2 Social Matri Us

-ei10
MATEMTIQUES BATXILLERAT
MATRIUS
MATRIUS.
Introducci a les matrius.
Tipus de matrius.
Operacions amb matrius.
Propietats de les operacions amb matrius.
Aplicacions de les matrius.
Exercicis.
-1-
-ei10
MATRIUS
INTRODUCCI A LES MATRIUS.
Inici
Qu s una matriu?:
Una matriu s una taula de doble entrada, organitzada en forma de files i
columnes, que serveix per emmagatzemar dades. Per exemple:
1 2 3
A 4 5 6
7 8 9
Un element duna matriu es representa com:
aij
on i s la fila i j la
columna on est collocat aquest element.

A les matrius se les anomena amb una lletra amb majscula (A, B, C, ... ):
A aij B bij C cij

Una matriu la coneixem perqu coneixem els seus elements i el lloc on estan
situats dins la matriu.
En la matriu
que hem posat com exemple, els seus elements els podem
anomenar:
a11 1 a12 2 a13 3

a21 4 a22 5 a23 6
a31 7 a32 8 a33 9
on el primer subndex assenyala la fila i el segon subndex la columna.
ACTIVITAT:
3 2 0
1) Donada la matriu A 4 2 6 anomena els elements segents:
1 0 2
a) a23 = b) a12 = c) a22 = d) a13 =
-2-
-ei10
MATRIUS
Lordre o dimensi duna matriu:
Inici
Lordre o dimensi duna matriu s el nombre de files i columnes que t:
ord ( Am.n ) dim( Am.n ) m n

on m s el nombre de files i n el nombre de columnes.
Si una matriu t el mateix nombre de files que de columnes, per anomenar el
seu ordre podem dir el nombre repetit o un nic nombre:
ord ( An.n ) dim( An.n ) n n n

Exemples:
1 2 3
A
ord ( A) 2 3
4 5 6
1
3
B
5
4
ord ( B) 4 2
6
1 2
c
ord ( B) 2 2 2
3 4
ACTIVITAT:
2) Escriu lordre o dimensi de les matrius segents:
1 1 1
1 2
1 2 0 1 3
1 3 1
A 0 1 2 B
C 0 1 D 1 1 2 3 2
2
1
2
1 1 0
5 0
0 0 2 1 5
-3-
-ei10
MATRIUS
Matrius iguals:
Dues matrius sn iguals si:
A B aij bij
que vol dir que han de tenir la mateixa dimensi i els elements collocats en els
mateixos llocs.
1 2
1 2
Si A
i AB B
.
3 4
3 4
ACTIVITATS:
1 2
3) Donades les matrius A
i
3 1
1 a
B
qu ha de passar amb
b c
els coeficients a, b i c perqu les dues matrius siguin iguals?.
4) s possible que les matrius
5 2
A
i
0 1
5 a
B
siguin iguals?.
b 3
Per qu?
5) s possible que dues matrius de dimensi diferents siguin iguals?
-4-
-ei10
MATRIUS
Inici
Submatriu:
Una submatriu s una matriu dins duna altra. s la matriu que resulta de
suprimir una o ms files o/i columnes duna determinada matriu:
Exemple:
1 2
2 0
Donada la matriu:
0 1
1 1
3 1
1 3
escriu la submatriu que resulta de suprimir
2 3
2 2
la quarta fila i la quarta columna.

1 2
2 0
0 1
1 1
3 1
1 3
2 3
2 2
1 2 3
2 0 1
0 1 2
ACTIVITAT:
1 2 3
6) Donada la matriu A 4 5 6 escriu les submatrius que resulten de
7 8 9
suprimir:
a) La primera fila i la segona columna.
b) La tercera fila i la primera columna.
c) La primera columna.
-5-
-ei10
TIPUS DE MATRIUS.
MATRIUS
Inici
Les matrius es poden classificar de moltes maneres diferents:
En funci del contingut:

o Numriques:
1 2
A
3 4
o Alfanumriques:
a b
B
d e
En funci de la forma:
o Rectangulars: si el nombre de files s diferent al nombre de
columnes (m n) . Exemple:
1 0 2
C
0 1 3
o Quadrades: si el nombre de files s igual al nombre de columnes
(m n) . Exemple:
1 1
D
2 1
o Triangulars: si aij 0 i j o i j . Exemple:
1 2 3
E 0 4 5
0 0 6
1 0 0
F 2 4 0
3 3 6
o Diagonals: si aij 0 i j . Exemple:

1 0 0
G 0 4 0
0 0 6
1 0 0
H 0 3 0
0 0 1
-6-
-ei10
MATRIUS
Inici
o Escalars: si
aij 0 i j
aii k i 1...n k
. Exemple:
2 0 0
J 0 2 0
0 0 2
o Unitria o identitat: si
aij 0 i j
aii 1 i 1...n
. Exemple:
1 0 0
I 0 1 0
0 0 1
o Nulla: si
aij 0 i j
aii 0 i 1...n
. Exemple:
0 0 0
O 0 0 0
0 0 0
o Fila: si noms t una fila. Exemple:

K 1 2 3
o Columna: si noms t una columna. Exemple:

2

L 4
1

-7-
-ei10
MATRIUS
Inici
En funci dalgunes propietats:

o Oposada: la matriu A s loposada a la matriu B si A + B = O.
Aix s el mateix que dir: aij bij . Exemple:
1
M
2
1
N
2
3
1 2 1 2 0 0
M N
O
2
2 3 2 3 0 0
o Simtrica: la matriu A s una matriu simtrica si AT A . Aix s

el mateix que dir: aij a ji . Exemple:
1
2
P
1
2 1 1
3 1 4
1 0 2
4 2 5
o Antisimtrica: la matriu A s una matriu antisimtrica si
AT A . Aix s el mateix que dir: aij a ji
i aii 0 . Exemple:
0 2 1
Q 2 0 3
1 3 0
o Ortogonal:
A. AT I
una
matriu
AT .A I .
Aix
s
s
AT A1 i det( A) 1 . Exemple:
cos
R
sin
sin
cos
-8-
una
el
matriu
mateix
ortogonal
si
que
dir
-ei10
ACTIVITATS:
Inici
7) Classifica les matrius segents:

1 2
A
3 4
a b
B
d e
1 0 2
C
0 1 3
1 1
D
2 1
1 2 3
E 0 4 5
0 0 6
1 0 0
F 2 4 0
3 3 6
1 0 0
G 0 4 0
0 0 6
1 0 0
H 0 3 0
0 0 1
1 0 0
I 0 1 0
0 0 1
K 1 2 3
2

L 4
1

1 2
M
2 3
1 2
N
2 3
0 0
O
0 0
2
P
1
0 2 1
Q 2 0 3
1 3 0
2 1 1
3 1 4
1 0 2
4 2 5
MATRIUS
-9-
-ei10
MATRIUS
OPERACIONS AMB MATRIUS.
Inici
Suma:
Per a dues matrius Am.n i Bm,n sanomena matriu suma algbrica a la matriu
Cm,n, els elements de la qual sn la suma dels elements corresponents a les
matrius Am.n i Bm,n. Simblicament tindrem:
Am , n Bm , n aij m , n bij m, n aij bij m , n cij m , n Cm , n

Dues matrius del mateix ordre sanomenen conformes respecte a laddici
algbrica. Dues matrius de diferent ordre no es poden sumar.
Exemple:
2 1 3
Calcula la suma de les matrius: A
i
1 0 2
5 2 2
B
.
3 1 2
2 1 3 5 2 2 2 5 1 2 3 (2) 7 1 1
A B
2 2 2 1 4
1 0 2 3 1 2 1 3 0 1
ACTIVITAT:
1 2
8) Calcula la suma de les matrius: A 3 4 i
5 6
1 2
B 1 0 .
2 1
9) Quina condici han de complir dues matrius perqu es puguin sumar?
- 10 -
-ei10
MATRIUS
Producte per un escalar:

