomia personal i fomentin la realitzaci dactivitats i la participaci de
les persones joves tant dins lespai i en les activitats com entre elles mateixes.
En aquest equipament es vertebren bona part de les accions de la Conselleria de Joventut i de les
programacions trimestrals dactivitats (encarades a donar suport a lemancipaci, la formaci o la
creativitat) i tamb, especialment, cessions de sales i materials per a joves, entitats i associacions de
joves que hi realitzen la seva activitat habitual. Des de lespai es pretn impulsar valors, com cooperaci,
solidaritat, voluntariat, associacionisme, cohesi, intercanvi, trobada i comunicaci entre la joventut per
tal de crear les seves prpies sinrgies a travs diniciatives entre ells i elles, per tamb a travs de les
impulsades pel Servei Municipal de Joventut.
Lequipament t un horari adaptat al dia a dia de la ciutadania jove de la ciutat: obre de tarda-vespre, de
dimarts a dissabte. Tamb sadapta a altres horaris per a necessitats especfiques de les activitats,
especialment durant els mesos de juliol i agost.
Els espais que lequipament ofereix sn sales polivalents pensades per donar cabuda a iniciatives
multidisciplinars (assajos, reunions, tallers, etc.): aula destudi, aula de fotografia, sales de formaci, aula
dinformtica, aula de manualitats/cuina, rocdrom, sala de jocs, sala dactes, sala dexposicions,
ordinadors dautoconsulta, pati exterior, cessi de materials tcnics.
Serveis bsics
Hi ha tres tipus de formes ds de lespai: accs lliure a la sala dactes, espais de lectura i destudi; espais
que es poden llogar per realitzar activitats sense lucre, i espais disponibles per a les persones joves amb
carnet Tarragona Jove per tal que puguin fer s de les installacions. Les condicions es detallen en el
Reglament despais joves de lAjuntament de Tarragona.
Lespai tamb ofereix espais lliures (sense carnet Tarragona Jove), com sn el pati exterior, laula destudi,
la sala destar i la sala de jocs.
Hi ha dos espais dautoconsulta amb dos ordinadors a disposici de les persones usuries, cartellera de
suport per a la difusi de les activitats que es realitzen a la ciutat adreades a joves i un punt del
projecte Bookcrossing (passallibres o alliberament de llibres).
Lespai tamb disposa dun servei de taquilles perqu collectius de joves i entitats puguin desar materials.
| 31
OFICINA JOVE DEL TARRAGONS

Funcionalitat
Informar, assessorar i orientar les persones joves en el seu procs dautonomia. Finestreta nica datenci
al jovent.
Presentaci / Justificaci
LOficina Jove del Tarragons s lequipament comarcal que constitueix una finestreta nica per a la gent
jove. Es va crear el juliol del 2010 arran dun conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consell
Comarcal del Tarragons i lAjuntament de Tarragona.
Les oficines joves sn la materialitzaci de lobjectiu que assenyalen tant la Llei de poltiques de joventut
de Catalunya com el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, per a la creaci i desplegament de
la Xarxa Nacional dEmancipaci Juvenil (XNEJ), amb la finalitat de facilitar la realitzaci del projecte de
vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida i millorant la taxa
demancipaci juvenil.
Descripci
El que defineix lequipament, impulsat des de la Generalitat, el Consell Comarcal i lAjuntament, s
latenci especialitzada a la poblaci jove, un dels trets distintius daquest servei i un dels seus principals
potencials dacci. El coneixement de les caracterstiques del collectiu jove, que sovint presenta
reticncia a apropar-se a altres rees de lAdministraci, suposa un important avantatge per poder
arribar-hi i incidir-hi. s essencial que la persona jove vegi de forma propera el professional de lOficina
Jove, ja que, establint lnies de confiana, li ser ms fcil apropar-se a aquest servei.
De cara a sumar recursos i crear sinrgies per oferir un servei ms eficient i efica per a les persones
usuries, s necessria la implicaci de les diferents administracions i dels seus diferents departaments.
Parallelament, i amb el mateix objectiu, es treballa en xarxa amb les entitats del territori que ofereixen
recursos per a joves.
Per altra banda, tamb es cerca adaptaci a la realitat del territori per tal de donar resposta a les
necessitats especfiques detectades i a la disponibilitat de recursos.
Les oficines joves ofereixen informaci, orientaci i assessorament en tots aquells mbits relacionats amb
el procs demancipaci juvenil: treball i emprenedoria, educaci, salut i habitatge. Aix, entre altres
funcions, tenen la missi de difondre convocatries dajuts, trmits i recursos per trobar feina, oferir
orientaci en matria educativa, assessorar en la recerca dhabitatge i resoldre dubtes en salut.
Serveis bsics
Quant als serveis especfics que sofereixen des de lOficina Jove del Tarragons, sinclouen un servei
dassessorament especialitzat en matria de treball, un en matria de salut i un servei dinformaci
general. El servei de treball dna suport a les persones joves en la realitzaci del currculum i/o carta de
presentaci, preparaci de lentrevista de feina, inscripci a la borsa de treball municipal, suport a la
inscripci a ofertes de treball de la xarxa, entre daltres. Es fa un assessorament personalitzat segons la
| 32
demanda de la persona jove, adaptant-se a les seves necessitats i demandes. Aix mateix, hi ha un recull
dofertes de feina disponibles per a les persones usuries, actualitzades setmanalment. Pel que fa al servei
dassessorament en aspectes relacionats amb la salut, dna resposta a les persones joves en qestions
sobre alimentaci, sexualitat i afectivitat, VIH/SIDA i altres malalties de transmissi sexual i prevenci
sobre el consum de drogues. Tamb sofereix el servei de realitzaci de la prova rpida del VIH. Quant al
servei dinformaci general, la persona usuria pot demanar-hi informaci sobre mobilitat, formaci,
cultura, cooperaci, lleure, participaci, habitatge, etc. Tamb es compta amb un espai fsic on les persones
joves poden trobar materials de difusi de diferents serveis i/o activitats que sofereixen al territori. Aix
mateix, des del servei dinformaci, tamb es tramiten els carnets dalberguista i el destudiant i
professor/-a internacional. Per altra banda, tamb es compta amb un espai dautoconsulta dotat de dos
ordinadors i un servei de consulta de premsa local diria.
ESPAI JOVE LA PALMERA

Funcionalitat
Espai dacci cultural i daccions en lmbit de l'educaci no formal. Desenvolupament de programacions,
principalment als mesos d'estiu. Foment de la trobada de joves i acollida de pblics amb interessos
diversos.
Descripci
LEspai Jove La Palmera s un espai totalment polivalent en el qual es realitzen activitats enfocades
principalment al pblic jove, per obert tamb a la ciutadania en general. L'activitat central de La
Palmera es programa a partir del recull de les demandes de collectius de la ciutat que solliciten espais
de representaci de manifestacions culturals destinades al jovent.
Les accions promogudes per lAjuntament es centren en lexhibici despectacles (de msica, dansa, teatre,
creaci visual, fusi de propostes artstiques), promoci de diferents propostes escniques, realitzaci
daccions orientades a la formaci i lexperimentaci. El seu funcionament es basa en cessions a entitats i
collectius i en la programaci despectacles i activitats per part de la Conselleria de Joventut. s un
espai usat principalment en el perode destiu per donar veu a les referides mostres i manifestacions
culturals i oferir programacions dactes especialment dirigides a les persones joves.
La tipologia dactivitats que shi solen dur a terme sn actes de petit format (lectures, presentacions,
concerts...), trobades artstiques (workshops, happenings, performances...), activitats formatives, tallers i
dinmiques, activitats ldiques i espectacles de carrer.
Serveis bsics
Ofereix un espai a laire lliure dotat dinfraestructura i recursos: disposa dun escenari de 24 metres
quadrats amb sostre, lavabo daccs per a minusvlids, magatzem i despatx tcnic. Disposa dun equip de so
i illuminaci a disposici dels collectius per tal de produir els actes. Lespai t connexi Wi-Fi en tot el
recinte.
| 33
ESPAIS TARRAGONA JOVE

Funcionalitat
Desplegament de programes. Cogesti diniciatives. Acci territorial
Desplegament daccions i programes projectats a lentramat despais i territoris on es reflecteixen
iniciatives per part de la gent jove, ja sigui des duna demanda en concret o b partint duna realitat
associativa formal o informal. La cogesti de les accions amb la ciutadania jove en el conjunt despais
permet garantir estratgies unitries i coordinades per a la millora de la cohesi social i territorial de
les poltiques de joventut.
Presentaci / justificaci
La ciutat de Tarragona disposa de diversos equipaments pblics especialitzats distributs arreu de la
ciutat que atenen i generen activitats per a la poblaci jove. Una mostra daquests equipaments sn les
installacions esportives, els centres cvics, lHotel dEntitats, el Tarragona Impulsa, el Teatre Metropol,
el Teatre Auditori Camp de Mart, el Palau de Congressos i la nau firal, els centres educatius (amb aules
destudi i tallers dorientaci), lAntiga Audincia, la Casa de la Festa, el Tinglado 2, entre daltres.
Tamb cal destacar els equipaments diniciatives privades o daltres institucions, com ara el Punt mnia,
els diversos equipaments de la URV, El Cau, El Magatzem, Sala Trono, Casal Cvic, Casal lAmic, Escola de
lEsplai, lEscola de Lletres, els centres dassociacions de vens i venes amb vocalia de joves, altres seus
dentitats, etc.
Sobre aquesta diversitat despais, equipaments i actuacions adreades a la poblaci jove, cal establir un
marc lgic i realista dels recursos que sen desprenen i quina s la funci de la Conselleria de Joventut
davant aquest flux de propostes.
Els equipaments juvenils municipals de referncia (Espai Jove Kesse, Oficina Jove del Tarragons i Espai
Jove La Palmera), mitjanant els seus recursos i serveis, han de dur a terme accions i mesures de
proximitat per tal de garantir criteris i principis digualtat doportunitats al conjunt de la poblaci jove.
Tarragona, com a constructe emps per la ciutadania, ha de ser receptiva i estar atenta a les propostes i
iniciatives juvenils per, aix, promoure, des de les poltiques pbliques, accions i espais de suport que
projectin i realcin el seu protagonisme.
La ciutat de Tarragona comprn, des de parmetres urbanstics, una disposici territorial complexa i, tot i
que shan procurat actuacions per a la millora en el seu ordenament, la mobilitat i les connexions entre
xarxes socials i comunitries, manquen estratgies de suport i acompanyament als grups de poblaci jove
que conviuen en zones sensibles, amb necessitats especials i amb mancances pel que fa a la planificaci
destratgies coordinades.
Descripci
Les activitats impulsades des de la Conselleria de Joventut tamb es desenvolupen fora dels espais joves
municipals. Aquest conjunt despais on es desenvolupen les accions impulsades arreu de la ciutat es
denomina Tarragona Jove, i tamb sn part imprescindible del desplegament del Pla. Partint duna ptica
juvenil que mira al conjunt de la ciutat, lAjuntament de Tarragona, i concretament el Servei Municipal de
Joventut, considerar espai Tarragona Jove aquell espai destinat al desenvolupament personal i social del
| 34
jovent, tant si es troba autodirigit pels propis joves com si sofereixen serveis i programes de suport i
atenci a la joventut. Aquests espais cal que estiguin plenament connectats amb els equipaments juvenils
municipals, amb els quals s necessari que estableixin vincles i dinmiques de trasps i derivaci dels
recursos treballats.
Aquests espais i accions projectades per tota la ciutat fomenten la implicaci de la poblaci jove en
lentorn social i comunitari, i dinamitzen la seva participaci efectiva, incrementant i concertant els
canals de comunicaci i suport.
Un dels objectius rectors que persegueix la denominaci Tarragona Jove s mantenir i reafirmar el
desenvolupament de les poltiques juvenils municipals a travs de lactuaci de la Conselleria de Joventut
com a agent mediador i aglutinador de les actuacions per a joves, tot incentivant lacci municipal
interdepartamental i la cooperaci transversal entre els diferents moviments socials del territori.
Sobre aquest marc dintervenci, el Servei Municipal de Joventut promour i inclour en els cicles
deducaci no formal les propostes dactivitat que es treballin des de les taules de treball i els canals de
participaci establerts, fent visibles aix lacci del teixit associatiu i els programes de suport a la
joventut originats des daltres institucions.
Tipologia despais dacci / Tarragona Jove

- Espais i centres propis del teixit associatiu juvenil / Centres educatius / Espais de carrer / Equipaments
municipals (equipaments culturals, esportius, centres cvics...) / Seus i centres dentitats generalitzades /
Equipaments daltres administracions (biblioteca pblica)
Accions que es desenvolupen als espais Tarragona Jove

- Lleure nocturn / Cicles dactivitat per temporada / Informaci a centres educatius / Mostra de Teatre
Jove / Intermediaci i orientaci a joves creadors i creadores/ Accions formatives als centres educatius /
Joves promotors i promotores de salut / Accions de sensibilitzaci
Serveis bsics
-Desenvolupament dactivitats educatives i culturals / Suport i assessorament presencial a les seus, espais
i zones dactuaci de les entitats i associacions juvenils. Trobades informals on es posen a disposici els
serveis i recursos activats / Estratgies de coorganitzaci i cogesti dactivitats com a instrument de
participaci i vertebraci de la proposta juvenil / Intermediaci dels espais pblics municipals (fsics i de
carrer) a disposici de lacci jove per a la millora de laccessibilitat i la visi ciutadana envers aquest
collectiu / Suport a projectes de desenvolupament social i comunitari presents als barris / Accions de
sensibilitzaci en els mbits de la formaci i informaci / Dinamitzaci dels serveis i programes.
| 35
8. Programes
El PLTJ 2016 defineix 9 programes: Informaci, formaci i educaci no reglada,, Lleure educatiu, Joves
creadors, Exhibici cultural, Intermediaci,
Intermediaci Orientaci sociolaboral, Formaci ocupacional i Assessorament,
orientaci i sensibilitzaci.. Tots ells sintegren en quatre eixos: Educaci i Desenvolupament,
senvolupament, Cultura,
Treball i Salut.
Programes PLTJ 2016
CULTURA
TREBALL
Joves creadors i creadores

