PRCTICA 1

Casos Ruiz Zambrano i cas A, B, C

Dret de la Uni Europea
ADE+DRET 14/15

Pau Guasch Morgades

NIU: 1303758

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

PREGUNTES:
En relaci al cas Ruiz Zambrano
1. Per qu no saplica en aquest cas la Directiva 2004/38 relativa al dret a la lliure circulaci
i residncia?
Atenent-nos al punt 39 de la present sentncia, no saplica la Directiva 2004/38, perqu en el
seu article 3.1 estableix com a beneficiaris noms a aquells ciutadans de la Uni que es traslladin
o resideixin en un Estat membre diferent a lEstat que tingui nacionalitat.

I com a conseqncia que els fills del senyor Ruiz Zambrano no shan traslladat ni resideixen en
un pas diferent de la seva nacionalitat (punt 37 de la sentncia), Blgica, aquests no poden ser
considerats beneficiaris.

2. Per qu els Estats membres i la Comissi consideren que no s daplicaci el dret de la

Uni Europea en aquest cas?
Com hem vist en la pregunta anterior, el punt 37 de la sentncia els Governs dels Estats membres
i la Comissi consideren que no s daplicaci el dret de la Uni perqu els menors resideixen
en lestat membre que sn nacionals i mai lhan abandonat. s a dir, no es dna el supsit de
larticle 3.1 on es fa referncia als beneficiaris de la Directiva 2004/38.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

3. T la Uni Europea competncia per regular ladquisici de la nacionalitat?

Segons la Sentncia del Tribunal de Justcia de 8 de mar del 2011 (apartat 40) els requisits
dadquisici de la nacionalitat sn competncia de lestat membre que es tracti. Per tant, la Uni
Europea no t prpiament competncia per regular ladquisici de la nacionalitat, sin que
aquesta rau en lestat membre. A ms, la sentncia recolza aquest posicionament amb
jurisprudncia destacada com el Cas Rottmann de 2 de mar de 2010.

4. Quina s la relaci entre nacionalitat i ciutadania?

La nacionalitat dun estat membre de la UE, concedeix automticament la ciutadania de la Uni.
Aix es troba recollit a larticle 20.1 del TFUE.

Article que tamb podem veure citat en la present sentncia en el punt 40 sobre les qestions
prejudicials, on es concedeix lestatut de ciutadans de la Uni al segon i tercer fill del Sr Ruiz
Zambrano.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

5. En virtut de quin dret es autoritats belgues li han de concedir al Sr. Ruiz Zambrano el perms
de treball?
En el apartat 45 de la sentncia, lltim de les qestions prejudicials, el Tribunal conclou que
larticle 20 del TFUE sha dinterpretar en el sentit que soposa que un Estat membre, en primer
lloc denegui a un nacional dun Estat tercer, que assumeixi la manutenci dels seus fills de curta
edat, ciutadans de la Uni, la residncia en lEstat membre daquests, del qual sn nacionals; i
en segon lloc deneguin a aquest nacional dun Estat tercer un perms de treball, en la mesura
que aquestes decisions privarien als menors del gaudi efectiu de lessncia dels drets vinculats
a lestatut de ciutad de la Uni.

I s que prviament, el Tribunal, en el apartat 44 de la sentncia, estableix que la denegaci

daquest perms tindr com a conseqncia que els menors, ciutadans de la Uni, es veuran
obligats a abandonar el territori de la Uni per acompanyar els seus progenitors qui no disposen
de suficients recursos per satisfer les seves prpies necessitats i les de la famlia.

Per tant, entenem que el Tribunal considera que per tal de fer compliment del dret del gaudi
efectiu de lessncia dels drets vinculats a lestatut de ciutad de la uni que tenen els seus fills
al ser nacionals belgues i per tant ciutadans de la Uni, les autoritats belgues li han de concedir
al Sr. Ruiz Zambrano el perms de treball que li permetr mantenir els seus fill.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

En relaci al cas A, B i C:
6. Per qu en aquest cas la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea pot imposar
obligacions als Estats membres?
La Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea pot imposar obligacions als Estats membres
perqu s necessari el seu respecte per tal de la interpretaci de la Directiva 2004/83 sobre el
Dret dAsil que s la norma bsica de referncia en el cas que ens pertoca.
Aquest respecte dobligat compliment el podem veure en diferents punts de la sentncia com
sn el 46, 53, 54 i 59.