Per una matriu Am ,n i un nombre real qualsevol k (anomenat escalar), es
defineix com a producte de k per Am ,n la matriu que resulta de multiplicar cada
element de Am ,n per k: k . Am ,n k . aij m, n k .aij m, n cij m, n Cm,n . Exemple:
2 1 3
2 1 3 4 2 6
A
2. A 2.
1 0 2
1 0 2 2 0 4
Un cas particular de producte per un escalar s el clcul de la matriu oposada
duna matriu: (1). A A ( aij ) .
Exemple:
2 1 3
2 1 3 2 1 3
A
A
1 0 2
1 0 2 1 0 2
ACTIVITATS:
1 2
10) Donada la matriu A 3 2 calcula:
1 1
a) 2.A
b) 3.A
c) La matriu oposada.
11) Quines condicions ha de complir una matriu perqu es pugui
multiplicar per un escalar?
12) Quines condicions ha de complir una matriu perqu tingui oposada?
- 11 -
-ei10
MATRIUS
Resta:
Inici
Per a dues matrius Am.n i Bm,n sanomena matriu resta algbrica la matriu Cm,n
, els elements de la qual sn la resta dels elements corresponents a les matrius
Am.n i Bm,n. Simblicament tindrem:
Am ,n Bm ,n aij
m, n
bij
m ,n
aij bij
m, n
cij
m,n
Cm , n
Aix s el mateix que sumar-li loposat:

Am ,n Bm ,n Am, n ( Bm, n ) aij
m,n
( bij
m ,n
) aij bij
m ,n
cij
m, n
Cm, n
Exemple:
2 1 3
Calcula la resta de les matrius: A
i
1 0 2
5 2 2
B
3 1 2
2 1 3 5 2 2 2 5 1 2 3 (2) 3 3 5
AB
2 2 4 1 0
1 0 2 3 1 2 1 3 0 1
ACTIVITATS:
1 2
13) Calcula la resta de les matrius: A 3 4 i
5 6
1 2
B 1 0 .
2 1
14) Quina condici han de complir dues matrius perqu es puguin restar?
- 12 -
-ei10
MATRIUS
Combinaci lineal:
Una combinaci lineal entre dues matrius A i B resulta de combinar loperaci
interna (suma) amb loperaci externa (producte per un escalar):
k1. Am, n k 2 .Bm, n k1. aij
m,n
k2 . bij
m ,n
k1.aij k2 .bij
m, n
cij
m,n
Cm ,n
Exemple:
2 1 3
5 2 2
Donades les matrius A
i B
, calcula la combinaci
1 0 2
3 1 2
lineal 2 A 3B :
2 1 3 5 2 2
2 A 3B 2
3
1 0 2 3 1 2
4 2 6 15 6 6 4 15 2 6 6 (6)
4 6
2 0 4 9 3 6 2 9 0 3
11 8 12
11 3 2
ACTIVITATS:
1 2
2 1
15) Donades les matrius A 2 3 i B 0 1 , calcula la combinaci

1 2
1 1
lineal 2 A 4 B .
16) Quines condicions han de complir dues matrius perqu els hi puguem
calcular una combinaci lineal.
- 13 -
-ei10
Transposada:
MATRIUS
Inici
Per a la matriu Am ,n sanomena matriu transposada la matriu AmT ,n que resulta

dintercanviar les files per les columnes de manera ordenada:
si
Am,n aij
m ,n
AmT ,n a ji n,m
Exemple:
2 1 3
Donada la matriu: A
calcula la seva transposada.
1 0 2
2 1 3
A

1
0
2
2 1
AT 1 0
3 2
ACTIVITATS:
1 3
17) Donada la matriu: A 2 4 calcula la seva transposada.
5 3
18) Qualsevol matriu t transposada?
- 14 -
-ei10
MATRIUS
Producte:
La matriu producte
Pm ,q
de dues matrius
Am,n
Bn ,q s el resultat de les
sumes dels productes dels elements de les files de la primera matriu pels
elements de les columnes de la segona matriu. La condici que simposa
perqu es puguin multiplicar s que el nombre de columnes de la primera
matriu sigui igual al nombre de files de la segona matriu:
Am ,n .Bn ,q Pm ,q
El elements de la matriu producte sn: pij
ik
.bkj .
k 1
Exemple:
0 1
2 1 3
Calcula el producte de les matrius: A

i B 1 1 .
1 0 2
2 1
0 1
2 1 3
2.0 (1).1 3.2 2.1 (1).(1) 3.1 5 6
A.B
1 1
1 0 2
(1).0 0.1 2.2 (1).1 0.(1) 2.1 4 1
2
1
ACTIVITATS:
1 2
19) Calcula el producte de les matrius A 3 1 i
0 1
20) El producte de matrius, quines limitacions t?
- 15 -
1 1
B
2 1
-ei10
Determinant:
MATRIUS
Inici
El determinant duna matriu s una contracci de la matriu reduint-la al valor

numric que resulta de sumar els resultats dels productes que contenen
sempre un element de cada fila i de cada columna amb totes les combinacions
possibles, tenint en compte els signes de les permutacions en lordre de les
files i columnes.
El determinant de A acostuma a sser representat per det(A) i tancant la matriu
amb dues barres verticals:
det( A)
a11
a12
... a1n
a21
a22
... a2 n
an1
an 2 ... ann
Com es pot veure, el determinant s una operaci per a matrius quadrades.

INTERPRETACI DEL RESULTAT DUN DETERMINANT:
La interpretaci del resultat del determinant duna matriu:
Si det(A) = 0 les files i/o columnes sn linealment dependents, hi
ha alguna combinaci lineal entre files o entre columnes. Una matriu
amb determinat zero sanomena matriu singular.
Si det(A) 0 les files i/o columnes sn linealment independents, no
hi ha cap combinaci lineal entre files ni entre columnes.
ACTIVITATS:
21) Com ha de ser una matriu perqu se li pugui calcular el determinant?
22) Quin significat t el resultat dun determinant duna matriu?
- 16 -
-ei10
MTODES DE CLCUL DE DETERMINANTS:

o Mtode de Sarrus
o Mtode de Gauss
o Mtode de Laplace
- 17 -
MATRIUS
Inici
-ei10
o Mtode de Sarrus pels determinants:
MATRIUS
determinant
s el mtode que aplica la definici de determinant:

Donada una matriu quadrada d'ordre n, A=(aij), el seu determinant s el resultat
r
de la suma dels n! termes (1) a1k1 a2 k2 ...ankn .

Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n
elements de A, de manera que n'hi hagi un, i noms un, de cada fila i de cada
columna. Els n! termes s'obtenen en fer totes les permutacions dels n
subndexs de columna (1...,n) , mantenint fixos els ndexs de fila; el nombre r
r
del terme (1) a1k1 a2 k2 ...ankn s la signatura de la permutaci (k1...kn).