Exhibici i difusi cultural
Intermediaci
Orientaci
Formaci ocupacional
EDUCACI I
DESENVOLUPAMENT
Informaci
Formaci i educaci
Lleure educatiu
SALUT
Assessorament, orientaci
i sensibilitzaci
PLTJ
2016
En les pgines segents descrivim cadascun daquests nou programes aix com les diverses accions que els
integren. Sincorpora informaci relativa a diferents aspectes: objectius, descripci, temporalitzaci,
recursos, avaluaci i comunicaci.
Cal recordar lexistncia dels eixos transversals de participaci,
participaci, cohesi social i territorial que, tot i no
ser-hi explcitament reflectits, formaran part del plantejament dels programes
programes i del seu desenvolupament
(veure annex 4).
A lannex 5 es descriu la sistematitzaci del Pla Local Tarragona Jove.
| 36
Programa 1: INFORMACI
Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Servei
dInformaci
Juvenil
Educaci i Desenvolupament
Facilitar al jovent laccs a la informaci i als recursos a travs dels diferents canals
disponibles.
La informaci s el punt de partida perqu les persones joves pugui establir els criteris per
emprendre iniciatives o conixer amb quins suports poden comptar, com ara saber quins estudis
sofereixen a la ciutat per seguir formant-se o conixer els serveis que hi ha a la seva disposici
en qualsevol mbit que els pugui interessar.
Avui en dia la poblaci jove est envoltada de mitjans de tot tipus a travs dels quals rep una
gran quantitat dinformaci de manera constant: televisi, Internet, publicacions en paper,
cartelleres, etc. Tot i aix, quan t una necessitat o demanda duna informaci concreta, ja sigui
per la manca de recursos propis, tant materials com personals, o ja sigui per la dificultat de
disgregar la informaci, necessita disposar de la informaci demandada en un format adequat a
les seves necessitats, de forma propera i especialitzada.
Les persones professionals del programa dinformaci reben i/o cerquen la informaci, la trien,
si cal, la tracten i la difonen, ja sigui fent-la arribar directament a la persona usuria o
distribuint-la a travs de diferents canals de difusi (com ara a travs dels informadors/-es,
dels diversos materials de comunicaci o dels mitjans telemtics).
En coordinaci entre les diverses persones professionals implicades en lOficina Tcnica de
Joventut, simpulsen accions de forma planificada per tal de cobrir el ventall de demandes
dinformaci des de diferents accions i espais.
Descripci de lacci
lacci
s un servei adreat a les persones dentre 12 i 35 anys, que realitza recerca, organitzaci,
tractament i difusi de la informaci dinters per al collectiu juvenil.
Des daquest servei es dna informaci, orientaci i assessorament en les matries segents:
educaci i formaci, habitatge, cultura, lleure, mobilitat, turisme i vacances, participaci,
solidaritat i cooperaci. Aix mateix, satenen consultes de qualsevol mbit i, quan es considera
necessari, es deriven cap a serveis especialitzats.
Com a servei complementari es tramiten els segents productes: Carnet Internacional
dEstudiant ISIC, Carnet Internacional de Professor/-a ITIC, carnets dalberguista (familiar,
jove, adult i grup) i carnet Tarragona Jove.
Latenci s propera i individualitzada, i es proporciona un acompanyament quan la persona ho
demana i entra dins les funcions del servei.
El Servei dInformaci Juvenil est ubicat a lOficina Jove del Tarragons, tot i que
puntualment es fan atencions dinformaci des de lEspai Jove Kesse.
Temporalitzaci
Trimestre 1 (T1)
Trimestre 2 (T2)
Trimestre 3 (T3)
Trimestre 4 (T4)
A linici de lany es fa Lacci t lloc al
Durant lestiu es
Es segueix latenci
una planificaci
llarg de tot lany de
realitza horari
ordinria i a final
anual. Lavaluaci es
manera continuada.
intensiu.
dany es realitzen les
realitza de manera
Durant la primavera
Sincrementen les
memries anuals dels
mensual i, a principis sactualitza la
tramitacions de
serveis realitzats i
dany, es fa avaluaci informaci disponible carnets.
sestudien les
anual del perode
de loferta destudis
propostes de millora.
anterior. Inici de la
que ofereixen els
implementaci dels
centres educatius a
serveis.
| 37
la ciutat.
Participaci i transversalitat
Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragons i
Generalitat de Catalunya) / Agents del territori
Recursos
Informador/-a juvenil / Oficina Jove del Tarragons / Materials de difusi
Xarxa Jove
Descripci de lacci
lacci
dInformaci s una xarxa formada pels diferents canals dinformaci digital de qu es disposa a Joventut,
Digital
sempre en permanent actualitzaci i amatent a laparici de nous canals adreats al jovent per
tal dincorporar-los com a recursos disponibles.
A travs dels diversos canals de comunicaci que ofereix la xarxa (en aquest cas, webs
www.tarragonajove.org i www.oficinajove.cat/tarragones, butllet, correu electrnic i xarxes
socials) es difon la informaci que es considera interessant i/o dinters per a la poblaci jove
o que aquesta demanda. Aix es fa a travs de la publicaci de notcies, enllaos, arxius,
informacions dinters, etc. als webs i les xarxes socials; mitjanant correus genrics o dirigits
a grups concrets de persones usuries, i mitjanant la confecci dun butllet peridic,
consistent en un recull dinformacions i enllaos de diversos mbits.
Per altra banda, a travs daquests canals, tamb es mant un contacte continuat i ms proper
amb la gent jove, que permet respondre a les seves qestions de manera gaireb immediata.
Ms endavant, segons disponibilitats, sestudiar promoure espais dinformaci 2.0 per tal
danar incorporant les tecnologies de laprenentatge i el coneixement, ja que poden ser un bon
recurs per a la recerca, latenci i lestabliment de nous canals de participaci.
Les persones destinatries sn el conjunt de la poblaci dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
A linici de lany es fa Lacci t lloc al A ms de lactivitat Es disposa lanlisi de
una
planificaci llarg de tot lany de habitual, es fa ress les
informacions
anual. Lavaluaci es manera continuada.
intens dels programes disponibles
per
realitza de manera
educatius i culturals elaborar la memria
mensual i, a principis
a causa de a la seva anual.
dany, es fa avaluaci
repercussi
a
la
anual del perode
ciutat.
anterior.
Departaments municipals / Altres institucions / Agents del territori
Recursos
Informador/-a juvenil / Tcnic/-a especialista en joventut / Dinamitzador/-a juvenil / Quota de
manteniment del web www.tarragonajove.org
Consell
Descripci de lacci
lacci
Municipal de El Consell s una plataforma estable de treball on poden participar els agents educatius,
la Formaci
socials i econmics de la ciutat, aix com les organitzacions empresarials i les entitats
Professional i pbliques i privades de tot lmbit de la Formaci Professional, dels ensenyaments reglats i no
lOcupaci de reglats.
Tarragona
Com a Departament de Joventut es participa en el Consell a travs dun dels seus tcnics/ques, que forma part de la Comissi Tcnica.
Al llarg de lany es planifiquen diverses accions per tal dassolir els objectius del Consell,
entre els quals, i que afecten directament el Departament de Joventut, fomentar i prestigiar
la formaci professionalitzadora a la ciutat, difondre i promoure loferta de formaci de la
ciutat, facilitar la transici al mn del treball i promoure lesperit emprenedor.
Les persones destinatries sn els/les agents que incideixen en la ciutat en matria
de formaci professional i ocupaci i que desenvolupen accions adreades
| 38
principalment a les persones dentre 15 i 30 anys.

Temporalitzaci
Trimestre 1
T lloc al llarg de tot
lany de manera
continuada.
Accions
dinformaci
Informaci a
centres
educatius
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Es duen a terme
Es realitzen
reunions de treball
valoracions anuals i
i de seguiment de
sanalitzen propostes
propostes.
properes.
Departaments municipals (en especial lInstitut Municipal dEducaci i el Departament de
Treball i Activaci Econmica a travs de Tarragona Impulsa) / Altres institucions / Agents del
territori
Recursos
Tcnics/-ques de Treball, dEnsenyament i de Joventut
Descripci de lacci
lacci
Sn sessions informatives centrades en un tema concret que es realitzen per a grups reduts de
joves o per a altres professionals que treballen en contacte amb joves. El que es pretn s
aprofundir en les temtiques tractates i que la persona assistent rebi una informaci
detallada, mplia i completa sobre el tema.
Aquestes accions es programen en funci de les consultes ms demandades que arriben al Servei
dInformaci Juvenil i segons les informacions que sorgeixen i que es consideren dinters per al
jovent.
Algunes de les temtiques sobre les quals poden tractar les sessions sn les segents: anar a
estudiar a lestranger, voluntariat, perodes dinscripcions a estudis, etc.
Generalment tenen lloc a lEspai Jove Kesse o a lOficina Jove del Tarragons. Tot i aix, en un
moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori.
Les persones destinatries sn el conjunt de poblaci dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2
Planificaci T3
Planificaci T4
Planificaci anual i T1
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Lavaluaci es realitza de manera mensual i, a principis dany, es fa avaluaci anual del perode
anterior.
Departaments municipals / Altres institucions (en especial Consell Comarcal del Tarragons i
Generalitat de Catalunya) / Agents del territori
Recursos
Informador/-a juvenil / Espai Jove Kesse / Oficina Jove del Tarragons / Altres espais del
territori / Materials de difusi
Descripci de lacci
lacci
Sn accions que es porten a terme per tal de fer arribar als centres educatius informaci
dinters per a les persones joves.
Generalment es fan a linici de les campanyes trimestrals dactivitats per fer-ne difusi i, en
ocasions concretes, es fan per difondre un acte concret o per fer un recordatori dels serveis
que lAjuntament t per al collectiu jove.
Un altre dels objectius daquestes accions s la recollida de propostes i idees de les persones
joves quant a la programaci dactivitats i la detecci de necessitats de qualsevol mbit que
els afecti.
Depenent de lpoca en qu es vulgui dur a terme lacci i del personal de suport disponible, es
pot fer entrada directa a laula mitjanant una breu explicaci directament a lalumnat i
repartiment de material de difusi o b es pot lliurar el material de difusi a la consergeria
del centre per tal que el posin a labast de lalumnat dels centres educatius pblics de la
Comunicaci
Avaluaci
| 39
ciutat (centres deducaci secundria i batxillerat, centres de formaci professional,

Universitat Rovira i Virgili URV).
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2
Planificaci T3
Aturada
de
les Planificaci anual i T1
Realitzaci (recollida Realitzaci
accions
Realitzaci (recollida
de propostes i difusi Difusi de les accions Anlisi
de
les de propostes i difusi
dactivitats)
i activitats destiu
propostes del proper dactivitats)
trimestre
Lavaluaci es realitza de manera trimestral, en finalitzar la campanya dactivitats
corresponent.
Quan hi ha una acci que no semmarca en cap campanya es fa una avaluaci especfica en
finalitzar-la.
Institut Municipal dEnsenyament / Centres deducaci secundria, batxillerat, formaci
professional i URV
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Personal de suport / Materials de difusi
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgines web
Reunions i trobades dintercanvi i difusi
Elaboraci de cartells i altres documents de difusi
Comunicacions generades des dels espais joves per al foment de la informaci juvenil
Indicador
Grau de satisfacci de les persones usuries que prenen part en les accions del Programa
informaci.
Descripci del tipus avaluaci
Continuada
Final
Indicador
Nombre total de persones usuries que prenen part en les accions del Programa informaci.*
Descripci del tipus avaluaci
Continuada
Final
*Indicadors vinculats a leix transversal de participaci
| 40
Programa 2: FORMACI I EDUCACI NO REGLADA
Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Cicles
dactivitat
per
temporada
Afavorir el desenvolupament social i educatiu dels joves i les joves tot preservant aspectes
complementaris, permanents i transitoris de la seva evoluci formativa.
Lacompanyament a les persones joves s divers i sajusta a cada realitat i als ritmes que
dicten els sistemes prescrits per pautes curriculars educatives i reglades. Cal, doncs, facilitar
models de transmissi de coneixements i espais de trobada estables on adquirir habilitats
personals i socials.
Des dels equipaments juvenils municipals, connectats amb lentramat despais i territoris on
sactiven projectes i iniciatives per a joves, es vetllar per generar ofertes dactivitats
formatives segons temporada (trimestre), consolidant cicles de programaci en qu sincloguin
cursos i tallers pensats especialment per dotar de continguts i eines complementries el
sistema educatiu reglat. Sempre es tindran en compte metodologies daprenentatge significatiu
de carcter grupal que proaccionin dinmiques participatives entre el jovent que hi participi.
Amb aquesta intencionalitat, les aules de dinamitzaci obtindran un protagonisme considerable
en el si de les programacions, promovent espais alliberats de desenvolupament i producci
diniciatives juvenils. A cavall de les aules de dinamitzaci es facilitar tamb laccs als usos
de sales i espais per tal dacompanyar els processos de planificaci, disseny i execuci de les
propostes juvenils que arribin al Servei Municipal de Joventut.
Descripci de lacci
lacci
Campanyes trimestrals de cursos, tallers i activitats segons temporada i segons les propostes
de coorganitzaci i cogesti recollides des dels espais joves. La tipologia de les activitats tant
poden ser de carcter monogrfic (intensiu) com de durada quinzenal. Els mbits de treball es
catalogaran segons la demanda, tot i que sintentar seguir la indexaci temtica segent:
Esport i aventura / Arts escniques / Arts plstiques i visuals / Informtica i noves tecnologies
/ Msica i dansa / Creaci literria i llenges / Salut / Treball i emprenedoria / Jornades i
monogrfics / Tarragona Jove Plus.
Amb la intencionalitat de millorar loferta, laccessibilitat, la varietat dopcions i la demanda
de la gent jove, saplica un perode extens i una continutat de cursos i activitats en el lleure,
de tal manera que sequilibrin les temporades trimestrals (primavera, estiu, tardor).
Les persones destinatries sn el collectiu jove dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2 i T3
Avaluaci T1
Avaluaci T2
Avaluaci T3
Realitzaci T1
Realitzaci T2
Realitzaci T3
Realitzaci T4
Avaluaci T4 i anual
Planificaci T3
Planificaci T4
Planificaci T1
Propostes de millora
Recull de propostes
de millora
Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenci / Esports / Cultura...) / Agents i
tcnics/-ques comunitaris/-ries / Representants dentitats juvenils / Tercer sector / Sector
serveis privat / Centres educatius
Recursos
Tcnics/-ques de Joventut / Tcnics/-ques dels altres departaments implicats / Suport de
dinamitzaci juvenil / Despeses de producci tcnica / Despesa assignada al disseny, realitzaci
i avaluaci dels cicles / Espais joves a disposici / Seus i centres dentitats joves / Equipaments
municipals / Espais urbans de carrer / Materials de difusi
Aules i
accions de
dinamitzaci
Jornades i
seminaris
| 41
Descripci de lacci
lacci
Projectes interns de dinamitzaci generats des dels equipaments juvenils, on prenen fora i
implanten la seva capacitat dacci. Propostes codirigides entre el personal de suport expert
en la temtica i/o mbit i el grup de joves que participen de laula. Prioritriament les aules de
dinamitzaci tindran un pes especfic dintre la programaci. La seva durada dependr dels
ritmes del grup i es potenciaran mesures i eines per a la gesti democrtica. Es preveu comptar
amb aules de teatre, cuina, dansa, inventiva, producci cultural... Les accions que es generin en
el si de les aules de dinamitzaci poden revertir les programacions dels espais joves Kesse i La
Palmera i tamb en altres programacions estables de la ciutat.
Les persones destinatries sn el collectiu jove dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci
i Planificaci
i Planificaci
i Seguiment i avaluaci
activaci de les aules activaci de les aules activaci de les aules permanent de les
Realitzaci i revisi Realitzaci i revisi Realitzaci i revisi aules
permanent
permanent
permanent
Consolidaci
dels
Inici de les primeres Inici de les primeres grups estables
accions/producci
accions/producci
Estudi
de
nous
formats
de
dinamitzaci
tcnics/-ques comunitaris / Representants dentitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis
privat
Recursos
Tcnics/-ques de Joventut / Suport de dinamitzaci juvenil / Despeses de producci / Materials
de difusi
Descripci de lacci
lacci
Cita temporal i fixada sobre calendari que abordar temtiques dinters en el marc de les
poltiques de joventut i aportar eines, recursos i bones prctiques dintervenci vers la
poblaci jove. Aquestes jornades i/o seminaris de treball interdisciplinar aplegaran el mxim
conjunt de professionals del territori per tal de promoure espais de trobada tcnica tot
compartint lnies de treball i confiant noves dades per a lanlisi de la realitat juvenil.
Les persones destinatries sn el jovent de Tarragona dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci i activaci Planificaci
i Planificaci
i Seguiment i avaluaci
de les aules Realitzaci activaci de les activaci de les aules permanent de les
i revisi permanent
aules
Realitzaci i revisi aules
Realitzaci i revisi permanent
Consolidaci
dels
permanent
Inici de les primeres grups estables Estudi
Inici
de
les accions/producci
de nous formats de
primeres
dinamitzaci
accions/producci
tcnics/-ques comunitaris/ries / Representants dentitats juvenils / Tercer sector / Sector
serveis privat
Recursos
Tcnics/-ques de Joventut / Professionals de diversos mbits / Persones de suport a la
coordinaci i execuci de les propostes / Despeses de producci / Espais joves a disposici /
Equipaments municipals / Materials de difusi
Comunicaci
Avaluaci
| 42
Recursos i eines
Materials de difusi: edici de fullets dinformaci de cada temporada
Elaboraci de notes i presentacions de premsa
Promoci de notcies en xarxes socials i pgines web
Indicador
Indicador 1. GRAU DE COORGANITZACI I COGESTI DE LES ACTIVITATS*
Descripci del tipus
Recursos i eines davaluaci Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
Continuada
Fitxa de proposta
70% de les propostes anuals
Final
Fitxa davaluaci
de cogesti
Indicador
Indicador 2. NOMBRE DE JOVES IMPLICATS EN LES AULES DE DINAMITZACI*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Quantificaci davaluaci
Sespera un total de 30 joves
Final
implicats per trimestre.
Indicador
Indicador 3. GRAU DE SATISFACCI DELS JOVES I LES JOVES SOBRE LES ACTIVITATS
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci
Sespera una qualificaci de 8
Final
Fitxa davaluaci
sobre 10 sobre el conjunt del
Materials de difusi
programa.
| 43
Programa 3: LLEURE EDUCATIU
Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Lleure nocturn
Espais de joc i
esport
Promoure activitats i dinmiques que estimulin el comproms, lactitud activa de la gent jove
i el foment de la coresponsabilitat en la gesti del propi temps lliure.
El lleure educatiu t la capacitat de relacionar persones, procurar proximitats i connectar
el territori. Des daquesta perspectiva comunitria, la Conselleria de Joventut, mitjanant
els seus equipaments juvenils, promour oportunitats i alternatives de trobada entre la gent
jove i els collectius joves interessats a cercar un sentit i una sensibilitat en la gesti del
seu temps lliure. Estils de vida i propostes amb una clara intencionalitat educativa
mobilitzaran joves en els seus espais de mxima relaci i interacci social.
El programa Lleure educatiu es basa en lacompanyament ldic en contextos i espais-temps
propicis per treballar la cooperaci, la confiana i les capacitats de transformaci social.
Lesport, la msica, la dansa..., molts mbits estaran a disposici de la reflexi i el cultiu de
pautes responsables en el creixement del jovent.
Descripci de lacci
lacci
Modificar o corregir els hbits potencialment de risc o perjudicials implica un treball de
proximitat i incidncia especial en letapa de ladolescncia, moment en el qual es construeix
el marc de relacions i es defineixen tamb comportaments que ms endavant es consolidaran.
Aix ens porta a treballar lespai de referncia bsic en el temps lliure de ladolescncia i la
joventut: els espais doci nocturn.
La proposta dacci pretn habilitar un circuit dactivitats per la ciutat que permetin
lentrada als estmuls i inputs nocturns des dptiques ldiques, esportives i culturals. Aix
doncs, es realitzaran sessions denigmes nocturns, espectacles, nits temtiques... Les
activitats en el marc daquest programa tindran lloc durant tot lany en funci de la
programaci trimestral.
La proposta sadrea a les persones dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2 i 3
Avaluaci T1
Avaluaci T2
Avaluaci T3
Realitzaci T1
Realitzaci T2
Realitzaci T3
Realitzaci T4
Avaluaci T4 i
Planificaci T3
Planificaci T4
Planificaci T1
anual
Recull de
Propostes de
propostes de
millora de lacci
millora
serveis privat / Centres educatius / Taula local nit segura
Recursos
Suport de dinamitzaci juvenil / Despeses de producci tcnica / Despesa assignada al
disseny, a la realitzaci i a lavaluaci dels cicles / Espais joves a disposici / Seus i centres
dentitats joves / Equipaments municipals / Espais urbans de carrer / Materials de difusi
Descripci de lacci
lacci
acci
LEspai Jove Kesse delimita els seus usos amb zones sectoritzades per portar a terme
activitats esportives, daventura, de joc i denginy. Aquestes sales a disposici de la poblaci
jove sn les ms propcies per aconseguir connexi entre les persones usuries i els
Accions de
vacances i
portes obertes
| 44
dinamitzadors/-es juvenils de forma distesa. Aquest equipament habilita el pati interior per
a finalitats esportives, disposa duna sala recreativa amb jocs diversos i un rocdrom de
recent installaci.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci
i Planificaci i activaci Planificaci i activaci Planificaci
i
activaci de les de les sales de joc i de les sales de joc i activaci de les
sales de joc i esport
esport
sales de joc i
esport
Revisi del seu estat i Revisi del seu estat i esport
Revisi del seu posada en marxa
posada en marxa
Revisi del seu
estat i posada en Avaluaci permanent Avaluaci permanent estat i posada en
marxa
mitjanant enquesta
mitjanant enquesta
marxa
Avaluaci
Programaci daccions Programaci daccions Avaluaci
permanent
de dinamitzaci
de dinamitzaci
permanent
mitjanant
mitjanant
enquesta
enquesta
Programaci
daccions
de
dinamitzaci
Departaments municipals (Esports) / Entitats juvenils / Representants dentitats juvenils /
Tercer sector / Sector serveis privat
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Persones de suport en la coordinaci, monitors/-es / Despeses de
producci / Espais joves / Materials de difusi
Descripci de lacci
lacci
Amb una intencionalitat clara dajustar lobertura dels serveis en funci de les necessitats i
ritmes dels joves i les joves, la Conselleria de Joventut mantindr lequipament Espai Jove
Kesse obert en horari habitual de tarda i de dimarts a dissabte durant les parades
vacacionals de Setmana Santa i Nadal.
Lacci de mantenir obert el servei permetr donar a conixer lequipament i les seves
oportunitats a molta gent jove que no el tenien present. El sistema de portes obertes
permetr laccs a la totalitat de lespai per tal de fer-lo ms proper, poder-lo descobrir i
conixer-ne les possibilitats com a recurs permanent i referent juvenil. En cas que sigui
necessari, es preveuen tastos i demos de programaci per tal datraure linters del
jovent. A la vegada, les temporades de vacances poden acollir propostes formatives de
format monogrfic i/o intensiu.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Disseny i planificaci Realitzaci
Disseny i planificaci Realitzaci
de possibles accions daccions
de de possibles accions de daccions de Nadal
de
dinamitzaci Setmana Santa
dinamitzaci durant la Avaluaci de les
durant la parada de Avaluaci de les parada de Nadal
accions,
Setmana Santa
accions,
programacions
i
programacions
i
usos generats
usos generats
serveis privat / Centres educatius (shi presenten les campanyes dactivitats de vacances i en
Cessi despais
Aules destudi i
lectura
| 45
fan difusi)
En aquestes accions collaboren un gran nombre dentitats ciutadanes, grups de joves,
professionals i empreses que, en collaboraci i coprogramaci amb Joventut, impulsen
activitats de caire divers i que, en conjunt, conformen el programa dactivitats.
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Persones de suport a la coordinaci, monitors/-es / Despeses de
producci / Espais joves / Materials de difusi
Descripci de lacci
lacci
Per tal de poder oferir eines que potencin lautonomia personal de les persones joves i
impulsar accions que fomentin el desenvolupament de les iniciatives que sorgeixen, lEspai
Jove Kesse ofereix diferents espais habilitats per poder realitzar diferents tipus
dactivitats: sales de reunions i treball en grup, assajos, tallers, formaci...
La reserva dels espais funciona a travs del carnet Tarragona Jove.
La proposta sadrea a les persones dentre 14 i 35 anys, als grups de joves dentre 12 i 35
anys i a les entitats juvenils o que facin activitats per a joves dentre 12 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci
i Reserva dels espais Reserva dels espais Avaluaci de les
reserva dels espais trimestralment
a trimestralment
a cessions,
trimestralment a collectius, entitats i collectius, entitats i programacions
i
collectius,
joves
joves
usos generats
entitats i joves
Avaluaci semestral de
les
cessions,
programacions i usos
generats
Entitats, collectius i joves que compleixen els requisits per a les demandes despai. /
Altres departaments de lAjuntament / Tercer sector (previ pagament de la sala)
Recursos
Personal de suport de dinamitzaci dels espais joves i materials en prstec intern
disponibles (projectors, focus, ordinadors, auriculars, altaveus, etc.)
Descripci de lacci
lacci
Les aules destudi i treball en grup de lEspai Jove Kesse sn un recurs espacial per estudiar i
treballar en grup.
Ampliaci dhoraris durant les poques dexmens.
Adreat a persones dentre 12 i 35 anys, en especial la franja de 14 a 24 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
s daules destudi i s daules destudi
s daules destudi i s daules destudi
treball en grup
Ampliaci de lhorari dinamitzaci
i avaluaci anual
en temps dexmens
de ls de lespai
Estudiants / Altres departaments municipals (especialment Cultura i Institut Municipal
dEducaci) / Escola de Lletres de Tarragona / Biblioteca pblica
Recursos
Persones de suport de dinamitzaci juvenil / Realitzaci de tallers dirigits de tcniques
destudi / Espai Jove Kesse (amb zona Wi-Fi i cessi de materials) / Materials i documentaci
especfica / Materials cedits per al foment de la lectura / Materials de lespai de
bookcrossing
Accions
Descripci de lacci
lacci
informatives i
Espai estratgic per a la recerca dinformaci i recollida de peticions de diferents
dassessorament collectius de joves. Suport i dinamitzaci de la informaci daccions i iniciatives dirigides a
la poblaci dentre 14 i 35 anys.

Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Recollida
Recollida dinformaci
dinformaci
Comunicaci
Avaluaci
| 46
Trimestre 3
Recollida dinformaci
Trimestre 4
Recollida
dinformaci
valoraci de
peticions
i
les
transversalitat
tcnics/-ques comunitaris/-ries / Representants dentitats i collectius de joves...
Recursos
Materials dinformaci (recull de catlegs, trptics, documentaci especfica) / Persones que
realitzen les tasques datenci i informaci / Espais joves i espais en collaboraci (espais
Tarragona Jove)
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgina web / Reunions i trobades dintercanvi i difusi
/ Elaboraci de cartells i altres documents de difusi / Les atencions i comunicacions que es
generin des dels espais joves per al foment de la informaci juvenil / Elaboraci de
programes de m i cartelleria
Indicador
Indicador 1. NOMBRE DE PARTICIPANTS de cada acci
Descripci del tipus
Recursos i eines davaluaci
Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
Continuada
Fitxa davaluaci
Sespera aconseguir el 65%
Final
Enquesta
de persones usuries en
relaci a la previsi inicial
daforament.
Indicador
Indicador 2. NOMBRE DE PERSONES USURIES de cadascuna de les actuacions
Descripci del tipus
Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
Continuada
Sespera
mantenir
el
Final
nombre
de
persones
usuries daquests espais
per mes en relaci amb les
edicions anteriors.
Indicador
Indicador 3. GRAU DE SATISFACCI DELS JOVES SOBRE LES ACTIVITATS NOCTURNES
Descripci del tipus
Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci
Sespera una qualificaci
Final
Fitxa davaluaci
de 7,5 sobre 10 sobre el
conjunt
de
les
enquestes/fitxes
realitzades.
| 47
Programa 4: JOVES CREADORS I CREADORES

Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Escenari
Obert
Art i
exposicions
Cultura
Fomentar la participaci i lintercanvi entre totes les disciplines artstiques (teatre, dansa,
creaci literria, audiovisuals, msica, circ) per tal de crear una estructura que permeti el
desenvolupament de les iniciatives culturals dels diferents collectius i persones de la ciutat
implicats en processos creatius.
Pretn potenciar les produccions i les iniciatives culturals de les persones joves oferint-los
eines i recursos que facilitin el seu desenvolupament, ja sigui als espais joves, municipals o a
lespai pblic. Es promou lintercanvi entre els diferents collectius per tal de construir un
circuit ptim per a la continutat i la professionalitzaci daquestes disciplines entre la
poblaci jove.
Descripci de lacci
lacci
Programaci despectacles i accions de mitj i petit format (actualment els divendres al vespre
a lEspai Jove Kesse) establerta trimestralment.
Obert a qualsevol proposta dart dacci, darts escniques i visuals que sadaptin a les
condicions de lespai. Des de la Conselleria de Joventut, amb la collaboraci dentitats
professionals, sencarreguen de donar suport a la producci tcnica i artstica i a difondre les
iniciatives dels collectius.
Lacci Escenari Obert tamb pot preveure la creaci despais dintercanvi multidisciplinar i
artstic convidant a conviure amb altres realitats locals, nacionals o internacionals.
Temporalitzaci
Trimestre1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci
i Valoraci i propostes Valoraci i propostes Valoraci i propostes
programaci amb les de millora del T1
de millora del T2
de millora del T3
entitats i collectius Planificaci
i Planificaci
i Planificaci
i
culturals
programaci amb les programaci amb les programaci amb les
Recerca i rebuda de entitats
i
els entitats
i
els entitats
i
els
propostes per al collectius
collectius
collectius
proper trimestre
Recerca i rebuda de Recerca i rebuda de Recerca i rebuda de
propostes per al propostes per al propostes per al
proper trimestre
proper trimestre
proper trimestre
Valoraci anual del
cicle
rea de Cultura, Comunicaci i Premsa / Representants de les entitats i collectius juvenils i
culturals
Recursos
Equips dilluminaci i so / Suport tcnic i artstic per als collectius / Materials de difusi i
enregistrament per a la promoci dactivitats i dels collectius
Descripci de lacci
lacci
Els cicles dexposicions a lEspai Jove Kesse ofereixen espais dexhibici per a joves amb
inquietuds artstiques i visuals per tal de donar a conixer el seu treball: fotografia, pintura,
escultura, manualitats... De forma permanent, i en collaboraci amb el collectiu Display,
laboratori artstic, sintervenen artsticament les dues planxes installades a lEspai Jove La
Palmera. A ms, el vestbul de lOficina Jove del Tarragons acull exposicions.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci
i Valoraci trimestre 1 Valoraci trimestre 2 Avaluaci anual i
programaci de les i
programaci i
programaci recerca i rebuda de
exposicions
Teatre Jove
Comunicaci
Avaluaci
| 48
trimestral de les trimestral de les propostes per al

exposicions
exposicions
proper trimestre
rea de Cultura i Festes / Joves creadors i creadores / Centres educatius i formatius (escoles
dart, IES...) / Display (planxes de difusi de lart al carrer impulsades per lentitat Laboratori
Visual)
Recursos
Espai per exposar amb materials de suport i fixaci dels elements que shan dexhibir. /
Materials especfics de difusi de les exposicions
Descripci de lacci
lacci
Anualment es desenvolupen accions per promoure el teatre amateur entre la poblaci jove.
Lacci ms destacada s la programaci duna mostra de teatre durant la temporada de
primavera al Teatre Metropol, la qual compta anualment amb la participaci dentre 10 i 14
companyies de teatre.
El teatre s important entre la joventut pel seu paper socialitzador i de desenvolupament
dhabilitats socials i comunicatives.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci daccions i Mostra de Teatre Avaluaci i accions Preparatius i crida de
preparatius
Jove
formatives
propostes
rees de Cultura i Joventut / Entitats de Teatre Jove / Professionals del teatre que formen
part de la comissi assessora de la mostra.
Recursos
Despeses de funcionament de teatre / Drets dautoria / Tcnics/-ques de Joventut / Tcnics/ques de Cultura (programaci, producci tcnica i tcnics/-ques de lespectacle en viu) / Espai
Jove Kesse (disposat per a qui el necessiti per als assaigs) / Teatre Metropol (on es
representen les obres)
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgina web / Elaboraci de cartells / Sinclouen les
accions en els programes de m que selaborin per temporada. / En el cas de les exposicions,
selaboren postals de les diferents exposicions.
Indicador
Nombre de propostes generades pels diferents collectius de joves, grups de Teatre Jove i
altres artistes*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Valoraci de les entitats i els Mantenir
el
nombre
collectius de participants
diniciatives respecte lany
Valoraci tcnics/-ques i anterior.
entitats professionals.
Enquestes
Indicador
Nivell dimplicaci i cogesti en les activitats*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci tcnica:
Creaci
despectacles
i
sestableixen
criteris
de accions culturals de qualitat
cooperaci i implicaci en
lanlisi de la participaci
| 49
Programa 5: EXHIBICI I DIFUSI CULTURAL

Eix
Cultura
Objectiu
Facilitar trobades, mostres o espais dexhibici cultural.

Facilitar ls despais a laire lliure com a espais de gaudi, dexpressi i dintercanvi cultural.
Descripci
Lacompanyament de les persones joves en el desenvolupament dels seus processos creatius s

duna importncia rellevant per fer transparent laccessibilitat als recursos i als serveis de
suport artstic. Tot i aix, cal potenciar espais de trobada i dintercanvi artstic entre
collectius i joves creadors i creadores de la ciutat per visualitzar i manifestar les seves obres.
Els espais dexhibici i difusi cultural poden respondre a programacions i cicles, com ara
Escenari Obert, Cultura de Carrer, Arts Urbans...
ACCIONS
Cultura de
Carrer
Descripci de lacci
lacci
Programaci
despectacles
Escena Jove
Coordinaci amb lrea de Cultura / Implicaci dentitats juvenils, culturals i relacionades amb
la indstria cultural / Propostes impulsades per joves creadors i creadores del territori
Recursos
Tcnics/-ques de Joventut / Serveis tcnics de lespectacle en viu i regidor de lespai /
Recursos per a la programaci de les activitats, per al finanament de les necessitats
tcniques i per a la difusi de les accions / Espai Jove La Palmera i equips de so i llum existents
Descripci de lacci
lacci
Circuit dactes i espectacles que es visualitzaran en cicles permanents, com ara Escenari Obert.
Puntualment tamb es planificaran accions dexhibici cultural a espais Tarragona Jove,
sollicitades tant des de la coordinaci de lespai com des de la proposta del mateix collectiu
jove. Inicialment aquests espectacles es plantegen de forma puntual per complementar les
altres accions emmarcades en leix dexhibici cultural amb propostes dactualitat i, a ms, per
completar loferta cultural impulsada des de la Conselleria de Joventut i adreada al conjunt
de les persones joves.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
El cicle Cultura de Carrer s una mostra que proporciona oportunitats dexhibici i promoci a
les persones joves creadores de la ciutat, al mateix temps que sexhibeix una programaci
variada despectacles.
Es tracta duna programaci despectacles i accions de caire cultural que es concentren
principalment a lEspai Jove La Palmera. Es compta amb la collaboraci dentitats juvenils i
culturals i dentitats vinculades a la indstria cultural de la ciutat per desenvolupar la gesti
del programa.
Pel que fa als continguts del cicle Cultura de Carrer, inclou un programa de concerts,
espectacles darts escniques (teatre, dansa, circ, mgia), videoprojeccions, projeccions de
cinema o altres formes i manifestacions culturals que puguin realitzar-se per generar espais
dexpressi i de foment de consum cultural juvenil.
El cicle es concentra en els mesos destiu.
Est adreat a la poblaci en general, per sorienta especialment a les persones dentre 16 i
35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Programaci
Producci
Espectacles
Avaluaci i propostes
| 50
Anualment es preveur la programaci despectacles puntuals en els diferents espais.

