DIMARTS, 10 MAR 2015

LA CONTRA
Richard Gerver, expert en educaci, assessor mundial de diversos governs
Tinc 46 anys. Britnic, casat, dos fills (14 i 18). Vaig ser mestre i vaig dirigir una escola durant
20 anys. Els sistemes tradicionals estan dissenyats al voltant del concepte de control i shaurien de basar en lempoderament. Tots naixem creatius i innovadors. Sc jueu no religis

No hi ha cap prvul que no

vulgui descobrir el mn
Apassionat

om s que un mestre de primria acaba dassessor de

Tony Blair?
Em van nomenar director
del pitjor institut pblic del
Regne Unit i el vam convertir en una de les escoles de ms xit del pas,
amb diversos premis Unesco.
Com ho va fer?
Vam comenar preguntant-nos en quin
adult shavien de convertir els alumnes per
desenvolupar-se plenament en el futur.
Qu en sap vost del futur?
Lautoocupaci ser el ms habitual, la tecnologia es continuar expandint, hauran de
collaborar amb persones de qualsevol rac
del mn... I aix requereix un entorn educatiu actiu, que no ensenyi als nens a escoltar
asseguts i en silenci, a memoritzar i a verificar el que han aprs mitjanant proves.
Est en contra dels exmens?
Del fet que siguin la manera principal de mesurar lxit educatiu, s. Leducaci sha de
basar en lexperincia, la resoluci de problemes, la innovaci i la collaboraci.
Dacord, per com saplica tot aix a
lescola?
Amb tot el respecte, per la seva pregunta

PEDRO MADUEO

s de lera industrial. Si analitzem els errors

dels sistemes educatius, de les empreses tradicionals i fins i tot dels governs, veiem que
el primer s creure que els sistemes i les estructures sn el vehicle per al canvi; per
aix quan es va produir la crisi financera
(2008) ning no va saber reaccionar. s la
gent la que canvia les coses.
Quin tipus de mestre reclutaria, vost?
Els nostres nens shan de distanciar dels pupitres i els docents destar davant dells explicant la lli. Hem de crear un aprenentatge ms contextual, que no sigui abstracte.
Internet s una eina daprenentatge increblement potent.
Tornem a la seva escola de primria.
Vam crear una microsocietat que reflectia
la vida real perqu poguessin autogestionar-se. Tenien el seu propi sistema poltic,
emissora de televisi i rdio, i gestionaven
les seves botigues i museus, s a dir, tot el
que trobes en una societat real.
Nens dentre 3 i 11 anys?
S. El programa destudis pivotava entorn
de quatre principis: la comunicaci, lempresa, la cultura i el benestar. Totes les matries estaven interconnectades. I els divendres escollien entre 30 cursos (dansa con-

Des que Tony Blair es

va fixar en ell, s lhome
de moda en educaci,
assessora governs (EUA,
Austrlia, tot Europa,
incloent-hi Espanya, i
pasos escandinaus) i t
programes a la televisi
i la rdio britniques, a
ms de ser conferenciant i assessor dempreses. Et dna un titular
darrere laltre, com ara
Levoluci humana no
va passar en una aula de
classe, que sona b per... Potser per aix discutim. Ell em diu dinosaure quan li dic que internet, dacord, per no
tant, que no tots els
nens sn Steve Jobs.
Acabem tan amics i li
prometo assistir a la seva xerrada sobre laplicaci de la tecnologia en
leducaci al congrs
itWorldEdu. Segur que
ser apassionada.

VCTOR-M. AMELA

IMA SANCHS

LLUS AMIGUET

tempornia, gesti financera, cincies avanades, escacs): era el seu dia duniversitat. I
res de deures, perqu no hi ha cap evidncia que marquin una diferncia positiva.
Lescola ha dinspirar els nens i deixar-los
espai seguint-los de prop.
Tot aix val molts dinerons.
Els estndards acadmics de la nostra escola van passar duna taxa de fracs escolar
del 40% a una dxit del 90% en menys de
dos anys, cosa que prova que si dissenyes
un sistema que s ric en experincies i en
contextos, els nens rendeixen.
Les escoles shan convertit en empreses que competeixen entre elles.
Hi estic dacord, per segons els informes
internacionals les que tenen ms xit sn
les que shan distanciat del sistema competitiu. El problema s que la majoria de poltics consideren que lnica manera de tenir
xit s concentrant-se en leficincia i en la
competncia. Sn antics.
Ja ho entenc.
Si analitzes les corporacions de ms xit del
segle XXI, un dels seus fonaments s la collaboraci. Per els poltics estan obsessionats
amb les qualificacions, amb el fet destar al
capdamunt del rnquing internacional.
Ara toca ser finlandesos.
Ja han caigut, ara el que mola s Xangai.
Aquesta s la bogeria del sistema! Els responsables de la poltica pblica defensen
que el que compta sn les matemtiques, la
tecnologia i la llengua. Per la veritat s que
les capacitats ms importants en el futur
seran les considerades toves, com la intelligncia emocional, la de treballar en equip,
de comunicar i la capacitat de resoldre
problemes.

La majoria dels grans emprenedors del

mn al segle XXI no van ser universitaris,
sestimaven el coneixement per eren autodidactes, ments lliures.
Hi ha tantes teories que els pares ens
tornem bojos.
No hi ha cap prvul que no vulgui descobrir
el mn. Mentre els estimulem la imaginaci, els sentits, i els qestionem, els desafiem i els plantegem reptes, continuaran
aprenent. No hi ha cap secret, els pares han
de deixar de llegir llibres escrits per experts
com jo i comenar a tenir ms confiana en
el seu propi instint.
Qu els aconsella, als pares?
Que no sobreprotegeixin els seus fills. Sels
ha de permetre cometre errors.
I a un director descola?
Que no intenti aplicar tots els sistemes, que
tingui la valentia de construir el sistema
educatiu partint daquesta visi del conjunt
de professionals de la seva escola. Els professors han destar implicats, comportar-se
com professionals, s a dir, ms passi i
menys queixes.
IMA SANCHS