Aquest mtode s aplicable fins a matrius dordre 3, ja que per ordres superiors
s molt complicat controlar les permutacions de files i columnes:
1) Ordre 1:
a11 a11
Exemples:
5 5
3 3
No sha de confondre el determinant amb el valor absolut.
2) Ordre 2:
a11
a12
a21
a22
a11.a22 a12 .a21
Exemple:
1 2
3 4
1.4 3.2 2
- 18 -
-ei10
MATRIUS
3) Ordre 3:
a11
a12
a13
a21
a22
a23 a11.a22 .a33 a12 .a23 .a31 a21.a32 .a13 (a13 .a22 .a31 a12 .a21.a33 a23 .a32 .a11 )
a31
a32
a33
Exemple:
1 2 3
4 5 6 1.5.9 2.6.7 4.8.3 (3.5.7 6.8.1 4.2.9) 0
7 8 9
ACTIVITATS:
23) Calcula els determinants segents pel mtode de Sarrus:
a)
b)
4
1 2
c)
1 2 0
2
d) 1 1
0 1 2
- 19 -
-ei10
o Mtode de Gauss pels determinants:
MATRIUS
determinant
El mtode de Gauss pel clcul de determinants aprofita la propietat 16 dels

determinants, que diu que el determinant duna matriu triangular s el producte
dels elements de la diagonal. Per aix, el primer que es fa s triangularitzar la
matriu (transformar-la en matriu triangular) aprofitant la propietat 10, que diu
que si a una fila o columna li sumem una combinaci lineal de les altres, el
determinant no canvia.
Exemples:
1) Ordre 1:
No cal triangularitzar perqu s una matriu triangular.
5 5
2) Ordre 2:
1 2
1 2
1.(2) 2
3 4 F '2 F2 3F1
0 2
3) Ordre 3:
1 2 3
4 5 6 F '2 F2 4 F1 0 3
F '3 F3 7 F1
7 8 9
0 6 12
1
0 3 6 1.(3).0 0
F '3 F3 2 F2
4) Ordre 4 i superiors:
Una vegada diagonalitzada la matriu, multipliquem els elements de la diagonal
principal.
- 20 -
-ei10
ACTIVITATS:
24) Calcula els determinants segents pel mtode de Gauss:
a)
b)
4
1 2
c)
1 2 0
2
d) 1 1
0 1 2
1
1
e)
0
1
0 1 2
0 1 1
1 0 1
1 1 1
- 21 -
MATRIUS
-ei10
o Mtode de Laplace pels determinants:
MATRIUS
determinant
Un determinant pot sser representat en termes dels elements i cofactors de

qualsevol fila o columna de la matriu, de la manera segent:
n
det( A) aij Aij aij Aij

j 1
i 1
On la primera suma s el desenvolupament per la i-ssima fila, i la segona

suma s el desenvolupament per la j-ssima columna.
Exemples:
1 2 3
2 3
1 3
1 2
4 5 6 7.
8.
9.
5 6
4 6
4 5
7 8 9
7.(12 15) 8.(6 12) 9.(5 8)
7.(3) 8.(6) 9.(3)
21 48 27 48 48 0
Per aquest mtode s millor fixar aquella fila o columna que tingui ms zeros, o
aquella fila o columna que tingui els nombres ms grans.
ACTIVITATS:
25) Calcula els determinants segents pel mtode de Laplace:
1 2 0
2
a) 1 1
0 1 2
1
1
b)
0
1
0 1 2
0 1 1
1 0 1
1 1 1
- 22 -
-ei10
Rang:
MATRIUS
Inici
El rang duna matriu A, que sescriu rang(A), s el nombre de files o columnes

(de les dos, el nombre ms petit) linealment independents.
1 2
A
Per exemple, la matriu:
3 4
T rang 2 perqu les seves files o columnes sn linealment independents. Per
a demostrar-ho suposem que fos possible una combinaci lineal entre les files:
k1F1 k2 F2 0
k1 1 2 k2 3 4 0 0
1k1
2k1 3k 2
1k1 3k2
4k 2 0 0
1k 3k2 0
2k1 4k 2 0 0 1
2k1 4k 2 0
2k1 6k 2 0
1k1 3k2 0 .( 2)
2k1 4k 2 0
2k1 4k2 0
/ 2k 0 k 0
2
2
1k1 3(0) 0 k1 0
Quan obtenim a tots el coeficients zero, s el mateix que dir que no hi ha cap
combinaci lineal. Per aix el rang s 2.
Qualsevol matriu t rang, tant si s quadrada com si no.
- 23 -
-ei10
MTODES DE CLCUL DEL RANG:

o Mtode de les combinacions lineals
o Mtode dels determinants
o Mtode de Gauss
- 24 -
MATRIUS
-ei10
MATRIUS
o Mtode de les combinacions lineals pels rangs:
rang
s el mtode que hem fet servir a lexemple anterior. Si posem un segon

exemple del clcul del rang per duna matriu dordre 3 observem el segent:
1 1 0
A 0 1 1
2 1 1
T rang 3 perqu les seves files o columnes sn linealment independents. Per

a demostrar-ho suposem que fos possible una combinaci lineal entre les files:
k1F1 k2 F2 k3 F3 0
k1 1 1 0 k2 0 1 1 k3 2 1 1 0 0 0
1k1
1k1 0k1 0k2 1k 2 1k2 2k3 1k3
k1 2k3
1k3 0 0 0
1k1 1k2 1k3 1k2 1k3 0 0 0
k1 2k3 0
1k1 1k2 1k3 0

1k 1k 0
2
3
k1 2k3 0 k1 2k3
k1 0
1k1 1k 2 1k3 0 (2k3 ) k3 k3 0 k3 0
k 0
1k 2 1k3 0 k2 k3
2
Que s el mateix que dir que no hi ha cap combinaci lineal.
Per aix el rang s 3.
ACTIVITATS:
26) Calcula el rang pel mtode de les combinacions lineals:
1 1
a) A
1 1
1 2 0
2
b) B 1 1
0 1 2
- 25 -
-ei10
o Mtode dels determinants pels rangs:
MATRIUS
rang
Ja hem comentat abans que la interpretaci del resultat del determinant duna
matriu A era que si el det(A) = 0 volia dir que les files i/o columnes eren
linealment dependents, i que hi havia alguna combinaci lineal entre files o
columnes. En canvi, si el det(A) 0 volia dir que les files o/i les columnes eren
linealment independents, i que no hi havia cap combinaci lineal entre files o
columnes.
Per tal de calcular el rang, ens hem dassegurar de trobar el determinant
diferent de zero ms gran possible. Lordre o dimensi daquest determinant s
el rang de la matriu.
Si la matriu no s quadrada, cal agafar una submatriu quadrada, la ms gran
possible de determinant diferent de zero.
Exemples:
1 1 0
1) Calcula el rang de la matriu A 0 1 1
2 1 1
1 1 0
1 1
1 0
1 0
0 1 1 1.
0.
2.
1 1
1 1
1 1
2 1 1
1.( 2) 0 2.(1) 4 0
Com que el determinant s diferent de zero el rang s 3.
- 26 -
-ei10
1 2 3
2) Calcula el rang de la matriu B 4 5 6
7 8 9
1 2 3
4 5 6 7.
7 8 9
2 3
5 6
8.
1 3
4 6
9.
1 2
4 5
7.(12 15) 8.(6 12) 9.(5 8)

7.( 3) 8.( 6) 9.( 3)
21 48 27 48 48 0 rang ( B) 3
1 2
4 5
1.5 4.2 3 0 rang ( B ) 2
ACTIVITATS:
27) Calcula el rang pel mtode del determinant:
1 1
a) A
1 1
1 2 0
2
b) B 1 1
0 1 2
- 27 -
MATRIUS
-ei10
MATRIUS
o Mtode de Gauss pels rangs:
rang
Amb el mtode de Gauss, primer triangularitzem la matriu amb la propietat 10

dels determinants i el rang de la matriu, que s el nombre de files o columnes
(el ms petit dels dos) amb algun element diferent de zero.
Exemple:
1 2 3
4 5 6
7 8 9
F '2 F2 4 F1
F '3 F3 7 F1
3
1 2
0 3 6
0 6 12
F '3 F3 2 F2
1 2 3
0 3 6
0 0 0
El rang s 2 perqu t dues files amb algun element diferent de zero.