Semmarcaran en les programacions i difusions trimestrals. Es planificar trimestralment en
funci de la resta de programacions culturals i formatives, sent resultat de la demanda i
loferta dentitats culturals i juvenils.
Savaluar en el marc de les programacions trimestrals.
Teixit associatiu i collectius artstics / Entitats culturals i programadors/-es / Departament
de Cultura / Ajuntament de Tarragona
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Espais joves on es desenvoluparan els actes. / Despeses de programaci
Comunicaci
Avaluaci
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgina web / Reunions i trobades de programaci i
difusi / Elaboraci de cartells promocionals
Indicador
Indicador 1. NOMBRE DE PROPOSTES ACTES/ESPECTACLES*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Fitxa de proposta
70% de les propostes anuals
Final
Fitxa davaluaci
resultat de cogestions/
collaboracions
Indicador
Indicador 2. NOMBRE DESPECTADORS
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci
Sespera mantenir el nombre
Final
despectadors/-es respecte
ledici anterior.
Indicadors (segons
(segons objectiu)
objectiu)
Indicador 3. PARTICIPACI DEL TEIXIT ASSOCIATIU I COLLECTIUS*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Continuada
Continuada
Final
Final
Final
| 51
Programa 6: INTERMEDIACI
Eix
Cultura
Objectiu
Assessorar i donar suport a les propostes expressives de la gent jove.
Descripci
La Conselleria de Joventut de lAjuntament de Tarragona vol donar suport a la generaci de

manifestacions culturals de les persones que sinicien en el mn de la creaci i promoure
espais dintercanvi i la participaci per part de la ciutadania, en especial de la poblaci
jove. Es vol impulsar, doncs, la transformaci de nous espais destinats a lexhibici i a les
manifestacions artstiques. Per tal de facilitar laccessibilitat als espais i el suport
dassessorament en els processos de creaci artstica, el Servei Municipal de Joventut
preveu accions dintermediaci que facilitin i agilitzin aquests processos per a ls de les
installacions i la visualitzaci de les obres i projectes culturals.
ACCIONS
INTERMEDICACI Descripci de lacci
lacci
I ORIENTACI A
JOVES CREADORS Es tracta dacompanyar les persones joves i els collectius juvenils que treballen per
desenvolupar propostes culturals i artstiques i que en volen fer difusi, s a dir,
I CREADORES
proporcionar-los assessorament entorn de les propostes, la difusi de les iniciatives o la
recerca despais o altres indrets i suports on installar, transmetre o mostrar aquestes
propostes. Sinclouen iniciatives com ara Murs que parlen (dacompanyament de propostes
dart mural i grafit als carrers), Arts Urbans (dassessorament a creadors i creadores darts
escniques en espais urbans) i altres programacions que acolliran opcions per tal
dacompanyar, dissenyar o alliberar espais i racons de la ciutat a favor de la mostra i
difusi artstica juvenil.
Tamb es considera en aquesta acci el seguiment diniciatives i propostes, juntament amb
altres rgans coordinadors, mediadors, formadors o generadors de propostes artstiques
dirigides o impulsades per joves o agents culturals, aix com la participaci en taules de
reflexi amb daltres agents culturals i socioculturals del territori.
Com a espai dintermediaci i dimpuls de la creaci artstica del jovent, sestudiar anar
introduint recursos 2.0 per promoure la participaci entorn la producci i creaci
artstiques.
Aquesta proposta sadrea a totes les persones joves de la ciutat, especialment aquelles
dentre 16 i 35 anys que estiguin implicades en formacions artstiques o processos de
creaci artstica.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Anualment es preveur el seguiment i lassessorament de joves creadors i creadores per tal
de reflectir-ho en les programacions trimestrals.
Departaments municipals (Cultura, Domini Pblic, Brigada Municipal) / Escola dArt de la
Diputaci de Tarragona / Entitats i collectius juvenils
Recursos
Suport de dinamitzaci juvenil / Suport i assessorament dartistes / Despeses de producci
tcnica / Puntualment postals per donar a conixer els mecanismes de suport i
assessorament.
Comunicaci
Recursos i eines
Promoci de les iniciatives impulsades en xarxes socials i pgina web / Reunions i trobades
dintercanvi i difusi de leina dintermediaci / Puntualment elaboraci de materials per
Avaluaci
divulgar les iniciatives (especialment Murs que parlen)

Indicador
Indicador 1. NOMBRE DE PROPOSTES DINTERMEDIACI*
Descripci del tipus
Recursos i eines
davaluaci
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci
Final
| 52
Resultats previstos
Sespera acompanyar
almenys 20 propostes anuals
dintermediaci.
Indicador
Indicador 2. NOMBRE DESPAIS DINTERMEDIACI
Descripci del tipus
Recursos i eines
Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
davaluaci
Continuada
Sespera un total de 20
Final
espais Tarragona Jove
Indicador
Indicador 3. NOMBRE DE JOVES ASSESSORATS/-DES EN EL PROCS CREATIU
Descripci del tipus
Recursos i eines
Resultats previstos
davaluaci
davaluaci
davaluaci
Continuada
Observaci
Sespera mantenir el nombre
Final
Fitxa davaluaci
de joves assessorats/-des
respecte ledici anterior
(anual).
| 53
Programa 7: ORIENTACI SOCIOLABORAL
Eix
Objectiu
Descripci
Treball
Proporcionar eines al collectiu de joves per tal de facilitar-los laccs i la integraci al
mn laboral, aix com mostrar-los les opcions que aquest els ofereix, acompanyant-los, si
cal, en aquest procs.
La conjuntura socioenmica actual dificulta el procs dincorporaci de la gent jove al
mercat laboral. Actualment el mercat laboral es caracteritza per les elevades taxes datur,
ms acusades entre la poblaci jove: en termes generals, una de cada dues persones joves que
volen treballar es troben en situaci datur. La vulnerabilitat daquest collectiu en el
mercat laboral sagreuja en determinats contextos: nivell destudis, llargs perodes de
recerca de feina, etc. Aquestes situacions incideixen en lestat anmic del jovent.
Per altra banda, en un moment en qu tota la informaci est a la xarxa, a labast de
qualsevol, moltes persones joves demanden un acompanyament, un suport i una formaci
perqu els sigui ms fcil el seu cam en la cerca de feina.
ACCIONS
Servei
Descripci de lacci
lacci
dAssessorament
s un servei adreat a les persones joves dentre 16 i 35 anys, on sels dna suport en la
i Orientaci
realitzaci del currculum i/o carta de presentaci, preparaci de lentrevista de feina,
Laboral
inscripci a la borsa de treball municipal, suport a la inscripci a ofertes de treball de la
xarxa, entre daltres. Aix mateix, hi ha un recull dofertes de feina disponibles per a les
persones usuries, actualitzades setmanalment.
Satenen consultes de qualsevol tema relacionat amb lmbit laboral i, quan es considera
necessari, es deriven cap a serveis especialitzats.
Latenci que rep la poblaci usuria s propera i individualitzada: assessorament
personalitzat i acompanyament quan ho demanda i entra dins les funcions del Servei.
El Servei dAssessorament i Orientaci Laboral est ubicat a lOficina Jove del Tarragons.
A ms de la poblaci jove de la ciutat, tamb shi poden adrear familiars o persones
properes a persones joves que es trobin immerses en els processos de cerca de feina.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
A linici de lany es fa una planificaci anual.
Lacci t lloc al llarg de tot lany de manera continuada (implementaci contnua).
Lavaluaci es realitza de manera mensual i, a principis dany, es fa avaluaci anual del
perode anterior.
Departaments municipals (en especial, Servei Municipal dOcupaci Tarragona Impulsa) /
Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragons i Generalitat de
Catalunya) / Agents del territori
Recursos
Tcnics/-ques del Servei de Treball / Oficina Jove del Tarragons / Materials de difusi
Formaci grupal Descripci de lacci
lacci
Sn sessions informatives que es realitzen per a grups reduts de joves o per a altres
persones professionals que treballen en contacte amb joves, centrades en un tema concret
de lmbit laboral. El que es pretn s aprofundir-hi i que lassistent rebi una informaci
detallada, mplia i completa sobre el tema.
Aquestes accions es programen en funci de les consultes ms demandades que arriben al
Servei dAssessorament i Orientaci Laboral i dacord amb les informacions que sorgeixen i
Accions
formatives als
centres
educatius
entorn el
treball i
lautoocupaci
Comunicaci
Avaluaci
| 54
que es consideren dinters per al jovent.

Algunes de les temtiques sobre les quals poden tractar les sessions sn les segents: anar a
treballar a lestranger, cercar feina amb eines 2.0, com superar una entrevista de feina, etc.
Generalment tenen lloc a lEspai Jove Kesse o a lOficina Jove del Tarragons. Tot i aix, en
un moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori.
Adreat a persones joves, especialment aquelles dentre 16 i 35 anys.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2
Planificaci T3
Planificaci T4
Planificaci anual i
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
T1
Realitzaci
Lavaluaci es realitza de manera mensual i, a principis dany, es fa avaluaci anual del
perode anterior.
Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragons
i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori
Recursos
Tcnics/-ques del Servei dAssessorament i Orientaci Laboral / Espai Jove Kesse / Oficina
Jove del Tarragons / Altres espais del territori / Materials de difusi
Descripci de lacci
lacci
Sn tallers diniciaci a lemprenedoria i a lautoocupaci que es realitzen als cicles
formatius dels centres educatius de la ciutat amb lobjectiu dapropar lemprenedoria a les
persones joves i proporcionar-los-en una visi global i complerta.
Es treballa lemprenedoria des dun vessant general, per tal que la gent jove hi pugui trobar
una connexi amb el seu dia a dia.
Les diferents sessions aborden temes com ara la generaci didees, el mrqueting digital o el
model Canvas.
Per altra banda, els tallers tamb pretenen ser una eina de suport als i les docents a lhora
daprofundir en aquelles matries que no sempre sn fcils dabordar amb els instruments
tradicionals que es coneixen com a educaci formal.
Adreat a persones joves, especialment aquelles que realitzin estudis de cicles formatius,
batxillerat o secundria.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Programaci tallers 2n Avaluaci tallers Programaci tallers Programaci tallers
trimestre curs amb 2n trimestre (T1) i 1r trimestre curs 1r trimestre curs
centres educatius (T1)
global
amb
centres amb
centres
Execuci tallers 2n Planificaci curs educatius (T4)
educatius (T4)
trimestre curs (T1).
segent
Execuci tallers 1r
Avaluaci tallers 1r
trimestre curs (T4)
trimestre (T4)
Departaments municipals (en especial, Servei dEmprenedoria Tarragona Impulsa) / Agents
del territori (centres educatius de la ciutat)
Recursos
Tcnic/-a especialista de Joventut / Formadors que desenvoluparan les propostes en els
centres educatius. / Materials fungibles
Recursos i eines
Promoci dels serveis dinformaci i assessorament laboral en xarxes socials i pgina web /
Indicador
Grau de satisfacci de les persones usuries que prenen part en les accions del Programa
dorientaci sociolaboral
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Final
| 55
Resultats previstos
Fitxa davaluaci de les

Sespera una qualificaci de
persones usuries de lOficina 7,5 sobre 10 sobre el conjunt
Jove del Tarragons
del programa.
Fitxa davaluaci
Observaci
Comentaris de les persones
usuries
Indicador
Nombre total de persones usuries que prenen part de les accions del Programa dorientaci
sociolaboral*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Registre de persones usuries Mantenir la tendncia de les
Final
de lOficina Jove del
persones usuries per mes
Tarragons
respecte lany anterior.
Registre de persones usuries
de lEspai Jove Kesse
Memria de les accions
formatives als centres
educatius entorn el treball i
lautoocupaci
| 56
Programa 8: FORMACI OCUPACIONAL
Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Formaci
ocupacional:
cursos amb
certificats
Comunicaci
Avaluaci
Treball
Oferir a les persones joves cursos de formaci no reglada amb titulaci per tal que puguin
millorar la seva ocupabilitat.
Lelevada taxa datur juvenil i el nombre considerable de persones joves que no poden obtenir
plaa en els estudis desitjats fan que hi hagi una elevada demanda de cursos de formaci per
part daquest collectiu.
Es detecta que, especialment, hi ha una elevada demanda de cursos que proporcionin una
titulaci homologada per tal de poder millorar el currculum i, aix, obtenir ms xit en el
procs de cerca de feina.
Descripci de lacci
lacci
Sn cursos mitjanant els quals la persona participant obt una titulaci homologada, com pot
ser el curs de monitor/-a o director/-a dactivitats de lleure o el curs de manipulador/-a
daliments.
Tenen lobjectiu de millorar locupabilitat de les persones que realitzen el curs i obtenen la
titulaci.
Es planifiquen i es programen segons la demanda detectada per part de les persones
professionals que estan en contacte diari amb el jovent.
Generalment tenen lloc a lEspai Jove Kesse. Tot i aix, en un moment donat, es poden realitzar
en altres espais del territori.
Adreat especialment a les persones joves dentre 16 i 35 anys (amb criteris dedat concrets
que es determinen per a cada curs, com per exemple el curs de monitors/-es de lleure, que est
adreat a persones de ms de 18 anys).
Temporalitzaci
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci T2
Planificaci T3
Planificaci T4
Planificaci anual i T1
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Avaluaci T4
Avaluaci T1
Avaluaci T2
Avaluaci T3 i anual
Entitats implicades en les formacions / Coordinaci amb altres departaments municipals per
valorar propostes de formacions.
Recursos
Recursos econmics / Espai Jove Kesse / Altres espais del territori / Materials de difusi
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgina web / Reunions i trobades dintercanvi i difusi /
Difusi de les accions en les atencions que es realitzen des dels serveis dassessorament
laboral, quan sigui oport. / En cas que seditin programes de m shi inclourien aquestes
activitats. / Notes i comunicacions de premsa
Indicador
Grau de satisfacci de les persones usuries que prenen part en les accions del Programa de
formaci ocupacional
Descripci del tipus
avaluaci
Continuada
Fitxa davaluaci
Sespera una qualificaci de 8
Final
Observaci
sobre 10 sobre el conjunt del
programa.
| 57
usuries
Indicador
Nombre total de persones usuries que prenen part de les accions del Programa de formaci
ocupacional*
Descripci del tipus
avaluaci
Continuada
Registre de persones usuries Disposar dalmenys el 60% de
Final
persones usuries sobre els
aforaments prevists.
| 58
Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACI I SENSIBILITZACI
Eix
Objectiu
Descripci
ACCIONS
Espai Jove de
Salut
Salut
Generar espais i accions dinformaci i assessorament, aix com de sensibilitzaci, sobre els
mbits que afecten la salut de les persones joves i oferir alternatives doci i consum.
Cada cop ms, les persones joves han dafrontar, en el seu dia a dia, situacions de possible
risc per a la seva salut. Davant daquestes situacions, cada jove, segons els seus coneixements
i les seves habilitats personals, pot reaccionar de manera molt diversa, per si disposa
deines i recursos al seu abast, la presa duna decisi en benefici de la seva salut s ms
factible.
A travs dun treball de proximitat amb les persones joves es porten a terme accions per
fomentar lactitud crtica davant daquests riscos.
Descripci de lacci
lacci
s un espai adreat al conjunt de la poblaci juvenil, en el qual es porten a terme diferents
activitats per tal de proporcionar eines i oferir resposta a qestions relacionades amb el
mn de la salut.
Generalment les activitats sn tallers de formaci i dinformaci, jornades o exposicions.
Els tallers sn per a grups reduts de joves i estan centrats en un tema concret de lmbit
de la salut. El que es pretn s aprofundir-hi i que la persona jove rebi una informaci
detallada, mplia i completa sobre el tema. Normalment tenen lloc a lEspai Jove Kesse.
Com a activitat de formaci cal destacar el projecte Joves promotors i promotores de salut,
que du a terme una formaci bsica en temes relacionats amb la salut (dinmiques de grup,
prevenci de drogoaddiccions, reanimaci cardiopulmonar, sexualitat, autoconeixement) per a
joves, majors de 18 anys, de la zona on es dugui a terme. Es parteix de la hiptesi que amb
aquesta formaci i amb eines per gestionar les situacions relacionades amb lmbit de la
salut, aquestes persones joves podran esdevenir, posteriorment, transmissores dinformaci
entre el seu grup diguals i podran portar a terme accions que reverteixin en el seu territori.
La formaci inicial es complementa amb pndoles temtiques.
Pel que fa a les jornades, sovint van adreades a persones professionals, ja siguin o no de
lmbit de la salut, que treballen en contacte amb les persones joves. Lobjectiu s
proporcionar-los eines i recursos per al seu treball diari.
Quant a les exposicions, generalment subiquen als equipaments juvenils i als centres
educatius de la ciutat. Lobjectiu s apropar informaci sobre temes relacionats amb la
salut a les persones joves, mitjanant un suport fsic i dinamitzant-ne la informaci.
Les activitats es programen en funci de les consultes ms demandades que arriben al Servei
dAssessorament i Orientaci en Salut i segons les informacions que sorgeixen i que es
consideren dinters per a aquest collectiu.
Totes aquestes activitats, en un moment donat, es poden realitzar en altres espais del
territori.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
A linici de lany es fa una planificaci anual de totes les activitats que es preveu portar a
terme.
Les activitats tenen lloc al llarg de tot lany.
Lavaluaci es realitza al final de cada activitat i, a finals dany, es fa avaluaci anual.
Departaments municipals / Altres institucions / Agents del territori
| 59
En el seguiment de lEspai Jove de Salut, hi sn implicats professionals de lOficina Jove,