En segon lloc, en lapartat 64 es considera que els interrogatoris sobre els detalls de les
prctiques sexuals dels sollicitants sn contraris als drets fonamentals garantits per la Carta, en
concret al dret al respecte de la vida privada i familiar que trobem en larticle 7.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

A ms en lapartat 65 el Tribunal declara que determinants comportaments de les autoritats

nacionals, com la prctica daquests actes sexuals per aconseguir valor probatori sn contraris a
la dignitat humana establerta en larticle 1 de la Carta.

7. Quina utilitzaci de la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea fa el Tribunal de

Justcia en aquest cas?
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea utilitza en el present cas els articles 1 i 7 de la Carta de
Drets Fonamentals de la Uni Europea. Sn els articles referits a la dignitat humana i el respecte
a la vida privada.

Ls que sen fa daquests articles s el segent:

Larticle 7 sobre el respecte de la vida privada i familiar serveix per limitar els interrogatoris
destinats a apreciar els fets i les circumstncies relatius a lorientaci sexual declarada dun
sollicitat dasil. El Tribunal estableix que els interrogatoris on es detallen les prctiques sexuals
de lesmentat sollicitant van en contra del dret de larticle 7 de la Carta.

Larticle 1 sobre la dignitat humana s la base que utilitza el Tribunal per rebutjar lacceptaci
per part de les autoritats nacionals de la prctica dactes sexuals per part dels sollicitants al dret
dasil per provar la seva homosexualitat. Aquesta prctica com a examen per demostrar la seva
homosexualitat, a part que no t valor probatori, el Tribunal estableix que pot menyscabar la
seva dignitat humana, article 1 de la Carta.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

8. Quins lmits existeixen pels Estats membres a lhora de verificar les sollicituds dasil?
Els lmits existents a lhora de verificar les sollicituds dasil venen determinats per la
interpretaci que fa la Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea a la Directiva 2004/83,
concretament del seu article 4.

En lapartat 72 de la Sentncia el Tribunal donen la pauta dels lmits que han destablir els Estats
membres durant la verificaci de les sollicituds dAsil:
1. En el marc de lexamen les autoritats nacionals competents no podran efectuar
interrogatoris basats exclusivament amb conceptes estereotipats relatius als
homosexuals.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

2. Les autoritats nacionals competents no poden dur a terme interrogatoris detallats sobre
les prctiques sexuals dun sollicitant dasil.

3. Aquestes autoritats tampoc poden acceptar com a prova la prctica dactes

homosexuals del sollicitant de Dret dAsil.

4. Finalment, les autoritats nacionals tampoc poden concloure que les declaracions del
sollicitant dasil no tenen versemblana pel sol fet que aquest no va invocar la seva
orientaci sexual en la primera ocasi que se li va oferir exposar els motius de la seva
persecuci.

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

9. Segons la sentencia, com poden els Estats Membres provar que un sollicitant dasil s
realment homosexual?
Segons la sentncia i com hem pogut veure en les preguntes anteriors, el Tribunal considera que
lavaluaci duna sollicitud dasil homosexual sha de fer segons els criteris establerts en larticle
4 de la Directiva 2004/83.

Ara b, cal interpretar aquesta directiva a travs de la Carta de Drets Fonamentals de la Uni
Europea, el qu ens porta a establir certs lmits en lexamen de la sollicitud dasil que hem vist
en la pregunta anterior i es troben establerts en lapartat 72 de la sentncia.

10. Desprs de la sentencia, que creus que far el tribunal holands (Raad van State)?
Abans que res, cal entendre que lobjecte de la sentncia s la interpretaci de larticle 4 de la
Directiva 2004/83 per tal de saber si la desestimaci del dret dasil dels sollicitants sha de
mantenir.

Per tant, la sentncia t com a finalitat servir de base jurdica al tribunal holands (Road van
State) per interpretar si els sollicitants poden gaudir del dret dAsil o pel contrari, si la
desestimaci s correcta.
Com hem vist al llarg de les preguntes anterior el Tribunal estableix lmits amplis a lhora de
verificar les sollicituds dasil. s a dir, soposa a una srie de requisits que havien comportat una
desestimaci del dret dasil. Aquests es troben sintetitzats en la resoluci de la sentncia:

PAU GUASCH MORGADES

Dret de la Uni Europea

ADE+Dret 14/15

Atenent-nos a aquestes limitacions que el Tribunal fa sobre els requisits necessaris per sollicitar
el dret dasil, establerts en larticle 4 de la Directiva 2004/83/CE, hem de suposar que tribunal
holands adoptar una postura ms favorable a concedir el dret dasil. Perqu els requisits que
impedien la seva concessi han estat declarats oposats al dret segons la present sentncia.

PAU GUASCH MORGADES