ACTIVITATS:
28) Calcula el rang pel mtode Gauss:
1 1
a) A
1 1
1 2 0
2
b) B 1 1
0 1 2
- 28 -
-ei10
Menor complementari:
MATRIUS
Inici
El menor complementari Mij dun element aij duna matriu A s el valor del
determinant de la submatriu que resulta de suprimir la fila i i la columna j.
Exemple:
0 2 1
Donada la matriu: Q 2 0 3 , calcula el menor complementari de
1 3 0
lelement a23.
El menor complementari de lelement a23 = 3, que podem representar per M 23 ,
s el determinant que resulta de suprimir la segona fila i la tercera columna:
0 2 1
0 2
Q 2 0 3 M 23
0.( 3) (1).(2) 2
3
1 3 0
ACTIVITATS:
1 2 0
2 , calcula els menors complementaris

29) Donada la matriu: 1 1
0 1 2
segents:
a) M 23
b) M 21
c) M 33
- 29 -
-ei10
MATRIUS
Adjunt:
Inici
Ladjunt Aij dun element aij duna matriu A s el seu menor complementari
afectat pel signe:
Aij (1)i j M ij
Exemple:
0 2 1
Donada la matriu: Q 2 0 3 , Calcula ladjunt delement a23.
1 3 0
Ladjunt de lelement a23 , que podem representar per A23 s:
0 2 1
Q 2 0 3
1 3 0
A23 (1) 23 M 23 (1) 5
1 3
(2) 2
Una manera rpida de determinar el signe (el canvi o no de signe) s

mitjanant la matriu de signes:
ACTIVITATS:
1 2 0
2 :
30) Calcula els adjunts de la matriu: 1 1
0 1 2
a) A23
b) A21 c) A33
- 30 -
-ei10
Matriu adjunta:
MATRIUS
Inici
La matriu adjunta duna matriu s la matriu que resulta de substituir tots i cada
un dels seus elements pel seu corresponent adjunt:
Ad ( A) Aij
Exemple:
0 2 1
0 3
Calcula la matriu adjunta de la matriu: Q 2
1 3 0
La matriu adjunta resulta ser:
3
2
Ad (Q )
3
2
0
3
0
2 3
1 0
1
0
0 1
1 0
1
3
0 1
2 3
2 0
1 3
9 3 6
0 2
3 1 2
1 3
6 2 4
0 2
2 0
ACTIVITATS:
1 2 0
2
31) Calcula la matriu adjunta de la matriu: 1 1
0 1 2
- 31 -
-ei10
MATRIUS
Matriu inversa:
Inici
-1
La matriu A s la matriu inversa de la matriu A si:
A-1.A = I
A. A-1 = I
On I s la matriu didentitat.
Exemple:
1 2
1 2
La matriu B
s la matriu inversa de la matriu A
, ja que:
1 1
1 1
B.A=I
1 2 1 2 1.( 1) 2.1 1.2 2.( 1) 1 0
1 1 1 1 1.(1) 1.1 1.2 1.(1) 0 1

A.B=I
1 2 1 2 (1).1 2.1 1.2 2.1 1 0
1 1 1 1 1.1 (1).1 1.2 (1).1 0 1

ACTIVITAT:
2 1
1 2
A
32) Demostra que de les matrius
i B 3 1
3
4
inversa de laltra.
- 32 -
una s la
-ei10
MATRIUS
Inici
MTODES DE CLCUL DE LA MATRIU INVERSA:

o Mtode de la definici
o Mtode dels determinants
o Mtode de Gauss
- 33 -
-ei10
MATRIUS
o Mtode de la definici de matriu inversa:
inversa
1 2
3 4
Donada la matriu: A
La seva matriu inversa ser una matriu del tipus: A
a b
c d
Si imposem la condici de matriu inversa: A. A1 I
a 2
b 1
a 2c 1
1 2 a b 1 0 b 2d 0
1
3
c
A 3
3 4 c d 0 1 3a 4c 0
2
2
3b 4d 1
1
d
Aquest mtode no s aconsellable perqu amb una matriu dordre 2 ja sha de

resoldre un sistema de quatre equacions amb quatre incgnites. Si fos una
matriu dordre 3, seria un sistema de nou equacions amb nou incgnites.
ACTIVITAT:
1 1
A
33) Calcula la matriu inversa de la matriu
pel mtode de la
2 1
definici.
- 34 -
-ei10
o Mtode dels determinants:
MATRIUS
inversa
s la matriu adjunta transposada dividida pel determinant de la matriu:
A 1
1
T
Ad

A
Per aix, diem que una matriu t inversa si s quadrada i a ms a ms el seu

determinant s diferent de zero.
Exemple:
Calcula la matriu inversa de la matriu
4
A
1 2 2
3 4
1
4
2
1 2
A
.
3 4
3
1 4 3
1 4 2
1
2 2 1
2 3 1
2
2
3
2
ACTIVITAT:
1 1
A
pel mtode del

2 1
determinant.
- 35 -
-ei10
o Mtode de Gauss:
MATRIUS
inversa
Per a calcular la matriu inversa duna matriu aplicant el mtode de Gauss

confeccionem una matriu ampliada (A|I), diagonalitzem la matriu A i la
normalitzem fins a transformar-la en una matriu identitat. Tot el que fem amb
les files de la matriu A tamb ho fem amb la matriu identitat, la qual hem
collocat al costat. Desprs de tot aquest procs, all on hi tenem la matriu
identitat hi tenim la matriu inversa:
A I
A1
Exemple:
1 2
Calcula la matriu inversa de la matriu A
3 4
1 2 1 0
1 2 1 0
F '2 F2 3F1
3 4 0 1
0 2 3 1
1 0 2 1
F '1 F1 F2
0 2 3 1
2 1
2 1
1
0
F2
F '2

3 1 A 3 1
2
0 1
2
2
2
2
ACTIVITAT:

Gauss.
- 36 -
1 1
A
pel mtode de
2 1
-ei10
ACTIVITATS:
MATRIUS
Inici
1 1 0
1
2
1
2
Donades les matrius: A

B 1 0 C 1 0 1
3 4
1 1 1
36) Calcula:
a. A + B =
b. A B =
c. A =
d. 2A - 3B =
e. CT =
f. rang(A) =
g. rang (b) =
h. rang (c) =
i. det (A) =
j.
det (B) =
k. det (C) =
l. M22 de la matriu A
m. Ad21 de la matriu C
n. A-1 =
o. B-1 =
p. C-1 =
37) Quines condicions han de tenir les matrius perqu:
q. Es puguin sumar.
r. Es puguin restar.
s. Es puguin multiplicar.
t. Tinguin transposada.
u. Tinguin adjunta.
v. Tinguin inversa.
- 37 -
-ei10
MATRIUS
Propietats de les operacions amb matrius:
Inici
SUMA o ADDICI (operaci interna)
Definici:
Am , n Bm , n aij m , n bij m, n aij bij m , n cij m , n Cm , n
Dues matrius del mateix ordre sanomenen conformes respecte a laddici

algbrica. Dues matrius de diferent ordre no es poden sumar.
PROPIETATS:
1) ASSOCIATIVA: Am , n ( Bm , n Cm , n ) ( Am , n Bm, n ) Cm , n
2) COMMUTATIVA: Am , n Bm , n B m, n Am, n
3) EXISTNCIA DE MATRIU NEUTRA O ZERO: 0m, n Am, n Am, n
Om,n s una matriu amb tots els elements 0
4) EXISTNCIA DE MATRIU OPOSADA: Am, n ( Am, n ) Om, n
Am, n sobt canviant de signe tots els elements de la matriu Am ,n
Per complir les propietats anteriors diem que ( M m ,n ; ) s un GRUP ABELI o