Prevenci, lentitat H2O i tcnics/-ques de Joventut.
Participaci en les trobades de professionals del grup de treball de salut sexual i sida de
Tarragona.
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Tcnic/-a especialista en Joventut / Agent de salut de lOficina Jove
/ Espai Jove Kesse / Oficina Jove del Tarragons / Espais del territori / Recursos econmics/
Servei
Descripci de lacci
lacci
dAssessorament s un servei adreat a les persones joves de 16 a 35 anys, en qu sels dna resposta a
i Orientaci en
qestions sobre alimentaci, sexualitat i afectivitat, VIH/SIDA i altres malalties de
Salut
transmissi sexual, a ms de prevenci sobre el consum de drogues. Tamb sofereix el servei
de realitzaci de la prova rpida del VIH.
Satenen consultes de qualsevol tema relacionat amb lmbit de la salut i, quan es considera
necessari, es deriva la persona jove cap a serveis especialitzats.
Latenci s propera i individualitzada, ja que es realitza un assessorament personalitzat i
sofereix un acompanyament quan la persona el demana i entra dins les funcions del Servei.
El Servei dAssessorament i Orientaci en Salut est ubicat a lOficina Jove del Tarragons.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
Planificaci anual
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Realitzaci
Avaluaci T4 i any
Avaluaci T1
Avaluaci T2
Avaluaci T3
anterior
Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragons
i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori
Recursos
Tcnic/-a de Salut / Oficina Jove del Tarragons / Materials de difusi
Accions de
sensibilitzaci
Comunicaci
Avaluaci
Descripci de lacci
lacci
Sn accions adreades a la poblaci en general amb lobjectiu dinformar, conscienciar i
sensibilitzar sobre temes relacionats amb lmbit de la salut.
Aquestes accions es porten a terme a diferents espais del territori i als equipaments
juvenils.
Adreats al conjunt de les persones joves.
Temporalitzaci
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Trimestre 4
A linici de lany es fa una planificaci anual.
Les activitats tenen lloc al llarg de tot lany.
Lavaluaci es realitza al final de cada activitat i, a finals dany, es fa avaluaci anual.
Departaments municipals (en especial, Salut i Servei Municipal de Drogodependncies) /
Altres institucions / Agents del territori
Recursos
Tcnic/-a de Joventut / Tcnic/-a especialista en Joventut / Espais del territori /
Equipaments juvenils
Recursos i eines
Promoci de notcies en xarxes socials i pgina web / Reunions i trobades de promoci de les
iniciatives / Elaboraci de cartells i altres documents de difusi /
En els casos amb repercussi especfica, comunicaci als mitjans de premsa de les accions de
sensibilitzaci
Indicador
Grau de satisfacci de les persones usuries que prenen part de les accions del Programa
| 60
dassessorament, orientaci i sensibilitzaci

Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Fitxa davaluaci de persones Sespera una qualificaci de
Final
usuries de lOficina Jove del 7,5 sobre 10 sobre el conjunt
Tarragons
del programa.
Fitxa davaluaci
Observaci
usuries
Indicador
Nombre total de persones usuries que prenen part de les accions del Programa
dassessorament, orientaci i sensibilitzaci*
Descripci del tipus
davaluaci
davaluaci
Continuada
Registre de persones usuries Pel que fa a les activitats,
Final
de lOficina Jove del
sespera comptar amb el 60%
Tarragons
de persones usuries
Registre de persones usuries respecte laforament previst
a les accions.
Registre de persones usuries
daltres accions
| 61
Esquema PLTJ
EDUCACI I
DESENVOLUPAMENT
PROGRAMES
ESPAIS
EIXOS
INFORMACI
CULTURA
JOVES CREADORS I
CREADORES
TREBALL

EXHIBICI I

FORMACI
I
EDUCACI

DIFUSI CULTURAL
NO REGLADA

INTERMEDIACI

LLEURE
EDUCATIU
ORIENTACI
SOCIOLABORAL
FORMACI
OCUPACIONAL
SALUT
ASSESSORAMENT,
ORIENTACI I
SENSIBILITZACI
CICLES DACTIVITATS PER

TEMPORADA
AULES I ACCIONS DE
DINAMITZACI
EJ KESSE
AULES DESTUDI I LECTURA

CESSI DESPAIS
ESCENARI OBERT
LLEURE NOCTURN
PROGRAMACI
ESPAIS DE JOC I ESPORT

ACCIONS DE VACANCES I
PORTES OBERTES
DESPECTACLES ESCENA
JOVE
ART I EXPOSICIONS
FORMACI
OCUPACIONAL:
CURSOS AMB
CERTIFICATS
ACCIONS DE
SENSIBILITZACI
FORMACI GRUPAL
ESPAIS TARRAGONA
JOVE
EJ PALMERA
DESENVOLUPAMENT DACCIONS
OFICINA JOVE DEL

TARRAGONS
ACCIONS DE REFLEXI I
ANLISI (JORNADES I
XERRADES)
ACCIONS DINFORMACI
SERVEI DINFORMACI
JUVENIL:
CONSELL MUNICIPAL
FORMACI OCUPACIONAL I
OCUPACI TARRAGONA
SERVEI
ART I EXPOSICIONS
DASSESSORAMENT
LABORAL
SERVEI
DASSESSORAMENT I
ORIENTACI EN SALUT
FORMACI GRUPAL
XARXA JOVE DINFORMACI

DIGITAL

TEMPORADA

TEMPORADA
LLEURE NOCTURN
INFORMACI CENTRES
EDUCATIUS
ACCIONS DE REFLEXI I
ANLISI (JORNADES I
XERRADES)
PROGRAMACI
DESPECTACLES
(CULTURA DE CARRER)
TEATRE JOVE
PROGRAMACI
DESPECTACLES ESCENA
JOVE
INTERMEDIACI I
ORIENTACI A JOVES
CREADORS I CREADORES
ACCIONS FORMATIVES
ALS CENTRES
EDUCATIUS SOBRE EL
TREBALL I
LAUTOOCUPACI
ACCIONS DE
SENSIBILITZACI
ESPAI JOVE DE SALUT
EIXOS
TTRANSVERSALSS EIXOS TRANSVERSALS: PARTICIPACI, ACCI SOCIAL I TERRITORIAL
| 62
9. Avaluaci i temporalitzaci
MODEL GENERAL DAVALUACI DEL PLA
El Servei Municipal de Joventut de Tarragona aprova un sistema davaluaci que incorpora uns mecanismes
fixos que cal seguir per al funcionament i el desenvolupament dels programes i dels serveis. La constncia
en el compliment daquest sistema per al seguiment i lavaluaci dels programes i serveis s convenient per
tal de garantir uns adequats instruments de revisi i actualitzaci de les lnies dacci durant els anys de
vigncia daquest pla.
Aquesta proposta sorgeix de la necessitat contnua de dissenyar i intentar millorar laplicaci de les
poltiques i programes que es despleguen daquest pla local, amb la voluntat de mantenir un nivell elevat
de vigilncia en laplicaci quotidiana de tots els projectes i serveis que shi inclouen. Es tracta, en
definitiva, dincrementar, en la mesura del possible, el nivell danlisi, autorevisi i eficcia.
La previsi daplicaci daquest sistema es tindr en compte com a model dassaig durant lexercici 2014.
Per tant, cont, en el propi plantejament, un espai dautoavaluaci i revisi de la metodologia, prorrogable,
si es valida des de lOficina Tcnica de Joventut, fins a lany 2016.
De forma general, sestructura el sistema davaluaci en dos grans blocs lligats al seu origen dactuaci:
avaluaci interna i avaluaci externa. Lavaluaci interna comprn, per una banda, lavaluaci estable i
ordinria i, per laltra, informes i memries sota demanda (com ara la memria de Secretaria, demandes de
la Conselleria de Joventut, etc.). Pel que fa a lavaluaci externa, s la que est subjecta als requisits de
justificaci.
QU savalua?
Pel que fa als objectes a avaluar, sn els segents: serveis, programes, pla de comunicaci, sistema
davaluaci, equip de Joventut i Pla Local Tarragona Jove. Per tal davaluar els programes, savaluen
cadascun dels actes i activitats que els formen.
QUI avalua?
Pel que fa a les persones o entitats que avaluen els serveis i els programes, sn les segents: persones
joves usuries que en fan s, instructors/-es, talleristes, ponents, entitats coorganitzadores, departaments
municipals i institucions i equip de dinamitzaci o equip de coordinaci. Respecte a les persones
responsables, la dels serveis s la responsable de lequipament, i la dels programes s la responsable de la
programaci.
Qui avalua el pla de comunicaci, el mateix sistema davaluaci i el Pla s lOficina Tcnica de Joventut, que
ns la responsable.
El que es pretn s comptar amb tots els punts de vista de les persones que prenen part en un acte o
activitat, tant des del punt de vista de la persona participant com de la persona o ens que coorganitza.
QUAN savalua?
La periodicitat de lavaluaci est fixada en funci de qu savalua. Pot ser mensual, trimestral o anual.
Parallelament es fixa una avaluaci anual que recull les observacions anotades en les diferents
avaluacions peridiques, aix com una avaluaci global.
| 63
La periodicitat davaluaci dels programes s trimestral, mentre que la dels serveis s mensual. Respecte
a lavaluaci del sistema davaluaci i del Pla Local Tarragona Jove, es fa tamb anualment. Pel que fa a
lavaluaci del pla de comunicaci, es realitza trimestralment.
Quant a lavaluaci anual, tot i que habitualment es desenvolupar de forma continuada, cada any sha
delaborar una memria completa de tot el perode prenent com a base informativa els segents elements:
Fitxes i resums de cada eix/servei
Conclusions de les reunions davaluaci en aquells casos en qu es produeixin
Valoraci genrica anual sorgida de la discussi en convocatria especfica de lOficina Tcnica de
Joventut al final de lexercici
Informe anual de dades relatives a participaci
Avaluaci realitzada des del Servei Municipal Tarragona Jove (Servei Municipal de Joventut)
COM savalua? Instruments / Indicadors

A continuaci es presenta un quadre-resum on sindiquen, segons tipologia davaluaci, els instruments de
qu es disposa per a la recollida de dades i/o observacions.
Metodologia
Instrument
Enquesta ACT.JOVE (programa)
Quantitativa
Enquesta SERV.JOVE (servei)

Registres de persones usuries
Grups de treball transversals
Enquestes web tarragonajove.org
Bsties de suggeriments
Qualitativa
Grups de discussi
Anotacions dentrevistes individuals
Reunions de coordinaci i seguiment interns
Fitxa dobservaci tcnica
Aportacions individuals
Mixta
Fitxa de cooperaci transversal
La majoria dels instruments mostrats a la taula anterior tenen una fitxa associada mitjanant la qual es
recull la informaci. Aquestes fitxes es mostren a lannex 6. Respecte als instruments que no disposen de
fitxa, la recollida dinformaci es fa de manera ms flexible. A partir de la informaci recollida es
calculen una srie dindicadors referents, per una banda, a les persones usuries dels programes i dels
serveis i, per laltra, referents als programes i serveis en si mateixos. Pel que fa als indicadors de les
persones usuries, recullen informaci sobre nombre de persones usuries, edat, gnere i procedncia.
Quant als programes, sobt informaci sobre el nombre dactivitats realitzades, el grau de satisfacci de
les persones usuries, el grau dassoliment dels objectius, el grau de coorganitzaci o cogesti, les fonts i
canals de comunicaci, els punts forts i febles i lhistric del programa.
Respecte als serveis, els indicadors aporten dades sobre tipologia dusos, dies i franges horries
dafluncia, nombre i tipologia dactivitats, punts forts i febles i histric del servei.
| 64
10. Recursos
Humans
Els recursos humans actuals consten dels segents perfils especfics de Joventut:
Una persona cap tcnica de joventut
Tres persones tcniques especialistes en
joventut
Una persona informadora juvenil
Tamb es compta amb persones tcniques especialistes contractades per realitzar les tasques dorientaci
especfica a lOficina Jove i, puntualment, quan els programes desenvolupats ho requereixen, de
professionals de suport.
Per al suport al funcionament dels espais es preveu renovar durant el 2015 la borsa de tcnics/-ques de
Joventut i comptar amb el suport de personal datenci a lespai.
A aquest equip de professionals shi han dafegir altres professionals, com ara el personal dels serveis
administratius (dos actualment) o altres professionals de lrea que orienten o acompanyen les tasques
emmarcades en les poltiques municipals de joventut.
Financers
Cada any shabilitaran les partides pressupostries corresponents on es desglossar la implementaci del
funcionament dels espais i programes previstos en el Pla, especfics per a Joventut.
Taula 2. Previsi finanament 2014, PLTJ 2016
Partida pressupostria
05080 33900 2269902
05080 33900 22699
Concepte
Import
Eix de programes de desenvolupament i expressi
13.000,00
Espai Jove La Palmera
1.000,00
05080 33900 2269911
Espai Jove KESSE
34.000,00
05080 33900 2269912
Oficina Jove del Tarragons
2.100,00
05080 33900 2269917
Desp. funcionament altres accions Joventut
1.000,00
| 65
Taula 3. Previsi anual ingressos 2014, PLTJ 2016

Tipus dingrs
Entitat
Import previst
Subvenci
PAOC. Ministerio de Sanidad, Poltica Social e Igualdad

(set. 2013 - set. 2014)
79.507,00
Subvenci
Oficina Jove del Tarragons. Direcci General de Joventut

(gen.-des. 2014)
65.000,00
Subvenci
Actuaci al Pla Local. Direcci General de Joventut

(abr.-nov. 2014)
18.000,00
Ingressos de cessions i inscripcions
Persones usuries, entitats i institucions diverses
10.000,00
Infraestructural
Es disposa de tres espais assignats de forma especfica a les poltiques de joventut:

Oficina Jove del Tarragons i oficina adjacent
232,41 m2 / aforament 56 + 30 persones
A ms es disposa de diversos equips i
materials, com ara ordinadors, equips de
llum, equips de so, projectors, pantalles,
materials per a laula fotogrfica, jocs,
carpes, etc. gestionats des de lEspai Jove
Kesse.
La Regidoria de Joventut tamb desenvolupa
la seva intervenci en places i espais oberts
a lespai pblic, equipaments esportius
municipals, centres educatius, centres cvics,
etc.
Plaa Imperial Tarraco, 1, tel. 977 251 873

tarragones@oficinajove.cat (de dt. a dv. de 9 a 14 h / dt. i
dj. a la tarda de 16:30 a 19 h)
Espai Jove La
La Palmera
414,28 m2/aforament 498 persones
Plaa Imperial Tarraco, 1
Espai Jove Kesse i pati interior
921,45m2 interiors / aforament 500 persones
C/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14, tel. 977 296 251
tarragonajove@tarragona.cat (de dt. a ds. de 17 a 21h / dv.
a la tarda de 17 a 23 h)
| 66
ANNEXOS
Contingut
67
Annex 2. Rols de les persones professionals de joventut
70
71
79
83
85
| 67

Les poltiques de joventut a Tarragona
Des de lany 2008 les poltiques municipals de joventut es caracteritzen per les transformacions,
especialment en relaci al desenvolupament dequipaments especfics adreats a joves.
Equipaments Tarragona Jove

A partir de lany 2010 es va posar en funcionament lOficina Jove del Tarragons en collaboraci amb la
Direcci General de Joventut (aleshores Secretaria General de Joventut) i el Departament de Joventut del
Consell Comarcal del Tarragons, la qual concentra els serveis datenci i informaci a les persones joves
de les tres administracions referides. s un servei que coordina, en una finestreta nica, latenci a les
demandes i necessitats del jovent. Lany 2011 sinaugur lEspai Jove Kesse amb dos objectius principals:
esdevenir un espai per facilitar la realitzaci de les prpies activitats a les persones joves i ser ubicaci
de les principals accions per a joves impulsades per la Conselleria de Joventut. Amb la finalitat
desdevenir un espai dexpressi per a la gent jove i dacollir cicles culturals, tamb neix lEspai Jove La
Palmera, el qual safegeix a les installacions per a joves ubicades a lantiga Facultat de Lletres de la
plaa Imperial Trraco.
Aquests equipaments han rebut una molt bona acollida per part de la gent jove de la ciutat, tal i com ens
mostren les dades presentades de persones usuries. A tall dexemple, mostrem les dades de participaci
de 2013, en qu es constata un elevat nombre dusuaris/-ries en els diferents espais, ja siguin activitats
desenvolupades per la Conselleria de Joventut o activitats autogestionades:
Taula 4. Persones usuries segons espais
Total persones usuries per espais
(total persones usuries de cessions i participants dactivitats el 2013)
Mitjana mensual de persones usuries

1
segons perode dobertura
Espai Jove Kesse
13.905
1264
Espai Jove La Palmera
3.443
1148
Oficina Jove del Tarragons 5.526
474
Altres espais de la ciutat

(Espais Tarragona Jove)
5.212
434
TOTAL PERSONES USURIES

DIRECTES
28.086
Els espais joves obren aproximadament 11 mesos lany, a excepci de lEspai Jove La Palmera, que ho fa principalment durant els tres mesos
de lestiu.
| 68
Programes joves
Pel que fa als programes educatius, lobertura de lEspai Jove Kesse fa que hi hagi un espai aglutinador i
referent de propostes en aquest mbit. Es creen accions de dinamitzaci per a joves, de formaci
continuada i deducaci en el lleure. Es continuen desenvolupant programes dalternatives doci,
caracteritzats per la seva transversalitat en loferta dactivitats, que es van iniciar per primer cop lany
2008 amb una temporalitzaci trimestral. Amb larribada dels suports del Fondo para la Integracin de
Inmigrantes shan elaborat propostes dinterculturalitat i dinterrelaci entre joves de diversos orgens,
cosa que ha fomentat la cohesi i la creaci despais interculturals. Aquest suport deixa de ser un projecte
especfic en desaparixer la lnia de subvenci el passat 2013, fet que limita el nombre daccions per a la
interculturalitat en la nova planificaci del PLTJ 2016. Tot i aix, es mantenen accions puntuals per donar
a conixer diferents cultures i es segueix treballant per generar espais de convivncia i dinterrelaci
(tamb visibles en la proposta deix transversal de cohesi social i territorial). En relaci a nous formats
daccions entre leducaci i el lleure, es desenvolupen altres formats doci nocturn, com ara els enigmes
nocturns i les llegendes urbanes, que tenen una molt bona acollida i que propicien seguidors fidelitzats i
un elevat nombre de persones usuries. Els programes histrics continuen sent referent de tota la ciutat,
com ara les activitats de la programaci Estiu Jove, que suposen gran expectativa i un elevat nombre de
participants.
Respecte als programes culturals, es van consolidant els programes ms novells. El programa Cultura de
Carrer itinera per diversos indrets de la part alta de la ciutat, inicialment amb el suport del PIPA (Pla
Integral de la Part Alta) i es consolida com el cicle referent dactivitats culturals del jovent.
Progressivament aquest cicle va incorporant diversa tipologia despectacles (msica, teatre, circ i
videocreaci, cinema, accions de dansa, performances, etc.) i acaba situant-se de forma estable a lEspai
Jove La Palmera. Tamb es desenvoluparen propostes que actualment shan deixat de fer per manca de
finanament, com el Tarragona Mestival Sound (concerts de msica de mestissatge i fusi a la platja la nit
de Sant Joan), el Cicle Pantalla del Mn (vinculat al projecte dinterculturalitat citat anteriorment), per
tamb nhi ha daltres que comencen de nou, com lEscenari Obert, a lEspai Jove Kesse. LEscenari Obert
apareix a partir del 2012 a demanda de les persones joves que volien mostrar les seves propostes
culturals i es basa a acollir, els divendres, propostes de diferents manifestacions culturals fetes per gent
jove. Tamb al Kesse sinicia un cicle permanent dexposicions, sovint amb obres resultants de joves
estudiants de lEscola dArt de la Diputaci de Tarragona.
Pel que fa als programes relacionats amb el treball i la salut, lOficina Jove ha fet ms visibles les
accions impulsades en aquests mbits. Aquest equipament ha ofert serveis integrals datenci
personalitzada des del Servei de Treball i el Servei de Salut (tamb el Servei dInformaci, Orientaci i
Gesti General). Quant al Servei de Treball i Emprenedoria, shan realitzat les funcions dorientaci
sociolaboral, intermediaci en el mercat de treball, assessorament juridicolaboral i foment de
lautoocupaci i lemprenedoria. Ms enll de lOficina Jove, en el Programa joves i treball, tamb shan
realitzat tallers dorientaci laboral i emprenedoria als centres educatius per tal dintroduir els grups
de joves estudiants en el mn de lemprenedoria i despertar el seu esperit demprendre propostes. Aquests
serveis han estat especialment dutilitat en aquests moments, ja que la situaci socioeconmica actual ha
incrementat les demandes dacompanyament i dorientaci. Respecte al Servei de Salut, sofereix atenci en
orientaci, assessorament i seguiment per tal de prevenir conductes de risc, fomentar la capacitat crtica
davant les conductes i els consums, potenciar hbits saludables, donar informaci i formaci en salut a la
gent jove i a les persones professionals, i acostar-los a la xarxa normalitzada de salut. Tamb, en el marc
de les accions del Programa dalternatives doci i consum, shan fet accions informatives entorn de la salut
| 69
en diferents espais, com ara atenci a grups de joves, promoci de jornades o accions divulgatives al carrer
o a la platja.
Com a dades quantitatives, per tal dillustrar el nombre de participants en les accions programades en el
marc del Pla Local Tarragona Jove, segons mbit de treball, aportem el segent quadre dels darrers
quatre anys:
Taula 5. Evoluci activitats (A) i participants (P) PLTJ
2013
2012
2011
2010
Programes
Foment s espai urb (eix Desenvolupament)
48
40
23
5.750
17
3.014
Joves creadors i creadores
59
6.383
50
8.016
24
3.800
13
3.640
Cicles deducaci no formal (eix Desenvolupament)
124
1.864
176
5.431
113
5.220
89
3.981
Intervenci educativa oci nocturn (eix Desenvolupament)
31
1335
33
525
22
548
34
1.974
Participaci, convivncia i cohesi (eix Participaci)
22
401
23
487
102
2.997
31
740
Joves i treball i autonomia (eix Treball i Salut)
49
759
56
1.627
15
375
33
446
TOTAL ACTIVITATS
287 10.790 344 16.126 299 18.690 217 13.795
| 70
Annex 2. Rols de les persones professionals de Joventut

Establim tres perfils o grups bsics de professionals. Sn els segents:
1. Tcnic/Tcnic/-a de Joventut amb responsabilitat de coordinaci

En aquest grup trobem, per una banda, el cap de lOficina Tcnica de Joventut o coordinador de Joventut
(tamb amb les responsabilitats de direcci/coordinaci), professional especialitzat en laplicaci de
poltiques de joventut, i, per laltra, els responsables de gestionar laplicaci de programes especfics del
Pla, desdevenir referents de serveis o dequipaments de joventut.
En una situaci ptima, el coordinador de Joventut ha de comptar amb el reconeixement de
lespecialitzaci, i la resta de tcnics/-ques amb responsabilitat de coordinaci, amb formaci
universitria.
2. Tcnic/Tcnic/-a informador/informador/-a , assessor/

assessor/-a , orientador/
orientador/-a
Sn professionals especialitzats en la tasca de recerca, tractament i difusi de la informaci,
lassessorament a les persones joves i la dinamitzaci de canals de comunicaci estables. La seva tasca es
desenvolupa, habitualment, a travs del funcionament estable del Servei dInformaci Juvenil i dels
serveis complementaris que en depenen (descentralitzaci, assessories, mitjans de comunicaci propis com
el web municipal, butlletins electrnics, blocs, etc.). De la descripci daquest grup de professionals es
desprn la necessitat que tot servei dinformaci juvenil formi part de lestructura directa del Servei
dInformaci Juvenil, adscrit a la Conselleria de Joventut de lAjuntament.
El referent del Servei dInformaci i Assessorament Juvenil (o referent de lOficina Jove) formar part del
primer perfil de lequip de professionals descrit (tcnic/-a de Joventut amb responsabilitat de
coordinaci). La resta de persones professionals, a diferents nivells segons les responsabilitats que
assumeixin, formaran part daquest segon grup o perfil.
3. Dinamitzadors/Dinamitzadors/-es
En aquest grup o perfil trobem essencialment les persones professionals que habitualment coneixem com a
educadors/-es socials o treballadors/-es socials, encara que tamb altres professionals de caire educatiu,
social o comunitari, que tenen com a missi fonamental el treball directe, de proximitat, amb la gent jove,
ja sigui des de la gesti i la cura dequipaments juvenils o b des del treball de carrer. Sencarreguen de
lexecuci directa dactivitats, de tasques dinamitzadores, dinterlocuci estable i continuada amb el
jovent.
| 71

Breu descripci del municipi
Tarragona se situa al sud de Catalunya, al nord de la provncia de Tarragona, de la qual s la capital. La
ciutat, tal com la coneixem actualment, sha configurat a partir de la segona meitat del segle XX. A partir
dels anys seixanta, la ciutat va fer un salt important: va superar un obstacle geogrfic que la dividia, el
riu Francol, i aix va posar en funcionament la prctica totalitat de les indstries qumiques que
configuren el complex petroqumic de la ciutat i que nhan condicionat tant lincrement poblacional com el
seu aspecte urbanstic. Arran daquest fet es van crear tot un seguit de nous barris perifrics,
especialment a la zona de ponent, que han consolidat al llarg
dels anys una entitat prpia. Daquesta manera sha constitut un
municipi amb diverses concentracions urbanes clarament
definides, per desconnectades del centre histric i l'eixample
noucentista. Aquest fet confereix a la ciutat una idiosincrsia
prpia i diferent de la daltres municipis i representa, alhora,
tot un repte a lhora de desplegar-hi les poltiques municipals,
especialment aquelles, com les de Joventut, que es caracteritzen
per un treball de proximitat amb la poblaci.
Pel que fa al pes dels diferents sectors econmics, el terciari o sector serveis t un pes indiscutible en
l'mbit econmic de la ciutat, ja que ocupa la part principal de la poblaci activa. Ms enll de lactivitat
relacionada amb la capitalitat provincial, destaquen el comer, els serveis docents relacionats amb la URV
i altres centres educatius i, especialment, el sector turstic. Tot i aix, la indstria i la construcci
continuen sent dos motors econmics importants. El complex petroqumic de Tarragona s el ms important
dEspanya. Les seves fbriques sestenen pel terme municipal de Tarragona i per municipis vens. La
petroqumica genera prop de 5.000 llocs de treball directes, ms uns 23.000 dindirectes i induts.
Parallelament existeix una activitat industrial molt diversificada, centrada en manufactures diverses,
transformats de plstics o de metall, materials de construcci, cartonatges i embalatges, etc.
La ciutat de Tarragona t, segons dades de gener de 2013, 133.545 habitants. La poblaci del municipi ha
presentat moltes variacions en les tres ltimes dcades. En el grfic segent es pot veure aquesta evoluci
des de lany 1981 fins a lactualitat. Lany 1997 no es va realitzar el padr municipal per qestions
tcniques, per la qual cosa no sobserva la dada corresponent a aquest any. La poblaci de Tarragona ha
anat oscillant entre els 110.000 i els 115.000 habitants des de lany 1981 i fins a lany 2000 (excepte els
anys 1986 i 1987). Cal destacar la influncia que han tingut en aquest increment factors econmics com el
turisme, la construcci o la indstria, que durant aquests anys van condicionar larribada de nova poblaci
darreu de Catalunya i de fora daquesta.
A partir de lany 2001 la poblaci del municipi inicia un ascens ms pronunciat fins a lany 2008, en qu es
produeix un estancament. A partir de lany 2010 sobserva com la lnia es divideix en dues, ja que lactual
municipi de la Canonja era abans un barri de Tarragona. Per aix, a partir de lany 2011, sobserva un
descens brusc de la poblaci de Tarragona. Si el municipi de la Canonja hagus continuat formant part de
Tarragona, la lnia de tendncia poblacional seria la que mostra la lnia discontnua.
| 72
145.000
140.000
135.000
130.000
125.000
120.000
115.000
110.000
105.000
100.000
poblaci Tarragona + La Canonja

poblaci Tarragona
Habitants
Grfic 2. Evoluci demogrfica de la ciutat de Tarragona (Idescat)
Any
Grfic 3.. Pirmide poblacional de la ciutat de

d Tarragona lany 2012 (Idescat)
De 85 anys i ms
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
de 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
De 5 a 9 anys
De 0 a 4 anys
Dones
Homes
Grups d'edat
Pel que fa a la distribuci de la

poblaci tarragonina per edat i sexe,
tal i com es pot comprovar a la
pirmide poblacional segent,
es
correspon
amb
un
distribuci
regressiva
tpicaa
dels
pasos
desenvolupats, els quals compten amb
serveis de salut adequats. Hi ha una
tendncia clara cap a lenvelliment de
la poblaci, ja que les pirmides que,
com aquesta, mostren un percentatge
menor al 30% de poblaci dee 0 a 14
anys i un percentatge superior al 6%
de poblaci major de 75 anys aix ho
indiquen. En el grfic sha marcat amb
un rectangle vermell la poblaci
juvenil dentre 12 i 35 anys.
-5%
-4%
-3%
-2%
-1%
0%
%
1%
2%
3%
4%
Taula 6. Poblaci de Tarragona segons zones

zone (padr municipal, gener 2013)
Zona
Com es comentava a linici daquest

apartat, Tarragona est formada per
diferents zones clarament definides. La
distribuci de la poblaci segons aquestes
zones ens mostra com la zona amb un
percentatge ms alt de poblaci
aci s el Nou
Eixample Nord,, que representa un 16,67%
sobre el total. Les zoness que, per volum de
poblaci, la segueixen sn Sant Pere i Sant
Pau, Torreforta i barris i el Nou
ou Eixample
Sud.
Parta Alta
Habitants
4.199
3,07%
Eixample Tarragona
11.182
8,18%
Barris Martims
10.312
7,54%
Nou Eixample Nord
22.806
16,67%
Nou Eixample Sud
13.929
10,18%
Torreforta i barris
16.252
11,88%
Campclar
11.673
8,53%
Bonavista
8.928
6,53%
Sant Salvador
7.260
5,31%
Sant Pere i Sant Pau
16.601
12,14%
Urbs. de Llevant
13.627
9,96%
TOTAL
136.769
5%
| 73
Poblaci jove segons edat

La realitat i les necessitats dels diferents collectius de joves segons edat sn molt diverses. A la ciutat
de Tarragona el collectiu dedat ms nombrs es
e situa entre els 30 i els 35 anys, 10.794 persones que
representen un 29% de la poblaci jove. Aquest collectiu sn els nascuts a la dcada dels anys 70, els
darrers individus de la denominada generaci del baby boom, caracteritzat com un dels perodes amb major
natalitat a lEstat espanyol. I la cohort menys nombrosa dins el collectiu juvenil, s a dir, amb menys
integrants segons edat,, s la que es situa entre els 12 i els 14 anys,
anys, formada per 3.985 adolescents que
representen l11% de la poblaci jove tarragonina. Podem observar que tots
ots els collectius
collecti de joves
engloben cinc categories,, mentre que aquest noms nengloba tres.
Si tingussim en compte
te el grup dentre 15 i 29 anys,
aquests percentatges respecte a lestructura de la
poblaci seguirien una distribuci ms homognia.
Grfic 4.. Distribuci de la poblaci jove, segons grups dedat,

padr 2013
Taula 7.. Distribuci de la poblaci jove, segons grups
10.794
dedat, 2013 (padr municipal, gener 2013)
Absolut
% 12-35
12
anys
12 - 14 anys
3.985
11
15 - 19 anys
6.530
18
29,3
20 - 24 anys
7.173
19
32,2
25 - 29 anys
8.579
23
38,5
30 - 35 anys
10.794
29
Total
3.7061
100
8.579
% 15-29
anys
6.530
7.173
3.985
12-14 anys
15-19 anys
20
20-24
anys
25-29 anys
30-35 anys
100
Distribuci de la poblaci jove al municipi