COMMUTATIU.
Es defineix la DIFERNCIA de matrius com: Am, n Bm, n Am, n ( Bm, n ) , la suma
de la matriu oposada.
- 38 -
-ei10
MATRIUS
Inici
PRODUCTE PER UN ESCALAR (operaci externa)
Definici: k . Am ,n k . aij m, n k .aij m, n cij m, n Cm,n

PROPIETATS:
1) (k k '). Am, n k .Am, n k '. Am, n
2) k .(k '. Am, n ) (k .k '). Am, n
3) k .( Am, n Bm ,n ) k . Am, n k .Bm, n
4) 1. Am ,n Am ,n
El conjunt de les matrius de nombres reals dun mateix ordre, per a loperaci
interna addici i loperaci externa producte per un escalar real, s un ESPAI
VECTORIAL sobre el cos R.
MATRIU TRANSPOSADA:
Per a la matriu Am ,n sanomena matriu transposada la matriu AmT ,n ,que resulta
dintercanviar les files per les columnes de manera ordenada:
si Am, n aij m, n AmT ,n a ji m ,n
PROPIETATS:
1) ( AT )T A
2) ( A B)T AT BT
3) (k . A)T k . AT
4) MATRIU SIMTRICA: AT A
5) MATRIU ANTISIMTRICA: AT A
- 39 -
-ei10
MATRIUS
Inici
MULTIPLICACI DE MATRIUS:
La matriu producte Pm ,q de dues matrius Am ,n i Bn ,q s el resultat de les sumes
dels productes dels elements de les files de la primera matriu pels elements de
les columnes de la segona matriu. La condici que simposa perqu es puguin
multiplicar s que el nombre de columnes de la primera matriu sigui igual al
nombre de files de la segona matriu:
Am, n .Bn ,q Pm ,q
n
El elements de la matriu producte sn: pij aik .bkj

k 1
PROPIETATS:
1) ASSOCIATIVA: A.(B.C)=(A.B).C
2) DISTRIBUTIVA:
A.(B+C)=A.B+A.C
(A+B).C=A.C+B.C
3) MATRIU UNITAT: A.I=A

I.A=A
4) NO COMMUTATIVA: en general A.B B.A
5) ( A.B)T BT . AT
6) A.B=O no implica necessriament que A=0 o B=0
7) A.B=A.C no implica necessriament que B=C.
- 40 -
-ei10
MATRIUS
Inici
PROPIETATS DELS DETERMINANTS:

1) El determinant de la matriu zero s zero:
0 0
0 0
2) Si tots els elements duna fila (o duna columna) duna matriu sn zero,
el determinant de la matriu s zero:
1 0
2 0
0 0
2 5
3) Si multipliquem per un nombre real k tots els elements duna fila (o

duna columna) , el determinant queda multiplicat per k:
1 2
3 4
2.1 2.2
3
2 4
3 4
4) Si multipliquem una matriu per un nombre real k, el seu determinant

queda multiplicat per kn:
k . An k n . An
1 2
3 4
2 4
6 8
5) El determinant duna matriu A i el de la seva matriu transposada AT sn

iguals.
1 2
3 4
1 3
2 4
- 41 -
-ei10
MATRIUS
Inici
6) Si sintercanvien entre s dues files (o columnes) el determinant canvia

de signe.
1 2
3 4
2 1
4 3
7) Si una matriu t dues files (o columnes) iguals, el determinant s igual

a zero.
1 2
1 2
8) Si en una matriu hi ha dues files (o dues columnes) proporcionals, el

determinant s zero.
1 2
2 4
9) Si una matriu t una fila (o una columna) combinaci lineal daltres

files (o columnes), el determinant s zero.
0 2 1
2
3 0 F3 F1 F2
2 2 4
10) El determinant duna matriu no canvia si es suma a una fila (o
columna) una combinaci lineal daltres files (o columnes).
0 2 1
2
0 2 1
3 0 F '3 F3 2 F1 F2
2 2 4
- 42 -
3 0
-ei10
MATRIUS
Inici
11) En general:
1
A
3
2
B
4
An Bn An Bn
2
1 2
4
3 4

2
2 2
14
3
4 3
1 2
3 4
1 2 2 2 3 0
A B

3
4
4
3
7
7
2 1
4 3
3 0
7 7
2 14 12
21
12) El determinant dun producte s el producte de determinants:
An .Bn An . Bn
1
A
3
2
B
4
2
1 2
4
3 4

2
2 2
14

3
4 3
1 2 2 2
.
2.14 28
3 4 4 3
1 2 2 2 10 4
A B
.

3
4
4
3
22
6
- 43 -
10
22 6
60 88 28
-ei10
MATRIUS
Inici
13) Si dos determinants tenen iguals, respectivament, totes les files

menys una (totes les columnes menys una), la seva suma s un altre
determinant amb les mateixes files iguals, menys la fila desigual que t
per elements la suma ordenada de les dues files (o columnes).
1
2
3
1 2 3 1 2 3
2 4 3 5 1 3 2 3 1 4 5 3
2
1
0
2 1 0 2 1 0
14) El determinant de la matriu unitat s 1.
1 0
0 1
1 0 0
1
0 1 0 1
0 0 1
15) El determinant de la matriu escalar s kn
2 0 0
0 2 0 2.2.2 23 8
0 0 2
16) El determinant duna matriu diagonal s el producte dels elements de
la diagonal principal.
1 0 0
0 2 0 1.2.3 6
0 0 3
- 44 -
-ei10
MATRIUS
Inici
17) El determinant duna matriu triangular s el producte dels elements de

la diagonal principal.
0 2 1 1.( 2).3 6
0
18) Si
An a
1 2
A
3 4
2
1
A 3
An1
1 2
3 4
1
1
1
a
2
2
3
2
1
3 1
1 1
2 2
2
- 45 -
-ei10
MATRIUS
Inici
MATRIU ORTOGONAL:
Una matriu s ortogonal si:
A. AT I
T
A . A I
CONSEQNCIES:
1)
AT A1
2)
det A 1
Demostraci:
per definici
A. AT I
det( A. AT ) det I
det A.det AT 1
det A.det A 1
(det A) 2 1
det A 1 1
a) MATRIU ORTOGONAL PRPIA: si
det A 1
b) MATRIU ORTOGONAL IMPRPIA: si
det A 1
3) Si considerem que les columnes duna matriu quadrada sn vectors (vectors

columna), si s ortogonal, aquests vectors sn unitaris i perpendiculars
entre s.
- 46 -
-ei10
MATRIUS
Inici
ACTIVITATS:
38) Donades les matrius:
1 2
A
3
0
1 0
B
2
1
1 1
C
a. Comprova la propietat associativa de la suma.

b. Comprova la propietat no commutativa del producte.
c. Comprova les propietats distributives.
d. Comprova la transposada del producte.
39) Si sabem que det( A)
a b
3 , aplicant les propietats dels determinants,
c d
calcula:
a. det(A-1) =
b.
2a 2b
c d
c.
2a 2b
3c
3d
d. det(AT) =
e.
2a 3c 2b 3d
c
d
- 47 -
-ei10
Aplicacions de les Matrius.