Centrant-nos
nos en la distribuci de la poblaci jove (12-35
(12
anys) segons zona geogrfica,
geogrfica observem que la zona amb ms
habitants joves s Campclar, amb 6.589 joves residents (un 17,78% del total de poblaci tarragonina).
tarragonina) La zona amb menys
presncia de joves s la Part Alta, on resideixen 1.225 joves (un
( 3,31%). Un 42% del jovent
nt tarragon es troba repartit per tres
zones geogrfiques:: Campclar, la Urbanitzaci de Llevant i Bonavista (taula 3).
Grfic 5. Distribuci de la poblaci jove segons grups dedat i zona urbana geogrfica
Padr 2013
Aquest grfic mostra les
dades de la distribuci
de la poblaci jove de
Tarragona, per edat i per
zona geogrfica.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
30-34 anys
25-29 anys
20-24 anys
15-19 anys
12 - 14 anys
| 74
Taula 8. Distribuci de la poblaci jove segons grups dedat i zona urbana geogrfica. 2013
(Padr
municipal, gener 2013)
Absoluts
Percentatge
ANYS
12 - 1415-19 20-24 25-29 30-34 Total 12 - 14 15-19 20-24 25-29 30-34 Total
88
142
192
334
469 1225
7,2
11,6
15,7
27,3
38,3
3,3
Part Alta
225
434
525
666
860 2710
8,3
16,0
19,4
24,6
31,7
7,3
Barris Martims
263
422
544
654
904 2787
9,4
15,1
19,5
23,5
32,4
7,5
Nou Eixample Sud
714 1208 1372 1530 1765 6589
10,8
18,3
20,8
23,2
26,8
17,8
Campclar
326
653
722
924 1035 3660
8,9
17,8
19,7
25,2
28,3
9,9
Sant Salvador
527
832
866
974 1281 4480
11,8
18,6
19,3
21,7
28,6
12,1
Urb. Llevant
392
694
654
776
911 3427
11,4
20,3
19,1
22,6
26,6
9,2
Eixample Tarragona
296
447
536
641
806 2726
10,9
16,4
19,7
23,5
29,6
7,4
Nou Eixample Nord
230
338
355
422
602 1947
11,8
17,4
18,2
21,7
30,9
5,3
Torreforta i barris
495
690
786
1059
1460
4490
11,0
15,4
17,5
23,6
32,5
12,1
Bonavista
429
670
621
599
701 3020
14,2
22,2
20,6
19,8
23,2
8,1
St. Pere i St. Pau
Total
3985 6530 7173 8579 10794 37061 10,75 17,62 19,35 23,15 29,12 100
Taula 9. Distribuci de la poblaci jove segons grups dedat i zona urbana geogrfica. 2013 (Padr municipal, gener
2013)
Parta Alta
Eixample Tarragona
Barris Martims
Nou Eixample Nord
Nou Eixample Sud
Torreforta i barris
Campclar
Bonavista
Sant Salvador
Sant Pere i Sant Pau
Urbanitzacions de Llevant
12
1,5
2,5
3
3,1
2,7
3,6
3,6
3,5
3,4
3,5
4,9
13
2,3
2,7
2,3
3,3
3
3,6
3,2
3
3,3
3,2
3,9
14
2,6
2,4
2,5
3
2,8
3,4
3,7
2,6
3
2,8
4
15
1,8
2,6
2,5
3,2
3,2
3,1
3,8
3
2,8
2,8
3,8
16
1,6
2,8
2,6
3,6
3,6
3,1
3,5
3,3
2,9
2,7
4,1
17
2,4
3,1
3
3,4
3,2
3,5
3,5
3
3,3
2,4
4,9
18
2,1
3
2,9
3,5
3,9
3,5
3,7
3,1
3,1
2,7
3,6
19
2,3
3,4
2,8
3,3
3,1
3,3
3,4
3,1
3,4
3,2
3,9
20
2,5
2,9
3,3
3,9
4
3,6
3,8
3,5
2,7
3
4,6
21
2,6
3,7
3,2
3,9
3,1
3
3,3
3,5
3,6
3,1
3,3
22
2,6
3,3
3,7
4
3,3
4,1
3,7
3,9
3,8
3
3,9
23
4
3,9
3,5
4,4
3,8
3,6
3,8
4,4
3,2
3,3
3,6
24
3
3,7
4,6
4,1
4,1
3,8
4,4
3,9
3,8
3,7
3,7
25
3,8
4
3,3
4,2
4,2
3,7
4,1
4,4
3,8
3,6
3,6
26
4,3
4,2
4
4,1
4,8
4,1
4,1
4,3
3,1
4,2
3,3
27
5,4
5,1
4,1
4,7
5,2
4,5
4,2
4,1
4
3,9
4,2
28
6,5
5,5
4,5
4,2
5
4,2
4
5,3
4,3
5
3,9
29
6
5,6
5,1
4,4
4,8
4,2
4,6
5,3
4,9
4,8
3,6
30
7,3
5,8
5,6
5,2
5
5,1
4,6
4,7
4,8
5,5
4,4
31
7,7
5,8
6,2
5
4,9
5,3
4,5
5,2
4,4
5,4
4,3
32
7,3
5,7
6
5,1
5,3
6,1
5,4
5,9
6,8
6
4,3
33
6,6
6
6,7
5,2
5,2
5,4
4,7
5,7
6,8
7,4
4,9
34
7,9
5,9
7,3
5,7
5,7
5,9
5,7
5,7
7,5
7,1
6,1
A la taula sobserva, mitjanant la intensitat de colors, la distribuci de la poblaci jove per edats.
Sestableix lequivalncia segent: com ms fosc, ms elevat s el percentatge. Amb requadres negres
shan marcat els percentatges ms elevats de cada edat.
35
6
6,3
7,4
5,5
6,1
6,4
6,8
5,5
7,2
7,4
5,2
| 75
Poblaci jove i educaci

Segons dades del cens
ens 2011, el nivell educatiu de la poblaci jove de Tarragona presenta uns trets diferencials
respecte a la poblaci amb estudis de segon i tercer grau, tenint en compte els mbits territorials de la provncia
de Tarragona i Catalunya. A la ciutat de Tarragona
Tarra
hi ha uns percentatges ms reduts de persones joves amb
estudis de segon grau que a la resta dmbits territorials de referncia, per,
per sobretot, hi destaca un alt
percentatge de poblaci jove amb estudis superiors.
Grfic 6.. Nivell dinstrucci poblaci jove. Cens 2011 (INE)
s a dir, a la ciutat de Tarragona

ona hi ha un 6%
ms de joves amb estudis superiors
uperiors en
comparaci amb la resta de la provncia de
Tarragona, i un 3% ms de joves amb estudis
superiors que el quee representa aquest
collectiu en el total de Catalunya. Tot i aix,
hem de comentar que, tot i que les
diferncies sn mnimes, el percentatge de
joves sense estudis s superior a la ciutat de
Tarragona
ona que a la provncia i que al conjunt
de Catalunya.
Tarragona ciutat
59,0
63,1 62,7
Tarragona provncia
Catalunya
26,7 20,8 23,9
3,9 3,3 2,6 7,3 9,1 7,3
3,2 3,7 3,6
Sense estudisPrimer grau Segon grau

Estudis superiors
No aplicable
Pel que fa a labandonament escolar dalumnes de secundria, les dades de qu es disposa de la ciutat de
Tarragona sn del curs 2010/2011,
11, tot i que cal dir que, fins a lactualitat, les xifres no han variat
significativament.. La taxa dabandonament escolar
escolar s dun 1,3%. Els centres pblics presenten ms
abandonament que els
ls privats o concertats, i els que estan ubicats a les zones de Torreforta, Campclar i
Sant Pere i Sant Pau tamb presenten una taxa ms elevada que els de la resta de zones.
Poblaci jove i activitat

Grfic 7. Relaci amb lactivitat,
activitat, poblaci jove. Cens 2011 (INE)
Un 71% de la gent jove de Tarragona

s poblaci activa (46% ocupats i
25% aturats) i un 29%
% estan
esta
inactius/-ves.. Segons grups dedat,
dedat
aquests percentatges varien tal i
com sobserva al segent grfic.
90%
87%
80%
65%
35%
20%
15-19
13%
20-24
Actius
25-29
Inactius
10%
30-34
| 76
Entre la poblaci ocupada, la parcialitat en la jornada laboral s la caracterstica principal, sobretot

entre el collectiu ms jove. Tot i aix, aquesta
a
parcialitat afecta dunaa manera menys acusada la poblaci
jove de Tarragona que la de la resta dmbits territorials.
Taula 10.. Taxa de parcialitat jornada laboral
labor
Grfic 8. Taxa de parcialitat, poblaci jove. Comparativa. Cens 2011 (INE)
juvenil (grups dedat). Cens 2011 (INE)

55%
Tarragona ProvnciaCatalunya
Catalunya
15 - 19 anys
31,0%
42,2%
55,1%
20 - 24 anys
35,1%
36,4%
41,1%
25 - 29 anys
22,4%
19,1%
19,0%
30 - 35 anys
15,6%
14,1%
14,1%
Total
21,1%
19,5%
20,6%
42%
41%
35% 36%
31%
22%
15-19
20-24
Tarragona ciutat
19% 19%
25-29
Tarragona provncia
16% 14% 14%
30-34
Catalunya
La taxa datur juvenil es troba en el 34,5%. Per hem de comentar que entre el collectiu ms jove (15-19
(15
anys), 7 de cada 10 joves que volen treballar es troben en situaci datur. Entre el collectiu dentre 20 i 24
anys aquesta proporci es redueix lleugerament,
lleugerament ja que 1 de cada 2 persones joves es troba en situaci
datur, i, a ms, un alt percentatge es troba immers en la recerca de la seva primera feina, s a dir, no
tenen experincia laboral prvia.
Taula 11. Taxa de parcialitat jornada
ada laboral
juvenil (grups dedat). Cens 2011 (INE)
Edat
Aturats Taxa
datur
juvenil
15 - 19 anys
860
66,41%
20 - 24 anys
2.480
52,10%
25 - 29 anys
2.505
31,95%
30 - 35 anys
2.560
24,57%
Total
8.410
34,58%
Grfic 9. Taxa datur juvenil. Comparativa. Cens 2011 (INE)

77%77%
66%
52%52%
46%
32%34%
29%
15-19
20-24
Tarragona ciutat
25-29
Tarragona provncia
25%27%23%
30-34
Catalunya
| 77
Taula 12.. Persones joves aturades en recerca de
Grfic 10.. Persones joves en recerca de la 1a feina. Comparativa. Cens
la 1a feina (grups dedat). Cens 2011 (INE)
2011 (INE)
Aturats Taxa joves

recerca aturats
1a feina recerca
1a feina
655
76,16%
15 - 19 anys
Edat
20 - 24 anys
635
25,60%
25 - 29 anys
305
12,18%
30 - 35 anys
135
5,27%
1.735
20,63%
Total
76%
69%
65%
33%
29%
26%
12%15%15%
15-19
20-24
25-29
Tarragona ciutat
Tarragona provncia
5% 6% 8%
30-34
Catalunya
Poblaci jove i procedncia

Tamb sha cregut dinters per a la diagnosi de la realitat juvenil conixer,
conixer, per zones, la procedncia del
jovent.. Aquestes dades es poden observar al grfic segent i consultar en forma de taula.
Grfic 11.. Distribuci de la poblaci juvenil
juvenil segons procedncia i per zones, en percentatges
percentatge (padr municipal, gener 2013)
25
FRICA SUBSAHARIANA
AUSTRLIA I N. ZELANDA
RESTA CATALUNYA
TARRAGONA
AMRICA LLATINA
MAGRIB
RESTA ESPANYA
SIA
NORD-AMRICA
RESTA EUROPA
70
60
20
50
15
10
40
30
20
En el grfic anterior
les
dades
corresponents
a
poblaci
dorigen
tarragon
es
llegeixen a leix de la
dreta.
5
10
0
Com es pot observar, la poblaci immigrant que representa un percentatge ms elevat en la majoria de
zones geogrfiques de Tarragona s la procedent del
del Magrib i la dAmrica Llatina, a excepci de la Part
Alta i Sant Pere i Sant Pau, on la poblaci immigrant majoritria prov de la resta dEuropa, i les
urbanitzacions de Llevant, on predomina la poblaci de la resta de Catalunya.
| 78
Grfic 12. Distribuci de la poblaci juvenil segons procedncia i per zones, en percentatges (padr municipal, gener 2013)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Taula 13. Distribuci de la poblaci juvenil segons procedncia i per zones del municipi (padr municipal, gener 2013)
FRICA SUBSAHARIANA
AMRICA LLATINA
SIA
AUSTRLIA I N. ZELANDA
MAGRIB
NORDAMRICA
RESTA CATALUNYA
RESTA ESPANYA
RESTA EUROPA
TARRAGONA
BARRIS MARTIMS
BONAVISTA
CAMPCLAR
EIXAMPLE TARRAGONA
NOU EIXAMPLE NORD
NOU EIXAMPLE SUD
PART ALTA
SANT PERE I SANT PAU
SANT SALVADOR
TORREFORTA I BARRIS
URB. DE LLEVANT
2,25
16,91
5,10
0,00
6,35
0,19
5,58
7,48
9,08
47,05
3,32
8,34
1,71
0,00
14,26
0,07
3,69
5,71
4,51
58,38
4,85
5,19
1,23
0,03
17,38
0,03
4,04
6,42
3,89
56,95
0,63
19,92
6,84
0,06
4,17
0,09
6,31
5,90
10,92
45,15
0,78
11,08
5,61
0,00
2,23
0,28
6,71
7,64
7,93
57,73
0,77
12,38
5,15
0,00
1,49
0,24
5,23
5,98
7,71
61,04
0,59
11,85
2,13
0,07
5,30
0,52
10,01
7,28
13,25
49,01
0,82
9,34
1,57
0,02
3,96
0,04
5,73
8,02
11,65
58,85
5,60
5,73
2,00
0,00
21,19
0,09
4,44
5,02
8,57
47,36
7,05
8,08
2,32
0,00
21,58
0,04
3,47
5,09
4,83
47,53
0,63
6,72
0,90
0,00
0,96
0,58
10,36
7,29
6,55
66,01
En la taula sobserva, mitjanant la intensitat de colors per a cada zona, la distribuci de les persones
joves segons la seva procedncia. Sestableix lequivalncia segent: com ms fosc, ms elevat s el
percentatge. Shan destacat amb requadres negres els percentatges superiors al 10% de cadascuna de les
zones.
Poblaci jove i participaci

Un altre indicador que sha considerat important per a la radiografia de la poblaci juvenil de Tarragona
s el nombre dentitats juvenils registrades al cens del municipi, concretament ms de 100 entitats
estrictament juvenils, a les quals caldria afegir les entitats de caire no estrictament juvenil, per que
tenen un gran volum de persones joves entre els seus membres, com ara colles castelleres, entitats del
seguici popular, grups de teatre, ONG, entitats esportives, entre daltres. Aix constata lalt nivell de
participaci i implicaci de les persones joves del municipi.
| 79
Per altra banda, tamb sobserva una gran participaci per part de la poblaci juvenil en esdeveniments
multitudinaris a la ciutat, com ara festes majors, concerts o altre tipus de celebracions.