Equacions matricials.
Representaci de sistemes dequacions lineals.
Matrius transformaci.
Exercicis.
- 48 -
MATRIUS
Inici
-ei10
MATRIUS
Equacions matricials.
aplicacions
Una equaci matricial s una equaci que t com a incgnita alguna matriu,
que normalment anomenem
Per exemple:
A. X .B C D
Com es pot veure en aquesta equaci, la matriu
s la matriu incgnita, i
les altres sn matrius conegudes.

Per a resoldre una equaci matricial apliquem llgebra de matrius, que s la
mateixa que llgebra dels nombres; per cal tenir cura amb els productes de
matrius, ja que la divisi no existeix, sin que cal fer servir la matriu inversa,
tenint en compte el costat pel qual multiplica la matriu.
Per resoldre lequaci matricial que hem posat com exemple, pas a pas:
A. X .B C D
A. X .B C C D C
A. X .B D C
A1. A. X .B A1 ( D C )
I . X .B A1.( D C )
X .B A1.( D C )
X .B.B 1 A1.( D C ).B 1
X .I A1.( D C ).B 1
X A1.( D C ).B 1
- 49 -
-ei10
MATRIUS
ACTIVITATS:
40) Donades les matrius:
1 2
A
3 0
1 0
B
2 1
1 1
C
2 2
Resol les equacions matricials segents, allant primer la matriu incgnita X

i fent els clculs amb calculadora:
f. A+B.X = C
g. A.X 2C = B
h. A.B.X = C
i. X.C.B = A
j.
A.X C = B.X
- 50 -
-ei10
MATRIUS
aplicacions
Representaci de sistemes dequacions lineals.

Les matrius, i ms concretament les equacions matricials, poden servir per
representar sistemes dequacions lineals:
Per exemple:
3x 2 y 4 z 5
3 2 4 x 5

x y 2 z 0 1 1 2 y 0

2 x y z 2
2 1 1 z 2
En general:
a11 x1 a12 x2 ... a1n xn b1

a11
a21 x1 a22 x2 ... a2 n xn b2

a21

am1 x1 am 2 x2 ... amn xn bm

am1
que es pot escriure sempre com:
a12
a22
am 2
... a1n x1 b1

... a2 n x2 b2

... amn xn bm
A. X B .
Aquesta equaci matricial sempre es resol de la mateixa manera:
A. X B
A1. A. X A1.B
I . X A1.B
X A1.B
- 51 -
-ei10
MATRIUS
ACTIVITATS:
aplicacions
41) Expressa en forma matricial els sistemes dequacions lineals segents:
a)
x+y=1
x+y=2
b)
d)
x+y-z=1
x-y=0
2y = 2
e)
x -2y +3z = 1
2x + y -4z = 2
3x +4y - z =-3
f)
h)
2x - y + z = 4
x-z=1
x+y=3
i)
g)
j)
2x + y - z = 1
x -2y + z = 0
3x +2y = 5
x-y-z=0
x+y+z=1
x-y=2
2x -2y = 4
k) x - y + z = 0
x+z=1
x -2y =-1
- 52 -
c) x - y = 0
-2y =-1
x + y +3z = 10
x -2y -2z = 5
2x + z = 5
2x - y = 1
x+y=0
l) 8x + y +4z = 9
5x -2y +4z = 6
x+y=1
-ei10
MATRIUS
aplicacions
TRANSFORMACIONS LINEALS DEL PLA (Matrius transformaci)

Les transformacions lineals del pla sn unes aplicacions lineals dels punts del
pla R 2 sobre ells mateixos R 2 .
f : R2 R2
Un punt es transforma en un altre punt:
( x, y ) f ( x, y ) ( x ', y ')
x ' a.x b. y e
y ' c.x d . y f
Aquesta aplicaci lineal s del tipus:
x' a b

y ' c d
1 0 0

Que es pot escriure en forma matricial:
e x

f y
1 1
On
(x,y): s el punt transformat.
(x,y): s el punt inicial.
a b
M c d
0 0
f : s la matriu transformaci lineal,

1
s la matriu associada a laplicaci lineal .
Aquesta matriu transformaci lineal la podem descompassar com a producte de

dues altres matrius:
a b
c d
0 0
e 1 0

f 0 1
1 0 0
=
M2
- 53 -
e a b 0
f c d 0
1
0 0 1
.
M1
-ei10
MATRIUS
aplicacions
Tota transformaci lineal M resulta ser la composici duna matriu

transformaci M1 (rotaci, projecci, simetria, ...), seguida duna matriu
translaci M2. Recorda que per la composici de funcions, primer actua la
funci de ms cap a la dreta:
x' a b

y ' c d
1 0 0

e x

f y
1
1
x ' 1 0

y ' 0 1
1 0 0

MATRIUS TRANSFORMACI M1:
a b 0
M1 c d 0
0 0 1
MATRIU TRANSLACI M2:
1 0
M2 0 1
0 0
f
1
- 54 -
e a b 0 x

f c d 0 y
1 0 0 1 1
-ei10
MATRIU TRANSLACI M2:
MATRIUS
aplicacions
Ja saps que els vectors serveixen per localitzar o traslladar punts, per aix no
ens ha destranyar que la matriu translaci estigui formada per una matriu
identitat i un vector translaci:
MATRIU IDENTITAT
1 0
M2 0 1
0 0
f
1
VECTOR TRANSLACI
Quan aquesta matriu lapliquem sobre un punt qualsevol A(x,y):
1 0
0 1
0 0
e x x '

f y y ' obtenim un altre punt A(x,y)

1
1 1
x' x e
Aquesta transformaci equival a:
y' y f
que es pot escriure vectorialment com:
(x,y) = (x,y)+(e,f)
que equival a: A ' A v
A(x,y)
v ( e, f )
f
A(x,y)
e
- 55 -
-ei10
EXEMPLE:
MATRIUS
aplicacions
Donat el quadrat de vrtexs A(0,0), B(2,0), C(2,2) i D(0,2), calcula la
translaci segons el vector v (2,1) .
La matriu translaci s:
1 0 2
M 2 0 1 1 , que si lapliquem a cada un dels

0 0 1
vrtexs del quadrat resulta:
1 0 2 0 2
A(0, 0) M 2 ( A) 0 1 1 0 1 A(2,1)
0 0 11 1

1 0 2 2 4
B (2, 0) M 2 ( B ) 0 1 1 0 1 B(4,1)
0 0 1 1 1

1 0 2 2 4

C (2, 2) M 2 ( B ) 0 1 1 2 3 C(4,3)
0 0 11 1

1 0 20 2

D(0, 2) M 2 ( D) 0 1 1 2 3 D(2,3)
0 0 11 1
- 56 -
-ei10
MATRIUS
TIPUS DE MATRIUS TRANSFORMACI M1:
aplicacions
1) MATRIU ROTACI: R (respecte a lorigen de coordenades):
cos
R
sin
A(x,y)
sin
cos
Representa
A(x,y)
respecte
una
a
rotaci,
lorigen
de
coordenades dun angle , en
sentit antihorari si langle s

positiu, i en sentit horari si langle
s negatiu,.
EXEMPLE:
Donat el quadrat de vrtexs A(0,0), B(2,0), C(2,2) i D(0,2), calcula la seva
transformaci amb un gir de 30 respecte a lorigen.
La matriu transformaci s:
cos 30 sin 30
R30
sin 30 cos 30
3
2
1
2
1

2
3
que si lapliquem a cada vrtex del quadrat resulta:
cos 30 sin 30 0
A(0, 0) R30 A

sin
30
cos
30
3
2
1
2
3
1
1
.0 .0

2 0 2
2 0 A ' (0, 0)

0
3 0 1
3
.0
.0
2
2
2
- 57 -
-ei10
MATRIUS
cos 30 sin 30 2
B (2,0) R30 B

sin
30
cos
30
3
2
1
2
3
1
1
.2 .0

2 2 2
2 3 B ' (1, 7;1)

1
3 0
1
3
.2
.0
2
2
2
cos 30 sin 30 2
C (2, 2) R30 C

sin 30 cos 30 2
3
3
1
1
.2 .2

2
2 2 2
2 3 1 C ' (0, 7; 2, 7)

1 3
1
3 2 1
3
.2
.2
2
2
2
2
cos 30
D(0, 2) R30 D
sin 30
3
1
2
2 0

1
3 2
2
2
sin 30 0
cos 30
2
3
1
.0 .2
2
2 1 D ' (1;1, 7)

1
3
3
.0
.2
2
2
- 58 -
-ei10
2) MATRIU DILATACI: D
k 0
D
0 k
MATRIUS
aplicacions
k>0
x ' k 0 x k .x
x
k
.

y ' 0 k y k . y
y
EXEMPLE:
dilataci de constant 3.
3 0
0 3
La matriu dilataci s: D
si lapliquem a cada un dels vrtexs del quadrat resulta:
3 0 0 0
D ( A)
A '(0, 0)
0 3 0 0
3 0 2 6
D( B)
B '(6, 0)
0 3 0 0
3 0 2 6
D(C )
C '(6, 6)
0
3
2 6
3 0 0 0
D( D)
D '(0,6)
0
3
2 6
- 59 -
-ei10
3) MATRIU AMPLIACI (distorsi): A
d
A 1
0
MATRIUS
aplicacions
d2
x ' d1
y ' 0

0 x d1.x
d 2 y d 2 . y
EXEMPLE:
Donat el quadrat de vrtexs A(0,0), B(2,0), C(2,2) i D(0,2), calcula
lampliaci de coeficients 2 i 3.
2 0
0 3
La matriu ampliaci s: A
3 0 0 0
A( A)
A '(0, 0)
0 2 0 0
3 0 2 6
A( B)
B '(6, 0)
0 2 0 0
3 0 2 6
A(C )
C '(6, 4)
0
2
2 4
3 00 0
A( D)
D '(0, 4)
0
2
2 4
- 60 -
-ei10
4) MATRIU CISELLA : C
MATRIUS
aplicacions
1 k
C1
0 1
x ' 1 k x x ky
y ' 0 1 y y

1 0
C2
k 1
x ' 1 0 x x
y ' k 1 y kx y

EXEMPLE:
transformaci cisella amb k=2.
1 2
0 1
La matriu cisella s: C1
1 2 0 0
C ( A)
A '(0, 0)
0 1 0 0
1 2 2 2
C ( B)
B '(2, 0)
0
1
0 0
1 2 2 6
C (C )
C '(6, 2)
0 1 2 2
1 2 0 4
C ( D)
D '(4, 2)
0 1 2 2
- 61 -
-ei10
MATRIUS
5) MATRIUS PROJECCI: P
aplicacions
a) PROJECCI SOBRE LEIX X: Px
1 0
Px
0 0
A(x,y)
x ' 1 0 x x

y
'
0
0

y 0
A(x,0)
EXEMPLE:
Calcula la projecci del punt A(2,3) sobre leix dabscisses.
1 0
1 0 2 2
Px
P
(
A
)
A ' (2, 0)
0 0
0 0 3 0
b) PROJECCI SOBRE LEIX Y: Py
0 0
Py
0 1
A(0,y)
A(x,y)
x ' 0 0 x 0

y
'
0
1

y y
EXEMPLE:
Calcula la projecci del punt A(2,3) sobre leix dordenades.
0 0
0 0 2 0
Py
P
(
A
)
A ' (0,3)
0
1
0
1
3 3
- 62 -
-ei10
MATRIUS
aplicacions
c) PROJECCI SOBRE LA RECTA Y=X:
Py x
A(x,y)
1 0
1 0
x ' 1 0 x x

y
'
1
0

y x
A(x,x)
0 1
Px y
0 1
A(x,y)
A(y,y)
x ' 0 1 x y

y
'
0
1

y y
EXEMPLE:
Calcula la projecci del punt A(2,3) sobre la recta y=x.
1 0
1 0 2 2
Py x
P
(
A
)
yx
A ' (2, 2)
1
0
1
0
3 2
0 1
0 1 2 3
Px y
P
(
A
)
x y
A ' (3,3)
0
1
0
1
3 3
- 63 -
-ei10
6) MATRIUS SIMETRIES: S
MATRIUS
aplicacions
a) SIMETRIA EIX Y: Sy
1 0
Sy
0
1
A(-x,y)
A(x,y)
x ' 1 0 x x

y
'
0
1

y y
EXEMPLE:
Calcula el simtric del punt A(2,3) respecte a leix dordenades.
1 0
1 0 2 2
Sy
S
(
A
)
A ' ( 2, 3)
0 1
0 1 3 3
b) SIMETRIA EIX X: Sx
A(x,y)
1 0
Sx
0 1
x ' 1 0 x x

y
'
0
1

y y
A(x,-y)
EXEMPLE:
Calcula el simtric del punt A(2,3) respecte a leix dabscisses.
1 0
1 0 2 2
Sx
S
(
A
)
A ' (2, 3)
0
1
0
3 3
- 64 -
-ei10
MATRIUS
c) SIMETRIA RECTA y = x: Sy = x
aplicacions
0 1
S yx
1 0
A(x,y)
x ' 0 1 x y

y
'
1
0

y x
A(y,x)
EXEMPLE:
Calcula el simtric del punt A(2,3) respecte a la recta y=x.
0 1
0 1 2 3
S y x
S
(
A
)
y x
A ' (3, 2)
1
0
1
0
3 2
d) SIMETRIA RECTA y = - x: Sy = -x
S y x
A(x,y)
0 1
1 0
x ' 0 1 x y

y
'
1
0

y x
A(-y,-x)
EXEMPLE:
Calcula el simtric del punt A(2,3) respecte a la recta y=-x.
0 1
0 1 2 3
S y x
S y x ( A)
A ' ( 3, 2)
1 0
1 0 3 2
- 65 -
-ei10
MATRIUS
e) SIMETRIA RECTA y = (tag ) x
cos(2 ) sin(2 )
S y (tag ). x
sin(2 ) cos(2 )
aplicacions
A(x,y)
x ' cos(2 ) sin(2 ) x

y ' sin(2 ) cos(2 ) y
A(x,y)
EXEMPLE:
Calcula el simtric del punt A(2,3) respecte a la recta y 3.x .
y 3.x m tan 3 60
cos(2 ) sin(2 )
S y (tag ). x
sin(2 ) cos(2 )
cos(2.60) sin(2.60) cos(120) sin(120)
S y 3. x
sin(2.60) cos(2.60) sin(120) cos(120)
S y
2
1
1
2
3
2
( A)
3. x
1
2
3
2
2 3 3
3
2
2
2
A ' ( 2 3 3 , 2 3 3 )

2
2
1 3 2 3 3
- 66 -
-ei10
MATRIUS
ACTIVITATS:
42) Donat el rectangle de vrtexs A(0,0), B(3,0), C(3,4) i D(0,4), calcula:
a) La translaci segons el vector v (1, 2) .