Els eixos dactuaci del Pla Local Tarragona Jove 2016 sn quatre. No obstant aix, i metodolgicament, cal
traar tangents transversals (eixos transversals) de participaci i acci social i territorial incorporades
en la totalitat del desplegament de programes com a mecanismes de treball i proximitat a la realitat de
la poblaci jove.
Participaci. Mecanismes de procs

Objectius
Motivar la gent jove a participar a travs de les diferents eines proposades: taules de treball, grups de
discussi i frums joves, facilitaci despais dacci... (totes elles es descriuen a lannex final de lapartat
Participaci).
Impulsar i continuar amb les dinmiques de relaci entre grups i estils juvenils diferents per facilitar que
hi hagi major coneixement i relaci entre ells.
Incentivar la participaci del jovent de totes les procedncies, situaci social i cultural en les dinmiques
participatives de la ciutat.
Conixer les dinmiques participatives de les diferents zones de la ciutat per tal de promoure lacci de
les persones joves de tots els barris i espais.
Incorporar i mantenir les noves tecnologies com a canal de comunicaci a travs de la introducci de
dispositius de participaci i debat virtual per tal que les persones joves puguin opinar directament sobre
les poltiques de joventut que es realitzen a la ciutat.
Metodologia
Observem la participaci en el PLTJ 2016 des de dues ptiques diferents per complementries. Per
comenar, assumim la participaci com a mtode general de treball. s a dir, que, al marge que ho diguem o
no explcitament, tots els programes i projectes del Pla han destar impregnats de la voluntat de facilitar
la participaci del jovent. En segon lloc, ens plantegem un seguit de mesures actives per promoure
especficament la participaci. Sn aquelles que sinclouen de forma explcita en leix dEducaci. Es tracta
dactuacions concretes que expliciten el treball de promoci de la participaci. Tenint en compte aix, el
treball de la participaci en el PLTJ se sustentar sempre en la interlocuci, la promoci de
lassociacionisme, lacompanyament dels grups informals i el coneixement de la participaci. Es tracta de
generar dades per poder elaborar amb periodicitat diagnosis que ens ajudin a avaluar l'estat de la
participaci en cada moment concret i, per tant, tamb per seguir-ne l'evoluci.
| 80
En conjunt, s'intenta complementar les frmules de suport participatiu ms tradicionals o convencionals

amb noves vies, connectades amb la realitat actual de la ciutadania jove sense desautoritzar els seus
comportaments i hbits participatius. Entenem que la participaci s, per definici, una via lliure
d'assoliment d'objectius personals i grupals i que, per tant, no ha de tenir lmits formals en cap cas. Des
del Servei Municipal de Joventut es posen a labast de la persona jove totes les eines i recursos per tal de
promoure la seva participaci activa. Les principals vies de treball conjunt seran a travs dels
equipaments joves, Espai Jove Kesse, Espai Jove La Palmera i espais Tarragona Jove, els quals facilitaran
espais i materials per desenvolupar les seves iniciatives. Des de lOficina Jove del Tarragons es recolliran
idees i demandes de la gent jove, ms enll dels mbits de treball i salut, i, quan sigui necessari, es
traslladaran aquestes demandes a les persones tcniques de joventut.
Tamb cal la implicaci activa dels membres de les diferents comissions i taules de treball impulsades per
treballar concretament els diferents mbits dinters per al jovent, com ara Grup de treball de Salut
Sexual i Sida de Tarragona, Grup de treball Teatre Jove, Consell Municipal de la Formaci Professional i
lOcupaci de Tarragona (CMFPOT)... i daltres grups de treball creats per tal de promoure la participaci
de tots els agents i recursos de qu es disposen a la ciutat i que en poden sortir beneficiats.
A travs dels centres educatius tamb sestabliran espais de trobada per tal de recollir demandes i donar
a conixer les activitats que simpulsen des de diferents organismes pblics i privats. Es treballar per
difondre les accions que es desenvolupen des de collectius, entitats i persones joves i per donar a conixer
la tasca que desenvolupen. En el treball amb les entitats es donaran a conixer els avantatges destar
registrat i els de lassociacionisme formal.
El desplegament dels elements es far sempre mantenint vius alguns dels segents mecanismes de treball:
1. Informaci i assessorament. Suport permanent
a qualsevol petici de suport i consell per part
de qualsevol grup, collectiu, entitat o instituci
juvenil. Per dur-ho a terme es parteix del Servei
dInformaci Juvenil, per satenen les demandes
des de qualsevol instncia tcnica (Oficina
Tcnica
de
Joventut,
dinamitzadors/-es,
equipaments, etc.). La prioritat mxima s donar
resposta sempre i amb rapidesa a les demandes
rebudes.
2. Seguiment de grups no formals. A travs del
treball de les persones dinamitzadores
desplegades pel territori, en la mesura del
possible, cal tenir detectats i fer un seguiment
relativament estable dels grups de joves
informals: llocs de reuni, hbits de diversi,
interessos ldics, artstics o culturals, activitats
freqents. Es tracta de saber com sn i qu fan
les persones joves en grup a travs del treball
quotidi de dinamitzaci.
3. Projectes joves. Mxima atenci a qualsevol

idea o proposta que sigui generada per dos o ms
persones joves, per simple o senzilla que sigui.
Cal atendre-la i buscar vies de suport des de
lAdministraci
o,
almenys,
des
de
lassessorament i lorientaci per potenciar-ne el
seu desenvolupament.
4. Cessi d'espais. s prioritari donar resposta
efectiva, rpida i efica a qualsevol demanda dun
espai de reuni, trobada o activitat. En la mesura
possible guanyem espais dinterlocuci i
confiana per treballar amb el collectiu.
5. Recursos. Poltiques habituals de suport (com
ara les collaboracions econmiques), que caldr
descriure en el moment que es desenvolupin ms
mpliament
els
programes
on
hauran
demmarcar-se i es detallin les eines de suport a
joves i collectius previstos en el disseny
dexecuci del Pla.
6. Grups de discussi. Trobades orientades al
dileg i a la reflexi crtica sobre els mbits
relacionats amb la condici juvenil, tot creant un

canal de comunicaci entre joves i Administraci
per tractar temes diversos com la salut,
lhabitatge, el treball, lemancipaci, la
participaci o la cultura, amb el propsit
danalitzar la realitat juvenil des del punt de
vista de les persones interessades.
7. Taules de treball. Estar amatents a la
possibilitat de generar, al voltant dels projectes
del Pla, grups de persones joves collaboradores,
opinadores o, fins i tot, coorganitzadores. La
idea s que qualsevol projecte del Pla incorpori
el treball o la participaci de la gent jove fins
al mxim nivell que ells desitgin. Linstrument
| 81
per fer-ho sn les taules de treball,

experimentades ja amb cert grau dxit.
8. Instruments tecnolgics de participaci. A
partir del web municipal, desplegar plataformes
paralleles o que hi estiguin adscrites,
especficament pensades per a joves, amb frums,
blocs, xarxes socials...
9. Els frums joves. Com a mnim una vegada lany,
cal organitzar un esdeveniment al voltant de la
participaci juvenil, que escenifiqui de manera
evident la voluntat municipal de mantenir viva
aquesta via de treball, donant la veu a les
persones joves i promovent activitats rellevants
a proposta del mateix collectiu.
Acci social i territorial

Tipologia daccions
Desplegament daccions a les seus dentitats i collectius joves. Programaci a espais i equipaments de
titularitat municipal. Programaci a lespai urb com a espai de trobada i relaci de les persones joves.
Suport i assessorament a les persones referents i joves de les entitats que sollicitin acompanyament en
alguna de les fases dimplantaci dun projecte i/o iniciativa.
Objectius
- Afavorir la cohesi social i la convivncia i promoure laccessibilitat de la gent jove als recursos,
programes i serveis projectant actuacions de proximitat arreu del territori local.
- Oferir espais de coordinaci i de suport a les persones professionals que realitzin tasques educatives al
territori i que treballin sobre el medi obert. Es tracta duna oportunitat destablir altres tipus de
relacions amb la comunitat local, la qual cosa facilitaria que la persona jove intervingus en els
assumptes pblics.
- Incorporar la visi educativa de carrer com a espai propici per a la prevenci de l'exclusi social.
- Conixer la realitat social, el teixit associatiu, els grups formals i no formals dels joves i fomentar
xarxes de relaci entre el jovent i l'Administraci, el teixit associatiu i els altres grups i collectius de
joves del municipi.
- Fomentar espais de trobada i de cohesi en qu les iniciatives joves destaquin i es reafirmin en contacte
amb el conjunt de la comunitat.
Metodologia / vies d'actuaci amb la ciutadania jove:
- A travs de la coordinaci amb diferents serveis i programes del municipi
ANNEXOS| 82
- A travs de les persones professionals referents que treballen amb i per al collectiu de joves de la
ciutat.
- A travs del contacte amb grups formals i/o informals
- A travs del treball individual amb el conjunt de joves
- Mitjanant estratgies i eines que afavoreixin laccessibilitat de les persones joves als recursos,
programes i serveis.
Descripci del sistema dindicadors per a lavaluaci

Especialment en lapartat ESPAIS TARRAGONA JOVE, la proposta dindicadors fa referncia al nombre
despais dacci i al nombre dentitats i collectius implicats en la programaci dactivitats.
ANNEXOS| 83
Exemple de taula de persones destinatries:

PROGRAMA INFORMACI
12-15
16-19
20-24
25-29
30-35
SIJ
Xarxa Jove dInformaci Digital
Consell Municipal de FP i O Tarragona
Accions dinformaci
Informaci centres educatius
Exemple de taula participaci i transversalitat

PROGRAMA INFORMACI
LIDERA
SIJ
Joventut
Xarxa Jove dInformaci

Digital
Joventut
COLLABOREN
Educaci
Serveis
Socials
Ocupaci
Salut
Consell Municipal de FP i
O Tarragona
Accions dinformaci
Joventut
Informaci centres
educatius
Joventut
Altres
depts.
Altres
institucions
CCT, GC
Agents
territori
X
IMO
CCT, GC
Centres
educatius
ANNEXOS| 84
Exemple de taula de finanament/pressupost anual:

PROGRAMA INFORMACI
TOTAL
SIJ
Xarxa Jove dInformaci Digital
Consell Municipal de FP i O Tarragona
Accions dinformaci
Informaci centres educatius
FONS PROPIS
FONS EXTERNS
ANNEXOS| 85
1. Fitxa genrica dacte o activitat

FITXA DACTE / ACTIVITAT
CAMPANYA: ______________________________
PROGRAMA: ______________________________
MBIT: _________________________________
EIX MARC: _______________________________
Nom: _____________________
Data i hora dexecuci: __________
Entitat/-s organitzadora/-es o collaboradora/-es: ______________________
Departaments que hi han intervingut: ___________________________________
Espais on sha desenvolupat: _______________________________________
Material utilitzat: _____________________________________________
Nombre de persones participants: _____________
Nombre de nois: ________ Nombre de noies: ___________
Descripci:
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
Incidncies i problemtiques:
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
Valoraci qualitativa i propostes:
ANNEXOS| 86
Tallerista, educador/-a, ponent (motivaci, puntualitat, materials, nivell, relaci amb participants i personal...)
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
Espai (ordre, higiene, adequaci, personal dobertura i tancament...)
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
Participants (motivaci, nombre de persones assistents, relaci amb el/la tallerista, leducador/-a, el/la ponent,
relaci entre aquestes persones, nivell de satisfacci...)
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
ANNEXOS| 87
FITXA 2. Fitxa davaluaci genrica per part de la persona tallerista
Nom de la persona tallerista, educadora, ponent: _______________

Nom de lactivitat: ________________
Telfon:
Data: ________
Correu de contacte:
Avaluaci de lactivitat
Si us plau, puntua d1 a 5 els segents aspectes (1 = total desacord o no m'agrada; 5 = molt d'acord o m'agrada molt)
Valoraci general de lactivitat .................................................

Autoavaluaci de leducador/-a o ponent.....................................
Valoraci del personal de lequipament.....................................
Creus que la sala o espai s adequat?..........................................
La durada de lactivitat s correcta?.............................................
Interacci i motivaci de les persones participants................
Creus que has assolit els resultats que esperaves?......
Valoraci de la programaci dactivitats trimestrals...............
Sistema de cogesti en la planificaci de lactivitat

Valoraci de la comunicaci destinada a lactivitat.........................................

Valoraci de la coordinaci amb lequip de Joventut.....................................
Valoraci dels recursos materials destinats a lactivitat..................................
Creus que aquesta experincia formativa ha estat positiva?..........................
Recomanaries els espais i programes de joventut a altres joves?..............
Observacions i comentaris de la persona tallerista

___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
ANNEXOS| 88
FITXA 3. Fitxa davaluaci genrica de les persones participants
Nom de lactivitat: ________________

Sexe: ______ CP:_______
Data: ________
Lloc de naixement: __________ Edat: _____
Si vols rebre informaci de les activitats de Joventut, anotans el teu correu electrnic:
______________________
Avaluaci de lactivitat
Valoraci general de lactivitat .............................................

Valoraci de leducador/a o ponent.......................................
Valoraci del personal de lespai.............................................
Creus que la sala o espai s adequat?...................................
La durada de lactivitat s correcta?......................................
Creus que has assolit els resultats que esperaves?...........
Valoraci de la programaci trimestral ...................
Com has conegut aquesta activitat?
Marca lopci o opcions que consideris oport.
Em va arribar informaci a travs del meu centre destudis.....

A travs de la publicaci Acci-Reacci.....................................
Als espais joves (Kesse, Oficina Jove i Palmera).........................
Pels mitjans de comunicaci (diaris, rdio, televisi, etc.).........
Web ...........................................................................................
Xarxes socials.............................................................................
A travs dun/-a company/-a...........................................................
Observacions i opinions. Comentans altres aspectes que consideris interessants de remarcar.

___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
___________________________________________
PLA LOCAL
TARRAGONA
JOVE 2016
El Pla Local Tarragona Jove 2016 sintegra dins la

missi de la Conselleria
onselleria de Joventut de
lAjuntament de Tarragona,, que rau a millorar la
qualitat de vida de les persones joves de la ciutat,
oferint-los uns serveis de proximitat que els
acompanyin al llarg del seu procs
rocs de transici
personal, dotant-los de suport en el seu
desenvolupament amb la implementaci de
recursos i accions educatives i culturals i
afavorint-ne el protagonisme i la implicaci a
travs dels segents principis:
LA JOVENTUT COM A VALOR
LACOMPANYAMENT EN LA
A TRANSICI CAP A
LAUTONOMIA PERSONAL
LA PROXIMITAT, LACCESSIBILITAT
LITAT I LATENCI
IGUALITRIA
LA IMPLICACI I LA PARTICIPACI
ARTICIPACI
LA CREATIVITAT
MS INFORMACI A WWW.TARRAGONAJOVE.ORG

Plan Local de Juventud

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Plan Local de Juventud

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA LOCAL

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

Les poltiques de joventut, el Pla i el jovent

MISSI: Responsabilitat a impulsar

VISI: Avenos que es pretenen assolir

VALORS: Principis i orientacions

Principis rectors i metodologia

Diagnosi sobre la realitat i les poltiques de joventut a Tarragona

Eix EDUCACI. Informaci / Formaci / Lleure educatiu

Eix CULTURA. Joves creadors i creadores/ Exhibici cultural / Intermediaci

Eix TREBALL. Orientaci sociolaboral / Formaci ocupacional

Eix SALUT. Assessorament, orientaci i sensibilitzaci

ESPAI JOVE KESSE

OFICINA JOVE DEL TARRAGONS

ESPAI JOVE LA PALMERA

ESPAIS TARRAGONA JOVE

Programa 3: LLEURE EDUCATIU

Programa 4: JOVES CREADORS I CREADORES

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

Programa 5: EXHIBICI I DIFUSI CULTURAL

Programa 7: ORIENTACI SOCIOLABORAL

Programa 8: FORMACI OCUPACIONAL

Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACI I SENSIBILITZACI

Les poltiques de joventut a Tarragona

Equipaments Tarragona Jove

Annex 2. Rols de les persones professionals de Joventut

Annex 3. Anlisi de la realitat juvenil

Breu descripci del municipi

Poblaci jove segons edat

Poblaci jove i educaci

Poblaci jove i activitat

Poblaci jove i procedncia

Poblaci jove i participaci

Annex 4. Eixos transversals

Annex 5. Sistematitzaci del PLTJ

Annex 6. Fitxes davaluaci

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

Josep Flix Ballesteros

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

Ivana Martnez Valverde

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

2. Les poltiques de joventut, el Pla i el jovent

Eixos del Pla Local Tarragona Jove 2016

Referncia a reptes del Pla Nacional

Eixos transversals (participaci i acci

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

Les poltiques de joventut

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

VISI: Avenos que es pretenen assolir

VALORS: Principis i orientacions

Lacompanyament en la transici cap a

Cal treballar perqu les poltiques de joventut siguin

independentment del sexe, lorigen, ltnia, la condici

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

4. Principis rectors i metodologia

Principis rectors PLTJ 2016

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

LA PARTICIPACI I TRANSVERSALITAT SOCIAL (TREBALL EN XARXA)

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

ADEQUADA A LABAST DELS OBJECTIUS QUE ESTABLEIXI PER SI MATEIXA LA POLTICA DE

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016