b) La seva transformaci amb un gir de 60 respecte a lorigen.
c) La dilataci de constant -2.
d) Lampliaci de coeficients -1 i 2.
e) La transformaci cisella amb k=3.
43) Calcula la projecci del punt A(3,-2)
a) Sobre leix dabscisses.
b) Sobre leix dordenades.
c) Sobre la recta y=x.
44) Calcula el simtric del punt A(3,-2)
a) Respecte de leix dordenades.
b) Respecte de leix dabscisses.
c) Respecte de la recta y=x.
d) Respecte de la recta y=-x.
e) Respecte de la recta y
1
.x .
3
- 67 -
-ei10
MATRIUS
EXERCICIS DE MATRIUS:
aplicacions
1 2
1.- Donades les matrius A
1 3
a)A + B
b) 3A - 2B
0 1
B
2 3
c) A.B
Calculeu:
d) B.A
1 2 1
1 2 1
2.- Donades les matrius A 3 1 0 B 2 1 2

2 3 1
0 3 1
Calculeu: a)A + 2B
b) A.B c) B.A d) BT.AT
e) (A.B)T
3.- Amb les matrius de lexercici anterior determineu a) (A.B).A
b) A.(B.A)
1 2
4.- Suposem la matriu A
. Calcula:
0 1
a) A.A=A2
b) A.A.A=A3 c) A4 d) An
a 0 0 3 2 7 9 6 21
5.- Quin valor ha de tenir a per tal que 0 0 0 1 2 4 0 0 0
0 0 0 5 1 9 0 0 0
6.- Calcula aplicant la definici de matriu inversa les inverses de les matrius
segents, sempre que sigui possible:
1 1
a)
0 1
1 2
b)
3 4
c)
2 1 0
7.- Donades les matrius A 1 0 2
2 4 1
3 4
3 4
0 2 0
B 0 1 2
1 3 2
2 x 3y 2
x y z 3
y 2z 0
8.- Donat el sistema dequacions
Calculeu A.B
, escriviu-lo en forma
matricial.
9.- Donada la igualtat entre matrius
2 2 x 4
, escriviu el sistema
3 1 y 4
dequacions corresponent.
- 68 -
-ei10
MATRIUS
2 2 1 a

10.- Multiplica les matrius 0 1 3 b

2 1 1 c
aplicacions
11.- Calculeu el valor dels determinants segents:
2/3 7/4
a)
5/ 2
8/5
b)
a2
c)
a 2 1 a
x 1
x2
x3
12.- Resoleu les equacions:

x 1 2x 3
a)
13.- Donades les matrius
b)
x 1 x 3
x2
x 1
1 2
A
1 3
12
0 1
B
determineu la matriu X
2 3
que satisf la igualtat 3X-2A=4B.
11 3 0
14.- Donada la matriu 2 1 2 determina
2 4 3
el menor complementari de
lelement a23 .
15.- Calcula el valor del determinant
16.- Calcula el valor del determinant
2 4
3
3 4
1 1
1 2
1 3
10
1 4 10 20
17.- Calcula les matrius inverses (si existeixen) de

1 2
a) A
1 3
1 0
b) B
2 4
1 2
c) C
0
0
2 2 1
18.- Determina les matrius inverses de: 2 1 0
0 1 2
- 69 -
3
1 2
1
3
2
2 2 0
-ei10
19.-
MATRIUS
Quin valor ha de tenir a per tal que la matriu X no tingui inversa?
a 1 2
X 2 1 4
7 1 0
aplicacions
1 2
20.- A
3 5
2 1
B
0 4
2 1
C
1 2
Determina la matriu X que compleixi la igualtat AX=B+C.
21.- La mateixa pregunta en la igualtat
AXB=C.
22.- La mateixa pregunta en la igualtat ABX =CA.
23.- Calcula el rang de les matrius:

2
3
3 2
3 2
3 2
1 2 0
2 3 4
1 2 1 3
1 3 1 5
2 2 3 1
1 3 0 3
0 3 1 5
0 0 3 1

2
4 2 1
0
1 1 3
0
2 3 5
0
2
1
0
0
3
5
a 3 2
26.- 2 1 4 Quin valor ha de tenir a per tal que la matriu tingui de rang 2?
2 1 0
I de rang 3?
- 70 -
-ei10
1 2 6 0
27.- Determina els rangs de les matrius 1 2 5 1
2 2 2 2
MATRIUS
1
1
0
3 1 5
.
2 3 1
1 2 5
1 5 3 6
28.- Quin valor ha de tenir K perqu el rang de la matriu sigui 2
.
2 10 6 K
- 71 -

2 Social Matri Us

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 Social Matri Us

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

-ei10

INTRODUCCI A LES MATRIUS.

Un element duna matriu es representa com:

columna on est collocat aquest element.

A aij B bij C cij

a11 1 a12 2 a13 3

a) a23 = b) a12 = c) a22 = d) a13 =

Lordre o dimensi duna matriu:

Lordre o dimensi duna matriu s el nombre de files i columnes que t:

ord ( Am.n ) dim( Am.n ) m n

ord ( An.n ) dim( An.n ) n n n

Dues matrius sn iguals si:

els coeficients a, b i c perqu les dues matrius siguin iguals?.

4) s possible que les matrius

la quarta fila i la quarta columna.

Les matrius es poden classificar de moltes maneres diferents:

En funci del contingut:

o Diagonals: si aij 0 i j . Exemple:

o Fila: si noms t una fila. Exemple:

o Columna: si noms t una columna. Exemple:

En funci dalgunes propietats:

o Simtrica: la matriu A s una matriu simtrica si AT A . Aix s

o Antisimtrica: la matriu A s una matriu antisimtrica si

AT A . Aix s el mateix que dir: aij a ji

7) Classifica les matrius segents:

OPERACIONS AMB MATRIUS.

Am , n Bm , n aij m , n bij m, n aij bij m , n cij m , n Cm , n

9) Quina condici han de complir dues matrius perqu es puguin sumar?

Producte per un escalar:

Aix s el mateix que sumar-li loposat:

15) Donades les matrius A 2 3 i B 0 1 , calcula la combinaci

Per a la matriu Am ,n sanomena matriu transposada la matriu AmT ,n que resulta

18) Qualsevol matriu t transposada?

El elements de la matriu producte sn: pij

Calcula el producte de les matrius: A

20) El producte de matrius, quines limitacions t?

El determinant duna matriu s una contracci de la matriu reduint-la al valor

Com es pot veure, el determinant s una operaci per a matrius quadrades.

MTODES DE CLCUL DE DETERMINANTS:

o Mtode de Sarrus pels determinants:

s el mtode que aplica la definici de determinant:

de la suma dels n! termes (1) a1k1 a2 k2 ...ankn .

del terme (1) a1k1 a2 k2 ...ankn s la signatura de la permutaci (k1...kn).

No sha de confondre el determinant amb el valor absolut.

a11.a22 a12 .a21

o Mtode de Gauss pels determinants:

El mtode de Gauss pel clcul de determinants aprofita la propietat 16 dels

o Mtode de Laplace pels determinants:

Un determinant pot sser representat en termes dels elements i cofactors de

det( A) aij Aij aij Aij

On la primera suma s el desenvolupament per la i-ssima fila, i la segona

El rang duna matriu A, que sescriu rang(A), s el nombre de files o columnes

Per exemple, la matriu:

MTODES DE CLCUL DEL RANG:

o Mtode de les combinacions lineals pels rangs:

s el mtode que hem fet servir a lexemple anterior. Si posem un segon

T rang 3 perqu les seves files o columnes sn linealment independents. Per

1k1 0k1 0k2 1k 2 1k2 2k3 1k3

1k1 1k2 1k3 1k2 1k3 0 0 0

1k1 1k2 1k3 0

1k1 1k 2 1k3 0 (2k3 ) k3 k3 0 k3 0

o Mtode dels determinants pels rangs:

7.(12 15) 8.(6 12) 9.(5 8)

1.5 4.2 3 0 rang ( B ) 2